TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Núm.36. Desembre de 2010

ACTUALITAT EMPRESARIAL

www.cronica.diarimes.com

MAX GRTAPENET

CISU 010355

CISU 010355

MAX GRTAPENET

CISU 010355

CISU 010355

MAX GRTAPENET

CISU 010355

CISU 010355

MAX GRTAPENET

CISU 010355

CISU 010355

MAX GRTAPENET

CISU 010355

CISU 010355

MAX GRTAPENET

CISU 010355

CISU 010355

MAX GRTAPENET

CISU 010355

CISU 010355

MAX GRTAPENET

CISU 010355

CISU 010355

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Núm.36. Desembre de 2010

Manuel López ColmenarejoPresident de l’Associació de Companyies Espanyoles de Transport Aeri.

«El model de subvencions en aeroports petits no és sostenible a llarg termini» P10-11

Jaime OliveiraNomenat com a nou director de Banca Privada de CatalunyaCaixa a Madrid

P10

la viabilitat econòmica de les cambres de comerç

penja d’un fil El Govern espanyol ha aprovat l’eliminació de l’obligació de les empreses de pagar la quota cameral,

principal ingrés de les cambres de comerç a partir de 2011.

P4-5

La reducció de residus, objectiu dels supermercats

P2-3

Les cadenes de distribució han pres la davantera i han canviat les bosses d’un sol ús per altres de més sostenibles

La URV publica el catàleg de l’oferta cientificotècnica dels Grups de Recerca

P6

Aquest any s’inclouen 136 grups de recerca actualitzats, dels quals 28 són nous.

L’empresa Norel s’adjudica la concessió d’una terminal al Port de Tarragona

P12

Les instal·lacions estan situades al Moll de Castella i preveu moure 80.000 tones anuals

CEPTA enceta l’any amb una gran aposta per la formació a la demarcació

P9

Les oportunitats dels webs 2.0 marcaran l’inici del pla de formació de la patronal tarragonina.

L’empresa de Reus Hierros del Mediterráneo absorbeix Hierros Barcelona

P12-13

Tota la línia de distribució es centralitzarà a la seva seu central a Reus.

L’any més dur de la crisi al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre

Pàgines Centrals

Resum econòmic de l’any amb els principals esdeveniments i les dades més importants que han

afectat les comarques de Tarragona.

2 REPORTATGE

Les bosses de plàstic centren la política verda dels «súpers»

ELIMINACIÓ DE RESIDUS

L’any 2009 les grans superfícies comercials van començar a tre-ballar per reduir

l’ús de les bosses de plàs-tic d’un sol ús que dona-ven als seus establiments per portar la compra rea-litzada. Aquesta mesura ve donada majoritària-ment per l’aplicació del Pla Nacional Integrat de Residus (PNIR) que es va aprovar al desembre de 2008, i on les empreses de distribució havien de reduir un 50% la uti-lització d’aquest tipus de bosses l’any 2010 i substituir-les per biode-gradables o que siguin amb més d’un ús el 2012. De totes maneres, pot ser que aquest fet no s’hagi reflectit quan anem al nostre supermercat ha-bitual, ja que les bosses de plàstic tradicionals estan permeses pel fet que són reciclables i no provoquen contaminació sempre que les reciclem posant-les als conteni-dors grocs dels envasos de plàstic, cosa que no s’està acostumat a fer. Arran de tot això, les ca-denes de distribució van començar a posar fil a l’agulla i van començar les seves respectives

campanyes de substitu-ció i de conscienciació al comprador. En aquest sentit la pri-mera que va reaccionar i que va ser pionera en aquest cas fou Carrefour, que el primer que va fer va ser eliminar totes les bosses d’un sol ús i subs-tituir-les per biodegra-dables gratuïtament, du-rant un petit període de temps per passar després a cobrar-les a un preu que oscil·lava entre els 0,05 i els 0,10 cèntims d’euros, a més de donar-te la possibilitat de triar entre aquesta i la de pa-per, que és sense anses i molt difícil de traginar, a l’estil americà. Aquest fet va provocar que molts clients canviessin d’establiment, per això la cadena comercial va decidir tornar als inicis i ara les regala, encara que, segons fons de l’empresa, es deixa a mans de la di-recció de cada centre i podem trobar que en

alguns Carrefour es co-brin les bosses. De totes maneres, aquesta polí-tica verda que ha volgut aplicar Carrefour li costa diners, ja que les bosses biodegradables són més cares que les convencio-nals. Mercadona, per la seva banda, ha decidit po-sar en marxa dos tipus d’alternatives, una la bossa de plàstic reutilit-zable, amb un mínim de 10 usos, al preu de 0,10 cèntims d’euro i que està dissenyada per poder ser bossa d’escombraries i la cistella de ràfia amb una durada de cinquan-ta usos i a 0,60 cèntims la unitat, que conviuran amb la bossa tradicio-nal i a partir del mes de novembre es cobra a 2 cèntims. També ha op-tat per la conscienciació dels seus treballadors en aquest sentit per poder transmetre correctament la política de l’empresa al client final.

Alcampo continua rega-lant les bosses de plàstic, però sota el lema “Més productes a la bossa, menys bosses al món” posa a l’abast del client bosses de plàstic reciclat a 0,01 cèntims, biode-gradables de patata, de quinze usos a 35 cèntims, i de ràfia a 49 cèntims. Pel que fa a Eroski, ha eliminat les bosses d’ús tradicional dels seus cen-tres i ha decidit premiar els clients que reutilitzin les bosses, descomptant en el total de la seva com-pra el valor de les bosses que hagués necessitat. A més, posa a disposició dels seus clients bosses oxode-gradables de plàstic amb un component químic que en facilita la degradació, a 0,01 cèntims, altres op-cions són la bossa de plàstic de 15 usos a 0,05 cèntims i de ràfia a 50 cèntims, que es canvia quan es fa malbé gratuïtament si s’entrega la vella. En definitiva, el sector de la distribució està fent una aposta clara per tal d’aconseguir que el consu-midor es conscienciï de la necessitat de reduir aquest tipus de residus al mateix temps que intenta arribar als objectius plantejats pel PNIR.

Però el principal problema que es poden topar són les despeses que suposen, quant a la inversió realitzada i les taxes que supor-ten d’aquest tipus de productes anomenats verds o e c o l ò -gics.

Les grans cadenes distribuïdores d’alimentació s’han erigit com els abanderats per posar remei a la quantitat de residus que genera la societat d’avui en dia, aplicant diferents polítiques per reduir la utilització de les bosses de plàstic d’un sol ús, substituint-les per altres productes amb la mateixa finalitat, a través de la conscienciació de treballadors i clients.

EL DETALL

El preu de la consciènciaEls preus de les bosses ecològiques

oscil·len entre els 0,01 cèntims d’euro les biodegradables i els 0,50 les de ràfia

Núria Arlandes

Totes les grans cadenes de distribució han posat

en marxa campanyes de concienciació

3Desembre de 2010

EN CONTEXT

LES XIFRES

16milions d’euros

anuals és el que la indústria paga per la taxa Punt Verd de les

bosses de plàstic

10mil milions de bosses

de plàstic és el consum d’Espanya i equivalen a 100.000

tn de plàstic

El sector de la indústria del plàstic també s’adapta El sector de la fabricació i producció de bosses de plàs-tic també ha hagut d’adaptar-se a les noves normatives eu-ropees i espanyoles, quant a eliminació de residus. Aquest sector abraça més de 300 empreses entre fabricants i productors, amb una ocupació de 11.000 tre-balladors, i per tal de no perdre pes econòmic dins del teixit empresarial es-panyol i evitar tancaments d’empreses han hagut de deixar la fabricació de bos-ses de plàstic d’un sol ús i reinventar-se per seguir les

directrius del PNIR quant a reutilització, reciclatge, reducció, valorització i eli-minació i dirigir-se cap a la fabricació de bosses de polie-tilè amb un cicle de vida de 15 usos. Les empreses d’aquest sec-tor han hagut d’invertir en noves tecnologies per poder oferir un producte que es pu-gui adequar a les noves direc-trius d’eliminació de residus proposades per la Unió euro-pea dins de la Directiva co-munitària de Residus, que té prevista la seva transposició aquest any. Així, davant del fet que a partir d’aquest any s’han de substituir per bosses biodegradables o amb més d’un ús, estan invertint tant

en maquinària com en certifi-cació, ja que tots aquests pro-ductes han de complir els re-quisits dels registres sanitaris d’AENOR per poder portar aliments, a més de pagar la taxa del punt verd mediam-biental, és a dir, per promo-cionar la separació selectiva i el reciclatge d’envasos, i que surt a 472 euros/tona, i su-posa uns 16 milions d’euros l’any per aquest concepte. Pel que fa a ma-quinària, im-pressió i altres conceptes les empre-s e s han de comp-t a r a m b u n e s despe-ses de v o r a 20.000 euros. En de-finitiva, s’ha ha-gut de b u s c a r una sorti-da perquè el sector es man-tingui.

