NDEX
1- Les eines
2- Coneixements previs. El dibuix tcnic.
Conceptes geomtrics bsics.
Materials i estris bsics. La seva utilitzaci.
Sistema mtric decimal.
3- Dibuix tcnic
Lescala
Lacotament
4- Els materials
5- La fusta
LES EINES
EINESDIBUIXUTILITAT
Tisores
Les tisores sutilitzen per tallar materials prims: paper, cartr, plstics...
Alicates de tall
Les alicates sutilitzen per tallar filferros, cables...
Serres
Les serres sutilitzen per tallar materials com la fusta, plstics o metalls.
Alicates de subjecci
Els alicates de subjecci sutilitzen per subjectar peces de petites dimensions
Serjant
El serjant sutilitza per subjectar materials o peces per poder-les manipular amb altres eines, o per ajuntar dues peces que volem unir amb coles o gomes denganxar.
Cargol de banc
El cargol de banc sutilitza per subjectar peces de diferents materials per poder-los treballar cmodament amb altres eines.
Martell
El martell sutilitza per colpejar materials o elements. Aix podem doblegar materials com la xapa metllica, clavar puntes, etc.
Maa
La maa s un martell que sutilitza per colpejar materials que sn tous: fusta, nil...
Llima
La llima sutilitza per rebaixar o allisar metalls, fusta i altres materials.
Barrina
La barrina sutilitza per foradar materials tous: fusta, plstics
Trepant
El trepant elctric sutilitza per foradar. Segons el material que es vol foradar necessitarem una broca o altra.
ClausLes claus sutilitzen per cargolar i descargolar. Tipus de claus: claus fixes, claus colzades, claus angleses, claus Allen.
Tornavs
El tornavs sutilitza per cargolar i descargolar.
ACTIVITAT 1
1) Escriu el nom de les eines que sutilitzen per tallar.
2) Escriu el nom de les eines que sutilitzen per subjectar peces o materials.
3) Escriu el nom de les eines que sutilitzen per colpejar.
4) Escriu el nom de les eines que sutilitzen per rebaixar o allisar.
5) Escriu el nom de les eines que sutilitzen per foradar.
6) Escriu el nom de les eines que sutilitzen per cargolar i descargolar.
ACTIVITAT 2
1) Completa el nom de les eines segents:
C __A__ __C__ __G__L DE __ __ N __
T__R__A__ __ S
TR__P__ __T
__I__O__ __ SBA__ __I__ __
M____
__E __ __ A__ TS__R__A
__A__TE__ __AL__I__ __T__ S DE
__UB__E__ C__OLL__ __ __
2) Relaciona el nom de les eines amb la seva utilitat.
1Serjant
2Llima
3ClausaSubjecci
4Serrabtall
5TrepantcLlimar
6MartelldColpejar
7Alicates de subjeccieCargolar
8TisoresfForadar
9Barrina
10Cargol de banc
11Tornavs
12Maa
AVALUACI
NOM:
CURS:
Escriu el nom de les eines i la seva utilitat.
EINESDIBUIXUTILITAT
EL DIBUIX TCNIC
CONEIXEMENTS PREVIS
1) Conceptes geomtrics bsics.
2) Materials i estris bsics. La seva utilitzaci.
3) Conixer sistema mtric decimal.
1) Conceptes geomtrics bsics
Conceptes previs
LNIES Lnia rectaLnia corba
Les lnies rectes poden ser:
Lnies parallelesLnies perpendiculars
Activitats
Digues si aquestes lnies sn paralleles o perpendiculars.
. .. ..
.. .. ..
Conceptes previs
ELS ANGLES
Si dues lnies es tallen formen un angle
angle
ANGLE
Classes dangles
Angle agutAngle obtsAngle recte
s ms petit que langle rectes ms gran que langle recte
Angle de 90
Activitats
Dibuixa un angle recte, un angle obts i un dagut.
Copia, dibuixa i aprn el nom de les diferents figures geomtriques.
