Download - Celsona 458

Transcript
Page 1: Celsona 458
Page 2: Celsona 458

2 458 - Divendres, 17-3-2006

Apunts Gràfics, SL., no es fa respon-sable de l'opinió personal dels col·-laboradors a Celsona ni de les erradesen que aquests puguin incórrer. I eslimitarà a publicar la correcció en unafe d'errades a la següent edició de larevista. Apunts no cobrirà els danys operjudicis que qualsevol error puguiocasionar.Queda reservat tot el contingut, i nose’n pot duplicar per mitjans físics,òptics ni informàtics cap part senseordre expressa de l'empresa editora.

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany

Josep M. MontanerEdició: Francesc Xavier

MontillaTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli

OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25

25280 [email protected]

Dip. Legal: L-267-19971.500 exemplars

El primer número de CelsonaInformació va sortir el4 d’abril de 1997

Celsona Informació éspossible, setmana rerasetmana gràcies a l’aporta-ció de molts col.laboradorsque, de manera totalmentdesinteressada, ensajuden a complementartota la informació que aquíveieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon Gualdo

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Mòbil: 617 01 29 51

Editorial Josep M. Borés

La Barra

El treball a WWW.ELSOLSONES.NET jabeneficia a tota la comunitat d’internautes

Els internautes habituals que visiten www.elsolsones.net ja saben que aquesta web hapassat per èpoques en les que les actualitzacions del servidor ens havia fet anar una mica decorcoll. La web actualment usa un programari GNU, o sigui de domini públic, anomenat Nuke ET,creació de TRUZONE i que és una adaptació millorada del famós PHP Nuke. Després d’utilitzardiverses versions de PHP Nuke i veure que el programari tenia molts defectes i errors, vam decidirutilitzar aquesta altra versió que ha es-tat tot un èxit, a hores d’ara.

Tot i que sempre hi ha detalls deprogramació que ja anem arreglant, elNuke ET tenia un greu desavantatge i ésque no es disposava del llenguatge cata-là per a aquest programari. La web es po-dia veure en anglès i en castellà.

La tasca de força temps ha estatadaptar parts traduïdes de PHP Nuke i re-traduir les parts que no ho estaven delNuke ET i, com a programari lliure que és,també hem alliberat aquests arxius perquètothom qui ho desitgi els tingui al seuabast i pugui muntar la seva web en cata-là.

Aquesta setmana s’anunciava a laweb oficial de Nuke ET www.truzone.orgla descàrrega oficial del llenguatge catalàper a aquest programari. Per a mi és unprivilegi contribuïr d’aquesta manera a ferque el català també en sigui una opciópossible.

Page 3: Celsona 458

3458 - Divendres, 17-3-2006

Solsona Josep M. Montaner Reig

L’Ajuntament de Solsonaaprova per unanimitatl’ampliació del pati de

l’escola SetelsisEl Ple Extraordinari de l’Ajuntament de Solsona per de-

batre la futura ampliació del CEIP Setelsis i la requalifiació delsterrenys de la cabana del Màrtir -on s’emplaçarà la nova escolapública de Solsona- es va saldar ahir a la nit amb el vot a favori, per unanimitat, de tots els grups del consistori solsoní.

Amb la decisió presa ahir, el CEIP Setelsis guanyarà 1.500metres quadrats de pati per mitjà de l’annexió del solar adjacenta l’escola, i la supressió del carrer de Marià Fortuny, que actu-alment separa els dos àmbits. D’aquesta manera s’escriu, demoment, l’últim capítol d’una polèmica qüestió que va arrencarl’estiu de l’any 2003 quan l’escola Setelsis va comunicar a l’Ajun-tament la necessitat d’ampliar les seves instal·lacions.

Amb tot, l’alcalde de Solsona, Jordi Riart, va asseguarque amb el ple d’ahir “l’ajuntament mostra un cop més la vo-luntat de desencallar definitivament aquest tema”. Riart vaal·legar que “no era fàcil conciliar els interessos de totes lesparts implicades” però es va mostar satisfet perquè “l’ampli-ació sigui una realitat en un termini raonable de temps”.

Per la seva banda, Martí Abella, portaveu del Comú, vajustificar el vot a favor de la seva formació “perquè és un pro-jecte que el Comú defensava des del principi”. A més, Abellava afegir que “era absolutament necessari per una escola ambmés de 500 alumnes que es trobaven en un espai molt reduït”.Abella també va demanar a l’alcalde que “adquirís el compro-mís” de realitzar les gestions oportunes perquè el Departamentd’urbanisme de la Generalitat “eximís” a l’Ajuntament de po-sar “altre cop” a informació pública el projecte. En aquest sen-tit, Riart es va ratificar en la voluntat de fer els possibles peragilitzar al màxim l’execució del projecte.

Per la seva banda, el portaveu d’ERC, Xavier Jounou,va lamentar que “s’hagi tardat massa a resoldre aquesta qües-tió”, i a més, va criticar “les aventures via túnel i via pont del’equip de govern que han alentit la solució”. Jounou va cri-ticar, també, “la deixadesa i la falta de previsió de l’actual iels anteriors governs” per trobar una solució a l’ampliació de

l’escola, un fet que segons el portaveu d’ERC implicarà que“ara la ciutat perdi una zona verda”.

El Ple d’ahir va servir, també, per aprovar amb els votsfavorables de tots els grups la requalificació dels terrenys de laCabana del Màrtir per emplaçar-hi la nova escola pública.

Disculpes de RiartL’espectació que havia aixecat la convocatòria d’ahir va

reunir a la sala de plens de l’ajuntament una cinquantena llargad’assitents. Riart va aprofitar per demanar disculpes “públi-ques” a la direcció de col·legi Setelsis i a l’AMPA del centre perles declaracions que havia fet la setmana passada. Riart vaassegurar que “com a alcalde, en cap moment vaig voler ofen-dre ni molestar ningú del claustre de professors ni de l’AMPAde l’escola”. Tot i això, Riart va apuntar que des de l’AMPA“no s’havien seguit les formes corerectes” ja que, segons l’al-calde, “els tràmits s’haguessin hagut d’efectuar des de fora del’escola”. Tanmateix, Jordi Fraxanet, president de la Junta del’AMPA va lamentar que “si bé l’alcalde ha demanat discul-pes, en cap moment s’ha retractat ni ha retirat les acusacionsque va llançar contra l’AMPA”. A més, Fraxanet va assegurarque “contradient les recomanacions de Riart continuaremutilitzant les motxilles dels nens tal com s’ha fet tota la vida icom marca la normativa del Departament d’Ensenyament”.Per la seva banda, Roser Fons, directora del CEIP Setelsis vavalorar “molt positivament” l’acord “per la gran urgènciaque tenia l’escola de diposar del pati”. I respecte a les discul-pes de l’alcalde, Fons va deixar clar que “la direcció del centreno ha fet cap declaració al respecte” tot i que va apuntar que“els que hagin vingut les podran valorar elles mateixes”.

Page 4: Celsona 458

4 458 - Divendres, 17-3-2006

Solsona Josep M. Montaner Reig

Joaquim Nadal i Jordi Riart signenel conveni per la millora del nucli antic

El Conseller de Política Territorial i Obres Públiques dela Generalitat, Joaquim Nadal, i l’Alcalde de Solsona, Jordi Riart,van signar divendres passat el conveni per la millora del nucliantic de la ciutat. L’acord garantitzarà una inversió total d’11milions d’euros -gairebé 2 mil milions de pessetes- per reformari rehabilitar el nucli antic de Solsona en un període de 4 anys.

