Bons records
Encara et recordo,Com si fos ahir,El teu somriure,I el seu color carmesí.No oblido la teva presència,M’ajuda en la teva absència.Pensava que la vida s’acabava,Però només havia començat.M’agradava recordar,Que tot es tornaria a iniciar.Vaig oblidar el teu rostre,Els teus ulls segurs,El teu somriure glaçat,I els teus llavis freds com un gelat.Amanda
El mar
El mar és bonic,blau com el cel,blanc com la neubrau com un boufosc com la nit.Misteriòs com les emocionsintens com l’amorEl mar és sere tranquil i bonicprofund i fons.Això és el marGentil i especialAnna Molina
Papallones del meu corCadascú té sentiments de totes formes i colors,els meus són especials; són com mil papallones dins del meu cor.El meu cor és ple de papallones, que revolen i no sé com, fan que senti tristeses i alegries i altres coses que no sé què són.Quan estic feliç, les seves ales estan plenes de llumi surten volant suament del meu cor.Quan estic trista són fosques, apagades, colors enrabiats,són fosques papallones de nit.Quan estic nerviosa són de colors llampegants, ràpids,amb molta força i em fan por.Aquestes són les meves papallones,els colors de les ales dels meus sentiments.Ariadna Alsina
Dies d’estiu
Era un dia d’estiu, la platja estava tranquil·la,
els banyistes nedaven, els vaixells passaven i jo prenent el sol.
A la tarda, per berenar, em prenia un gelat de maduixa
i llimona i tornava a l’hotel que hi havia a prop del mar.
Era una dia d’estiu, a la muntanya les cabres pasturaven,
els pastors les vigilaven, i jo feia excursions del mapa de turistes.
Tot el dia visitant museus, castells i esglésies recomanades.
A l’hora de tornar a l’hostal, anava molt cansat,
el nas quasi tocava el terra, però sort que passà un home amb
un cotxe que em va dir que em portaria a
l’hostal.Era un dia d’estiu, on aquesta
parella es casaven a l’església de Bermeo (una de les
esglésies que jo havia visitat).Arnau
La pluja dolçaEl cel es fa fosc,
Els nuvols ja arriben, la pluja s’acosta i tothomse’n và.Els nuvols son
diferents,d’un color estrany.Un rosa bonic que
tothom mirava.Les gotes grises,
Ara son roses.La seva forma de
llagrima, Ara es transforma en
cor.Tothom va sortir, Per mirar-se les
gotes.Les van tastar i els hi
va agradar.Tenien un gust,
De maduixes i nata.De petons juganers i
d’amistat.Carme Reig
Amor
Jo m’he enamorat i tinc el cor robat,sento olor a flor,
quan se m’apropa a poc, a poc.
L’altre dia li vaig dir que feia olor a
gessamí.Ella vermella es va
posari un somriure em va
donar.Després ella m’abrasà,
i jo rosat em vaig posar,
un peto a la galta li vaig regalar,
i ella amb un altra em contestà.
Guillem Jiménez
Una amiga
Jo vull una amigaespecial i divertida,agradable i eixerida,
que em faci companyia.Jo vull una amiga
per sortir a passejari poder anar a jugar.
Jo ja tinc aquesta amiga especial i divertida,riallera i agradable.És una bona amiga.
Em fa sentir especiali sempre em trobo genial.
Aquesta amiga es diu Aïda.Aïda, ets una bona amiga.
Helena Macedo
5èA la meva classeLa meva classe és genial i especial ,mai la canviaria encara que fos un mal dia.A la classe la Mercè fa una explicaciói la Maria Feliu sempre està d’acord .La Míriam escoltant i l’Anna Molina pensant.Després de classe al pati anemi amb molta energia a el pi juguem.La Xènia i l’ Helena ballant M’entres que la Maria Fernández sesta amagant.La Maria, la Amanda i la Queralt sempre el pati se’l passant parlant .La Olaya escoltant i sempre xerrant. I el Guillem i la Carme fen gresca estan.Al vestidor anem i una pudor a mitjons ap estufats ans te.Al menjador estem i l’Anna Belvis rient ens te.Al pati de nou ens trobem i també de nou jugant a el pi estem.La Judit a la estructura està ila Laura no la pillat.La Esther a la font amagada estài la Laura Travalon encara no la trobat.Ara a classe de físic tots estami a el Nil i l’Arnau preparats fa estona els veiem.Ara a casa he de anar peròLa Teresa i la Ariadna encara no les an vingut a buscar. La meva classe es genial i especialmai la canviaria encara que fos un mal dia.
Irene
LA PIZZA
Amb farina, aigua i llevat
Una pizza hem elaborat.
L’hem farcit de tomàquet,
Formatge i salmó fumat.