Figura
Nom figura Copia el nom Dibuixa la figura
Pentgon
Hexgon
Rectangle
Quadrat
Rombe
Romboide
Triangle rectangle
Circumferncia
2) Materials i estris bsics. La seva utilitzaci
Llapis
Caracterstiques de la mina:
Les mines tenen diferent duresa. Les ms toves sutilitzen per lnies ms gruixudes i, les ms dures per les lnies primes
Retoladors
Mides dels retoladors
Sn de diferents mides i serveixen per passar a tinta els dibuixos.
El regle
Sutilitza per mesurar o marcar la longitud duna recta
Activitats
Mesura aquestes lnies i escriu quina mida tenen en centmetres (cm) i en millmetres (mm)
cmmm
Dibuixa lnies amb aquestes mides:
5,7 cm
14,2 cm
8 mm
Escaire i cartab
Lescaire i el cartab sn triangles rectangles (tenen un angle de 90 graus).
Sutilitzen sobretot per traar rectes paralleles i perpendiculars.
Tracem rectes paralleles
1r) Colloca el cartab parallel a la recta
2n) Situa lescaire al seu costat
3r) Llisca el cartab sobre lescaire dibuixant rectes paralleles.
Activitat
Fes lnies paralleles a la del dibuix
Tracem rectes perpendiculars
1) Collocar el cartab parallel a la recta
2) Situa la hipotenusa de lescaire al costat.
3) Gira i llisca el cartab dibuixant les perpendiculars.
Activitat
Traar rectes perpendiculars a la del dibuix
El comps
El comps sutilitza per traar arcs i circumferncies.
Activitats
Dibuixa una circumferncia de 2 cm de radi
El transportador
El transportador sutilitza per mesurar i transportar angles
Per mesurar angles situar la creu del transportador al vrtex de langle
Recorda
Un angle recte t 90 graus (90 )
Un angle agut t menys de 90 graus
Un angle obts t ms de 90 graus
Activitats
Mesura els angles i digues el nom :
INCLUDEPICTURE "C:\\Els meus documents\\Elena\\Compensatria\\Treball amb centres\\Tecnologia St. Fruits\\angle recte.jpg" \* MERGEFORMATINET
INCLUDEPICTURE "C:\\Elena\\angle3.jpg" \* MERGEFORMATINET Dibuixa un angle recte.Dibuixa un angle agut i mesura langle.
Dibuixa un angle obts i mesura langle.
3) Sistema mtric decimal
LongitudMLTIPLESUnitat bsicaSUBMLTIPLES
NomAbreviaturaEquival a
quilmetre
km
1000 mhectmetre
hm
100 mdecmetre
dam
10 mmetre
m
1 mdecmetre
dm
0, 1 mcentmetre
cm
0,01 mmillmetre
mm
0,001 m
Taula de mesures de longitud : equivalncies
kmhmdammdmcmmm
sns
1 km10 hm1 mm0, 1 cm
1 hm10 dam1 cm0, 1 dm
1 dam10 m1 dm0, 1 m
1 m10 dm1 m0, 1 dam
1dm10 cm1 dam0, 1 hm
1cm10 mm1 hm0, 1 km
Col.loca a la taula i digues quants metres sn:
kmhmdammdmcmmm
4 Km4000
1 m
3 cm
6 mm
5 hm
3 dm
TRAAT DE FORMES GEOMTRIQUES ELEMENTALS
1. Traat de triangles amb els costats donats
1r) Traar c
2n) Amb el comps prendre mida de a i de b i traslladar als extrems de c
c
3r) Amb un regle traar les lnies
b
a
c
2. Traat de quadrats
i rectangles
donats els costats.
a
b
1r) Mesurar i dibuixar el costat a
a
2n) Utilitza el comps per traslladar b.
a
3r) Amb lescaire i cartab traa els dos costats b, perpendiculars a la recta a.
b
b
a
3. Traar un hexgon regular
quan tens la mida dun costat.
a
1r) Traa dues rectes perpendiculars
2n) Traar una circumferncia de radi a
a
3r) Traa dos arcs amb centre on es talla la circumferncia amb leix horitzontal.
4t) Uneix els 6 punts on es talla la circumferncia amb els dos arcs i amb leix horitzontal.
Activitats
Dibuixa un triangle amb els costats donats.
a
b
c
Dibuixa un quadrat de 25 cm de costat.
