Download - CONFLICTES INTERNACIONALS definitivo€¦ · Conflictes internacionals pàgina 7 1.2. 2014: Un any ple de conflictes L’any 2014 ha estat un any ple de conflictes arreu del món.

CONFLICTES

INTERNACIONALS

AUTOR: MIQUEL MOJAL MIRALLES

2N BATXILLERAT

TUTOR: JOAN B.CANET

CURS 2014/2015

AUTOR: MIQUEL MOJAL

2N BATXILLERAT

TUTOR: JOAN B. CANET

CURS 2014/2015

Conflictesinternacionalspàgina2


ÍNDEX

Introducció ___________________________________________________________ 5

Hipòtesi______________________________________________________________ 6

1. Què és un conflicte? _____________________________________________________ 6

1.2. 2014: Un any ple de conflictes _______________________________________ 7

1.3.Final del segle XX començament del XXI: Un període conflictiu ___________________ 8

2. Conflicte a Ucraïna ___________________________________________________ 9

2.1. Ucraïna ________________________________________________________________ 9

2.2. Indicadors del desenvolupament humà _____________________________________ 10

2.3. Llengües ______________________________________________________________ 12

2.4. Origen del conflicte _____________________________________________________ 13

2.4.1. Euromaidan _______________________________________________________________ 13

2.4.2. Reaccions internacionals a l’Euromaidan ________________________________________ 14

2.5. Crimea _______________________________________________________________ 14

2.5.2. Conflicte a Crimea __________________________________________________________ 15

2.5.3. Reaccions Internacionals al referèndum ________________________________________ 16

2.5.4. Importància de Crimea ______________________________________________________ 16

2.6. Moments clau del conflicte _______________________________________________ 17

2.6.1. Ocupació prorussa al sud‐est d’Ucraïna _________________________________________ 17

2.6.2. Causes de la situació de l’est d’Ucraïna__________________________________________ 18

2.6.3. Reunió de Ginebra ____________________________________________________ 20

2.6.4. Referèndum al sud‐est d’Ucraïna ______________________________________________ 20

2.6.5. Eleccions presidencials (25 de maig) ____________________________________________ 22

2.6.7. Unió Econòmica Euroasiàtica _________________________________________________ 24

2.6.8. Alto el foc _________________________________________________________________ 24

2.6.9. Acord amb la Unió Europea ___________________________________________________ 26

2.6.10. Els prorussos perden Sloviansk _______________________________________________ 26

2.6.11.1. Reaccions a l’accident del MH17 ____________________________________________ 28

2.7. Líders polítics ucraïnesos destacats en el conflicte ____________________________ 30

2.8. Conseqüències del conflicte ______________________________________________ 32

2.8.1. Conseqüències econòmiques i conflicte del gas __________________________________ 32

2.8.3. Conseqüències demogràfiques ________________________________________________ 34

2.8.3.2. Refugiats ________________________________________________________________ 34

2.9. Guerres del gas Ucraïna‐Rússia ____________________________________________ 35

2.9.1. Principals gasoductes de Rússia _______________________________________________ 37

3. Conflicte a Síria ____________________________________________________ 38

3.1. Síria __________________________________________________________________ 38


3.1.2. Indicadors del desenvolupament mundial _______________________________________ 39

3.1.3. Religions i Llengües _________________________________________________________ 41

3.2. Origen del conflicte _____________________________________________________ 41

3.2.1. Règim de Baixar al‐Àssad _____________________________________________________ 41

3.2.2. Protestes del 2011 __________________________________________________________ 42

3.3. Oposició a Síria _________________________________________________________ 43

3.3.1. Rebels moderats ___________________________________________________________ 43

3.3.2.Rebels radicals (gihadistes) ___________________________________________________ 44

3.4. Polítics sirians més destacats de les últimes dècades __________________________ 45

3.5. Zones controlades pel govern i pels rebels __________________________________ 47

3.6. La Síria que voldrien els rebels ____________________________________________ 47

3.7. Moments clau _________________________________________________________ 48

3.7.1. La guerra a Homs ___________________________________________________________ 48

3.7.2. Ginebra I __________________________________________________________________ 49

3.7.3. Utilització d’armes químiques _________________________________________________ 49

3.7.4. Ginebra II _________________________________________________________________ 50

3.7.5. Eleccions presidencials (03/06/14) _____________________________________________ 51

3.7.6. Desarmament químic _______________________________________________________ 52

3.7.7. L’Estat Islàmic crea un califat__________________________________________________ 54

3.8. Conseqüències del conflicte ______________________________________________ 55

3.8.1. Conseqüències demogràfiques i humanitàries ___________________________________ 55

3.8.2. Refugiats sirians ____________________________________________________________ 55

3.8.3. Conseqüències econòmiques _________________________________________________ 56

3.8.4. Conseqüències per als nens sirians _____________________________________________ 56

3.9. Futur del règim de Baixar al‐Àssad _________________________________________ 57

4. La premsa i els conflictes internacionals _________________________________ 58

4.1. Tractament de les notícies internacionals a El País i La Vanguardia ______________ 58

Conclusions __________________________________________________________ 59

4.Bibliografia ________________________________________________________ 60

5. Annexos __________________________________________________________ 69

5.1. Annex A ______________________________________________________________ 69

4.2. Annex B _____________________________________________________________ 107

4.3. Annex 3 ____________________________________________________________ 132


IntroduccióEl meu treball de recerca tracta sobre els conflictes internacionals. Consisteix en fer un seguiment, a través de la premsa, de dos conflictes internacionals durant aproximadament quatre mesos. Els dos conflictes que he seleccionat són el de Síria i el del sud-est d’Ucraïna. En aquest treball explico que és un conflicte i els seus tipus, els conflictes que s’esperaven per al 2014, els orígens de les dues guerres que he seleccionat, els bàndols enfrontats, els seus objectius, les conseqüències (tan econòmiques com humanitàries), els seus principals protagonistes, els moments clau durant els quatre mesos de seguiment i les reaccions internacionals que desperten i que han despertat les dues confrontacions i per últim també he explicat quina informació rebem a través de la premsa.

Per informar-me de tot el que passa a Ucraïna i Síria, durant els quatre mesos de seguiment, he utilitzat dos diaris: La Vanguardia i El País. He seleccionat aquests dos diaris perquè considero que són els que tracten més detalladament la informació internacional. A partir de la informació que he recollit d’aquests dos diaris he elaborat dues taules: una que recollirà les notícies d’Ucraïna i l’altra les notícies de Síria. Les dues taules es poden trobar a l’annex. Per a la part teòrica del treball he utilitzat informació d’Internet i la informació que m’ha proporcionat el CIDOB. El CIDOB és un centre que es troba a Barcelona especialitzat amb tot allò relacionat amb els conflictes internacionals i les relacions diplomàtiques entre països. Aquest centre me l’ha recomanat el meu tutor de recerca. La part pràctica del treball ha consistit en realitzar una entrevista amb una persona que ha viscut directament algun dels conflictes que e seleccionat. Aquesta entrevista també apareix a l’annex.

Diversos són els motius que m’han dut a seleccionar aquest treball. La primera raó ha estat que sempre m’han interessat les notícies d’arreu del món i amb el treball de recerca se m’ha presentat l’oportunitat d’esbrinar i aprofundir sobre aquest tema. També crec que és un tema en el qual m’he pogut desenvolupar sense problemes i en el qual no m‘ha suposat cap problema dedicar-li les hores que han sigut necessàries. Per una altra banda he seleccionat els conflictes de Síria i Ucraïna perquè considero que són dels més greus que han hagut al món en el que portem de segle XXI. El conflicte de Síria va començar l’any 2011 i sembla que el seu desenllaç encara està bastant lluny. Per la seva banda el conflicte d’Ucraïna es va iniciar a finals de 2013 i ha estat considerat un dels més greu que ha hagut a Europa des del de la Guerra Freda. M’agradaria remarcar la dificultat que comporta escollir un conflicte ja que no sabem d’avantmà la seva evolució i podem córrer el risc de quedar-nos sense notícies.

Precisament la manca de notícies relacionades amb els dos conflictes ha estat un dels problemes més important al qual he hagut d’enfrontar-me. Aquesta limitació l’he tinguda a l’hora de trobar notícies de la guerra de Síria ja que la informació que ens arriba d’aquest conflicte és escassa. Pel que fa al conflicte ucraïnès m’han arribat més notícies tot i que abans d’iniciar el treball creia que hauria una major cobertura en els mitjans de comunicació del nostre país. Trobar notícies relacionades amb el conflicte sirià ha estat molt més difícil que amb les notícies ucraïneses. Jo crec que aquest fet és degut a que és un conflicte que va iniciar-se fa tres anys i els mitjans de comunicació ja no el consideren un tema d’actualitat. A les versions en paper de tots dos diaris les notícies han estat més escasses i només he trobat informació quan es tractava d’un fet que tingués un gran ressò internacional. També he tingut dificultats a l’hora de trobar informació per realitzar la part teòrica del treball.


Hipòtesi El que vull demostrar amb el meu treball de recerca és que malgrat que existeixen organismes internacionals, com per exemple l’ONU i l’OTAN, si les grans potències mundials, com ara els EUA, Rússia o Xina no mostren interès en solucionar un conflicte, aquest no es solucionarà. Per una altra banda també m’agradaria comprovar si la creença de què Internet ens proporciona una informació real i objectiva de qualsevol punt del planeta és certa o no. El que m’agradaria descobrir és si és cert que accedir a la informació internacional és més fàcil gràcies a Internet o per al contrari hem d’utilitzar els mitjans de comunicació tradicionals per informar-nos de tot el que passa al món.

1. Quèésunconflicte? Abans d’explicar la situació d’Ucraïna i de Síria és essencial saber que és un conflicte i els tipus que existeixen. Un conflicte és una oposició o enfrontament entre dues o més persones que presenten desacords entre elles. Aquesta paraula també s’utilitza per expressar un problema que té una difícil solució. Els tipus de conflictes més destacats són els següents:

a) Conflictes polítics: Són aquells conflictes en els quals existeixen dues o més parts que tenen diferents punts de vista sobre la manera de governar o dirigir un país. Són els conflictes més comuns.

b) Conflictes socials: Es produeixen quan hi ha un desequilibri temporal en la cohesió d’un sistema social. Aquests conflictes estan originats per individus que pretenen establir un nou model social respecte de l’existent.

c) Conflictes religiosos o ètnics: Aquests conflictes es produeixen quan existeix un grup ètnic o religiós que es vol imposar sobre els altres grups existents en un país o zona determinada. Són els més antics i actualment encara estan molt presents a arreu del món . d) Conflictes lingüístics: Són aquells que s’originen quan s’intenta imposar una llengua en un territori que es parla una de diferent. e) Conflictes territorials: Es produeixen quan el nucli del conflicte es basa en la disputa d’un territori. f) Conflictes col·lectius: Són aquells que es produeixen com a conseqüència de desacords entre els sindicats i les patronals a l’hora de pactar les condicions laborals (hores de treball, salaris, seguretat laboral, etc). g) Conflictes de classes: Són els que es produeixen entre les diferents classes socials quan existeix una d’elles que es considera superior a les altres i s’aprofita d’elles.


1.2. 2014: Un any ple de conflictes

L’any 2014 ha estat un any ple de conflictes arreu del món. El nombre de països que es troben en guerra és cada vegada major. El mapa següent, publicat pel diari El País a finals de 2013, ens indica quins són els països que es troben en situacions conflictives, quins conflictes es poden resoldre durant aquest any i els llocs on es podrien iniciar de nous. En aquest mapa es classifiquen els conflictes en diversos tipus: civils, ètnics i religiosos, relacionats amb el narcotràfic, problemes amb països veïns, relacionats amb les matèries primeres i els llocs on existeixen serioses amenaces gihadistes. També ens assenyala si es tracta de conflictes oberts (en groc), si són punts de fricció (blau cel) o si es podrien resoldre durant el 2014 (blau marí).

En aquest mapa el conflicte d’Ucraïna apareix com un punt de fricció, doncs s’ha de tenir en compte que es va publicar a finals de l’any 2013 quan a la capital d’aquest país, Kíev, estaven tenint lloc les protestes contra el govern de Ianukòvitx. Per últim també ens indica que és un conflicte civil ja que els bàndols enfrontats eren el govern i l’oposició. Pel que fa a la confrontació siriana ens mostra que es tracta d’un conflicte obert i el classifica en civil perquè, com succeeix a Ucraïna, és un enfrontament intern entre el govern i l’oposició. També és un conflicte ètnic i religiós perquè trobem diversos grups ètnics i religiosos enfrontats com per exemple els xiïtes, els sunnites, els alauites i els kurds. Per últim també ens indica que poden haver amenaces gihadistes ja que en aquest conflicte existeixen diversos grups gihadistes implicats com per exemple el Front al Nusra (FN) i l’Estat Islàmic (EI).


1.3.FinaldelsegleXXcomençamentdelXXI:Unperíodeconflictiu

Per poder entendre molts conflictes actuals hem de mirar cap al segle passat. El segle XX va ser el més violent de la història, això ho demostra el fet que durant aquesta centúria van esclatar dues guerres mundials i a Espanya va tenir lloc la Guerra Civil. Quan va acabar la Segona Guerra Mundial va haver un període de pau relatiu en el qual es va fundar l’Organització de les Nacions Unides (ONU) l’any 1949. Tot i això després de la Segona Guerra Mundial van quedar molts fronts oberts que encara avui dia són molt presents. Un altre conflicte destacat del segle XX va ser l’anomenada Guerra Freda que va enfrontar el bloc socialista, encapçalat per la URSS i els seus aliats, i el bloc capitalista format pels països aliats de l’OTAN. Els esdeveniments i les guerres més importants durant l’últim terç del segle anterior i els primers anys de l’actual van ser els següents: Caiguda del mur de Berlín (1989): Alemanya va quedar dividida, durant 28 anys, en dues meitats: l’Alemanya Occidental i l’Alemanya Oriental. El mur va ser construït pels soviètics i va ser el símbol més clar de l’enfrontament entre el bloc socialista i el bloc capitalista. Finalment el 9 de novembre de 1989 el mur va ser enderrocat. Guerra del Golf (1990-1991): Va començar el 2 d’agost de 1990 i va acabar el 28 de febrer de 1991. En aquesta guerra es van enfrontar l’Iraq i una coalició de forces de 34 països de l’ONU liderades per l’exèrcit dels Estats Units. El motiu que va provocar aquest guerra va ser l’ocupació iraquiana de Kuwait.

Conflicte dels Balcans (1991-2001): Es va iniciar després de la declaració d’independència de Croàcia i Eslovènia respecte Iugoslàvia. Més tard es van unir Macedònia i Bòsnia que també varen declarar la seva independència. Davant d’aquesta situació Sèrbia es va unir amb Montenegro i van formar un nou estat. Aquest conflicte va començar l’any 1991 i finalitzà al 2001. Es considera un dels conflictes més greus de la història contemporània d’Europa.

Dissolució de la URSS (1991): Va ser un dels fets més destacats del final del segle XX. Amb la dissolució de la Unió Soviètica van aparèixer 15 noves repúbliques independents: Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Estònia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Letònia, Lituània, Moldàvia, Rússia, Tadjikistan, Turkmenistan, Ucraïna i Uzbekistan. Genocidi a Ruanda (1994): Aquest genocidi es va iniciar el 6 d’abril de 1994 després de l’atemptat contra el president Habyarimana. El genocidi va ser perpetrat per part de faccions d’hutus contra els tutsis i els hutus moderats. Va finalitzar el 4 de juliol d’aquell any i va provocar aproximadament 800.000 morts.


2.ConflicteaUcraïna

2.1.Ucraïna Ucraïna és un estat situat a l’est d’Europa. Va formar part de la Unió Soviètica entre el 1919 i el 1991, any en el qual es va independitzar. Actualment comparteix frontera amb diversos països: Rússia al nord-est, Moldàvia i Romania al sud-oest, Hongria, Eslovàquia i Polònia a l’oest i a l’est està banyat pel Mar Negre. Aquest mar separa Ucraïna de Geòrgia, Turquia i Bulgària. Des de la seva independència fins avui, Ucraïna, ha tingut sis presidents que han estat: Leonid Kravtux, Leonid Kutxma, Víktor Yúshenko, Víktor Ianukòvitx, Oleksandr Turxínov i des de finals de maig de 2014 Petrò Poroixenko. El poder legislatiu d’Ucraïna està representat per una sola cambra, anomenada Suprema Rada, que està integrada per 450 membres que són escollits cada quatre anys. Ucraïna és un país que té una gran importància des del punt de vista geoestratègic ja què està situat entre Europa i Àsia i des del punt de vista polític perquè es troba entre Rússia i països que són membres de la Unió Europea com, per exemple, Romania i Polònia amb els quals comparteix frontera. Ucraïna es divideix territorialment en 24 óblasti (províncies) i el seu mapa és el següent:


2.2.Indicadorsdeldesenvolupamenthumà Durant l’any 2014 el PIB ucraïnès ha disminuït fins a arribar a nivells negatius (-0,5). Per al 2015 s’espera que el PIB torni a augmentar i arribi a 2,5. A la gràfica següent es poden veure les dades del PIB a preus de mercat del període que va del 2010 fins al 2013. A més a més també es poden veure els nivells de PIB a preu de mercat per als anys 2015 (2,5) i 2016 (4,0).

L’any 2013 l’Ingrés Nacional Brut (INB) d’Ucraïna era de 3.960$. A la gràfica següent es pot observar l’evolució de l’INB d’Ucraïna des de l’any 1994 fins al 2013 i el compara amb països d’Europa i Àsia central i amb països d’ingrés mitjà baix. Es pot observar com l’INB ucraïnès és bastant inferior al dels països d’Europa i de l’Àsia central tot i això és superior al INB dels països amb ingressos mitjans.

A la següent gràfica es pot veure com l’evolució de l’esperança de vida a Ucraïna va passar dels 68 anys l’any 1994 als 71 anys l’any 2012. En aquesta gràfica també es


compara l’esperança de vida d’Ucraïna amb la de països d’Europa i Àsia Central i amb altres països d’ingressos mitjans baixos. L’esperança de vida d’Ucraïna és inferior a la que hi ha als estats d’Europa i Àsia central però és bastant superior a la dels països d’ingressos mitjans baixos.

La taxa de pobresa ha augmentat un 2% durant els últims anys passant del 7’1% l’any 2008 al 9’1% l’any 2012.

El percentatge de població que tenia accés a l’aigua l’any 2012 era del 98%. L’únic any en que va disminuir aquest percentatge va ser el 2008 que va disminuir un 1%.


2.3.Llengües

La llengua oficial d’Ucraïna és l’ucraïnès. També existeix una gran part de la població que parla rus. A més a més a Crimea, que el març d’aquest any s’adherí a la federació russa, es parla el tàrtar. El mapa que tenim a continuació ens mostra que a les regions occidentals, en color taronja clar, es parla majoritàriament l’ucraïnès mentre que a les regions orientals, en color taronja fort, podem observar com l’idioma més parlat és el rus o es parlen totes dues llengües amb percentatges més o menys similars.


2.4.Origendelconflicte

2.4.1.Euromaidan Euromaidan és el nom que van rebre les protestes que van tenir lloc a la plaça de la independència (Maidan en ucraïnès) de Kíev durant el mes de novembre i que demanaven una major integració a Europa. D’aquesta manera es va iniciar el conflicte ucraïnès. Aquestes manifestacions es van produir després de que el govern ucraïnès es negués a signar un acord amb la UE. Els sectors ucraïnesos més proeuropeus van sortir als carrers per protestar aquesta decisió i van demanar la rectificació del president Víktor Ianukòvitx. Aquest no va fer cas a les demandes de la població i va continuar pactant amb Rússia, fet que va provocar que les manifestacions s’estenguessin per tot el país. Però aquestes es van agreujar després de que la policia antidisturbis actués de manera violenta contra els manifestants de la Maidan. Les manifestacions van disminuir després de que el govern ucraïnès signés un acord amb Rússia que consistia en que el Kremlin es comprometia a comprar bons del govern d’Ucraïna per un valor de 15.000 milions de dòlars i en rebaixar el preu del gas rus venut a Ucraïna. Tot i això les protestes es van reactivar després de que la periodista Tatània Xornovol, considerada “proeuropea”, fos colpejada per un grup de desconeguts el passat 25 de desembre. Els actes contra el govern de Ianukòvitx van continuar durant tot el mes a la Maidan de Kíev però es van tornar més violents a partir del 19 de gener de 2014, després de la reforma que va dur a terme el govern ucraïnès que limitava el dret a manifestar-se. Aquesta llei consistia en empresonar aquelles persones que bloquegessin els edificis públics i també prohibia l’ús de màscares durant les manifestacions. Les primeres víctimes mortals es van produir el 22 de gener quan dues persones van rebre trets mentre es manifestaven a la Plaça de la Independència. El 20 de febrer Víktor Ianukòvitx va acceptar la celebració d’ eleccions anticipades durant aquest any. Dos dies després el Parlament ucraïnès va destituir al president i a tot el seu govern i va convocar eleccions presidencials per al 25 de maig. Aquesta decisió va ser votada per 328 diputats, que suposen una majoria constitucional de dos terços dels parlamentaris. La Rada Suprema (parlament ucraïnès) va anomenar a Oleksandr Turxínov com a president en funcions fins a la celebració de les eleccions. Després d’aquestes jornades de protestes el país va quedar dividit en dues parts: l’oest favorable a la integració d’Ucraïna a la UE i l’OTAN i el sud-est de majoria prorussa que recolzava a Víktor Ianukòvitx i que buscava millorar les relacions del país amb Rússia.


2.4.2.Reaccionsinternacionalsal’Euromaidan El Ministre d’Afers exteriors rus, Serguei Lavrov, va acusar Occident de ser el responsable d’haver provocat les manifestacions de l’Euromaidan. També va demanar a l’oposició ucraïnesa que rebaixés la violència i que es reunís amb el govern, que en aquell moment encara estava encapçalat pel Partit de les Regions de Ianukòvitx. Per últim Lavrov també va assegurar que Rússia actuaria de mediadora en el conflicte ucraïnès si en algun moment era necessari. Per la seva banda el president rus, Vladimir Putin, va assegurar que Víktor Ianukòvitx continuava sent el president d’Ucraïna i que no reconeixeria el nou govern de Kíev ja que considerava que aquest es va formar després “d’un cop d’estat”. Per una altra banda el Secretari d’Estat dels EUA, John Kerry, va assegurar que el president Obama recolzava l’oposició ucraïnesa. També va demanar diàleg entre el govern i l’oposició ucraïnesa . El president dels EUA, Barack Obama, va advertir de les conseqüències de “creuar la línia”, aquestes declaracions feien referència a la violència emprada per part de la policia contra els manifestants del Maidan. També va responsabilitzar al govern de Ianukòvitx de la escalada de violència que estava tenint lloc a Kíev. Per últim també va demanar al govern ucraïnès que deixés manifestar-se lliurement a la població i va demanar als manifestants i a l’oposició que rebaixessin la tensió. Per la seva banda l’Executiu Comunitari, Durao Barroso, va amenaçar amb imposar sancions al govern ucraïnès si la violència continuava. També va demanar als manifestants i al govern que deixessin de banda la violència i dialoguessin. Per últim els ministres d’exterior francès i alemany, Laurent Fabius i Frank-Walter Steinmeier, van defensar l’opció d’imposar sancions al govern ucraïnès per la seva actuació contra els manifestants de l’Euromaidan.

2.5.Crimea

2.5.1.LocalitzacióipoblaciódeCrimea

Crimea és una península que es troba situada entre Ucraïna i Rússia. Durant molts anys ha format part de Rússia però actualment, abans de que esclatés aquest conflicte, era una província ucraïnesa. Després de la Segona Guerra Mundial Crimea va passar a formar part de Rússia. L’any 1954 el Kremlin, Nikita Jrushxev, que era ucraïnès, va “obsequiar” a Ucraïna amb aquesta península. L’any 1991, any de la desintegració de la URSS, Ucraïna va esdevenir un estat independent i Crimea va passar a ser una península ucraïnesa. Actualment a Crimea viuen dos milions d’habitants dels quals només el 30% són ucraïnesos mentre que el 60% són russos. El 10% restant són tàrtars.


Com es pot observar en aquest mapa, Crimea està situada entre Ucraïna i Rússia.

2.5.2.ConflicteaCrimea El passat 27 de febrer, després de les revoltes de l’Euromaidan, a Crimea un grup de persones, moltes d’elles armades, van sortir als carrers per protestar contra les manifestacions de la Maidan, assegurant que estaven disposats a defensar els ciutadans russos de Crimea. Les concentracions demanaven ajuda al president rus, Vladimir Putin, davant els nous dirigents de Kíev ja que consideraven que aquests havien arribat al poder de manera il·legítima després d’un cop d’estat. Per aquest motiu, després d’aquestes mobilitzacions, el Parlament de Crimea va votar a favor de la proposta de celebrar un referèndum per decidir el futur de la península, és a dir, si els crimeans volien continuar formant part d’Ucraïna o per al contrari independitzar-se per annexionar-se posteriorment a Rússia. En un principi els diputats del Parlament de Crimea van decidir convocar aquest referèndum per al dia 25 de maig i la pregunta que haurien de contestar els ciutadans de Crimea seria la següent: Està vostè a favor de la independència estatal de la República Autònoma de Crimea en el conjunt d’Ucraïna sobre una base de tractats i acords?. Durant la matinada del 28 de febrer diversos grups armats, que portaven banderes russes, van ocupar l’aeroport de Simferòpol. Un altre grup de manifestants es va quedar als voltants del Parlament després de que els diputats acabessin la sessió i van treure la bandera ucraïnesa de l’edifici parlamentari per substituir-la per la russa. El 6 de març, el Parlament va aprovar una declaració d’ independència i va decidir avançar la data del referèndum per al 30 de març. Finalment el passat 7 de març es va acordar que la data de la consulta seria el 16 de març i es va anunciar que la pregunta seria diferent a la inicialment plantejada. Així doncs el parlament crimeà va anunciar les dues noves preguntes que haurien de contestar els ciutadans de Crimea. Les preguntes que van haver de contestar els crimeans en aquest referèndum van ser les següents: Està vostè a favor de la unió de Crimea a Rússia com a part de la Federació Russa? i l’altre era Està vostè disposat a restaurar la validesa de la Constitució de la República de Crimea de 1992 amb estatus de Crimea com a part d’Ucraïna?. Les paperetes per anar a votar en aquest referèndum estaven disponibles en els tres idiomes oficials de Crimea: el rus, l’ucraïnès i el tàrtar.


La decisió de celebrar el referèndum va ser votada a favor per 78 vots dels 86 presents al Parlament. Després d’aquest anunci, els presidents de la Cambra del Parlament Rus, Valentina Matviyenco i Serguei Naryshkin van assegurar que recolzarien l’opció que votessin els crimeans en el referèndum del dia 16. El mateix dia 7 de març ,durant tot el matí, més de 65.000 persones van sortir als carrers del centre de Moscou per recolzar la decisió del Parlament crimeà de convocar una consulta per decidir el seu futur. El 16 de març es va celebrar el referèndum d’autodeterminació. Segons va informar la televisió local la participació a la consulta va ser molt alta en tots els punts de la península: va superar el 89,5% a Sebastopol, el 88’5% a la capital Simferòpol i a la resta va ser del 82’7%. També es va conèixer que aproximadament un 40% dels tàrtars van anar a votar. Com era d’esperar va guanyar el “sí” a la incorporació a la Federació Russa amb el 96’77% dels vots mentre que un 2’51% va votar l'opció de continuar formant part d’Ucraïna. Després de la celebració del referèndum i de conèixer els seus resultats, el Parlament de Crimea va sol·licitar annexionar-se a Rússia. Finalment aquesta annexió es va materialitzar el 21 de març quan el president rus, Vladimir Putin, va promulgar la llei que incorporava la República de Crimea i el districte de Sebastopol a Rússia. Aquesta cerimònia va tenir lloc a la sala de Catalina la Gran al Kremlin i Vladimir Putin va felicitar a tots els russos per la reunificació del país amb l’annexió de Crimea.

2.5.3.ReaccionsInternacionalsalreferèndum Els Estats Units, la Unió Europea i la Comunitat Internacional van considerar que aquest referèndum era il·legal. Per aquest motiu els EUA i la UE van decidir ampliar les sancions a Rússia. La Casa Blanca va assegurar que no reconeixeria els resultats del referèndum ja que consideraven que s’havien realitzat “sota l’amenaça de la violència i la intimidació”. La Unió Europea i la Comunitat Internacional van defensar aquesta postura de no reconèixer els resultats del referèndum i van defensar la integritat territorial d’Ucraïna. Per la seva banda Rússia, Síria i Veneçuela van considerar que aquest referèndum era legítim i per tant van reconèixer els seus resultats. Per últim el president ucraïnès en funcions, Olekandr Turxínov, va assegurar que el seu país no donava per perduda la península de Crimea. El Secretari General de l’ONU, Ban Ki-moon, va demanar a Rússia que respectés la integritat territorial d’Ucraïna i també va demanar al govern interí de Kíev que dialogués amb Moscou per evitar que la tensió entre els dos països augmentés.

2.5.4.ImportànciadeCrimea

La península de Crimea tenia una gran importància per a Ucraïna des del punt de vista econòmic ja que es tractava d’una de les províncies més riques del país. Això es pot veure en les dades econòmiques següents de l’any 2012:

El PIB per capità de Crimea va ser 3.882 euros mentre que el de la resta d’Ucraïna va estar per sota amb 2.780 euros.


L’atur registrat a Crimea l’any 2012 van ser inferior, amb 5’8%, que el de la resta d’Ucraïna que arribava al 7’5%. Crimea també era important per les seves relacions comercials amb altres països. L’any 2012 les seves exportacions van anar dirigides principalment als països següents: Rússia (26’1%), Belize (20’2%), Alemanya (5’4%), Bielorússia (4,8%) ,Kazakhstan (4%), Itàlia (4%), Xina (3’8%) i altres (37’1%). Pel que fa a les seves importacions les dades són les següents: Xina (40’3%), Rússia (20%), Alemanya (10%), Turquia(6’3%) i altres(23’4%). Segons es pot observar en el mapa següent, Crimea, també es un punt estratègic ja que disposa de diverses bases militars, navals i aèries tan ucraïneses com russes:

2.6.Momentsclaudelconflicte

2.6.1.Ocupacióprorussaalsud‐estd’Ucraïna Degut a la crisi que s’estava vivint a Ucraïna amb la radicalització de les protestes de l’Euromaidan i la posterior annexió de Crimea a la Federació Russa, van començar unes noves protestes entre els partidaris del nou Govern de Kíev i els prorussos de l’est d’Ucraïna. Aquestes revoltes al sud-est del país van ser semblants a les de l’Euromaidan però tenien una finalitat diferent. A principis d’abril els manifestants prorussos van ocupar diversos edificis governamentals a les ciutats orientals de Lugansk, Donetsk i Jàrkov. Aquestes protestes tenien com objectiu convocar un referèndum d’autodeterminació semblant al de Crimea. Amb el referèndum els insurgents volien unir-se a la Federació Russa o aconseguir més autonomia per a les províncies del sud-est del país. El 7 d’abril els manifestants van proclamar la creació de les Repúbliques Populars de Donetsk i Lugansk i la seva intenció de celebrar un referèndum l’11 de maig.


El 13 d’abril els insurgents es van fer amb el control de la ciutat de Slaviansk una de les ciutats més importants de l’est del país. El president en funcions Oleksandr Turxínov va donar un termini d’un dia per a que els prorussos deixessin les armes. El 15 d’abril va començar l’anomenada “operació antiterrorista” de l’exèrcit ucraïnès a Donetsk per posar fi a l’ocupació dels prorussos. Després de la cimera celebrada a Ginebra la violència va continuar al sud-est del país i el president en funcions, Oleksandr Turxínov, va decidir restablir l’operació militar contra els insurgents prorussos. El 27 d’abril els rebels prorussos es van fer amb el control de la seu de la RTV de Donetsk i dos dies més tard van ocupar la seu del govern ucraïnès a Lugansk. L’ofensiva de l’exèrcit ucraïnès va deixar 46 morts en pocs dies com a conseqüència dels enfrontaments que van mantenir amb els insurgents prorussos.

2.6.2.Causesdelasituaciódel’estd’Ucraïna Per poder entendre el conflicte del sud-est d’Ucraïna ens hem de fixar en diverses dades relacionades amb la seva població. El següent mapa mostra els percentatges de població ucraïnesa que parla rus en cada regió. Conèixer aquesta informació és important per entendre una mica millor el conflicte ucraïnès.

Com es pot observar en aquest mapa la majoria de la població de les províncies orientals (Crimea, Donetsk, Lugansk i Jàrkov) té com llengua materna el rus. En canvi a les províncies occidentals, on es van produir les revoltes proeuropes, el percentatge de persones que tenen el rus com a llegua materna és molt inferior.


