NOVEMBRE DE 2015
Com fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
Elena Sintes Pascual
Seminari fundació jaume bofill
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
2
Les publicacions de la Fundació Jaume Bofillestan disponibles per a descàrrega al webwww.fbofill.cat
Primera edició: novembre de 2015© Fundació Jaume Bofill, 2015Provença, 32408037 [email protected]://www.fbofill.cat
Autora: Elena Sintes PascualCoordinació de continguts: Laura Campo i Mònica NadalCoordinació editorial: Anna Sadurní Edició: Fundació Jaume Bofill - Atona Víctor Igual, SL Disseny: Amador GarrellMaquetació: Atona Víctor Igual, SLFotografia de la coberta: Lluís Salvadó
Informes breus és una col.lecció de la Fundació Jaume Bofill en què es publiquen els resums i les conclusions principals d’investigacions i seminaris promoguts per la Fundació. També inclou alguns documents inèdits en llengua catalana. Les opinions que s’hi expressen corresponen als autors.
Els Informes breus de la Fundació Jaume Bofill estan disponibles per a descàrrega al web www.fbofill.cat.
Primera edició: març de 2015
© Fundació Jaume Bofill, 2015Provença, 32408037 [email protected]://www.fbofill.cat
Autoria: Elena Sintes PascualEdició: Fundació Jaume Bofill i Atona - Víctor IgualCoordinació de continguts: Mònica NadalDisseny: Amador GarrellFotografia: Lluís Salvadó
ISBN: 978-84-943521-4-0DL: B 8.034-2015Impressió: Romanyà / Valls
Elena Sintes Pascual. Doctora en Sociologia i llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a investigadora a la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, i actualment col·labora amb el Programa de Temps i Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta obra està subjecta a la llicència Creative Commons de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada (by-nc-nd). Es permet la reproducció, distribució i comunicació pública de l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria. No es permet l’ús comercial de l’obra ni la generació d’obres derivades.
071-118781-INFORMES BREUS 59.indd 6 09/03/15 13:32
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
3
Índex
1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42. Metodologia i resultats dels seminaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53. Elements clau d’un projecte d’educació a temps complet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84. Valoració de les actuacions per implementar un model d’escola a temps complet . . 11 4.1. Organització del temps educatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 4.2. Enriquiment del temps educatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 4.3. Coordinació i lideratge compartit en el centre educatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 4.4. Preparació i participació del professorat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 4.5. Partenariat territorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 4.6. Implicació de les famílies i l’alumnat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 4.7. Finançament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 195. Prioritats i reptes per implementar un projecte d’educació a temps complet . . . . . . 20
Annex 1. Llista participants en els seminaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22Annex 2. Prioritat i dificultat de les eines, detallades segons estratègia d’actuació . . . . . . . 25
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
4
1. Introducció
En l’informe «Escola a temps complet. Cap a un model d’educació compartida» es van analitzar diverses experiències internacionals d’educació a temps complet amb l’objectiu de conceptualit-zar les bases sobre les quals es fonamenta aquest model i estudiar quines serien les condicions necessàries per implementar-lo a Catalunya. L’informe recollia una relació d’accions i d’eines concretes que les avaluacions d’altres països han evidenciat com a fonamentals per a l’èxit d’un model d’educació a temps complet. Aquesta llista havia de servir de base per posar en contrast de la comunitat educativa catalana i explorar conjuntament les possibilitats d’aplicació d’aquest model en el nostre context. El document que ara presentem és el resultat d’aquest debat conjunt.
Objectius i estructura de l’informe
Amb l’objectiu d’aprofundir en les condicions d’aplicabilitat de l’educació a temps complet a Catalunya, s’han organitzat una sèrie de grups de treball amb diferents membres de la comunitat educativa per tal de debatre sobre les diverses eines i estratègies plantejades a l’informe Escola a temps complet i contrastar la seva validesa per a l’adopció d’un model d’educació a temps complet a Catalunya.
Aquest document presenta les principals conclusions a les quals s’ha arribat en els seminaris, en què s’ha posat a discussió la idoneïtat d’un seguit d’eines dirigides a implementar un model d’educació a temps complet a Catalunya, la seva priorització i la detecció de dificultats i barreres, així com possibles actuacions a dur a terme per superar-les.
L’informe consta de 4 parts:
• En primer lloc, s’explica la metodologia de treball dels seminaris • En segon lloc, es detallen els elements fonamentals que constituirien un model d’educació a
temps complet a Catalunya • En tercer lloc, es resumeixen les principals conclusions a les quals es va arribar en els
seminaris, detallant les prioritats i dificultats d’actuació • I, finalment, s’apunten els reptes detectats en els seminaris
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
5
2. Metodologia i resultats dels seminaris
Durant els mesos de febrer i març de 2015 s’han dut a terme 4 seminaris de treball amb diferents membres de la comunitat educativa. Cada seminari s’ha dirigit a contrastar una de les quatre estratègies apuntades en l’informe sobre el model d’escola a temps complet:
• Ampliar i millorar el temps lectiu • Integrar i enriquir el temps no lectiu • Connectar l’escola amb l’entorn • Innovar el temps educatiu
Els quatre seminaris has estat formats per un grup reduït de persones representants dels cen-tres i de la comunitat educativa, responsables de la política educativa i entitats de lleure educa-tiu. En total hi ha participat 66 persones representants del professorat, direccions de centres educatius de primària i secundària tant públics com concertats, pares i mares, educadors soci-als, sindicats, entitats lleure socioeducatiu, inspectors i tècnics educació de la Generalitat i Ajun-taments. Cada sessió ha estat composada per al voltant d’unes 20 persones, amb heterogeneïtat de perfils per tal d’obtenir un ampli ventall de visions sobre les temàtiques tractades (vegeu annex 1).
En cada sessió, i després d’una breu presentació de l’informe, els assistents s’han dividit en di-ferents grups de treball on han aportat els seus punts de vista i reflexions entorn a la idoneïtat i viabilitat de la implantació d’un seguit d’eines proposades.
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
6
Exemple d’eines:
Cada seminari ha centrat el debat en una de les estratègies proposades a l’informe, convidant als participants a avaluar la rellevància i dificultat de la implementació d’un seguit d’eines i recursos proposats per aquesta estratègia i a proposar actuacions per facilitar l’ús de les eines de major rellevància. Els grups de treball han realitzat tres tasques:
• Priorització de les eines proposades • Aplicabilitat de les eines i identificació de barreres (legals, direcció centre, departament
ensenyament, alumnes, professorat, famílies, recursos econòmics, ajuntament consorci, entitats lleure socioeducatiu)
• Actuacions per superar barreres
Els resultats obtinguts permeten jerarquitzar, en primer lloc, l’ordre de prioritat de les diferents eines proposades i, en segon lloc, el grau de dificultat per dur-les a terme, identificant els tipus de barreres que caldria superar i algunes propostes d’actuació per superar-les. De la combinació d’ambdues anàlisis s’obté una matriu d’implementació amb quatre escenaris:
a) Eines molt prioritàries i de fàcil implementaciób) Eines molt prioritàries, però amb dificultats implementacióc) Eines poc prioritàries i de fàcil implementaciód) Eines poc prioritàries, però amb dificultats implementació
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
7
Les 50 eines proposades es distribueixen en aquests 4 escenaris de la següent manera:
Priorització i aplicabilitat de les eines
Molt prioritàries i fàcil implementació 13 26,0 %
Molt prioritàries i dificultats implementació 12 24,0 %
Poc prioritàries i fàcil implementació 18 36,0 %
Poc prioritàries i dificultats implementació 7 14,0 %
Font: Elaboració pròpia
Els resultats permeten detectar quins són els elements clau a l’hora de plantejar-se un model d’aquest tipus, tot tenint en compte que, el desenvolupament d’un programa d’educació a temps complet s’ha d’adaptar a les particularitats pròpies de cada centre educatiu (primària/secundà-ria), del seu entorn socioeconòmic i de les característiques i recursos existents el municipi al qual pertany.
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
8
3. Elements clau d’un projecte d’educació a temps complet
Per on començar? Amb el desenvolupament d’una de les estratègies o amb totes alhora? Quines actuacions són més fàcilment realitzables a curt termini? I quines requereixen algun tipus de can-vi previ? Són totes les eines aplicables a Catalunya? Quines generen consens i quines reticències?
Una primera conclusió de la feina desenvolupada en els seminaris és que la meitat de les eines proposades són aplicables a curt i mig termini, mentre l’altra meitat són poc prioritàries, depe-nen jeràrquicament de les primeres, tenen un major grau de dificultat o bé no compten amb el consens suficient per part de la comunitat educativa.
I, en segon lloc, en les 4 grans estratègies s’hi han identificat eines amb diferent grau de prioritat i de dificultat, és a dir, que en cada estratègia hi ha eines fàcilment implementables i altres que ho són menys, sense que cap de les 4 estratègies destaqui ni per la facilitat ni dificultat d’aplica-bilitat. Això significa que el desenvolupament d’un model d’educació a temps complet pot inici-ar-se posant en marxa eines que permetin avançar en les 4 estratègies alhora.
Aspectes clau
L’avaluació de les experiències d’educació a temps complet en altres països, la identificació dels factors i actuacions d’èxit d’aquest model i el contrast d’aquestes actuacions amb la comunitat educativa catalana ha permès delimitar quin serien els aspectes clau d’un model d’aquest tipus a Catalunya.