EN CONTEXT

Diversos tipus de bosses per reduir residus Les bosses de plàstic d’un sol ús tenen els dies comptats, sobretot a partir d’aquest any, on el seu ús va de cara a l’eliminació total als comerços tant grans com petits. Tots estan unint esforços perquè es redueixi el seu ús. Segons les dades de l’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas), s’ha reduït en un 75% l’ús d’aquest tipus de bosses en els últims anys a Espanya, amb un consum de 10.500 milions de bosses que equivalen a unes 100.000 tones de plàstic l’any,

d’aquesta xifra només un 10%

es recicla.P e r a q u e s -ta raó, els tipus de bos-ses per o m p l i r aquest fo-rat deixat per les bosses de plàstic és variat. Trobem la bossa de po-lietilè amb un cicle de vida de més de 15 usos,

una mica més gran de les con-

vencionals, té cabuda per 9 ampolles quan les al-

tres nomes és per 5, i és l’aposta forta del sector de la indústria del plàstic. L’altra opció són les bosses biodegradables que estan fetes de diferents materials orgànics com la fècula de patata o de midó, que representen el 30% en el mercat espanyol davant del 96% al mer-cat europeu. El problema és que és més cara que la convencional, ja que la matèria primera és escassa, es calcula que n’hi ha 300.000 tn per a tot Europa. L’altre tipus de bossa que podem trobar al mercat és la bossa de rà-fia, amb una vida útil de més de 50 usos. Aquesta bossa és la menys ecològica que hi ha, ja que la seva fabricació es realitza a Àsia i Ma-làisia, i el transport des d’aquests països fins al seu destí final a casa nostra és molt més contaminant quant a emissions de CO2. Aques-tes bosses no es poden fer al nos-tre país, ja que el cost de fabricació és molt alt en comparació al cost de la fabricació asiàtica, no seria competitiu. A banda d’aquests mo-dels que hi ha al mercat en podem trobar altres com la bossa oxode-gradable de plàstic, que conté un componen que ajuda a la seva de-gradació. Tots aquests tipus de bosses tenen un sol objectiu, arribar a reduir els residus generats per la societat, i servir per a conscienciar la gent de la necessitat de dur a terme aques-ta política per tal de poder millo-rar el món de demà.

4 ACTUALITAT

El Govern posa la soga al coll a les Cambres de Comerç

MESURES ANTICRISI

El mes de des-embre ha es-tat mogut per a les cambres de comerç de

l’Estat, a causa princi-palment de l’anunci fet per part del Govern es-panyol que a partir de l’any vinent s’eliminarà l’obligatorietat de les em-preses a pagar la recurs cameral (quota obliga-

tòria), una reivindicació que des de fa temps els autònoms i pimes dema-naven, i que suposarà un estalvi de 250 milions

d’euros, dels quals 90 milions seran en benefi-ci de les pimes. Per altra banda, per les cambres suposarà una disminu-

ció del seus ingressos, ja que representa fins al 60% del seu pressupost i que repercutirà en els serveis que les cambres ofereixen a les empreses i en una retallada de les despeses tant adminis-tratives com d’estructura. Des del Consell Superior de Cambres s’ha repli-cat que dels 3,2 milions d’empreses que hi ha a

Espanya el 53% estan exemptes d’aquesta taxa, i que el 34,5% paga menys de 60 euros. Aquesta quota depèn de la taxa de liquidació de l’impost de societats, és a dir, del volum de beneficis. Des-prés de la sorpresa inicial dins del món cameral per aquesta mesura, ara resta buscar solucions per a as-segurar la seva viabilitat.

A mitjans de desembre l’Executiu espanyol va aprovar l’eliminació de l’obligació que tenen les empreses de pagar una quota a les Cambres de Comerç, que pot fer trontollar la supervivència d’aquests ens ja que representa fins al 60% dels seus ingressos.

Des de la Cambra de Tarragona s’ha proposat com a solució

mancomunar alguns dels serveis

EL DETALL

Disminució del pressupostL’eliminació de l’obligatorietat de les empreses de pagar la quota cameral representa entre el

40% i el 60% menys d’ingressos

Núria Arlandes

Distribució de trams de les quotes de les empreses espanyoles a les Cambres:

0,00 euros 53,53%

Entre 0 i 20 €/any 22,03%

Entre 20 i 60 €/any 12,47%

Entre 60 i 100 €/any 5,46%

Entre 100 i 200 €/any 3,86%

Entre 300 i 1.000 €/any 1,75%

Entre 1.000 i 6.000 €/any 0,73%

Més de 6.000 €/any 0,16%

BALANÇ ANUAL

El mercat de flor i planta ornamental tanca l’any marcat per l’estacionalitat i la crisiDes del sector conclouen que el 2011 hauria d’augmentar la venda fora de les diades

L’any 2010 no ha estat bo per ningú, i en aquest sentit s’ha manifestat el sector de la flor i planta ornamental de Catalunya, on s’ha fet balanç, i les dades no són gens esperançadores. Segons el balanç realitzat, s’ha disminuït la producció, han augmentat els costos de producció sobretot pel que fa al consum energètic, els preus s’han mantin-gut o fins i tot han baixat i els marges s’han reduït. Amb aquestes dades, el sector creu que malgrat tot caldria augmentar el consum de flors i plantes en un intent per desestacionalitzar la seva compra fora de les diades. En definitiva, el 2010 ha estat un any irregular en la venda d’aquests productes, les vendes han baixat i la seva compra s’ha con-centrat en uns pocs dies anuals on les vendes es disparen, i després baixen en picat. Segons Jordi Rodón, portaveu del Mercat, “el consum regular de flor i planta a Catalunya es troba un 30% per sota del del 2009, tot i que el nivell de vendes global es pot equiparar al de l’any passat”. Per Rodón, aquest fet s’explica perquè les puntes de venda, enguany han estat més altes que l’any passat. De totes maneres, aquest percentatge podria variar quan es faci el balanç del Nadal. Per Rodón, la crisi econòmica ha fet estralls en el sector: “Un dels problemes amb què ens trobem és la manca de diners circulants i només sobreviuen els que es mouen, ja siguin majoristes o minoris-tes”. Pel que fa al 2011, les perspectives no són bones, però tampoc insalvables.

RESULTATS ECONÒMICS

El Palau Firal tanca l’any amb un resultat superior al de l’any passat El Palau Firal i de Congressos de Tarragona tanca aquest 2010 generant un impacte econòmic per a la ciutat proper als 6,5 MEUR, una xifra lleuge-rament superior a la del 2009. Segons el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, Sergi de los Rios, aquests últims quatre anys del Palau són els millors dels deu anys de vida del centre de convencions. De los Rios ha destacat la importàn-cia dels resultats en uns anys marcats per la crisi econòmica en què viu el país. De cara a aquest 2011, Tarragona té confirmats 10 congressos, 3 exposicions i 5 fires. Amb tot, Sergi de los Rios ha dit que cal fer una aposta per nous models de fires basat en la generació de contactes entre empreses i clients.

MOROSITAT

Més de la meitat dels crèdits dubtosos de la banca provenen de la construccióEl sector acumula 37.707 milions d’euros amb préstecs morosos, un 11,7% de mora

Així, el 52% de la morositat creditícia que té els sector bancari prové de les activitats immobiliàries, que en al tercer trimestre han marcat una xifra històrica, amb una morositat de l’11,7% segons dades del Banc d’Espanya, cosa que significa que els promotors han acumulat 37.707 milions d’euros en préstecs dubtosos aquest any, davant els 28.315 milions de fa un any, quan era del 8,7%, tres punts menys. A més, la taxa s’ha duplicat en els últims dos anys. Entre els bancs i caixes, els bancs són els que en surten més malparats, amb una morositat relacionada amb la promoció del 12,6%, per davant de les caixes, amb un 11,2%; les coope-ratives de crèdit, amb un 9,6%, i els establiments financers de crèdit, amb un 4,4%. Pel que fa a la taxa de morositat dels promotors amb els bancs, ha augmentat en 4,5% respecte al mateix trimestre de l’any passat, davant dels dos punts percentuals de caixes i cooperatives. Aquestes dades van en sintonia amb la crítica situació que està patint el sector ja que, segons les últimes dades que ha donat el Ministeri de Fo-ment, les vivendes lliures que s’han iniciat durant el tercer trimestre van disminuir un 19,8% en taxa interanual, amb un total de 13.377 immobles, un 25,2% menys respecte al mateix període de l’any passat. A més, les vendes han caigut un 48,3% en aquest període respecte al trimestre anterior, quan va augmentar un 43% segons el mateix Ministeri.