Segons el cens de l’any 2001, el 68% de la població de Lugansk, tenia el rus com a primera llengua mentre que a Donetsk i a Jàrkov aquest percentatge era superior i arribava al 74% de la població. A Zaporozhie un 50’2% de la població parlava el rus com a llengua materna mentre que a Odessa era inferior amb un 46’3% de la població. Les diferències entre les províncies de l’est i l’oest no són només lingüístiques sinó que també són polítiques. Això ho podem veure en el mapa següent que mostra els candidats més votats en cada província en les eleccions presidencials de l’any 2010:

Com es pot observar a les províncies orientals (en color taronja fosc) el candidat que va rebre més vots va ser el prorús Víktor Ianukòvitx. Aquestes províncies són les que tenen més habitants d’origen rus. En canvi a les províncies occidentals (en color taronja clar) va succeir tot el contrari i va ser l’altra candidata, la proeuropea Iulia Timoixenko, qui va rebre la majoria dels vots. En el seu programa electoral, Timoixenko, defensava l’ingrés d’Ucraïna a la UE i l’OTAN. En aquestes províncies la població d’origen rus és molt inferior si la comparem amb la que trobem a les províncies orientals. Un altre motiu que ha pogut provocar les protestes prorusses del sud-est és la poca autonomia de la que gaudeixen aquestes províncies. Això es pot veure, per exemple, en el fet de que els alcaldes de les ciutats no són escollits pels ciutadans de cada província sinó que és el govern de Kíev qui els escull.


2.6.3.ReuniódeGinebra El 17 d’abril va tenir lloc una reunió, a la ciutat de Ginebra (Suïssa),a quatre bandes entre els Ministres d’Exteriors dels Estats Units, Rússia, Ucraïna i la Unió Europea amb l’objectiu de posar fi a la violència del sud-est d’Ucraïna. Els principals temes que es van tractar en aquesta cimera van ser els següents: Ucraïna va demanar a Rússia que deixés de subministrar armament als prorussos del sud-est del país. També va demanar als rebels prorussos que abandonessin les seus de l’administració pública i, a canvi el govern ucraïnès es comprometia a complir les exigències de Rússia de donar més autonomia a les regions orientals. Les quatre parts reunides a Ginebra també van acordar enviar un grup d’observadors internacionals a la zona conflictiva amb l’objectiu de tornar la calma. Els Estats Units van demanar a Rússia que retirés les seves tropes de la frontera d’Ucraïna. També van exigir a Ucraïna el compliment del compromís anunciat pel seu govern interí d’elaborar una nova constitució que tenia com objectiu una descentralització administrativa i així satisfer les peticions dels rebels prorussos. Ucraïna es va mostrar contrària a donar més autonomia a les regions orientals ja que no volia que es repetís la mateixa situació de Crimea. Per pressionar a Rússia, la Unió Europea i els Estats Units, van amenaçar amb aplicar-li més sancions sinó complia amb el pacte acordat a Ginebra.

2.6.4.Referèndumalsud‐estd’Ucraïna El 7 d’abril els manifestants prorussos de l’est del país es van aixecar contra el nou govern de Kíev i van proclamar la independència de Donetsk i Lugansk. Després d’anunciar la seva separació respecte de Kíev, els activistes prorussos van començar ha aixecar barricades amb pneumàtics i altres tipus d’objectes als voltants dels edificis governamentals. El líder separatista, Denís Puixilin, va afirmar que el poble de la República Popular de Donetsk tenia el dret exclusiu a posseir la seva terra, el seu espai aeri, la seva aigua i els altres recursos naturals i també tenia el dret a controlar la seva economia. Les autoproclamades autoritats de Donetsk i Lugansk van convocar un referèndum, que s’havia de celebrar com a molt tard l’11 de maig, per determinar la seva possible integració a Rússia. La intenció dels separatistes prorussos era unir-se a la Federació Russa tal i com havia fet Crimea el passat 16 de març. El president ucraïnès en funcions, Oleksandr Turxínov, va anunciar unes mesures contra els rebels prorussos de les ciutats orientals. Les autoritats de l’autoproclamada República Popular de Donestk van demanar ajuda militar a Rússia per tal de resistir la pressió de Kíev almenys fins al dia en que s’havia de celebrar el referèndum. El passat 8 de Maig, a tres dies del referèndum, Putin va demanar als rebels prorussos que ajornessin la consulta. Segons el president rus s’havien de crear les condicions adequades per tal de poder dur a terme aquesta votació. Denís Puixilin, líder de


l’Autoproclamada República Popular de Donetsk, va dir que els prorussos sentien un gran respecte per Vladimir Putin i que decidirien en una assemblea si finalment ajornaven o no el referèndum. Finalment no van fer cas al president rus i van decidir tirar endavant amb la celebració de la consulta. Puixilin va anunciar la qüestió que es plantejaria als votants, que era la següent: Doneu suport a la proclamació de sobirania independent per la República Popular de Donetsk?. El fet que els rebels estiguessin presents només en dotze ciutats de Donetsk i a la capital de Lugansk va crear molts dubtes sobre el procés. A més a més, els prorussos no tenien accés al registre de votants ucraïnès. Olenksandr Turxínov i els alts càrrecs del govern interí van assegurar que les operacions contra les forces prorusses continuarien amb independència del que passes l’onze de maig. L’onze de maig els habitants de Donetsk van decidir, amb el 90% dels vots, que volien separar-se d’Ucraïna. La participació va ser major de la prevista inicialment, amb un 74’87% a Donetsk mentre que a Lugansk la participació va ser més elevada arribant al 80% del cens electoral. La consulta es va celebrar en un ambient de molta tensió en el qual van haver diversos enfrontaments entre les forces governamentals ucraïneses i els independentistes prorussos. Per la seva banda el Kremlin va respectar els resultats però va evitar reconèixer l’existència de les noves repúbliques. Oficialment va assegurar que aquesta votació indicava que el conflicte d’Ucraïna s’havia de resoldre mitjançant el diàleg entre Kíev i les províncies del sud-est. Els dirigents de la República Popular de Donetsk van demanar a Moscou que examinés l’opció d’incorporar-los a Rússia.

2.6.4.1.Reaccionsalreferèndum Com era d’esperar el govern interí de Kíev no va reconèixer els resultats del referèndum. Oleksandr Turxínov va assegurar que aquestes votacions eren una “farsa” i que no tindrien cap conseqüència jurídica, tret de la responsabilitat penal pels organitzadors. A més a més segons Turxínov la participació va ser del 24% a Lugansk i del 32% a Donetsk, dades molt inferiors a les presentades pels organitzadors del referèndum. L’ONU, els EUA i la UE, com va succeir amb Crimea, també van considerar que aquets referèndums eren il·legals i per aquest motiu no va reconèixer els seus resultats. Per aquest motiu, tant els EUA com la UE, van decidir imposar més sancions a Rússia per la seva implicació en aquest conflicte. Per la seva banda el Kremlin, a través d’un comunicat, va expressar que Rússia respectava els resultats però no els va arribar a reconèixer. Serguei Lavrov, ministre d’exteriors rus, va queixar-se dels intents de Kíev per impedir les votacions i de la intervenció de l’exèrcit ucraïnès en aquestes províncies. L’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE) i alguns ministres d’exteriors europeus van valorar positivament les declaracions de Vladimir Putin ja que no reconeixia oficialment les noves repúbliques sorgides en aquests referèndums.


2.6.5.Eleccionspresidencials(25demaig) Les eleccions presidencials ucraïneses s’havien de celebrar l’any 2015 però després de la caiguda del govern de Víktor Ianukòvitx es van haver d’avançar. Aquestes eleccions es van celebrar en un clima de molta tensió a arreu del país després de l’annexió de Crimea a Rússia, l’ocupació prorussa a l’est i la celebració dels referèndums independentistes a les ciutats de Donetsk i Lugansk. En aquestes dues províncies va resultar impossible celebrar els comicis ja que els prorussos van atacar i amenaçar als funcionaris. Els col·legis electorals de la província de Lugansk van romandre tancats durant la jornada i a la província de Donetsk només es va poder votar en set dels dotze districtes electorals. Per la seva banda el president rus, Vladimir Putin, va assegurar que Moscou respectaria la decisió que prengués el poble ucraïnès encara que segons ell el més adequat era celebrar un referèndum, reformar la constitució i escollir un nou parlament i un nou president. Per la seva banda els Estats Units i la Unió Europea van amenaçar a Rússia amb imposar-li més sancions si impedia o intentava sabotejar les eleccions presidencials a Ucraïna. El guanyador de les eleccions va ser Petrò Poroixenko amb el 55’9%. Poroixenko va quedar per davant de l’ex-primera ministra Iúlia Timoixenco que va obtenir el 12’9% dels vots. Per aquest motiu no va ser necessària una segona volta ja que va guanyar les eleccions per majoria absoluta. El rei de la xocolata, nom amb el qual es coneix a Poroixenko, va prometre viatjar a les províncies de l’est del país per posar fi al conflicte, dialogar amb Rússia i integrar a Ucraïna a Europa. També va dir que ell mai reconeixeria l’annexió de Crimea a Rússia. Per la seva banda l’ex-primera ministra Iúlia Timoixenco va comparèixer davant dels mitjans de comunicació per acceptar els resultats i es va mostrar disposada a ajudar Petrò Poroixenko a “construir una Ucraïna forta i europea” i es va posar com a objectiu convertir aquesta exrepública soviètica en un estat membre de la Unió Europea.

2.6.5.1.Reaccionsinternacionalsalsresultatselectorals El Ministre d’Afers exteriors rus, Serguei Lavrov, va assegurar que tal i com va declarar Vladimir Putin respectaria la decisió que prengués el poble ucraïnès. Per una altra banda, Lavrov va dir que Moscou estava disposada a mantenir el diàleg amb el nou president ucraïnès i va mostrar-se convençut de que Poroixenko compliria les seves promeses electorals i posaria fi al conflicte de l’est d’Ucraïna. Per últim també demanar a les noves autoritats de Kíev que tinguessin en compte els interessos de tots els grups de població del país. En una declaració conjunta, el president de la Comissió Europea, José Manuel Barroso, i el del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, van indicar que l’exitosa celebració d’aquestes eleccions eren pas imprtant per rebaixar la tensió i restaurar la seguretat al país. En aquesta declaració també es va mostrar la intenció de la UE de col·laborar estretament amb el futur president per garantitzar l’estabilitat política i econòmica d’Ucraïna. Tots dos presidents, Barroso i Van Rompuy, van recolzar les declaracions del Kremlin de respectar la voluntat del poble ucraïnès. La UE va demanar a Rússia la seva cooperació amb el nou president, que retirés les seves tropes de la frontera ucraïnesa i que pressionés als separatistes prorussos per a que abandonessin l’est del país. El president francès, François Hollande, va felicitar a Petrò


Poroixenko per la seva victòria electoral i el va convidar als actes de la celebració del 70è aniversari del desembarcament aliat a Normandia. En aquests actes també estaven convidats Vladimir Putin, Barack Obama, Àngela Merkel i Isabel II. Per la seva banda els observadors de l’OSCE va indicar que les eleccions a Ucraïna van transcórrer amb “normalitat” a la majoria del país. Tot i que van reconèixer que havien estat un èxit, els observadors també van lamentar que molts ciutadans de Donetsk i Lugansk no poguessin exercir el seu dret a vot. Per últim el president dels EUA, Barack Obama, va felicitar a Petrò Poroixenko i va mostrar la seva intenció de reunir-se amb ell. La Casa Blanca va subratllar la importància de realitzar reformes urgents per unir Ucraïna, garantitzar una economia estable, millorar el clima d’inversió i formar un Govern transparent, responsable i capaç d’atendre a les preocupacions i aspiracions de tots els ucraïnesos. 2.6.6.PrimeresmesuresdePetròPoroixenko

En el primer discurs de Petrò Poroixenko com a president d’Ucraïna va exposar un pla de pau per estabilitzar les regions de l’est i va deixar molt clar que la integritat territorial d’Ucraïna no es negociaria. El seu pla incloïa una oferta d’amnistia als separatistes, la celebració d’eleccions regionals al sud-est i la descentralització del poder de les administracions regionals. El president dels EUA, Barack Obama, va donar el seu suport al nou president ucraïnès durant la seva visita a Polònia. Els dos líders es van reunir a Varsòvia on Obama va anunciar que els EUA ajudarien militar i econòmicamicament a Ucraïna. A més a més el president nord-americà també va assegurar que ajudaria militarment als països membres de l’OTAN. Amb aquesta visita a Europa, Obama buscava que Vladimir Putin reconegues al nou president ucraïnès Petrò Poroixenko i així ajudar a començar les negociacions per a l’ alto el foc amb els rebels prorussos. A la reunió del G7 de Brussel·les, Obama va intentar convèncer als principals líders europeus per a que pressionessin a Rússia per tal d’arribar a un acord amb Ucraïna. Obama també els va mostrar la necessitat de posar més sancions a Rússia en cas de que aquesta no canviés la seva política amb Ucraïna. Durant la celebració del 70è aniversari del desembarcament dels aliats a Nombardia, conegut com a dia D, el president francès, François Hollande, i la canceller alemanya, Àngela Merkel, van convidar Putin i Poroixenko a dialogar. Aquell mateix dia el president rus i el seu homòleg ucraïnès van mantenir una breu reunió informal que va durar aproximadament 15 minuts, en la qual no va donar gaire temps per a arribar a un acord important però que va ser suficient per explorar vies de sortida a la crisi. Van debatre la possibilitat d’obrir un diàleg per aconseguir un alto al foc entre les milícies rebels i les forces governamentals. El president rus també va mantenir una conversa, d’uns quinze minuts, amb Obama, en la qual el president nord-americà va exigir-li que reconegués a Poroixenko com a líder legítim d’Ucraïna i que impedís el tràfic d’armes que s’estava produint a la frontera entre Ucraïna i Rússia. Després de les cerimònies de Normandia, es va celebrar una roda de premsa en la qual Putin va mostrar el seu desig d’aturar el bany de sang de l’est d’Ucraïna. El diàleg a tres bandes entre els presidents de Rússia, Ucraïna i dels EUA va ser el resultat dels esforços del president francès, François Hollande, per mirar de buscar una sortida diplomàtica entre Kíev i Moscou. Aquesta cerimònia del 70è aniversari de Dia D va arribar dies després de la celebració, per primera vegada en 17 anys sense Rússia, de la cimera del G-7 ,el vell grup de països industrialitzats. Després de l’exclusió de


Rússia del G-7, els líders europeus, la canceller Àngela Merkel, el president francès François Hollande i el primer ministre britànic David Cameron, es van afanyar per mantenir reunions amb Vladimir Putin.

2.6.7.UnióEconòmicaEuroasiàtica El passat 29 de maig els presidents de Bielorússia, Kazakhstan i Rússia van signar el tractat de creació, que es posarà en pràctica a partir del 2015, de la Unió Econòmica Euroasiàtica (UEEA). En un futur no gaire llunyà s’espera que en aquesta aliança, que de moment compta només amb aquests tres països, ingressin dues exrepúbliques soviètiques més com són Armènia i el Kirguizistan. Després de la negativa de Víktor Ianukòvitx de signar l’acord amb la UE s’obrien les portes per a que Ucraïna s’unís a la unió duanera l’any passat però la revolució del Maidan i el canvi de poder a Kíev van acabar d’allunyar a Ucraïna dels plans de Vladimir Putin d’incorporar-la a aquesta unió d’exrepúbliques soviètiques. La UEEA serà molt semblant a la UE sobretot si ens fixem en algunes de les propostes que va fer Rússia en el passat: crear un passaport i una moneda comunes, una vigilància conjunta de totes les fronteres i una política econòmica unificada. Aquesta unió entre països suposa que Rússia, Kazakhstan i Bielorússia es podran moure cap a un nivell de cooperació nou creant un espai comú on mercaderies, serveis, capital i treball es podran moure amb total llibertat. Putin va assegurar que els tres països seguiran una política coordinada en aspectes clau de l’economia com, per exemple, l’energia, la indústria, l’agricultura i el transport. El president de Bielorússia, Alexander Lukaixenko, va mostrar el seu interès en convertir aquesta aliança en una unió política i militar. També es va referir a Ucraïna quan va fa afirmar que aquesta unió perdia un mercat de 46 milions de persones que hauria aportat una economia diversificada. Per la seva banda el Kazakhstan volia que aquesta unió només fos econòmica i allunyar-se de qualsevol tipus d’unió política. A la capital d’aquest país, Astana, s’ha compartit el punt de vista del Kremlin sobre la caiguda del govern de Víktor Ianukòvitx i l’Euromaidan però en cap moment s’ha vist amb bons ulls el paper que ha dut a terme el president rus, Vladimir Putin, a Ucraïna. No s’ han vist bé, per exemple, les declaracions que va fer assegurant que defensaria tots els russos fora de les seves fronteres ja que al Kazakhstan hi viu una gran minoria russa i per això temen que es pugui repetir la mateixa situació de l’est d’Ucraïna. La idea de la creació de la Unió Econòmica Euroasiàtica va néixer fa dues dècades i la va llençar l’actual president del Kazakhstan Nursultan Nazarbàiev amb la intenció de recuperar el que es va perdre amb la desintegració de la URSS. Però amb el pas del temps el país que s’ha mostrat més interessat en aquesta unió ha estat Rússia ja que Putin va assegurar que serviria per fer de pont entre Europa i Àsia.

2.6.8.Altoelfoc


El passat 20 de juny Petrò Poroixenko va anunciar un alto al foc a l’est del país que havia de durar fins al 27 de juny. El pla d’alto el foc el va anunciar durant el seu viatge a Donetsk. Aquest viatge era una de les seves promeses electorals. El president ucraïnès va donar l’ordre de l’alto el foc a les unitats de les Forces Armades, la Guardia Nacional i el Servei de Guarda-Fronteres tot i que va assegurar que en cas de que els militars fossin atacats respondrien als atacs. Aquest pla consistia en l’alliberació d’ostatges, l’amnistia per tal de que els separatistes depositessin les armes i la creació de corredors a la frontera amb Rússia per a que els rebels abandonessin el país. Finalment el passat 23 de juny es va aconseguir l’acord per dur a terme l’alto el foc, en una reunió entre els representants de Kíev, Donetsk, Lugansk i Moscou. Els rebels de la República Popular de Donetsk van acceptar el pla de pau presentat per Poroixenko per dur-lo a terme durant una setmana. L’autoproclamat líder de la República Popular de Donetsk, Alexander Borodai, es va comprometre a interrompre els combats fins el 27 de juny i va mostrar el seu convenciment de que la Federació Russa vetllaria per al compliment de l’alto al foc. Tot i això els separatistes van assegurar que no acceptarien cap pla d’integració a Ucraïna i que només estaven disposats a negociar la independència.. L’alto el foc no es va respectar els 7 dies que s’havien acordat i el 24 de juny, en el primer dia de treva, els prorussos van enderrocar un helicòpter amb nou militars ucraïnesos a la ciutat de Slaviansk. Uns altres dos soldats van morir en un vehicle després de convertir-se en el blanc d’un llença mines. Segons Alexander Borodai, primer ministre de l’autoproclamada República Popular de Donetsk, va ser un dia de guerra normal ja que l’alto al foc no s’havia aconseguit posar en pràctica. També va declarar que les forces governamentals estaven utilitzant artilleria i que els combats estaven tenint lloc a les afores de Donetsk. François Hollande i Àngela Merkel van demanar als presidents de Rússia i Ucraïna que allarguessin l’alto el foc per a un període de temps més llarg. En aquesta reunió també es va discutir la possibilitat d’enviar inspectors de l’OSCE a la frontera entre els dos països. A més a més Petrò Poroixenko va demanar al seu homòleg rus que desarmés als insurgents de les armes i de l’equip blindat que posseïen. Al Maidan milers de persones es van manifestar per demanar al president ucraïnès que interrompés l’alto el foc de l’est del país i que continués amb l’anomenada “operació antiterrorista”. Els manifestants també es van dirigir a la UE i als EUA per demanar-lis l’inici d’una tercera ronda de sancions econòmiques a Rússia. Abans de que es produís la manifestació al Maidan un centenar de persones van entregar les seves reivindicacions per escrit a la seu de l’administració presidencial. Pocs dies més tard Petrò Poroixenko va anunciar el fi de l’alto el foc i una nova ofensiva contra les milícies separatistes de l’est del país per alliberar la regió de Donbass. Amb aquesta ofensiva Poroixenko volia recuperar els territoris que es trobaven sota el poder dels insurgents prorussos. Poroixenko també va lamentar-se de l’oportunitat perduda per aconseguir la pau. Rússia, a través del Ministeri d’Exteriors, va exigir a Ucraïna que renunciés a disparar contra les ciutats i un nou alto el foc per preservar la vida dels civils. Putin, com va succeir poc abans de l’annexió de Crimea, va assegurar que defensaria els interessos dels russos a l’exterior. Segons va informar el Ministre de l’Interior ucraïnès 27 soldats van morir i 69 van resultar ferits en els deu dies que va durar l’alto el foc. L’anunci de Poroixenko de no prolongar més l’alto el foc es va produir poques hores després de la reunió que va mantenir amb els seus homòlegs de França, Alemanya i Rússia. El motiu que, segurament, va dur al president ucraïnès a reactivar l’ofensiva militar va ser la forta pressió que va rebre per part dels manifestants de Kíev que li


demanaven reactivar els atacs contra els prorussos. Poroixenko també va informar de la recuperació de Doljanski per part de les tropes ucraïneses.

2.6.9.AcordamblaUnióEuropea El 27 de juny de 2014 el president ucraïnès, Petrò Poroixenko, va signar, juntament amb els presidents de Moldàvia i Geòrgia, un acord amb la Unió Europea. Aquest acord és el que es va negar a signar l’expresident Víktor Ianukòvitx, al novembre de 2013, i que va iniciar les revoltes de l’Euromaidan. L’expresident ucraïnès va dir que no podia signar aquest acord perquè la quantitat que oferia la UE per ajudar a la economia d’Ucraïna era molt baixa. L’acord signat amb la UE allunya Ucraïna del projecte de la Unió Euroasiàtica. Els altres dos països que van signar aquest acord són Moldàvia i Geòrgia, que com Ucraïna, són dues exrepúbliques soviètiques i que amb aquest acord també s’allunyen de l’òrbita de Moscou. Després de signar l’acord amb la UE el president ucraïnès va assegurar que es tractava del dia més important d’Ucraïna després de la seva independència. Per últim va afirmar que “durant els últims mesos, Ucraïna, ha pagat el preu més alt possible per fer realitat els seus somnis europeus”. Aquest pacte preveu la creació d’una zona de lliure comerç. La part econòmica, és la que més preocupa a Rússia ja que estableix la desaparició d’aranzels i d’aquesta manera Ucraïna podrà importar i exportar productes als països de la UE sense cap tipus de restricció. La part més política de l’acord compromet a Ucraïna a reformar les institucions per a que siguin més democràtiques i transparents. Després de materialitzar aquest pacte van arribar diverses reaccions des de Rússia. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va assegurar que es prendrien mesures necessàries si aquest acord tenia algun impacte negatiu per a Rússia. Per la seva banda l’empresa gasista Gazprom va advertir als seus clients europeus que podria interrompre el subministrament si intentaven revendre el gas natural a Ucraïna. Fins aquell moment la UE ja havia sancionat a 61 persones implicades en el conflicte. Aquestes sancions impedeixen que aquestes persones puguin entrar al territori de la UE. Abans d’aplicar més sancions, la UE va assegurar que s’ho pensaria millor ja que podrien perjudicar a les economies europees.

2.6.10.ElsprorussosperdenSloviansk


Els prorussos van abandonar Sloviansk després de que l’exèrcit ucraïnès ataqués el centre i el nord de la ciutat. Aquesta ciutat va ser ocupada pels rebels prorussos a principis d’abril i es va convertir en símbol de la sublevació. La bandera ucraïnesa va tornar a onejar a Sloviansk per ordre del president Poroixenko. Aquest atac es va produir pocs dies després de la reunió que van mantenir els ministres d’exteriors d’Ucraïna, Rússia, Alemanya i França, tot i que aquests últims recomanaven al president ucraïnès que la millor solució per al conflicte era mantenir l’alto el foc. Poroixenko va decidir continuar amb l’ofensiva militar al sud-est del país. Després de perdre Sloviansk els rebels prorussos es van dirigir cap a altres ciutats importants situades a la perifèria de Donetsk com per exemple Gòrlovka i Yeniàkiev. Els combats a Sloviansk no es van aturar ni tan sols durant la treva unilateral que va declarar Petrò Poroixenko i a la qual es van unir els separatistes. Alexander Borodai, autoproclamat primer ministre de la República Popular de Donetsk, va reconèixer la derrota dels insurgents i va afirmar que era deguda a la superioritat militar de les tropes governamentals. Poroixenko va deixar clar que no tornaria a declarar un alto el foc unilateral però si es va mostrar disposat a negociar una treva bilateral si aquesta tenia garanties de ser respectada pels rebels. Per a que això fos possible va exigir als separatistes que alliberessin tots els seus ostatges i també va demanar a Rússia que controlés la seva frontera. Kíev va acusar a Moscou de donar suport als rebels i aquests d’aprofitar l’alto el foc per armar-se a través de la frontera. Per la seva banda, Moscou va insistir a Kíev que havia de cancel·lar l’ofensiva militar i dialogar amb els rebels. També va acusar a l’exèrcit ucraïnès de provocar una catàstrofe humanitària. Els rebels es van mostrar insatisfets amb el paper del president rus, Vladimir Putin, en aquest conflicte ja que consideraven que no s’havia implicat massa.

2.6.11.LatragèdiadelvolMH17 El passat 17 de juliol un avió de la companyia Malaysia Airlines que volava d’Amsterdam a Kuala Lumpur va ser abatut a la regió ucraïnesa de Donetsk. En aquest avió viatjaven 298 passatgers i 15 tripulants dels quals cap va poder sobreviure a l’accident. La companyia Malaysia Airline va perdre el contacte amb l’avió quan aquest sobrevolava el territori ucraïnès. Les agències d’intel·ligència dels Estats Units van arribar a la conclusió de que l’avió havia estat abatut per un míssil terra-aire, tot i que desconeixien l’autor de l’abatiment. El Boeing volava a 10.600 metres d’altura i es trobava a 60 quilòmetres de la frontera russa quan es va precipitar i va caure a la localitat de Shajtersk, a 80 quilòmetres de Donetsk. L’aparell va quedar destrossat i es podien apreciar les restes dels cadàvers dels passatgers i les seves pertinences. Dies abans de que es produís aquest accident diversos avions van ser derribats. El portaveu del Consell Nacional de Seguretat i Defensa d’Ucraïna, Andrei Lysenko, va acusar a Rússia d’abatre un avió militar ucraïnès, el pilot es va salvar gràcies al sistema d’ejecció amb paracaigudes. Aquest accident es va produir la nit anterior de la tragèdia del Boeing MH17.


Aquest mapa ens mostra la zona on va ser abatut l’avió MH17. També ens mostra que a bord de l’avió viatjaven 283 passatgers i 15 tripulants, la ruta que feia (d’Amsterdam a Kuala Lumpur), l’hora en la qual l’avió va desaparèixer del radar (13:20 pm) i les característiques que tenia l’avió (velocitat de creuer, capacitat de passatgers, longitud, llargària de les ales i l’altura…).

2.6.11.1.Reaccionsal’accidentdelMH17 Els prorussos i el govern ucraïnès es van acusar mútuament de ser els responsables d’haver provocat l’accident del MH17. En una nota publicada a la pàgina web del president ucraïnès, Petrò Poroixenko, va dir que no descartava que l’avió hagués estat abatut i va defensar a l’exèrcit ucraïnès assegurant que aquest no va emprendre cap acció contra objectius aeris. El president ucraïnès va qualificar aquest accident com un atemptat terrorista. El conseller del Ministeri d’Interior d’Ucraïna, Anton Gueràsxenko, va dir que els rebels havien utilitzat un sistema de coets Buk que, segons el Govern de Kíev, els hauria proporcionat Rússia. Per la seva banda el primer ministre de l’autoproclamada República Popular de Donetsk, Alexander Borodai, va assegurar que no disposaven d’armament capaç d’assolir un avió que volés a l’altura que ho feia el Boeing malaisi. Borodai va indicar que les seves armes podien assolir com a màxim una altura d’entre 3.000 i 4.000 metres i va responsabilitzar a les forces governamentals ucraïneses de l’accident. Per la seva banda el president dels Estats Units, Barack Obama, va comparèixer davant la premsa per afirmar que l’accident de l’avió malaisi es tractava d’una tragèdia d’escala mundial. Segons Obama el míssil hauria sortir disparat des d’una zona controlada pels prorussos. També va responsabilitzar als insurgents prorussos i a Rússia de l’accident. Segons el president nord-americà era impossible que els separatistes poguessin derribar avions de transport sense l’equipament i l’entrenament avançat que els hauria proporcionat Rússia.


El primer ministre malaisi, Najib Razak, va afirmar que els autors d’aquesta tragèdia havien de ser portats davant la justícia. Per la seva banda Vladimir Putin, va responsabilitzar de l’accident al govern de Kíev després de que aquest reprengués l’ofensiva a l’est del país. Barack Obama i Vladimir Putin van mantenir una conversa telefònica en la qual el president rus va expressar-li la necessitat de declarar un alto el foc bilateral. El president nord-americà va afirmar que les sancions implantades a Rússia no eren el que haurien admès, però que eren totalment necessàries ja que, segons la seva opinió, existien evidències de que Rússia havia incrementat significativament la provisió d’armes pesades als separatistes. Vladimir Putin també va mantenir una conversa telefònica amb la canceller Àngela Merkel on van acordar obrir una investigació al lloc dels fets. A més a més Merkel també va demanar-li que exercís la seva influència sobre els separatistes prorussos de l’est d’Ucraïna. Els dos mandataris van coincidir en la necessitat de reunir-se el més aviat possible, en una trobada que mantindrien els representants de l’OSCE, Rússia i Ucraïna, per negociar un nou alto el foc. El president ucraïnès, Petrò Poroixenko, va demanar la formació d’una comissió per investigar l’accident. El líder de l’autoproclamada República Popular de Donetsk va descartar la possibilitat de que les autoritats de Kíev participessin en la investigació ja que va indicar que en aquest territori no reconeixen l’autoritat del govern ucraïnès. Els rebels van anunciar que havien aconseguit localitzar vuit caixes negres i les van lliurar a organitzacions d’aviació civil internacionals. Borodai també va anunciar que es declararia una nova treva humanitària a la zona de l’accident per dur a terme les investigacions. Els investigadors de l’OSCE van poder accedir a la zona de l’accident encara que es van queixar d’una possible destrucció de proves i del robatori de cadàvers.

2.6.11.2.Clausperentendrel’accident Després de produir-se la catàstrofe de l’avió MH17 les dues parts es van acusar mútuament d’haver originat l’accident. Tot i aquestes acusacions no existeixen proves prou clares que verifiquin i demostrin quins van ser els veritables autors d’aquest accident. Per tant podem dir que tan les forces governamentals de Kíev com els prorussos del sud-est són igual de sospitosos d’haver-lo originat. L’accident hauria estat abatut per un míssil terra-aire, concretament per un sistema de coets Buk. Aquests míssils poden arribar a assolir altures superiors als 10.000 metres. L’avió MH17 volava a una altura de 10.600 metres. Tant l’exèrcit ucraïnès com el rus disposen d’aquest tipus d’armament. Una altra de les qüestions que encara no s’han resolt és saber perquè l’avió MH17 volava sobre la zona conflictiva. Les autoritats ucraïneses, la setmana anterior a l’accident, van tancar l’espai aeri de la regió per sota d’uns 9.750 metres però, en canvi, estava obert als avions que volessin per sobre d’uns 10.000 d’altura. També és important esbrinar si l’avió va ser abatut intencionada o accidentalment. Fins al moment tot apunta a que aquesta tragèdia va ser fruit d’un error i que l’objectiu no era el MH17. És important recordar que abans de que es produís aquest accident diversos avions van ser abatuts en els combats que mantenien els prorussos amb les forces governamentals .