Dibuixa un hexgon regular de 15 cm de costat
AVALUACI
1) Dibuixa amb lescaire i el cartab lnies paralleles a la donada.
2) Dibuixa amb lescaire i el cartab lnies perpendiculars a la del dibuix.
3) Mesura les lnies dibuixades
4) Relaciona cada estri amb els conceptes.
RegleAmb la seva ajuda puc fer rectes paralleles i perpendiculars.
EscairePuc mesurar les lnies
CartabSutilitza per mesurar angles
CompsT un angle de 90 graus
transportadorSutilitza per dibuixar arcs i circumferncies
5) Digues quants metres sn:
Exemple: 35 dam= 350 m
6 Km =
3 cm =
80 mm =
7 hm =
90 dam =
6) Mesura els angles i digues quin nom reben
7) Dibuixa un arc de 3 cm de radi.
8) Dibuixa un triangle amb aquests costats
a
b
c
9) Dibuixa un quadrat de costat a
a
10) Fes un hexgon regular de costat a amb ajuda del dibuix.
LESCALA
Objecte realDibuix
EscalaNaturalObjecte real = Dibuix
ReducciObjecte real > Dibuix
AmpliaciObjecte real < Dibuix
Escales de reducci: 1/2; 1/2'5; 1/10; 1/20; 1/50; 1/100; 1/200; 1/500; 1/1000
Escales dampliaci: 2/1; 5/1; 10/1
Activitats
Observa els exemples i acaba lactivitat
Escales reducci
Mida realMida en dibuixRepresentaci
2 mm1 mm1/2; 1 ; 1 : 2
2
200 cm1 cm1/200; 1 ; 1:200
200
500 cm
10 mm
Observa els exemples i acaba lactivitat
Escales ampliaci
Mida realMida en dibuixRepresentaci
1 mm
2 mm2/1; 2 ; 2:1
1
5 cm5/1; 5 ; 5:1
1
10 mm
Completa les igualtats:
Objecte realDibuix
Escala
Omple els buits que falten.
Observa els exemples per resoldre problemes
RealDibuixEscalaFrmulaSoluci
12 metres60 mm? Mida dibuix
Escala = Mida real12 m= 12000 mm
60 : 12000= 1/200
?40 mm1/100 Dibuix
Real=
Escala40: 0.01= 4000 mm
300 metres?1/200Dibuix= Real X escala 1
300 X = 1,5 m
200
Resol els problemes seguint els exemples anteriors:
RealDibuixEscalaFrmulaSoluci
?
14 mm1/50Mida real =
500 mm llarg
300 mm alt?1/2'5Mida dibuix =
100 m llarg
50 ample?1/200Mida dibuix =
50 km100 mm?Escala =
?85 mm1/20
LACOTAMENT
Lnies del dibuix tcnic.
NomFormaAplicacions
Lnia contnua gruixudaContorns i arestes
Lnia contnua fina
Lnies de cota
Lnies auxiliars de cota
Lnia de traos gruixudaContorns i arestes no visibles
Lnia de traos i punts finaEixos
Elements dun acotament
Lnies de cota
Lnies auxiliars de cota
Xifres (cotes)
Smbols
Escriu el nom dels elements
Normes dacotament
DibuixNorma
Les lnies de cota shan de collocar fora del dibuix
La lnia de cota ha de ser parallela a laresta i ha destar separada uns 8 o 10 mm del dibuix.
Les fletxes de cota han de ser primes i no gaire llargues. Han darribar just a la lnia auxiliar.
Les lnies auxiliars han de sobrepassar en 2 o 3 mm la lnia de cota
Les xifres de cota sescriuen al mig i per sobre de la lnia de cota.
En acotament vertical, les xifres de cota sescriuen a lesquerra i per la part exterior.
En les circumferncies i arcs lacotament sempre es fa des dels centres
En acotament de circumferncies la lnia principal de cota, sha de collocar com un radi, dins de la circumferncia. Les xifres tamb a dins, o si no hi caben a fora.
Activitats
1) Digues si sn correctes o incorrectes els segents acotaments i uneix amb fletxes l explicaci correcta.