Quina barbaritat!!!Quan hem tingut el
forn ben roentA dintre, l’hem posat
ràpidament.A l’hora de sopar,La mare arribaràI amb la gana que
tindrà...Què bona que
estarà!!!Judit
El tacte dels teus cabells
Els dits se m’amaguenentre els teus cabells
i no els veig.Noto un estrany pressentiment,
una única ombra ens cobreix a tots dos.
La teva absència,fa que els meus ditses quedin glaçats.
Les setmanes són lentessi tu no hi ets.
Necessito que hi estiguis.Et trobo a faltar.
Somio que et tinc al costati que junts ens adormim.
Finalment t’enyoro,desitjo que tornis.
El tacte dels teus cabells.laura
El llapis i el retoladorUn pinta,
l’altre colorejai tots dos fan una bona
barreja.Però entre ells no es
porten béi un castís hauran de fer.
Un quadre han de reformar
per compartir-lo en una obra d’art.
Desprès a un nen hauran de ajudar,
perquè no sap dibuixar.Un pinta,
l’altre colorejai tots dos fan una bona
barreja.Maria Aubà
Cadaqués
Cadaqués aigües clares damunt les petxines
les fan brillar sota un sol lluent,
alhora il·luminant les cases
pintades de blanc de marbre.
Després per delitar el paladar,
un peix blau, daurat, amb les espinesde delicat ivori.
La torre amb el repic de la campana,
desmentint l’hora del moment.
Un passeig pels
enamoratsguaitant les ones,
un paradís d’estrellesi una lluna fent
d’animeta de la fosca nit.Per somiar,
vent del penya-segat,i el xiuxiueig de la brisa
del mar.Maria Feliu
ELS MEUS AMICS
Tinc molts amicsgrans, petits, alts i
baixos.Sense ells no puc
fer res béperquè ells m’animen.
Si no tingués amics estaria tota sola.No podria jugar
i quan sigués el meu aniversari
només vindria la família
Menys mal que tinc amics
i són molt especials per a mi.
Maria Fernández
Míriam
La Primavera
Quan la primavera arriba, el fred ja s'oblida.
Quan em desperto al matí, el sol ja és amb mi.
Les flors adormides surten per rebre aquests dies.
Ocells i animalons, estan per tots els racons.
El sol a la nit, més tard se’n va al llit.
Bufandes i abrics ja em tenen ben tip,
i jo me'ls canvio per roba d'estiu.
I em quedo mirant com tot va canviant,
que la primavera ja està arribant.
Nil
Llum de lluna
Cada nit la lluna ens il·lumina de diferents
maneres,el dilluns és alegre, el dimarts molt contenta i quasi sempre vol ser
lluna plena.Perquè encara que faci
boira sempre ens mirarà amb
un amor de mareque ens abraçarà amb la
seva llum intensa i la seva forma.
Però quan vingui el sol i ella s’en vagi,
al dia següent tornaràamb les seves amigues
estrelles,per tornar a il·luminar la
ciutat serena.Olaya
La platja
La platja està tranquil·la,
l’aigua arriba i li fa un massatge,
se’n va assosegadament.
L’aigua és blava com el cel,
el sol es pon i pinta molts colors:
vermell com la rosa,lila com la violeta,
taronja intens il·lumina la platja,
amb els reflexos del sol.El vent bufa i em fa una
carícia,l’aigua és freda com el
gel,la meva felicitat és
immensa com el mar.Queralt
Les meravelles de l’amistat
L’amistat té meravelles,Quan estàs enamorat
a la panxa pessigolletes.Quan és l’estiu
T’emvas de vacances,Estàs tant content,Que saltes per les
escales.Quan vas amb metroI vas sol notes por,Perquè tens rencor.
L’amistat té meravelles,Quan estàs enamorat
A la panxa tens pessigolletes
Teresa
L’ORDINADORL’ordinador és molt
llest,es com una
calculadora o més.L’ordinador té
l’internetQue pots jugar i
treballari per l’escola un treball portar.
També té un Word Pad
que és per treballari una imatge enganxar,
que després la pots retallar,
i ensenyar-lo a la Mercè
que és la nostra professora de 5è
Xènia.
Jackson
El Raspall de dents
Sóc prim, com una branqueta de cirerer.Sóc pelut, com un porquet.Entro per un forat sense fi,
després de travessar un llarg camí .Sóc lleuger, com el vent.
Sóc llarg, com el coll d’una girafa.M’encasten contra els barrots d’una tanca,i em mouen fins que ho deixo tot ben blanc.
Eduard Bastida
COSES QUE FA LA CONTAMINACIÓLes margarides emblanquinades moren ofegades.Qui fa això,qui fa això?Les roselles morades perden les espinades.Qui fa això, qui fa això?Com picaven les ortigues, i ara, fins i tot se les mengen les formigues.Qui fa això, qui fa això?LA CONTAMINACIÓ !!!!!!!!!!!!!!!!!!