La finalitat principal d’un projecte d’escola a temps complet és reordenar el temps educatiu per oferir més i millors oportunitats educatives, d’aprenentatge i desenvolupament. Per a dur-ho a terme, els aspectes fonamentals a garantir són:
Elements clau del model Actuacions
Obertura del centres fins a mitja tarda, amb pausa per menjar al migdia, amb oferta horària flexible que inclou lleure o suport a l’aprenentatge segons les necessitats de cadascú.
• Autonomia de centre per decidir el programa i organització del funcionament intern.
• Horari d’obertura ampli, que inclou • pausa per dinar entre 12 i 14hs i garantia
d’estada al centre fins a les 15,30hs.• activitats pedagògiques
complementàries: temps de suport addicional, personalització d’aprenentatge a l’alumnat, biblioteca tutoritzada, acompanyament deures,...
• activitats de lleure educatiu
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
9
• Disseny d’un programa d’educació a temps complet amb:• Oferta coordinada d’activitat lectiva i no
lectiva• Número reduït d’objectius• Diagnosi, planificació, seguiment i
avaluació del programa • Reorganització funcional del centre:
• Incorporació d’altres professionals i actors educatius
• Flexibilització horaris i calendaris la orals per donar cobertura a una oferta més àmplia
• Lideratge compartit: grup coordinador del programa format per direcció, personal docent i no docent, entitats col·laboradores i famílies
• Reorganització dels horaris del personal docent per a incloure:• Formació• Coordinació amb altres professionals no
docents • Suport i acompanyament a les direccions
de centre per a liderar i desenvolupar un projecte d’educació a temps complet
L’oferta s’enriqueix integrant aprenentatges formals i no formal.
• El projecte educatiu de centre estableix la connexió conceptual entre activitats lectives i no lectives
• Les activitats es poden realitzar dins o fora del centre escolar
• Compromís del claustre en el disseny del projecte, de la coherència educativa de l’oferta lectiva i no lectiva, i de la coordinació amb els altres professionals no docents.
I l’escola no ho fa sola, sinó que compta amb la col·laboració del seu entorn socioeducatiu.
• L’entorn es posa al servei de l’educació i participa amb la realització d’activitats dins i fora de l’escola. Es crea una cartera de serveis educatius territorials per a programes d’educació a temps complet i oferts per entitats públiques i privades (poliesportius municipals, centres cívics, escoles de música, entitats de lleure socioeducatiu, etc.).
• El programa de cada centre forma part d’un projecte educatiu a temps complet territorial (municipal, de barri, etc.)
• Taula de coordinació territorial: ajuntament, centres i entitats socioeducatives
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
10
• Finançament diversificat i optimització de recursos existents
Es repensa el temps i l’espai educatiu aprofitant el potencial de la cultura digital.
• Organització del temps educatiu es basa en la pregunta «com utilitzem el temps per a fer què» (blocs horaris, treball per projectes, ...)
• Aprofita el potencial de les eines tic per personalitzar l’oferta a les capacitat i necessitats dels alumnes
• Formació en innovació i treball en xarxa per a direcció, professorat i agents socioeducatius
La implementació d’un programa d’aquest tipus obliga a repensar la manera com s’organitza i s’entén el temps educatiu als centres escolars (de primària i secundària), com s’organitza i coor-dina el treball de la direcció, el claustre i la resta d’agents educatius, com s’estructura la col-laboració amb l’entorn territorial, i com es disposa dels recursos suficients per portar-ho a terme (tant financers com de capacitació i formació dels diferents actors).
En el capítol següent es revisen amb més detall les possibilitats existents de dur a terme un pro-jecte d’aquest tipus.
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
11
4. Valoració de les actuacions per implementar un model d’escola a temps complet
A continuació s’exposa de manera resumida els principals resultats del treball fet en els semina-ris, en què es va debatre sobre la idoneïtat de les mesures plantejades, la seva priorització i les dificultats d’implementació. Per a consultar el detall de la valoració de cada eina, vegeu l’annex 2.
4.1. Organització del temps educatiu
En general, la idea de millorar el temps educatiu és ben rebuda i compartida per al conjunt de la comunitat educativa. Reorganitzar els temps escolar, millorar-ne la qualitat i diversificar les es-tratègies d’aprenentatge són les línies d’acció més ben valorades per tal d’ajustar l’oferta escolar a les necessitats i capacitats de cada alumne.
Adequar el temps als objectius pedagògics. Es comparteix la idea de que és necessari reorga-nitzar la durada de les classes, i que aquestes no han de ser necessàriament totes iguals, sinó que es poden adequar als continguts que s’hagin de treballar en cada sessió (per exemple, grups més reduïts i/o blocs d’aprenentatge diferents 45-60-90-120 minuts-).
L’existència d’un nombre creixent de centres que estan introduint canvis en l’organització del dia escolar facilita que es coneguin casos propers i que hi hagi una major acceptació i disponibi-litat per incorporar-ho. Aquest fet influeix en què no s’hi vegin grans barreres per a la seva apli-cació. Ara bé, es considera que no s’haurien de tractar com a casos aïllats i que cal un major reconeixement i suport per part de l’administració. Es detecten algunes resistències al canvi per part de les famílies (que es poden resoldre amb diàleg i comunicació) i del professorat (que es pot superar amb un lideratge fort cap a la innovació en el centre educatiu i la millora de la capa-citació del professorat amb formació específica, la participació en espais de trobada amb profes-sorat d’altres centres i visites a centres de referència). Els recursos econòmics apareixen com a escull a la millora de la formació i a l’increment de professorat per a dur a terme algunes estra-tègies organitzatives (per exemple, desdoblament de grups).
A banda de reorganitzar les sessions lectives, també es valora positivament l’opció d’introduir criteris de flexibilitat en els calendaris escolars per tal d’ajustar-los a la realitat socials del seu entorn, flexibilitzant les vacances laborals del professorat i resta de personal. En aquest cas, la principal barrera és la insuficient autonomia dels centres educatius i les resistències per part d’algunes direccions de centre i del professorat a introduir aquest tipus d’innovacions. Per supe-rar-ho s’aposta per aprofundir en l’autonomia de centres, potenciar aquest tipus de canvis des de l’administració amb suport al disseny de nous projectes, i amb sensibilització i explicació de casos d’èxit i intercanvi d’experiències entre centres.
Entorns flexibles d’aprenentatge. També es veu positiva l’oportunitat de desenvolupar entorns flexibles d’aprenentatge i aprofundir en l’ús de les tecnologies per oferir noves oportunitats
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
12
d’aprenentatge i suport a l’estudi. L’eina més valorada per fer-ho és modularitzar el contingut i proveir oportunitats educatives no restringides pel temps (només horari lectiu) ni el lloc (només escola) (Per exemple: Blended Learning o Social Learning).1
En canvi, la utilització de les tecnologies per a un aprenentatge més autònom és un tipus d’eina menys valorada, com per exemple, la utilització d’aplicacions informàtiques online i de software adaptatiu que permetin els estudiants aprendre al seu propi ritme i que els permetin seguir amb els aprenentatges acadèmics dins i fora de l’escola, amb o sense tutorització, connectant-se mit-jançant sales informàtiques comunitàries o bé a través dels seus propis ordinadors, tablets o smartphones.
Malgrat hi hagi un cert acord amb què la introducció de les TIC pot oferir noves oportunitats educatives, es considera que actualment encara hi ha massa dificultats en dur-ho a terme de manera generalitzada. Bàsicament es detecten dos tipus de requisits necessaris per fer-ho: pre-parar i formar al professorat, i introduir la cultura del canvi en els centres educatius a través del suport i l’acompanyament a la innovació.
Currículum equilibrat. Aconseguir un currículum equilibrat (fixar uns mínims estàndards curri-culars en les matèries clau (per exemple, competències bàsiques: llengua, matemàtiques i cièn-cies), així com potenciar altres matèries no estrictament acadèmiques) no és un objectiu priori-tari, ja que es dóna per fet que s’assolirà amb el disseny d’un projecte educatiu. El disseny d’un pla d’estudis que busca l’equilibri entre continguts instruccionals, el reforç acadèmic, l’orienta-ció i altres oportunitats d’enriquiment per als estudiants, es valora positivament, però tindria moltes dificultats d’implementació perquè el contingut del currículum es decideix des del go-vern.
Augment del temps lectiu. Mentre la millora del temps educatiu és una estratègia molt ben ac-ceptada per al conjunt de la comunitat educativa, l’increment de les hores lectives no obté el mateix consens. De les diferents eines proposades, la que genera més reticències és augmentar el temps lectiu per als alumnes menys avantatjats, amb hores addicionals incloses en el projecte curricular de centre, amb l’acompanyament d’un professor (amb formació sobre millores peda-gògiques) i amb sessions personalitzades. Alguns sectors tant del professorat com de les famíli-es no estan d’acord amb que sigui una eina dirigida exclusivament als més desfavorits ja que es considera que això pot crear desigualtats. En aquest sentit, hi hauria un major grau d’acord en el cas que fos una eina aplicada a tothom per igual, però amb més dificultats d’implementació, ja que és una de les que pot requerir més recursos econòmics addicionals per portar-ho a terme.