FOTO: ACN

5Desembre de 2010

LA XIFRA

1,5milions d’euros és el que deixaran d’ingresar les

Cambres de Reus i Tarragona

Per a les Cambres de la demarcació, l’eliminació d’aquesta quota suposarà disminuir entre un 40% i un 60% del seu pres-supost i consideren que es tracta d’una mesura precipitada i irresponsa-ble, però ja han posat fil a l’agulla, i ja estan donant solucions perquè aquest fet no aboqui cap cambra de la demarcació a la seva

desaparició.

Mancomunitat i fu-sionsPer poder fer front a aquesta mesura, des de la Cambra de Comerç de Tarragona s’ha proposat mancomunar serveis com els de comerç exterior o formació per aprofitar al màxim els recursos, cosa que des de la Cambra de

Reus es veu com una so-lució prematura, i creu que s’ha d’apostar per crear nous serveis i tre-ballar en xarxa. No obstant això, els pre-sidents de les cambres s’han alarmat amb la so-lució que ha sortit des la Cambra de Comerç de Barcelona, la fusió de les cambres, com han fet les caixes catalanes, i dur-lo

a terme durant aquest any 2011, que les cam-bres encara disfrutaran dels ingressos de la quota cameral. En aquest sentit, s’aposta per fer un vestit a mida de cada territori, de ma-nera que de les 13 cam-bres catalanes es quedin en sis, una per cada ca-pital de demarcació, un altra al Vallès i una altra a

les Terres de l’Ebre. Això significaria que les cam-bres de Tarragona, Reus i Valls passarien a ser una de sola amb seu a Tarra-gona. Aquesta mesura no ha estat popular entre les diferents cambres, però són conscients que s’han de buscar altres sortides per a obtenir finança-ment i no perdre compe-titivitat.

• Un 2 per cent sobre la quota a pagar de l’impost d’activitat econòmiques de l’exercici immediatament anterior d’acord amb l’article art 12.1 a de la Llei 3/93, modificat per la Llei 51/2002, Reguladora de les Hisendes Locals. En tot cas, la quota mínima exigible a satisfer serà d’un mínim de 60€ per cadascuna de les quotes de l’Impost d’Activitats Econòmiques.• Un percentatge que varia des del 0,01% fins al 0,70% sobre la quota líquida positiva de l’impost de societats. Per aquest concepte es practicaran liquidacions a les persones jurídiques que hi estiguin subjectes d’acord amb l’article 12.1 c Llei 3/1993, modificat per l’article 62 de Llei 12/1996. Aquest càlcul es realitza en base als rendiments declarats durant l’any immediatament anterior al de l’exercici d’aplicació i que corresponen als rendiments obtinguts durant l’exercici de dos any enrere.• Un percentatge de l’1,5 per mil sobre els rendiments nets de les activitats empresarials i algunes de les professionals declarats en l’impost sobre la renda de les persones físiques d’acord amb la secció 3a del capítol 1r del Títol V de la Llei 18/1991, de l’IRPF, quan es derivin d’activitats incloses en l’article 6 de la Llei 3/1993, article 12.1b, modificat per l’article 62 de la Llei 12/1996. Aquest càlcul es realitza en base als rendiments declarats durant l’any immediatament anterior al de l’exercici d’aplicació i que corresponen als rendiments obtinguts durant l’exercici de dos any enrere.

El Recurs Cameral permanent (quota obligatòria) es calcula en base a:

PRESTACIONS

Els EROs seran més restrictius per tal de reduir les prejubilacions La mesura s’inclourà en la reforma de la Llei de la Seguretat Social que l’Executiu espanyol aprovarà a finals d’aquest mes

La intenció del Ministe-ri de Treball en aquest cas és la de reduir dràs-ticament les prejubila-cions en els expedients de regulació d’ocupació (ERO), i evitar així que només afectin treba-lladors majors de 55 anys i limitar l’accés de l’anticipació a la Segure-

tat Social. El que pretén l’Executiu amb aques-ta limitació és adequar l’edat real de la jubilació (63,9 anys) a l’edat legal d’aquesta (67 anys). A més, s’incrementaran els coeficients reductors per als que es jubilin abans de l’edat legal, i al mateix temps es milloraran els

incentius per a les perso-nes que es jubilin després dels 65 anys, actualment es pot arribar al 110% de la base reguladora. També es volen endu-rir els requisits perquè aquests expedients no serveixin per rejovenir les plantilles de les em-preses a costes de l’Estat,

i que al mateix temps fa que l’edat de sortida del mercat laboral sigui el voltant dels 60 anys. De totes maneres, aques-ta fórmula no es durà a terme fins la tardor vi-nent, que és quan acaba el tràmit parlamentari, i per això, les empreses que tinguin pendent un

ajust de plantilla només es podran acollir a EROs amb prejubilacions fins aquesta data. Aquesta iniciativa es complementarà amb el retard de l’edat de jubi-lació als 67 anys, amb excepcions pels treballs anomenats penosos com miners, bombers o pilots

,que es podran jubilar-se abans i els treballadors amb més de 36 anys co-titzats. Pel que fa als mutua-listes (van començar a treballar abans de 1967 amb més de 30 anys co-titzats), es podran jubilar a partir dels 60 anys./ Redacció

6 UNIVERSITAT

La Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona, que vol impulsar el desenvolupament del territori, ha dei-xat de ser un grup de treball i s’ha constituït formal-ment en associació i va presentar un Programa per al Foment de l’Economia Productiva i l’Ocupació.Els membres de la Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona són: Autoritat Portuària de Tarragona, les Cambres de Comerç de Reus, Tarragona i Valls; CCOO, CEPTA; PIMEC, UGT, UP i la URV. La Junta va acordar que el president sigui el rector de la URV i el

vicepresident 1r, el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona. El vicepresident 2n és el president de la Cambra de Comerç de Tarragona; el tresorer, el president de la CEPTA, i el secretari de la Junta, el secretari general d’UGT al Tarragonès. La resta de membres de la Mesa són vocals de la junta.El Programa per al Foment de l’Economia Productiva i l’Ocupació s’ha elaborat per afrontar des del territori la situació econòmica generada per la crisi global. S’inclou una proposta d’eixos de treball, amb actu-

acions a curt i mitjà termini, contemplats en el Pla Estratègic del Camp de Tarragona. Aquest proposa 14 línies estratègiques, 48 objectius i més d’un centenar d’actuacions, entre les quals 25 de caràcter estratè-gic. Aquesta estructura defineix un model de futur per al Camp de Tarragona en els vessants territorial, econòmic i social. Els eixos de treball del programa que es proposen serveixen per prioritzar i concretar les orientacions del Pla i són compatibles amb el disseny –amb un ho-ritzó temporal més ampli– d’un model econòmic ba-sat en la innovació. L’objectiu principal ara mateix és mantenir l’ocupació i activar les polítiques de foment de l’ocupació i l’economia productiva que puguin tenir un efecte relativament ràpid en el temps. Els eixos presenten un impacte estratègic potencial per a l’obtenció de resultats visibles, però també criteris de viabilitat tècnica i econòmica.

La URV publica el nou catàleg de l’oferta cientificotècnica dels Grups de Recerca

El catàleg de l’oferta ci-entificotècnica de la URV recull, en fitxes, l’oferta de serveis dels grups de recerca, centres TECNIO i altres serveis de la uni-versitat, agrupats per di-ferents àrees de coneixe-ment. L’objectiu d’aquest catàleg és disposar d’una eina que doni a conèixer tots els serveis que pot oferir la URV a les empre-ses i administracions. Les diferents àrees de conei-xement que contempla el catàleg són: Dret, Econo-mia i Empresa, Adminis-tració i Gestió, Enologia i Indústries Agroalimentà-ries, Llengües i Humani-tats, Psicologia i Educa-ció, Química, Enginyeria i Medi Ambient, Salut, Tecnologies de la Infor-mació i la Comunicació, Territori i Turisme i Ser-veis Tècnics. En la nova publicació del catàleg de l’oferta cientificotècnica de la URV s’han incorporat 28 nous grups de recerca. D’aquesta manera, l’actu-al catàleg consta de 136 grups de recerca. D’altra banda, els grups de re-cerca ja existents han ac-tualitzar les seves dades.