2.7.Líderspolíticsucraïnesosdestacatsenelconflicte Víktor Ianukòvitx: Va néixer a Zhukovka Yenakiyeve, oblast de Donetsk, a Ucraïna, el 9 de Juliol de 1950. Va ser el màxim dirigent del Partit de les Regions i governador de Donetsk entre el 1997 i el 2002. També va ser primer ministre d'Ucraïna en dos períodes diferents: El primer mandat va ser de l’any 2002 fins al 2004, i el segons des de mitjans del 2005 fins al 2007 quan va renunciar a aquest càrrec després de les eleccions. Va ser el gran perjudicat de la Revolució Taronja, una revolta cívica organitzada per l’oposició i encapçalada per Víktor Iúixenko i Iúlia Timoxenko que es van unir per lluitar contra el frau electoral al que havia recorregut els partidaris de Ianukòvitx per evitar la victòria electoral de Iúixenko. El tribunal suprem d'Ucraïna va fer repetir les eleccions i va sortir guanyador Víktor Yúshenko. L’any 2006, dos anys després de la Revolució Taronja, el seu partit va ser el més votat però Iúixenko va continuar al poder. L'any 2010 Ianukòvitx va guanyar les eleccions presidencials amb un programa clarament prorús. En aquest programa Ianukòvitx descartava l'ingrés d’Ucraïna a l'OTAN però considerava que era clau que el país eslau s’integrés a la Unió Europea i donar prioritat a les polítiques d'austeritat que marcava el FMI. Un altre dels objectius que es va marcar Ianukòvitx era la modernització i el progrés econòmic d’un país que en els últims temps havia patit desequilibris i una forta dependència energètica de Rússia. Durant el seu mandat va acordar amb Vladimir Putin un tractat de renovació de l’arrendament de les facilitats navals a Crimea a canvi d’una baixada de les importacions de gas. Les relacions amb Rússia es van fer més tenses i això va provocar que Víktor Ianukòvitx comencés un projecte d’integració a la Unió Europea. L’any 2012 la economia ucraïnesa va tornar a créixer negativament l’economia i es van disparar el deute i el dèficit. El 21 de novembre del 2013 van començar les protestes de l’Euromaidan en les quals els manifestants exigien al govern una major integració del país a Europa. El 29 de novembre del 2013, Víktor Ianukòvitx, va renunciar a signar un acord amb la Unió Europea perquè considerava que la quantitat que oferien a Ucraïna per impulsar reformes econòmiques era molt baixa. Aquest fet va provocar les manifestacions a Kíev que demanaven la dimissió de Ianukòvitx. A finals de febrer Ianukòvitx i un gran nombre dels membres del seu partit es van veure obligats a renunciar el lloc que ocupaven al Parlament degut a les fortes pressions tant dels manifestants proeuropeus del Maidan com de l’oposició. Olensadr Turtxínov: Va néixer el 31 de març de 1964 a Dnipropetrovske. Després de la dimissió de Ianukòvitx va ser anomenat president interí d’Ucraïna fins a la celebració de les eleccions presidencials. Va ser investit president per la Rada després de la destitució del president Víktor Ianukòvitx. Abans de ser president interí va ser vicepresident durant el govern de Iúlia Timoixenco (2007-2010). És el número dos del partit Batkivshxina (Pàtria), un partit conservador i europeista que té com a líder a Iúlia Timoixenco. Quan va ser investit primer ministre va continuar amb el seu discurs proeuropeista a favor d’una Ucraïna integrada dins de la Unió Europea. Durant el seu curt mandat va fer front, sense èxit, al desafiament separatista dels prorussos a Crimea i va decidir iniciar una operació militar contra els rebels prorussos de Donetsk i Lugansk. Iúlia Timoixenco: Va néixer a Ucraïna el 27 de novembre de 1960. Va ser primera ministre d’Ucraïna en dues ocasions: el primer mandat va ser l’any 2005 i el segon va ser l’any 2007 fins al 2010. Timoixenco també va ser una de les figures capdavanteres de l’anomenada Revolució Taronja que anava en contra del règim de Leonid Kuxma.


Timoixenko es va posar com a objectius modernitzar econòmicament al país i trencar amb la dependència energètica amb Rússia, per aquest motiu va utilitzar un discurs clarament proeuropeu. L’11 d’octubre de 2011 va ser condemnada a set anys de presó després de ser declarada culpable per abús de poder en la disputa gasista amb Rússia. El 25 de febrer de 2014 la Rada Suprema va ordenar la seva alliberació. Timoixenco va presentar la seva candidatura a les eleccions presidencials del 25 de maig amb el seu partit Pàtria. Va quedar segona per darrera de Petrò Poroixenko.

Arseni Iatseniuk: Va néixer a Ucraïna el 22 de maig de 1974. Actualment és el líder parlamentari del partit Bativsxina (Pàtria) i des del 27 de febrer de 2014 ocupa el càrrec de primer ministre. Quan va estar al poder de forma interina la situació a Ucraïna només va fer que empitjorar ja que la integritat territorial del país va córrer cada vegada més perill i les amenaces d’una guerra amb Rússia van augmentar. Iatseniuk com la resta dels components del seu partit, Bativsxina, és de conviccions proeuropees i partidari de pactar amb els Estats Units. Iatseniuk també va ser ministre d’economia, ministre de relacions exteriors i finalment president de la Rada (Parlament). L’any 2010 va forma la seva pròpia agrupació, Front per al Canvi. L’any següent va demanar l’alliberació de Iúlia Timoixenco i finalment l’any 2013 es va integrar al seu partit. A part d’ocupar el lloc de vicepresident, Iatseniuk, també ha tingut un paper bastant important en aquest conflicte ja que va ser una de les figures capdavanteres de les concentracions de l’Euromaidan. Quan va arribar al poder va prometre tornar a conversar amb la Unió Europea i per evitar una recessió econòmica va sol·licitar ajuda al Fons Monetari Internacional. Per la seva part Moscou i la ciutat de Sebatòpol (a Crimea) no van reconèixer com a legítim el govern de Iatseniuk ja que segons el Kremlin va arribar al poder després d’un cop d’Estat. Iatseniuk i Turtxínov no van poder evitar l’annexió de Crimea a la federació Rússia i encara que van assegurar que estaven preparats per atacar, la veritat és que Ucraïna és molt inferior, militarment parlant, a Rússia i depèn del seu país veí tan energètica com econòmicament.

Petrò Poroixenko: Va néixer a Ucraïna, concretament a la ciutat d’Odessa, l’any 1965 i actualment és el primer ministre ucraïnès després de guanyar les eleccions presidencials celebrades al maig de 2014. Aquestes eleccions es van convocar després de que el president Ianukòvitx es veiés obligat a dimitir degut a les fortes pressions dels manifestants del Maidan. El 29 de març Poroixenko va presentar la seva candidatura a les eleccions. Les enquestes que es van publicar poc abans de les eleccions el donaven com a principal guanyador amb un 40 per cent d’avantatge per sobre de Iúlia Timoxenko, la seva principal oponent electoral. Abans de començar la seva carrera en política va començar el seu negoci dedicat a la venda de cacau i més tard es va associar amb el grup industrial Roshen i va a passar a ser el màxim dirigent de la confiteria més important de tota Ucraïna. A banda de la xocolata Poroixenko té negocis en altres sectors com per exemple: en la fabricació d’automòbils (vehicles i autobusos), la cantera naval Leninska Kúznia, la revista Korrespondent i el canal de televisió ucraïnès Kanal 5. Gràcies als seus negocis, Poroixenko, s’ha convertit en el setè home més ric d’Ucraïna. L’any 2001 va ser un dels fundadors del Partit de les Regions, partit que recolzava al president Kutxma. Al desembre d’aquell mateix any, Poroixenko, va retirar el seu suport a Kutxma i va a passar a ser el cap de la campanya de Víktor Yúshenko al sí de la coalició d’oposició La Nostra Ucraïna, que va guanyar les eleccions legislatives de l’any 2002. Gràcies a aquesta victòria electoral Poroixenko va obtenir un escó a la Rada Suprema. Amb Yúshenko com a president, Poroixenko, fou anomenat secretari del Consell Nacional de Seguretat i de Defensa d’Ucraïna. L’any 2005 va ser destituït ja que va ser acusat d’estar implicat en un cas de corrupció. Al març de 2006 va tornar a ser escollit pel parlament al sí de la coalició Nostra Ucraïna, i va passar a ser el president de la Comissió de Finances i de la Banca. Més tard, l’any 2009, va passar a ocupar el càrrec de ministre d’afers exteriors.


L’any 2010 Víktor Ianukòvitx va ser escollit president d’Ucraïna i Poroixenko va deixar el seu lloc de ministre tot i que Ianukòvitx va mostrar la seva voluntat de comptar amb ell per al futur. D’aquesta manera el va anomenar ministre de comerç i desenvolupament econòmic, càrrec que va ocupar fins al novembre del 2012. Petrò Poroixenko ha defensat en moltes ocasions l’entrada d’Ucraïna a l’OTAN, per aquest motiu, va rebre el suport dels Estats Units i de la Unió Europea quan va ser investit president .Després de guanyar les eleccions presidencials d’aquest any va prometre viatjar a l’est del país, posar fi a la guerra i integrar Ucraïna a Europa.

2.8.Conseqüènciesdelconflicte

2.8.1.Conseqüèncieseconòmiquesiconflictedelgas Les conseqüències econòmiques d’aquest conflicte no només han afectat a Rússia i Ucraïna sinó que també a altres països d’arreu del món. Això ens mostra que aquest conflicte no es tracta només d’un afer europeu sinó que té una gran importància a nivell mundial. A les conseqüències econòmiques se li poden afegir les diverses disputes que han mantingut diversos països amb Rússia pel subministrament del petroli i gas. Les principals conseqüències econòmiques i energètiques d’aquest conflicte són les següents: Un dels principals problemes econòmics d’Ucraïna és el seu deute amb la major empresa extractora de gas natural del món, la companyia russa Gazprom. Aquest deute ha provocat tres “guerres” del gas entre Ucraïna i Rússia en menys d’una dècada: l’any 2006, el 2009 i l’última el juny de 2014 quan Gazprom va tallar el subministrament de gas a Ucraïna degut a l’impagament del deute. Aproximadament el 50% dels ingressos fiscals totals del pressupost de Rússia es produeixen per les seves exportacions de petroli i de gas a la resta del món. Aquests dos combustibles fòssils suposen el 70% de les seves exportacions totals, de les quals la meitat van dirigides al mercat europeu. Rússia exporta diàriament a Europa sis milions de barrils de petroli. La Unió Europea s’ha mostrat preocupada per la possibilitat de que aquest conflicte pugui provocar problemes en el subministrament del gas a Europa. L’1 de gener del 2005 Rússia va tallar el subministrament de gas a Europa mitjançant els gasoductes d’Ucraïna com a conseqüència d’una disputa de preus entre els dos països. L’any 2009 es van produir diversos problemes en el proveïment europeu degut a deutes acumulats d’Ucraïna amb Rússia. La Unió Europea és molt dependent del gas i del petroli de Rússia, ja que importa quasi més d’un terç de la seva producció total de gas (32%) i de petroli (35%). La dependència energètica de la Unió Europea és del 60% i podria arribar al 80% l’any 2035 segons informa l’Agència Internacional de la Energia (AIE). El major consumidor de gas rus de la Unió Europea és Alemanya. Per aquest motiu el conflicte ucraïnès pot afectar a la resta d’ Europa des del punt de vista energètic. El ruble rus ha experimentat una gran caiguda respecte al dòlar com a conseqüència d’aquest conflicte. El Banc Central rus s’ha vist obligat a pujar el tipus d’interès per poder sostenir el ruble. L’economia ucraïnesa es troba en una profunda crisi . Quan va començar el conflicte ucraïnès, Rússia va suspendre la seva ajuda a Ucraïna de 15.000 milions de dòlars.


El FMI va anunciar per a l’any 2014 una sèrie d’ajudes a Ucraïna d’entre 14.000 i 18.000 milions de dòlars. A finals del 2013 el seu dèficit fiscal representava el 7,75% del seu PIB. Pel que fa a les matèries primeres Ucraïna és el tercer exportador del món de blat i blat de moro. Rússia i Ucraïna produeixen el 10% de l’oferta mundial de blat. Amb el conflicte ucraïnès el 17% de les exportacions mundials d’aquest producte podrien veure’s perjudicades. L’or, un altre producte molt exportat per Ucraïna, ha augmentat el seu preu des de l’inici del conflicte. Aquest increment ha provocat una forta disminució de les exportacions d’or.

2.8.2.Embargamentrus

A principis d’agost Moscou va donar a conèixer la seva resposta a les sancions imposades pels EUA, la UE, Canadà, Noruega, Japó i Austràlia. Aquestes sancions es van aplicar després de que Rússia s’annexionés la península de Crimea i pel seu paper en el conflicte del sud-est d’Ucraïna. La resposta del Kremlin a les sancions va ser prohibir, durant un any, les importacions de productes agrícoles i alimentaris a tots aquelles països que s’haguessin mostrat favorables a aplicar sancions a Rússia. Els productes que es van veure afectats per aquest veto van ser els següents : la carn, les aus i els seus derivats, el peix , els làctics, les verdures , les fruites, els embotits i els fruits secs. Els productes que es van salvar de l’embargament rus van ser els següents: les begudes alcohòliques, els cereals, el cafè, l’oli i el sucre.

A més a més el Kremlin va assegurar que també tenia la intenció de prohibir els vols de companyies americanes i europees per territori rus. Aquesta mesura faria que les companyies aèries estiguessin obligades a pujar el preu dels seus vols i això suposaria grans pèrdues econòmiques. Rússia també va prohibir, a la companyia aèria Dobriolot, els vols de trànsit de quatre línies que incloïen destinacions com Armènia, Geòrgia, Turquia i Azerbaidjan.

2.8.2.1.Compotafectarelvetorus? Aproximadament un 35% de les exportacions alimentàries d’Europa van dirigides a Rússia. Es tracta del segon mercat més important per als productes alimentaris europeus i només és superat pels EUA que importen un 10% més. L’any 2013, les vendes registrades van ser d’11.900 milions d’euros, dels quals, segons els càlculs fets per Brussel·les, 5.300 milions d’euros corresponen a productes afectats per l’embargament. S’espera que el veto rus tindrà greus conseqüències econòmiques especialment per a les repúbliques bàltiques degut a que en el seu PIB té una gran importància el comerç amb Rússia. Una d’elles, Lituània (probablement la més perjudicada), li ven 927 milions d’euros en aliments que ara estan embargats. Aquesta quantitat suposa un 21,5% de les seves exportacions. Per la seva banda a Letònia aquest embargament li costarà aproximadament uns 70 milions d’euros, una meitat en els aliments que deixarà de vendre i l’altra meitat en productes d’altres països europeus que entren a Rússia a través d’aquesta república bàltica. Aquesta situació provocarà que el PIB letó disminueixi un 0,7%.


Els països de la UE que més productes van exportar a Rússia i que com a conseqüència van tenir més guanys l’any 2013 van ser: Polònia 926 milions d’euros, Lituània 912 milions d’euros, Països Baixos 623 milions d’euros, Alemanya 556 milions d’euros i Espanya 440 milions d’euros. Els productes més importats per Rússia a la UE durant el 2013 van ser les fruites i les verdures (24%), els productes làctics i els ous (15%) i els productes càrnics (14%). Ucraïna també patirà les conseqüències del veto rus. Segons el Club Ucraïnès d’Empresaris Agraris l’any 2013 el total de les exportacions, de productes afectats per aquestes mesures, es va elevar a la xifra de 954 milions de dòlars. Segons les dades de l’agència Argisurvey, l’any 2013, el 86’72% de les exportacions ucraïneses de formatge, el 30’28% de sucs, el 77’72% de peix enllaunat i el 40% de ceba van anar dirigides a Rússia. Però no tots els països han sortit perjudicats pel veto rus ja que els països de Sud-Amèrica exportaran els seus productes a Rússia. La Xina i la Índia són els mercats asiàtics que han sortit més beneficiats per les mesures aplicades pel Kremlin. Per últim, Israel també s’espera que sigui un dels altres països beneficiats per l’embargament rus. Segons el cap de l’Associació Nacional d’Agricultors, Avshalom Vilan, Israel podria augmentar entre un 20% o un 30% les seves exportacions a Rússia.

2.8.3.Conseqüènciesdemogràfiques

2.8.3.1.Víctimesmortals A finals d’agost l’ONU va informar de que el nombre de morts en el conflicte ucraïnès era de 2.593 persones. Segons l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans el nombre de víctimes mortals es va multiplicar per tres durant el mes d’agost. En aquestes xifres no estan incloses les 298 persones víctimes mortals del vol del MH17. Les ciutats de Donetsk i Lugansk han disminuït a la meitat el seu nombre d’habitants. Actualment Lugansk té una població de 250.000 habitants enfront del milió de persones que vivien abans que esclatés el conflicte. A Donetsk la població també ha disminuït considerablement i actualment viuen entre 250.000 i 500.000 persones. En totes dues províncies els aliments i els medicaments són escassos i això és el que ha provocat aquestes grans disminucions de població.

2.8.3.2.Refugiats Molts ucraïnesos han fugit del seu país destinació a Rússia per escapar-se de la violència de l’est del país. La gran majoria dels refugiats són nens i dones tot i que també trobem un gran nombre d’homes. Entren a Rússia pels llocs fronterers de Rostov Don, una localitat que es troba a prop de les regions conflictives de Donetsk i Lugansk. El passat 27 de juny l’ACNUR, l’organisme de les Nacions Unides que s’ocupa dels refugiats, va calcular que el nombre de desplaçats ucraïnesos a Rússia, des del començament del conflicte, era de 110.000 persones. A Rostov del Don el 2 de juliol havien 20.796 ucraïnesos refugiats dels quals uns 7.778 eren nens. D’aquests 20.796 refugiats a Rostov del Don uns 3.580 s’allotjaven en cases d’amics, familiars o voluntaris. A la frontera d’Ucraïna amb Rússia s’han produït forts enfrontaments entre les tropes de Kíev i els rebels. Per aquest motiu i perquè Kíev va restringir el pas


fronterer, la població civil de les ciutats de Slaviansk, Gòrlovka i Kremastorsk ho va tenir complicat a l’hora de fugir del país. A Novoshàjtinsk, els ucraïnesos s’allotjaven en un campament format per 20 grans tendes que van estar desplegades pels serveis d’emergència de la província. L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) va anunciar, el passat 5 d’agost, que el nombre d’ucraïnesos que havien fugit del seu país per refugiar-se a Rússia era de 730.000 persones. Aquest organisme de les Nacions Unides també va assenyalar que el nombre de desplaçats interns era de 117.000 encara que va advertir que aquesta xifra podia ser superior.

2.8.3.3.Comboirusambajudahumanitària A principis d’agost Ucraïna, Rússia, l’ONU i la Creu Roja van acordar enviar ajuda humanitària a l’est del país. El Ministre d’Afers exteriors rus, Serguei Lavrov, va indicar que havia mantingut diverses reunions amb companys dels EUA, del Regne Unit, d’altres països i dirigents de la Creu Roja per discutir la possibilitat de portar ajuda humanitària a les regions conflictives del sud-est. També va mostrar-se convençut de que aquesta ajuda humanitària es podria portar sense cap tipus de problema sota la supervisió del Comitè Internacional de la Creu Roja. Petrò Poroixenko va assegurar que acceptaria l’ajuda humanitària russa sempre que aquesta fos internacional i sense acompanyament militar i si arribava als punts fronterers controlats per Ucraïna. També va exigir que el comboi havia d’estar acompanyat per militars ucraïnesos per tal de garantitzar la seguretat de la missió. Per la seva banda des de Brussel·les també es va demanar a Rússia que aquest comboi només havia de contenir ajuda humanitària. La comissaria europea de Cooperació Internacional, Kristalina Georgieva, va advertir a Rússia que havia de respectar els principis d’imparcialitat, neutralitat i independència. Tant la Comissió Europea com l’OTAN temien la possibilitat de que Rússia reforcés als prorussos del sud-est d’Ucraïna amb l’excusa de la missió d’ajuda humanitària. Aquests rumors van ser desmentits pel Kremlin. El comboi d’ajuda humanitària estava format per 280 camions que contenien 400 tones de cereals, 100 tones de sucre, 54 tones de fàrmacs i instruments mèdics, 12.000 sacs de dormir i 69 generadors elèctrics. Finalment el comboi només va entrar a la regió de Lugansk. Aquesta decisió la va comunicar el cap de relacions públiques del Comitè Internacional de la Creu Roja, André Lorshque, qui també va anunciar que els camions tornarien a la Federació Russa una vegada fossin descarregats a Lugansk. L’entrada del comboi al sud-est d’Ucraïna es va fer esperar degut a la desconfiança que existia cap a Rússia ja que, tan la UE com els EUA i Kíev creien que, amb l’entrada de l’ajuda humanitària, Moscou aprofitaria per introduir soldats i reforçar d’aquesta manera als rebels. Finalment van entrar 60 camions sense el permís de Kíev ni del Comitè Internacional de la Creu Roja. Aquesta decisió va aixecar moltes protestes contra Rússia per part d’Ucraïna i de la UE. El Ministeri d’Afers exteriors ucraïnès va afirmar que aquesta acció es tractava d’una violació del dret internacional. Moscou va culpar a Ucraïna de voler esperar fins el 24 d’agost, dia de la celebració de la Independència, per acceptar l’entrada del comboi.

2.9.GuerresdelgasUcraïna‐Rússia


Durant els últims anys s’han produït diverses disputes entre els dos països per acordar el preu del gas rus que es subministraria al territori ucraïnès. Ucraïna és un país molt dependent, energèticament parlant de Rússia. Aquestes disputes gasístiques també es coneixen com a guerres del gas i fins al moment s’han produït tres que són les següents: La primera guerra del gas entre els dos països es va produir l’any 2006 quan la companyia de gas ucraïnesa Naftogaz es va negar a pagar els preus fixats per Moscou. Després de la negativa de Kíev, Rússia va decidir tallar el subministrament de gas a Ucraïna i com a conseqüència l’arribada de gas rus a la resta d’Europa va disminuir. L’empresa gasista russa Gazprom va denunciar que el govern ucraïnès havia desviat il·legalment uns 100 milions de metres cúbics que anaven destinats a Europa. Finalment el 4 de gener de 2006 Gazprom i Naftogaz van arribar a un acord que consistia en subministrar gas durant 5 anys a nous preus de mercat. Aquest acord implicava que Rússia venia el gas a 230 dòlars per cada mil metres cúbics a l’empresa RosUcrEnergo i aquesta se l’entregaria a Ucraïna a canvi de 95 dòlars. L’any 2007 el deute ucraïnès amb l’empresa russa Gazprom era de 1.300 milions de dòlars. Finalment el govern ucraïnès i Gazprom van arribar a un acord que consistia en que Ucraïna es comprometia a pagar part del seu deute mitjançant la cessió a Gazprom de part del gas acumulat en els seus dipòsits. A finals de 2007 tots dos països també van acordar el preu del gas pel 2008 que seria entre 130 i 179’5 dòlars per a cada mil metres cúbics. A finals de 2008 Gazprom va amenaçar amb tallar el subministrament l’1 de gener de 2009 si Ucraïna no pagava el seu deute pel gas rebut els mesos de novembre i desembre. Les negociacions entre Gazprom i Naftogaz van fracassar i l’empresa russa va anunciar que a principis d’any tallaria el subministrament de gas a Ucraïna. Aquell dia la gegant gasista va deixar sense subministrament a Ucraïna i d’aquesta manera es va iniciar la segona guerra del gas. Naftogaz va acusar a Rússia de reduir en una sisena part el bombeig de gas a Europa mentre que Gazprom va denunciar que Ucraïna havia desviat una part del gas rus enviat diàriament a Europa. Aquesta crisi del gas va suposar talls totals de subministrament a països del centre i del sud-est d’Europa. Pocs dies després la UE va anunciar un acord amb Rússia i Ucraïna per controlar el subministrament dirigit a països de la UE. El 17 de desembre de 2013 Moscou va concedir a Ucraïna un préstec de 11.000 milions i va rebaixar el preu del seu gas. Com a conseqüència de les protestes de l’Euromaidan el govern rus va decidir augmentar un 40% el preu del gas. El president rus, Vladimir Putin, va demanar una reunió d’urgència amb la UE per mirar de solucionar el problema de l’impagament del govern ucraïnès. El deute d’Ucraïna ja era superior als 2.200 milions de dòlars. A principis de maig de 2014, Moscou va amenaçar amb tallar el subministrament a principis de juny si no es pagava a finals de mes el seus compromisos de pagament. Finalment, el 16 de juny, Rússia va tallar el subministrament de gas a Ucraïna.


2.9.1.PrincipalsgasoductesdeRússia Rússia és el país amb més reserves de gas del món. És per aquest motiu que molts països depenen de Rússia des del punt de vista energètic. Per poder subministrar-lo compta, actualment, amb tres gasoductes i té pensat construir-ne un altre anomenat South Stream. Els principals gasoductes de Rússia són:

Nord Stream: Aquest gran gasoducte travessa el mar Bàltic i uneix Alemanya i Rússia. Es va acabar de construir el juny de 2011 i es va inaugurar de manera oficial el 8 de novembre d’aquell mateix any. El gasoducte supera els 55.000 milions de metres cúbics de gas per any a través de 1.224 quilòmetres de tuberies que es troben sobre el mar Bàltic. Amb la construcció d’aquest gasoducte, Rússia va evitar que el seu gas passes per Ucraïna i Polònia. Aquests dos països van protestar i Polònia, membre de la UE, va percebre la construcció d’aquest gasoducte com un intent de marginació en les negociacions energètiques que mantenien amb Rússia l’any 2011. A més a més Polònia importa un 90% del gas a Rússia i l’ empresa Gazprom cobreix una quarta part de la demanda europea del gas. Yamal-Europa: És un gasoducte que es va posar en marxa el 6 de novembre de 1999. Té una gran extensió ja que va des de la península de Yamal, al nord-est de Sibèria, i passa per Bielorússia, Polònia i Alemanya. Té més de 2.000 quilòmetres de tuberies amb 33.000 milions de metres cúbics de gas per any.

Blue Stream: És un gasoducte que està en funcionament des de l’any 2010 i transporta gas des de Rússia fins a Turquia. Anualment entrega uns 16.000 milions de metres cúbics de gas i la seva longitud és 1.213 quilòmetres de tuberies. El seu cost va ser de 3’2 milions de dòlars. Actualment Turquia importa un 18% del seu gas a Rússia.

South Stream: És un projecte de gasoducte que té Rússia i es preveu que transporti gas des d’aquest país fins el Mar Negre a través de Bulgària. Amb el South Stream es vol evitar l’ampliació del Blue Stream. És un projecte en marxa i s’espera que estigui acabat l’any 2015.


3.ConflicteaSíria

3.1.Síria

Síria és una república àrab situada a l’Orient Mitjà i comparteix frontera amb Turquia al nord, amb Jordània al sud i amb el Líban a l’oest. La seva població l’any 2010, abans de l’inici del conflicte, era de 22.198.110 habitants i la llengua més parlada en aquest país és l’àrab. La religió més practicada és l’Islam, i els musulmans que trobem a Síria són sunnites encara que també trobem importants minories com per exemple els xiïtes, els kurds, els drusos i alauites. L’organització politicoadministrativa de Síria està formada per 14 províncies que estan dividides en 60 districtes. El mapa de Síria és el següent:

1.Damasc, 2.Rif Dimashq, 3.Al Qunaytirah, 4.Dar’a, 5.As Suwayda, 6.Homs, 7.Tartus, 8. Al Ladhiqiyah, 9. Hamah, 10.Idlib, 11.Alep, 12.Ar Raqqah, 13. Dayr az Zawr, 14.Al-Hasakah.


3.1.2.Indicadorsdeldesenvolupamentmundial La taxa de pobresa l’any 2007 va augmentar un 4,1% respecte l’any 2004 i va passar del 30’1% al 35’2% l’any 2007.

La població que tenia accés al subministrament d’aigua era d’un 87% els anys 2011 i 2012 quan el conflicte acabava d’esclatar, això suposa un augment respecte als anys anteriors.


L’esperança de vida a Síria era de 75 anys l’any 2012. Com podem veure els anys 2011 i 2012, després de l’inici de la guerra civil, l’esperança de vida continuava sent més alta que a molts països d’Orient Mitjà i del Nord d’Àfrica.

L’Ingrés Nacional Brut (INB) a Síria era de 1.850$ l’any 2007. A la gràfica següent es pot observar l’evolució de l’INB de Síria des de l’any 1995 fins a l’any 2007 i el compara amb els països d’Orient Mitjà i amb països d’ingrés mitjà baix.


3.1.3.ReligionsiLlengües

Religions La religió majoritària a Síria és l’Islam amb un 90% de practicants, la majoria dels quals són sunnites, xiïtes, alauites i drusos .Els xiïtes són una minoria important des del punt de vista polític ja que el president sirià, Baixar al-Àssad, pertany a aquesta minoria religiosa. La segona religió més practicada en aquest país és el cristianisme amb un 9’7% de fidels. Els cristians es troben a les províncies de la perifèria i en barris urbans. El 0’3% restant de la població practica altres religions com per exemple el judaisme.

Llengua L’idioma oficial i el més parlat a Síria és l’àrab. També trobem altres idiomes com per exemple el kurd, parlat a la part oriental del país, l’armeni, en alguns indrets de la ciutat d’Àlep, l’arameu, que es parla a més de 30 pobles, l’àzeri, parlat per petits grups a les ciutats d’Homs i Hama, i el circassià.

3.2.Origendelconflicte

3.2.1.RègimdeBaixaral‐Àssad Per poder entendre l’origen del conflicte sirià és important conèixer el mandat de Baixar al-Àssad. El president sirià és xiïta en un país on la majoria dels musulmans són sunnites. El sunnisme es tracta de la branca principal de l’Islam. El xiïsme és una altra branca de l'Islam on només poden exercir de guies religiosos aquells que es consideren descendents directes del profeta Muhàmmad a partir de la seva filla Fàtima az-Zahra i del seu cosí Alí ibn Abi-Tàlib, mentre que els sunnites segueixen l'exemple donat pel profeta Muhàmmad i per tant no fa falta que els líders religiosos procedeixen directament de la família del profeta. Si Baixar al-Àssad perdés el poder la minoria xiïta ja no tornaria a manar al país i els sunnites es venjarien. Baixar al-Àssad va arribar al poder després d’heretar el càrrec del seu pare Hafez al-Àssad després de la seva mort l’any 2000. El pare de Baixar al-Assad, Hafez al-Àssad, va arribar al poder l’any 1970 després d’un cop d’estat i es va consolidar com a líder del partit socialista àrab Baath. Hafez va donar càrrecs de molta responsabilitat a familiars i les forces de seguretat també van quedar en mans dels seus familiars. Sota el seu règim els grups polítics opositors van patir una forta repressió. Els serveis d’intel·ligència, coneguts amb el nom Mukhabarat, van ser claus per assegurar la continuïtat del règim en el poder. Durant la dècada dels setanta l’organització dels Germans Musulmans van tenir un gran creixement. Aquest grup opositor apostava per un canvi de règim i tenien com objectiu establir un estat islàmic. Com la resta de l’oposició també va patir una forta repressió per part del règim. Baixar al-Àssad va heretar el càrrec de president després de la mort del seu pare l’any 2000. D’aquesta manera Baixar al-Àssad es va convertir en el líder del partit Baath. A


Síria existeixen diversos partits polítics però segons l’article 8 de la constitució el partit Baath, el partit de la família Àssad, és el “partit líder de l’Estat i de la societat”. Després d’arribar al poder Baixar al-Àssad va prometre aplicar diverses reformes polítiques i econòmiques. Aquestes promeses mai es van complir i Síria no es va convertir mai en un estat democràtic modern.

3.2.2.Protestesdel2011 El 15 de març del 2011 van començar diverses manifestacions contra el règim de Baixar al-Àssad. Les protestes van ser convocades a través de les xarxes socials i tenien com a objectiu enderrocar el règim. Aquell mateix any es van produir diverses revoltes en altres països àrabs, com per exemple, Tunísia, Egipte i Líbia, que van acabar amb els seus règim dictatorials . Les manifestacions van arribar a la capital, Damasc, i aviat es van estendre per tots els indrets del país. Les forces governamentals van respondre violentament a les manifestacions. La repressió va ser tan forta que fins i tot van entrar els tancs a les ciutats de Homs, Dara i alguns punts de Damasc, fet que va provocar el descontent de la Comunitat Internacional ja que la violència contra els manifestants va ser excessiva. Com a conseqüència dels forts enfrontaments que s’estaven produint entre els manifestants i l’exèrcit va sorgir l’anomenada oposició armada. Aquesta estava formada per civils i militars rebels que es van unir contra el règim de Baixar al-Àssad. Al juliol aquestes manifestacions es van traslladar a la ciutat d’Hama on també van sortir milers de persones als carrers per mostrar el seu descontent amb el règim polític imperant a Síria. Les protestes que havien començat de manera pacífica es van convertir en un conflicte armat entre les forces lleials al règim d’Àssad i l’oposició armada. A principis de 2012 els rebels es van fer amb el control de diversos suburbis situats a l’est de Damasc. Al juliol de 2012 els rebels van entrar a la ciutat d’Àlep, per l’est i el centre de la ciutat, i ho van fer disparant contra policies i militars i fent-se amb el poder de diverses armes. A mesura que l’oposició avançava per tot el país, es va anant fent amb el poder de més armes i això els va permetre fer front als atacs de l’exèrcit.