Maria Alòs
ELS MEUS GERMANS
Sou un desastre fent les coses. Us sabeu distreure fent- me enfadar. Us divertiu quan jo no hi soc, i a la nit comenceu a cantar. Sou uns pallassos de primera i haurieu d’anar al circ. Em feu moltes bromes que jo no entenc, i m’empipeu però jo ric.
Anna Maria Garcia
EL MEU C0SÍ
És el riure de la caraés el joc de cada dia.És el treball que ens esperaés la vergonya que l’espia.És el cel el que el retrataés el blau de mar enllà.L’alegria que no falla i res no ens separarà.
Helena Peñalver
NIT
Silenci. Calma, foscor negra.Tu, inmóvil. Secrets en la penombra.
Obro els ulls.Silenci, el silenci d'un tot adormit.
Cel. Cel plujós.Cel dolç convertit en cel de por.
Cel ardent,quan l'alba arriba,
cel prepotent,però ara és un cel tenebrós.
Dolor. Pensament oblidat.I un vel negre per sobre.
De fons, l'hotizó. Un horitzó que no és veu.
Gespa humida, tallada.Nit fresca, esperada. Nit.
Tanco els ulls.
Obscuritat.
Júlia Boixader
EL LLAPIS SUBSTITUITPrim, com la tija d’un arbust.
Lleuger, com el sucre.Vas lliscant per una pista de gel
fins arribar al final.Punxegut com una pedra sense voler et trenques.
I el teu company dur com el metall et cura.
El teu amagatall com un cilindre tornes ha estar amb els companys.Surts vergonyosament del teu cau
pel desti que ja t’acuita.Entres en una cova dentada que et mossega pels peus.
Despres passes per una pista de gel i et tiren al terra
La pista de gel s’aixeca i et tiren amb el papes i restes de menjar t’han substituit.
Elena Bugliari
LA FORQUILLA D'AQUELL NEN QUE NO SAP MENJAR.
Punxeguda com la llança d'un romà en plena guerra.Rígida com la forca d'aquell home de camp.Punxa tot el que vulguis,però compte! Pots fer mal.Un gran arbre alt i fortper una petita formiga.Com un tros de cel lluminós,en un dia de pluja.Però una petita mà,d'un nen que encara no sap menjar,torçarà la pobre eina,que fa servis per dinar.
Laia Olivares
Una pedra dins d’una sabata
Viatjo tant com el vent de tramuntana.Sóc tan dura com un glaçó.
Sóc molesta com una cotorra.Tu per a mi ets un gegant en comparació.
Viatjo tan còmode com en un cotxe molt luxós.Sóc com un lladre perquè no pago els transports.
Sovint m’enlairo com en un avió.Algun dia t’enxamparé
i el peu vermell et deixaré!
Laia Pagès
Eres l’alegria de la familia.L’atracció que més m’agrada del parc.Eres especial com la rosada En un camp de males herbes.La butxaca que guardava les flors del camp.Una estrella en el cel.Quant sopava amb tuel meu cor s’il.luminava.
Nura Sallas
A LA CLASSE
Som la música més enrevessada.
Som les rialles més divertides.Som un exemple de
companyerisme.Som la rebeldia i alhora, la
remor que no cesa!Som la diversió, la llibertat,Però de vegades,La gota que vessa el got.Som la claredat d'aigua fresca
de la ribera d'estiu.Som la classe de 5è B música, i
n'estic orgullosa.
Serena Rodríguez
Vadim Xicart
SÓC JO
Sóc fràgil però molt àgil.Sóc fulles que juguen amb el vent.
Sóc com una farola alta i allargada.
Sóc la pluja quant ploro.Sóc el foc quan m’enfado.
Sóc el ritme del meu instrument.Sóc un núvol que fa ploure flors.Sóc un dimoni quan algú no em
surt.Sóc jo igual que com tothom que
te un algú.Sóc una altre persona d’aquest
mon.
Diana Llevat
EL MEU GRUPETSom un grupet de tota la vida,
I estem envoltats d’alegria.Som la multitud en persona,
I jo sóc de les petitones.Som un grup d’eternitat,
per això està durant.Fa trenta anys que està format,
Per això es un grup dels més grans.Aquest grup és especial,
per això per mi és un regal.
Alba Gómez-Quintero
EL SAXO TRIST
Esvelt,com una ballarina.Brillant,com l’or.
Amunt i avall no para de moure’sLleuger com l’espagueti
A trossos està desmuntatTocant tristament els veïns és
disgusten .M’entres el traspassant de fonda
a fonda plorant desfogant-se.
Paula Soria
Lluna Vinyes
ÀviaNo sé com ho he de dir,
és una mica difícil de pair.L’àvia s’ha mort.
Es veu que ha tingut sortde viure tants anys,
gràcies als seus afanys.Però s’ha d’acceptar,el que és llei de vida
i saber jugari estar ple d’alegria.