El catàleg ha estat actu-alitzat i publicat amb la col·laboració dels grups de recerca de la URV, el Gabinet de Comunicació, el Servei d’Informàtica, el Servei Lingüístic i el Cen-tre de Transferència de Tecnologia i innovació de la Fundació URV. L’ac-ció coordinada de totes aquestes unitats ha per-mès, per primera vegada, tenir la totalitat de les fitxes del catàleg en tres llengües: català, castellà i anglès. Ara les revisions del catàleg es realitzaran periòdicament per tal de mantenir les seves dades actualitzades. La Fundació URV és la Unitat de Valorització de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i forma part de la Xarxa de Trampo-lins Tecnològics d’AC-C1Ó del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa de la Genera-litat de Catalunya. Per obtenir més infor-mació la URV ha posat a l’abast de tothom un en-llaç web (www. webgrec.urv.es/cgi-bin/DADREC/grtec.cgi) per tal de faci-litar informació del grup que es necessiti.

L’objectiu és donar a conèixer tots els serveis que pot oferir la URV a empreses i administracions

Inclou 136 grups de recerca actualitzats, dels quals 28 són nous

Totes les actualitzacions s’han fet per primera vegada en català, castellà i anglès

Contempla fins a 10 àrees de coneixement diferents des de Dret fins a Serveis Tècnics

El catàleg contempla diferents àrees de coneixement i inclou 136 grups de recerca

FOTO: CEDIDA

Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona

La Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona passa a ser Associació

Va ser notícia• El govern central aprova la

renovació del Pla 2000E d’ajudes a

la compra de vehicles.

• La nova Llei del Comerç

de Catalunya restringeix els

establiments comercials fora de les

trames urbanes.

• Foment adjudica l’estudi

informatiu de la línia d’alta velocitat

Castelló-Tarragona del corredor del

Mediterrani.

Va ser notícia• Aprovació definitiva del Pla

Territorial del Camp de Tarragona.

• El govern comença a presentar

propostes per a modificar el

sistema de pensions i ampliar l’edat

de jubilació.

• Europa dóna el vist-i-plau a les

ajudes per a la fusió de caixes.

• Manifest d’ajuntaments, cambres

i port en defensa de l’autovia A-27,

que consideren vital per a l’impuls

econòmic de la zona.

Va ser notícia• Principi d’acord entre sindicats i

patronal per la Reforma Laboral.

Posteriorment va quedar en res i va

ser l’embrió de la Vaga General.

• Augmenta la morositat en el

consum i es planteja que els

organismes públics paguin abans.

• Inici de la selecció de personal del

Corte Inglès de Tarragona.

• Comença el procès electoral a les

Cambres.

Va ser notícia• Les fusions de les caixes catalanes

reben el vist i plau del Bamc

d’Espanya • S’aprova la reforma

de la llei contra la morositat i

s’aconsegueix l’anul·lació de la

clausula de lliure pacte entre les

parts

• L’espai aeri es tanca per la pols

volcànica, i els agents turístics

perden més de 1200 Meur en 8 dies

• CIMALSA i el DOPT liciten el

projecte pel CIM Montblanc

Va ser notícia• Comença l’aplicació de les

mesures extraordinàries per reduir

el dèficit püblic amb la retallada de

sou als funcionaris.

• La Cambra de Comerç de

Tarragona aposta per l’Horta

Gran com ubicació de l’estació

intermodal.

• El govern obre una nova linia ICO

per a pimes i autonoms.

• Finalitzen els ajuts del Pla 2000E

pel sector de l’automòbil.

Va ser notícia• Entra en vigor la pujada de l’IVA

general i reduït.

• Consens per la reindústrialització

de les Terres de l’Ebre.

• Es signa el Pacte pel

Desenvolupament de la Química a

Tarragona.

• Sense canvis en les eleccions de

les Cambres del Camp i les Terres

de l’Ebre i es renboven tots els seus

presidents.

Va ser notícia• La pressió documental i

sancionadora de les operacions

vinculades crea preocupació a les

empreses.

• Les inversions per

biocombustibles s’evaporen.

• Govern i oposició es prepraren per

reformar la llei de caixes.

•Ryanair aposta per l’aeroport del

Prat i crea preocupació en l’entron

econòmic del Camp.

Va ser notícia• El mes d’agost tanca la temporada

d’estiu ambm una remuntada del

turiasme i una ocupació del 80%.

• El ministeri de Foment anuncia

la repressa de les obres de l’A27

Montblanc-Valls.

•El Port de Tarragona augmenta el

tràfic de mercaderies en el primer

trimestre i es situa com a 5é port

d’Espanya.

Va ser notícia• L’ICO Directe desinfla les

expectatives de les pimes i

autònoms.

• El sector de l’automoció tarragoní

es reuneix per analitzar com fer

front a la crisi.

• El CIM Penedès previst per a

principis del 2011.

• Els ajuntaments demanen mesures

per fer front a la financiació de la

despesa corrent.

Va ser notícia• S’obre el centre comercial d’El

Corte Inglés a Tarragona.

• La logistica una oportunitat

econòmica per Tarragona.

• Reus acull la 50a edició de la

Borsa de Comerç Europea.

• DP World inaugura l’ampliació de

la seva terminal de contenidors.

• El govern català adjudica les

Zones de Desenvolupament

Prioritari de l’energia eòlica a

Catalunya.

Va ser notícia• Es culmina la fusió de

CatalunyaCaixa i Albert Abelló es

nombrat vicepresident segon.

• Concentració al Coll de l’Illa per

les obres de l’A-27.

• La indústria encapaçala la

recuperació econòmica al Camp de

Tarragona.

• J.Antoni Belmonte reelegit

president de la CEPTA

Va ser notícia• Les cambres en peu de guerra per

l’eliminiació de les quotes a pagar

per les empreses.

• L’Ajuntament de Tarragona

anuncia que IKEA ha triat la ciutat

per instal·lar-s’hi.

MAX GRTAPENET

CISU 010355

CISU 010355

MAX GRTAPENET

CISU 010355

CISU 010355

MAX GRTAPENET

CISU 010355

CISU 010355

MAX GRTAPENET

CISU 010355

CISU 010355

MAX GRTAPENET

CISU 010355

CISU 010355

MAX GRTAPENET

CISU 010355

CISU 010355

MAX GRTAPENET

CISU 010355

CISU 010355

MAX GRTAPENET

CISU 010355

CISU 010355

REUS

FALSET

ASCÓ

TORTOSA

AMPOSTA

24/11S’inaugura el nou hospital de Reus, que va ser operatiu al 100% durant el desembre, a la zona del Tecnoparc.

FLIX

N-340

AP-7

Estació intermodal

Fira de Reus

Nou hospital

Pantà de Flix

CN Vandellòs II

CN Ascó

Corredor del Mediterrani

26/01L’Ajuntament d’Ascó aprova, amb els vots del regidors de CiU i PSC optar al magatzem de residus nuclears.

19/06Acuamed inicia els treballs previs de seguretat per a la posterior descontaminació del pantà de Flix.

17/02Es presenta el nou mapa eòlic català, que estableix vuit zones de desenvolupament prioritari.

27/10La Borsa Europea de Comerç serveix per a estrenar l’espai congressual del nou edifici Tecnoparc.

16/12Amposta obre la primera fase del nou centre comercial Futuro Ciudad Amposta on també s’ubicarà un Carrefour.

28/08L’estació central que unirà el Corredor amb el TGV pateix l’aturada de les obres pels retalls econòmics a Foment.

14/11El cargol poma protagonitza l’activitat al Delta, on fins i tot es van assecar els arrossars per intentar eradicar-lo.

26/03Port Aventura engega la 15a temporada en la que ha estrenat, per a commemorar-ho, 3 nous espectacles.

26/05Les Terres de l’Ebre seran la seu del Clúster d’Aqüicultura de Catalunya que aglutinarà 50 empreses del sector.

13/09Comença la construcció del Raval de la Mar, a Vila-seca, amb connexions a la Pineda i el Port de Tarragona.