Amb la firma del conveni -que s’inclou dins el Pla deBarris de la Generalitat de Catalunya- l’administració autonò-mica es compromet a desemborsar 5’7 milions d’euros, mentreque el consistorí solsoní hi haurà d’aportar una suma equiva-lent.

Alguns dels ajuts que preveu el Pla de Barris ja s’haninvertit en algunes intervencions que ha dut a terme el consis-tori solsoní, com són la restauració del Portal del Pont i de laTorre de les Hores (una obra que va començar fa unes setma-nes) o l’adequació de l’aparcament de la Plaça de les Moreres.

La resta del ajuts s’invertiran en la millora de la pavi-mentació de carrers, la renovació de la xarxa de serveis, o ladotació d’epais verds. A més, el Pla de Barris servirà també perreformar entre altres equipaments la Casa Morató -on s’ubicaràla futura Biblioteca Comarcal- i la casa del metge Solé -dosedificis que conformaran la futura illa cultural de Solsona-.

Pel que fa a les ajudes als propietaris particulars, aquestses podran beneficiar de subvencions de fins a 18.000 euros perla restauració de les façanes i dels elements estructurals delsedificis. Igualment va avançar que l’ajuntament buscaria no-ves línies d’ajuts a través d’altres institucions i va destacar,també, l’acord signat amb les entitats financeres de Solsonaper tal d’ajudar els propietaris a rehabilitar el seus immobles. Espreveu que el termini per la presentació de les sol·licituds espugui obrir a partir del mes d’abril.

Per la seva banda, Joaquim Nadal va destacar el com-promís del Govern de la Generalitat per engegar el Pla de Barrisa Solsona. Segons Nadal aquest projecte suposa “una injeccióeconòmica molt important per tal de crear noves oportunitats alcentre històric de la ciutat”. En aquest sentit Nadal va ssegurarque el pla servirà perquè Solsona no deixi morir el seu nucli

La inversió total se situarà entorn als 11 milions d’euros

La inversió global del Pla de Barris de la Generalitat deCatalunya ascendeix a 800 milions d’euros sufragats a partsiguals per l’administració autonòmica i els diveros ajunta-ments que s’hi han adherit. El Pla té una durada de 4 anysi conclourà un cop s’acabi la present legislatura. Segons laConselleria de Política Territorial i Obres Públiques ja s’hansumat al Pla de Barris un total de 60 municipis de Catalunya.

APUNT

Generalitat i Ajuntament es faran càrrec de la inversió aparts iguals

antic i perquè no perdi l’essència de la seva pròpia història, pera Nadal el Pla és la millor manera de reforçar i afirmar la identitatde Solsona. A més, Nadal va reconèixer que són molts diners enun espai on viu relativament poca gent i per iaxò s’hi haurà denotar molt.

Per a Riart, la signatura del conveni és el tret de sortidad’un projecte que “ha de canviar la vida no només del nucliantic sinó de tota la ciutat de Solsona” ja que tot Solona s’iden-tifica plenament amb el centre històric de la ciutat. SegonsRiart, el Pla de Barris permetrà millorar la qualitat de vida delnucli antic de Solsona.

El Conseller Nadal visita les obresde la carretera la Llosa del Cavall

Nadal va aprofitar la seva estada a Solsona per visitar lesobres d’acondicionament de la carretera de la Llosa. Uns treballsque consisteixen en la reposició del ferm dels trams més espatllatsi la instal·lació de xarxes de contenció als talussos. Les obres, queestà previst que finalitzin el mes d’agost, han estat finançades pelMinisteri de Medi Ambient -actual titular de la via- amb una inver-sió de 6’9 milions d’euros (1.100 milions de pessetes). Nadal vaavançar també, que un cop acabades les obres, i segons el compro-mís adquirit pel Ministeri de Medi Ambient, es preveu incorporardefinitivament la via a la xarxa de carreteres de la Generalitat.

Page 5: Celsona 458

5458 - Divendres, 17-3-2006

Page 6: Celsona 458

6 458 - Divendres, 17-3-2006

Solsona Josep M. Montaner i Reig

Els Mossos d’Esquadra van detenir dijous passat alpossible responsable d’una agressió sexual comesa en un pisde la ciutat. La detenció es va portar a terme després que lavíctima efectués la corresponent denúncia dels fets a la Comis-saria dels Mossos de Solsona. D’aquesta manera, el presump-te autor de l’agressió va passar a disposició judicial el diven-dres.

Els fets denunciats per la víctima van succeir al domiciliparticular de la denunciant ja que, segons fonts properes alcas, la víctima i el detingut mantenien una relació de coneixen-ça. El fet que, tant la denunciant com el denunciat, es cone-

Detenen un home aSolsona per presumpta agressió sexual

guessin va permetre als Mossos la ràpida detenció del pre-sumpte autor de l’agressió.

Pel que fa a la coincidència amb la violació que va patiruna noia de Solsona ara fa unes setmanes -en la que es vadetenir al presumpte agressor i el jutge en va decretar l’ingrés apresó- Xavier Crespo, sots-cap dels Mossos d’Esquadra deSolsona, assegura que “no es pot buscar ni trobar cap menade relació entre un cas i altre”. Crespo assegura que “es trac-ta de dos casos molt diferents” i tot i que reconeix “la gravetatdels dos fets” demana que no es creï un clima d’alarma social,“ara per ara inexistent”.

Solsona Josep M. Borés

Les cigonyes fan escala a Solsona i s’aturen al Seminari

Cinc exemplars de cigonyes blanques van fer una atura-da el passat dimarts al vespre al campanar del Seminari. Vanarribar a mitja tarda del dimarts i després de volar una estonafent cercles, van aprofitar el campanar del la seu actual delCentre Tecnològic per descansar. L’endemà, dimecres, a migmatí van continuar el viatge.

Les aus estan en plena migració provenen del nordd’Àfrica i es dirigeixen cap als països centreeuropeus comFrança, Alemanya, Holanda o Suïssa.

Algunes estaven anellades però no es va poder llegir elpaís d’origen.

De fet no han estat les úniques que s’han vist de pasper la comarca i encara no se’n descarten més.

La fotografia, presa a l’arribada, no deixa de ser curiosa,amb una d’elles situada a l’antena receptora del satèl·litmediambiental i les altres quatre cadascuna en un merlet delcampanar. “Podien haver aprofitat per fer-se una revisió” con-siderem ja que el centre és ple d’investigadors i naturalistesque de bon grat els hagueren fet una revisió mèdica completa.

Envieu-nos les vostres cròniques, opinions,

escrits... abans del DIMECRES al migdiaa la nostra bústia de correu electrònic o

porteu-los a la nostra [email protected]

Page 7: Celsona 458

7458 - Divendres, 17-3-2006

Solsona Ramon Estany

El passat dissabte, el Teatre Comarcal va fer una bonaacollida a la primera de les representacions del cicle Escenes,amb una obra tant original com divertida, en la que el grupLacetània, dirigit per Aleix Albareda, va fer gaudir els especta-dors amb embolics, malentesos, mans que no han de tocar...

Una comèdia insòlita del dramaturg Peter Shaffer queels solsonins vam poder repetir ocasió de veure i que alhora, vapermetre col·laborar en una bona causa per la Creu Roja.

La propera representació serà el dissabte 25 de març, ales 22 h. Amb la proposta del grup de teatre Foment Cultural deSúria, amb una obra de Jordi Sànchez “Fum, Fum, Fum”, unaobra divertida que qüestiona els equilibris familiarsi i posa aldescobert la hipocresia de les relacions de parella.