DibuixCor-
recteIncor-
recteExplicaci
s incorrecte perqu la lnia principal de cota no s parallela a laresta.
s correcte perqu les lnies auxiliars sobresurten 2 o 3 mm de la lnia principal de cota.
s incorrecte perqu la lnia principal de cota en una circumferncia sha de donar com a radi o dimetre.
s correcte perqu les xifres de cota horitzontal estan al mig de la lnia de cota i les xifres de cota vertical estan a lesquerra.
s incorrecte perqu les lnies principals de cota estan dins del dibuix.
2) Posa el nom a les lnies.
1-
2-
3-
4-
3) Posa les lnies de cota al dibuix segent, fet a escala real (1:1)
INTRODUCCI AL SISTEMA DE PROJECCIONS. LES TRES VISTES
Lalat s la cara ms representativa de lobjecte i la que t ms detalls.
La planta s la vista de lobjecte des de dalt.
El perfil o vista lateral es troba mirant lobjecte des del costat esquerre.
Normes per dibuixar plnols a tres vistes
1r Es fa un dibuix de la part que ms detalls t de lobjecte -Alat
ObjecteDibuix
2n) Desprs es dibuixa la planta. Lobjecte es mira des de dalt i es dibuixa a sota de lalat.
ObjecteDibuix
3r) Dibuixem el perfil. Mirem lobjecte des de lesquerra i el dibuixarem a la dreta del alat.
ObjecteDibuix
4t) Desprs posar les lnies de cota amb les mides, escollir lescala i en una lmina dibuixar el plnol.
Activitats
1) Mira el dibuix i posa el nom de les tres vistes.
2) Posa el nmero en les vistes corresponents.
3) Representa les tres vistes
AVALUACI
1) Omple els buits que falten amb aquestes paraules: Ampliaci, reducci, naturalObjecte realDibuix
Escala
2) Completa les igualtats
3) Resol els problema
RealDibuixEscalaFrmulaSoluci
?30 mm1/50Mida real =
4) Resol el problema. Passa tot a cm.
RealDibuixEscalaFrmulaSoluci
50 m25 cm?
5) Resol el problema
RealDibuixEscalaFrmulaSoluci
50 cm ample 100 cm llarg?1/20
6) Escriu el nom dels elements de lacotament.
7) Posa les lnies de cota al dibuix segent i afegeix les mides:
8) Digues quin dels tres acotaments s lincorrecte.
INCLUDEPICTURE "C:\\Els meus documents\\Elena\\Compensatria\\Treball amb centres\\Tecnologia St. Fruits\\Lnies cota fig 6.jpg" \* MERGEFORMATINET
INCLUDEPICTURE "C:\\Els meus documents\\Elena\\Compensatria\\Treball amb centres\\Tecnologia St. Fruits\\Lnies cota fig 3.jpg" \* MERGEFORMATINET 9) Quin s el nom de les tres vistes ms importants?
10) Completa les vistes dels objecte segents
ELS MATERIALS
provenen de
es transformen en
PRIMERES MATRIES
MineralsAnimalsVegetals
Roques
Argiles
Sorra
Grava
Guix
Petroli
Minerals de ferro
Carb
...Cuir
Llana
Seda
OssosFusta
Suro
Cot
Cnem
Lli
Espart
Ltex/Cautx
...
ELS MATERIALS
PRIMERES MATRIES MINERALS
CoureArgila PetroliFerro/AcerRoques i sorres
Copia i aprn:
Les primeres matries minerals sobtenen de la terra.
Algunes primeres matries minerals sn: el coure, largila, el petroli, el ferro i les roques.
-
-
PRIMERES MATRIES ANIMALS
CuirLlanaDents (ullals)Cucs de seda
Copia i aprn:
Les primeres matries animals sobtenen dels animals.
Algunes primeres matries animals sn: el cuir, la llana, els ullals i la seda.
-
-
PRIMERES MATRIES VEGETALS
SuroLtexFustaCotCnem
Copia i aprn:
Les primeres matries vegetals sobtenen de les plantes.
Algunes primeres matries vegetals sn: el suro, ltex, la fusta, el cot i el cnem.
