Languages
Pages
Legal
EGIPTE-Situat a la banda oriental del Mar Mediterrani i al continent africà.
-Seria un desert si no existís el riu Nil
-Aquest riu fa que Egipte segui un imperi agrari.
La història de l’antic Egipte abasta un període
de mes de 3.000 anys, que els historiadors
divideixen en :
Imperi Antic
Imperi Mitjà
Imperi Nou.
Comerciants i artesans
Esclaus
Sacerdots i escribes
Pagesos
FARAÓ
POLÍTICAI SOCIETAT
Els faraons eren els reis de l’antic Egipte.És l’amo i propietari.Era considerat un déu a la terra, per la qual cosa podia exercir un poder absolut.
FARAONS
ESCRIBESProcedien de la classe baixa, però eren cultes intel.ligents i educats. Utilitzaven taujanes, gerros d’aigua, càlams de canya amb un estoig i papirs.Coneixien bé els documents legals i comercials de l’època. Eren els responsables de l’administració.
SACERDOTSLa seves funcions podien ser diverses: cuidar les necessitats diàries del culte, recitaven fórmules i oracions als déus, feien rituals en les momificacions i als enterraments.
Els pagesos llauraven i plantaven llavors als camps, els quals eren regats amb dics i canals. Egipte rebia xàfecs petits, pel que els pagesos es refiaven del Nil per a regar les seves collites
PAGESOS
La gran majoria treballaven per el Faraó, per els nobles,construint cases, mobles i tombes.
ESCLAUSEren propietat del Faraó.Eren gent sense drets que estaven obligats a fer feines de varis tipus: podien treballar a les mines, o a les canteres extraient pedres, o construint dics i canals per aprofitar millor les aigües del riu Nil.
ARTESANS
ESCRIPTURA
JEROGLÍFICA HIERÀTICA DEMÒTICA
Escriptura de concepte. Una idea o cosa s’expressa amb
un sol signe.
El mateix, simplificant el signe i afegint signes
convencionals.
Manté el signe jeroglífic molt més simplificat i amb molts més
signes convencionals.
Quan les tropes de Napoleó Bonaparte van arribar a Egipte, van trobar l’anomenada Pedra de la Rosseta.És una pedra negra plana, gravada amb tres llengües:
GEROGLÍFIC 70 signesDEMÒTIC 140 signesGREC 400 signes
Gràcies a aquesta troballa es van poder desxifrar els geroglífics egipcis.
LA PEDRA DE LA ROSSETA
LA VIDAD’ULTRATOMBA
Els egipcis creien en la vida després de la mort.
Pensaven que era necessari conservar en bon estat el cos per a la segona vida.
És per això que momificaven els cadàvers i els guardaven en sarcòfags embolicats en unes benes fines de lli.
Les tombes que podien ser de tres tipus:
Els sarcòfags els dipositaven en tombes, prou grans i plenes de tresors, menjar, cistells, etc...pensant en tot el necessari per aquesta segona vida.
MASTABES PIRÀMIDES HIPOGEUS
MASTABESVan ser les tombes més antigues.
Amb forma de rectangle i parets inclinades.
A l’interior disposaven d’una cambra funerària on se situava el cadàver, i a la qual es podia penetrar per un passadís.
Dins de la piràmide s’estenia una xarxa de passadissos i paranys per tal de dificultar l’accés als lladres.
PIRÀMIDESTombes enormes de forma piramidal
Servien d’última morada als faraons de l’Imperi Antic.
HIPOGEUSEren tombes subterrànies que s’excavaven a dins d’una muntanya.
Un conjunt de galeries dins la muntanya portaven cap a la cambra del sarcòfag.
pedra
ESCULTURA
Imperi antic, mig i començament del
nou.
La majoria d’escultures egípcies s’han trobat a les tombes i als temples. Esculpides sobre pedres i també sobre la roca de la muntanya.
Característiques prals:
- Caps rodons, colls curts
- Mirada tensa
- Figures rígides, hieràtiques.
- Monumentalitat.
- Braços enganxats al cos
- Un peu més adelantat que l’altre.Faraó Micerí amb la seva esposa i la deesa Hathor
Sheik-el-Beled
Totes les estàtues representen a Ramsès ll
Període de Tell-el-Amarna
Van nombrar faraó a AMENOFIS IV o AKHENATÓN, que el seu nom volia dir adorador de Déu.
Va fer molts canvis en el seu regnat, un d’ells va ser canviar la plàstica de les escultures:
-Molt menys rígides
-Caps apepinats
-Colls llargs.
Bust de Nefertiti
PINTURAMajoritàriament la pintura dels egipcis la trobem dins les tombes. Servia per a decorar les parets amb escenes de la vida quotidiana: treballs agrícoles, caça i pesca, banquets, balls.