3.2.3.Reaccionsinternacionalsalesprotestes La Unió Europea, durant els primers mesos d’enfrontaments entre els manifestants i les forces governamentals, va decidir imposar sancions al règim de Baixar al-Àssad. Aquestes sancions consistien en prohibir l’entrada al territori de la Unió Europea al president sirià i en la possibilitat de confiscar els seus actius a la UE. Segons Catherine Ashton, encarregada d’afers exteriors de la UE, aquestes mesures tenien com objectiu acabar amb la violència i donar resposta a les reclamacions de la població siriana. Altres països de la regió com per exemple Qatar, Turquia o Aràbia Saudita també van sancionar al règim sirià per la seva actuació contra els manifestants. Per la seva banda els EUA va demanar al govern de Baixar al-Àssad el cessament de la repressió i l’adopció de les reformes que els ciutadans sirians demanaven en les manifestacions. El llavors Secretari d’Afers exteriors britànic, William Hague, es va mostrar preocupat per les morts que s’havien produït en les manifestacions i per últim també va demanar a les autoritats sirianes que respectessin el dret del seu poble a


manifestar-se pacíficament. El Ministeri d’Afers exteriors francès també es va dirigir a les autoritats sirianes per dimanar-li que renunciessin a la violència contra els ciutadans i posessin en marxa les reformes que els estaven demanant. Rússia i Xina, tots dos membres del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, van votar en contra d’un projecte europeu que condemnava al règim de Baixar al-Àssad. Aquets dos països són aliats del règim de Baixar al-Àssad. El Secretari General de les Nacions Unides, Ban Ki-moon va expressar la seva preocupació per l’escalada de violència a Síria i va demanar a Baixar al-Àssad que l’aturés. Al setembre de 2011 la Unió Europea va decidir tornar a sancionar el règim de Baixar al-Àssad. Aquestes sancions consistien en un embargament del petroli sirià i afectava a la compra, la importació i el transport de productes petrolífers. L’embargament va tenir greus conseqüències per a la economia siriana ja que el 95% de les exportacions de petroli sirià es dirigien a països de la UE. Per la seva banda Rússia es va negar a aplicar l’embargament del petroli sirià i es per aquest motiu que les autoritats de Damasc van anunciar la seva intenció de substituir el mercat europeu per la Xina i Rússia.

3.3.OposicióaSíria

3.3.1.Rebelsmoderats Germans Musulmans: És una organització política que basa la seva ideologia en l’Islam. El seu principal objectiu és convertir els països musulmans en califats islàmics que busquen l’aïllament de les dones i dels no musulmans de la vida pública. Aquesta organització va ser responsable de la creació de Hamas, una organització declarada terrorista segons els Estats Units d’Amèrica i la Unió Europea, i també són sospitosos d’haver creat el grup terrorista Al-Qaida. Va ser creat a Egipte l’any 1928 per Hassan al-Banna. Els Germans Musulmans a Síria van ser fundats l’any 1937 però la seva activitat i la seva importància era menor de la que tenia a Egipte. Amb l’arribada al poder del partit polític Baath, al qual s’oposaven, el seu paper a l’oposició va guanyar importància. Durant la dècada dels setanta es va convertir en l’organització més important de l’oposició després de l’ entrada al partit de la família Àssad. En els darrers anys aquesta organització va renunciar a la violència. Actualment a Síria ser membre dels Germans Musulmans és un delicte que pot ser castigat amb la pena de mort. El cap d’aquesta organització està exiliat a Londres. Consell Nacional Sirià (CNS): Aquesta organització es va formar en un intent d’unir diversos grups de l’oposició al març de 2011. Des del seu inici han tingut diverses lluites internes ja que no han estat capaços de mantenir una posició clara en assumptes com la intervenció militar estrangera, ni en definir una estratègia militar ni política, ni un programa per la possible era post Àssad. Aquesta organització està dirigida per líders dels Germans Musulmans exiliats a Turquia i per aquest motiu ha rebut algunes crítiques ja que hi ha gent que considera que no s’han implicat massa en el conflicte sirià. Coalició Nacional de la Revolució i les Forces de la Oposició (CNRFO): Aquesta coalició es va formar al novembre de 2012 com a conseqüència de la poca influència que va exercir el CNS sobre els grups milicians. Com va succeir amb el Consell Nacional Sirià en aquesta coalició també han hagut tensions internes i no han estat capaços de controlar grups armats rebels.


L’Exèrcit Sirià Lliure (ESL): Està format per voluntaris que recolzen a l’oposició. L’Exèrcit Sirià Lliure ha perdut la influència que havia gaudit en el passat ja que membres de l’ESL han abandonant la coalició per unir-se a altres grups rivals. Actualment a Síria existeixen aproximadament un miler de grups armats actuant per tot el país. Moltes vegades aquests grups armats formen aliances i unes altres vegades competeixen entre ells. Han hagut intents d’unificar els grups rebels armats però aquesta unió no ha estat possible. El fet de que la oposició política i armada no arribin a un acord fa que aquests grups corrin perill tant de supervivència com de legitimitat.

Consell Nacional Kurd (CNK): És una organització que forma part de l’oposició siriana i és troba al Kurdistan sirià. Aquesta organització política va ser creada l’any 2011 després de la creació del Consell Nacional Sirià i l’any següent va passar a formar part de la Coalició Nacional per a les Forces de l’Oposició i la Revolució Síria. El CNK està enfrontat amb un altre partit kurd, el Partit de la Unió Democràtica, ja que l’acusen d’actuar a favor del règim de Baixar al-Àssad a la regió del Kurdistan sirià.

3.3.2.Rebelsradicals(gihadistes)

Front al-Nusra: És una organització terrorista afiliada a al-Qaida que va ser creada el 23 de gener de 2012. El seu objectiu principal es enderrocar el règim de Baixar al-Àssad per crear posteriorment un estat islàmic que segueixi la Xaria (llei islàmica). Està formada per 5.000 militants i durant molt de temps ha estat considerat el grup rebel més eficient operant a Síria. Els seus militants tenen experiència en diversos conflictes armats.

Estat Islàmic d’Iraq i Síria (EIIS): Es va crear a finals de l’any 2013. Es tracta de la unificació d’al-Qaida a Iraq i la seva filial a Síria. El seu nombre d’integrants no es coneix amb seguretat i tot indica que està format majoritàriament per gihadistes estrangers. Aquesta organització ha crescut molt ràpidament com a grup rebel i es troba principalment a les ciutats d’Homs, Raqqa, Abdul Kamal i a la frontera turca. A finals de juny va proclamar un califat a les ciutats que es trobaven sota el seu control a Síria i a l’Iraq. Amb la creació del califat va canviar el seu nom i va passar a dir-se Estat Islàmic (EI).

Front Islàmic: Es va crear l’any 2013 després de la fusió de set grups rebels i s’ha considerat l’aliança de l’oposició més important. Aquesta associació no està formada per grups associats a al-Qaida. La seva ideologia no és tan radical com la del Front al-Nusra i opera principalment al nord de Síria. Segons les declaracions de diversos experts el Front Islàmic està finançat pels Germans Musulmans.


3.4.Políticssiriansmésdestacatsdelesúltimesdècades

Hafez al-Àssad: Va néixer el 6 d’octubre de 1930 a Latikia, Síria. Va ser el gran de vuit germans d’una família humil que treballava al camp. La seva família era xiïta, una branca minoritària de l’Islam. Va estudiar la primària a la seva ciutat natal i molt aviat es va interessar per la política i per la situació en la qual es trobava la minoria xiïta a Síria. Quan va finalitzar els seus estudis primaris va començar la carrera militar. Amb la independència de Síria de França, Àssad es va afiliar al Partit Baath Àrab Socialista l’any 1946. A partir de l’any 1952 va rebre la instrucció a l’Acadèmia Militar d’Homs i després va passar a l’Acadèmia d’Aviació d’Àlep, en la qual l’any 1955 es va graduar, amb el grau de tinent, com a pilot de combat. L’any 1964 Síria va patir una derrota amb la pèrdua de quasi tota la seva força aèria i també va perdre part del seu territori a la Guerra dels Sis Dies. Aquest fet va provocar la instauració d’un règim militar a Síria l’any 1963, situació que va ser aprofitada per Hafez al-Àssad per donar un cop d’estat l’any 1970.

En el poder, Hafez al-Àssad, va iniciar una sèrie de reformes i també va incrementar la capacitat militar de l’exèrcit. Àssad pare, es va posar com a objectiu recuperar els Alts de Golan, un altiplà que va perdre Síria a la Guerra dels Sis Dies enfront Israel. Es per aquest motiu que va iniciar una nova guerra amb la col·laboració d’Egipte, l’anomenada Guerra del Yom Kippur l’any 1973 que va tornar a vèncer Israel. Tot i aquesta derrota, la seva popularitat no va disminuir i anys més tard Síria es va convertir en un dels aliats més importants de la URSS. Va morir el 10 de juny de l’any 2000 i la presidència del país va passar a mans del seu fill Baixar al-Àssad.

Baixar al-Àssad: Va néixer a Damasc, Síria, l’11 de setembre de 1965. Baixar al-Àssad, com el seu pare, és xiïta. Va estudiar la carrera de medicina i més tard va exercir d’oftalmòleg a Londres. Hafez al-Àssad, pare de Baixar al-Àssad, va preparar al seu fill gran Bassel com a hereu per ocupar el lloc de president. Però l’any 1994 Bassel va morir en un accident de cotxe, fet que va convertir a Baixar com a únic hereu del seu pare. Va succeir a Hafez al-Àssad com a president de Síria després de la seva mort l’any 2000. Amb 34 anys es va convertir en president de Síria fet que va suposar la primera successió dinàstica en una república àrab.

Després de l’atemptat de les torres bessones de Nova York de l’11 de setembre del 2001, Baixar al-Àssad va oposar-se a la guerra d’Iraq. L’any 2004 Síria va ser sancionada per els Estats Units per no impedir el pas de combatents a Iraq i per recolzar a grups radicals palestins i Hezbollah libanès. L’any 2005 es va produir l’assassinat de l’ex-primer ministre libanès, Rafiq Hariri, fet que va obligar a Baixar al-Àssad a retirar les tropes sirianes que es trobaven al Líban degut a la forta pressió internacional que va rebre. El 27 de maig de 2007 es va celebrar un referèndum en el qual va tornar a sortir elegit amb el 97’62% dels vots.

El març de 2011 van tenir lloc unes fortes manifestacions arreu del país en contra del seu règim. El president sirià va decidir respondre a aquestes protestes amb violència, fet que va provocar el començament d’aquest conflicte que ha causat la mort de milers de persones.

Wael al-Halqi: Va néixer a Jasim, a la governació de Daraa (Síria), l’any 1964. Va ser el quart ministre designat per Baixar al-Àssad des del començament de les revoltes. Abans de ser ministre va ser metge ja que va estudiar la carrera de medicina a la Universitat de Damasc. Però no va ser fins l’any 2011 quan va començar la seva carrera política després de ser anomenat ministre de salut el mes d’abril, un mes després de l’inici de les protestes. El 9 d’agost de 2012 Wael al-Halqui va ser


anomenat primer ministre substituint així a Riyad Farid Hijab qui va fugir a Jordània després de que es posicionés públicament a favor dels manifestants. En el càrrec de primer ministre, Halqui, té unes funcions limitades ja que tot el poder està repartit entre el president Baixar al-Àssad, el seu germà Maher i uns quants alts oficials dels apartats militar, polític i de seguretat.

Ahmed al-Jarba: Va néixer a Síria l’any 1969. Al juny de 2013 es va convertir en el president de la Coalició Nacional al derrotar, amb 55 vots a favor, al seu contrincant Mustafa al-Sabbagha. Els anys 1996 i 1998 va ser empresonat per activitats opositores al règim dictatorial del parit Baaz dirigit per Hafez al-Àssad. Amb l’inici del conflicte, Ahmed al-Jarba va tornar a ser detingut per agents de la seguretat de l’estat. Però aquell mateix any Ahmed al-Jarba va aconseguir fugir de la presó i es va refugiar al Líban i més tard a l’Aràbia Saudita on va rebre la protecció de la família reial. Des d’aquest país Ahmed al-Jarba va incrementar les seves activitats d’ajuda als insurgents proporcionant-los ajuda econòmica i material. Va formar part del grup que va organitzar el Consell Nacional Sirià que va ser la primera organització que van fundar les forces i personalitats de l’oposició. Però el Consell Nacional Sirià va fracassar degut a les disputes internes entre els diferents partits de l’oposició que el formaven. Al novembre de 2012, amb el fracàs del Consell Nacional Sirià, va obligar a l’oposició siriana a crear la Coalició Nacional per a les Forces de la Revolució i l’Oposició Sirià (CNFROS). En aquesta coalició Ahmed al-Jarba va ser el responsable de coordinar l’acció humanitària per a milers de refugiats sirians, als quals va visitar als seus campaments situats a Turquia. També va contribuir a l’ajuda d’adquisició d’armes per a l’Exèrcit Lliure Sirià que eren subministrades per Aràbia Saudita i Qatar. Aquest fet i el fracàs en el seu intent d’obrir converses amb representants de Baixar al-Àssad a canvi de l’alliberació de 160.000 detinguts va provocar que Ahmed al-Jarba presentés la dimissió el 24 de març de 2013. Després de tres mesos sense participar en l’activitat de la Coalició Nacional, al-Jarba va ser escollit president de la Coalició Nacional al imposar-se per tres vots de diferència a Mustafa al-Sabbagha. L’agost de 2013, Ahmed al-Jarba va acusar a les forces governamentals d’haver utilitzat armes químiques en un atac a la capital Damasc.

George Sabra: Va néixer l’11 de juliol de 1947 a Qatana, una localitat propera a Damasc, i actualment és el president del Consell Nacional Sirià (CNS). Durant la dècada dels vuitanta George Sabra va mostrar moltes vegades el seu descontent amb el règim d’Hafez al-Àssad, com conseqüència, l’any 1987, va ser empresonat durant vuit anys. A partir del març de 2011 va formar part dels manifestants que anaven contra el règim i entre juliol i setembre va tornar anar a la presó acusat d’incitar la revolta. Després de la seva alliberació va fugir a Turquia per unir-se al Consell Nacional Sirià. Aquesta organització feia poc que s’havia creat i es trobava a Istanbul. El 9 de novembre es va imposar, per 28 vots contra 13, al candidat rival Hisham Marwah, en les votacions per escollir el president del CNS. George Sabra també va ser el president en funcions de CNFROS fins a les eleccions del 6 de juliol del 2013 que va guanyar Ahmed al-Jarba. Sabra es va mostrar partidari d’una intervenció militar de les potències occidentals després del terrible atac amb armes químiques a Ghuta. Però finalment aquest atac no es va produir i George Sabra com els altres membres de CNFROS van mostrar la seva decepció amb els països occidentals ja que segons ell el fet de no intervenir va donar més força al règim de Baixar al-Àssad. A l’octubre de 2013, Sabra es va negar a participar a la cimera de Ginebra II pactada pels EUA i Rússia per buscar una sortida pacífica al conflicte sirià. George Sabra va assegurar que només participaria en la cimera si demanaven a Baixar al-Àssad que abandonés el poder i la completa retirada de les forces d’Hezbollah.


3.5.Zonescontroladespelgovernipelsrebels

Aquest mapa de Síria ens mostra com es trobava la guerra de Síria a finals de 2013. En ell es pot observar les zones que estaven sota control del govern de Baixar al-Àssad, les zones controlades pels rebels i finalment les zones controlades pels kurds. Com podem veure en el mapa a finals de 2013 el govern controlava les províncies del sud, de l’oest i Damasc. Les zones del nord (en verd), a finals de 2013, estaven controlades pels rebels.

3.6.LaSíriaquevoldrienelsrebels L’oposició siriana està formada per líders exiliats, partits d’esquerres, islamistes, militars desertors i gihadistes. Cada grup opositor té objectius diferents i també diferents ideologies però tots ells tenen com objectiu enderrocar el règim de Baixar al-Àssad. L’Exèrcit Lliure Sirià sempre ha expressat la seva voluntat d’aconseguir “la llibertat i la dignitat per al poble sirià, vèncer al règim i protegir la revolució i els recursos del país.” La possibilitat de victòria d’aquest grup opositor és quasi impossible tot i les ajudes militars que ha rebut d’Aràbia Saudita i Qatar. Els EUA temen que les armes acabin en mans d’al-Qaida o que l’Exèrcit Lliure Síria passi a ser un grup opositor en mans de gihadistes perquè llavors aquest grup buscaria crear un estat islàmic i aplicaria la Xaria. Diversos membres d’aquest grup han desmentit les últimes opcions ja que asseguren que el seu objectiu és aconseguir que Síria es converteixi en un estat democràtic. Per la seva banda el Front al-Nusra i l’Estat Islàmic volen convertir Síria en un estat islàmic extremista. L’Estat Islàmic vol unir Síria i Iraq i formar un estat islàmic radical. Membres d’al-Qaida a Iraq han assegurat que a part de tenir l’objectiu de crear un


estat islàmic amb Síria i Iraq, també volen atacar a Israel, Iran i lluitar per una Palestina lliure. El Consell Nacional Sirià vol aconseguir una transició política com la que han dut a termes països com Tunísia o Egipte. La Síria que volen és “democràtica, pluralista i civil”. Aquest grup sempre ha defensat el caràcter no violent de la revolta siriana, però tot i això va crear una oficina militar per ajudar als grups de l’oposició armada. El Comitè Nacional de Coordinació de les Forces de Canvi Democràtic, és un grup de la oposició format per 13 partits d’esquerres, tres partits kurds i diversos activistes independents. El seu objectiu és aconseguir una Síria nacionalista i democràtica que posi límits a possibles intervencions estrangeres al país.

3.7.Momentsclau

3.7.1.LaguerraaHoms A la ciutat d’Homs va ser on van començar les primeres protestes contra el govern de Baixar al-Àssad al març de 2011. Les manifestacions van ser reprimides amb molta violència per part de les forces de seguretat. Les protestes es van anant agreujant i la ciutat d’Homs va passar a estar sota el control dels rebels. És per aquest motiu que l’exèrcit va anar recuperant el control d’aquesta ciutat i ho van fer combatent als rebels de l’oposició amb constants bombardejos sobre aquesta ciutat. Després de dos anys de bombardejos i combats entre els insurgents i les forces governamentals, l’exèrcit va passar a controlar gran part d’aquesta ciutat deixant només el Centre Històric. Homs és una de les ciutats més importants ja que es la tercera més poblada del país i estratègicament parlant també té molta importància ja que es troba entre la capital, Damasc, i Àlep i a prop de la frontera amb el Líban. Per aquest motiu Baixar al-Àssad tenia un cert interès per recuperar el control d’aquesta ciutat. El 7 de maig de 2014 les forces governamentals es van fer amb el control definitiu d’aquesta ciutat. El govern d’Àssad ha estat recuperant el control de les ciutats que es troben als voltants de la capital Damasc i les zones occidentals on es troba la ciutat d’Homs. Fer-se amb el control d’Homs va suposar un pas molt important en l’estratègia del govern per recuperar el control total de Síria. Després d’això el govern controla el centre i la part occidental del país mentre que els gihadistes han passat a controlar les províncies del nord i les províncies que es troben a la frontera d’Iraq. Fer-se amb el control de la ciutat d’Homs va suposar una victòria molt important per a Baixar al-Àssad ja que es va produir abans de la celebració de les eleccions presidencials de Síria.


3.7.2.GinebraI L’any 2012 es va celebrar a Ginebra una cimera per intentar trobar una sortida pacífica a la guerra de Síria. En aquesta cimera van participar els ministres d’exteriors dels cinc estats membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU (Xina, EUA, Rússia, Regne Unit i França) i diversos països en representació de la Lliga Àrab (Turquia, Qatar, Kuwait i Iraq). Les parts enfrontades, els rebels i les forces lleials al règim, no van participar en aquesta trobada. Baixar al-Àssad va assegurar que no acceptaria cap solució del conflicte sirià que vingués de l’exterior. A Ginebra es va parlar sobre diferents aspectes del conflicte com per exemple: la fi de la violència, l’alliberament dels presoners, l’accés d’ajuda humanitària i els respecte a la llibertat de reunió i manifestació. També es van buscar diferents sortides al conflicte que passarien per un procés de diàleg nacional en el qual participessin membres de tota la societat i per aquest motiu s’havia de revisar l’ordre constitucional i el sistema legal. Després s’hauria d’aprovar una nova Constitució que fos acceptada per tota la població i per últim celebrar unes eleccions pluripartidistes, és a dir, que participessin més partits no únicament el partit Baath de Baixar al-Àssad. Després de la conferència a Ginebra els combats van continuar sent igual de ferotges entre les forces governamentals i l’oposició armada. Cap dels dos bàndols es va mostrar satisfet amb els acords que van sorgir de la cimera celebrada a Ginebra.

3.7.3.Utilitzaciód’armesquímiques Al 2013 havien rumors que deien que les forces lleials al règim havien utilitzat armes químiques en dos atacs contra dos barris de Damasc. L’oposició siriana va informar de la mort de 1.300 persones en aquests atacs i va responsabilitzar al règim. Les investigacions que es van dur a terme a Síria van confirmar que s’havien utilitzat aquest tipus d’armes contra la població civil i l’ONU va determinar que l’oposició siriana no tenia els mitjans suficients per a fer un atac amb armes químiques, fet que evidenciava que l’únic culpable de l’atac eren les forces lleials al règim d’Àssad ja que era l’únic que podia disposar d’aquest tipus d’armament. Després de conèixer aquesta notícia el govern dels Estats Units va afirmar la possibilitat d’un atac militar, ja que Obama, l’any 2012, va advertir que qualsevol ús d’armes químiques seria passar de la “línia vermella”. Al final es va arribar a una solució diplomàtica, acordada per Rússia i els Estats Units, en la qual Síria es va comprometre a destruir tot l’armament químic abans de l’estiu del 2014. Tot i l’evidència dels vídeos que mostraven la utilització d’armes químiques en aquest conflicte, Baixar al-Àssad va negar aquest atac i per evitar una intervenció militar estrangera es va comprometre a eliminar tot l’armament químic, acceptant així la proposta que va presentar Rússia per evitar una intervenció militar dels EUA i dels seus aliats.


3.7.3.1.ReaccionsInternacionalsal’atac L’agost de 2013 els investigadors de les Nacions Unides enviats a Síria van confirmar l’ús d’armes químiques contra la població civil per part del règim de Baixar al-Àssad. Aquest fet va provocar que els Estats Units i diversos països de la Unió Europea i Occident es plantegessin l’opció d’intervenir militarment a Síria ja que consideraven que un atac amb armes químiques era un crim contra la humanitat i segons Washington era “traspassar la línia vermella”. La utilització d’armes químiques està prohibit des de l’any 1925 pel protocol de Ginebra. Per la seva banda la Lliga Àrab també va demanar a les Nacions Unides que actuessin i van acusar a Baixar al-Àssad d’estar al darrere dels atacs amb armes químiques. El president francès, François Hollande, va dir que estava disposat a incrementar la presència de tropes franceses a Síria. El Regne Unit era un dels països, juntament amb els EUA, disposats a intervenir militarment a Síria, encara que dies més tard la majoria del parlament britànic va votar en contra d’aquesta intervenció. Els països aliats del règim es van oposar a aquesta intervenció militar ja que consideraven que deixaria “conseqüències catastròfiques” per a la regió. El règim de Baixar al-Àssad va negar en tot moment que s’haguessin utilitzat armes químiques. El president dels EUA, Barack Obama, va mantenir diverses converses telefòniques amb els seu homòleg britànic, David Cameron, per tractar la possible intervenció militar a Síria. Finalment Rússia va proposar un pla que consistia en eliminar tot l’armament químic de Síria i evitar d’aquesta manera la intervenció internacional en aquest conflicte. Baixar al-Àssad va mostrar-se favorable a eliminar totes les armes químiques. El 27 d’abril de 2014 era la data marcada al règim sirià per entregar totes les armes químiques.

3.7.4.GinebraII El passat mes de maig de 2013 el Secretari d’Estat dels EUA, John Kerry, i el seu homòleg rus, Serguei Lavrov, van acordar celebrar un altre reunió a Ginebra en la qual participessin representants de l’oposició siriana i del govern. L’objectiu d’aquesta cimera era buscar solucions pacífiques al conflicte sirià. Uns mesos més tard, a l’agost, es va produir l’atac amb armes químiques a prop de Damasc fet que va provocar que els EUA es plantegessin la possibilitat d’intervenir militarment al país. Al mes de setembre Rússia va proposar destruir tot l’armament químic de Síria pla que va ser acceptat pels EUA, per Baixar al-Àssad i l’ONU que va adoptar una resolució per eliminar totes les armes químiques a Síria i convocar el més aviat possible la cimera de Ginebra. Finalment es va acordar celebrar aquesta reunió el 22 de gener. El govern sirià va comunicar la seva intenció de participar en la cimera de Ginebra. Baixar al-Àssad va assegurar que no abandonaria la presidència de Síria i que aquest tema no entraria en les negociacions de pau de Ginebra II. Per últim va mostrar la seva intenció de celebrar unes eleccions aquest any per sortir reelegit. Aquesta idea va ser recolzada pels militars i l’oposició moderada. El grup que va representar l’oposició moderada en aquesta cimera va ser la Coalició Nacional Siriana tot i que membres d’aquest grup van amenaçar amb no assistir a la reunió com a conseqüència de les divisions i desacords en els que es trobava el grup opositor. Un altre fet que va posar en perill la participació de la Coalició Nacional Siriana va ser presència de representants del govern iranià a la cimera de Ginebra. Iran és el principal aliat del règim de Baixar al-Àssad. Finalment l’ONU va decidir retirar


la invitació de l’Iran i la Coalició Nacional Siriana va participar a la reunió. En aquesta cimera el grup opositor va defensar que l’única manera d’acabar amb el conflicte sirià era la sortida del poder de Baixar al-Àssad. Un altre grup de l’oposició l’Exèrcit Lliure Sirià va assegurar que no aniria a la reunió de Ginebra II perquè consideraven que, després d’aquesta cimera, Baixar al-Àssad continuaria sent el president de Síria. El Front Islàmic, format per rebels islamistes, tampoc va participar en la conferència ja que la considerava de “traïció”. Les converses de Ginebra van acabar sense cap acord entre el govern i l’oposició. Les dues parts van coincidir que per acabar amb el conflicte s’havia d’establir un òrgan de govern transitori, iniciar un diàleg nacional i reformar la constitució. El govern en aquesta reunió va afirmar que tots els membres de l’oposició eren terroristes. Però tant la UE com els EUA consideraven que els terroristes eren els grups gihadistes d’Estat Islàmic d’Iraq i Llevant (EIIL) i el Front al Nusra. L’oposició siriana va assegurar que el Govern utilitzava el qualificatiu de “terroristes” per referir-se no només a aquests grups armats sinó també per referir-se “a les famílies que han utilitzat les armes per defensar-se dels atacs de l’exèrcit del règim”. El govern en aquesta reunió va defensar que l’única qüestió que s’havia de debatre era el terrorisme existent a Síria i buscar la forma d’acabar amb ell. Durant les converses de Ginebra, que van durar vuit dies, a Síria van haver 1.870 víctimes mortals com a conseqüència dels enfrontaments entre els rebels i l’exèrcit segons va informar l’Observatori Sirià de Drets Humans.

3.7.5.Eleccionspresidencials(03/06/14) Baixar al-Àssad va convocar eleccions presidencials, que s’havien de celebrar abans de l’agost de 2014. Finalment el president sirià va anunciar que es celebrarien el 3 de juny. Des de que el partit Baaz havia arribat al poder, fa cinquanta anys, només es presentava un únic candidat a les eleccions del país. Amb la mort d’Hafez Àssad, l’any 2000, aquesta tendència va continuar. Des de que Baixar al-Àssad és al poder s’han celebrat diverses eleccions presidencials en les quals només ha hagut la candidatura del president sirià i en les quals ha aconseguit uns resultats molt propers al 100%. Les eleccions celebrades el 3 de juny van ser les primeres en cinquanta anys en les quals es presentaven altres candidatures a part de la del partit Baaz. Per poder presentar-se candidat a les eleccions s’havia de complir el següent requisit: els possibles candidats havien d’haver mantingut un període de residència permanent i contínua al país per un període no inferior de 10 anys en el moment de buscar la seva nominació. Aquesta norma reduïa la participació de molts membres de l’oposició que es trobaven exiliats a l’estranger. Els candidats que van presentar-se a les eleccions van ser el liberal i ex-ministre Hassan al Nuri i el comunista Maher Hayad. Les eleccions es van celebrar en els territoris controlats pel govern i uns 15.840.575 sirians van ser cridats a votar, dels quals finalment van votar uns 11.634.412, xifra que suposa un 73’42% de la participació. El president Baixar al-Àssad va aconseguir 10.319.723 vots, un 88’7% dels vots, que li van donar una àmplia victòria sobre els seus dos rivals. Els altres dos candidats de l’oposició moderada van quedar molt per darrere de Baixar al-Àssad: Hassan al Nuri va aconseguir 500.279 vots, un 4’3% dels vots i Maher Hayad va aconseguir 372.301 vots que suposen el 3’2%. Durant la jornada electoral a Àlep, ciutat situada al nord del país, 11 persones van morir en atacs organitzats per rebels a les zones on s’estaven celebrant els comicis electorals. Només quan es van conèixer els resultats els dos altres candidats, Hassan al Nuri i Maher Hayad van felicitar al president per la seva victòria electoral i els carrers de


Damasc es van omplir de centenars de persones que van celebrar el triomf de Baixar al-Àssad.

3.7.5.1.Reaccionsinternacionalsaleseleccions Els EUA, la UE, l’oposició siriana i la Comunitat Internacional van considerar que aquestes eleccions eren una “farsa” El Secretari d’Estat dels EUA, John Kerry, va afirmar que les eleccions a Síria eren “fictícies” ja que “milions de ciutadans no van poder votar”. També va assegurar que ”No són eleccions, no tenen sentit perquè no poden celebrar-se quan milions dels seus ciutadans no estan capacitats per votar”. La Unió Europea tampoc va reconèixer com a legítimes aquestes eleccions i Catherine Ashton va assegurar que “Qualsevol elecció a Síria només pot dur-se a terme en el marc d’un veritable procés polític acordat per la Comunitat Internacional”. El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-Moon va demanar al govern que ”no celebrés les eleccions” i que “busqués una solució política” al conflicte. Per la seva banda els països aliats al règim de Baixar al-Àssad, com per exemple Iran i Rússia, van considerar que els resultats de les eleccions eren legals. Els membres de l’oposició no van poder participar en les eleccions com a conseqüència dels enfrontaments amb les forces governamentals. Per aquest motiu diversos grups contraris al règim de Baixar al-Àssad van fer una crida a boicotejar els comicis. Els rebels, com va fer la Comunitat Internacional, la UE, els EUA, van considerar que aquestes eleccions no eren legítimes.

3.7.6.Desarmamentquímic Totes les armes químiques sirianes van sortir del país el passat 23 de juny. A partir d’aquell dia el gas mostassa i sari i el gas nerviós VX serien destruïts al Mar Mediterrani dins de càmeres sallades de la nau nord-americana Cape Ray mentre que els productes menys perillosos serien neutralitzats en diversos països. L’operació de desarmament es va realitzar en nou mesos en els qual diversos països van treballar per treure tot l’armament químic de Síria. Moscou i Washington van marcar com a data de venciment per a l’eliminació d’armes químiques el 30 de juny de 2014. Aquesta data es va superar degut a que el procés de neutralització és bastant lent i complex. Els investigadors de l’OPAQ i l’ONU van assegurar que el règim de Baixar al-Àssad havia utilitzat clor en atacs tòxics contra la població. Per la seva banda Human Rights Watch va assegurar que aquests atacs es van produir des de helicòpters del govern que haurien llançat barrils de clor contra tres ciutats del nord durant el mes d’abril. Aquests barrils no formaven part de l’armament que el govern sirià havia d’entregar ja que s’utilitzava en la indústria química civil. En el desarmament a Síria van intervenir trenta països que van recolzar aquesta operació amb fons i mitjans de transport per portar l’armament químic a la costa siriana. El següent pas serà la destrucció dels llocs on es produïen aquest tipus d’armes. L’operació es va dur a terme de la següent manera: 1. Recollida: D’aquesta missió es van encarregar Síria, Rússia i els EUA. Síria es va encarrega d’embalar i transportar les armes químiques des de dotze magatzems repartits pel país fins al port de Latikia. Rússia va aportar els camions blindats i els EUA els contenidors i els navegadors de GPS.