-
-PRODUCTES QUE SOBTENEN DE LES PRIMERES MATRIES
PRIMERES MATRIES MINERALS
CoureArgilaPetroliFerro/AcerRoques i sorres
ALGUNS PRODUCTES OBTINGUTS
PlanxesTotxosPlsticsAutombilsVidre
PRIMERES MATRIES ANIMALS
CuirLlanaDents (ullals)Cucs de seda
ALGUNS PRODUCTES OBTINGUTS
Camisa de pellJersei de llanaFigura de marfilRobes de seda
PRIMERES MATRIES VEGETALS
SuroLtexFustaCotCnem
ALGUNS PRODUCTES OBTINGUTS
Taps de suroPneumticMoblesFils de cotCabs
Activitats
Relaciona amb fletxes cada objecte amb el material del qu pot estar fet.
Guants de rentar plats
Argila
Mocador
Fusta
Paper
Acer
Jersei
Petroli
Sabates
Suro
Totxo
Llana
Tap de cava
Ltex
Bol de plstic
Pell
Tisores
Seda
A la sopa de lletres hi ha amagats el nom de 9 primeres matries
RAFTPOICGMGB
COURELMORAPO
IESBTAPTDNAT
VATORTEOLLOA
CSATOETSUROR
FERROXRQUEAG
ISEDATOIJUSI
CAOSYTLLANAL
LAOCUIRPSRA
Escriu el nom de les 9 primeres matries trobades a la sopa de lletres i digues una cosa que es pot fabricar amb cadascuna.
PROPIETATS BSIQUES DELS MATERIALS
Algunes propietats dels materials sn:
Resistncia
Tenacitat i fragilitat
Elasticitat
Plasticitat
Punt de fusi
Conductivitat elctrica
Conductivitat trmica
Resistncia
s resistent el material que no es trenca ni es deforma. Ex: un pont.
Tenacitat i fragilitat
s frgil el material trenca fcilment. Ex: el vidre
s tena el material que suporta cops sense trencar-se. Ex: el martell
Elasticitat
s elstic el material que es deforma i recupera la seva forma. Ex: les gomes.
Plasticitat
Sn plstics els materials que es deformen i no recuperen la seva forma. Ex: la plastilina, el paper dalumini, el coure.
Punt de fusi
El punt de fusi s la temperatura en la qu un cos passa de slid a lquid. Ex: el ferro
Conductivitat elctrica
Hi ha materials que deixen passar l electricitat. Ex: fil de coureAllant elctric
Hi ha materials que no deixen passar lelectricitat. Ex: el plstic
Conductivitat trmica
Els materials que deixen passar fcilment la calor sn bons conductors trmics.
Allants trmics
Els materials que no deixen passar la calorsn allants trmics. Ex: la nevera, o la roba dabric.
ACTIVITATS
1) Copia les definicions
Resistncia - Tenacitat -
Fragilitat -
Elasticitat -
Plasticitat -
Fusi -
Conductivitat elctrica -
Allant elctric -
Conductivitat trmica -
Allant trmic -
2) Relaciona els materials amb la seva caracterstica principal
GotTenacitat
CassolaResistncia
GomesConductivitat elctrica
MartellFragilitat
Cable de coureFusi
OrPlasticitat
Paper daluminiElasticitat
PontConductivitat trmica
3) Escriu les vocals que falten a les propietats dels materials.
T- n - c- t - t;
C- nd- ct- v- t - t - l- ctr- c;
Fr - g- l- t - t Pl- st- c- t- t;
r- s -st- nc- a;
F - s- ; El- st- c- t- t; C- nd- ct- v- t-t t- rm- c-
RECICLATGE DE MATERIALS
Reciclar vol dir transformar els productes per ser utilitzats de nou. Ex: Del paper utilitzat podem fer una pasta i tornar a fer-ne de nou.
Reutilitzar vol dir tornar a utilitzar un material o objecte sense transformar-lo. Ex: Una ampolla de vidre es pot fer servir moltes vegades.
Contenidors de reciclatge
Diaris, llibres, capses embalatge, etc.Ampolles, pots de vidre, etc.Envasos de llet i sucs, bosses de plstic, llaunes, etc.Restes de menjar: carn, fruita, peix, etc.