Organització del centre educatiu. La reorganització del temps educatiu comporta també reno-var l’estructura organitzativa i funcional dels centres escolars per adaptar-s’hi. Es considera que la flexibilitat organitzativa és l’eina que pot implicar un major canvi i facilitar l’adopció d’altres eines, com ara optimitzar el temps d’aprenentatge, incloure temps lectiu addicional o modificar els calendaris escolars. Per aconseguir aquesta flexibilització, l’eina més ben valorada és la com-plementació de la tasca del professorat amb la incorporació d’altres actors educatius (personal extern contractat o altres actors comunitaris) coordinats amb el professorat, o amb professors voluntaris.
En aquest cas caldria una revisió del marc legal, simplificant i clarificant la incorporació d’altres actors en els centres educatius. En aquest sentit, es veu necessària la intervenció del Departa-ment d’Ensenyament per legislar sobre qui pot participar i com en els centres educatius.
1 Vegeu diversos exemples al web d’Educació Demà http://www.educaciodema.cat/
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
13
També s’hi detecten possibles resistències per part del professorat i de la direcció dels centres. De nou, el suport, la formació i compartir exemples són les estratègies primordials per superar les barreres:
• Suport administratiu que permeti reduir el temps de la direcció en aquest àmbit i que permeti afrontar nous projectes
• Formació a la direcció. Una formació que inciti a la recerca, innovació i al treball per projectes.
• Gestió del canvi: suport i recolzament al professorat en el canvi.
Finalment, un altre àmbit de dificultats per complementar el professorat amb altres actors són els recursos econòmics. Algunes de les propostes sorgides en els seminaris per superar-ho són:
• Implicació d’empreses i institucions que complementin al professorat amb experiències interessants i properes.
• Implicació dels municipis en el finançament d’aquesta complementació. Aquest pot ser mitjançant l’aportació de pressupost o de persones puntuals vinculades als Ajuntaments amb experiències rellevants.
• Implicació d’altres departaments de la Generalitat. Per tal de parlar de salut, per exemple, és més efectiu i no té perquè requerir nou pressupost que ho faci un metge del CAP on s’ubica el centre educatiu.
Altres eines considerades útils per a reorganitzar els centres educatius però menys prioritàries són les que impliquen replantejar la divisió funcional del professorat (superació d’organitzacions rígides per departaments o cicles) i adaptar la coordinació del claustre a la nova organització lectiva.
Menys acceptació té modificar els horaris i calendaris de treball del professorat per adequar-se a la nova estructura organitzativa (diversificar i flexibilitzar els horaris i calendaris de treball dels mestres i professors i de la resta personal per donar cobertura a l’horari). Aquesta opció té com a principal escull la resistència del propi professorat i de les direccions de centre a gestionar de forma més flexible (i, per tant, més complexa) els horaris i calendaris laborals. En cap d’aquestes actuacions no es perceben dificultats legals per implementar-ho, i bàsicament depèn de la volun-tat del Departament d’Ensenyament i de superació de la resistència al canvi per part del profes-sorat i direccions de centre. De nou, la formació, l’explicació de casos d’èxit, el suport a les di-reccions en la gestió del canvi, i la participació del professorat en la decisió d’introduir un canvi d’aquest tipus apareixen com a vies bàsiques per superar les barreres.
Un element que es considera prioritari en la reorganització dels centres educatius és integrar els espais educatius en l’horari escolar (acollida, menjador,...), essent els recursos econòmics la di-ficultat més destacada per dur-ho a terme.
En canvi, hi ha altres opcions de reorganització dels centres educatius que, si bé són de fàcil implementació, no són considerades prioritàries, com ara distribuir el temps lectiu amb les pau-ses adequades per cada edat, entre les quals hi ha d’haver un espai dedicat a dinar i lleure d’al-menys 60 minuts (recomanable 90 minuts), o la racionalització i re-organització dels recursos escolars (per exemple, minimitzant les transicions de classe a classe).
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
14
4.2. Enriquiment del temps educatiu
Una de les principals finalitat de l’educació a temps complet és oferir als estudiants una educació integral. En els seminaris s’ha recollit una bona acceptació de la necessitat de fomentar oportu-nitats d’aprenentatge en àrees no estrictament acadèmiques desenvolupant noves capacitats i interessos dels estudiants.
Per a desenvolupar-la, l’element més rellevant és el compromís del professorat en un projecte educatiu que aposti per una visió integral de l’educació i una visió conjunta de l’activitat lectiva i no lectiva i que impliqui la col·laboració amb altres agents educatius. Aquest compromís, junta-ment, amb un projecte educatiu de centre que estableixi la connexió conceptual entre activitat lectiva i no lectiva són els fonaments per desenvolupar aquesta estratègia. L’instrument per dur-ho a terme és la constitució d’un grup coordinador en el centre educatiu, format per diferents membres de la comunitat educativa.
Oportunitats d’educació no acadèmica. L’oferta no lectiva es dissenya de manera pertinent i des d’una visió de conjunt del pla pedagògic, amb independència que es realitzi dins o fora del centre escolar. Es prioritza, sense que hi hagi gaires dificultats per implementar-ho a curt termi-ni, el disseny de projectes Educatius de Centre que estableixin una connexió conceptual entre les activitats lectives i no lectives, centrant-se en un numero reduït d’objectius.
La resta d’eines proposades (selecció estratègica de les activitats i planificació del programa), tot i ser de fàcil implementació, no són considerades prioritàries ja que es considera que depenen del projecte educatiu de centre i que si s’estableixen els mecanismes per incloure-hi oportunitats d’educació no acadèmica, ja s’hi inclouran aquestes tant la selecció de les activitats com la pla-nificació.
Quant a les dificultats per dur endavant aquest canvi, s’ubiquen sobretot en les possibles resis-tències del professorat, en particular pel que fa al seu compromís en un model d’aquest tipus i les dificultats reals per treballar de manera col·laborativa amb altres agents educatius. Els recur-sos econòmics són l’altra principal barrera, especialment quan es tracta d’incorporar activitat no lectiva en el projecte educatiu de centre i a la creació d’estructures de treball col·laboratiu.
L’element més crític és el desenvolupament d’aquest model a secundària, en què hi pot haver més resistències per part del professorat i menor implicació per part de les famílies.
De cara a superar les dificultats, es reitera l’èmfasi en la formació, l’explicació de casos d’èxit i el suport a les direccions de centre
Quant a l’administració pública, donat que no es detecten problemes legals per dur-ho a terme, les dificultats més destacades es veuen en la voluntat política de donar o no suport a models d’aquest tipus, tant per part del Departament d’Ensenyament com dels ajuntaments. En el cas dels ajuntaments, aquests projectes podrien desenvolupar-se més fàcilment si formessin part dels projectes educatius de ciutat i si promovent el treball conjunt entre regidories (educació, joventut, etc.).
La falta d’implicació de les famílies, sobretot a secundària, és un handicap per a la generació de compromís amb el projecte educatiu i sentiment de pertinença. L’obertura dels centres cap a les famílies, la seva participació en la presa de decisions i el desenvolupament d’aquest tipus d’acti-vitats es proposen com a vies de solució.
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
15
4.3. Coordinació i lideratge compartit en el centre educatiu
L’acceptació d’aquest model de projecte educatiu requereix del lideratge i compromís del pro-fessorat, la direcció del centre i la resta d’agents comunitaris. Per a dur-ho a terme, el treball col·laboratiu és una de les eines considerades més prioritàries, però amb majors dificultats d’apli-cació. La referència més recent són els Plans Educatius d’Entorn i l’experiència indica que mal-grat el plantejament inicial sigui correcte, s’han de trencar estigmes i reticències al treball col-laboratiu.
Coordinació entre docents i actors comunitaris. Es considera prioritari establir mecanismes per garantir el compromís del professorat en l’establiment de la connexió lectiva-no lectiva. En aquest sentit s’han de crear, en primer lloc, estructures de treball col·laboratiu entre docents i amb resta de personal, i en segon lloc, s’han d’establir mecanismes per generar reconeixement mutu i saber aprofitar la diversitat de cultures professionals.
Les principals dificultats s’ubiquen en l’establiment d’un mínim d’hores de coordinació de l’equip docents amb la resta de personal educatiu, per a la qual cosa seria necessari crear un paquet d’hores destinat a desenvolupar els nous projectes i a coordinar-se amb la resta d’agents, com-putat dins la jornada laboral.
Lideratge compartit. El compromís per part de tots els actors educatius i la seva participació activa en el disseny i desenvolupament del projecte es consideren aspectes claus. El lideratge d’un equip integrat per diversos actors que sigui capaç de dissenyar, aplicar i avaluar el projecte d’edu-cació a temps complet es considera l’eina fonamental —i prioritària—. També es creu que la di-recció de centre és la peça decisiva que aglutina la participació i la implicació del professorat en la implementació del model d’educació a temps complet. I, per a estructurar un lideratge compa-tit s’ha de crear un comitè directiu a nivell de centre, format per la direcció i el personal de centre i la comunitat educativa mostra bons resultats quan s’acompanya d’un compromís compartit.
Amb tot, el lideratge compartit presenta algunes dificultats (a banda de les qüestions de reconei-xement mutu i estructuració del treball col·laboratiu) ja que requeriria d’un marc legal que el facilités i, per tant, de la voluntat política de que la direcció dels centres inclogui la participació i implicació de la comunitat educativa. En aquest sentit, caldria fer alguns canvis legals que rede-finissin les competències del personal del centre, definir clarament les responsabilitats legals en base a un lideratge compartit.
4.4. Preparació i participació del professorat
Un dels aspectes decisius en la implantació de projectes d’educació a temps complet és dotar al professorat d’eines per desenvolupar noves estratègies d’aprenentatge i d’innovació educativa. En el decurs dels seminaris es fa palès l’interès de no limitar la formació exclusivament al pro-fessorat i d’ampliar-la a tots els agents que hauran de participar projecte.