‘Comèdia negra’ obre els ulls a la solidaritat dels solsonins

Els actors del grup de teatre Lacetània just abans d’entrar en acció

El Josep Maria Vilaseca fent promoció de la Creu Roja

Page 8: Celsona 458

8 458 - Divendres, 17-3-2006

Solsona Ramon Estany

Manifest de l’Associació de Dones del Solsonès

Fa 75 anys es posaven les bases per la transformació deles profundes desigualtats existents entre homes i dones a totsels nivells: educatiu, civil, laboral, etc. a través del reconeixe-ment dels drets de les dones, un gran pas que es va veuremalmès durant el període franquista.

Fa 30 anys que es varen celebrar les primeres jornadescatalanes de la dona, on es va reivindicar la legalització del divorci,despenalització de l’adulteri femení, legalització dels anticoncep-tius, accés al treball en iguals condicions que els homes...

Actualment la situació de les dones és millor gràcies a lalluita de moltes altres dones que en el passat han lluitat pel quecreien just, però malgrat haver millorat i malgrat que hi hagigent que ens vulgui fer creure que la situació ha arribat a laigualtat, la realitat no és així, és per això que l’Associació deDones del Solsonès vol:1- Reivindicar l’erradicació i total rebuig envers qualsevol ti-pus de violència envers les dones.2- Reivindicar la igualtat laboral de les dones i la conciliació dela vida laboral i familiar.3- Reivindicar una pensió per les dones, digna i que permetiuna qualitat de vida en unes bones condicions.4- Reivindicar un tractament adient i no en base a estereotipsen els medis de comunicació.5- Reivindicar l’accés real de les dones en tots el àmbits de lasocietat.6- Reivindicar que es valori i es visualitzi el treball de les donesno assalariades, ja siguin mestresses de casa o dones pageses,entre d’altres.7- Reivindicar als ens locals un espai propi i autogestionat desd’on continuar la nostra tasca.A tots i totes els/les que creuen en nosaltres i en la nostra lluita,moltes gràcies i felicitats a totes les dones treballadores, inclo-ses les mestresses de casa, les pageses, les àvies...TOTES.Gràcies.

L’Associació de Dones del Solsonès commemorael Dia Internacional de la Dona Treballadora

Amb la lectura d’un manifest per reclamar la igualtatd’oportunitats entre homes i dones, l’associació solsonina esva afegir dissabte passat als actes commemoratius del Dia In-ternacional de la Dona Treballadora del 8 de març, i ho va feramb un senzill acte al pati gòtic del Consell Comarcal el passatdissabte 11 de març, a les 7 de la tarda. La nota musical la posarVox Musici, interpretant algunes peces musicals.

A l’acte hi van assistir unes vint persones, entre lesquals hi havia la regidora de benestar social de l’ajuntament deSolsona.

Unes 20 persones van assisitir a aquest acte.

Maria José Díaz, la presidenta de l’Associació de Dones del Solsonès, llegint el Manifest.El grup Vox Musici va interpretar quatre temes musicals

Page 9: Celsona 458

9458 - Divendres, 17-3-2006

Solsona Servei de Premsa de l’Ajuntament de Solsona

Des d’ara és més fàcil i barat accedir als tres es-pais museïtzats de Solsona. Ja es poden adquirir forfetsculturals per visitar el Museu Diocesà i Comarcal, elMuseu del Ganivet i Eines de tall i el Pou de Gel pel preude dues entrades. Promocionar els museus solsonins ésl’objectiu d’aquesta iniciativa, impulsada per la Comis-sió de Turisme Municipal.

Així, es podran visitar els tres espais per 6 eurosgràcies als vals, que tindran una validesa de tres mesosa partir de la visita al primer museu. Aquests forfets espoden adquirir a l’Oficina d’Atenció Ciutadana del con-sistori i a l’Oficina de Turisme, a més dels mateixos mu-seus. L’Ajuntament també té la intenció que s’hi acabinadherint el major nombre possible d’establiments hote-lers. Amb l’objectiu de donar ressò a aquesta oferta cul-tural a l’exterior, s’està ideant una campanya de publici-tat per a la ràdio i la premsa.

Per a la regidora de Turisme, Lola Pérez, “si tra-iem més rendiment del nostre patrimoni museístic tam-bé se’n beneficiarà el comerç solsoní i el sector del’hostaleria”. Tal com afirma la regidora, es tracta d’unpas més en la recerca del turisme de qualitat.

Solsona promociona els museus a través de forfets 3x2

Imatge del val cultural que redueix el cost de les entrades

Page 10: Celsona 458

10 458 - Divendres, 17-3-2006

Majoritàriament, els comerciantstroben més avantatges que

inconvenients a la restricció del trànsit

Volen impulsar una Associació de Veïnsdel nucli antic de Solsona

Comerciants i tècnics coincideixen en la necessitat d’incentivar la instal.lació d’establiments en els locals buits

Solsona Servei de Premsa de l’Ajuntament de Solsona

Una de les principals conclusions que s’extreuen delstallers de participació ciutadana sobre el Plad’intervenció integral del nucli antic de Solsona haposat de manifest la idoneïtat de constituir unaAssociació de Veïns del barri, coincidint amb l’execuciódel programa de rehabilitació. L’Ajuntament hamogut fils per impulsar l’entitat.

Els veïns del nucli antic de Solsona perceben unabaixa participació col·lectiva en els afers del barri i conside-ren necessari obrir un procés de participació estandaritzatsobre totes les actuacions que s’hi duguin a terme. Per fer-ho, es creu oportú crear una Associació de Veïns. Aquestaés una de les conclusions que han posat de manifest elsresultats dels tallers que l’Ajuntament va dur a terme entreels mesos de novembre i desembre. Es van fer tres sessionsdiferenciades, per als veïns, els comerciants i els tècnics.

El sector veïnal proposa crear una associació de ca-ràcter permanent, tot i que també es planteja la possibilitatde crear una comissió de veïns exclusivament per fer el se-guiment del Pla del nucli antic. En aquest sentit, l’alcalde,Jordi Riart, ha avançat que ja s’ha sol·licitat una subvencióa la Generalitat per perllongar el procés de participació ciu-tadana sobre el barri amb la finalitat d’impulsar l’Associaciói aconseguir “un interlocutor eficaç i permanent entre elsresidents al centre i l’Ajuntament”. Segons l’alcalde, elsdos representants veïnals presents al Comitè d’Avaluaciódel Nucli Antic –escollits entre el conjunt de macips delscarrers- representen l’embrió d’aquest futur organisme.

Concretament, els participants al taller dels veïns vanassenyalar la necessitat de ser informats sobre les caracte-rístiques, la durada i el calendari de les actuacions al barri,així com dels ajuts públics per rehabilitar els immobles. Elmillor mecanisme, segons ells, és que se’ls comuniqui direc-tament, a través d’una carta personalitzada, tot i que tambévaloren positivament el setmanari local i els mitjans de co-municació municipals.

Millorar la imatge dels comerços, la neteja viària il’enllumenat

A l’igual que els veïns, els comerciants també sónagents fonamentals per dinamitzar el nucli antic. Les con-clusions del taller que es va centrar en les seves aportaci-ons posen especial èmfasi en la necessitat dels propis esta-bliments de millorar el seu aspecte exterior, els aparadors, imodernitzar-ne l’estètica global. També es percepmajoritàriament la conveniència de fer complir els horariscomercials i oferir un tracte més professional.

Però a banda dels propis deures, els comerciants tambédemanen subvencions i avantatges fiscals per dinamitzar elcomerç, i millorar l’entorn públic. Una de les necessitats mésesmentades fa referència al trànsit i la circulació, tot i que lesrespostes dels participants no van ser totes consensuades.Així, la restricció del trànsit al nucli antic és una proposta ala qual majoritàriament s’hi va trobar més avantatges queinconvenients. També es van recollir diferents propostesper facilitar més places d’aparcament. Entre altres observa-cions, el sector considera molt important l’arranjament deles voreres, si bé no es posa d’acord sobre la necessitatd’eliminar-les. Igualment, demana més incidència en el ser-vei de la neteja viària –sobretot per fer front als excrementsd’animals- i en la millora de l’enllumenat públic.