MAX GRTAPENET

CISU 010355

CISU 010355

MAX GRTAPENET

CISU 010355

CISU 010355

MAX GRTAPENET

CISU 010355

CISU 010355

MAX GRTAPENET

CISU 010355

CISU 010355

MAX GRTAPENET

CISU 010355

CISU 010355

MAX GRTAPENET

CISU 010355

CISU 010355

MAX GRTAPENET

CISU 010355

CISU 010355

MAX GRTAPENET

CISU 010355

CISU 010355

2010

INFOMAPA

MONTBLANC

VALLS

TARRAGONA

VILA-SECA

SALOU

CAMBRILS

N-240

N-240

N-340

AP-7

Estació TGV Camp de Tarragona

Estació intermodal

Aeroport de Reus

CN Vandellòs II

A-27Corredor del Mediterrani

Túnel projectat A27

Línia TGV

Port Aventura

Centre d’Emergències

15/12L’alcalde anuncia la futura instal·lació a Tarragona d’IKEA. Una possible ubicació seria a Campclar, davant el Carrefour.

22/07S’inaugura el nou centre d’emergències 112, el segon de Catalunya, a l’autovia T-11 entre Tarragona i Reus.

12/01El Govern aprova el Pla Territorial del camp de Tarragona, que preveu grans infraestructures, com el TramCamp.

09/12Els agents de la mesa socioeconòmica del Camp de Tarragona es constitueixen en associació per a fer propostes.

05/06L’Autoritat Portuària de Tarragona inverteix 60 milions d’euros en l’ampliació del Moll de la Química.

23/03El port anuncia una terminal de creuers per a l’any 2011 i la Cambra i l’Ajuntament col·laboren a promoure’l.

08/10Obre portes el centre comercial El Corte Inglés a Tarragona que ha representat una inversió de 165 milions d’euros.

15/09Catalunya Caixa és la denominació final de la fusió, tancada al juliol, de Caixa Catalunya, Manresa i Caixa Tarragona.

22/10S’inaugura la nova terminal de contenidors del Port, ubicada al moll d’Andalusia, on hi opera DP World.

26/03Port Aventura engega la 15a temporada en la que ha estrenat, per a commemorar-ho, 3 nous espectacles.

05/10Ryanair renova el contracte per seguir operant a Reus malgrat la seva incorporació a l’aeroport del Prat.

26/03Es presenta el projecte Zèfir, una planta eòlica experimental davant la costa de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

12/12La línia del TGV, que uneix Madrid i Barcelona arriba fins a Perpinyà i traspassa la frontera dels Pirineus.

17/01El Pla Territorial preveu un ‘by-pass’ a la Pobla de Montornès que ‘atançarà’ el TGV a la ciutat de Tarragona.

03/11Les dades del tercer trimestre del Port de Tarragona registren un augment de mercaderies superior al 26%.

19/05L’Ajuntament de Valls dóna llum verd a la promoció d’un polígon terciari als afores de la ciutat.

13/09Comença la construcció del Raval de la Mar, a Vila-seca, amb connexions a la Pineda i el Port de Tarragona.

16/04El DPTOP licita el projecte del centre intermodal de Montblanc, que tindrà una superfície de 90 ha.

05/11Empresaris i polítics reclamen la licitació del tram Valls-Montblanc de la A-27, retardat pels retalls a Foment.

2010LES DADES DE TARRAGONA

9Desembre de 2010 CEPTA

L’aplicació de les ei-nes 2.0 a l’empresa és l’objectiu principal dels dos cursos que organit-za CEPTA els mesos de gener i febrer. El pro-grama ofereix coneixe-ments adreçats tan a tècnics com a responsa-bles de departament amb l’objectiu de mostrar ca-sos reals d’èxit i aprofun-dir en les oportunitats que el Web 2.0 i les xar-xes socials poden oferir a l’empresa. El segle XXI es defineix pel seu ritme constant de canvi. Les rutines pro-ductives de les empreses es troben estretament lligades a les noves tec-nologies, eines que per-meten que cada cop més públics i més diferenciats coneguin la nostra tasca. El Web 2.0 és sinònim de bona comunicació, per-met donar-se a conèixer, genera vendes i ofereix

serveis directes i perso-nalitzats. Però, sobretot, permet interactuar amb els clients i saber de pri-mera mà les opinions i interessos dels públics objectius. Les webs participatives i les xarxes socials són dues eines que han re-volucionat la societat i el món empresarial gràcies a la seva immediatesa, però sobretot i en espe-cial gràcies a la seva bidi-reccionalitat. Per estendre les utili-tats de les noves eines 2.0, CEPTA ofereix dos cursos. El primer està adreçat a directius, di-rectives i responsables de departament, que, a través de l’exposició i l’anàlisi de situacions reals d’èxit o fracàs, po-dran descobrir el que el Web 2.0 pot oferir a les seves empreses i com treure’n el màxim profit

amb el mínim cost i risc possible. El contingut del curs es divideix en deu temes, on s’introdueix els assistents en el concepte 2.0 i les xarxes socials i com entrar la seva mar-ca a les xarxes socials. El curs es durà a terme els dies 24, 26 i 31 de gener i els dies 2 i 7 de febrer de 2011. L’altre curs està adreçat a personal tècnic, in-formàtics, responsables d’equips de treball, tèc-nics/es en comunicació, relacions públiques i qual-sevol persona interessada en les possibilitats que el Web 2.0 pot oferir per una millor publicitat i serveis de la seva empresa, que aprofundiran en l’ús de les eines bàsiques per moure’s correctament en l’entorn 2.0. El contingut del curs es divideix en dos blocs de deu temes cadascun. El bloc 1 està encaminat

a conèixer totes les eines i tecnologies 2.0: blogs, microblogging, marcadors, gràfics i representacions, compartir informació, ei-

nes office, vídeo, portals personalitzats, etc. El bloc 2 vol mostrar quines són les xarxes socials adequa-des per introduir la mar-

ca d’empresa: Delicious, Slideshare, Spotify social, etc. El curs s’impartirà els dies 21, 23 i 28 de febrer i els dies 2 i 7 de març.

Cada cop més, les empre-ses exigeixen que els seus treballadors disposin de més eines per poder tro-bar noves solucions als problemes que es plante-gen en el dia a dia. Tenir més coneixements és, en definitiva, disposar de més eines per poder tro-bar solucions creatives als problemes del dia a

dia i cada cop són més els empresaris i treballadors que reclamen aquestes solucions. Conscient d’aquesta realitat, la Confederació d’Empresaris de la Pro-víncia de Tarragona ha preparat una nova oferta de cursos especialitzats adreçats a treballadors i autònoms, un programa

de propostes formati-ves de curta durada que aprofundeixen en aspec-tes molt concrets, con-cebuts amb la intenció de d’aportar un coneixe-ment profund en àrees molt diverses. Coincidint amb l’inici del nou any, les delega-cions de Reus (Alcalde Joan Bertran, 30) i Tarra-

gona (Avda. Roma, 7) aco-lliran un nou programa de cursos que aprofun-deixen en coneixements especialitzats en l’àrea de la informàtica i les noves tecnologies –comptabi-litat, Access, disseny de pàgines web, etc.– habi-litats de tot tipus –entre les quals destaquen els idiomes, amb programes

de perfeccionament de l’anglès i d’iniciació del xines i creixement per-sonal, amb propostes de coaching, grafologia i lideratge, entre molts d’altres. Els nous cursos estan subvencionats pel Con-sorci per a la Formació Contínua de Catalunya i el Fons Social Europeu, cosa que significa que no tindran cap cost per a les persones interessades en aquests cursos. Les classes es duran a terme dos cops a la setmana i

començaran a partir de la primera setmana de gener. Totes les persones que estiguin interessades a rebre més informació so-bre el programa complet i els horaris que tindran durant la seva realitza-ció poden adreçar-se a la pàgina web de CEPTA (www.cepta.es) o a les delegacions de CEPTA a Tarragona (formacio@cepta.es / 977 211 966) o la delegació de Reus (formacioreus@cepta.es / 977 323 552).