LA PAPERERA
Profunda, com el gran oceà.Emprenyada, com un mico en una gàbia.Sorruda, perquè de la pudor tipa n’està.Com una mosca, bruta i poc sàbia.Es mira el columpi, al que tothom fa cas.Com una fura, ningú seu al seu costat, perque l’olor no pot soportar. Ignorada, com una moneda d’un cèntim.Sort te del galan senyor del tratge verd,que cada matí la vindrà a saludar. Clara de Vallés
LA LLIMONA
Groguenca,i molt àcida,
la llimona penjada d’una branca.Descansa arraulida i plàcida,mentre no ve la meu blanca.
En forma de globus mig desinflat,de pell lluent com una fulla.
De tacte resistent com el blat,i allà dalt a la branca sempre es mulla.
Algun día els llavis d’un infant,la tastaran,
convertida en llimonada,el satisfaran.
Clara de vallés
LA LLIMONA
La Font
Dura, com una pedra. Majestuosa com l’àguila.
Llença aigua com una balena.Per fer bonic a la plaça important.
O per treure la al caminant.Generosa, des de fa anys.
Abundant com la mar gran.Salta i balla com un petit nan.Sequin el ritma tot esquitxant.Segons el clima va canviant.
Joel Santamaría
La samarreta neta
Quieta, com una pedra.Prima, com una fulla.El teu cos tremola.
Ja neta com l’aire de la muntanya,
T’estens, marejada. Petita com un llibre.
Esperes, temorenca del destí que ja t’acuita:
Suor per les mànigues i taques pels dibuixos.
Federico Rubeinstein
El banc
Llarg, com un arbrePrim, com un cucDur, com una roca
Vistós, com el sol al migdiaTé dues cames, per que s’aguanti
Un banc serveix per descansarDe color marró, com la sorra freda
Llarg, com un arbrePrim, com un cucDur, com una roca
Vistós, com el sol al migdiaS’ha trencat, ja no hi voldrà seure ningú
S’ha quedat sol, sense ningúMica en mica s’ha anat podrint
Llarg, com un arbrePrim, com un cucDur, com una roca
Vistós, com el sol al migdia.
Arnau Moreno
La família
Som una família molt despistada
i molt bromista.Som una família mal
organitzada, poc vista.
Som una família orquestral,
la mare és pianista, la germana violista,
el pare guitarrista i jo “xelista.”
Som una família molt despistada i
molt bromista.
Pau Rovira
Poema endevinalla
Rodo, com una roda.Prim, com una fulla.
Faig voltes com un cotxe en una rotonda.Amb un forat al mig, em deixo travessar
Com una cistella de basquet.Lluent, com un cotxe nou.Resistent com una roca.
Mil vegades passo per el lector.I regalo musica de la més bonica.
I al final el que m’esperaés un futur ple de rallades.
Dylan Chandler
EL LLAPIS SUBSTITUIT
Prim, com la tija d’un arbust.Lleuger, com el sucre.
Vas lliscant per una pista de gel fins arribar al final.
Punxegut com una pedra sense voler et trenques.
I el teu company dur com el metall et cura.
El teu amagatall com un cilindre tornes ha estar amb els companys.Surts vergonyosament del teu cau
pel desti que ja t’acuita.Entres en una cova dentada que et mossega pels peus.
Despres passes per una pista de gel i et tiren al terra
La pista de gel s’aixeca i et tiren amb el papes i restes de menjar t’han substituit.
Marcel Homar
La fulla de tardorLleugera, com una gota caient al no res.
Fràgil, comuna onada impactant contra una roca.Caus dolçament al terra, sense resistir-te a l’aire.
Marró com la fusta d’un arbre vell ets tu.Rugosa, com el pa calent.
Petita, com una pedra al costat d’uma muntanya.Avances sense destí segur:
dubtant vas caient abaix, sempre abaixsimbolitzant la tardor.
Marc Vez
Laia Montero
Toni Iglesias
LA MELL’estic tastant i vaig pel carrer,
Apanyant-me-les per trobar més.
M’agrada molt, però ja només em queden restes,
Estic estalviant, però val tant que no la compro més,
L’estic mirant, i m’ha agradat, amb la beguda tònica jo
m’he canviat.Airan
DE LA NIT AL DIADe la nit al dia
hi va haver un esdeveniment,Vaig dir que sempre me l’estimaria
però va acabar malamentVa ser el meu avi,
se’n va anar.Vam anar al cementiri,
li vam fer una gran comiat.Tothom plorava,anàvem de dol.
Perquè tothom se l’estimavaens donaven el condol.
Era gran persona,Era respectat i estimat.
Així era el meu aviClaudi Romeu Jové.
Clara Blanco
El meu avi Paco i la meva àvia RosaliaQuè us puc dir?