Entre altres qüestions, els comerciants també van ex-pressar el seu reclam per aconseguir que es posin a disposi-ció del mercat més locals buits per incentivar el retorn delcomerç al barri. Entre els possibles incentius, els partici-pants al taller van esmentar una borsa de lloguer de localsbuits que es gestionés des del consistori.

Tot el barri, entès com una ‘illa cultural’

Així mateix, els tècnics van subratllar aquest esculldel nucli antic, assenyalant l’amenaça que el comerç desa-paregui a causa dels preus elevats tant de lloguer com decompra dels locals comercials. Però la primera conclusió ques’extreu del taller participat per tècnics, que es va centrar enla potencialitat cultural del nucli antic, és el consens generalen considerar el centre històric globalment com un espaicultural i evitar parlar d’una illa cultural per fer referènciaals equipaments previstos a la casa Morató i Cal Metge Solé.

Arquitectes, tècnics de museus i representants d’en-titats, entre d’altres, són del parer que els equipaments cul-turals s’han de descentralitzar per tot el barri a fi dedinamitzar-lo en el seu conjunt. Per a ells, els termes d’illacultural que s’han emprat fins ara generen confusió i cal-dria fer un estudi orientatiu sobre la ubicació més adequadade cada un dels equipaments necessaris per a la zona.

A més, els tècnics apunten que la normativa urbanís-tica actual hauria de ser més flexible per adaptar les actuaci-ons a les necessitats de l’espai i dels ciutadans, fent al·lusióal Pla especial del nucli antic. Entre els punts febles de l’in-dret, en destaquen la degradació i el mal estat de molts edi-ficis, especialment les plantes baixes.

Page 11: Celsona 458

11458 - Divendres, 17-3-2006

El proppassat dijous dia 9 de març, la Mancomunitatd’Abastament d’Aigua del Solsonès va rebre el senyor JaumeSolà, director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i presi-dent d’Aigües Ter Llobregat (ATLL), i la senyora Mercè Sellés,cap de gabinet de l’ACA.

La visita obeïa a una invitació de la Mancomunitat ambla finalitat que coneguessin de més a prop la Mancomunitat,les seves instal·lacions i la seva trajectòria amb prop de 25 anysd’història.

En el transcurs de la visita, es va tractar en relació al’obra de portada d’aigua de la Llosa del Cavall, de la qual elDirector va informar que tan bon punt la Unió Europea confirmil’aportació de fons de cohesió a l’obra, el Ministeri de MediAmbient adjudicarà l’obra.

Alhora, la Mancomunitat va manifestar novament l’in-terès en poder participar en la gestió d’aquesta obra, per a laqual cosa el Director es va comprometre a continuar les con-verses per buscar línies de col·laboració.

M. Teresa Canal, presidenta de la Mancomunitatd’Abastament d’Aigua del Solsonès, que va valorar molt posi-tivament el conjunt de la visita, va aprofitar també per demanarals representants de l’administració hidràulica de la Generali-tat, un ajut per les obres complementàries de connexió a la

Mancomunitat d’Abastament d’Aigües del Solsonès

Jaume Solà, director de l’Agència Catalana de l’Aigua,coneix de prop la Mancomunitat d’Aigües del Solsonès

canonada general d’abastament d’aigua de la Llosa del Cavall,amb la finalitat de completar el finançament necessari per al’execució de l’obra, per a la qual, a la Mancomunitat li ha estatconcedit recentment un ajut del FEDER.

Va aprofitar també l’avinentesa per a convidar-los alsactes que se celebraran l’any vinent amb motiu del 25è aniver-sari de la Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès.

El director de l’ACA amb els membres de la Mancomunitat

Page 12: Celsona 458

12 458 - Divendres, 17-3-2006

Comarca Ramon Estany

PRESSUPOST ... SUBVENCIÓCASTELLAR DE LA RIBERA2007 Obres complementàries en els camins veïnals del munici-pi de Castellar de la Ribera, 1a fase

90848.42 ..................... 40881.79

CLARIANA DE CARDENER2006 Condicionament del camí rural de Torre de Cardener alTM de Clariana de Cardener

28008.28 ..................... 25207.45

COMA I LA PEDRA,2006 Canalització desaigües urb. Port del Comte

21344.0 ....................... 16294.26

2006 Millora enllumenat Av. Port del Comte8167.61 ........................... 6336.0

GUIXERS2006 Suport protectors de contenidors de deixalles

10933.0 ........................... 9839.7

2006 Reformes de l’edifici consistorial de Guixers6930.0 ............................ 6237.0

2006 Eixamplament i reparació d’un tram del camí de Valls9938.88 ........................... 8944.9

LLADURS2006 Enquitranat del camí rural des del trencant de Graus al’Alzina 40728.67 ....................... 36655.8

LLOBERA2006 Edifici de serveis complementaris del local polivalent ad-junt 29071.92 ..................... 23257.54

MOLSOSA2006 Rehabilitació interior de l’edifici del Consistori Municipal

29850.0 ......................... 26865.0NAVÈS2006 Construcció del dipòsit d’aigua per prevenció d’incendisa Cal Llena, al TM de Navès 22703.92 ..................... 18163.14

2006 Abastament d’aigua al nucli de Besora362469.57 ................... 23069.35

ODÈN2007 Rehabilitació del molí i del magatzem de les cabanetes delSalí de Cambrils 232133.17 .................... 39243.4

OLIUS2007 Soterrament xarxes de serveis Pi de Sant Just

1917047.76 ................. 30409.51

Relació d’ajuts de la Diputació de Lleidarelatius al Pla d’Inversions Municipals

Es relacionen els ajuts relatius al Pla d’Inversions Municipals 2005-2007

PINELL2006 Reforma estructural de l’edifici “antigues escoles de San-tes Creus” 13944.38 ....................... 6203.14

2006 Restauració del pou de gel de Pinell7696.6 .......................... 6157.28

2006 Pavimentació d’un tram de rampa en el camí de Sallent .28663.37 ....................... 22930.7

PINÓS2006 Equipaments turístics municipals (sala polivalent)

29756.52 ..................... 26780.87RINER2006 Reforma i condicionament del local social de Freixinet ..

29207.61 ..................... 23173.02SANT LLORENÇ DE MORUNYS2007 Construcció magatzem municipal

119816.0 ..................... 24472.11SOLSONA2006 Rehabilitació planta tercera casa de la ciutat

48000.0 ......................... 16083.8

2007 Restauració del Campanar d’Isanta35130.16 ...................... 22834.6

2007 Condicionament plaça de les Moreres55510.17 ....................... 36081.6

El campanar d’Isanta és una de les obres de Solsona beneficiada per aquests ajuts

Page 13: Celsona 458

13458 - Divendres, 17-3-2006

Comarca Ramon Estany

Aquesta nova xarxa té com a objectiu facilitar l’accés ala banda ampla a un mínim de 447 entitats de població que notenen cobertura d’ADSL.

El Departament d’Universitats, Recerca i Societat de laInformació (DURSI) ha resolt, mitjançant del Centre de Teleco-municacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat deCatalunya (CTTI), la licitació que permetrà ampliar i millorarl’extensió de la banda ampla a les comarques de Girona,Barcelona i Catalunya Central. D’aquesta manera es completala primera fase del desplegament del projecte Banda AmplaRural (BAR) al conjunt de Catalunya amb una aportació, perpart de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Infor-mació (STSI), de gairebé 20 milions d’euros, el doble del previstl’any 2003 en el projecte inicial, dels quals 10 milions d’euros esdestinen a les comarques objecte d’aquesta licitació.