Les oportunitats que el Web 2.0 ofereix a les empreses centren la formació de CEPTA

FORMACIÓ PER A LES EMPRESES

Els cursos formatius s’impartiran durant els mesos de gener i febrer

FOTO: CEDIDA

La CEPTA posa en marxa el Pla de formació 2011 per a persones treballadores

FORMACIÓ PER A TREBALLADORS I AUTÒNOMS

10 PROTAGONISTES

–Amb la possible marxa de Ryanair de l’Aeroport de Reus, quins creu que poden ser els atractius perquè les compan-yies aèries operin des d’aquest aeroport?“El desenvolupament de rutes d’aeroports se-cundaris es sustenta so-bre subvencions de les comunitats autònomes, ajuntaments i altres or-ganismes a aerolínies per valor d’uns 100 milions d’euros/any. Reus és un d’aquests aeroports. Cal preguntar-se si és aquest un model sostenible i, sobretot qui pagarà el

compte en el futur, a més de cobrir el dèficit es-tructural d’aquests aero-ports”.–La diferència del preu de les taxes entre Reus i Barcelona, pot ser deci-siu per a la competitivi-tat de Reus com a aero-port a curt termini?“Hauria d’augmentar molt la demanda, el vo-lum de trànsit, però una mica ajudarà la baixada de taxes contemplada al 2011. Aquesta reduc-ció a l’aeroport de Reus suposarà al voltant de l’11%, mentre que al Prat hi haurà un augment del

15%. Amb la conjuntu-ra econòmica que tenim, aquest factor econòmic segurament es tindrà en compte”.–Creu que les inver-sions que realitzen les grans aerolínies a tenir una línia de negoci ‘low cost’ són una sortida econòmica per poder

arribar a ser més rendi-bles?“És una possibilitat amb què s’ha de comptar. És una aposta que estan fent importants companyies a Europa i Àsia”.–Ryanair ha absorbit moltes ajudes públi-ques per operar des de l’aeroport de Reus, creu

que és una política en-certada perquè les com-panyies aèries operen des d’un aeroport o un altre?“El sistema de subven-cions, tal com està plan-tejat a aeroports com el de Reus-Tarragona, és acceptable per atreure companyies en un primer moment, però a la llarga deixa de ser sostenible. Ara, de totes maneres els que les atorguen tenen la potestat de seguir do-nant-les o no, com és ara el cas de Ryanair. Com ja hem dit abans, es do-nen 100 milions d’euros

d’ajuts a l’any per al des-envolupament de rutes als aeroports espanyols, a aquest tipus d’aeroports. El problema no és si és encertada o no, sinó si a la llarga pot ser sosteni-ble i l’Administració ho pot mantenir”.–Els aeroports espan-yols presenten números vermells, és culpa d’una gestió pública mal feta? D’aquesta manera, creu que la privatització dels aeroports pot ser positi-va pel que fa a la millora en la competitivitat i la gestió dels aeroports?“Les companyies aèries

ACETA representa a les aerolinies més importants

d’Espanya.

EL DETALL

Inversions Aeroportuàries17.300 milions d’euros són les inversions

xifrades per AENA en el període 2000-2009 per als 48 aeroports espanyols

Núria Arlandes

GESTIÓ AEROPORTUÀRIA

MANUEL LÓPEZ COLMENAREJO President de l’Associació de Companyies Espanyoles de Transport Aeri (ACETA), va ser el ponent del Bon Dia Tarragona, que organitza la Cambra de Comerç de Tarragona amb el títol «Infraestructures i creixement del transit aeri»

«S’ha d’apostar per la intermodalitat i la qualitat del model aeroportuari»

PROTAGONISTES

josep LLuís giménez, nou director generaL d’abertis

Josep Lluís Giménez Sevillaha estat nomenat nou direc-tor general d’Abertis Auto-pistas, la unitat que gestiona el negoci d’autopistes del Grup Abertis a Espanya. Així, substitueix en el càrrec José Maria Morera, que cessa en les seves funcions després d’una llarga etapa profes-sional en el grup iniciada el 1987 com a director general

d’Iberpistas, de la qual va ser posteriorment con-seller delegat, i de liderar des de 2007 el procés de reorganització del conjunt de concessionàries d’Abertis a Espanya al voltant d’una única unitat de Negoci. Com a part del procés de transició, Morera desenvoluparà durant uns mesos una tasca de suport i coordinació amb Giménez en diferents temes administratius.Josep Lluís Giménez, que fins ara era director ge-neral adjunt i director de negoci d’Abertis Auto-pistes, és economista, diplomat en direcció general per IESE i en direcció financera per EADA.

jaime oLiveira, nou director de banca privada cataLunyacaixa

CatalunyaCaixa aposta clara-ment per ser un referent en la gestió de clients de Banca Personal i Privada, els seg-ments més alts del mercat, i, dins d’aquesta estratègia, Madrid és una de les claus per a l’èxit del projecte. En aquest context s’emmarca la incorporació de Jaime Oli-veira com a nou director de banca privada a la capital.

En dependència de Merche Grau, directora de banca privada i gestió d’actius i membre del Comi-tè de Direcció de CatalunyaCaixa, Oliveira liderarà el desenvolupament del negoci de Banca Personal i Privada a la zona centre d’Espanya, i dirigirà un equip de més de 40 gestors amb àmplia experièn-cia i especialització, que recolzaran el creixement i la gestió del segment més alt de particulars en coordinació amb la xarxa d’oficines de la Direcció Territorial que lidera Miguel Plaza. Així mateix, Oli-veira s’incorpora al Comitè de Desenvolupament Estratègic de l’entitat.

FeLipe gonzÁLez, conseLLer independent de gas naturaL

El Consell d’Administració de Gas Natural Fenosa ha aprovat el nomenament per cooptació de Felipe González com a conseller indepen-dent de la societat, després de rebre l’informe favorable per part de la Comissió de Nomenaments i Retribu-cions. El nomenament de Felipe González, accionista de la societat, es produeix en

substitució de José Arcas, conseller independent, la renúncia va ser acceptada. La societat va agrair a José Arques la seva valuosa col·laboració en interès de la companyia i l’alta professionalitat demostra-da en l’exercici del seu càrrec. La incorporació de Felipe González permetrà a la societat energètica comptar amb una persona d’ampli reconeixement i prestigi nacional i internacional, especialment com a estadista i expert coneixedor de Llatinoamèrica, i també dels països de la Unió Europea i de l’arc Mediterrani, en què Gas Natural Fenosa té una presència significativa com a operador energètic.

11Desembre de 2010

defensem, independen-tment de la seva condi-ció de públic o privat, un model aeroportuari efi-cient, transparent en la seva gestió i en el sistema

de fixació de taxes, que ha d’incloure el procedi-ment de consulta prèvia, un model que eviti les subvencions creuades des d’aeroports eficients a al-tres que no ho són, que aposti per la intermoda-litat i impulsi de manera continuada la qualitat”.–Quins són els punts febles i forts dels aero-ports espanyols davant dels europeus, on la gestió és decanta cap a la privatització?“La gestió dels aeroports a Europa és diversa. En la majoria dels països (Alemanya, Regne Unit,

França, Itàlia...) hi ha una gestió individualit-zada. Molts governs lo-cals o regionals tenen la titularitat parcial o total en aeroports dels països del nostre entorn, cas de Manchester, Newcastle, Leeds, al Regne Unit, del sistema d’aeroports de Milà, Venècia i altres de més petits. Molts dels ae-roports francesos (excep-te el sistema de París, que està gestionat per l’Estat, encara que de manera individualitzada) estan gestionats per cambres de comerç i indústries locals. A Alemanya el mo-

del de gestió és complex. Les empreses privades i els governs locals tenen participacions iguals als aeroports d’Hamburg i Düsseldorf, mentre que a Frankfurt, la societat gestora Fraport cotitza en borsa. En els de Mu-nic, Berlín i Colònia, els governs locals i regionals són els accionistes majo-ritaris i el Govern fede-ral és titular d’una part minoritària. A Gran Bre-tanya, BAA, propietat del grup espanyol Ferrovial, gestiona els aeroports de Heathrow i Stansted (Londres), Southamp-

ton (sud d’Anglaterra), i Edimburg, Glasgow i Aberdeen (Escòcia). En aquest ventall n’hi ha molts menys i poc eficients. Com ja he as-senyalat abans i reitero, l’important per a les com-panyies aèries no és la condició de públic o pri-vat, sinó que el model ae-roportuari sigui eficient, transparent en la seva gestió i en el sistema de fixació de taxes, que eviti les subvencions creuades des aeroports eficients a uns altres que no ho són, que aposti per la intermo-dalitat i impulsi de mane-

ra continuada la qualitat, el problema fonamental de la gestió aeroportuaria es la rendibilitat i viabili-tat.Les inversions realitza-des en els 48 aeroports de la xarxa d’AENA, xi-frades per l’ens gestor en 17.300 milions en el període 2000-2009, permeten poder disposar d’unes infraestructures modernes i amb una gran capacitat de creixement, a diferència del que pas-sa amb molts aeroports europeus que presenten seriosos problemes de congestió”.