2. Estibat: D’aquesta missió es van encarregar Rússia, els EUA, la Xina i Finlàndia. Rússia es va encarregar de garantir la seguretat al port durant la càrrega, els EUA d’aportar equips de càrrega, transport i descontaminació, la Xina va aportar 10 ambulàncies i càmeres de vigilància i Finlàndia va facilitar equips d’emergència en cas de que hagués algun accident. 3. Transport Marítim: Es van encarregar Dinamarca, Noruega, Rússia i la Xina. Dinamarca i Noruega van transportar la càrrega en els seus vaixells i la van escoltar a un port italià, i la Xina i Rússia es van encarregar de l’escolta naval. 4. Classificació: De la classificació dels agents químics es va encarregar Itàlia. 5. Destrucció: Es van encarregar els EUA, Dinamarca, Noruega i Alemanya. Els Estats Units es van encarregar de destruir els compostos més perillosos per hidròlisis en aigües internacionals a bord del Cape Ray, mentre que Dinamarca i Noruega van transportar en els seus vaixells els agents químics menys tòxics per a que s’eliminin en instal·lacions comercials i a Alemanya va eliminar els residus menys perillosos.

3.7.6.1.Reaccionsinternacionalsaldesarmamentquímic El director general de l’Organització per a la Prohibició d’Armes Químiques (OPAQ), Ahmet Uzumcu, va assegurar que les substàncies químiques podrien ser destruïdes en “un termini de 60 dies en el vaixell nord-americà Cape Ray” i també va indicar que els agents tòxics de “segona categoria” es destruirien en empreses del Regne Unit, Finlàndia, Alemanya i els EUA amb una duració aproximadament d’uns quatre mesos. El Ministeri rus d’Afers Exteriors va assegurar que “la iniciativa del president Vladimir Putin de posar les armes sota control de la Comunitat Internacional s’ha realitzat amb èxit.” Per últim el president nord-americà es va mostrar satisfet per l’operació que va dur a terme la Comunitat Internacional per destruir l’armament químic sirià. Barack Obama va donar les gràcies als seus socis i aliats (Noruega, Dinamarca, Itàlia, Finlàndia, Alemanya i el Regne Unit) per la seva ajuda en aquesta missió i també va valorar positivament la col·laboració de Rússia i la Xina. Barack Obama va afirmar que “les armes més letals del règim de Damasc van ser destruïdes setmanes abans del previst en el vaixell nord-americà Cape Ray al mar Mediterrani”.


3.7.7.L’EstatIslàmiccreauncalifat El 29 de juny el grup gihadista Estat Islàmic d’Iraq i Síria (EIIS) va crear un califat que anava des d’Àlep (Síria) fins a la província iraquiana de Diyala. Aquesta organització terrorista es va fer amb el control de la ciutat siriana d’Al-Raqa, situada al nord del país, i va expulsar al Front al Nusra i l’ Exèrcit Lliure Sirià que es repartien el control d’aquesta ciutat. Després de crear el califat el grup gihadista va anunciar el canvi de nom passant-se a dir Estat Islàmic (EI) i també va anomenar “califa” al líder de l’organització, Abu Bakr Bagdadi. Per fer-se amb el control d’algunes ciutats de Síria i Iraq l’Estat Islàmic comptava amb un exèrcit de 10.000 soldats molts dels quals eren originaris de països occidentals i dels EUA. Abu Bakr Bagdadi va demanar als musulmans de tot el món que li juressin fidelitat i que vinguessin a lraq i Síria per fer la gihad (guerra santa musulmana). Després de la creació del califat, l’Estat Islàmic va aplicar la Xaria, també anomenada Llei Islàmica, a les ciutats que tenia sota el seu control. Per aplicar-la van prohibir la venda d’alcohol i tabac, van obligar a les dones a vestir-se amb el vel integral (burca o nicab) i també estaven obligades a anar acompanyades pels seus marits. A les escoles van ensenyar als nens a seguir el model de la llei islàmica. També van torturar i perseguir les minories religioses d’aquest dos països, com per exemple, els xiïtes, els kurds, els cristians i els sunnites que no són radicals com ells. Des de la proclamació del califat de Síria i Iraq, l’Estat Islàmic ha tingut constants enfrontaments amb les forces lleials al govern de Baixar al-Àssad. Per una altra banda l’anunci de la creació del califat va perjudicar l’oposició, sobretot l’oposició moderada, que es va veure reduïda per l’ascens d’aquest grup gihadista. L’Estat Islàmic ha lluitat en tot moment contra les forces governamentals sirianes que pertanyen a la minoria xiïta. Les altres minories religioses que vivien en aquests territoris també van patir els atacs de l’Estat Islàmic i molts d’ells van haver de desplaçar-se. El 7 d’agost, quan els gihadistes es dirigien a la ciutat d’Ebril, capital de Kuridistan iraquià, i les minories religioses estaven patint diversos atacs, Barack Obama va decidir autoritzar atacs aeris sobre posicions de l’Estat Islàmic per poder aturar els seu avanç. En canvi el president nord-americà no sabia si atacar les posicions del grup gihadista a Síria ja que això es podria veure com un “rescat” al règim de Baixar al-Àssad. Les zones que es trobaven sota control de l’Estat Islàmic a finals de juny eren les següents:


3.8.Conseqüènciesdelconflicte

3.8.1.Conseqüènciesdemogràfiquesihumanitàries Segons va informar l’Oficina de Drets Humans de l’ONU el nombre de víctimes mortals en aquest conflicte arribava a 191.369 persones a l’abril de 2014. Aquesta xifra probablement fos major ja que moltes morts no van estar verificades. El nombre de nens morts en la guerra siriana és de 8.803 dels quals 2.165 tenien menys de 10 anys. Però aquest nombre també pot ser més gran ja que en molts casos no s’ha pogut verificar l’edat de les víctimes. El major nombre de víctimes mortals es va registrar a la perifèria de Damasc, on el nombre de morts arribava als 39.393. El segueixen de molt a prop les ciutats d’Àlep (31.932), Homs (28.186), Idlib (20.040), Dara (18.539) i Hama (16.690). Segons va revelar un informe de les Nacions Unides el 85% dels morts en el conflicte sirià eren homes. El que no especificava aquest informe era si es tractava de combatents o civils. Aproximadament un terç de la població de Síria s’ha vist obligada a abandonar el país. Cinc milions de sirians s’han desplaçat d’amagat, mentre que dos milions són refugiats registrats a països veïns, com per exemple a Turquia. Les necessitats d’ajuda humanitària s’han multiplicat durant l’últim any. Les Nacions Unides van demanar 6,5 bilions de dòlars per ajudar a 16 milions de persones, el desembre de 2013. Finalment va arribar una xifra molt inferior que va ser de 2,4 bilions de dòlars. En un informe, que va elaborar el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, apareixen els diversos crims comesos a Síria durant aquest conflicte entre els quals destaquen les violacions, les tortures i les execucions.

3.8.2.Refugiatssirians Segons un informe presentat, el 29 d’agost de 2014, per l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR) 10 milions de sirians van fugir del seu país com a conseqüència del conflicte. D’aquests 10 milions de desplaçats havien 6,5 milions de refugiats interns i 3,5 milions es van refugiar en altres països. Els països veïns que més refugiats sirians han acollit fins al moment són: el Líban amb 1,2 milions de persones, Turquia 815.000, Jordània 608.000 i Iraq amb 215.369 sirians. Les ajudes als refugiats s’han reduït significativament durant aquests mesos, segons mostren les dades de la mateixa ONU i l’ACNUR.


3.8.3.Conseqüèncieseconòmiques Segons va informar Omar Ghalawanji, ministre d’administracions locals, per a reconstruir el país després de la guerra civil es necessitaran 50.000 milions de lliures síries que equivalen a 333 milions de dòlars. Al 2013 s’havien calculat uns 30.000 milions de dòlars (200 milions d’euros). Durant els primers tres anys de conflicte els danys causats han pujat a 21.600 milions de dòlars segons va informar el mateix Omar Ghalawanji. Altres països de la zona també han patit les conseqüències econòmiques d’aquest conflicte. L’exemple més clar és el Líban: en aquest país viuen quatre milions de sirians i els últims mesos han arribat fins a 1,2 milions de refugiats. Aquest fet ha afectat l’economia local ja que la mà d’obra siriana és tres vegades més barata que la libanesa. Això ha provocat que molta població libanesa s’hagi mostrat contrària ha acollir més refugiats sirians. Uns 12,6 milions de sirians són pobres i 4,4 milions viuen en extrema pobresa com a conseqüència de la guerra que va començar fa més de tres anys. Més del 50% de la població siriana ha empobrit. El serveis bàsics de sanitat, educació, vivendes i infraestructures són actualment insuficients.

3.8.4.Conseqüènciesperalsnenssirians

Des del començament del conflicte 5.500.000 nens s’han vist afectats per la guerra. Fa tres anys que han patit les conseqüències de la guerra civil a Síria ja que han vist com bombardejaven les seves cases, les seves escoles i els seus hospitals. Aproximadament 1.200.000 nens han fugit de Síria per anar-se’n a un altre país. Segons dades de Save The Children el 18% dels refugiats sirians no arriben a l’edat de 5 anys, el 38% té una edat inferior als 12 anys i la meitat són menors de 18 anys. Uns 4.300.000 nens continuen vivint a Síria dels quals només un milió tenen accés a ajuda humanitària ja que és bastant difícil accedir a aquesta ajuda degut a la violència que hi ha en el país. Durant la guerra civil aproximadament uns 10.000 nens haurien perdut la vida. Segons dades d’Oxford Research Group d’aquests 10.000 nens uns 800 han estat executats, uns 400 han rebut trets de franctiradors i més de cent haurien estat torturats fins a morir. Uns 3 milions de nens s’han vist obligats a abandonar els estudis. Abans del conflicte la taxa d’assistència a l’escola primària era de 97%. Però des de que va començar la guerra la taxa d’assistència a l’escola és només d’un 6% en alguns punt del país, segons dades d’UNICEF. Un 10% dels nens refugiats s’ha vist obligat a treballar. Els nens refugiats en països veïns s’allunyen més del sistema educatiu i comencen a treballar. Alguns d’aquests nens treballen en condicions “d’explotació laboral”. Un 20% de les nenes sirianes refugiades a Jordània han estat obligades a casar-se. També hi ha casos de nenes embarassades amb edats de 12 a 16 anys.


Segons dades de Save The Children en un dels hospitals del país el 24% dels pacients eren nens. Per la seva banda les dones han tingut dificultats en els parts o de que el nadó neixi sa degut a la falta de recursos mèdics per a nadons. A més a més la guerra siriana ha provocat que molts nens es vegin afectats per malalties que es podrien prevenir amb vacunes o medicaments. Els grups armats recluten nens sirians per combatre. Aquests grups armats són l’Estat Islàmic (EI), el Front al-Nusra (filial d’al-Qaida) i forces de seguretat kurdes. L’Estat Islàmic recluta a nens a través de campanyes d’escolarització gratuïtes. Molts d’aquests nens s’han unit a grups armats perquè molts han seguit als seus familiars i uns altres perquè estaven vivint la guerra sense rebre cap tipus d’educació.

3.9.FuturdelrègimdeBaixaral‐Àssad Després de les protestes en contra del seu govern, l’objectiu de Baixar al-Àssad era mantenir-se en el poder. Volia mantenir el règim que va establir el seu pare, Hafez al-Àssad, a la dècada dels 70. La guerra siriana es troba estancada i els combats entre les forces governamentals i combatents islamistes sembla que no tenen un clar dominador. Baixar al-Àssad ha rebut armament dels seus aliats fet que l’ha permès enfrontar-se als grups de l’oposició armada i els grups radicals gihadistes de l’Estat Islàmic i el Front al-Nusra. Un altre fet que l’ha permès mantenir-se en el poder ha estat la divisió de l’oposició. Tot i haver-se mantingut en el poder, el règim de Baixar al-Àssad es troba més debilitat. L’any 2013 Per evitar una intervenció militar dels EUA i altres països occidentals Baixar va acceptar la proposta de Rússia de desarmar al règim de les armes químiques que tenia al seu poder. Aquesta decisió la va prendre perquè si els EUA i els seus aliats haguessin intervingut a Síria el més segur és que el règim de Baixar al-Àssad hagués caigut. L’ex-ambaixador dels EUA a Síria, Ryan Crocker, va mostrar-se favorable a que Àssad abandonés el poder encara que també va assegurar que pot haver el risc de que “qui faci fora a Baixar al-Àssad sigui un grup radical sunnita i que el país acabi en mans d’organitzacions terroristes afiliades a al-Qaida.” A dia d’avui és difícil saber com acabarà aquest conflicte i que passarà amb el règim de Baixar al-Àssad.


4.Lapremsaielsconflictesinternacionals

Actualment els conflictes internacionals apareixen en tots els mitjans de comunicació (ja sigui en diaris, televisió, internet, etc.) ja que vivim en un món globalitzat i tot el que passa fora de les nostres fronteres també ens afecta. Tot i això no tots els conflictes es tracten de la mateixa manera ja que la premsa es dedica a donar més importància a uns conflictes que a uns altres i sembla com si alguns els deixessin de banda. Fins i tot quan existeix una conflicte que dura uns quants mesos, o fins i tot anys, el nombre de notícies disminueix considerablement ja que consideren que el conflicte ja no és novetat. Moltes vegades sembla que la premsa, quan informa dels conflictes, es dediqui a distingir entre bons i dolents i fins i tot sembla que es posicioni a favor d’un bàndol o d’un altre.

Algunes d’aquestes característiques també les podem trobar en les notícies que ens arriben dels conflictes d’Ucraïna i Síria. Per exemple actualment arriben molt poques notícies sobre el conflicte de Síria, tot i que cada dia hi han víctimes mortals. Això, probablement, és degut a que aquest conflicte es va iniciar l’any 2011 i per tant la premsa dóna prioritat a altres notícies internacionals ja que la guerra siriana ja no és un tema d’actualitat. Només ens arriben notícies del país àrab quan es tracta d’un fet molt rellevant i de molta importància a nivell mundial.

Pel que fa a les notícies del conflicte del sud-est d’Ucraïna la situació també es semblant. Tot i que és un conflicte més recent (es va iniciar a finals de l’any 2013) tampoc ens arriba massa informació. Quan es va iniciar aquesta confrontació era notícia en tots els mitjans de comunicació (sortia a la portada de tots els diaris, obria els telenotícies…) però a mesura que el conflicte s’ha desenvolupat i amb el pas dels mesos, el nombre de notícies que ens arriben també ha disminuït considerablement. Aquests fets els he pogut observar en els dos diaris que he escollit per fer el seguiment de les notícies internacionals.

4.1.TractamentdelesnotíciesinternacionalsaElPaísiLaVanguardia Després de fer el seguiment a través d’aquests dos diaris considero que tant El País com La Vanguardia informen bastant bé sobre les notícies internacionals. Tots dos diaris dediquen una secció per parlar estrictament de les notícies relacionades amb els esdeveniments més importants que tenen lloc a arreu del món. Informen sobre les notícies internacionals tan en la versió paper com en la versió digital. A la versió paper de tots dos diaris les notícies internacionals apareixen a les primeres pàgines i estan explicades amb tots els detalls. Apareixen les notícies internacionals que són més actuals i que ells creuen que poden despertar més interès als lectors. A la versió digital d’El País les notícies internacionals s’actualitzen durant tot el dia. Aquest diari en la seva versió digital ha obert dos especials sobre la situació bèl·lica d’Ucraïna i de Síria on apareixen les notícies relacionades amb tots dos conflictes des del seu inici fins a les notícies més actuals. En aquests especials també trobem articles d’opinió escrits per periodistes d’El País on mostren el seu punt de vista sobre totes dues confrontacions i també apareixen cartes escrites pels lectors del diari expressant la seva opinió. A la versió digital de La Vanguardia les notícies internacionals les trobem totes juntes però només apareixen les més actuals.


Conclusions

Amb el treball de recerca he pogut constatar la meva hipòtesi. Per una banda he pogut comprovar que si les grans potències mundials no es mostren disposades a solucionar els conflictes que hi ha a la resta del món aquests no es solucionaran. Un altre conclusió que he pogut extreure d’aquest treball és l’escassa implicació dels diversos organismes internacionals, com per exemple, l’ONU, l'OTAN i la UE, en aquests conflictes. Després d’haver realitzat el treball de recerca considero que aquests organismes haurien d’utilitzar la seva influència per actuar de mediadors i posar fi a aquestes guerres. Respecte al punt que volia comprovar sobre si Internet ens proporciona una informació real i objectiva o no he descobert que tot i que tenim accés a més notícies d'arreu del món la informació continua sent escassa i sovint hem de recórrer als mitjans de comunicació tradicionals (ràdio, televisió i especialment diaris) per informar-nos de tot el que passa al món.

El meu treball de recerca també m’ha servit per diverses coses, com per exemple, conscienciar-me sobre la importància que tenen els conflictes que es desenvolupen en altres països del món. Abans de començar el meu treball de recerca pensava que el que passava en altres països no ens afectava tant però he pogut comprovar que estava equivocat. Per exemple ens pot afectar negativament sobre la nostra economia o en les relacions amb altres països, etc. També m’ha servit per tenir una visió més crítica de les coses ja que abans de fer el treball de recerca em limitava a veure les notícies i em creia quasi tot el que deien. Però això ha canviat després d’haver realitzat aquest treball. Ara procuro veure les notícies en diferents mitjans de comunicació per tal de comparar com informa cadascú sobre els mateixos fets. Aquest treball de recerca també m’ha estat útil per mostrar-me que tot el que passa al món és per algun motiu. Abans de realitzar aquest treball no em preguntava el per què de tots aquests conflictes, ni els motius que tenia la gent per actuar de manera tant violenta. En definitiva es pot dir que no donava molta importància a les notícies internacionals. Després de realitzar el meu treball de recerca tinc més interès per saber el que passa a arreu del món. Per últim he pogut observar que, tal i com m’esperava abans de realitzar el treball de recerca, qui pateix les conseqüències d’aquests conflictes és la població civil.

Per últim he de reconèixer que m’hagués agradat fer un seguiment més extensiu dels dos conflictes i explicar el seu final. Això no ha pogut ser possible degut a que es tracta de dos guerres que encara estan molt lluny del seu desenllaç i el meu seguiment ha estat només de quatre mesos. Per això encoratjo a qualsevol persona, que estigui buscant un tema per al seu treball de recerca, a que continuï i, si pot ser, que acabi de fer el seguiment d’aquestes dues guerres. Una altra possibilitat és fer el seguiment d’uns altres conflictes com per exemple el veneçolà, l’àrab-israelià o els altres conflictes que sorgiran al món. És un tema bastant interessant i que no només pot servir per fer el treball de recerca sinó que també pot ser molt útil a l’hora d’intentar entendre el món en el que vivim.


4.Bibliografia

Internet

Institut d’Estudis Catalans http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=conflicte&operEntrada=0 [consulta el 27/06/14]

El País (Versió digital) publicat el 27/12/13 http://elpais.com/elpais/2013/12/27/media/1388174643_201224.html [consulta 03/08/2014]

La Guioteca ¿Qué quieres saber? publicat el 23/08/13 http://www.guioteca.com/los-80/la-caida-del-muro-de-berlin-en-1989-el-fin-del-%E2%80%9Cmuro-de-la-verguenza%E2%80%9D/ [consulta 01/05/2014]

Grandes batallas: Guerra del Golfo Pérsico (1990-1991) publicat el 28/11/12 http://gbotd.blogspot.com.es/2012/11/guerra-del-golfo-persico-1990-1991.html [consulta 01/05/2014]

Generalitat de Catalunya

http://www10.gencat.cat/drep/AppJava/cat/ambits/recerca/BEA/n9maig08/Cronok.jsp [consulta 01/05/2014]


Revista Sàpiens publicat el 12/04/12

http://www.sapiens.cat/ca/notices/2012/04/rwanda-el-genocidi-que-no-vam-voler-veure-1929.php [consulta 01/05/2014]

Datos Banco Mundial

http://datos.bancomundial.org/pais/ucrania [consulta el 11/11/14]

http://datos.bancomundial.org/pais/republica-arabe-siria [consulta el 11/11/14]

Principia Marsupia publicat el 19/03/14

http://www.principiamarsupia.com/2014/03/19/mapas-y-graficos-para-comprender-la-crisis-de-ucrania/ [consulta el 03/08/14]



El Universo (versió digital) publicat el 19/02/14

http://www.eluniverso.com/noticias/2014/02/19/nota/2208596/cual-es-origen-protestas-ucrania

[consulta el 10/08/14]






RPP Notícies publicat el 22/01/14

http://www.rpp.com.pe/por-que-protestan-en-ucrania-noticia_663748.html


El País (versió digital)

http://elpais.com/tag/c/7f4f3755485a74f1117ee4e06772f4f0


BBC (versió digital) publicat el 20/02/14

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2014/01/140126_ucrania_claves_protestas_az.shtml


http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/03/110325_siria_protestas_represion_sao.shtml


emol. (publicat el 10/08/14)

http://www.emol.com/especiales/2014/actualidad/internacional/crisis-en-ucrania/index.asp


RTVE.ES

http://www.rtve.es/noticias/20140321/senado-ruso-aprueba-anexion-crimea-ya-solo-necesita-firma-putin/901427.shtml


20 Minutos (versió digital)

http://www.20minutos.es/noticia/2112933/0/ucrania/ocupacion-prorrusa/comisarias-policia/



La Prensa Gráfica (versió digital)

http://www.laprensagrafica.com/2014/05/02/prorrusos-intensifican-la-presion-contra-ucrania


efe futuro.com

http://www.efedocanalisis.com/noticia/ucrania-crisis-prorruso-rusia/


El Mundo (versió digital)

http://www.elmundo.es/internacional/2014/04/17/


CNN México (versió digital)

http://mexico.cnn.com/mundo/2014/05/12/donetsk-luhansk-votacion-referendum-resultados-ucrania-rusia-crimea


América economía (versió digital)

http://www.americaeconomia.com/politica-sociedad/kiev-califica-de-farsa-referendum-en-el-este-de-ucrania


CIDOB

http://cidob.org/

http://www.cidob.org/es/documentacion/biografias_lideres_politicos/europa/ucrania/viktor_yanukovych#.U1utmlV_uBM


http://www.cidob.org/es/documentacion/biografias_lideres_politicos/europa/ucrania/oleksandr_turchynov


http://www.cidob.org/es/documentacion/biografias_lideres_politicos/europa/ucrania/arseniy_yatsenyuk


http://www.cidob.org/es/publicaciones/opinion/europa/eurasia_a_fuego_lento_la_union_eurasiatica_a_la_luz_de_la_crisis_de_ucrania


http://www.cidob.org/es/publicaciones/dossiers/conflicto_en_siria/una_guia_al_conflicto_sirio_10_preguntas_claves


http://www.cidob.org/es/documentacion/biografias_lideres_politicos/asia/siria/hafez_al_assad


Sputnik Mundo

http://mundo.sputniknews.com/mundo


Viquipèdia

http://ca.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADktor_Ianuk%C3%B2vitx


http://ca.wikipedia.org/wiki/Petr%C3%B2_Poroixenko

[consulta17/06/14]

http://ca.wikipedia.org/wiki/Petr%C3%B2_Poroixenko

[consulta17/06/14]

http://es.wikipedia.org/wiki/Consejo_Nacional_Kurdo


http://es.wikipedia.org/wiki/Frente_Al-Nusra


http://es.wikipedia.org/wiki/Hafez_al-Asad


http://es.wikipedia.org/wiki/Bashar_al-Asad



http://en.wikipedia.org/wiki/Ahmad_Jarba


CNN en Español

http://cnnespanol.cnn.com/2014/07/21/8-interrogantes-sobre-el-vuelo-mh17-de-malaysia-airlines/


Al Jazeera

http://www.aljazeera.com/news/europe/2014/05/profile-petro-poroshenko-2014519124052146684.html

[consulta17/06/14]

Cinco Días (versió digital)

http://cincodias.com/cincodias/2014/04/16/mercados/1397672804_413932.html


Energía Diario http://www.energiadiario.com/publicacion/spip.php?article9142


Armamento ruso

https://armasrusas.wordpress.com/tag/gasoductos/


http://www.siria.es/p2474_religion_en_siria.aspx

[consulta 17/05/14]


Animal Político

http://www.animalpolitico.com/blogueros-inteligencia-publica/2013/09/19/que-pasa-en-siria-una-explicacion-del-conflicto/#axzz2zeAbXXnv


La República

http://www.larepublica.es/2013/12/mapa-de-la-correlacion-de-fuerzas-actual-en-siria/


El Público (versió digital) http://www.publico.es/internacional/islamico-impone-ley-sangre-califato.html


Sin embargo.mx

http://www.sinembargo.mx/21-01-2014/879565


Infoeboe

http://www.infobae.com/2014/01/19/1538094-las-consecuencias-la-guerra-los-danos-siria-ascienden-21600-millones-dolares



5.Annexos

Als Annexos he afegit dues taules d’informació: una per recollir les notícies d’Ucraïna i l’altre per afegir les notícies de Síria. En aquestes taules he afegit la següent informació: a la primera columna he anotat el dia de la publicació de la notícia, a la segona columna els diaris utilitzats (que sempre han estat La Vanguardia i El País), a la tercera columna el titular de la notícia i a la quarta l’extracte que es tracta d’un resum de la notícia. Aquestes taules m’han estat de gran utilitat a l’hora de fer el seguiment dels dos conflicte durant els quatre mesos. Per un altre banda es pot veure com ha hagut dos dies, que són el 20 de juliol i el 12 d’agost, en els quals no he trobat cap notícia sobre el conflicte de Síria. Als Annexos també he afegit la entrevista que he fet a una noia ucraïnesa en la qual hem parlat del conflicte al sud-est d’Ucraïna.

5.1.AnnexATaula informativa d’Ucraïna

Data

Diari

Titular

Extracte

23/04/14

La Vanguardia (versió digital) El País (versió digital)

Lavrov: “Atacar als russos és atacar a Rússia”. Slaviansk enterra els tres morts en l'emboscada de Pasqua.

Lavrov, ministre d'exterior rus, ha afirmat que, si hi ha un altre atac contra els russos en les regions de l'est d'Ucraïna, Rússia haurà d'intervenir amb la conformitat internacional. Kíev ha anunciat que tornarà amb la seva operació antiterrorista.

24/04/14


Militars ucraïnesos envolten la rebel Slaviansk, al sud-est del país. Tropes ucraïneses lluiten per fer front a la sublevació de Slaviansk.

Les forces especials han rodejat amb blindats la ciutat. Els milicians prorussos han afirmat que resistiran als atacs. El ministeri d'interior ucraïnès xifra en cinc els morts en els enfrontaments. Rússia podria començar maniobres militars a prop de la frontera d'Ucraïna.


25/04/14 La Vanguardia

Kíev torna a la càrrega.

Tropes russes comencen maniobres militars a un quilòmetre de la frontera. Ha hagut set persones ferides.

25/04/14 El País (versió digital)

Kíev acusa a Rússia de voler iniciar una nova guerra mundial.

Tropes russes comencen maniobres militars a un quilòmetre de la frontera. Ha hagut set persones ferides.

26/04/14 La Vanguardia (versió digital) El País (versió digital)

El G7 imposarà “urgentment” noves sancions a Rússia per la crisi a Ucraïna. El Pentàgon acusa a Rússia d’haver violat l’espai aeri d’Ucraïna.

Cada país membre del G7 determinarà quines sancions imposarà sense que siguin idèntiques. Obama acorda amb Europa noves sancions contra Rússia per no complir el pacte establert a Ginebra.


Els prorussos prenen la seu de la radiotelevisió a Donetsk.

La detenció de vuit observadors internacionals agreuja la crisi.

Els manifestants van hissar a l’edifici públic la bandera de l’Autoproclamada República Popular de Donetsk. Les forces prorusses de l’est d’Ucraïna retenen enviadors de l’OSCE. 150 soldats dels Estats Units aterren a Lituània.

28/04/14 La Vanguardia (versió digital) El País

Diversos ferits en un atac prorús contra una marxa a favor de la unitat d’Ucraïna a Donetsk. Els EUA demanen a Europa reaccionar.

Joves vestits de camuflatge i armats amb pals i barres de ferro han atacat a diversos manifestants. Obama reclama als aliats europeus unitat enfront del desafiament rus a Ucraïna.



La UE amplia les sancions a 15 dirigents russos per la crisi d’Ucraïna. Els prorussos prenen l’administració provincial de Lugansk.

Es tracta del viceprimer ministre rus Kozak, el cap de l’Estat Major rus i diversos líders de Donetsk.

El nombre d’edificis en mans dels rebels augmenta a dues setmanes del referèndum.

30/04/14 La Vanguardia (versió digital)

Ocupat l’ajuntament i la seu governamental de Gorlovka.

Presumptament milicians prorussos han ocupat edificis d’una ciutat del sud-est d’Ucraïna.


Kíev reconeix haver perdut el control sobre les dues regions insurgents.

El Govern de Kíev reconeix la pèrdua de dues províncies a l’est.

Segons el president ucraïnès “molts policies locals han col·laborat amb els terroristes”. El president d’Ucraïna en funcions, Oleksandr Turxinov, reconeix que Donetsk i Lugansk estan fora de control.


Les forces ucraïneses han començat una operació per recuperar Sloviansk. Ucraïna ha començat una operació per recuperar Sloviansk

Kíev confirma la mort d’un pilot d’helicòpter que ha estat derribat i un altre està segrestat. Dos pilots han mort després de l’impacte de dos míssils per part de les milícies russes


Obama i Merkel intenten evitar la guerra d’Ucraïna. L’incendi d’un edifici

Els EUA i Alemanya aparquen les seves diferències i ultimen sancions a Putin. Manifestants prorussos, que van



durant un xoc a la ciutat d’Odessa deixa 36 morts.

rebentar una marxa a favor de la unitat d’Ucraïna, es van refugiar en un edifici, que rebia el nom de Casa dels Sindicats, el qual va ser incendiat per part dels partidaris de Kíev.


Putin culpa al “règim de Kíev” de la tragèdia d’Odessa. Rússia vol que Kíev anul·li les eleccions convocades per al dia 25 de maig.

Les autoritats eleven la xifra de morts a 46: 40 d’ells en l’incendi i 6 durant els enfrontaments entre separatistes prorussos i unionistes ucraïnesos. El Kremlin culpa de la violència d’Odessa al Govern de Kíev i als “seus patrocinadors occidentals”.


Els prorussos ataquen la seu del Ministeri d’Interior a Odessa. Els rebels de l’est s’atrinxeren davant de l’ofensiva del Govern central.

La policia ucraïnesa allibera a desenes de prorussos detinguts en aquesta ciutat. Kíev vol impedir la celebració de la consulta d’autodeterminació del dia 11 de Maig.



Batalla a Sloviansk.

Les tropes ucraïneses prenen posicions per recuperar les zones rebels de l’est.

Rússia avisa que el conflicte posa en perill la pau a Europa. Els activistes prorussos es fan amb el control de la carretera de les afores de Slaviansk.




Kíev confirma la mort de 14 militars i 66 ferits en l’ofensiva a l’est. Putin afluixa el pols a Ucraïna.

Els insurgents parlen de desenes de morts tant en les files rebels com en la població civil. Vladimir Putin va dir ahir que les eleccions del 25 de maig “són un pas cap a la direcció correcta”. Ha sigut la primera vegada que Putin ha recolzat les eleccions presidencials d’Ucraïna.



Putin canvia de rumb.

Els separatistes de la República Popular de Donetsk confirmen el referèndum tot i la pressió del president Putin.

Rússia accepta que Ucraïna voti i demana als prorussos que ajornin el referèndum. El president rus va suggerir el dimecres un aplaçament de la consulta. La convocatòria està prevista per aquest diumenge.

09/05/14 La Vanguardia El País (versió digital)

Els prorussos no fan cas de Putin. El gir de Putin amb Ucraïna alleugera i desconcentra als EUA i a Europa.

Els rebels al·leguen que “el poble decideix i mantenen el seu referèndum. L’Administració d’Obama desconfia de les intencions del Kremlin d’acceptar les eleccions. Washington diu que no ha observat cap retirada de tropes a prop de la frontera d’Ucraïna.



Almenys set morts en els combats de Mariúpol, al sud-est d’Ucraïna. Putin exhibeix el poder rus a Crimea.

La Guàrdia Nacional d’Ucraïna, ha informat de la mort d’un militar i 4 més han resultat ferits en aquests combats. El president rus ha arribat a Crimea per celebrar el dia de la victòria sobre l’Alemanya nazi. Putin ha rendit homenatge als 27 milions de soviètics caiguts en la Segona Guerra Mundial.