La clau per dur endavant aquesta estratègia està en constituir equips de professionals formats i compromesos amb el projecte. Disposar de temps per a la formació i la coordinació, establir ei-nes de suport i acompanyament a la formació i aconseguir un elevat compromís són condicions indispensables per fer-ho factible.
Compromís. El compromís dels mestres i professionals de l’educació amb el programa d’educa-ció a temps complet és un dels aspectes més prioritzats per desenvolupar el model. Comptar
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
16
amb personal ben preparat i compromès i promoure’n una baixa rotació també és una eina fo-namental per promoure la creació de grups de mestres i professors que liderin la innovació edu-cativa a les escoles.
Per aconseguir-ho es considera imprescindible garantir una baixa rotació i modificar el concurs de trasllats i el sistema de funcionariat actual prioritzant un sistema d’accés a centres per pro-jecte educatiu.
Formació. Amb tot, aquest compromís ha d’anar acompanyat d’eines de suport de acompanya-ment al professorat perquè siguin capaços de promoure grups de lideratge d’innovació educati-va. En aquest sentit, és necessari que s’estableixin unes hores a la setmana dedicades a la for-mació intensiva del professorat en innovació, treball en equip i cooperació docent.
L’eina més important és establir unes hores a la setmana dedicada a la formació intensiva del professorat en innovació, treball en equip i cooperació docent.
També és bàsic que la formació estigui molt ben orientada i dissenyar programes de formació intencionals i enfocats a dotar al professorat d’eines d’atenció individualitzada als estudiants i d’alta qualitat pedagògica.
La utilització d’aplicacions tecnològiques no s’observa com prioritari ni imprescindible per inno-var en educació. La innovació no necessàriament significa utilitzar les noves tecnologies, sinó a replantejar què es fa i com es fa. Això suposa introduir aquests nous paradigmes des de la for-mació inicial i destinar recursos legals i econòmics per a la formació permanent. En aquest sentit, les principals dificultats poden provenir del desinterès del professorat en la formació en innova-ció i de l’obtenció de recursos econòmics per fer-ho.
També es considera que la implementació de les eines a secundària generaria majors resistències.
Per a superar aquestes barreres, se suggereix que el Departament d’Ensenyament aposti clara-ment per la formació en innovació, dotant de temps i recursos als equips per formar-se. I per promoure el canvi als centres, podria incentivar i premiar a aquells que s’impliquen en projectes d’innovació. El desenvolupament de proves pilot per demostrar resultats pot ajudar a molts agents (professorat, direccions, tècnics...). També generar aliances i acords entre centres: clús-ters de centres educatius.
Per part del professorat és un canvi de paradigma que afecta tant la formació inicial com la con-tínua. Es requereix motivació i compromís, i cal un marc legal que ho promogui i que se sentin acompanyats i amb espais per compartir coneixements i experiència.
Avaluació. Quant a les eines d’avaluació, la única que es considera prioritària i fàcilment aplica-ble són les sessions de retroalimentació amb col·legues: temps en observacions dins l’aula, reco-manacions de millora i perfeccionament d’habilitats.
Per contra, es valora poc útil comptar amb la supervisió i suport de personal més sènior o d’ex-perts amb el que establir una mentoria que permeti la millora en la tasca educativa diària del professorat.
Tampoc no es veu clara la participació en l’avaluació i anàlisi dels seus estudiants per tal de do-nar-los-hi resposta (accés a les dades, als resultats, etc.), sobretot perquè hi ha una percepció negativa sobre la utilitat dels processos d’avaluació i se li dóna una connotació negativa.
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
17
Organització del treball. La participació en un projecte d’educació a temps complet comporta una sèrie de canvis en l’organització del temps de treball que van des de la disposició de temps per a formació específica, per a la coordinació amb els altres agents educatius i flexibilització dels horaris i calendaris laborals per a donar cobertura a l’oferta educativa a temps complet. No es tracta de treballar més hores sinó de distribuir-les de manera diferent.
Tal com s’ha dit anteriorment, es considera prioritari disposar de més temps per a la formació i la coordinació, mentre que la flexibilització d’horaris i calendaris genera més resistències. En aquest darrer cas, en els seminaris s’han proposat algunes actuacions dirigides a promoure aquesta flexibilització com, per exemple, compensant el canvi horari amb hores o dies de lliure disposició, vacances o períodes sabàtics.
4.5. Partenariat territorial
Els seminaris han posat de relleu dos aspectes rellevants en quant a la dimensió dels projectes d’educació a temps complet:
• El model d’educació a temps complet no hauria d’aplicar-se de forma generalitzada a tots els centres educatius, sinó que la decisió fos presa per cada centre en funció de les necessitats del seu entorn.
• Ara bé, la necessitat de generar una oferta compartida entre escola i entorn requereix que el centre i el programa formin part d’un entramat a nivell territorial i de proximitat.
Coordinació territorial. A l’hora de treballar amb partenariat i de desenvolupar polítiques muni-cipals que potenciïn la col·laboració de tota la comunitat educativa i que aglutinin drets i deures, i que permetin adaptar l’escola i el seu entorn sociocultural a les necessitats educatives i socials actuals, les preferències de la comunitat educativa es divideixen entre:
• Els que aposten per plantejar intervencions on es promoguin la coordinació i integració dels projectes i serveis d’un mateix territori (actuacions integrades on s’impliquin escoles, entitats i associacions, administració pública local i famílies).
• I els que creuen que primer car generar lideratge compartit entre centre, entitats socioeducatives i administració com a eina que implicarà posteriorment i de manera natural la resta d’eines.
L’articulació d’espais a nivell territorial és una eina prioritària i es prioritza la creació d’entorns educatius adequats a les característiques pròpies de cada centre educatiu i del barri on s’ubica: escola node en municipis/barris amb una rica trama socioeducativa; escola hub en municipis/barris desfavorits.
Els consells escolars municipals es veu com un possible espai per a dur-ho a terme, tot i que es considera que s’haurien de replantejar per convertir-los en òrgans efectius i de lideratge compartit.
L’opció menys valorada és l’establiment d’una figura de connexió o tutor d’acompanyament en-tre l’escola i els agents de l’entorn. Es prefereix que els canals per establir aquesta connexió es determinin des del partenariat en funció de les necessitats específiques de cada territori.
Quant als recursos per dur-ho a terme, es veu necessària una reorganització i racionalització dels recursos tant personals com econòmics actuals si bé no és suficient i cal comptar amb la com-plementació d’entitats i professionals comunitaris. Les principals barreres no són tant els recur-
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
18
sos econòmics com la voluntat tant dels propis centres educatius —sobretot de les direccions— com de Departament d’Ensenyament —oferint major autonomia i regulant la participació d’altres agents educatius en el centre— per dur a terme un canvi de model.
4.6. Implicació de les famílies i l’alumnat
El treball col·laboratiu al voltant d’un programa d’educació a temps complet suposa una major implicació de les famílies en el projecte educatiu i una millora de la comunicació entre famílies i centre.
Famílies. En els seminaris s’ha posat de relleu la necessitat de gestionar millor la vinculació de les famílies amb el centre i, sobretot, la comunicació família-escola, mitjançant estratègies diver-ses com, per exemple, acollida i materials en diferents llengües i en diferents horaris, ús de les noves tecnologies de la comunicació i la informació, assignació d’un orientador escolar i profes-sional família —alumne, vinculació al projecte professional de l’estudiant: orientació acadèmica, beques, etc.
Per tal que les direccions de centre, el professorat i les famílies puguin millorar aquests canals de comunicació es proposen una sèrie d’eines com ara:
• Alliberar unes hores del professorat per a la comunicació amb la família • Facilitar (orientació i formació) eines comunicatives per parlar amb les famílies • Facilitar (orientació i formació) a les famílies • Introduir la figura de la mare o pare delegat de curs • Establir un pla de acollida del professorat • Establir un pla de acollida de les famílies • Millorar la formació inicial i contínua incorporant la relació amb les famílies • Fer projectes comuns entre el professorat i les famílies per tal de generar contacte entre ells • Definir el contingut que cal abordar en la relació professorat-famílies • Establir tutories compartides entre el professorat i les famílies • Introduir la figura de la mare o pare delegat de curs • Establir un sistema de acollida de noves famílies per part de famílies ja existents a l’escola • Generar espais d’estudi assistit amb les famílies • Generar implicació de les AMPA en l’escola (apoderament) • Generar confiança entre el professorat i les famílies treballant aspectes de l’entorn de les
famílies
Alumnat. Quant al foment de l’adhesió i la implicació de l’alumnat, aquest és també un element prioritat i, en aquest sentit, la potenciació del sentiment de pertinença i de motivació per a l’apre-nentatge és l’eina més prioritària. Per aconseguir-ho, l’eina més ben valorada és la implementa-ció d’experiències comunitàries (Aprenentatge Servei, Advocacy groups, Community Service o Clubs).2 Aquest tipus d’experiència genera sentiment de pertinença i, per tant, en l’ordre de prioritats és la d’utilitzar experiències d’aquest tipus per crear pertinença i motivació.
Per contra, la tutorització o mentoratge per part d’alumnes grans o antics alumes no es conside-ra prioritària, ja que es creu que en ser individual no genera un impacte equivalent. També s’ex-posa la dificultat d’aplicar-ho a les escoles que no tenen secundària.