Són tan especialsEl meu avi Paco
I la meva àvia RosaliaSempre amb mi estaran
Mai els oblidaréPerquè sempre estaré amb ells
Quan la meva àvia se’n va a cuinarAmb el meu avi hi puc estar
I quan el meu avi se’n va a fer la migdiadaAmb la meva àvia m’assec al sofà
A compartir riallesQuè us puc dir?
Són tan especialsEl meu avi Paco
I la meva àvia RosaliaSempre amb mi estaran.
Elena del Val
Quan es pon el solEm relaxo quan es pon el sol,
Perquè ja s’ha acabat tot.És molt bonic i relaxant,És taronjós i grandiós.
Però demà començarà un altre cop,
Passarà el mateix,Com diu la meva mare,dema serà un altre dia.
Em relaxo quan es pon el sol,Perquè ja s’ha acabat tot.
Lucy dos Remedios
SENSE SOROLLSSón com gèlids records,com un cop d’aire fred.
Un malson que no es veu,perquè només ésuna pluja dels ulls.
Voldries volar com un petó,que sense amor,
ara només és un poema,que no riu,
tampoc plora.Que només fa crits.Només es queixa.
Malgrat tot,no et té por.Ni tu a ell.
Maria Isabel Trabalon
MinutsMinuts,minuts
passen sempre lents, ràpidsi a vegades prudents
Tothom ha pensat algun copparar el temps.
En molts moments,moments................
avergonyits, tristos i contents.I et preguntes per què,
si té sentit el que dius i el que penses.No saps què fer,ni que pensar,
en aquells moments on et posaries a plorar.Però és que els minuts
no es poden parar.
Ona Bach
• Viatjant i somiant
Veient un avió i el cel encisador
a dalt ja et veus ambta mare i jo.
Gall qui canta i despertael somni s’acaba.Ara ja ho pots fer, fer a la realitat,
el voler cal només i redactar v-i-a-t-g-e, però urgentment tenir felicitat.
A l’avió ja estàs, camí a Perú.
Mirant per la finestrai veient tot des de daltVeus una vista que no
és pot ni imaginar.L’avió ja aterra al gran aeroport,hem arrivat bé sense cap mal.
Ara a descansar a l’ acollidor hoteli demà començem
a fer turisme.
• Àlex García
L’HIVERN
No oblidar mai la jaquetaen sortir de casa al vespre.
I desitjar que arribi el solquan a l’ombra estas tot sol
Dies curts, ennuvolatsCarrers sols i humitats.
Festes familiars,converses en la llar,regals i sorpresesque dur el Nadal.Boira tranquil·la,gris i ensopida.
L’hivern càlid i fred.Època diferent,
Clara García
26 de FebrerProves d’accés
Molt nerviós estic joAmb aquestes noves proves,
Els meus amics diuen que és fàcilPerò jo els dic que no.Al “cole” ja he arribat
I amb els meus amics m’he trobat,Quasi ningú està nervósPerò jo fins i tot tremolós.
L’hora ha arribat,He d’entrar a classe,Els nervis han pujat
I tot està en mans del jurat.Les proves han passat
I ja anem cap a l’escola,Ara l’únic que ens queda
Es esperar el resultat.
Joel Pradas
Cada cop sóc més gran!
És el meu cumple, ja tinc 2 anyscada cop em faig més gran!
Aquest dia és un dia molt especial,la meva mama i el meu papa
em compren molts regals,faig una festa molt grani convido a tota l’escola,
no pot faltar ningú!També hi ha un pastís enorme,
peró no m’el menjo jo sola,els meus amics m’ajuden
peró pel meu germà no queda res.És el meu cumple, ja tinc 3 anys
cada cop em faig més gran!
Magda Quiroz
Rosa
Pètal pansit,morts ràpidament,
de la mare que t’ha parit,se te’n dur el vent.
Arribaràs a aquell lloc,on tot és fredolic,
cauen gotes a poc a poc,oh, com has florit.
Ja ha arribat la primavera,tot s’allibera.
Sant Jordi t’ha collitamb amor i delit.
Marta Rue
Una flor molt especial
Bonica és aquesta flor,proporcions diferents són les seves,
colors específics téi incomparable és la seva bellesa.
En aquest jardí només hi hai n’agafaré per fer-ne un ram,les hi donaré a la meva marei a tots els meus companys.
Desprèn una olor molt particular,és un perfum molt suau i delicat,
segur que no hi ha una altra igual.Diferent és aquesta flor,però a mi m’agrada molt.És una flor molt peculiar
i amb proporcions extravagants.
Pamela
Un somni a la butxaca
No sé com ho he fet Però estic dins d’un somni.
És meravellósÉs el lloc on sempre he desitjat estar.
L’aigua del mar és transparentI la sorra és de color negre.
Els carrers són blancsi estan enlluernats.
La gent és feliçNo hi ha ningú enfadat.
Estan contents, alegres..........No sé com descriure-ho.