L’adjudicatari, l’empresa Iberbanda, S.A., serà respon-sable de desplegar una xarxa de comunicacions electròniquesmitjançant la tecnologia sense fils WiMAX (2) (per primer copja amb equips certificats pel WiMAX Forum) que permetrà l’ac-cés als serveis de banda ampla (accés ràpid a Internet, telefoniaIP, etc.) almenys a 447 entitats de població (1) que actualmentno disposen de cobertura d’ADSL, on s’inclouen totes lespoblacions de més de 100 habitants que presenten aquest dè-ficit, així com totes aquelles de menys de 100 habitants quetinguin ajuntament i que es trobin en la mateixa situació.

La tecnologia WiMAX permetrà, però, que la coberturade la xarxa Banda Ampla Rural a les comarques de Girona,Barcelona i la Catalunya Central sigui molt superior a aquestes447 entitats de població objectiu, i s’estima que arribarà a co-brir finalment més de 1.500 entitats de població que correspo-nen a més de 400 municipis. Aquest fet permetrà que es benefi-ciïn també molts usuaris disseminats, que estan ubicats a grandistància de la central telefònica i que, per tant, no tenen possi-bilitat de gaudir de l’ADSL. En aquest sentit, aquest projectehaurà superat àmpliament els objectius que es van establirinicialment en el concurs llançat l’any 2003 i que afectava no-més 317 nuclis de població.

“La prioritat del Govern de la Generalitat de Catalunyaés garantir l’accés a la Societat de la Informació i de Coneixe-ment a tots els ciutadans dels país sense discriminació territo-rial. En aquesta línia, el projecte de Banda Ampla Rural (BAR)facilita que els municipis puguin disposar d’una xarxa d’alt ni-vell utilitzant la tecnologia via ràdio, que permet grans presta-cions”, segons ha explicat el conseller d’Universitats, Recercai Societat de la Informació i president del Consell d’Administra-ció del CTTI, Carles Solà. “Com a Administració, tenim l’obli-gació de treballar amb l’objectiu que el 100% de la poblacióarribi a disposar, almenys, d’un accés als serveis de bandaampla, però cal ser realistes i tenir present les grans dificultatsi reptes que això planteja considerant la variada orografia delpaís; per aquest motiu, el projecte Banda Ampla Rural s’ha

reformulat i ha quedat estructurat en diferents fases que ensajudaran a avançar progressivament cap a aquest objectiu”, haafegit el conseller Solà.

El calendari previst per al desplegament d’aquesta xarxacontempla la realització d’una prova pilot durant els dos mesosposteriors a l’adjudicació, en els quals Iberbanda també com-pletarà els estudis de viabilitat tècnica per al desplegament defins a 130 estacions base WiMAX, segons el pla de desplega-ment aprovat pel CTTI. Un cop la prova pilot finalitzi i hagiestat validada pel CTTI, la Generalitat de Catalunya comunica-rà el pla de desplegament definitiu i el calendari associat per acadascuna de les comarques objectiu de la licitació, i Iberbandainiciarà el desplegament definitiu de la xarxa.

El projecte BAR s’adapta als requeriments marcats pelPla Director d’Infraestructures de Telecomunicacions que exe-cuta el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Infor-mació (CTTI) i que té, entre d’altres objectius, fer arribar labanda ampla a tot el territori nacional. La nova aposta tecnolò-gica també ha de permetre assegurar l’escalabilitat de la xarxade manera que ofereixi prou ample de banda en el futur per arespondre a les necessitats dels nous serveis d’Internet.

La Generalitat de Catalunya adjudica a Iberbandael projecte Banda Ampla Rural a les comarques

de Girona, Barcelona i la Catalunya Central

Page 14: Celsona 458

14 458 - Divendres, 17-3-2006

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona

NOVETATSCol.lecció Primavera 2006

Decrets dictats pelPresident de la Diputació

durant el mes de gener (i II)

Comarca Ramon Estany

68 13/1/2006Aprovar certificació d’obra núm. DL-2005/792 i disposar quees transfereixi a l’ajuntament corresponent la quantitat que acontinuació es relaciona, relativa a la part proporcional de lasubvenció de l’esmentada certificació, corresponent a l’Ajun-tament de Guixers l’import de 602,92 euros.

69 13/1/2006Aprovar certificació d’obra núm. DL-2005/792 i disposar quees transfereixi a l’ajuntament corresponent la quantitat que acontinuació es relaciona, relativa a la part proporcional de lasubvenció de l’esmentada certificació, corresponent a l’Ajun-tament de Guixers l’import de 866,41 euros.

70 13/1/2006Aprovar certificació d’obra núm. DL-2005/792 i disposar quees transfereixi a l’ajuntament corresponent la quantitat que acontinuació es relaciona, relativa a la part proporcional de lasubvenció de l’esmentada certificació, corresponent a l’Ajun-tament de Guixers l’import de 5.248,31 euros.

142 23/1/2006Aprovar certificació núm. 2 conveni Diputació Lleida CentreTecnològic Forestal de Catalunya “planificació sostenible co-marca Alta Ribagorça i zona sud de la comarca de les Garrigues1a fase”, per import de 18.085,39 euros.

143 23/1/2006Aprovar certificació núm. 2 conveni Diputació Lleida CentreTecnològic Forestal de Catalunya “planificació sostenible zonanord de la comarca de la Segarra”, per import de 13.190,94 euros.

193 26/1/2006Aprovar justificació tramesa subvenció a favor Sociedad dePescadores Deportivos de Solsona, per import de 1.800 euros,per activitats 50 aniversari.

Comarca Consell Comarcal

El Consell Comarcal del Solsonès tirarà endavantaquest any una nova promoció d’ajuts destinats a lesentitats culturals i socials, als esportistes i a les escoles,amb la finalitat de facilitar-los les activitats que duen aterme. La proposta, de l’equip de govern de Convergèn-cia i Unió, l’aprovà el Ple en la sessió ordinària celebradael passat divendres, detallant les bases reguladores deles subvencions que concedeix aquest organisme.

Així doncs, van quedar aprovades les bases queregulen els ajuts pel foment de l’esport base d’activitatsesportives d’entitats federades, amb seu a la comarcadel Solsonès, els ajuts per activitats culturals i socials dela comarca, els ajuts a llars d’infants, els ajuts a lesAMPES i escoles del Solsonès per a la realització d’acti-vitats extraescolars i els ajuts als esportistes d’èlit. To-tes elles referents a activitats realitzades entre el 2005 i el2006.

En aquest mateix ple, també van ser aprovades lesbases pels ajuts individuals per a infants escolaritzats enllar d’infants per als cursos 2005-06 i 2006-07, els ajutsindividuals per activitats escolars, extraescolars, activi-tats de lleure i altres d’assimilables per aquest any 2006 iels ajuts individuals de menjador escolar per necessitatssocioeconòmiques per a alumnes d’ensenyament obli-gatori de la comarca pels cursos 2005-06 i 2006-07.

El Consell Comarcal destinarà per aquesta convo-catòria una dotació de 30.600 euros pels ajuts a les enti-tats, clubs, associacions i escoles de la comarca, a bandadels recursos que es destinen a menjadors escolars.