2 Vegeu experiències d’aprenentatge servei al web del Centre Promotor d’APS http://www.aprenentatgeservei.cat
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
19
4.7. Finançament
Quant al finançament, es presentaven diverses eines orientades a reorganitzar els fons existents i captar-ne de nous per reequilibrar el pressupost de l’escola d’educació a temps complet. Un dels principals reptes d’aquest tipus de programa és assegurar la sostenibilitat a llarg termini amb un finançament diversificat.
L’opció preferida per als assistents al seminari és complementar l’activitat docent amb contracta-ció d’entitats o professionals comunitaris i amb voluntariat, si bé això suposa generalment dis-posar de més recursos econòmics.
La possibilitat de racionalitzar i diversificar els horaris del professorat per oferir el programa d’educació a temps complet sense que això impliqui la contractació de nou professorat, es veu més difícil, sobretot per les resistències del propi professorat i de les direccions de centre.
A l’hora de buscar recursos econòmics addicionals, es prefereix captar nous fons i buscar sub-vencions abans que buscar finançament privat. Respecte a la captació de nous fons, es considera imprescindible incrementar el pressupost públic destinat a educació. Hi ha reticències en relació al «co-pagament de la família» i al «voluntariat», quan aquest darrer s’utilitza per substituir llocs de treball professional. També hi ha objeccions quant a les subvencions, que es relacionen amb activitats concretes i es considera que creen dependència. En un sentit similar, es considera que el finançament privat està subjecte a limitacions ja que condiciona el programa als objectius del donant.
Algunes propostes alternatives que s‘han plantejat per obtenir recursos econòmics addicio-nals són:
• Crear una figura territorial de centre de recursos • Aprofitar els recursos ja existents a la comunitat • Compartir projectes i recursos amb les entitats properes • Plantejar un finançament compartit entre la Generalitat de Catalunya (diferents
departaments), Ajuntaments i fundacions privades • Fomentar el servei comunitari entre alumnes • Introduir un voluntariat que generi benefici a l’escola i al voluntari (win-win)
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
20
5. Prioritats i reptes per implementar un projecte d’educació a temps complet
Tal com s’ha vist en el capítol anterior, els elements prioritaris per implementar un model d’edu-cació a temps complet es basen en:
• Autonomia de centre • Lideratge compartit • Formació i capacitació dels agents implicats • Coordinació dins el centre • Coordinació territorial • Finançament i optimització recursos • Compromís
Per a dur-ho a terme és clau que els diferents agents educatius tinguin un paper actiu en el dis-seny i desenvolupament del programa, basat en voler (compromís i lideratge), saber (formació) i poder (recursos) per part de tots i cadascun dels agents educatius.
Una de les principals conclusions derivades dels seminaris és que no existeixen grans dificultats per desenvolupar un programa d’educació a temps complet i que aquestes s’ubiquen especial-ment en la necessitat d’una clara voluntat política d’impulsar un programa d’aquest tipus, ja que no existeixen barreres legals importants.
L’altre dificultat destacada rau en la cultura professional del professorat i les direccions de centre i les possibles reticències a col·laborar i coordinar-se amb altres tipus de professionals, junta-ment amb la necessitat de dotar-los de les eines necessàries per dur a terme el programa.
Els recursos econòmics no apareixen com a barrera fonamental, sinó que aquests depenen de la voluntat política de destinar els recursos necessaris per dur-ho a terme. En aquest sentit, a banda de demanar un increment de pressupost destinat a educació, s’aposta per optimitzar els recur-sos existents, especialment a nivell municipal.
Les propostes més destacades en els seminaris van dirigies a canvis en el paper que hi ha de tenir l’administració, la direcció dels centres i el professorat. Pel que fa a la resta d’agents edu-catius no sembla que hi hagi cap resistència important de cara a tenir una participació activa i compromesa en un programa d’educació a temps complet.
Quant a l’administració, es recomana que el Departament d’Ensenyament desenvolupi les se-güents estratègies:
• Reconeixement i suport als projectes d’educació a temps complet • Potenciar autonomia de centres i flexibilitat organitzativa
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
21
• Flexibilitzar calendaris escolars • Flexibilitzar horaris laborals del professorat • Acompanyament a les direccions de centre en el disseny i desenvolupament del projecte • Facilitar el compromís del professorat en els projectes:
• Incloure formació i coordinació dins l’horari laboral del professorat• Promoure espais de trobada i intercanvi d’experiències entre centres educatius i professio-
nals • Modificar concurs de trasllats i reduir rotació per a facilitar la creació d’equips comprome-
sos i formats • Desenvolupar programes de formació intencional dirigits a:
• Innovació• Lideratge i treball col·laboratiu
• Reconèixer i regular el lideratge compartit en els centres educatius • Modificar la regulació sobre l’accés d’actors no docents en el recinte i projecte escolar • Destinar recursos econòmics per a garantir l’obertura dels centres a la tarda i inclusió de
l’espai del migdia
En relació a les administracions locals, es proposa que articulin projectes d’educació a temps complet en els seus municipis, creant taules de coordinació o reformulant els consells educatius municipals. Els ajuntaments poden donar suport als centres educatius elaborant una cartera de recursos educatius en el territori i facilitant la coordinació i el treball col·laboració entre els actors.
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
22
Annex 1. Llista participants en els seminaris
Sessió 1. Ampliar i millorar el temps lectiu
Noa Padín Pujoldevall Mestra i cap d’estudis de l’escola dels Encants
Joan Puig Director Sunion
Xesca Grau Franch Consorci d’Educació Barcelona
Assumpta Duran Mestre d’escola rural, membre del secretarial d’escola rural de catalunya
Desireé Hortigón Flores Directora en funcions i cap d’estudis d’infantil de l’escola congrés-Indians.
Albert Riera Perez FAPAC
Sònia Fuentes Trillas Directora de formació – Escola FORCA (Fundació Escolta Josep Carol)
Jaume Aguilar representació de FMRPC
Montserrat Barti Viñas Moviment de Renovació Pedagògica del Garraf
Agnès Barba Encarnación Directora de l’escola dels Encants
Josep Ramon Fuentes Moviment de renovació pedagògica del Garraf
Marta Comas Àrea d’Educació Secundària Àmbit d’Innovació i Suport als Centres
Marta Alfonsea Zaragoza Directora De Serveis educatius de la Fundació ESCOLTA JOSEP CAROL
Pilar Gargallo Otero Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
Asunción Gazulla Escola Benviure de Sant Boi de Llobregat
Neus Lorenzo Inspector educació
Maribel Giménez Escola Eduard Marquina
Dolors Vique CCOO
Sessió 2. Integrar i enriquir el temps no lectiu
Teresa Carreras Comissió d’aprenentatges de l’ampa de l’escola Fructuós Gelabert
Rosa Artigal i Valls Directora IE Costa i Llobera
Juan José Redondo Ruiz Cap de Paraescolars Jesuïtes Casp
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
23
Susagna Escardíbul Tejeira. Àrea Educativa. Fundació Catalana de l’Esplai.
Marc Alcaraz Diez President de la Federació Catalana de l’Esplai i Director de l’Esplai Espurnes
Marta Alfonsea Zaragoza Directora de Serveis Educatius de la Fundació Escolta Josep Carol
Isidre Plaza Tècnic d’Educació. Ajuntament de Granollers
Marti Boneta Departament d’ensenyament
Marga Julià Comissió d’aprenentatges de l’ampa de l’escola Fructuós Gelabert
Xavi Parra AMPA Proa de Sants
José Antonio Ruiz Montes Responsable de continguts i relacions de Fundesplai.
Cristina Martín Cap de departament de programes escolars a Fundesplai
David Brunet Fundació Escolta Josep Carol
Constancio Enciso Miguel IES Maria Aurelia Capmany
Montserrat Panareda Educadora social
Lluís Vila Educador Social
Laura Aubeso Educadora social
Dolors Cuesta Educadora social
Marga Gallifa Orlandai
Elisabet Arpal Educadora social
Sessió 3. Innovar el temps educatiu
Òscar Tàrrega Director Institut Barri Besòs
Carles Barba Boada Vicepresident Relacions Institucionals, Fundesplai
Rosa Maria Balsells Font FMRPC
Anna Comas Arbós Directora de l’escola La Maquinista
Núria Marín Directora Escola M D Montserrat
Laura Aubeso Educadora social
Jordi Canelles Director de l’Escola La Llacuna del Poblenou
Pilar Gargallo Otero Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
Nuria Forgas i Serra Directora de l’Escola Sant Jordi de Vilanova i la Geltrú
Anna Blasco Navarro Mestra de l’Escola Barrufet de Sants
Marleny Colmenares Directora de Promoció Educativa. Institut Municipal d’Educació de Barcelona
Montserrat Panareda Educadora social
Ma Nieves Lorenzo Galés Generalitat de Catalunya
Pep Oliveras Escura Dinamitzador TIC
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
24
Carles Núñez Escola Proa de Sants
Nuria Borràs Escola La riera de Sant Pere de Ribes
Dolors Cuesta Educadora social
Sessió 4. Connectar l’escola amb l’entorn
Lluís Vila Educador Social
Bru Pellissa Fundació Sergi
Maria Asensio Albà Coordinadora Serveis Educatius – Fundació Escolta Josep Carol
Rosa Maria Balsells Font representació de FMRPC
Noemí Rocabert Escola Mestre Morera
Albert Quintana IES Santa Eugenia
Gené Gordó i Aubarell Subdirectora general de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa
Jordi Freixenet Bosch Impulsor d’UdiGitalEdu i actual Vicerector de Recerca de la UdG
Anna Comas Arbós Directora de l’escola La Maquinista
Joan Coma i Ainsa Director de Serveis d’Educació de l’Ajuntament de Terrassa
Laura Aubeso Educadora social
Eduard Vallory Fundació Escolta Josep Carol
Marc Garcia i Borràs Educador i Permanent del Lleure Educatiu i Sociocultural de CCOO
Carles Núñez Escola Proa de Sants
Núria Terés Regidora de l’Ajuntament de Girona
David Pérez Martín Director de la Fundació Escolta Josep Carol
Montserrat Panareda Educador social
Marleny Colmenares Directora de Promoció Educativa. Institut Municipal d’Educació de Barcelona
Rosa Gibert Escola Doctor Robert de Camprodón
Jaume Aguilar representació de FMRPC
Maria Pilar Casals Bosch Generalitat de Catalunya
Dolors Cuesta Educadora social
Carles Xifra Coordinador de la Federació d’Esplais
Joan Muntaner Educador social
Elisabet Arpal Educadora social
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
25
An
nex
2.