AVALUACI
1) Escriu tres primeres matries minerals
2) Escriu tres primeres matries animals.
3) Escriu tres primeres matries vegetals.
4) Digues un producte que es pugui obtenir de les segents matries primeres:
ArgilaSuro
FustaLlana
AcerLtex
PetroliSeda
5) Escriu les propietats dels materials
6) Contesta veritat o fals
VF
Lor pot passar de slid a lquid si li apliquem calor.
La porcellana s frgil
El vidre t la propietat de la tenacitat
Una nevera s un bon conductor trmic.
Una goma de cabells s elstica.
Una paella t la propietat de la conductivitat trmica.
7) Classifica els materials de menys a ms resistents.
Fusta, acer, paper, plstic.
8) Completa la segent taula
ObjecteMaterial amb que est fet
Totxana
Fusta
Carrosseria cotxe
tap de cava
Roda de cotxe
bossa plstic
9) Quins objectes haurien de tenir una conductivitat trmica elevada i quins no?
Mnec de paella, volant dun cotxe, radiador de calefacci, jersei dhivern, planxa elctrica, nevera.
10) Digues en quin tipus de contenidor de reciclatge haurem de llenar els productes i matries segents:
Ous, capsa cartr, revista, ampolla de vi, macarrons, llaunes de tomquet, envs de suc, gerro de vidre, bric de llet.
LA FUSTA
Qu sn les fustes?
Les fustes sn materials que sobtenen a partir de la transformaci de primeres matries dorigen vegetal com els arbres.
Com sobtenen les fustes?
Desprs daquest procs sobt la fusta natural.
Amb all que sobra desprs de la obtenci de la fusta natural es fa la fusta artificial.
Tipus de fusta
Classificaci de les fustesNaturalsSegons larbretova (pi, avet...)
dura (roure, faig...)
Segons la formaBiga Post Llist
taul Tauler Motllura
ArtificialsSegons el materialTauler de contraplacada
Tauler de partcules (aglomerada)
Tauler de fibres (tblex, DM)
Segons lacabatSense xapar
Xapada
LA FUSTA
TIPUS DE FUSTA
FUSTES NATURALS
PiFaigRoure
Fusta una mica dura, resistent i duradora. Sutilitza en construcci i ebenisteriaFusta dura i resistent. i de bon treballar. Sutilitza per fer mobles funcionals.Fusta dura, forta i resistent. Fabricaci mobles de luxe i adornaments.
Activitat
Copia les caracterstiques del pi, del faig i del roure:
Pi:
Faig:
Roure:
FUSTES ARTIFICIALS
FullolaAglomeratContraplacat
Lmina de fusta molt prima. Es fa servir en acabament de mobles, portes i altres objectes que shan construt amb fusta artificialEs fabrica amb encenalls de fusta barrejats amb cola. La mescla es premsa. s mitjanament dur per es trenca amb facilitatSobt encolant fulloles en capes successives i en resulta un material flexible i sesberla poc.
Activitats
Fes el dibuix dun contraplacat, una fullola i un aglomerat.
FUSTES ARTIFICIALS
ContraplacatFullolaAglomerat
Relaciona les definicions amb el nom de la fusta.
Es fabrica amb encenalls
Fullola
de fusta barrejats amb cola.
Fusta dura i resistent. i de bon treballar.
Roure
Sutilitza per fer mobles funcionals.Sobt encolant fulloles en capes
Contraplacat
successives i en resulta u material
flexible i sesberla poc.Fusta una mica dura, resistent i duradora.
Faig
Sutilitza en construcci i ebenisteria
Lmina de fusta molt prima.
Aglomerat
Fusta dura, forta i resistent.
Pi
Fabricaci mobles de luxe i adornaments.
Quin s el nom de les fustes naturals i artificials qu has aprs?
Artificials:
Naturals:
Ordena per ordre alfabtic els sis noms de fustes qu has aprs:
PI, FULLOLA, FAIG, CONTRAPLACAT, ROURE, AGLOMERAT.