FOTO: CRISTINA AGUILAR

ADQUISICIONS EMPRESARIALS

BASF celebra l’adquisició de Cognis en els seus centresEls actes de benvinguda van tenir lloc a les plantes de producció que té la la companyia adquirida arreu d’Europa, Àsia i Amèrica

Així, pocs dies després de la compra de Cog-nis per part de la com-panyia química alema-nya, aquesta ha donat la benvinguda als seus nous col·laboradors a tot el món. Els actes es van celebrar en tots els seus centres produc-tius de Cognis arreu del món, entre els quals es troben els de Castellbis-bal i la Zona Franca. Els màxims responsables de BASF, juntament amb els de Cognis, es van re-unir personalment amb

el prop de 1.500 tre-balladors al seu centre productiu més gran, a Alemanya. La compra de Cognis per part de Basf va començar el juny de 2010 amb preu de compra de 700 milions d’euros incloent el deute financer net i les obligacions per pen-sions, amb un total de 3.100 milions d’euros; així, amb aquesta adqui-sició, BASF, es situa com a líder en ingredients per la higiene personal, reforça el seu lideratge

en productes de valor afegit per la neteja de la llar i millora posicions en el mercat de nutrició humana i d’excipients farmacèutics. A més, po-drà oferir una cartera de productes més atractius als seus clients de les di-visions de performance chemicals, dispersions & pigments i de monòmers especials de la divisió de Petrochemicals. L’adqui-sició ampliarà la gamma de productes basats en primeres matèries reno-vables./Redacció

Aquesta transacció s’ha signat a un preu de 39 dòlars per acció i està en línia amb les operacions més significatives realitzades durant les últimes setmanes sobre títols d’YPF. Eton Park ha adquirit un 1,63% del capital d’YPF, per 250 milions de dòlars. Igualment, Capital ha adquirit la mateixa participació pel mateix

import. Addicionalment, Eton Park compta amb una opció de compra per un altre 1,63% del capital d’YPF a 43 dòlars per acció, per exercir en un o diversos cops fins al 17 de gener de 2012. Després d’aquestes operacions, el capital social d’YPF queda constitu-ït de la següent manera: Grup Repsol (79,84%); grup Petersen (15,46%) i un 4,69% de free float. Aquest procés s’emmarca en l’estratègia definida per Repsol en el seu Horitzó 2014, de desinvertir parcialment en YPF per reequilibrar la seva cartera d’actius. YPF és la companyia més gran de l’Ar-gentina, el principal inversor, el segon exportador més gran i un dels màxims ocupadors del país./Redacció

VENDA DE CAPITAL

Repsol ven el 3,3% de YPF per 500 milions d’euros a Eton Park i Capital

LES XIFRES

100milions d’euros

anuals d’ajuts són els que han rebut

les aerolínies de les entitats locals

12 EMPRESES

Hiemed centra la seva línia de distribució a Reus

EMPRESES

L’empresa distri-buïdora de ferro i metall Hierros del Mediterrá-neo, S.A (Hie-

med) ha fet una aposta clara per centralitzar la seva xarxa de distribució a Catalunya a la seu que té a Reus, i per aquest motiu el passat mes de desem-bre ha absorbit Hierros Barcelona, pertanyent al mateix grup i que servia a tota l’àrea metropolita-na de Barcelona, Girona i les Illes Balears. A partir d’ara tota la gestió admi-nistrativa que es realit-zava des d’aquesta zona passa a centralitzar-se a Reus; així, les delega-cions de Viladecavalls i Palma de Mallorca passa-

ran a dependre de Reus. Pel que fa a la planti-lla, en un principi, se-gons fonts de l’empresa, es conservaran tots els llocs de treball menys els d’administració, que seran absorbits per les oficines de Reus, i en un principi no s’espera cap més retallada. Tot i això, els treballadors de Hie-rros Barcelona s’uniran als més de 120 treba-lladors de Hiemesa, dels quals quasi la meitat són

a Reus. Hierros Barcelo-na es dedica a la distri-bució siderúrgica a l’àrea metropolitana de Barce-lona, Girona i a les Illes Balears. Disposa de dues delegacions, una a Palma de Mallorca, amb quasi 2000 m2 on donen co-bertura al mercat balear, i l’altra a Viladecavalls, on hi ha unes instal·lacions de més de 9000 m2 d’estructura coberta i on s’han fet grans inversions, cosa que l’ha convertit en

especialista en tots els productes relacionats en estructures metàl·liques i la seva manipulació. Pel que fa a Hiemed, la seva seu central està ubi-cada a Reus i partir d’ara és on s’aglutinarà tota les gestió administrativa de l’empresa. Aquest centre és el més antic del grup, la seva activitat principal és el subministrament industrial on s’inclou tot tipus de maquinària i ei-nes, entre d’altres, que compagina amb la dis-

tribució de productes metal·lúrgics i un altra línia d’acers inoxidables per completar així la seva oferta per abastir tot el mercat del metall. Així, està capacitat per servir tot tipus de comandes des de les més petites fins a les més grans, i cobreix les opcions de venda al detall i a l’engròs. Les seves instal·lacions ocu-pen uns 13.000 m2, i es complementa amb cinc delegacions: Lleida, Se-villa, Vila-real, Molina de

Segura (Múrcia) i Araia (Àlaba). Els seus proveï-dors són altres empreses del Grup Hiemesa, al qual pertany.

Des dels seus inicis al territoriHierros del Mediterra-neo es va constituir l’any 1970, amb la seva seu a Reus des del principi. La seva activitat, en els seus inicis, fou donar servei a la indústria avícola, i aviat es va posicionar com a magatzem pioner

Hierros del Mediterráneo, distribuïdora de ferro i metall, i pertanyent al Grup Hiemesa ha decidit centralitzar tota la seva xarxa de distribució a Catalunya, a les seves instal·lacions ubicades a Reus després d’absorbir Hierros Barcelona i les seves delegacions a Palma de Mallorca i Viladecavalls

EL DETALL

Les xifresHiemed disposa d’una flota de 33 camions,

63.000 m2 de naus a tot l’Estat i una plantilla de més de 120 treballadors.

Núria Arlandes

TANCAMENT D’EMPRESES

Indo a Tortosa arriba a un preacord amb els treballadors de la planta Segons fonts sindicals, s’acomiadaran els 31 empleats a partir del mes de gener

Els treballadors i l’empresa han arribat a un preacord per al tancament de la planta que Indo té a Tortosa (Tarragona), segons fonts sindicals.Segons aquestes fonts, els treballadors han accep-tat les condicions d’acomiadament acordades entre l’empresa i el comitè d’empresa, cosa que suposarà el tancament de la planta de muntura d’ulleres al gener i l’acomiadament dels seus 31 empleats, majoritàriament dones d’entre 45 i 50 anys amb més de vint d’antiguitat i cobraran una indemnit-zació de 20 dies de sou per any treballat, amb un límit de dotze mensualitats, a càrrec de l’empresa i de Fogasa. A més, als empleats que no arribin a una indemnització de 55.000 euros se’ls abonarà un complement de 550 euros per any treballat.Pel que fa a la indemnització que assumirà l’empresa –Fogasa només es farà càrrec de gairebé 27.000 euros–, es pagarà en quatre mensualitats a partir de setembre vinent.

NOVES INSTAL·LACIONS

Norel s’adjudica la concessió d’una terminal al Port de TarragonaLes instal·lacions estan situades al Moll de Castella i preveu moure 80.000 tn anuals

L’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) ha adjudicat a l’empresa Norel una terminal al Moll de Castella per la recepció, l’emmagatzematge i l’expedició de productes líquids, i on es preveu que es mouran 80.000 tn/any de mercaderies. Les instal·lacions ocuparan 9.971m2 i sumen 2.500m2 de canonades per l’expedició de produc-tes. Anualment la multinacional abonarà al Port una taxa de més de 60.000 euros per la terminal i 0,21 euros per cada tona manipulada. Norel és una de les principals companyies espan-yoles dedicades a la producció d’additius nutricio-nals i especialitats d’alimentació animal. L’aposta de Tarragona per aquesta empresa, a més dels avantatges logístics, ve donada per la proximitat del seu centre al polígon industrial de Valls. A més, l’empresa té laboratoris a Barcelona, Conca i Lleó, a més de delegacions a Singapur, l’Índia, Mèxic i Egipte.

INNOVACIÓ EMPRESARIAL

Representants del Govern visiten l’empresa familiar Nou Mac

L’empresa familiar Nou Mac i ubicada a Torre-dembarra, i que es dedica a la fabricació de sis-temes de tancament, portes corredisses, mòbils i de barrots, tanques i mallats metàl·lics i articles de ferreteria, ha estat visitada per representants del Govern, que han pogut veure de primera mà l’aposta per la innovació i el desenvolupament de patents diverses relacionades amb el seu sector d’activitat, vinculada amb la construcció i més darrerament amb la rehabilitació d’habitatges o instal·lació de tanques en grans complexos com el parc de turisme i oci.