El Ple del Consell aprova lesbases reguladores per

atorgar ajuts a les associa-cions i entitats de la comarca

L’equip de govern de CiU preveu subvencionarentitats, escoles, clubs i associacions

amb l’objectiu de contribuir a la realitzaciódeles seves activitats a la comarca

Page 15: Celsona 458

15458 - Divendres, 17-3-2006

Endesa vol crear dos parcs eòlicsal Solsonès de més de 60 milions d’euros

Els responsables de la companyia elèctrica han explicatal Consell Comarcal els projectes que tenen previstos de fer a Olius i Pinós

Comarca Consell Comarcal

Moment de la presentació

Simulació virtual del parc eòlic de la Torregassa

La companyia energètica Endesa, pionera en el desen-volupament de l’energia eòlica a Espanya, té programat instal·-lar dos parcs eòlics a la comarca del Solsonès, concretament ala Torregassa i Villaró, al terme municipal d’Olius, i l’altre aPinós. Aquests dos parcs estaran formats per 42 aerogenera-dors de 850KW pel cas de Pinós i més d’una vintena de 2.000Kw en el cas d’Olius.

La proposta, la van presentar els directius de la compa-nyia aquest passat dimarts, dia 14, als diferents representantspolítics del Solsonès. L’acte, presentat pel president del Con-sell, Joan Serra, va tenir lloc a la Sala Gòtica del Consell, i vaconsistir amb una presentació dels projectes per la construccióde parcs eòlics al Solsonès a càrrec de Marcos Fuster, tècnic del’empresa promotora, Endesa, per mitjà d’imatges simulades decom quedarà l’entorn un cop instal·lats els molins.

El cost d’aquests dos parcs, segons va explicar el res-ponsable del projecte, Enrique Pueyo, és de 37,31 M euros peral de Pinós i de 26,1 M euros per al de la Torregassa i la produc-ció que s’aconseguiria amb aquests és de 79,3 GWh/any en elprimer i 56,4 Gwh/any en el segon.

Segons els responsables aquests projectes són d’inte-rès ja que amb l’energia que s’obtindrà amb els dos parcs al capde l’any es pot abastir el consum de 37.673 llars, a més, es

El Consell demanaa la Generalitat millorarla C-149A, de Solsonaa PinellL’acord va ser adoptat en el passat ple apetició dels Ajuntaments de Pinell, Castellar dela Ribera i Olius

A petició dels Ajuntaments de Pinell, d’Olius i deCastellar de la Ribera el Ple del Consell Comarcal ha apro-vat una moció per demanar a la Generalitat, titular de lacarretera, una sèrie de millores a la C-149A, de Solsona –Pinell. En aquesta es demana la construcció d’una cunetaplana o “americana” en tot el traçat i a la vegada, la redac-ció del projecte definitiu per a l’eixamplament i modifica-ció del traçat d’aquesta per a la seva posterior execució.

La moció recull la necessitat manifestada pels ve-ïns afectats ja que aquesta suposa una perillositat peraquests: poca amplada de la via i gran quantitat de re-volts. A més hi hem d’afegir la gran circulació de vehiclesi maquinària agrícola durant el dia, ja que és la via d’unióa Solsona.

El Consell en la seva moció recull la proposta delstres ajuntaments i hi afegeix la importància d’aquest tipusde vies per la integració del territori i per evitar el despo-blament rural.

redueix l’emissió de CO2 en un 60%.Endesa també va mantenir una trobada amb el director

de la Fira de Sant Isidre, Albert Muntada, per tal d’aprofitaraquest certamen, el proper mes de maig, per a donar a conèixera la població aquesta iniciativa.

Page 16: Celsona 458

16 458 - Divendres, 17-3-2006

Sant Llorenç Dolors Pujols

Prop de 250 persones van assistirel passat dissabte, 11 de març, a les 9 delvespre a la VI Calçotada Popular de la Vallde Lord, festa que organitza anualment elcasal l’Estaca. Els calçots anaven acom-panyats de pa amb tomàquet, butifarra icansalada. Durant el sopar, Montse Vilalta,portaveu de l’entitat va agrair la partici-pació dels assistents a la festa i va fer unbreu parlament sobre la situació actual delcasal, explicant que treballa en el marc dela Campanya Unitària per a l’Autodeter-minació i que s’està duent a terme unaacualització de socis (apofitant l’ocasióva recordar que cal que els socis es reno-vin com a tal omplint les butlletes quese’ls ha fet arribar o trobaran a la seu delcasal). Després de la intervenció de laMontse Vilalta, es va procedir al sorteigd’una panera i posteriorment va tenir llocel concert de música tradicional que va

VI Calçotada Popular

La sisena ediciód’aquesta festapopularorganitzada pelCasal l’Estaca vaaplegar unes250 persones elpassat dissabteal pavelló deSant Llorenç

El “mestre”Si els calçots queden bons i estan al

punt és gràcies al Joan Tarrés, que des de laprimera Calçotada, és qui coordina la tascade coure’ls i qui explica a la gent del casalquina és la millor manera de fer-los.

Tarrescalç

Menjant calçots rera la barra

Al pavelló hi havia força gent Les grades també es van omplir

anar a càrrec del grup de Vilafranca delPenedès “Filibusters”, que van intepretarun ampli reprertori de música tradicional ipopular d’arreu dels Països Catalans. Pas-sades les 12 de la nit, el final de festa vaanar a càrrec del Posa Discs Max Altamira.Així s’acabava una festa que any rere any,s’està consolidant com a una de les fes-tes destacades dels hiverns a la Vall deLord.

Els Filibusters, el grup de música tradicionalBallant danses tradicionals

Page 17: Celsona 458

17458 - Divendres, 17-3-2006

Sant Llorenç Pin - Dolors Pujols

Els participants preparats per a l’acció

La dels 40-Mdóna les gràcies a tota la colla per lafesta que li van organitzar i a tothom quihi va participar. Gràcies a tots i totes perfer que fós un dia molt especial.

Concurs literaride Sant JordiL’ajuntament de Sant LLorenç convoca el seu tercerconcurs literari obert a tothom. Enguany latemàtica serà “la gent gran”.

L’Ajuntament de Sant Llorenç convoca un nou concursliterari el jurat del qual estarà format per persones de la vila. Hihaurà 4 premis: un primer i un segon per a les millors composi-cions poètiques, dotats amb 100 i 200 euros respectivament al’igual que amb les millors composicions en prosa. Tothom quivulgui participar en aquest concurs literari, pot fer-hoprensentant-los a l’Ajuntament abans del 13 d’abril. A les ofici-nes municipals hi ha una còpia de les bases del concurs per atots els interessats.

Reunió InternacionalProjecte GRUNDTVIG

a Solsona

CTFC

Del 7 a l’11 de març en el Centre Tecnològic Forestal deCatalunya, es va celebrar la reunió internacional corresponental projecte europeu adreçat a formació d’adults Grundtvig (lí-nia que està en l’àmbit dels projectes Sòcrates) que amb el lema“Aprendre per avançar” va convocar a tots els socis que parti-cipen en el projecte, docents i responsables de formació proce-dents de centres que desenvolupen activitats formatives adre-çades a adults de França, d’Hongria i Catalunya.

Durant aquests dies es va treballar en el disseny deBones pràctiques aplicades a la formació i a activitats docentsque inicialment van estar aportades per tots els països. Poste-riorment, es van posar en comú i es va avaluar la possibilitat depoder-les transferir a les activitats formatives que es duen aterme en els països restants.

Es va treballar sota la perspectiva de dos eixos: la utilit-zació de pràctiques metodològiques fonamentades ambl’elearning, com a element clau a tenir en compte en la promocióde les activitats formatives en l’àmbit rural i es va incidir en lesmetodologies emprades a fi de promoure inquietuds per motivarals diferents col·lectius per implicar-se en la formació continuada.