Prio
rita
t i
dif
icu
ltat
de
les
ein
es, d
etal
lad
es s
ego
ns
estr
atèg
ia d
’act
uac
ió
Estr
atèg
ia 1
. Am
pli
ar i
mil
lora
r el
tem
ps
lect
iu
Pila
r:
Tem
ps le
ctiu
Fin
alit
at:
Am
plia
r i/
o op
tim
itza
r el
tem
ps d
’apr
enen
tatg
e (n
o no
més
la
quan
tita
t si
nó t
ambé
la
qual
itat
) pe
r as
solir
maj
ors
nive
lls d
’equ
itat
i è
xit
esco
lar,
div
ersi
fica
nt le
s es
trat
ègie
s d’
apre
nent
atge
i po
tenc
iant
la in
nova
ció
educ
ativ
a.
Acc
ion
s:M
olt
pri
ori
tari
Fàci
l ap
lica
ció
Mo
lt p
rio
rita
riD
ific
ult
at a
pli
caci
óPo
c p
rio
rita
riFà
cil
apli
caci
óPo
c p
rio
rita
riD
ific
ult
at a
pli
caci
ó
Adeq
uar
el t
emps
als
ob
ject
ius
ped
agòg
ics
Am
plia
r i/
o op
tim
itza
r el
te
mps
lect
iu e
n ba
se a
un
pla
peda
gògi
c co
here
nt i
adeq
uat
a le
s ne
cess
itat
s de
ls a
lum
nes.
Ana
litza
r al
tern
ativ
es a
l’e
stru
ctur
ació
i or
gani
tzac
ió
del t
emps
lect
iu p
er
ajus
tar-
se m
illor
a le
s ne
cess
itat
s i c
apac
itat
s de
ca
da a
lum
ne (
per
exem
ple,
gr
ups
més
red
uïts
i/o
bloc
s d’
apre
nent
atge
dif
eren
ts 4
5-60
-90-
120
min
uts-
).
Aug
men
tar
el t
emps
lect
iu
per
als
alum
nes
men
ys
avan
tatj
ats,
am
b ho
res
addi
cion
als
incl
oses
en
el
proj
ecte
cur
ricu
lar
de c
entr
e,
amb
l’aco
mpa
nyam
ent
d’un
pro
fess
or (
amb
form
ació
sob
re m
illor
es
peda
gògi
ques
) i a
mb
sess
ions
pe
rson
alit
zade
s.
Ento
rns
flex
ible
s d’a
pre
nen
tatg
e
Poss
ibili
tar
el
dese
nvol
upam
ent
d’en
torn
s fl
exib
les
d’ap
rene
ntat
ge
que
pugu
in a
dapt
ar-s
e a
dife
rent
s ca
suís
tiqu
es
soci
als
i ter
rito
rial
s, a
ixí c
om
als
recu
rsos
dis
poni
bles
. A
prof
undi
r en
l’ús
de
les
tecn
olog
ies
per
ofer
ir n
oves
op
ortu
nita
ts d
’apr
enen
tatg
e i
supo
rt a
l’es
tudi
.
Opc
ions
per
per
met
re
mod
ular
itza
r el
con
ting
ut
i pro
veir
opo
rtun
itat
s ed
ucat
ives
no
rest
ring
ides
pel
te
mps
(no
més
hor
ari l
ecti
u)
ni e
l llo
c (n
omés
esc
ola)
. Per
ex
empl
e: B
lend
ed L
earn
ing
o So
cial
Lea
rnin
g.
La u
tilit
zaci
ó d’
aplic
acio
ns
info
rmàt
ique
s on
line
i de
soft
war
e ad
apta
tiu
que
perm
etin
als
est
udia
nts
apre
ndre
al s
eu p
ropi
rit
me
i qu
e el
s pe
rmet
in s
egui
r am
b el
s ap
rene
ntat
ges
acad
èmic
s di
ns i
fora
de
l’esc
ola,
am
b o
sens
e au
tori
tzac
ió,
conn
ecta
nt-s
e m
itja
nçan
t sa
les
info
rmàt
ique
s co
mun
itàr
ies
o bé
a t
ravé
s de
ls s
eus
prop
is o
rdin
ador
s, t
able
ts o
sm
artp
hone
s.
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
26
Acc
ion
s:M
olt
pri
ori
tari
Fàci
l ap
lica
ció
Mo
lt p
rio
rita
riD
ific
ult
at a
pli
caci
óPo
c p
rio
rita
riFà
cil
apli
caci
óPo
c p
rio
rita
riD
ific
ult
at a
pli
caci
ó
Curr
ículu
m e
quilib
rat
Fixa
r un
s m
ínim
s es
tànd
ards
cu
rric
ular
s en
les
mat
èrie
s cl
au (
per
exem
ple,
co
mpe
tènc
ies
bàsi
ques
: lle
ngua
, mat
emàt
ique
s i c
iènc
ies)
, aix
í com
po
tenc
iar
altr
es m
atèr
ies
no
estr
icta
men
t ac
adèm
ique
s.
Pla
d’es
tudi
s qu
e bu
sca
l’equ
ilibr
i ent
re c
onti
ngut
s in
stru
ccio
nals
, el r
efor
ç ac
adèm
ic, l
’ori
enta
ció
i alt
res
opor
tuni
tats
d’e
nriq
uim
ent
per
als
estu
dian
ts.
Dis
posa
r de
més
tem
ps
dóna
més
opo
rtun
itat
s pe
r ap
rofu
ndir
en
les
mat
èrie
s pr
inci
pals
, per
ò ta
mbé
per
a
asse
gura
r la
incl
usió
d’a
ltre
s m
atèr
ies.
Com
pro
mís
Lide
ratg
e co
mpa
rtit
de
tota
la
com
unit
at e
duca
tiva
i im
puls
at d
es d
e la
dir
ecci
ó de
l ce
ntre
.
Cre
ar u
n fo
rt li
dera
tge
d’un
eq
uip
inte
grat
per
div
erso
s ac
tors
que
sig
ui c
apaç
de
diss
enya
r, a
plic
ar i
aval
uar
el
proj
ecte
d’e
duca
ció
a te
mps
co
mpl
et.
La d
irec
ció
de c
entr
e és
la
peça
cla
u qu
e ag
luti
na la
pa
rtic
ipac
ió i
la im
plic
ació
de
l pro
fess
orat
en
la
impl
emen
taci
ó de
l mod
el
d’ed
ucac
ió a
tem
ps c
ompl
et.
La c
reac
ió d
’un
com
itè
dire
ctiu
a
nive
ll de
cen
tre,
for
mat
per
la
dir
ecci
ó i e
l per
sona
l de
cent
re i
la c
omun
itat
edu
cati
va
mos
tra
bons
res
ulta
ts q
uan
s’ac
ompa
nya
d’un
com
prom
ís
com
part
it.
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
27
Acc
ion
s:M
olt
pri
ori
tari
Fàci
l ap
lica
ció
Mo
lt p
rio
rita
riD
ific
ult
at a
pli
caci
óPo
c p
rio
rita
riFà
cil
apli
caci
óPo
c p
rio
rita
riD
ific
ult
at a
pli
caci
ó
Org
anit
zaci
ó
Reor
gani
tzar
l’es
truc
tura
or
gani
tzat
iva
i fun
cion
al
dels
cen
tres
esc
olar
s pe
r op
tim
itza
r el
tem
ps
d’ap
rene
ntat
ge o
incl
oure
te
mps
lect
iu a
ddic
iona
l.
Com
plem
enta
r am
b pe
rson
al
exte
rn c
ontr
acta
t o
altr
es
acto
rs c
omun
itar
is, c
oord
inat
s am
b el
pro
fess
orat
, o a
mb
prof
esso
rs v
olun
tari
s.
Esta
blir
un
mín
im d
’hor
es
de c
oord
inac
ió d
e l’e
quip
do
cent
s am
b la
res
ta d
e pe
rson
al e
duca
tiu.
Raci
onal
itza
ció
i re-
orga
nitz
ació
del
s re
curs
os
esco
lars
(pe
r ex
empl
e,
min
imit
zant
les
tran
sici
ons
de
clas
se a
cla
sse)
.