CEDIDA

13Desembre de 2010

de producte pla (xapa), per seguir adaptant-se a les necessitats del sec-tor siderúrgic, i va en-trar en altres segments

d’activitat com el submi-nistrament de ferro per la construcció d’habitatges. Amb aquesta diversi-ficació de l’activitat, es

va traslladar al polígon industrial de Reus, on continua, i s’han efectuat diverses ampliacions a les seves naus.

El nou Govern del President Mas re-brà dels anteriors governs tripartits una herència ruïnosa i una caixa pública, no solament amb greus mancances, sinó també amb multitud de compromisos, molt difícils de portar a terme.

Certament, el panorama no serà posi-tiu d’entrada i comportarà la necessitat ineludible d’endegar tota una sèrie d’ac-tuacions de caire “poc amable”, a l’hora de reconduir un model de despesa per damunt de les pròpies possibilitats del país, malgrat les repetides “bondats” pu-blicitades per l’anterior Govern a l’hora de parlar del nou finançament.

Davant del marc exposat, crec que en primer lloc s’haurà de conèixer “on som”, amb totes les conseqüències i posterior-ment donar compte al Parlament de la si-tuació, publicitant la informació perquè tots siguem conscients del que caldrà fer els propers mesos. És evident que, només parlant clar i compartint amb la ciutada-nia el problema, es podrà portar a terme aquella política que Catalunya necessi-ta per sortir-nos del “esvoranc” on som instal·lats.

També es necessitarà el suport de les altres opcions polítiques amb represen-tació parlamentària, les que han tingut la responsabilitat del país, fins ara, i aquelles que segueixen a l’oposició, per transmetre a la societat un “discurs” de tranquil·litat que permeti fer el que toca en cada moment, sense renunciar a la seva tasca d’oposició indiscutible, en qualsevol democràcia consolidada.

Finalment, bo serà en tot cas auto exigir-nos que les decisions que s’hagin d’implementar tinguin una part didàcti-ca a l’hora de la seva discussió i aprova-ció, que facin que les mateixes puguin ser “entendibles” per tots, amb el ferm convenciment que aquesta línia d’actu-ació suposi ser garantia d’un futur d’es-perança.

La “Fe” d’un demà millor del que avui gaudim haurà de comportar treballar des de la seriositat amb la màxima trans-parència, buscant, irremissiblement, que l’allunyament de la classe política res-pecte de la societat que representa es retalli els propers mesos.

www.lluisbadia.cat

HERÈNCIA RUÏNOSA

LLUÍS BADIA.Advocat

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

ACTUALITAT EMPRESARIAL

Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L.Directora comercial: Contxi Joancomercial@tshcomunicacio.comRedacció Núria ArlandesFotografia: Olivia Molet, Roser Sans, Cristina AguilarCorrecció: Joan BasaganyaDisseny: Carles Magrané

TSH COMUNICACIÓ 2008, S.L.C. Sant Agustí, 21, 3er

43003 TarragonaTel.: 977 211 154

L’anunci que Ikea s’instal·larà a la ciu-tat ha estat el regal de Nadal que es necessitava, no només pel que repre-senta tenir un altra gran superfície que referma més la hipòtesi que Tarragona

s’està convertint en un pol d’atracció comercial sinó pel que pot comportar econòmicament, tant en inversió com en llocs de treball, encara que té de temps fins el 2015 per dur-ho a terme. De totes maneres, segurament no és una gran notícia per a tothom, ja que el sector del moble concentrat a les Terres de l’Ebre no ho veuen amb optimisme, ja que no estan passant una de les seves millors èpoques, i han vist com moltes de les seves botigues i fàbriques han tancat por-tes, donant un paisatge desolador, i més pensant en el que era i en el que s’ha convertit. Però en aquest territori no podem gaudir amb tranquil·litat de les bones noves, i la ciutat de Reus encara no ha tirat la tovallola pel que fa a tenir possibilitats en la instal·lació del cen-tre Ikea a la seva ciutat, i continuen insistint i oferint al líder europeu del moble el seu mu-nicipi. Pot ser no cal tant perquè tant si està a Tarragona com a Reus se’n beneficiaran tots, i si els puja la mosca al nas als suecs podem tenir un efecte bumerang, en el sentit que pot entrar a jugar Girona i Tarragona quedar fora del pla d’expansió d’Ikea fins al 2015 i haver d’esperar la segona ronda per poder acollir aquest rei del moble que fa de les cases una república independent. Però la ciutat no para i la mateixa setmana d’Ikea ja va sortir un altre gegant em-presarial amb ganes de tenir un lloc a la ciutat, la FNAC, encara que aquest és pot ser més un rumor que una realitat. Malgrat que les xifres que presentaven són modestes, ha aconseguit que tothom es fregui les mans. Amb aquestes mostres de reconeixement a Tarragona i la seva àrea d’influència com un punt clau d’expansió comercial, es pot estar content i a més, alguns s’han marcat un gol. Pot ser l’anunci d’Ikea de «Benvinguts a la República Independent de casa nostra» sigui l’idoni per la ciutat i qui vulgui establir-s’hi.

Ikea, FNAC,...EDITORIAL

XIFRES I LLETRES 127.500.000d’euros és el pressupost aprovat per la Diputació de Tarragona per l’any 2011

60.000.000d’euros és la inversió que suposaria la instal·lació d’Ikea a Tarragona

G Gas NaturalLa companyia gasista ha aprovat un nova política de responsabilitat corporativa per adequar-la al grup després de la seva fusió amb Unión Fenosa. Entenen la responsabi-litat corporativa com el conjunt d’accions desenvolupades per establir relacions estables i sòlides, estableix set compromisos adaptats a les noves circumstàncies empre-sarials. Els compromisos són, orien-tació al client, compromís amb els resultats, protecció del medi ambient, interès per les persones, seguretat i salut, compromís amb la societat i integritat.

Aquest és el resultat de l’anàlisi efec-tuada per F a c u a - C o n -

sumidores en Acción sobre els protocols que utilitzen les empreses per atendre les consul-tes, incidències i re-clamacions dels usu-aris de 152 empreses de telecomunicacions, electricitat, gas, aigua, transports, assegurado-res, bancs i caixes d’es-talvis. D’aquestes només trenta tenen servei gra-tuït d’atenció al client (19,7%), quasi la meitat (48%) remeten a una línia 902, un 6,6% uti-litzen telèfons amb pre-fix 901, el 15,8% són línies amb prefixos lo-cals, el 3,9% números de fora d’Espanya i un altre

3,9% línies de tarificació especial amb el 807 da-vant, cosa que està pro-hibida per llei. Des de Facua es critica aquesta situació, ja que fa que els consumidors hagin de pagar per realitzar trà-mits tan necessaris com consultes, incidències, avaries o reclamacions, encara que hi ha empre-ses que faciliten un nú-mero gratuït per deter-minades qüestions però remeten a les de paga-ment per altres. A més, cal recordar que les líni-es 901 i 902 estan fora de les tarifes planes que ofereixen les companyi-es de telecomunicacions Per això des de Facua es demana que s’introdu-eixin canvis normatius de protecció dels con-sumidors, per obligar

les empreses a disposar dels telèfons gratuïts per atendre els consu-midors, tal com s’ha fet a Catalunya on al Codi de Consum s’inclou aques-ta obligació.

El servei per sectors

De les empreses enques-tades, de les de teleco-municacions quinze ofe-reixen telèfons gratuïts i sis remeten als 902, de les subministradores d’aigua, vuit ofereixen telèfon gratuït, set són 902 i 14 tenen prefixos locals. En transport Ren-fe té una línia 902, les empreses d’autobusos també juntament amb prefixes locals, la majo-ria de les aerolínies te-nen un 902, i cal desta-car gas i llum en què no n’hi ha cap de gratuït.

Aquest és el resultat de l’anàlisi de Facua a 152 empreses

Les xarxes socials estan entre les principals vies del consum de internetAixí ho revela un estudi elaborat per Nielsen Online, com-panyia especialitzada a mesurar audiències. Aquest estudi revela que els internautes ja accedeixen als continguts de la xarxa, no només per cer-cadors tradicionals, sinó tenint com a origen els comentaris, recomanacions i links dels seus amics des de les xarxes socials. Tant és així, que Facebook, amb 1,4 milions d’usuaris al país, ja és a l’actualitat la segona font de tràfic on line per a gran part de continguts a Espanya, després de Google. L’estudi constata que els usuaris redirigei-xen als seus amics cap a altres portals, de no-tícies o audiovisuals.

Només 2 de cada 10 empreses tenen el telèfon d’atenció al client gratuït