En aquest instant estic a la platjaaixò sí
fa molta calor!M’encantaria viure aquí
És com.............És com un somni a la meva butxaca .
Candela
Poema
El món esta bé així Però encara necessita pau
Sense violència s’haurà de millorar Perquè cap nen pugui plorar
Per tenir pau Una amistat s’ha de tenir
Per això hi ha bebès Que els hi agrada divertir
Aquests nens es faran grans
Per poder millorar el món Sense violència s’haurà de millorar Perquè així cap nen pugui plorar .
Dario Hyde
El MosquitEl mosquit
és petiti m’ha empipat
tota la nit.M’ha picat
i m’he enfadat,doncs un granet m’ha sortit
a la punta del dit.La nit següent
ha tornati una altra xuclada
m’ha clavat.A la botiga he anat
a comprar insecticida barat,per la bèstia afamada
que tinc dintre de casa.Quan a casa he tornat
l’he buscat,però no l’he trobat.
Potser ja se n’ha anat?Però a la nit ZIIIIIT
torno a sentir.Què mal parit
aquest mosquit! Júlia Tur
El MosquitEl mosquit
és petiti m’ha empipat
tota la nit.M’ha picat
i m’he enfadat,doncs un granet m’ha sortit
a la punta del dit.La nit següent
ha tornati una altra xuclada
m’ha clavat.A la botiga he anat
a comprar insecticida barat,per la bèstia afamada
que tinc dintre de casa.Quan a casa he tornat
l’he buscat,però no l’he trobat.
Potser ja se n’ha anat?Però a la nit ZIIIIIT
torno a sentir.Què mal parit
aquest mosquit! Júlia Tur
ADOLESCENTJa sóc adolescent
quin esdeveniment,poso a tothom a cent
del matí a la nittot es per a mi un descobriment.
Descobreixo el meu cosi fins i tot el del meu gos.
Vull fer coses de grani deixar de ser un infant.
Em passo una hora arreglant-mei una més al mirall mirant-me,
he quedat perfecteavui tinc una festa!
Maria Arcas
Mal Un cop a la taulaUna taca de sang
Dolor i tristesaUna rosa menys
JustíciaMaldat
Un cor trencatGuerra vestida de dol
Fa mal a tothomPerò, per molt que vulguem
No pararemDe fer mal a aquell nen
Que vol viure feliçSense plorar
Sense fer mal.
Muriel
LA NITLa nit ja s’acosta,
en forma de descans,per a tots el vilatans
Veig per la finestra a la gent tornar a casa,
per descansar i menjar de bona gana.
Primer menjarem al menjador,r on el braser ens escalfarà i parem taula per menjar
Ara que som a l’hivern i fa més fred,
mirem tots la tele al costat del braser,
ben escalfadets
Després de sopar anem al llit,
on ben abrigats dormim fins al matí.
Tània
A la recerca de la poesiaM’han demanat a l’escolaque escrigui alguna cosa
pel dia del llibre i de la rosa.Em dic, amoïnada,
Com faré per inventaral llarg de la jornada
unes estrofes rimades?A la nit
quan vaig al llitllegeixo abans de dormir
buscant inspiracióper a la imaginació.
M’aixeco i passejo per l’habitaciópensant ritmes i paraules,però no trobo la solució
Surto al balcó a mirar les estrellesperò se’m tanquen les parpelles.
Penso en les coses que he vist durant el diai no se’m acudeix cap poesia.
Finalment decideixopresentar aquesta història
esperant del jurat misericòrdia
Amor apagatEl calor i el fred,
El foc i el gel,són paraules contràries,
antònimes,com el nostre amor,
jo t’estimo, però,tu a mi no.
M’acosto a tu,marxes,
et parlo, no m’escoltes.El meu amor s’ha esfumat,gràcies al teu amor apagat.
Maria López
Decidint camíSentiments profunds,
mirada perduda,paraules subtils,
anècdota viscuda.Decidir un camí,
en un infinit silencitot és confós,
com un dibuix borrós.En aquest mateix moment,
em sento perduda,sense algú al meu costat,
insegura.Tot em dona voltes,
sense cap sentit,buscant una paraulaque espera resposta.
tot és d'un mateix color,apagat en la foscor,però un raig de llum,
il·lumina el meu camí,i descobreixo el meu llarg destí.
Júlia Casanovas
El Destí
Ahir a la nitem vaig posar al llit
tot pensant amb el que m’havies dit .I vaig donar mil voltesperò en cap de les mil
vaig poder dormir-me tranquilJo sabia que el que m’havies dit
no era un acuditJo no vull que te’n vagis d’aquí
jo vull que et quedis aquí amb miQuan no estiguis aquí amb mi ,em sentiré perdut pel meu camí
Ni l’escalfor del sol m’ajudarà a sentircom és d’estrany el destí
Això no ho vull per tu i per mi ,jo vull canviar el nostre destí
per poder estar amb tu encara que siguimot lluny d’aquí.