FORMES EN QU PODEM TROBAR LA FUSTA COMERCIAL
Els troncs dels arbres se serren per obtenir formes diferents: Biga, taul, post, tauler, llist, motllura.
Activitats
Escriu el nom de la fusta presentada en aquestes formes
APLICACIONS DE LA FUSTA
Per fer mobles, en construcci, en fabricaci deines, vaixells, joguines, etc.
QUINES CONSEQNCIES COMPORTA LS DE LES FUSTES
La desforestaci: Si tallem molts arbres dun bosc, acabarem destruint-lo. Els arbres necessiten molt de temps per crixer i no tindrien temps per a regenerar el bosc.
EINES PER TREBALLAR LA FUSTA
1- Metre de fuster
2- Escaire
3- Martell
4- Enformador
5- Rosset
6- Broques
7- Comps
8- Punx
9- Barrina
10- Xerrac
11- Martell
12- Llima
13- Filaberqu
14- Verns
15- Ribot
16- Paper de vidre
17- Cola blanca
18- Pinzells
19- Cola de contacte
20- Calaixos de fuster
Activitats
Qu s la desforestaci?
Pe qu fem servir la fusta?
Memoritza el nom de les eines que utilitza un fuster i dibuixa les que demanem a continuaci.
Broca
Escaire
Ribot
Xerrac
Enformador
Barrina
JOC DELS VAIXELLS
Troba les parelles deines que t el Fuster. Colloca 8 creus en les caselles de la taula inferior. Es juga per parelles com en un joc de vaixells.
Enformador
VernsCola de contacteMartellBarrinaRossetRibot
Broques
Punx
Escaire
Llima
Comps
Paper de vidre
Cola blanca
Metre fuster
AVALUACI
1) Digues el nom de 3 fustes naturals.
2) Dibuixa tres fustes artificials i posa-hi el nom.
3) Escriu el nom del tipus de fusta al qu es refereix la definici.
Es fabrica amb encenalls
de fusta barrejats amb cola.
Fusta dura i resistent. i de bon treballar.
Sutilitza per fer mobles funcionals.Sobt encolant fulloles en capes
successives i en resulta un material
flexible i sesberla poc.4) Escriu el nom de les fustes presentades en aquestes formes.
1-
2-
3-
4-
5-
6-
5) Quines aplicacions t la fusta?
6) Qu s la desforestaci i causes que la produeixen.
7) Escriu el nom de 12 eines que serveixen per treballar la fusta.
Elaborat per: Elena Ayuda, Rosa Boix, Laura Masseg i Josep Puig
Una eina s un instrument que sutilitza per a la realitzaci dalgun treball manual
El dibuix tcnic sutilitza per representar qualsevol objecte de manera objectiva. Observa el dibuix tcnic duna casa.
x 10
x 10
x 10
x 10
x 10
x 10
: 10
: 10
: 10
: 10
: 10
: 10
a
b
c
c
Lescala s la proporci entre les mides del dibuix dun objecte i les que t en la realitat
Mida dibuix = Mida real x escala
Mida dibuix
Mida real =
Escala
Mida dibuix
Escala =
Mida real
Mida real =
Mida dibuix =
Escala =
Acotar s posar unes lnies en un dibuix per tal de donar les mides
1
2
3
4
4
3
2
1
En els dibuixos fets a escala de reducci o ampliaci el valor de la xifra de cota sempre s el real, mai el del dibuix.
Les vistes dun objecte sn lalat, la planta i el perfil
planta
perfil
alat
Mida dibuix =
Escala =
Mida real =
4
3
2
1
De la naturalesa sobtenen les primeres matries i daquestes els materials.
Primeres matries
MATERIALS
naturalesa
Els materials sn el resultat de la transformaci de les primeres matries en productes tils per a alguna cosa: construcci dobjectes, fabricaci de mquines, ...
De la naturalesa sobtenen les primeres matries.
De les primeres matries sobtenen els materials.
EMBED Word.Picture.8
TALL dels troncs
ESBRANCAMENT dels troncs
TALA darbres
ASSECATGE
SERRADA dels troncs
TRANSPORT
La fusta sobt dels arbres.
65
_1140755349.doc
_1132323905.doc
_1138706036.doc
Top Related