Liz Valeria Macías 2btxB
DADES DE L'OBRA
Títol: El jurament dels Horacis
Pintor/a: Jacques- Luís David
Cronologia: 1784
Estil: Neoclassicisme francès
Tècnica: oli
Suport: tela
Localització original: Saló 1785
Localització actual: Museu del Louvre, París.
Dimensions: 3,30 m x 4,27 m
Gènere: èpic, històric
CONTEXT HISTÒRIC ARTÍSTIC
Encàrrec del rei Lluís XVI de França.
És una al·legoria sobre la lleialtat a l'estat i, per tant, al monarca.
El jurament dels Horacis es va convertir en una de les imatges representatives de l'època.
Sentiment patriòtic
Temàtica històrico-simbolista
Tornada als models clàssics
Claredat expositiva
Utilització d’una llum vibrant i del joc
de llums i ombres
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DE L'ESTIL
BIOGRAFIA DEL PINTOR
Jacques-Louis David (París, 30
d'agost de 1748 – Brussel·les, 29 de
desembre de 1825)
Es converteix en el millor representant de
la pintura Neoclàssica.
Va pintar un nombre important de quadres
per a Napoleó
Es va exiliar a Brussel·les, on moriria l'any
1825.
RELACIÓ AMB LA RESTA DE LA SEVA OBRA
La intervenció de les Sabines, 1799
Napoleó al seu estudi, 1812
Coronació de Napoleó 1805-1807
ANÀLISI FORMAL DE L'OBRA Composició: tancada, simètrica. Assigna a cada figura o grup una de les tres
arcades del fons.
1. La zona de l'esquerra: la dels els germans
Horacis, que simbolitzen la fidelitat i estan
inspirats en soldats romans. En postura de la
“salutació romana” amb el braç estès i el
palmell cap avall.
Els tres arcs del fon divideixen
l’obra en tres zones
2. La zona central: el pare és el
personatge central i el que realitza
l'acció principal, prenent jurament als
seus fills, mentre sosté les tres espases
amb les seves mans, obligant al
compliment del deure amb la pàtria.
3. La zona de la dreta: les dones i
nens. Apareixen tres dones ploroses:
de blanc, Camil·la, i al seu costat,
Sabina; al fons la mare dels germans
Horaci, amb els dos fills de Sabina.
Perspectiva: frontal i lineal.
Línies compositives:verticals, diagonals i sobretot triangulars
Elements plàstics:
Traç de la pinzellada:concreta, delicada i perfilada.
Dibuix:domini de la línia sobre el color. Perfila amb una grandelicadesa totes les figures a través d’un modelatge anatòmic perfecte.
Tonalitats: hi predominen les tonalitats grises, ocres i vermelles. Elscolors foscos són utilitzats per al fons, i els clars per a les figures.
Llum: tota l’escena està banyada per una llum tènue.
• Proporcions: compleix els cànons clàssics• Moviment: braços, dones reclinades, cames obertes (triangle).• Expressió: obediència, honor, tragèdia.
Tres germans bessons Horacis Tres germans bessons Curiacis
germana Camila germana Sabina
La família romana dels Horacis es troba unida a la família de la ciutat
veïna d'Alba Longa dels Curiacis
ICONOGRAFIA I TIPOLOGIA DE L'OBRA
Tracta d'un assumpte dramàtic i moral situat en el segle VII aC.Roma i Alba Longa es disputaven el domini de l’Itàlia central. Perdirimir quina de les dues ciutats seria la vencedora decidiren quelluitarien entre ells tres germans de cada bàndol. Per par de Romaels Horacis i per part d’Alba Longa els Curiacis.
David evoca el moment en que els tres germans Horacis juren davantdel seu pare que combatran fins a la mort contra els tres guerrersCuriacis, per decidir quin bàndol serà el vencedor de la guerra pelcontrol de la Itàlia central.
•A la lluita, Horaci venç després de
la mort dels seus dos germans i
dóna mort als tres Curiacis. De
tornada a Roma, rep els elogis de
tots, menys els de la seva germana
Camil·la, que li reprotxa
amargament la mort del seu amat.
Horaci mata la seva germana,
acusant-la de falta de patriotisme.
Dient-li:
«Vés-te’n amb el teu amor frustrat, amb el teu promès, sense recordar els teus germans morts i el que encara viu, sense recordar la teva pàtria. Així morís qualsevol
romà que plori la mort d’un enemic».
FUNCIÓ DE L'OBRA SIGNIFICAT DE L'OBRA
La funció és clarament
propagandística: El deure envers la
pàtria està per sobre dels
sentiments personals.
Estètica i cívica.
Patriotisme és a dir amor a la Patria.
INFLUÈNCIES
Anteriors: rococó (Braucher); Altar de Pérgam, l’Ara Pacis,
Rafael, Caravaggio
Posteriors:romàntics (Gros i Ingres).
Top Related