Envieu-nos les vostres cròniques, opinions,

escrits... abans del DIMECRES al migdiaa la nostra bústia de correu electrònic o

porteu-los a la nostra [email protected]

Page 18: Celsona 458

18 458 - Divendres, 17-3-2006

Presentació de- L’ALT URGELL Un país de llegenda -

El passa dia 2 de març l’escriptor Joan Bellmunt iFigueras va presentar a la seu del Consell Comarcal del’Alt Urgell el llibre núm. XII, amb el títol “L’Alt Urgell –Un país de llegenda”. Cal recordar que l’esmentada col·-lecció Un país de llegenda consta d’un total de 16 lli-bres d’en Joan Bellmunt sobre tradicions de casa nostra(Ponent). Cada diumenge es pot aconseguir amb el diariLa Mañana. Una vegada més hem de donar les gràciesal Joan Bellmunt per fer-nos arribar aquestes històriesdels nostres avantpassats.

Oliana Maqrcel Ribera - Fotografies: Arxiu Marcel Ribera

La Sra. Mercè i la Sra. Dolors Barbero amb alguns dels petits que actualment vanal Jardí d’Infància d’Oliana.

Visita InstitucionalEl passat dia 20 de febrer la Sra. Rosa Palau, secretària

General; la Sra. Carmen Flores, secretària d’Organització i el Sr.Jose Luis Aguilar, secretari Institucional del sindicat UGT Ter-res de Lleida, van visitar l’oficina que tenen a Solsona; poste-riorment van ser rebuts pel director de RR.HH. de la Taurus aOliana i finalment el diputat al Parlament de Catalunya i Batllede la Seu d’Urgell els va rebre a l’Ajuntament de l’esmentadapoblació, on van tractar de diferents temes, com per exemple, eltema “Transfronterer”.

Aniversari a Cal SastretEl passat dia 23 de febrer, la Botiga de Cal Sastret

(Organyà), va celebrar el seu aniversari; va complir 136anys d’existència. Desitgem als propietaris d’aquest es-tabliment “familiar” que durant molts anys puguin conti-nuar treballant de cara al públic. Felicitats !

El Sr. Decorós en un romàntic racó del seu establiment.

Continuen les obres de lanova guarderia

Prop de la zona esportiva, a la part alta de la Vila d’Oliana,es porten a terme les obres de la nova guarderia. La inversiósupera els 346.000 euros. La seva capacitat serà per a 41 nens/es. Sembla que també s’hi podran inscriure alumnes de Peramola,Bassella o Coll de Nargó. El centre, situat vora el cementiri i elpavelló Francesc Betriu, tindrà tres aules amb una extensiótotal de 500 metres quadrats. Recordem que actualment la guar-deria es troba en l’antiga residència de les monges de la Sagra-da Família.

Curset sobre bonsaisEl 9 d’abril s’iniciarà a la Sala Polivalent de la nostra

Vila d’Oliana, un “Curset sobre Bonsais”. Tothom quevulgui pot participar-hi gratuïtament. Es comunicarà alsalumnes del col·legi per si n’hi ha algun que estigui inte-ressat en fer l’esmentat curset i de pas conèixer i estimaruna mica més la natura. Per motius obvis cal comunicar-hoabans als telèfons següents: Ernesto Tomàs: 973 470 354(A patir de les 8 del vespre) Ajuntament d’Oliana: 973 470035 (Hores d’Oficina)

En Joan Bellmunt el dia de la presentació del llibre a l’Alt Urgell.

Page 19: Celsona 458

19458 - Divendres, 17-3-2006

Festa de l’arbreper les escoles

El proper divendres 24 de març, amb motiu de la Festade l’arbre, es farà una plantada popular, amb la col·laboració delCentre Tecnològic Forestal de Catalunya. La planta ha estatcedida per l’empresa Forestal Catalana SA a través del Centre.Destaquem també la col·laboració en aquest acte de l’Ajunta-ment de Clariana de Cardener, el Consell Comarcal del Solsonès,el Cos d’agents rurals i les diverses empreses forestals de lacomarca.

Aquest any la plantada la faran els alumnes de primerde les escoles de Setelsis i Arrels. En total hi participaran uns120-130 nens i nenes d’edats compreses entre els sis i els setanys.

Enguany, els actes previstos consistiran en una breuexplicació sobre els boscos, la necessitat de tenir-ne cura i laplantada a la zona de Cal Flotats (Clariana de Cardener), ambdiverses espècies (pi blanc, pinassa, alzina i roure, entre d’al-tres). La festa estarà acompanyada per un animador que entre-tindrà i promourà jocs per a tots els assistents.

A l’acte hi participaran diferents àrees i equips de treballdel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, com l’Àrea d’Orde-nació de Forests i l’Escola Taller. Un cop més, la Festa de l’arbre tél’objectiu principal de divulgar i conscienciar tant els més petitscom els adults de la necessitat de preservar el medi natural.

CTFC

Preinscripció per alsEnsenyaments d’Educ.Infantil, Primària i ESODel 21 de març al 3 d’abril s’obre el termini de preinscripcióper als ensenyaments d’Educació Infantil, Primària i Se-cundària Obligatòria. Per a més informació podeu adre-çar-vos als centres educatius de la comarca: CEIP Setelsis, Escola Arrels I, Zona Escolar Rural delSolsonès, CEIP Vall de Lord, IES Francesc Ribalta i Cen-tre Arrels II

Educació

“La formació i la sensibilitzacióambiental com a factors estratègicsen la gestió del sector agroforestal”

Solsona, 23 de març de 2006

09.00 h Recepció d’assistents i lliurament de documentació09.15 h Inauguració09.30 h 1a Ponència: “La reforma de la PAC i la formació en l’àmbit rural”1a Ponència: “La reforma de la PAC i la formació en l’àmbit rural”1a Ponència: “La reforma de la PAC i la formació en l’àmbit rural”1a Ponència: “La reforma de la PAC i la formació en l’àmbit rural”1a Ponència: “La reforma de la PAC i la formació en l’àmbit rural”

Sr. Eduard Bes. Sr. Eduard Bes. Sr. Eduard Bes. Sr. Eduard Bes. Sr. Eduard Bes. Exdirector del Centre de Formació i EstudisAgrorurals. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de laGeneralitat de Catalunya

10.30 h Pausa – Cafè

11:00 h Taula Rodona:”Formació contínua en l’àmbit rural”Taula Rodona:”Formació contínua en l’àmbit rural”Taula Rodona:”Formació contínua en l’àmbit rural”Taula Rodona:”Formació contínua en l’àmbit rural”Taula Rodona:”Formació contínua en l’àmbit rural”Moderador: Sr. Eduard Bes. Sr. Eduard Bes. Sr. Eduard Bes. Sr. Eduard Bes. Sr. Eduard Bes. Exdirector del Centre de Formació iEstudis Agrorurals. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de laGeneralitat de CatalunyaSr. Lluís Mauri NogueraSr. Lluís Mauri NogueraSr. Lluís Mauri NogueraSr. Lluís Mauri NogueraSr. Lluís Mauri Noguera Responsable de Programació i InnovacióPedagògica del Servei de Formació Agrària. Departament d’Agricultura,Ramaderia i Pesca. Generalitat de CatalunyaSr. Carlos BarazaSr. Carlos BarazaSr. Carlos BarazaSr. Carlos BarazaSr. Carlos Baraza. SODEMASA, Departamento de Medio Ambientedel Gobierno de AragónSra. Isabel EgorospeSra. Isabel EgorospeSra. Isabel EgorospeSra. Isabel EgorospeSra. Isabel Egorospe. MENDIKOI, Centro Integral para laFormación, Promoción y el Desarrollo Rural de la Comunidad Autónomadel País Vasco

13.00 h Presentació de l’Estudi de Necessitats Formatives en MediPresentació de l’Estudi de Necessitats Formatives en MediPresentació de l’Estudi de Necessitats Formatives en MediPresentació de l’Estudi de Necessitats Formatives en MediPresentació de l’Estudi de Necessitats Formatives en Mediambient en el sector agroforestal català.ambient en el sector agroforestal català.ambient en el sector agroforestal català.ambient en el sector agroforestal català.ambient en el sector agroforestal català.