Ariadna Domènech
Viatge al Escorial
Tots marxàvem el 9 de MarçContents cap els autocars,
I per culpa de les grans nevadesLes colònies vans estar aplaçades,
Al final el 10 de MarçVarem poder marxar,
I amb vuit hores de viatgeVam arribar amb l’equipatge,a casa dels nens vam dormir
fins el següent matí,molts assajos varem fer
per els dos concerts que tocàrem tan bé, I encara que no va ser de bon grat
Després tocava el comiat.Cap a Madrid ens dirigíem
I a un hostal ens dormiríem,Al matí després d’haver-nos llevat
També vam haver esmorzat,Després amb autocar vam anar
Per el Guernica contemplar,A la botiga del Reina Sofia vam anarI moltes coses cares vam comprar
Tot per un bocatta de calamars menjar,I un altre cop tornantA Barcelona arribant,
Víctor Sánchez
Objecte recte amb lletra Pàgines totes amb lletres
Humor, Amor, Pau i aventurestotes és possible que siguin llegibles.
Et trobes davant d’un tapísi de cop i volta en un altre país.
L’intriga del protagonista ara és trista, ara és humorista.
Ciència, Mates, Llengua.Anglès, Francès, Xinès.
Viatges, cuina, art, novel·les.Esports, Música i Costura.
Pàgina rera pàgina, capítol rera capítol,tot un món d’aventures a partir d’un bon títol.
I al final de cada històriaun nou repte aconseguit,
el protagonista aconsegueix la glòriai jo un nou llibre m’he llegit.
Oriol Azcona
El mar
Què és el mar?Un món de secrets de guerra i de pau
Un lloc de misteri sense contestarOn van els savis a pensar
I els nens a jugar.Què és el mar?
És el reflex del celL’ alegria de mirar
És el mirall de la llunaI a on las onades poden xocar.
Què és el mar?La vida en la profunditat.
David Fonseca
InseguretatEm sento sola, tinc por .
Estic intranquil·lai no em sento feliç.Sento alguna cosa,
sorolls cops forts que em molesten
Decideixo aixecar-meno puc
noto com si un punyal m'atravessésja no puc més
Intento obrir els ullsno puc
ara no noto res però
m’esforço més i...estic en un entorn semblant a un hospital,
tot es blancel blanc em fa por
els passadissos em fan por.em faig por a mi mateixa
Tot em fa pori em sento insegura.
Violeta Cubarsi
LA CARTA...Ulls blaus, mirada perduda un mar gris, ple d’ amargura. Es reflexaven als ulls una vida en moviment Que tenia molt sentiment. Quan anàvem en barca A l’ aigua es reflexava Un profund amor
Que mai no s’ acabava.Em donaves una rosa, Jo la meva mà et tornava, Una rosa delicada, molt bella d’un color intens Com el vermell del nostre cor Que ens feia sentir Cada vegada més a prop. Tot era perfecte Menys quan de sobte te’n vas anar i a la guerra vas marxar, i a mi em vas tenir que abandonar... Matinades d’ esperança, Nits d’ angoixa
Esperant alguna carta teva
Alguna cosa m’ havia d’ arribar. A correus vaig anar I per tu vaig demanar. Van revisar i una carta em van entregar I sense poder esperar de camí a casa vaig parar la vaig d’esgarrar per trobar-te i... La foscor em va envair lentament em vaig posar a plorar. Una creu negre va aparèixer Amb el teu nom escrit a baix, El paper vaig deixar anar; no et tornaria a veure
i aquest pensament em va glaçar...
Ulls blaus, Mirada perduda Un mar gris,
Ple d’ amargura...
Irene Llevat
La meva pròpia por(sst) Sento un soroll
(ssst) cada cop més fort.Miro cap als dos costats,
tot és foscor.Tinc por
no tinc a ningú,vull plorar
però no em surten les llàgrimes.Fins que ja no puc més,
necessito despertard’aquest somnitan horrorós
que em fa sentir tan malament. Veig una llum,
al final del passadísque cada cop es fa més petita.
M'espanto molt,
però de sobte sento una veu,es la de la meva mare!,que em ve a despertar
d'aquest mal son inhumà.
Mar Simó
La vidaLa vida és com un conte, sempre comença i acaba.
Sempre trobes perills,obstacles i problemes.
Però si perseveres,sempre aconsegueixes tirar endavant.
l’objectiu de totes les persones és ser feliç,i així aconsegueixes la tranquil·litat interior.
L’amorEl sentiment que sents quan alguna persona fa
que la teva cara se’nvermelleixi i el cor bategui mes ràpid.
En el moment de mirar-lo els ulls se’t posen com taronges.
La cara se’t canvia, li fas un petit somriure.Et quedes en blanc, quan parles amb ell.