Merkel i Hollande consideren il·legal el referèndum de l’est d’Ucraïna. L’improvisat lideratge prorús.

Els dos mandataris europeus han demanat a les dues parts involucrades en el conflicte que tornin a la taula de negociació i han tornat a amenaçar a Rússia amb imposar-li més sancions. Els dirigents de l’autoproclamada República Popular de Donetsk han sorgit de les bases del partit de Ianukòvitx.


La declaració d’independència de Donetsk i Lugansk agreuja la ruptura a Ucraïna. Els prorussos voten entre fusells a l’est d’Ucraïna.

Rússia, que amenaça amb tallar el gas als ucraïnesos si Kíev no paga abans del 3 de juny, respecta però no reconeix els resultats dels referèndums de l’est d’Ucraïna. Massiva participació en un referèndum celebrat sense garanties.




Moscou evita reconèixer els resultats dels referèndums i proposa diàleg. Els separatistes demanen unir-se a Rússia.

Un 89% va votar per la independència de Donetsk i Lugansk, diuen els organitzadors. Els rebels de Donetsk proposen l’annexió a Moscou.


Diàleg i sang.

Set morts a l’est mentre l’OSCE posa en marxa la seva mediació.



Comença el diàleg a Kíev sense la presència dels rebels prorussos. Els oligarques mantenen el poder real.

Moscou adverteix de que les eleccions presidencials perdran credibilitat. Treballadors d’empreses d’un dels principals magnats ucraïnesos patrullen la ciutat de Mariupol.


Rússia només subministrarà gas a Ucraïna si el paga amb antelació. Els prorussos de Donetsk elaboren una constitució inspirada en la de Crimea.

Putin ha instat a la Unió Europea a implicar-se més en el diàleg per aconseguir una sortida a la crisis ucraïnesa. El caos i el deteriorament econòmic a l’est d’Ucraïna animen a la emigració.



Insurgents alliberen al líder prorús de Lugansk detingut pels ucraïnesos.

Rússia posa a prova el seu control de Crimea a l’enfrontar-se als tàrtars.

L’autoproclamat alcalde popular de Slaviansk afirma que les milícies d’Ucraïna han matat i ferit a 650 efectius de Kíev. es autoritats han prohibit la commemoració de la deportació estalinista dels tàrtars.


Denis Pushilin ha estat escollit líder de l’autoproclamada República Popular de Donetsk.

Avui, els diputats de la República Popular de Donetsk, han escollit com a líder a Denis Pushilin un dels líders més destacats de les sublevacions.


El nou primer ministre rus de Donetsk accelerar l’annexió a Moscou.

Borodai és un “consultor” considerat l’arquitecte de la independència de Crimea.


Les tropes russes es preparen per la retirada a la frontera d’Ucraïna. Putin ordena la retirada de tropes a la frontera amb Ucraïna.

Segons va informar el Ministeri de Defensa de Rússia es retiraran de la frontera després d’acabar els seus exercicis d’entrenament a la frontera amb Ucraïna. La OTAN nega que la retirada militar hagi començat.


Putin s’apropa més a la Xina en mig del conflicte amb Ucraïna. Xina i Rússia estrenyen llaços amb maniobres militars conjuntes.

Pequín i Moscou no firmen un acord previst pel gas natural però pacten una “completa cooperació energètica”. Xi Jinping i Vladimir Putin s’han reunit a Xangai per firmar una trentena d’acords.


L’home més ric d’Ucraïna fa campanya contra els prorussos.

L’oligarca Akhmétov mobilitza els seus treballadors contra els rebels a Donetsk.



Kíev demana una reunió del Consell de Seguretat davant l’agreujament dels combats. Els sondejos anticipen la victòria d’un candidat moderat a Ucraïna.

Almenys 16 soldats ucraïnesos i uns vint milicians prorussos han mort al sud-est del país. L’exministre i empresari Poroixenko suma més recolzament a l’oest del país.


El País

Ucraïna perd catorze soldats en la pitjor jornada de l’operació militar.

L’est d’Ucraïna pateix un rebrot de la violència a pocs dies de les eleccions.

Kíev acusa Moscou del rebrot de la violència quan falten tres dies per les eleccions. 17 soldats moren en una onada d’atacs de les forces rebels mentre es prepara la vanguardia de l’operació militar contra els prorussos.

24/05/14 La Vanguardia El País

Putin, conciliador. Lliçons de guerra a Ucraïna.

El líder rus diu que respectarà les eleccions presidencials de demà. Centenars de voluntaris assisteixen a cursets accelerats per enfrontar-se a les forces prorusses en un “centre d’entrenament”.


Els herois no moren mai. Els ucraïnesos de l’est voten tot i les amenaces dels separatistes.

La Maidan de Kíev s’ha convertit en un memorial dels morts durant les protestes contra Ianukòvitx. Els prorussos han aconseguit bloquejar tots els col·legis electorals a la ciutat de Donetsk.



El País

Ucraïna aposta pel milionari Poroixenko per sortir de la crisi. L’oligarca Poroixenko guanya les presidencials amb un ampli suport.

El “rei de la xocolata” guanya en primera volta i promet posar fi a la guerra. L’exministre es disposa a viatjar a la zona rebel en busca d’un acord.

27/05/14 La Vanguardia(versió digital) El País (versió digital)

Ucraïna llança un operatiu per recuperar l’aeroport de Donetsk. Els rebels prorussos prenen l’aeroport internacional de Donestk.

Les forces aèries lleials al Govern de Kíev llancen un atac aeri contra els prorussos que van tancar l’aeroport de la ciutat de l’est d’Ucraïna. Desenes de milicians armats han irromput al aeròdrom, que ja ha estat evacuat i tancat.


El País

Poroixenko llança un ampli atac i recupera l’aeroport de Donetsk. El Maidan de Kíev es resisteix a desmantellar la protesta.

La batalla amb l’exèrcit causa la mort de desenes de rebels prorussos. Els activistes exigeixen que es compleixin les seves reivindicacions.



Els prorussos reconeixen que segresten a observadors de l’OSCE.

12 soldats ucraïnesos moren en una ofensiva contra Slaviansk.

L’autoproclamat alcalde popular de Slaviansk, Viaxeslav Ponomariov , assenyala que els funcionaris internacionals estan en mans dels milicians. Els rebels derroquen un helicòpter durant les operacions a l’est del país.




Els rebels fan caure un helicòpter i maten 14 militars ucraïnesos.

Un acord més polític que econòmic.

Aquest accident s’ha produït el mateix dia que Rússia, Bielorússia i Kazakhstan han signat l’acord de creació de la Unió Euroàsiatica. L’acord entre Rússia, Bielorússia i Kazakhstan, anomenat Unió Econòmica Euroasiàtica, només elevarà el PIB d’aquests països en unes dècimes


Dos civils morts en tirotejos a Slaviansk, segons els rebels prorussos. Rússia ofereix una treva a la “guerra del gas”

Dos civils morts i quatre ferits en uns tirotejos que s’han produït a la ciutat de Slaviansk segons expliquen els prorussos. Kíev paga una part del seu deute per evitar que li tallin el subministrament.


Kíev intenta vèncer la resistència dels insurgents a l’est d’Ucraïna.

A falta d’una setmana per la investidura del nou president d’Ucraïna, les forces ucraïneses intenten vèncer als rebels de Slaviansk i Donetsk.


L’exèrcit ucraïnès llança una ofensiva contra la rebel Slaviansk. Els insurgents s’apoderen a Lugansk d’un lloc fronterer ucraïnès amb Rússia.

Quatre funcionaris van ser capturats pels rebels a la regió de Lugansk. L’ofensiva de milícies prorusses amenaça amb provocar una annexió de Moscou.



Moscou dóna a Kíev una setmana més abans de tallar l’aixeta del gas.

Washington reforça l’Aliança a l’est.

Ucraïna paga part del deute i es negocia per evitar la tercera “guerra” energètica.

Els EUA prometen ampliar el seu compromís militar amb el flanc oriental de la OTAN.


Obama marca territori a Rússia.

El pols amb el G7 arracona a Putin.

Els EUA anuncien un paquet d’ajuda militar als ex satèl·lits de Moscou. Les grans potències deixen fora de la cimera a Rússia per primera vegada en 17 anys.


Ucraïna reconeix que ha perdut el control de la frontera amb Rússia.

Sense diaris a la guerra de Donetsk.

Les forces de Kíev s’han vist obligades a tancar tres llocs fronterers a les regions rebels de Donetsk i Lugansk. Els milicians retenen a directors de diaris per imposar les seves consignes. Els informadors es neguen a ser censurats i deixen de publicar.


Putin ha mostrat el seu desig a Poroixenko de frenar el vessament de sang a Ucraïna.

El president ha mostrat avui el seu desig de frenar el vessament de sang a l’est d’Ucraïna, escenari de combat entre forces governamentals i rebels prorussos.


Explota un vehicle en un barri de Kíev molt a prop del Parlament. Donetsk no troba la sortida del pou.

L’explosió ha succeït hores després que el president Petro Poroixenko després de que prengués possessió del seu càrrec. La guerra arruïna una zona minera en lenta recuperació després de la caiguda de la URSS.



Poroixenko allarga la mà a l’est.

Reivindica Crimea i fa promeses per sufocar la rebel·lió prorussa.



Les tropes ucraïneses eviten un atac contra una base militar Artiòmovsk.

Ucraïna afirma que hi ha un entesa mútua amb Rússia per al pla de pau.

Les tropes han evitat un atac de les milícies rebels contra una unitat militar de Artiòmovsk, regió oriental de Donetsk. Els combats segueixen a l’est tot i la bona marxa de les converses.


Lavrov: els rebels prorussos cessaran els combats si Kíev suspèn l’ofensiva militar. Kíev obre un corredor humanitari per facilitar la sortida de civils a l’est del país.

El ministre d’exteriors rus, Serguei Lavrov, s’ha mostrat convençut de que els rebels prorussos cessaran els combats contra les forces ucraïneses quan Ucraïna declari l’alto al foc. El conflicte d’Ucraïna ha deixat més de 10.000 desplaçats interns, segons l’ONU.


Kíev reconeix la mort de 14 nens en l’operació contra els rebels.

El ministre de sanitat ucraïnès,Oleg Musi, ha informat avui que durant l’operació contra els rebels iniciada el 2 de maig ha hagut 210 morts entre els quals 14 nens.



Els desacords entre Kíev i Moscou allunyen l’alto al foc a l’est d’Ucraïna.

Els desacords entre els dos països els allunya de la possibilitat d’un alto al foc a l’est.



Putin ordena enviar una nota de protesta a Kíev per violar la frontera.

Kíev arravata als rebels Mariúpol.

El president rus, Vladimir Putin, ha ordenat al ministre d’assumptes exteriors del país que enviï una nota de protesta a Kíev després de que suposadament dos vehicles blindats ucraïnesos han violat la frontera russa. Les tropes ucraïneses reprenen també diversos passos de la frontera amb Rússia.


Els prorussos fan caure un avió i compliquen la solució a Ucraïna. Moren 49 militars ucraïnesos al ser abatut el seu avió per milicians prorussos.

L’exèrcit té 49 baixes en la pitjor jornada des de l’inici del conflicte. L’atac s’ha produït quan l’aeronau estava aterrant a l’aeroport de Lugansk.



Els prorussos informen de la mort de 100 persones en 24 hores a Lugansk. Els russos prenen el control a Donetsk.

El Govern de Kíev acusa a la veïna Rússia d’enviar armes i mercenaris a Ucraïna, entre ells ciutadans de la república caucasiana de Txetxènia. Moscou pren el control de la revolta separatista de l’est d’Ucraïna a través de dos homes clau en el govern regional (Alexander Borodai i Igor Strelkov) i les forces armades rebels.


Un insult a Putin tensa més les relacions entre Rússia i Ucraïna Rússia inicia una “guerra del gas” amb tallaments del subministrament a Ucraïna.

Des de Moscou es demana a Poroixenko la destitució del ministre d’exteriors. Brussel·les adverteix de possibles problemes de proveïment a finals d’any.


Rússia talla el gas a Ucraïna. Mor un periodista rus i desapareix un altre al sud-est d’Ucraïna.

Gazprom continua enviant gas a Europa però sense descartar alteracions en els subministrament. Un corresponsal de la ràdio estatal russa ha mort després de ser ferit en un bombardeig.



Kíev acusa Moscou de l’explosió en un gasoducte connectat a Europa. El president d’Ucraïna anuncia que decretarà un alto al foc “unilateral”.

L’incident va passar en una província ucraïnesa lluny de la zona del conflicte. Els separatistes de la província separatista de Donetsk refusen la proposta de Poroixenko.



Quasi 150 soldats han mort a Ucraïna els últims tres mesos. L’OTAN denúncia la presència de noves tropes russes a prop d’Ucraïna.

Els combats han continuat avui tot i que el president ucraïnès va declarar l’alto al foc unilateralment com a part del seu pla de pau. Putin parla amb Merkel i Hollande sobre l’efecte de la “guerra del gas” en la Unió Europea.

20/06/14


Poroixenko anuncia un alto al foc d’una setmana al sud-est d’Ucraïna.

El president ucraïnès porta el seu pla de pau a l’est del país.

El president ucraïnès ha demanat a les seves forces de seguretat que aturin l’operació a l’est fins el 27 de juny. Petrò Poroixenko ofereix l’amnistia als rebels prorussos que deposin les armes.



Obama, Merkel i Hollande amenacen a Rússia amb més sancions per la crisi d’ Ucraïna. El pla de pau de Poroixenko s’estavella a la frontera russo-ucraïnesa.

Els tres mandataris demanen “passos concrets i immediats” per rebaixar la tensió a l’est d’Ucraïna, segons informa la Casa Blanca. Tant Rússia com els líders separatistes refusen el document del líder ucraïnès.


Ban recolza el pla de pau de Poroixenko i confia en que sigui efectiu.

El Secretari General de l’ONU, Ban Ki-moon, ha traslladat al president d’Ucraïna, Petrò Poroixenko, el seu suport al seu pla de pau i confia en que serveixi per reduir la violència i les tensions al sud-est del país.



Separatistes ucraïnesos acorden un alto al foc fins el 27 de juny.

Alto al foc fins el 27 de juny entre Kíev i els separatistes de l’est d’Ucraïna.

La treva correrà en paral·lel al alto al foc dels militars ucraïnesos declarat el divendres pel president Poroixenko. L’acord s’ha aconseguit en una reunió entre representants de Kíev, Donetsk, Lugansk i Rússia.

24/06/14 La Vanguardia (versió popular) El País (versió digital)

Prorussos derroquen un helicòpter amb 9 militars a bord a l’est d’Ucraïna.

Putin renúncia a poder desplegar un altre vegada el seu Exèrcit a Ucraïna.

Aquesta acció s’ha dut a terme el primer dia de la treva acordada entre les autoritats i els separatistes. L’alto el foc es trontolla després de la mort d’11 militars en atacs rebels.



Putin insisteix en la necessitat de prorrogar l’alto el foc a Ucraïna.

El president rus ha insistit avui en la necessitat de prorrogar l’alto el foc a Ucraïna, durant una conversa telefònica a quatre bandes que ha mantingut amb el seu homòleg ucraïnès, Petrò Poroixenko, i francès, François Hollande, i amb la canceller alemanya Àngela Merkel.



Ucraïna viu les últimes hores de treva pendent de les consultes de demà.

Els separatistes prorussos accepten participar a les negociacions de pau.

Ucraïna esgota les últimes hores de treva a l’est del país a l’espera de la ronda de consultes de demà entre representants del Govern i els rebels prorussos, al que Kíev no ha deixat cap altre opció que acceptar les seves condicions. Poroixeko convida a Putin a que recolzi les converses “amb fets i no sols paraules”.


Putin diu que obligar als ucraïnesos a escollir entre la UE i Rússia ha dividit al país. Ucraïna i la UE firmen el pacte de lliure comerç que va provocar la crisi amb Rússia.

El líder rus reitera la seva disposició a contribuir a la solució pacífica del conflicte ucraïnès, en el qual han hagut centenars de morts. L’acord, que també l’han signat Geòrgia i Moldàvia, contemplen una zona de lliure comerç.



Poroixenko firma el tractat que va originar la crisi ucraïnesa. El Kremlin encaixa amb pragmatisme l’apropament de Kíev a Brussel·les.

Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia pacten un acord de lliure comerç amb la UE. Els separatistes ucraïnesos es mostren favorables a una missió dels observadors.



Hollande i Merkel demanen “avenços concrets” sobre Ucraïna.

Cinc militars morts a Ucraïna un dia abans que acabi el alto el foc.

El president de França i la canceller alemanya han mantingut una conversa telefònica a quatre bandes amb Putin i Poroixenko i els han donat de termini fins a demà. Les negociacions entre Moscou i Kíev per prolongar la treva continuaran demà.


Les tropes ucraïneses maten a un càmera rus de Channel One. Ucraïna i Rússia s’han compromès a treballar per un alto el foc bilateral.

Anatoli Klyan ha mort a Donestk després de rebre un tret a l’estómac al obrir el foc les tropes contra una autobús en el qual viatjaven juntament amb un grup de civils. Putin i Poroixenko acorden una nova ronda de negociacions amb els separatistes prorussos.


El president ucraïnès afirma que l’exèrcit atacarà per “alliberar” l’est del país.

Poroixenko dóna per finalitzada la treva després d’acceptar amb Putin una nova ronda de negociacions amb els separatistes prorussos.


Poroixenko reactiva l’ofensiva per “recuperar la nostra terra”. Milers d’ucraïnesos es refugien a Rússia.

Kíev descarten la petició de Moscou per allargar l’alto el foc deu dies més. L’ONU calcula que 110.000 persones han creuat la frontera per escapar de la violència.



Moscou i Kíev es comprometen a treballar per un alto el foc “durador”.

Lavrov i Klimkin es comprometen a treballar junts per aconseguir una distensió del conflicte ucraïnès.


Rússia perdona a Cuba el 90 per cent del seu deute amb la URSS.

El país caribeny haurà d’abonar uns 2.600 milions d’euros dels 25.895 que devia.


Els rebels abandonen Slaviansk, símbol de la sublevació prorussa.

Els prorussos acusen a Putin de haver-los abandonat a la batalla de Slaviansk.

Els insurgents s’han traslladat a la ciutat de Kramatorsk. La ciutat està rodejada per les forces ucraïneses. La bandera ucraïnesa oneja a la ciutat de l’est del país, segons el ministeri de Defensa.


Els rebels prorussos s’atrinxeren a Donetsk, amb un milió d’habitants.

El replegament dels separatistes fins la capital de la regió va ser confirmat pel cap del Servei de Seguretat d’Ucraïna, Valentín Nalivaixenko.


L’aviació ucraïnesa bombardeja la ciutat de Lugansk. Els prorussos acusen a Putin de traicionar-los per mantenir el seu poder.

Els milicians prorussos ja havien abandonat les posicions atacades per l’aviació. En un atac de morters han mort, almenys un combatent i 32 més han resultat ferits. Els rebels creuen que Rússia els abandona per evitar el conflicte amb Occident.


Ucraïna demana un pla Marshall per ajudar a recuperar el país.

El govern de Kíev ha demanat a la UE i a la Comunitat Internacional que els ajudin a recuperar “l’estabilitat”.

09/07/14 La Els separatistes Els rebels prorussos, que actuen a


Vanguardia (versió digital)

prorussos donen per impossible una nova treva amb Kíev.

l’est d’Ucraïna, donen per impossible una nova treva amb Kíev i es preparen per resistir l’empenta de les forces ucraïneses en els seus últims bastions de Donetsk i Lugansk.


Els prorussos asseguren haver matat a 22 soldats ucraïnesos.

Una columna de tancs ucraïnesos pren posició a prop de Donetsk.

Kíev no confirma, de moment, la notícia que ha donat un portaveu de les milícies separatistes. La Unió Europea amplia en uns altres 11 nombres la llista de russos sancionats.



Els tancs ucraïnesos prenen posicions a les portes de Donetsk.

Kíev assegura que els rebels prorussos han matat a 23 soldats en 24 hores.

El Kremlin diu que Moscou, Berlín i París estan d’acord en demanar una nova treva a Ucraïna. L’atac més greu, amb míssils Grad, s’ha produït a Lugansk i ha deixat 19 víctimes mortals.

12/07/14 La Vanguardia (versió digital) El País (versió digital

Els prorussos acusen l’exèrcit ucraïnès de matar 30 civils.

70.000 civils abandonen Donetsk en un cap de setmana.

Les forces governamentals han castigat aquesta matinada, amb foc d’artilleria i coets, la localitat de Marinka, un dels suburbis de Donetsk. El temor a un imminent assalt per part de l’exèrcit ucraïnès converteixen a la capital rebel en una ciutat fantasma.



Ucraïna nega que els seus militars hagin tirat canyons a territori rus.

L’Exèrcit ucraïnès llança una ofensiva contra el feu rebel de Lugansk.

El portaveu del Consell de Defensa i Seguretat d’Ucraïna nega haver disparat el projectil que ha matat un home a Rússia. Mig centenar de tancs participen en l’acció, mentre augmenta la tensió amb Moscou després d’un bombardeig des d’Ucraïna.


L’exèrcit ucraïnès segueix tirant canyons als suburbis de Donetsk. Els separatistes derriben un avió militar a Ucraïna.

Kíev ha anunciat que el seu propòsit és assetjar la capital rebel amb l’objectiu d’obligar als separatistes a deixar les armes. L’OTAN percep un augment de les tropes russes desplegades a la frontera.


Moren vuit civil, entre ells un nen, a Lugansk, ciutat de l’est d’Ucraïna.

L’alcalde lamenta que “només en els últims tres dies han mort 17 civils i uns altres 73 han patit ferides per armes de foc.”

16/07/14 La Vanguardia (versió digital) El País (versió digital

Ofensiva prorussa contra les forces de Kíev a la frontera amb Rússia. Obama imposa sancions a empreses clau per a l’economia russa.

Onze soldats ucraïnesos han mort durant les últimes 24 hores en els combats contra els insurgents de l’est.

Els EUA consideren que el president Vladimir Putin fomenta la inestabilitat de l’est d’Ucraïna. La Casa Blanca va més lluny en les represàlies que els socis de la UE.


Un avió, amb 295 persones, malaisi s’estavella a Ucraïna. Accident aeri a Ucraïna: un avió malaisi amb 295 ocupants s’estavella a l’est d’Ucraïna.

El Boeing que volava des d’Amsterdam a Kuala Lumpur, va perdre la comunicació a la regió de Donetsk, escenari dels combats entre Kíev i els rebels prorussos. L’avió cobria la ruta entre Amsterdam i Kuala Lumpur; Kíev no descarta que hagi estat abatut.




Poroixenko afirma que Ucraïna no tenia objectius per abatre en l’aire.

Obama apunta a la complicitat russa en l’abatiment de l’avió a Ucraïna.

L’abatiment del Boeing malaisi ve seguit d’altres d’avions ucraïnesos en els últims dies. Moscou va rebutjar les acusacions i va dir que no vol “la guerra amb un país germà”. Obama es queixa de que Rússia continuï enviant armes als rebels. Obama ha dit que “l’avió va ser derribat per míssils des d’una zona controlada pels separatistes prorussos”.


Rússia i EUA acorden facilitar la investigació internacional de l’avió derribat. Ucraïna diu tenir proves de la implicació russa en l’atac.

Sergei Lavrov i John Kerry també s’han compromès a exercir la seva influència per posar fi a les hostilitats en territori ucraïnès. Kíev assegura que té evidències de que Moscou va equipar als rebels prorussos.


Els 198 cadàvers de l’avió malaisi localitzats són traslladats a Donetsk. Els separatistes ucraïnesos confinen els cossos de 200 víctimes en un tren.

Alemanya, França i Gran Bretanya pressionen a Putin per tal que inici una investigació sobre el sinistre. Kíev assegura que no pot garantitzar la seguretat dels pèrits internacionals sobre el terreny.



Obama acusa als prorussos de “bloquejar” la investigació sobre l’avió. Els rebels accepten entregar els cadàvers i les caixes negres del Boeign.

El president nord-americà ha instat a Rússia a utilitzar la seva influència per permetre una investigació “transparent”.

Els combatents de Donetsk dificulten la investigació de l’atac a l’aeronau.


El tren refrigerat amb els cossos de les víctimes de l’avió arriba a Jàrkov. Els cadàvers recuperats del MH17 arriben a una zona controlada per Kíev.

El comboi, acompanyat de 16 representants d’Holanda, Malàisia i l’OSCE, va sortir aquesta matinada des de Donetsk. Forenses malaisis i holandesos preparen els cossos pel seu trasllat a Holanda.

23/07/14 La Vanguardia (versió digital) El País (versió

Ucraïna afirma que els seus dos caces van ser abatuts des de territori rus. Ucraïna assegura que els prorussos han derribat dos dels seus

Els avions no van poder evitar ser assolits tot i realitzar maniobres antimíssils. Els dos avions haurien caigut a prop d’on va ser derribat el MH17.


digital)

caces.


Els EUA acusen a Rússia de bombardejar posicions ucraïneses.

Els Estats Units han assegurat avui que tenen proves de que Rússia ha estat disparant rondes d’artilleria des del seu territori contra posicions de les Forces Armades ucraïneses per ajudar als rebels prorussos.


Ucraïna continua la seva ofensiva contra els prorussos a l’est del país. EUA denúncia l’escalada militar russa.

Ucraïna anuncia que continuarà la seva ofensiva contra els separatistes prorussos tot i la dimissió del primer ministre, Arseni Iatseniuk, i de les dificultats per finançar la campanya militar. Washington acusa a Moscou de llançar projectils i de traslladar armament i tropes a la frontera.


Els EUA asseguren que l’artilleria russa està obrint foc contra Ucraïna.

5.000 soldats ucraïnesos, cercats on va caure l’avió MH17.

La CIA adverteix que Putin augmenta el desplegament de les seves tropes a la frontera. “Han deixat de rebre menjar i equip de combat” assegura un líder separatista.


Moren 30 civils per foc d’artilleria a l’est d’Ucraïna. Els combats a Ucraïna impedeixen accedir a les restes del MH17

El comandament militar ucraïnès ha acusat a les milícies separatistes prorusses del bombardeig amb artilleria. La missió de supervisió de l’OSCE cancel·la una visita a la zona de l’accident.



L’exèrcit ucraïnès pren diverses ciutats a prop d’on va ser derribat l’avió. L’ONU avisa que el conflicte d’Ucraïna es cobra amb 1.100 morts.

L’exèrcit ucraïnès ha pres diverses ciutats de la regió rebel de Donetsk a pocs quilòmetres del lloc on va ser derribat el passat 17 de juliol l’avió malaisi amb 298 persones a bord, s’ha informat en una comunicat. Els combats impedeixen per segon dia consecutiu l’accés de l’OSCE a la zona del sinistre.


LA UE acorda sancions financeres contra Rússia i un embargament d’armes.

Els governs de la Unió Europea han arribat a un acord polític per restringir al país l’accés als mercats de capital a Europa.


La UE tracta de castigar a Rússia amb sancions que la perjudiquin el mínim possible. Rússia replica que Europa serà víctima de les seves pròpies sancions.

La Unió Europea vol aconseguir un impacte significatiu en l’economia russa, però intenta que la seva economia es vegi afectada el mínim possible tot i la interdependència dels dos.

El preu de l’energia, la indústria i els bancs dels països de la UE seran els més afectats.




Les tropes ucraïneses guanyen terreny a Donetsk. Bielorússia acull el diàleg entre Kíev i Moscou.

L’ofensiva impedeix investigar l’atac a l’avió malaisi. El conflicte bèl·lic a Donetsk s’agreuja i afecta ja al subministrament de les mines.


Almenys 10 soldats ucraïnesos han mort al caure en una emboscada dels prorussos. Els experts aconsegueixen inspeccionar 14 dies després el lloc on va estavellar-se l’avió.

El succés s’ha produït a la ciutat de Shajtiorsk, a pocs kilòmetres d’on va ser derribat el vol de Malaysian Airlines amb 298 passatgers a bord. Els forenses recullen mostres d’ADN dels passatgers del MH17.


Experts holandesos i australians localitzen més restes mortals de les víctimes de Malaysia. Putin adverteix a Obama de que pressionar amb represàlies és contraproduent.

Algunes granades han estellat prop de la zona on es desenvolupa la investigació, segons informa el canal públic holandès NOS. Els experts estrangers troben restes humanes al lloc on va caure el Boeing.


Kíev ha recuperat ja tres quartes parts del territori.

L’exèrcit ucraïnès ha perdut uns 400 efectius des del començament del conflicte amb els rebels prorussos l’abril passat.



Ucraïna obre corredors humanitaris per a la població civil de l’est.

Ucraïna obre corredors i insisteix als civils que deuen abandonar la zona prorussa.

Lugansk, Donetsk i Gorloka , places fortes dels prorussos , estan pràcticament envoltades per les tropes ucraïneses. Moscou anuncia exercicis militars per aquesta setmana a prop de la frontera conjunta.


Ucraïna prepara l’assalt a les capitals de l’est prorús.

Les seves tropes estan a les portes tant de Donetsk com de Lugansk, les dues sota un continu foc d’artilleria.


Putin ha prohibit les importacions de països que han recolzat les sancions a Rússia. Rússia represàlia a Occident amb les seves pròpies sancions.

El president rus ha donat ordre de que augmenti la oferta de productes nacionals i impedeixi un alça dels preus d’aquests davant la reducció de les importacions. Putin encarrega un llistat de productes que seran limitats o prohibits un any.


Almenys un mort en un atac amb artilleria al centre de Donetsk. Dimiteix el líder dels rebels prorussos de Donetsk.

Diversos projectils han impactat l’hospital central de la ciutat rebel de l’est d’Ucraïna. Alexander Borodai cedeix el seu lloc a un dels seus comandants.




Identificades 23 víctimes de l’accident d’avió d’Ucraïna.

Ucraïna amenaça amb tallar el trànsit del gas rus a Europa.

El Govern d’Holanda adverteix de que la identificació de totes les víctimes “pot portar mesos”. Fins el 60% del combustible de la UE circula per gasoductes que travessen el territori ucraïnès.


Moren 13 militars ucraïnesos en combats amb prorussos. Kíev i Moscou es creuen acusacions sobre una suposada invasió russa a Ucraïna.

Els combats es desenvolupen en les localitats de Mngopolie, Stepànovka, Grigorovka, Krasni Yar i a l’aeroport de Lugansk. Moscou nega que l’enviament d’ajuda humanitària és una cortina de fum per envair el país.


Kíev continua l’ofensiva a les regions de Donetsk i Lugansk. Rússia participarà en una missió humanitària internacional a Ucraïna.

La situació continua sent tensa a l’est d’Ucraïna on l’exèrcit vol fer-se amb el control de les regions de Donetsk i Lugansk, sotmeses a duríssims enfrontaments entre les tropes i els separatistes. El ministre d’assumptes exteriors rus, Serguei Lavrov, diu que negocia amb el govern de Kíev, l’ONU i la Creu Roja.



Ucraïna demana a la població fugir de les ciutats rebels abans d’atacar-les. La Unió Europea adverteix a Putin contra tota acció a Ucraïna.

El govern assegura que oferirà qualsevol mitjà de transport necessari per tal de que els civils puguin abandonar Donetsk i Lugansk. Moscou anuncia l’enviament a Donbas d’un comboi humanitari “sense escolta.”


La UE i Ucraïna estudien canvis en el seu acord de trànsit de gas rus.

L’enviament d’un comboi humanitari de Rússia a l’est d’Ucraïna suscita recels.

L’objectiu final és que Europa pugui comprar el combustible directament a Rússia. Kíev exigeix als russos que entreguin la càrrega a la Creu Roja a la frontera.


Kíev:”Que la sal que porta Putin a “l’ajuda humanitària” se la fiqui als… Putin exhibeix el seu control de Crimea juntament amb l’elit russa.

El ministre de l’interior ucraïnès afirma que l’ajuda humanitària russa no entrarà a l’est del país. El mandatari visita la seu principal de la base de la Flota del mar Negre.


Forces ucraïneses ataquen amb artilleria pesada el centre de Donetsk. Putin dóna la mà després de les sancions.

Un civil ha mort i uns altres tres han resultat ferits per metralladora quan un projectil ha caigut en un creuament de carrers. El president diu que Rússia vol cooperar però no a qualsevol preu.



Kíev anuncia la destrucció d’un comboi militar rus en terra ucraïnesa. L’OTAN denúncia una incursió russa a Ucraïna.

Una columna de vehicles militars russos han entrat avui en territori ucraïnès, en el marc de l’operatiu per entregar ajuda humanitària a les regions de l’est del país. Una columna de blindats lleugers creuen el país veí per una escletxa a la frontera.


Ucraïna reconeix la càrrega per a l’est del país com ajuda humanitària. Kíev manté els atacs mentre els prorussos anuncien el seu rearmament.