La pintura també es va utilitzar en la decoració de sarcòfags i en la il.lustració de papirs, com per exemple en el “llibre dels morts”
Les pintures (Im. Nou) van substituir els relleus (Im. Antic), sobretot en la decoració dels hipogeus de la necròpolis de la Vall dels Reis a Tebas
Característiques generals:Pintar la cara i el cos de perfil.Ull i cos pintats de front.Espatlles i cadera pintades de front.Cames i peus pintats de perfil.
Temes de les pintures:Escenes de caça o pesca.Festes amb músics i ballarines.Escenes de feines al camp en les diferents estacions.
Tècnica:Pintura al fresc: morter de
calç i sorra.
Encàustica: cera barrejada amb pigments.
Color:Colors purs : ocres sobre fons grocs, vermells
sobre fons blaus, etc...Figures resseguides amb el contorn negre.
Fa aproximadament 6.000 anys, durant la edat dels metalls, a Egipte va haver-hi dues regnes: un al Baix Egipte a la zona del delta, i l’altre a l’Alt Egipte, al sud del país. La mitologia explica que el rei Menes va unificar tots dos regnes i va ser el primer faraó d’Egipte. La història de l’antic Egipte abasta un període de mes de 3.000 anys, que els historiadors divideixen en : Imperi Antic, Imperi Mitjà i Imperi Nou.L’Imperi Antic ( 3100-2200 aC.). En aquest període s’estableixen les bases de l’Estat i de la societat egípcia, que es van mantenir, amb petits canvis, durant tota la seva història. La màxima autoritat era el faraó, que era considerat con un déu, i controlava el poder polític, militar i religiós del país. La capital de l’Imperi era Memfis i destaquen els faraons Kheops, Kefren i Micerí, que van manar construir les famoses piràmides de Gizeh.
L’Imperi Mitjà ( 2100-1800 aC. ). La seva durada va ser molt més curta que l’etapa anterior, només 300 anys. El poder del faraó va augmentar. Es van fer grans obres públiques i es van ampliar les terres de conreu. A més a més es va produir una expansió cap a l’exterior, conquerint Núbia al sud, Líbia a l’oest, i Síria a l’est. Al final d’aquest període es manifestà una època d’inestabilitat política que va ser aprofitada per pobles estrangers que van envair el país.
L’Imperi Nou (1600-1100 aC). Una durada de 500 anys. Època d’esplendor degut a una sèrie de grans faraons, com ara, Tuhmosis I, Amenofis III, Akhenaton i Ramsès II. Es reforçà el poder dels faraons, que construïren temples i palaus de grans dimensions.Al finals del període, Egipte, va ser dominat per una sèrie de pobles estrangers: perses i grecs. Els romans el van conquerir definitivament en el s. I aC.
5.- LA CULTURA EGÌPCIA.• Els egipcis, a diferència dels pobles mesopotàmics, creien en la vida després de las mort, i que era necessari conservar en bon estat el cos per a la segona vida. És per això que momificaven els cadàvers i els guardaven en sarcòfags embolicats en unes benes fines de lli. Els sarcòfags els dipositaven en tombes que podien ser de tres tipus:1. Mastabes: van ser les tombes més antigues. Amb forma de rectangle i parets inclinades. A l’interior disposaven d’una cambra funerària on se situava el cadàver, i a la qual es podia penetrar per un passadís.
2. Piràmides: Tombes enormes de forma piramidal, i que servien de última morada als faraons de l’Imperi Antic. Dins de la piràmide s’estenia una xarxa de passadissos i paranys per tal de dificultar l’accés als lladres.
3. Hipogeus: eren tombes subterrànies que s’excavaven a dins d’una muntanya. Després es tapava l’entrada de tal manera que des de l’exterior no es veia res.
• Els egipcis eren politeistes i adoraven un gran nombre de déus. Casa regió tenia els seus propis déus. Alguns com Amon, Ra, Osiris i Horus van ser adorats en tot Egipte. Les ofrenes i ritus religioses es feien als temples que eren de dimensions colossals i construïts en pedra. La construcció dels temples obeïa a unes estructures comunes; una llarga avinguda repleta d’esfinxs ( estàtues amb cos de lleó i cap de persona ), que acabava en una monumental porta, on se situaven els obeliscos. Després un pati amb moltes columnes i a continuació la sala hipòstila, tota plena de columnes. Finalment hi havia el santuari que contenia l’estàtua de déu al qual estava dedicat el temple
• També el egipcis van destacar en l’escultura i pintura, però aquestes tenien una finalitat religiosa. Les estàtues estaven fetes per ser mirades de cara, eren rígides i moltes de proporcions colossals. Les pintures es feien en les parets i servien per a decorar els temples i les tombes.