Esperes una petita empenta de força per poder dir-li unes quantes paraules
que busquen tranquil·litzar-te.Li fas una petita mirada indirecta
per tal d’ajudar-te a dir-li que t’agradaamb una breu desesperança. Et quedes tranquil·la al veure
que t’estima. Un somriure se’t queda clavat a la mirada
et quedes parada i te’n vas corrent,sense veure res.
Mar Simó
La plujaLa pluja és freda
em fa pensari per aixó sempre que pluvia
pensava en coses meves i pessants.Són gotes sense destí,
gotes transparents que no pots veurei per aixó la pluja
em fa pensar i dadicar-li el temps necessari.Penso en els errors que he comés
però també quan vaig encertar,per aixó la pluja
m’agrada i em fa pensar.Quasi sempre penso en els errors,
cosa que no voliaperò sempre es bo recordar
i sobretot per millorar.Quan pensava en els encertats
no parava de somriure,tot i que tot alló
ja va passar.La pluja és una forma de recordar
tot i que hi ha altres formesperò sobretot
si recordo, és per millorar.
Pau Seijas
Les dues cares del carrer
Al carrer, la vida flueix com un riu engrescatun vailet, que juga feliç
una vella, que espera asseguda a un banc.Els coloms, que volen acariciant l’aire
dos pardals, que canten contents,com si el dia els hi hagués dedicat un gran somriure d’amistat,
son esperits lliures.Però també hi ha l’altre cara de la moneda,
però quan som feliços no ens hi fixem.Un rodamón, que tremola,
nomes resguardat per unes robes vellesuna dona, que plora perquè la seva germana a emmalaltit greument.
Un nen, que espera que el seu pare torni,per ensenyar-li la seva nova joguina.
No tornarà.
RECORDS
Els teus ulls castanysels teus llavis vermells
les teves mans arrugades i finesel teus cabell blanc
els teus vells pensamentsles teves idees
m’enrecordo de totde cada moment a prop teu
de cada moment al teu costati les teves últimes paraules
m’han quedat al cap.
Sara Khalifi
Sense ganes de viure
Soledat, intranquil·litat,por i tristesa,
aquests són els sentiments,que tinc en aquests moments.
Estic a l’habitació,al llit assentada,
no puc moure ni un dit,de tant espantada.Els ulls vermells,
i la mirada perduda,direcció a la porta,
amb l’esperança morta.Amb ganes de plorar,
però cansada de les llàgrimes,pensant amb el passat,
i amb el que vindrà a partir d’araSense ganes de fer res,
ni jugar, ni riure,és que el món ja no importa i viure no et reconforta,
Tots els teus desitjos,se n’han anat amb el vent,sense dir ni una paraula,
sense avisar,se n’han anat com gotes d’aigua,
més lluny que al més enllà, al fons de l’oceà,
o a un lloc on ningú sap on estar.
Ulls embenatsAquell indret en el que em vaig despertar
no era ni d’aquí ni d’allà.Ningú hi havia anat, ni investigat
i em vaig estar com amb els ulls embenats per una foscor inimaginable.
Dues hores més tard Dues senyores van seure al meu costat.
I em van preguntar:-I tu qui ets? i com t’ha passat?-
Jo no hi vaig fer cas. Una d’elles era la mort,
jo no tenia sort... em va agafar de la mà
i justament vaig sentir desfibril·lar.
Max Tato
UN MAR D’ESTRELLESLa nit és freda
Quan la neu congelaLa nit és blanca
Quan hi ha lluna plenaSi mires al cel
Es pot contemplar un marUn mar que és molt grocUn mar que és d’estrelles
En aquest marAlgú hi regneI aquest algú
Es diu lluna plenaApareix de tant en tant
Més o menys un cop al mesPerò quan la lluna no hi ésMart o Júpiter manen més.
Eloi Vallvé
UN SOMNI
L’arbre de Nadaluna estrella en el portal.
Tot se’n ha anati l’any ha acabat
Si jo pogués volaragafaria un estel
per tornar a la vidaa tots aquells de l’infern
Però el dimoni s’enfadaria i jo potser moriria
Que tot sigui pels amics!Que et fan sentir feliç.
Arrisca la teva vidaperò no deixis anar
allò que mes estimes.
Adriana Hernández
VERBSPosa’t nerviosa quan siguis feliçPlora quan estiguis destrossada
Decideix- te quan el teu cor bateguii pensis en el tercer món
Atura’t quan posis el peu sobreun forat i hi caiguis dintre
Accedeix a les noves portes que se t’obriranEnamora’t quan el teu cor esclati d’alegria i
pensis que és així quan et sents atreta per una altra persona.Corre quan hagis de viure el fet més
important de la teva vida, i no hagis de pensar en res més,
perquè només passarà una vegadaFes metàfores quan les coses no siguin
les que veus amb els ullsImagina’t un món per comprar, regalar, i canviar
el que volguessis i quan volguessis. Júlia Casanovas
Top Related