Kíev ha reconegut avui com ajuda humanitària, sota la atenta mirada de la Creu Roja, la càrrega que es troba a bord dels 262 camions russos en la frontera russo-ucraïnesa i que serà destinada a la població de l’est del país, segons un decret signat per la ministra de Política Social, Ludmila Denísova. El líder de Donetsk afirma que espera 1.200 combatents entrenats per Rússia.


Ucraïna reconeix el comboi rus com ajuda humanitària. Els rebels prorussos derriben un altre avió ucraïnès a Lugansk.

El comboi, compost per 280 camions amb unes 2.000 tones d’ajuda, va partir la setmana passada des de Moscou per ajudar a la població civil. Els primers 16 camions d’ajuda russa arriben a la frontera de Donetsk.


Ucraïna torna a obrir la porta a un alto el foc. Kíev i Moscou acorden a Alemanya desbloquejar el comboi humanitari rus.

Kíev reitera les condicions als separatistes prorussos: respectar la treva, alliberar els presoners i el control de les fronteres russes. Ucraïna assegura que una columna de refugiats de Lugansk ha estat atacada amb morters.



Putin i Poroixenko es reuniran el pròxim dimarts a Minsk. Merkel decideix viatjar a Kíev per impulsar el fi del conflicte ucraïnès.

El dos mandataris coincidiran a la capital de Bielorússia amb motiu de la cimera de la Unió Duanera. L’atac contra un comboi de civils ucraïnesos provoca almenys 17 morts.


Rússia exclou diversos productes de la llista d’aliments que va prohibir importar.

Es disparen les baixes civils a Ucraïna després d’envoltar les bastions rebels.

El govern ha pres aquesta decisió per l’impacte que la seva absència en el mercat tindria per a certes categories de la població. Almenys 34 persones han mort en les últimes 24 hores a la província de Donetsk.



Ucraïna participarà en la cimera de Minsk per negociar la pau amb Rússia.

L’ofensiva de l’exèrcit accelera la fuga de civils.

La pau a l’est d’Ucraïna està en mans de Rússia , ja que segons el president ucraïnès Petrò Poroixenko, és la màxima responsable de la situació en aquesta part del país. Dos terços de la població de la ciutat de Lugansk ha fugit.


El comboi rus creua la frontera amb Ucraïna. L’OTAN acusa a Rússia d’ utilitzar la seva artilleria contra les tropes de Kíev.

Els primers camions amb ajuda humanitària russa creuen la frontera ucraïnesa fins la ciutat de Lugansk. El Govern d’Ucraïna qualifica l’entrada en el seu país d’ ”invasió”. El comboi d’ajuda humanitària russa entra a Ucraïna sense autorització ni vigilància.


Merkel reitera a Kíev el seu suport a la integritat territorial d‘Ucraïna. Merkel recolza amb una ajuda de 500 milions al Govern

Alemanya destinarà 500 milions d’euros a la reconstrucció de Donbass. El comboi humanitari enviat per Moscou torna a Rússia després de deixar la seva càrrega a Lugansk.


d’Ucraïna.


Poroixenko: Ucraïna ha demostrat que pot defensar-se. Kíev anuncia un rearmament per defensar la independència davant Rússia.

El president ha expressat el seu convenciment de que aquesta “batalla per la independència” conclourà amb la victòria ucraïnesa. El president Poroixenko anuncia una inversió de 2.300 milions d’euros.



El president d’Ucraïna dissol el Parlament i convoca eleccions.

Rússia anuncia l’enviament d’un nou comboi humanitari a Ucraïna.

Petrò Poroixenko, que va arribar al poder el passat 7 de juny, ha anunciat que els nous comicis seran el 26 d’octubre. Moscou no preveu presentar cap nou pla de pau en la cimera de Minsk.



Difonen un vídeo d’un soldat rus presoner a Ucraïna.

Putin es reuneix amb el líder ucraïnès en un acte vigilat per la UE.

“Ens vam que assabentar de que estàvem a Ucraïna quan vam veure uns soldats amb la bandera ucraïnesa”, afirma davant la càmera un soldat que s’identifica com Dimitri Smirnov. El Kremlin adverteix contra l’escalada militar a les regions prorusses.

27/08/14 La Vanguardia El País (versió

Putin i Poroixenko exhibeixen les seves diferències a casa de Lukaixenko. Els rebels ucraïnesos obren un front a prop

La cimera de Minsk confirma les posicions irreconciliables a Ucraïna. Moscou promet influir en els separatistes per obrir un procés de negociacions amb


digital) de la frontera russa en el mar d’Azov.

Kíev.


L’OTAN afirma que més de 1.000 soldats russos combaten a Ucraïna. L’Aliança Atlàntica alerta de l’avanç rus a Ucraïna.

L’aliança assegura que la implicació russa s’està fent “cada vegada més evident” degut al retrocés dels separatistes. L’OTAN considera que mil soldats de Moscou operen dins del país.



Putin recorda als seus “socis “que Rússia és una potència nuclear.

L’OTAN condemna la guerra secreta russa.

“Els socis de Rússia...haurien d’entendre que és millor no jugar amb nosaltres”, ha afirmat el president rus. L’Aliança obre la porta a l’ingrés d’Ucraïna i confirma la intervenció de soldats de Moscou .


Els líders europeus decideixen sobre noves sancions a Rússia. La UE prepara noves sancions a Rússia després de la incursió a Ucraïna.

Els líders europeus han assistit avui a la cimera europea amb la intenció de decidir la possibilitat d’aplicar noves sancions contra Rússia per l’escalada de tensió a Ucraïna. Barroso alerta d’un “punt de no retorn “a la crisis entre Moscou i Kíev.



Un vaixell ucraïnès, atacat des de la costa amb artilleria.

Putin insisteix a Kíev a obrir negociacions sobre l’estructura estatal Kíev.

Els separatistes prorussos reivindiquen l’atac. Els rebels diuen que el govern pateix la seva “primer a derrota naval”. Moscou busca una autonomia que tingui en compte els interessos dels russo-parlants que hi ha al país.


El ministre de defensa ucraïnès adverteix de la proximitat d’una gran guerra amb Rússia.

Valeri Gueletei creu que les morts ascendiran a desenes de milers i serà una guerra no vista al vell continent des de la Segona Guerra Mundial.



Les victòries militars dels separatistes marquen el diàleg ucraïnès.

Kíev acudeix a les converses de Minsk en ple retrocés militar.


Rússia alterarà la seva doctrina militar davant la presència de l’OTAN a l’est.

Moscou assegura que haurà de prescindir de les importacions per a la indústria de defensa.


Kíev rectifica i afirma que només ha acordat postures amb Moscou per la pau.

Putin i Poroixenko esbossen un pacte per frenar el conflicte ucraïnès.

El govern ucraïnès havia donat per fet un alto el foc permanent però ara assegura que s’ha arribat a un pacte sobre “els passos que facilitarien “la pau. El Kremlin proposa un pla de set punts amb base per un alto al foc.



Els EUA i altres països insisteixen en que Rússia ha ”d’afrontar el cost” de les seves accions. L’Aliança Atlàntica prepara el seu rearmament a l’est d’Europa.

Obama, Hollande, Cameron, Renzi i Merkel deixen oberta la possibilitat d’aplicar noves sancions a Moscou per la seva implicació desestabilitzadora a Ucraïna.

L’OTAN estudia crear una força d’intervenció ràpida davant l’amenaça russa.


La UE acorda noves sancions contra Rússia i 24 persones més. Kíev i els separatistes anuncien un alto el foc a l’est d’Ucraïna.

Seran adoptades formalment el dilluns, però poden ser aixecades si l’alto el foc d’Ucraïna resulta estable i verificable. La treva, segons l’OSCE, va posar-se en marxa a les 17:00 hores de la Espanya peninsular del divendres.

06/09/14 La Vanguardia El País

Segona oportunitat a Ucraïna.

L’alto el foc es manté a Ucraïna

El Govern de Kíev pacta un alto el foc amb els insurgents prorussos. Els dos bàndols denuncien


(versió digital)

tot i l’intercanvi de trets. provocacions, però tot i això no han hagut morts en les últimes 24 hores.


Un bombardeig denunciat pels separatistes de Donetsk trenca l’alto el foc.

Els nous bombardejos amenacen l’alto el foc pactat a Ucraïna.

Almenys quatre residents de l’autoproclamada república van ser ferits en l’atac als barris de Kyivskyi, Kuibyshevskyi i Petrovskyi. El protocol de la treva de Minsk contempla més autonomia per a les regions de l’est d’ucraïnès.


Kíev anuncia l’alliberació de 1.200 ostatges. La UE aprova les sancions a Moscou però les ajorna en plena treva.

Poroixenko arriba a la zona de conflicte, en la quarta jornada des de que els dos bàndols van acordar a Minsk un alto el foc. Els vint-i-vuit posen en marxa una nova ronda de càstigs, però pacten que siguin reversibles.



L’avió de Malaysia Airlines va ser abatut a Ucraïna per diversos projectils.

El MH17 va estavellar-se en vol sobre Ucraïna per l’impacte d’objectes externs.

L’informe preliminar de la Junta holandesa de Seguretat sobre les causes de l’accident del vol MH17 confirma que va ser derribat per “objectes d’alta energia”disparats des de l’exterior. L’informe preliminar de Consell Holandès per a la Seguretat descarta errades tècniques.


Putin adverteix l’OTAN de que no vol entrar en una carrera armamentista.

Merkel recolza aplicar noves sancions a Rússia per la seva intervenció a Ucraïna.

El president rus ha cridat a preparar-se davant les potencials amenaces que pot afrontar el seu país. Poroixenko declara que el 70% dels “soldats russos” han abandonat ja el país.



La UE acorda aplicar les noves sancions a Rússia a partir del divendres.

Les mesures, que afectaran per primera vegada al sector petroler, es revisaran a final de mes.



Les noves sancions econòmiques de la UE contra Rússia entren en vigor.

Les sancions dels EUA a Rússia busquen ofegar la seva indústria petrolífera.

Les mesures seran revisades abans de finals de mes per decidir si és necessari anul·lar-les o modificar-les. Les sancions de Washington per la crisis ucraïnesa colpeixen per primera vegada al gegant Gazprom.


Poroixenko buscarà un estatus especial com a aliat de l’OTAN. Rússia acusa als EUA d’intentar trencar els llaços econòmics entre Rússia i Europa.

Putin amenaça d’adoptar represàlies “si convenen a la nostra economia.” Ucraïnesos i prorussos intercanvien acusacions d’haver trencat l’alto el foc.


Els prorussos informen de combats al costat de l’aeroport de Donetsk.

Les milícies separatistes acusen a l’exèrcit ucraïnès d’utilitzar foc d’artilleria contra el districte de Kievski de Donetsk i el poblat de la mina Oktiabraskaya.


Kíev ofereix als rebels prorussos tres anys d’autogovern. Poroixenko proposa tres anys d’autonomia per a l’est d’Ucraïna.

Poroixenko ofereix als separatistes tres anys d’autogovern, eleccions lliures, una amplia amnistia i el lliure ús de la llengua russa. El projecte de llei ofereix amnistia per als milicians que no hagin comès delictes greus.


Ucraïna aprova tres anys d’autogovern per a les zones rebels. L’Eurocambra i el Parlament

La llei també estipula una amnistia per als milicians que no hagin comès crims i deixin les armes en el termini d’un mes. El capítol econòmic, el més


(versió digital)

ucraïnès aproven l’acord d’associació.

espinós i que va desencadenar l’oposició russa, s’aplaça fins al 2016.


Manifestants llencen un diputat a les escombraries. Ucraïna purgarà les institucions de partidaris de l’ex-president Ianukòvitx.

L’incident amb Vitali Zhuravsky va tenir abans de que la Rada rectifiqués un acord amb la UE i recolzés lleis que donen a les regions controlades per prorussos un estatus especial. Rússia lloa la concessió de major autonomia a les zones rebels.


Putin: “si volgués, en dos dies tindria tropes a Riga, Vilnius, Tallin, Varsòvia i Bucarest.

Els EUA ofereixen més ajuda més ajuda militar a Ucraïna però sense assistència letal.

El mandatari rus estaria expressant així les seves amenaces contra estats membres de l’OTAN i la UE. Durant la visita de Poroixenko, el Govern Obama anuncia un paquet de 53 milions de dòlars.


Els rebels prorussos exigeixen al govern ucraïnès que reconeixin la seva independència.

Els rebels prorussos han demanat avui a Ucraïna que reconeixin la seva sobirania com a condició per a signar el document que garantitza tres anys d’autogovern a les zones controlades pels insurgents.



Donetsk no admetrà les eleccions ucraïneses en el seu territori. Ucraïna i els rebels firmen la creació d’una zona desmilitaritzada.

“La llei d’estatus especial és un reconeixement de la nostra independència”, afirma el primer ministre de l’autoproclamada República Popular, Alexander Zakharxenko. El primer acord concret per congelar combats no frena els trets a Donetsk.




La UE demana a Kíev i als prorussos que mantinguin l’alto el foc després de signar l’acord.

Milers de russos demanen la pau d’Ucraïna.

La UE ha celebrat avui l’acord sobre l’alto el foc signat per les autoritats ucraïneses i els rebels prorussos, però ha demanat a les dues parts que mantinguin l’alto el foc. L’oposició russa protesta per la intervenció en el conflicte del país veí.


Merkel i Poroixenko denuncien les violacions de l’alto el foc. Kíev replega les seves tropes per crear una zona desmilitaritzada amb els separatistes.

La canceller alemanya, Àngela Merkel, ha parlat avui per telèfon amb el president d’Ucraïna, Petrò Poroixenko, i els dos es van mostrar preocupats per les “persistents violacions a l’alto el foc per part dels separatistes”. Les parts van pactar una línia de 30 quilòmetres sense combats als voltants de Donetsk i Lughansk.


Enterren a més de 70 soldats sense identificar a l’est d’Ucraïna.

Uns altres 700 combatents continuen presoners i 1.200 ja han estat posats en llibertat pels sublevats.

4.2. Annex B Taula informativa de Síria

Data

Diari

Titular

Extracte

23/04/14

La Vanguardia (versió digital)

L' ONU denúncia que un milió de civils necessiten ajuda urgent a la ciutat d’Àlep.

Les persones que estan atrapades a la ciutat no posseeixen els aliments i medicines necessàries. Els dirigents humanitaris de l'ONU han denunciat la greu situació humanitària de Síria en especial la de la ciutat d’Àlep.

24/04/14


Londres “recluta” a mares per dissuadir als seus fills de que vagin

Centenars de britànics musulmans han anat a la guerra de Síria: 40 han estat arrestats quan tornaven al Regne Unit.


a la guerra de Síria.


Un atac aeri provoca 27 morts en un mercat sirià.

Almenys 27 persones, tres de les quals eren nens, van morir ahir víctimes d’un atac de l’aviació siriana en un mercat de verdures, a prop d’Àlep.


Almenys 29 morts ahir en xocs i bombardejos a prop de Damasc i a Hama.

Segons informa l’Observatori Sirià de Drets Humans ja són 150.000 el nombre de morts a Síria des del començar del conflicte al març de 2011.


Almenys 24 morts en bombardejos dels rebels al barri del règim a Àlep. Al-Àssad guanya terreny en la farsa de les eleccions.

Els rebels han llençat atacs projectils i han causat 24 morts i 52 ferits. Cada set anys es convoquen eleccions que sempre guanya la família que dirigeix Síria des de l’any 1971.


L’oposició siriana demana a la Comunitat Internacional que actuï contra al-Àssad.

La Coalició Nacional Síria (CNS), principal aliança opositora del país, ha demanat a la Comunitat Internacional que acabi amb el règim Baixar al-Àssad, després de que aquest es presentés una altra cop a les eleccions.



Quatre nous candidats es postulen per a les eleccions síries.

Un doble atemptat ha provocat 42 morts i 111 ferits a la ciutat d’Homs.

Avui s’han registrat al Alt Tribunal Constitucional per concórrer als comicis presidencials a Síria. Amb aquests quatre, ja són onze els aspirants. A Damasc diversos projectils han provocat 17 morts i 50 ferits.


El País

Almenys 18 morts en un bombardeig contra una escola d’Àlep.

L’ OPAQ investigarà l’ús de clor per part de

Una dotzena dels morts podrien ser nens. Aquest atac s’ha produït després de constants atacs contra el règim durant el dia d’ahir. L’Organització per a la Prohibició d’Armes Químiques (OPAC) creu que


(versió digital) l’exèrcit d’Àssad. Síria ha eliminat un 90% de les seves existències.


Almenys 33 morts per un bombardeig de l’exèrcit sirià a la ciutat d’Àlep.

Aproximadament 33 persones han mort avui en un bombardeig de l’aviació governamental en un mercat d’Àlep.


L’exèrcit sirià avança en zones de la ciutat d’Àlep.

L’exèrcit ha avançat fins a la ciutat d’Àlep, la més gran del nord de Síria, segons informa l’Observatori Sirià dels Drets Humans.



Mor prominent opositor sirià per trets a la perifèria de Damasc.

S’intensifiquen els atacs rebels a posicions d’Àssad.

El prominent opositor sirià Mohamed Fleitani va morir ahir després de rebre diversos trets per part d’uns desconeguts a la localitat de Duma, al nord de Damasc, segons ha informat el CNS. Diverses agències i una televisió libanesa, propera a al-Àssad, han informat d’un alt al foc a la ciutat vella d’Homs.


Els països veïns de Síria aborden la situació dels refugiats.

Els caps de la diplomàcia d’Iraq, Jordània, Turquia, Egipte i del Líban es reuniran avui per analitzar el deteriorament de la situació humanitària degut a l’arribada massiva de refugiats sirians als seus països.


Rebels i règim sirià signen un acord per a retirar-se del casc antic d’Homs. Els rebels sirians ultimen la retirada d’Homs després de rendir-se.

L’escrit estipula que entre 2.200 i 2.400 combatents sortiran de la ciutat en 40 autobusos. El governador de la província afirma que aquest pacte amb els insurgents es complirà dintre de 48 hores.


Partit d’oposició tolerat recolza la candidatura d’Àssad a les presidencials.

El Partit Nacionalista Social Sirià (PNSS), membre de l’oposició tolerada, ha anunciat el seu recolzament a la candidatura de Baixar al-Àssad per a les eleccions del 3 de juny.


07/05/14 La Vanguardia ( versió digital)

Comença la retirada dels 2.000 rebels sirians del centre d’Homs.

Els opositors, que resistien a la ciutat, s’han endut amb ells les armes mitjanes i lleugeres per un motiu de seguretat.


Al-Àssad recupera tot Homs després d’un acord amb els rebels. Una explosió destrueix un hotel i altres edificis del centre d’Àlep.

Els milicians surten de la ciutat amb les seves armes a canvi de presoners. Els insurgents van posar una bomba en un túnel sota de l’edifici, segons narren els mitjans locals.


Kerry es va reunir ahir amb el líder opositor sirià per tractar ajuda contra Àssad.

El secretari d’estat dels EUA, John Kerry, s’ha reunit avui amb Ahmad Jarba per buscar formes de recolzar als opositors del règim de Baixar al-Àssad i frenar l’augment de l’extremisme al país.


Almenys sis morts per una explosió d’un cotxe bomba al centre de Síria. Dos mil brigadiers.

Sis persones han mort avui i diverses han resultat ferides. S’estima que uns dos mil ciutadans s’han allistat voluntaris per lluitar a Síria contra el règim d’Àssad.


L’aigua segueix tallada a la ciutat d’Àlep per setè dia consecutiu.

L’aigua porta set dies tallada després de que els rebels intentessin tallar el subministrament d’aigua que anava destinada als barris controlats pel règim de Baixar al-Àssad.


El País

Ahir va començar la campanya electoral per a les presidencials de Síria. Els veïns tornen a Homs mentre Àssad inicia la campanya electoral.

La campanya va començar ahir de forma oficial a Síria, on el pròxim mes de juny es celebraran uns comicis en els quals al-Àssad buscar aconseguir imposar-se i un tercer mandat. Els civils tornen a la capital rebel dos anys després.



Més de 4.700 morts com a conseqüència de la lluita entre grups gihadistes a Síria.

Segons informa l’Observatori Sirià de Drets Humans han mort més de 4.700 persones des de que va estellar la lluita entre gihadistes rivals el passat mes de gener.


L’oposició siriana presentarà una denuncia contra Baixar al-Àssad al tribunal de la Haya.

La Coalició Nacional Síria prepararà a Brussel·les una demanda judicial per crims contra la humanitat comesos pel règim sirià.

15/05/14


Kerry diu que el règim sirià ha pogut utilitzar clor en atacs químics. Obama es resigna a una Síria sota el domini de Baixar al-Àssad.

El secretari d’estat dels EUA diu que existeixen dades que apunten a un possible ús de clor com arma química. Les passivitats dels EUA davant la guerra civil enterren el dret d’ingerència.


Almenys vuit persones mortes per l’explosió d’un cotxe bomba al nord de Síria.

Entre aquestes víctimes es trobaven diversos menors. L’explosió d’aquest cotxe bomba s’ha produït al poble de Binish.


L’exèrcit assegura haver matat a 77 “terroristes” en diversos punts de Síria.

Segons informa l’agència de notícies oficial Sana l’exèrcit hauria matat 77 “terroristes” a la província d’Ideb i als afores de Damasc.


Forces de Jordània maten un home que intentava infiltrar-se a Síria.

Segons ha publicat l’exèrcit de Jordània durant les últimes 72 hores l’exèrcit ha matat un home i ha ferit a uns quants més que intentaven entrar a Síria.

19/05/14 La Vanguardia El cap de la defensa aèria mor en un atac dels rebels.

El govern sirià va anunciar ahir la mort del cap de la defensa aèria, Hussein Isac, en els combats contra els rebels als voltant de Damasc.


Mor un dirigent gihadista en diversos xocs al nord-est de Síria, segons informen els rebels.

Omar Rafadan ha mort avui en combats contra el Front al Nusra, filial d’Al-Qaida a Síria.




Almenys 50 rebels han mort en xocs propers a la presó central d’Àlep.

Rússia i la Xina impedeixen que la Cort Penal investigui els crims comesos a la guerra de Síria.

50 rebels han mort entre ahir i avui en enfrontaments contra les forces del règim de Baixar a-Àssad segons ha informat l’Observatori Sirià de Drets Humans. Moscou i Pequín voten en contra d’una resolució signada per més de 60 països. Els dos països han bloquejat en quatre ocasions propostes que anaven en contra del règim d’Àssad.

22/05/14 La Vanguardia ( versió digital)

Almenys 26 morts en xocs entre el règim i els rebels al centre de Síria

Totes aquestes víctimes s’han donat en enfrontaments entre les forces del règim i els rebels islamistes de la província d’Hama, al centre de Síria.


El País

El règim sirià eleva a 39 morts i 205 ferits víctimes en atacs a Deraa. El veto de Rússia i Xina impedeix que el tribunal de La Haya investigui a Síria.

Les autoritats sirianes han elevat avui a 39 morts i 205 ferits els morts en un atac contra un acte a favor del president sirià Baixar al-Àssad. Moscou i Pequín bloquegen a l’ONU una causa penal pels crims de guerra.


Avions militars bombardegen un suburbi de Damasc mentre l’ONU reparteix ajuda.

Els bombardejos s’han produït avui a Duma, al nord de Damasc, mentre es trobava una delegació de l’ONU repartint ajuda humanitària.


Almenys 30 morts i ferits en 4 atemptats suïcides contra l’exèrcit sirià.

Almenys 30 persones han mort o han resultat ferides en quatre atemptats contra punts de control de l’exèrcit sirià a Ideb.

26/0514 La Vanguardia (versió digital) El País (versió digital)

El Govern de Síria expulsa als encarregats de negociacions a la ambaixada de Jordània. Escut doble per als criminals.

Han ordenat aquesta expulsió després de que Amman declarés persona “non grata” a l’ambaixador sirià al regne de Jordània. Rússia i Xina han impedit amb el seu veto la persecució dels crims contra la humanitat comesos a Síria.




Observatori de Drets Humans confirma dos atacs químics en una ciutat siriana. Cinc observadors de l’ONU segrestats i alliberats a Síria.

L’Observatori Sirià de Drets Humans ha confirmat que dos atacs químics es van produir a Kafr Zita, província central de Hama, els passats 11 i 22 de maig. El govern d’Al-Àssad culpa als rebels de “cometre delictes terroristes”

28/05/14 La Vanguardia(versió digital)

Almenys 47 morts ahir en xocs i bombardejos a la província d’Àlep.

Els morts han estat ciutadans d’Àlep i de la perifèria, segons ha informat l’Observatori Sirià de Drets Humans.


Gihadistes executen a deu persones, entre ells 4 menors, al nord de Síria.

Els grups encarregats de dur a terme les execucions han estat membres del grup radical Estat Islàmic al poble d’Al Talilia a la província d’Al Hassaka.

30/05/14 La Vanguardia Primer gihadista nord-americà mort en la guerra siriana.

Washington investiga la mort en un atac suïcida de qui, si es confirma, seria el primer ciutadà dels Estats Units que ha mort com a gihadista a Síria.


Moren 20 soldats del règim sirià en un atac d’islamistes a Àlep.

Almenys 20 membres de les forces lleials al règim sirià de Baixar al-Àssad han mort avui en un atac de brigades islamistes contra un túnel a la ciutat d’Àlep.


Milers de sirians recolzen a Baixar al-Àssad als carrers de Damasc abans de les eleccions.

En només dos dies Síria viurà les primeres eleccions presidencials després de l’esclat del conflicte l’any 2011.


Al-Àssad escenifica els seus avenços bèl·lics en les presidencials sirianes.

Àssad i el seu exèrcit han aconseguit reduir les bosses rebels a la perifèria.


Al-Àssad renova avui la presidència per aclamació.

Les eleccions no frenen la guerra, que s’acarnissa amb Àlep.



Les eleccions a Síria tornen a obrir les ferides de tres anys de guerra civil.

Algunes famílies tenen els seus fills lluitant als dos fronts del conflicte.



La Síria controlada pel règim vota en massa a favor d’Àssad. Al-Àssad s’apunta un altre gran triomf electoral a les eleccions síries.

El règim de Damasc i els seus opositors llancen atacs durant la jornada electoral. L’actual president ha guanyat amb el 88’7% dels vots. Són els primers comicis en 50 anys en els quals hi ha més d’un candidat.


Baixar al-Àssad es veu reforçat en el poder després del seu triomf electoral.

Baixar al-Àssad ha assegurat que després de guanyar les eleccions en el seu tercer mandat ha reforçat la convicció per continuar al poder sense canviar la seva estratègia.


La batalla subterrània de Damasc.

Els túnels serveixen als rebels per atacar per sorpresa punts estratègics.


50 milicians espanyols combaten a Síria contra les forces de Baixar al-Àssad.

El planter es troba a Ceuta, Melilla, Madrid i Barcelona.


Els habitants de la devastació.

Després de la sortida dels rebels, els ciutadans d’Homs narren com han sobreviscut a dos anys d’assetjament de l’exèrcit sirià.


Al-Àssad decreta un indult per als presos després del triomf a les eleccions. Farsa a Síria.

El president sirià, Baixar al-Àssad, ha decretat avui un indult per als presos que hagin comès crims abans d’avui, 9 de juny, segons ha informat la presidència en un comunicat. Mentre al-Àssad munta una ficció electoral, 2.000 europeus lluiten contra el seu règim.



Els refugiats sirians costen al Líban 4.500 milions de dòlars.

Segons el governador del banc central libanès, Riad Salame, els refugiats sirians costen aproximadament mil milions de manera directa i 3.500 milions de manera indirecta.


Síria acusa Occident de l’endarreriment en la destrucció de les armes químiques.

El viceprimer ministre sirià, Faisal Miqdad, ha responsabilitzat avui a Occident de l’endarreriment de la destrucció de les armes químiques.


Almenys 7 morts i 25 ferits per una explosió a la ciutat d’Homs.

Almenys set persones han mort i 25 han resultat ferides avui per l’explosió d’un cotxe bomba a la ciutat d’Homs, situada al centre de Síria.


Els gihadistes frenen els combats de Síria per centrar-se en Iraq.

Els radicals sunnites porten a Síria el botí bèl·lic obtingut en els seus avenços a Iraq.


Renuncien 9 oficials de l’opositor Exèrcit Lliure Sirià per falta de suport.

Nou oficials de l’opositor Exèrcit Lliure Sirià (ELS), responsables en alguns fronts de batalla, han renunciat avui perquè consideren que hi ha una manca de suport als combatents que estan sobre el terreny.


El règim sirià allibera a 1.500 presos en una setmana com part de l’indult.

Les autoritats sirianes han alliberat durant l’última setmana a 1.500 presos com part de l’indult declarat pel president Baixar al-Àssad després de la seva victòria electoral a les eleccions del 3 de juny, ha informat avui l’Observatori Sirià de Drets Humans.


El perdre dels Àssad. Un genet que va guanyar el germà del dictador sirià ha passat 21 anys pres.


Inspectors d’armes químiques veuen “creïble” l’ús de gas clor a Síria.

Els inspectors d’armes químiques de l’ONU i de l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques (OPAQ) consideren creïbles les


denúncies sobre l’ús de productes químics tòxics a Síria segons ha informat avui aquest organisme amb seu a La Haya.


Pujen a 60 els morts per un bombardeig de l’exèrcit a la ciutat d’Àlep de fa dos dies.

El nombre de morts ha incrementat a 60 en un bombardeig que va dur a terme l’aviació militar contra el barri d’ Al Sukari a la ciutat siriana d’Àlep fa dos dies, segons ha informat l’Observatori Sirià de Drets Humans.


El nombre de refugiats sirians a Turquia ja ha superat el milió.

La guerra civil siriana ha desplaçat a 1.050.000 persones fins al país euroasiàtic.


Almenys 35 morts per un cotxe bomba a la província siriana d’Hama. “La guerra ens persegueix des de l’any 2011”.

Almenys 35 persones han mort avui i unes altres cinquanta han resultat ferides després de l’explosió d’un cotxe bomba a la província d’Hama, al centre del país, segons informa l’agència estatal de notícies Sana. Els refugiats sirians al Líban assumeixen que no tornaran a les seves cases a mig termini.


Els insurgents gihadistes prenen un lloc fronterer entre Iraq i Síria.

Els gihadistes de l’Estat Islàmic d’Iraq i el Llevant (EIIL) es van fer amb el control del lloc fronterer amb Síria d’Al Qaem, a l’oest d’Iraq, han informat avui a EFE fonts de seguretat.


Els gihadistes s’endinsen a Iraq des de la frontera amb Síria.

Els gihadistes sunnites que lluiten contra les forces del Govern a Iraq s’estan endinsant al territori iraquià des de la frontera amb Síria després de prendre avui tres noves localitats.


Els grups rebels sirians envien nens a la guerra.

Human Rights Watch afirma que adolescents de fins a 15 anys són enviats al camp de batalla i que hi han menors de 14 en treballs de suport.



Síria culmina l’entrega de totes les armes químiques que va declarar.

L’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques (OPAQ) anuncia la sortida de l’últim vaixell amb aquestes armes.


El govern sirià acusa a la UE de recolzar als “terroristes” després d’aplicar noves sancions.

El govern sirià ha acusat avui a la UE de recolzar als “terroristes” després d’ampliar, el dilluns, les sancions contra persones vinculades al règim de Damasc.


El Cape Ray parteix de Rota per neutralitzar les armes químiques sirianes.

El vaixell nord-americà ha parit avui de la base naval de Rota, Cadis, al sud d’Espanya, per fer-se càrrec de l’arsenal químic sirià en un port italià i procedir a la seva destrucció en aigües internacionals.


Almenys tres morts i dotze ferits en un atemptat al nord-est de Síria.

Almenys tres combatents islamistes han mort avui i una dotzena de persones han resultat ferides en un atemptat amb cotxe bomba a la província nord-oriental de Deir al Zur.


La Casa Blanca vol enviar 500 milions de dòlars a l’oposició siriana. Obama demana 500 milions de dòlars per equipar militarment a grups rebels sirians.

Barack Obama ha sol·licitat al Congrés 500 milions de dòlars per entrenar i equipar a l’oposició moderada de Síria.

El pla, que ha de ser aprovat pel Congrés, busca “entrenar i equipar” a la oposició moderada.


Desenes de morts i ferits en un atemptat a Damasc.

L’explosió ha tingut lloc a prop d’un mercat popular en el suburbi de Duma i ha provocat danys materials. El nombre de víctimes podria augmentar.



Més de 5.600 persones han mort en enfrontaments entre rebels. Gihadistes a Síria crucifiquen a vuit rebels per ser massa moderats.