Intr
odui
r cr
iter
is d
e fl
exib
ilita
t en
els
hor
aris
labo
rals
del
pr
ofes
sora
t i r
esta
de
pers
onal
pe
r ta
l de
dona
r co
bert
ura
a ho
rari
s es
cola
rs m
és
adap
tabl
es (
per
exem
ple,
co
mpe
nsar
el t
reba
ll a
les
tard
es a
mb
mat
ins
o ta
rdes
lli
ures
).
Intr
odui
r cr
iter
is d
e fl
exib
ilita
t en
els
cal
enda
ris
esco
lars
pe
r ta
l d’a
just
ar-lo
s a
la
real
itat
soc
ials
del
seu
ent
orn,
fl
exib
ilitz
ant
les
vaca
nces
la
bora
ls d
el p
rofe
ssor
at i
rest
a de
per
sona
l.
Supe
raci
ó d’
orga
nitz
acio
ns
rígi
des
per
depa
rtam
ents
o
cicl
es.
Div
ersi
fica
r el
s ho
rari
s i
cale
ndar
is d
e tr
ebal
l del
s m
estr
es i
prof
esso
rs p
er
dona
r co
bert
ura
a l’h
orar
i.
Inte
grar
els
esp
ais
educ
atiu
s en
l’ho
rari
esc
olar
(ac
ollid
a,
men
jado
r,...
).
Dis
trib
uir
el t
emps
lect
iu a
mb
les
paus
es a
dequ
ades
per
ca
da e
dat,
ent
re le
s qu
als
hi
ha d
’hav
er u
n es
pai d
edic
at
a di
nar
i lle
ure
d’al
men
ys
60 m
inut
s (r
ecom
anab
le 9
0 m
inut
s).
Redu
ir la
càr
rega
lect
iva
del
prof
esso
rat
i am
plia
r el
tem
ps
de c
oord
inac
ió i
form
ació
.
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
28
Estr
atèg
ia 2
. In
teg
rar
i en
riq
uir
el
tem
ps
no
lec
tiu
Pila
r:
Te
mps
no
lect
iu
Fin
alit
at:
O
feri
r al
s es
tudi
ants
una
edu
caci
ó in
tegr
al.
Acc
ion
s:M
olt
pri
ori
tari
Fàci
l ap
lica
ció
Mo
lt p
rio
rita
riD
ific
ult
at a
pli
caci
óPo
c p
rio
rita
riFà
cil
apli
caci
óPo
c p
rio
rita
riD
ific
ult
at a
pli
caci
ó
Opor
tunit
ats
d’e
duca
ció
no
aca
dèm
ica
Fom
enta
r op
ortu
nita
ts
d’ap
rene
ntat
ge e
n àr
ees
no
estr
icta
men
t ac
adèm
ique
s de
senv
olup
ant
nove
s ca
paci
tats
i in
tere
ssos
. L’
ofer
ta n
o le
ctiv
a es
dis
seny
a de
man
era
pert
inen
t i d
es
d’un
a vi
sió
de c
onju
nt
del p
la p
edag
ògic
, am
b in
depe
ndèn
cia
que
es r
ealit
zi
dins
o f
ora
del c
entr
e es
cola
r.
El P
roje
cte
Educ
atiu
de
Cen
tre
ha d
’est
ablir
una
con
nexi
ó co
ncep
tual
ent
re le
s ac
tivi
tats
le
ctiv
es i
no le
ctiv
es, c
entr
ant-
se e
n un
num
ero
redu
ït
d’ob
ject
ius.
Cot
reba
ll am
b l’e
ntor
n co
l·lab
orat
iu, c
ompa
rtin
t ob
ject
ius
com
uns
i pre
sa
de d
ecis
ions
com
part
ida.
El
dis
seny
de
l’ofe
rta
ha d
e co
mpt
ar a
mb
part
icip
ació
i al
ta a
ccep
taci
ó de
ls im
plic
ats
(ent
itat
s so
cioe
duca
tive
s,
fam
ílies
i al
umna
t).
Tote
s le
s op
ortu
nita
ts s
ón
sele
ccio
nade
s es
trat
ègic
amen
t pe
r do
nar
supo
rt a
ls
obje
ctiu
s de
l pro
gram
a i a
les
nece
ssit
ats
dels
est
udia
nts
(Art
s —
mús
ica,
tea
tre,
di
buix
, dis
seny
, dan
sa,
etc—
, esp
ort,
STE
M: c
lubs
de
mat
emàt
ique
s, la
bora
tori
s de
ciè
ncia
, cod
ing,
gam
e de
sign
—, T
ICS
– D
IGIT
AL
– M
EDIA
, em
pren
edor
ia, s
upor
t ac
adèm
ic —
real
itza
ció
de
deur
es, g
rups
red
uïts
de
refo
rç e
scol
ar—
, etc
).
La p
rogr
amac
ió d
’act
ivit
ats
no le
ctiv
es s
’inte
gra
en e
l Pr
ojec
te E
duca
tiu
de C
entr
e.
S’ha
n d’
esta
blir
mec
anis
mes
pe
r ga
rant
ir e
l com
prom
ís d
el
prof
esso
rat
en l’
esta
blim
ent
de la
con
nexi
ó le
ctiv
a-no
le
ctiv
a. E
n aq
uest
sen
tit
s’ha
n de
cre
ar e
stru
ctur
es d
e tr
ebal
l co
l·lab
orat
iu e
ntre
doc
ents
i am
b re
sta
de p
erso
nal.
S’ha
d’e
stab
lir u
n gr
up
coor
dina
dor
del p
rogr
ama
(que
pot
ser
el c
onse
ll es
cola
r de
cen
tre)
que
fac
i la
pla
nifi
caci
ó, s
egui
men
t i
aval
uaci
ó.
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
29
Acc
ion
s:M
olt
pri
ori
tari
Fàci
l ap
lica
ció
Mo
lt p
rio
rita
riD
ific
ult
at a
pli
caci
óPo
c p
rio
rita
riFà
cil
apli
caci
óPo
c p
rio
rita
riD
ific
ult
at a
pli
caci
ó
S’ha
n d’
apro
fita
r fo
rtal
eses
de
la c
omun
itat
i ac
cept
ar
la d
iver
sita
t, le
s di
fere
nts
cult
ures
pro
fess
iona
ls, i
el
reco
neix
emen
t m
utu.
Els
prog
ram
es r
eque
reix
en
una
plan
ific
ació
prè
via
a la
sev
a ap
licac
ió q
ue h
a d’
incl
oure
: dia
gnos
i prè
via
de
nece
ssit
ats
real
itza
da a
mb
el c
onju
nt d
e la
com
unit
at
educ
ativ
a, d
isse
ny d
el
proj
ecte
s am
b pa
rtic
ipac
ió
de la
dir
ecci
ó, p
rofe
ssor
at,
agen
ts s
ocio
educ
atiu
s,
fam
ílies
i al
umne
s.
Adhes
ió i im
plica
ció
de
l’alu
mnat
Des
envo
lupa
r un
esp
erit
es
cola
r co
mú,
ens
enya
r i
com
part
ir v
alor
s, in
flue
ncia
r en
les
expe
ctat
ives
d’è
xit
i el
sent
it d
e re
spon
sabi
litat
del
s es
tudi
ants
.
Estu
dian
ts n
o ún
icam
ent
exit
osos
a l’
esco
la s
inó
tam
bé
a la
vid
a. E
l sen
tit
com
unit
ari i
de
mob
ilitz
ació
soc
ial é
s m
olt
fort
en
tote
s le
s ex
peri
ènci
es
d’èx
it id
enti
fica
des.
Per
ex
empl
e: A
pren
enta
tge
Serv
ei,
Adv
ocac
y gr
oups
, Com
mun
ity
Serv
ice
o C
lubs
.
Pote
ncia
r el
sen
tim
ent
de
pert
inen
ça i
de m
otiv
ació
pe
r a
l’apr
enen
tatg
e co
m a
el
emen
t cl
au e
n to
ta l’
ofer
ta
de l’
educ
ació
a t
emps
co
mpl
et, i
, en
part
icul
ar
l’act
ivit
at n
o le
ctiv
a.
Tuto
ritz
ació
o m
ento
ratg
e pe
r pa
rt d
’alu
mne
s gr
ans
o an
tics
al
umes
.
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
30
Estr
atèg
ia 3
. C
on
nec
tar
l’esc
ola
am
b l
’en
torn
Pila
r:
C
omun
itat
edu
cati
va
Fin
alit
at:
In
clou
re i
treb
alla
r co
l·lab
orat
ivam
ent
amb
la c
omun
itat
edu
cati
va.
Acc
ion
s:M
olt
pri
ori
tari
Fàci
l ap
lica
ció
Mo
lt p
rio
rita
riD
ific
ult
at a
pli
caci
óPo
c p
rio
rita
riFà
cil
apli
caci
óPo
c p
rio
rita
riD
ific
ult
at a
pli
caci
ó
Implica
r le
s fa
mílie
s
Don
ar s
upor
t a
les
fam
ílies
pe
r a
la m
illor
a de
l’èx
it
esco
lar
dels
fill
s/es
, l’a
ugm
ent
del c
apit
al h
umà
i el s
upor
t a
les
nove
s ne
cess
itat
s so
cial
s.
Mill
ora
de la
com
unic
ació
fa
míli
a-es
cola
mit
janç
ant
estr
atèg
ies
dive
rses
com
, per
ex
empl
e, a
colli
da i
mat
eria
ls
en d
ifer
ents
llen
gües
i en
di
fere
nts
hora
ris,
ús
de le
s no
ves
tecn
olog
ies
de la
co
mun
icac
ió i
la in
form
ació
, as
sign
ació
d’u
n or
ient
ador
es
cola
r i p
rofe
ssio
nal f
amíli
a-al
umne
, vin
cula
ció
al p
roje
cte
prof
essi
onal
de
l’est
udia
nt:
orie
ntac
ió a
cadè
mic
a, b
eque
s,
etc.
Part
enari
at
Des
envo
lupa
r po
lítiq
ues
mun
icip
als
que
pote
nciïn
la
col
·labo
raci
ó de
tot
a la
co
mun
itat
edu
cati
va i
que
aglu
tini
n dr
ets
i deu
res,
i qu
e pe
rmet
in a
dapt
ar l’
esco
la i
el s
eu e
ntor
n so
cioc
ultu
ral a
le
s ne
cess
itat
s ed
ucat
ives
i so
cial
s ac
tual
s.
Plan
teja
r in
terv
enci
ons
on
es p
rom
ogui
n la
coo
rdin
ació
i i
nteg
raci
ó de
ls p
roje
ctes
i se
rvei
s d’
un m
atei
x te
rrit
ori
(act
uaci
ons
inte
grad
es o
n s’
impl
iqui
n es
cole
s, e
ntit
ats
i ass
ocia
cion
s, a
dmin
istr
ació
pú
blic
a lo
cal i
fam
ílies
).
L’ed
ucac
ió a
tem
ps c
ompl
et
gira
al v
olta
nt d
e l’e
scol
a pe
rò a
mb
un li
dera
tge
com
part
it e
ntre
cen
tre,
en
tita
ts s
ocio
educ
ativ
es i
adm
inis
trac
ió.
Treb
alla
r a
nive
ll m
unic
ipal
en
la c
reac
ió d
’ent
orns
ed
ucat
ius
adeq
uats
a le
s ca
ract
erís
tiqu
es p
ròpi
es d
e ca
da c
entr
e ed
ucat
iu i
del
barr
i on
s’ub
ica:
esc
ola
node
en
mun
icip
is/b
arri
s am
b un
a ri
ca t
ram
a so
cioe
duca
tiva
; es
cola
hub
en
mun
icip
is/
barr
is d
esfa
vori
ts.
Esta
blir
una
fig
ura
que
conn
ecti
esc
ola
i ent
orn
(tut
or d
’aco
mpa
nyam
ent
a l’e
scol
arit
at).
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
31
Acc
ion
s:M
olt
pri
ori
tari
Fàci
l ap
lica
ció
Mo
lt p
rio
rita
riD
ific
ult
at a
pli
caci
óPo
c p
rio
rita
riFà
cil
apli
caci
óPo
c p
rio
rita
riD
ific
ult
at a
pli
caci
ó
Refo
rçar
els
con
sells
esc
olar
s m
unic
ipal
s co
m a
òrg
an d
e de
liber
ació
, dec
isió
, dis
seny
, im
plem
enta
ció
i ava
luac
ió
de p
rogr
ames
d’e
duca
ció
a te
mps
com
plet
Finança
men
t
Reor
gani
tzar
els
fon
s ex
iste
nts
i cap
tar-
ne d
e no
us
per
reeq
uilib
rar
el p
ress
upos
t de
l’es
cola
d’e
duca
ció
a te
mps
com
plet
. Ass
egur
ar
la s
oste
nibi
litat
a ll
arg
term
ini a
mb
un f
inan
çam
ent
dive
rsif
icat
.
Com
plem
enta
r am
b co
ntra
ctac
ió d
’ent
itat
s o
prof
essi
onal
s co
mun
itar
is i
amb
volu
ntar
iat.
Raci
onal
itza
r i d
iver
sifi
car
els
hora
ris
del p
rofe
ssor
at p
ot
perm
etre
impa
rtir
un
mod
el
d’es
cola
d’e
duca
ció
a te
mps
co
mpl
et s
ense
que
aix
ò im
pliq
ui la
con
trac
taci
ó de
no
u pr
ofes
sora
t.
La m
ajor
ia d
’esc
oles
a
tem
ps c
ompl
et c
ombi
nen
el
fina
nçam
ent
públ
ic a
mb
el
priv
at.
Cap
tar
nous
fon
s de
s de
di
fere
nts
font
s de
rec
urso
s,
com
per
exe
mpl
e pa
rten
aria
ts
amb
empr
eses
don
ants
, en
tita
ts s
ocia
ls c
omun
itàr
ies
que
pode
n do
nar
serv
eis
a l’e
scol
a, q
uote
s a
les
fam
ílies
(p
oc r
ecom
anad
a, i
amb
un
trac
tam
ent
de «
barr
era»
a
la im
plic
ació
de
les
fam
ílies
si
no
s’ac
ompa
nya
d’un
ef
icie
nt p
rogr
ama
d’aj
uts
a le
s fa
míli
es).
Subv
enci
ons
espe
cífi
ques
de
l’Adm
inis
trac
ió P
úblic
a pe
r a
la im
plem
enta
ció
espe
cífi
ca
d’un
mod
el d
’esc
ola
a te
mps
co
mpl
et (
bequ
es m
enja
dor,
as
sess
ors,
ori
enta
dors
, ac
tivi
tats
d’e
nriq
uim
ent,
etc
.).
Seminari fjbCom fer viable l’escola a temps complet a Catalunya?
Aportacions de la comunitat educativa
32
Estr
atèg
ia 4
. In
no
var
el t
emp
s ed
uca
tiu
Pila
r:
In
nova
ció
i for
mac
ió d
el p
rofe
ssor
at
Fi
nal
itat
:
Dot
ar a
l pro
fess
orat
d’e
ines
per
des
envo
lupa
r no
ves
estr
atèg
ies
d’ap
rene
ntat
ge i
d’in
nova
ció
educ
ativ
a.
Acc
ion
s:M
olt
pri
ori
tari
Fàci
l ap
lica
ció
Mo
lt p
rio
rita
riD
ific
ult
at a
pli
caci
óPo
c p
rio
rita
riFà
cil
apli
caci
óPo
c p
rio
rita
riD
ific
ult
at a
pli
caci
ó
Form
aci
ó
Ded
icar
tem
ps a
la f
orm
ació
de
l pro
fess
orat
per
a la
mill
ora
de la
prà
ctic
a do
cent
, la
inno
vaci
ó ed
ucat
iva
i la
coor
dina
ció.
S’ha
n d’
esta
blir
une
s ho
res
a la
set
man
a de
dica
da a
la
form
ació
inte
nsiv
a de
l pro
fes -
sora
t en
inno
vaci
ó, t
reba
ll en
eq
uip
i coo
pera
ció
doce
nt.
Dis
seny
ar p
rogr
ames
de
form
ació
inte
ncio
nals
i en
foca
ts a
dot
ar a
l pro
fess
orat
d’
eine
s d’
aten
ció
indi
vidu
alit
-za
da a
ls e
stud
iant
s i d
’alt
a qu
alit
at p
edag
ògic
a.
Form
ar e
spec
ífic
amen
t al
pr
ofes
sora
t no
ves
tecn
olog
ies
aplic
ades
als
pro
cess
os
d’en
seny
amen
t-ap
rene
ntat
ge.
Per
exem
ple:
ICT
Tool
s, M
obile
Le
arni
ng, O
pen
Reso
urce
s.
Lider
atg
e
Prom
oure
la c
reac
ió d
e gr
ups
de m
estr
es i
prof
esso
rs q
ue
lider
in la
inno
vaci
ó ed
ucat
iva
a le
s es
cole
s.
Elev
at c
ompr
omís
del
s m
estr
es
i pro
fess
iona
ls d
e l’e
duca
ció
amb
el p
rogr
ama
d’ed
ucac
ió a
te
mps
com
plet
i en
la in
corp
o-ra
ció
d’in
nova
cion
s qu
e in
cide
ixin
de
man
era
posi
tiva
en
els
pro
cess
os d
’ens
enya
-m
ent-
apre
nent
atge
i en
el
rend
imen
t ac
adèm
ic d
els
alum
nes.
Com
ptar
am
b pe
rson
al b
en
prep
arat
i co
mpr
omès
i pr
omou
re’n
una
bai
xa r
otac
ió.
Ava
luaci
ó
Dis
seny
ar u
n si
stem
a d’
aval
ua-
ció
cont
ínua
en
base
a
l’exc
el·lè
ncia
edu
cati
va.
Sess
ions
de
retr
oalim
enta
ció
amb
col·l
egue
s: t
emps
en
obse
rvac
ions
din
s l’a
ula,
re
com
anac
ions
de
mill
ora
i pe
rfec
cion
amen
t d’
habi
litat
s.
Part
icip
ació
act
iva
en l’
aval
ua-
ció
i anà
lisi d
els
seus
est
udi-
ants
per
tal
de
dona
r-lo
s-hi
re
spos
ta (
accé
s a
les
dade
s,
als
resu
ltat
s, e
tc.)
.
Com
ptar
am
b la
sup
ervi
sió
i su
port
de
pers
onal
més
sèn
ior
o d’
expe
rts
amb
el q
ue
esta
blir
una
men
tori
a qu
e pe
rmet
i la
mill
ora
en la
tas
ca
educ
ativ
a di
ària
del
pro
fess
o-ra
t.
Men
tori
a de
l pro
fess
orat
am
b ex
pert
s.
Top Related