Un total de 5.641 persones han perdut les seves vides des del passat 3 de gener en enfrontaments entre fraccions islamistes rivals en set províncies sirianes, segons ha informat l’Observatori Sirià de Drets Humans. L’Observatori Sirià de Drets Humans denúncia que van trigar tres dies en morir.


L’Estat Islàmic d’Iraq i Síria declara la instauració del califat. L’EIIL instaura un califat a les zones que controla a Iraq i Síria.

El grup extremista designa califa “per a tots els musulmans” al terrorista Abu Bakr al Bagdadi. L’exèrcit iraquià llança una ofensiva per recuperar Tikrit.


Gihadistes alliberen a centenars de presoners indultats a Síria pel seu líder.

El grup radical Estat Islàmic (EI) ha alliberat un centenar de presoners al nord de Síria, en el marc d’un indult ordenat pel seu líder, Abu Bakr al Bagdadi, amb motiu de la proclamació del califat musulmà.


Almenys 22 morts des del dilluns per trets de coets al nord de Síria.

Almenys 22 persones han mort des del dilluns, entre elles quatre menors, pel tret de coets en diferents zones de la localitat d’Ideb, al nord de Síria.


L’Estat Islàmic ja controla un àrea a Síria cinc vegades més gran que el Líban.

El grup radical Estat Islàmic s’ha fet avui amb el control de tot l’est de la província de Deir al Zur.


Londres va planejar entrenar i equipar a 100.000 rebels sirians.

El projecte secret va ser descartat per David Cameron per considerar-lo “massa arriscat”.


Mor una família de 8 membres per un bombardeig del règim al sud de Síria.

Els vuit membres d’una família, entre ells sis nens, han mort avui per un bombardeig de l’aviació governamental a la localitat de Dael, a la província meridional siriana de Deraa.



L’Estat Islàmic deporta a unes 150.000 persones a l’est de Síria.

L’Estat Islàmic ha deportat a unes 150.000 persones que vivien en la província de Deir al Zur, a l’est del país, com càstig a la seva oposició a aquest grup radical.


El règim sirià busca avançar pel nord-est d’Àlep per cercar la ciutat.

L’exèrcit sirià intenta avançar pel nord-est de la ciutat d’Àlep per cercar els rebels que hi ha al seu interior després de prendre fa tres dies la zona industrialitzada i unes altres parts de la perifèria nord-oriental.


Oposició siriana demana suport davant del “binomi terrorista” d’Àssad i els gihadistes.

L’oposició siriana ha denunciat avui que el grup gihadista Estat Islàmic (EI) i el president sirià, Baixar al-Àssad, són “aliats” i formen un “binomi terrorista” davant el qual la Comunitat Internacional s’ha d’enfrontar.


Els EUA feliciten al nou líder de l’opositora Coalició Nacional Siriana.

Els EUA han donat avui la benvinguda al nou líder de l’opositora Coalició Nacional Síria, Hadi Bahra, amb el qual esperen continuar treballant per enfortir l’oposició moderada.


Damasc demana a l’ONU que condemni la massacre de 14 civils comesa a Hama.

El govern sirià ja demanat avui al Consell de Seguretat de l’ONU que condemni la massacre comesa ahir per “grups terroristes” que van matar a catorze civils a la província central de Hama i que adopti mesures serioses.


Almenys 18 morts en atacs d’islamistes contra un poble del centre de Síria.

Almenys divuit efectius progovernamentals han mort avui, en un atac del Front al Nusra, al poble d’Al Rahyan la localitat natal del ministre de defensa, Fahd Yasem al Freich.


L’oposició siriana desvela l’assassinat d’un cap rebel a Amman.

La Coalició Nacional Siriana, principal aliança opositora, ha desvelat avui l’assassinat a trets del cap de l’Exèrcit Lliure Sirià (ELS), Maher Rahal.


Almenys 8 morts en un atemptat a la zona ocupada per l’EI a l’est de Síria.

Almenys vuit persones han mort avui i un nombre indeterminat han resultat ferits per l’explosió bomba en una zona ocupada pel grup gihadista Estat Islàmic (EI) a la província de Deir al Zur.



Un coet disparat des de Síria ha arribat a l’altiplà del Golan.

El Golan és un territori ocupat per Israel des de 1967 i és el tercer incident que es produeix en tres setmanes.


Almenys dos morts i diversos ferits en un atemptat contra els kurds a Síria.

Almenys dos dones han mort avui i un nombre indeterminat de civils han resultat ferits per l’explosió d’un camió bomba en un caserna de les anomenades Unitats de Protecció del Poble Kurd a la província síria d’Al Hasaka.


Àssad jura el càrrec de president per un tercer mandat. Istanbul pretén enviar als vagabunds sirians a camps de refugiats.

El mandatari sirià pels pròxims set anys adverteix als “estats que recolzen el terrorisme” de que pagaran un alt preu. El governador planteja desallotjar a milers de fugits de la guerra que demanen diners en llocs turístics.


Un centenar de morts en enfrontaments pel control d’un camp de gas a Síria.

Un enfrontament entre el règim sirià i l’Estat Islàmic acaba amb la presa de control del lloc per part dels gihadistes.


L’Estat Islàmic ja controla més d’un terç de Síria.

Lapidada per primera vegada a Síria una persona per “adulteri”. Els gihadistes marquen als cristians i cobren impostos als mercaders per l’aigua i l’electricitat. El Líban observa alarmat l’avanç del grup gihadista.


Exèrcit sirià recupera el control de dues localitats en mans dels gihadistes.

L’exèrcit sirià ha recuperat avui el control de les poblacions d’Ayash i Al Buyima que estaven en mans del grup radical Estat Islàmic (EI) a la província nord-oriental de Deir al Zur, ha informat l’agència de notícies oficial Sana.

20/07/14 -



Almenys 7 morts en un bombardeig al nord de Síria.

Almenys set persones han mort avui, entre elles cinc menors, per un bombardeig de les forces del règim contra la localitat d’Al Bab, a la província septentrional síria d’Àlep.


Esclaten xocs intensos entre el règim i els rebels a l’est de Damasc. La guerra siriana es cobra 170.000 vides en 40 meses.

Intensos enfrontaments han esclatat avui entre les forces del règim sirià i els rebels islamistes al barri de Yobar, a l’est de Damasc. El règim de Baixar al-Àssad recupera terreny enfront els rebels.


L’exèrcit sirià pateix la seva pitjor setmana des de l’inici del conflicte.

Les forces lleials al president sirià, Baixar al-Assad, han patit les majors baixes en una setmana des de l’inici del conflicte en març de 2011, amb la pèrdua de 803 efectius. Els Kurds lluiten per expulsar als gihadistes de la regió de Kobane.


Almenys onze morts i vuit ferits per la caiguda de projectils a la ciutat d’Àlep.

Almenys onze persones van morir ahir a la nit, i unes altres vuit van resultar ferides, per l’impacte d’un projectil disparat pels rebels contra un barri de la ciutat d’Àlep segons ha informat avui l’Observatori Sirià de Drets Humans.


L’exèrcit jordà abat un avió no tripulat a la frontera amb Síria.

Les bateries antiaèries jordanes han interceptat i destruït avui un avió no tripulat que sobrevolava l’àrea de Mafraf, 85 quilòmetres al nord-est d’Amman i prop de la frontera amb Síria.


Almenys 484 lleials al règim sirià han mort en 10 dies de lluita contra l’EI.

Almenys 484 seguidors del règim de Baixar al-Àssad han mort durant els últims deu dies en atemptats, emboscades i combats contra el grup gihadista Estat Islàmic (EI) en diverses províncies al nord de Síria.


Set morts per un atemptat en un barri de majoria alauita a la ciutat d’Homs.

Almenys set persones han mort avui i 21 han resultat ferides per l’explosió d’un cotxe bomba en un barri de majoria alauita, confessió que professa el president sirià Baixar al-Àssad, a Homs.



Al-Àssad apareix en públic amb motiu de la festa musulmana de la fi del ramadà.

El president sirià, Baixar al-Àssad, ha aparegut avui en públic en una mesquita de Damasc amb motiu de la festivitat musulmana del “Eid al Fitr” que marca la fi del dejuní del mes de ramadà.


Intensos xocs entre el règim i els rebels en la frontera sirià-libanesa.

Les forces del règim de Baixar al-Àssad i els rebels islamistes han protagonitzat intensos enfrontaments des de la passada matinada en la frontera entre Síria i el Líban, segons han informat activistes i mitjans oficials.


Almenys 13 efectius del règim sirià moren en un doble atemptat a Àlep.

Almenys tretze efectius governamentals han mort avui en un doble atemptat contra l’antic edifici de la direcció de Policia en el centre d’Àlep, la ciutat més gran del nord de Síria, segons ha informat l’Observatori Sirià de Drets Humans.


Gairebé 50 morts en combats entre gihadistes i kurds al nord de Síria.

Almenys 49 persones van morir ahir en xocs entre combatents kurds i del grup radical Estat Islàmic (EI) a la regió de Kobane, segons ha informat avui l’Observatori Sirià de Drets Humans.


Augmenta la proporció de baixes del règim sirià des de l’inici de la guerra.

Les forces del règim sirià van registrar durant el mes de juliol el seu percentatge més alt de morts des de l’inici del conflicte l’any 2011, amb 2.004 víctimes, el 37,5%del total de morts del conflicte durant aquest mes.


Desenes d’islamistes morts en atacs del règim en zona fronterera.

Desenes de combatents islamistes han mort avui en diversos atacs de seguidors del règim de Baixar al-Àssad a la regió siriana d’Al Qulamun, situada a la frontera amb el Líban.


Almenys 34 morts en bombardejos contra dues localitats pròximes a Damasc.

Almenys 34 persones han mort avui en bombardejos del règim sirià contra les localitats de Duma i Kafr Batma, pròximes a Damasc, segons informa l’Observatori Sirià de Drets Humans.



El règim sirià denúncia intents de gihadistes de destabilitzar el Líban.

El Govern de Damasc ha anunciat avui els intents de grups gihadistes, com l’Estat Islàmic (EI) i el Front al Nusra, de destabilitzar el Líban.


Experts tornaran a Síria per aclarir dubtes sobre les armes químiques.

Experts internacionals tornaran al setembre per aclarir els dubtes que existeixen sobre les armes químiques declarades pel règim de Baixar al-Àssad, ha explicat avui l’ambaixador britànic davant l’ONU.


El Regne Unit incinera 190 tones de material químic del règim sirià.

El Ministre d’Assumptes Exteriors del Regne Unit ha informat avui de que han estat incinerades unes 190 tones de material químic, que eren del règim sirià i que podrien haver estat utilitzades per fabricar gas nerviós.


Moren 27 soldats sirians i desenes de ferits en tres atemptats suïcides.

Almenys 27 soldats sirians han mort i desenes han resultat ferits avui en tres atemptats suïcides enfront a la seu de la Brigada 93 de l’Exèrcit sirià, a la província d’Al Raqa, al nord del país, segons ha informat avui l’Observatori Sirià de Drets Humans.


L’Estat Islàmic (EI) controla ja tota la província siriana d’Al Raqa.

Els gihadistes sunnites s’han fet amb el control de l’últim punt del règim en aquesta regió després de violents enfrontaments.


Un membre de la coalició antisiriana surt il·lès d’una emboscada al Líban.

Un membre de la executiva de les Forces del 14 de Març, coalició oposada al règim sirià, ha sortit il·lès d’una emboscada en el poble de Tibeh, a la vall oriental de Beeka, on habiten la major part dels refugiats sirians al Líban.


Al-Àssad encarrega al primer ministre sirià formar un nou govern.

Al Halqi va ser anomenat cap de l’Executiu sirià el 9 d’agost del 2012 , en substitució de Riad Hiyab.



L’Estat Islàmic executa a sis homes a la província siriana de Deir Zur.

El grup gihadista Estat Islàmic va executar a sis homes en diverses localitats que estan sota el seu control en la província siriana de Deir al Zur, segons ha informat avui l’Observatori Sirià de Drets Humans.

12/08/14


Els EUA finalitzen la destrucció d’un precursor per al gas sari de l’arsenal sirià.

Estats Units han completat la destrucció de 581 tones d’un precursor químic per al gas sari que era part de l’arsenal tret de Síria , ha informat avui l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques (OPAQ).


L’Exèrcit sirià torna a controlar una estratègica ciutat als afores de Damasc.

L’exèrcit sirià guanya terreny en el front de la perifèria de Damasc.

Les Forces Armades sirianes han pres el control de la ciutat de Mlha, als afores de Damasc, que havia estat assetjada durant més d’un any. La defensa de la capital s’ha convertit en la prioritat número ú del règim d’Àssad.


Turquia reubica a refugiats sirians després dels atacs de la població local.

Les autoritats turques han començat a traslladar a centenes de sirians que viuen en els camp de refugiats de la ciutat de Gaziantep, després de que veïns d’aquesta localitat ataquessin membres d’aquesta comunitat i destrossessin comerços i vehicles sirians.


L’oposició siriana demana ajuda militar urgent per lluitar contra l’EI. L’oblidada Síria encara es dessagna.

L’opositora CNFROS ha demanat avui a la comunitat internacionals que faci front a l’EI a Síria com ha fet a l’Iraq, amb “una intervenció aèria i armant als rebels sirians.” Existeixen quatre fronts després de 41 mesos de guerra durant els quals han mort 170.000 persones.


Moren 49 persones, entre elles 31 gihadistes, en

Almenys 49 persones, entre elles 31 integrants del grup gihadista Estat Islàmic (EI), han mort avui en


bombardejos del règim sirià.

bombardejos de l’aviació siriana contra més de 20 llocs a la província d’Al-Raqa, al nord del país, segons ha informat l’Observatori Sirià de Drets Humans.


Tòquio informa de que un japonès ha estat segrestat per un gihadista a Síria.

Un ciutadà japonès podria haver estat segrestat per un grup islamista radical a la ciutat d’Àlep, segons informa el Ministeri d’Exteriors nipó.



Els EUA han finalitzat la destrucció de l’arsenal químic sirià.

Els EUA prohibeixen als seus avions comercials sobrevolar l’espai aeri sirià.

El govern dels EUA ha anunciat avui que ha finalitzat la destrucció de les armes químiques de Síria que es trobaven a bord del vaixell Cape Ray. La mesura respon a l’amenaça que suposa la possessió de míssils antiaeris per part dels rebels.


Els gihadistes de l’Estat Islàmic decapiten al periodista James Wright Foley. La guerra que va seduir als occidentals.

Un vídeo mostra la suposada decapitació del jove dels EUA segrestat l’any 2012. Els gihadistes amenacen Obama amb matar un altre informador, Steven Joel Sotlof. Un de cada sis nous milicians que arriba al front de Síria és foraster. 700 francesos i 500 britànics han viatjat a la regió per combatre.


L’oposició siriana demana castigar als responsables del greu atac químic. Els EUA van intentar alliberar sense èxit a ostatges nord-americans a Síria.

La coalició opositora siriana CNFROS ha demanat avui a la comunitat internacional que jutgi als responsables d’un polèmic atac amb armes químiques a prop de Damasc, amb motiu del primer aniversari del succés. Diversos soldats van intentar alliberar-los en una fallida operació.



La guerra de Síria ha causat més de 191.000 morts. L’ONU xifra en 190.000 els morts durant tres anys de guerra a Síria.

El major nombre de víctimes va ser registrat a la governació de la perifèria de Damasc (a prop de 39.393), seguida d’Àlep (31.932). L’organització destaca que el nombre de baixes podria ser molt superior.


L’Estat Islàmic executa 18 persones a Síria i les crucifica. Obama pensa en ampliar a Síria els atacs a l’Estat Islàmic.

Els gihadistes els acusaven de col·laborar amb el règim de Damasc, entre altres, ha informat l’Observatori Sirià de Drets Humans. Els president dels EUA demanarà l’autorització al Congrés abans de començar una ofensiva contra les possessions gihadistes en territori sirià.


Alliberen a Síria al periodista nord-americà segrestat fa dos anys. Alliberat a Síria el reporter nord-americà Peter Theo Curtis.

La tragèdia que patia des de fa dos anys el periodista nord-americà Peter Theo Curtis ha acabat avui quan els seus segrestadors l’han entregat a forces de pau de l’ONU al sud-est de Síria. El govern dels EUA ha confirmat la seva alliberació.


Síria avalarà el bombardeig dels EUA sobre l’EI si el coordina amb Damasc. El règim d’Àssad s’ofereix a col·laborar contra l’Estat Islàmic.

Síria permetrà als EUA atacar als gihadistes Estat Islàmic en el seu territori, sempre i quan sigui ”en coordinació prèvia” amb les autoritats de Damasc, segons ha informat el ministre d’Assumptes Exteriors, Walid al Mualem.

Damasc es reivindica amb interlocutor i rebutja bombardejos en el seu territori sense permís.



Obama autoritza sobrevolar Síria per lluitar contra els gihadistes. Obama autoritza vols sobre Síria per buscar objectius de l’Estat Islàmic.

Els vols de reconeixement s’efecturan amb una combinació de diferents aeronaus ,entre elles avions no tripulats i altres avions especials. La Casa Blanca ha negat que hagi decidit ampliar la intervenció militar contra el grup.


Rebels sirians prenen el control d’un pas fronterer amb el Golan. El règim sirià va utilitzar gas de clor almenys vuit vegades durant el mes d’abril.

Combatents rebels, entre ells membres gihadistes del Front al Nusra, s’han fet amb el control del pas fronterer d’Al Quneitra, que separa Síria dels Alts Golans, en mans d’Israel. Un informe de l’ONU parla d’execucions públiques i amputacions de l’Estat Islàmic.


Estat Islàmic executa a desenes de soldats sirians capturats. L’Estat Islàmic assegura haver assassinat a 259 militars sirians.

Pàgines d’Internet utilitzades habitualment pels gihadistes han elevat a 200 els uniformats executats ahir en aquesta zona. La matança s’hauria produït després de capturar a militars fugits d’una base militar de Raqqa.


Una dotzena de nord-americans lluiten amb l’Estat Islàmic a Síria. L’ONU dóna l’alarma davant del drama de tres milions de refugiats sirians.

El nombre de joves dels EUA que s’han unit a grups radicals islàmics al país s’ha duplicat des del gener passat. Els expulsats per la guerra ja suposen una quarta part de la població del Líban.


Fenández Díaz diu que 51 espanyols combaten com gihadistes.

Espanya i França sumen els seus esforços per combatre el terrorisme en una reunió a Barcelona.




Almenys 37 menors morts en bombardeijos a Síria en les últimes 36 hores.

Israel enderroca un dron sirià que va entrar en el seu espai aèri en els alts del Golan.

Almenys 37 menors d’edat han mort en desenes de bombardeijos amb barrils explosius de l’aviació siriana contra diverses zones del país produïdes durant les últimes 36 hores ,ha informat avui l’Observatori Sirià de Drets Humans (OSDH). Rebels islamistes retenen des del dijous a 44 cascs blaus a la zona.


Rebels islamistes i forces del règim sirià lliuren combats a Quneitra.

Rebels islamistes i forces del règim sirià lliuren durs combats avui en el sector central de la província siriana d’al-Quneitra, veïna dels Alts del Golan, ocupats per Israel.


Moren més de 7.200 persones per violència a Síria durant el mes d’agost.

Un total de 7.219 persones han mort durant el passat mes d’agost a Síria com a conseqüència dels bombardejos i els combats, ha informat avui l’Observatori Sirià de Drets Humans (OSDH).


Almenys 16 morts, inclosos 10 nens, per l’aviació siriana.

Almenys 16 persones han mort, entre elles 10 menors al nord-est de Síria, segons informa l’Observatori Sirià per als Drets Humans (OSDH).


Almenys 18 gihadistes morts, un d’ells dels EUA, en un bombardeig a Síria.

Almenys 18 gihadistes han mort, entre ells un nord-americà, durant un atac de l’aviació militar siriana contra una seu de l’Estat Islàmic a la província nord-oriental de Deir al Zur, ha informat avui l’OSDH.


Troben els cadàvers de 16 alauites segrestats al centre de Síria.

Les autoritats sirianes han trobat avui els cadàvers de 16 persones alauites, confesió que profesa el president Baixar al-Àssad, segons informa l’OSDH.



Avions de combat sirians bombardegen posicions gihadistes a Al Raqa. Franctiradors al vell Alep.

Tres avions de combat sirians han llançat avui vuit atacs sobre posicions del grup gihadista Estat Islàmic (EI) a la ciutat d’Al Raqa, al nord de Síria, ha informat l’OSDH. Diversos dels sis llocs de Síria declarats patrimoni de la humanitat presenten danys irreversibles per culpa de la guerra.


Més de 40 morts en xocs entre l’exèrcit sirià i rebels a Quneitra

Almenys 43 combatents han mort en enfrontaments entre l’exèrcit sirià i brigades rebels a la província de Quneitra, fronterera amb els Alts del Golan ocupats per Israel, segons ha informat avui l’Observatori Sirià de Drets Humans (OSDH).


Almenys 19 morts en bombardeig contra una escola al nord-est de Síria.

Almenys dinou persones van morir ahir, entre elles nou menors, en un bombardeig contra una escola de la província de Deir al Zur al nord-est del país.


Almenys 36 morts en combats i bombardejos als voltants de Damasc

Almenys 36 persones han mort aquest dimarts en xocs i bombarejos en diverses zones als voltants de Damasc.


El líder del grup rebel sirià, Ahrar al-Sham, ha mort en una explosió.

L’Observatori Sirià de Drets Humans confirma la mort d’uns altres 28 dirigents del grup.



Síria considerarà com un atac qualsevol operació contra l’EI sense el seu permís.

Alliberats els 45 casquets blaus de Fiji segrestats per una milícia siriana.

Síria ha advertit avui als EUA que considerarà com una agressió qualsevol intervenció en el seu territori sense el seu permís, mentre visita el país àrab el nou mediador internacional, Staffan de Mistura, qui les seves reunions s’han centrat en la lluita antiterrorista. Els militars van ser capturats en els Alts Golan fa dues setmanes pel Front Al Nusra.



Els EUA anuncien 500 milions de dòlars més en ajuda humanitària per a Síria.

El secretari d’Estat dels EUA, John Kerry, ha anunciat avui, durant una visita a Turquia, que els Estats Units aportaran 500 milions de dòlars addicionals en assistència humanitària per ajudar als afectats de la guerra a Síria.


L’Exèrcit recupera el control de diverses zones del centre de Síria.

L’Exèrcit sirià ha recuperat avui de diverses localitats de la província de Hama, al centre del país, on s’enfronten a rebels integristes islàmics, segons han informat els mitjans locals.


Assassinats 19 civils per milicians kurds al nord-est de Síria.

Almenys dinou civils han estat assassinats avui per milicians kurds a la província de Al Hasaka, al nord-est de Síria, segons ha informat l’Observatori Sirià de Drets Humans.


Almenys quinze morts per un bombardeig governamental al centre de Síria.

Almenys quinze persones han mort avui, entre elles tres menors, per un atac de l’aviació governamental siriana contra la localitat de Telbise, a la província central d’Homs, ha informat l’Observatori Sirià de Drets Humans.


Iraq vol augmentar la cooperació amb Síria en la lluita antiterrorista.

El president sirià, Baixar al-Àssad, s’ha reunit avui a Damasc amb l’assessor de Seguretat Nacional iraquià, Flah al Fayad, qui li ha comunicat l’interès del seu país en fomentar la cooperació bilateral en l’àmbit de la lluita antiterrorista.


Gairebé 50 morts en dos dies en bombardejos al centre de Síria.

Almenys 48 persones, entre elles dos menors, han mort entre el dilluns i el dimarts en bombardejos d’avions del règim de Baixar al-Àssad a la província central d’Homs.



L’Estat Islàmic pren el control de 16 pobles kurds al nord de Síria. El Congrés dels EUA aprova entrenar i armar a l’oposició siriana.

El grup radical Estat Islàmic ha pres en les últimes vint-i-quatre hores el control de setze pobles de majoria kurda a la província siriana d’Alep. El Senat ha aprovat aquest dijous la petició de la Casa Blanca. La Cambra de representants havia aprovat el pla que Washington ha tardat més de tres anys en llançar.


El Senat dels EUA dóna llum verda al lliurament d’armes als rebels sirians.

El Senat dels EUA ha aprovat avui una llei per entrenar i armar als rebels sirians en la lluita contra l’Estat Islàmic i dóna, així, llum verda a la autorització sol·licitada per Barack Obama.


Moren 18 gihadistes en un atac de les milícies kurdes al nord de Síria.

Almenys 18 combatents del grup gihadista Estat Islàmic han mort avui en un atac portat a terme per les milícies kurdes a la població de Kobane, al nord de Síria.


Uns 70.000 kurds de Síria fugen a Turquia en les últimes 24 hores per l’avanç de l’Estat Islàmic.

Uns 70.000 kurds de Síria, que fugien de l’avanç dels gihadistes de l’Estat Islàmic en el seu país, han entrat a Turquia les últimes 24 hores segons ha anunciat avui l’ACNUR.


La Coalició Nacional Siriana destitueix a la cúpula de l’Exèrcit Lliure Sirià.

La Coalició Nacional Siriana, principal aliança política opositora, ha destituït a la cúpula del moderat Exèrcit Lliure Sirià (ELS), al considerar que no representa a les forces que estan sobre el terreny.


Bombardejos de bases extremistes a Síria deu atendres al marc legal diu Rússia.

Rússia ha insistit avui en que els bombardejos per part de la coalició encapçalada pels EUA contra les posicions a Síria dels extremistes de l’Estat Islàmic (EI) deuen adaptar-se al Dret Internacional.


4.3. Annex 3

En aquest Annex he posat l’entrevista que vaig realitzar. Vaig entrevistar una noia ucraïnesa, que es diu, Alina i que té 21 anys. L’Alina ha estat d’Erasmus a Barcelona tot i que ha viscut en primera persona el conflicte. A més a més ella és nascuda a la província de Donetsk. Aquesta entrevista la vaig fer el 9 d’octubre de 2014, un dia abans de que l’Alina tornés a Jàrkov que és on estudia.

1. Quina és la teva visió del conflicte? Per mi és molt estrany fer les coses com s’estan fent al meu país, perquè ells (Donetsk) volen ser independent, volen viure a la part de la regió independent però no fan res per a que això sigui possible. Per exemple aquí (referint-se a Catalunya) la situació és bastant similar a la del sud-est d'Ucraïna però sense guerra, sense armes, la gent és més tranquil·la en canvi en el meu país això no és possible. Jo encara no em puc creure el que està passant, tot el que vull és pau més igual Ucraïna, Rússia o la República de Donetsk. Tant jo, com la meva família i com tots els habitants de Donetsk l'únic que volem és que arribi la pau. 2. Què opines de la visió que es té aquí del conflicte ucraïnès? Els mitjans de cada país mostren coses diferents, per exemple, a Rússia mostren que els Estats Units volen aconseguir Donetsk en canvi a Ucraïna mostren que Rússia vol quedar-se amb Donetsk . Ucraïna està dividida en dues parts: la del nord i la de l' oest; els mitjans de comunicació de l'oest d'Ucraïna mostren que Rússia, el president rus i la gent russa són dolents i que consideren que els ucraïnesos són bons mentre que al nord d'Ucraïna i a Rússia mostren tot el contrari. Tots expliquen les notícies d'una manera diferent però quina és la veritat dels fets? Ningú ho sap. Em sembla que tots els països tenen interessos en el conflicte d'Ucraïna: La Unió Europea té interessos, Rússia, la pròpia Ucraïna, els Estats Units. La gent de Donetsk són com uns ninots en mans dels polítics ja que fan el que volen amb la població. 3. Què et van semblar les protestes de l'Euromaidan? Quan tot això va començar ells protestaven contra l'expresident Ianukòvitx perquè aquest, al principi, volia signar un pacte amb la Unió Europea i després més tard va renunciar per millorar les relacions amb Rússia. La gent va anar al Maidan per expressar el seu desig d'entrar a la Unió Europea. Però van passar coses molt estranyes en les protestes de l'Euromaidan, perquè havia molts manifestants que estaven pagats per homes rics del nostre o d’altres països. Unes amigues meves van anar a l'Euromaidan i van veure com havia gent que guanyava molts diners per protestar era com un “show” per mostrar que tota Ucraïna estava a favor de l'ingrés del país a la UE. Tot això va passar a l'hivern, i al nostre país l'hivern és molt fred, hi havia gent que estava tot el dia protestant i que menjava el que li donaven en les tendes de campanya que estaven instal·lades a la plaça. En aquest menjar afegien droga i això ho sé perquè conec una noia de la meva universitat que el seu germà després de tornar a Jàrkov i d'estar a l'Euromaidan es trobava molt malament i va anar al metge i aquest li va confirmar que tenia droga en la seva sang . Això ho feien perquè la gent tingués forces per continuar amb les protestes. Això va passar quan es van iniciar les protestes ja que després ja no van possar més droga en el menjar. 4. Com vas veure l'annexió de Crimea per part de Rússia? Això és una mica complicat i estrany d'entendre i d'explicar. La meva mare és de Donetsk i el meu pare és de Crimea i per aquest motiu tot el que ha passat i el que està passant m'ha afectat i m'està afectat molt directament. Personalment considero que Crimea sempre ha estat part de Rússia perquè allà la gent parla rus, no hi ha quasi ningú que parli ucraïnès i hi


han molts turistes russos. El segle anterior, fa molts anys, Crimea era part de Rússia i després, ja en la Unió Soviètica es va regalar Crimea a Ucraïna. Per això una part de Crimea és de Rússia i l'altra és d'Ucraïna. Personalment considero que Ucraïna i Rússia són dos països germans perquè la nostra aparença, els nostres costums són molt semblant, i a més a més a Ucraïna tothom té algun parent de Rússia i al revés per això crec que aquesta guerra és de tots els polítics ja que la gent no vol aquesta conflicte. A Lugansk, Crimea, Donetsk i Jàrkov, és a dir, tot el sud-est d'Ucraïna la majoria de gent parla rus. A Donetsk la majoria de les escoles són russes i encara que hi ha l'assignatura de llengua ucraïnesa la majoria són en rus. Per exemple de cada quatre classes, tres són en rus i una en ucraïnès. A la nostra regió i a casa nostra només parlem rus i per això per nosaltres és més fàcil estudiar en rus. 5. Quina relació creus que tenen els prorussos del sud-est d'Ucraïna amb Rússia? Em sembla que el govern i alguns homes rics de Rússia paguen a aquestes persones perquè quan el conflicte va esclatar vaig veure amb els meus propis ulls com els prorussos tenien la cara de russos, més concretament tenien la cara de gent del nord de Rússia, ja que tenen una aparença diferent a la gent d'Ucraïna. La gent de Donetsk que va aixecar barricades no són ucraïnesos. La població civil de Donetsk, tot i la guerra, continua treballant per al govern d'Ucraïna però també hi ha gent de Donetsk que voldria annexionar-se a Rússia o que aquesta regió fos independent però la majoria d'ells són russos. 6. El govern de Kíev hauria de donar més autonomia a les regions de Donetsk i Lugansk? Crec que si, perquè tot el conflicte va començar per la llengua. El rus és el segon idioma oficial però tots el documents oficials estan en ucraïnès i per això per a la gent de Donetsk és una mica complicat entendre'ls. Si el govern ens dóna alguna autonomia com tenia Crimea em sembla que tot aniria millor, el conflicte disminuiria perquè el que ha de fer el govern és escoltar a totes les regions, no només a unes quantes, han de fer alguna cosa per a que la gent d'altres regions estigui més satisfeta i més integrada a la resta d'Ucraïna. 7. El conflicte d'Ucraïna pot afectar a altres països propers? A altres països de la zona estic segura de que no afectarà perquè només és un conflicte d'Ucraïna. Però si que crec que afectarà a altres zones d'Ucraïna com per exemple les regions d'Odessa, Jàrkov i Dniepropetrovsk. A Odessa ja van morir algunes persones com a conseqüència d'aquest conflicte. Però de moment en aquestes tres regions hi ha pau. Per exemple a Jàrkov gairebé cada dia al metro s'anuncia que hi ha una bomba quan en realitat no passa res. 8. Que creus que passarà després del conflicte? Ara mateix el conflicte encara no s'ha acabat i ni la gent ni tampoc el govern sap quan s'acabarà. Jo crec que després del conflicte la gent rebutjarà al govern ucraïnès perquè les tropes ucraïneses han fet moltes coses dolentes, les tropes russes també i per això em sembla que la gent de la nostra regió tindrà un gran rebuig molt gran cap als dos bàndols. La gent està cansada de tot això i a ells no els interessa cap altra cosa que no sigui la pau. Només volen pau per a les seves famílies, els seus fills, ells volen treballar i continuar amb la seva vida quotidiana. Cada país en el món té gent a la qual no li agrada el govern que hi ha i el mateix passa en el nostre tret que en el nostre país s'ha iniciat una guerra.