13:30 Dinar

15:00 h 2a Ponència: “Gestió ambiental al sector agroforestal”2a Ponència: “Gestió ambiental al sector agroforestal”2a Ponència: “Gestió ambiental al sector agroforestal”2a Ponència: “Gestió ambiental al sector agroforestal”2a Ponència: “Gestió ambiental al sector agroforestal”Sr. Antoni CruzSr. Antoni CruzSr. Antoni CruzSr. Antoni CruzSr. Antoni Cruz. Consultor independent

16:00 h Taula Rodona: “Món rural, medi ambient iTaula Rodona: “Món rural, medi ambient iTaula Rodona: “Món rural, medi ambient iTaula Rodona: “Món rural, medi ambient iTaula Rodona: “Món rural, medi ambient isos tenib i l i ta t””sos tenib i l i ta t””sos tenib i l i ta t””sos tenib i l i ta t””sos tenib i l i ta t””Moderador: Dr.Dr.Dr.Dr.Dr. Antoni Colom i GorguesAntoni Colom i GorguesAntoni Colom i GorguesAntoni Colom i GorguesAntoni Colom i Gorgues. Departamentd’Administracióó d’Empreses i Gestió Econòmica de Recursos Naturals.ETSEA. UdL.Sra. Pilar BielsaSra. Pilar BielsaSra. Pilar BielsaSra. Pilar BielsaSra. Pilar Bielsa. Turisme Rural El paller de Can Viladomat(Solsonès).Garantia de Qualitat AmbientalSr. Daniel Babot.Sr. Daniel Babot.Sr. Daniel Babot.Sr. Daniel Babot.Sr. Daniel Babot. Departament de Producció Animal. ETSEA, UdL.Agroramaderia sostenibleSr. Josep Bover. Sr. Josep Bover. Sr. Josep Bover. Sr. Josep Bover. Sr. Josep Bover. Cal Pauet (Berguedà). Agricultura i ramaderia biològica

17:30 h Presentació de l’Entorn Virtual d’Aprenentatge (EVA) delPresentació de l’Entorn Virtual d’Aprenentatge (EVA) delPresentació de l’Entorn Virtual d’Aprenentatge (EVA) delPresentació de l’Entorn Virtual d’Aprenentatge (EVA) delPresentació de l’Entorn Virtual d’Aprenentatge (EVA) delCentre Tecnològic Forestal de CatalunyaCentre Tecnològic Forestal de CatalunyaCentre Tecnològic Forestal de CatalunyaCentre Tecnològic Forestal de CatalunyaCentre Tecnològic Forestal de Catalunya

18:00 h Cloenda de la jornadaCentre Tecnològic Forestal de CatalunyaPujada del Seminari, s/n25280 SOLSONATel 973481752 www.ctfc.es

JORNADA FORMACIÓ IMEDI AMBIENT EN L’ÀMBIT RURAL

Page 20: Celsona 458

20 458 - Divendres, 17-3-2006

Ep, la foto

Sopar trobada de la comparsa de les Draques

Joves de festaEl clan dels Colell

Parella de nit Des del Castell Des del Cantàbric

Ep, la foto! El retorn Tres botigueres

Page 21: Celsona 458

21458 - Divendres, 17-3-2006

50è Aniversari de la coronacióde la Mare de Déu del Claustre

28 de maig de 2006:Festa de les ClaustresEstem preparant la festa de les Claustres inecessitem ajuda !!Coneixes alguna de les Claustres següents???Truca’ns !!Claustre Barcons: 973-480208 / Claustre Torralba: 973-480378Claustre Angrill: 973-483374 o bé [email protected]

Claustres sense localitzar (falta telèfon o adreça)Andrés Rosinés, M. ClaustreAndrés Rosinés, M. ClaustreAndrés Rosinés, M. ClaustreAndrés Rosinés, M. ClaustreAndrés Rosinés, M. Claustre: 16/05/1929 / Argerich Montellà, M. ClaustreArgerich Montellà, M. ClaustreArgerich Montellà, M. ClaustreArgerich Montellà, M. ClaustreArgerich Montellà, M. Claustre:04/03/1925 / Babià Peretó, M. ClaustreBabià Peretó, M. ClaustreBabià Peretó, M. ClaustreBabià Peretó, M. ClaustreBabià Peretó, M. Claustre:14/09/1931 / Barrera Serra, M.Barrera Serra, M.Barrera Serra, M.Barrera Serra, M.Barrera Serra, M.ClaustreClaustreClaustreClaustreClaustre: 13/09/1956 / Cantarell Montanyà, M. ClaustreCantarell Montanyà, M. ClaustreCantarell Montanyà, M. ClaustreCantarell Montanyà, M. ClaustreCantarell Montanyà, M. Claustre: 18/03/1918 /Casals Vila, M. ClaustreCasals Vila, M. ClaustreCasals Vila, M. ClaustreCasals Vila, M. ClaustreCasals Vila, M. Claustre: 11/09/1935 / Costa Vilaseca, M. ClaustreCosta Vilaseca, M. ClaustreCosta Vilaseca, M. ClaustreCosta Vilaseca, M. ClaustreCosta Vilaseca, M. Claustre:13/04/1910 / Ferrer Guilanyà, M. ClaustreFerrer Guilanyà, M. ClaustreFerrer Guilanyà, M. ClaustreFerrer Guilanyà, M. ClaustreFerrer Guilanyà, M. Claustre: 05/02/1920 / Gómez Higelmo, M.Gómez Higelmo, M.Gómez Higelmo, M.Gómez Higelmo, M.Gómez Higelmo, M.ClaustreClaustreClaustreClaustreClaustre: 12/09/1949 / González Pinilla, M. ClaustreGonzález Pinilla, M. ClaustreGonzález Pinilla, M. ClaustreGonzález Pinilla, M. ClaustreGonzález Pinilla, M. Claustre: 24/04/1935 / GuilanyàGuilanyàGuilanyàGuilanyàGuilanyàVidal, M. ClaustreVidal, M. ClaustreVidal, M. ClaustreVidal, M. ClaustreVidal, M. Claustre: 01/09/1917 / Moreno Vitòria, M. ClaustreMoreno Vitòria, M. ClaustreMoreno Vitòria, M. ClaustreMoreno Vitòria, M. ClaustreMoreno Vitòria, M. Claustre: 13/02/1970/ Orriols Vilatovà, M. ClaustreOrriols Vilatovà, M. ClaustreOrriols Vilatovà, M. ClaustreOrriols Vilatovà, M. ClaustreOrriols Vilatovà, M. Claustre: 23/05/1921 / Padullés Soler, M. ClaustrePadullés Soler, M. ClaustrePadullés Soler, M. ClaustrePadullés Soler, M. ClaustrePadullés Soler, M. Claustre:27/09/1925 / Parramon Orrit, M. ClaustreParramon Orrit, M. ClaustreParramon Orrit, M. ClaustreParramon Orrit, M. ClaustreParramon Orrit, M. Claustre: 01/03/1961 / Pérez Pérez, M.Pérez Pérez, M.Pérez Pérez, M.Pérez Pérez, M.Pérez Pérez, M.ClaustreClaustreClaustreClaustreClaustre: 12/09/1964 / Ribera Torrents, M.ClaustreRibera Torrents, M.ClaustreRibera Torrents, M.ClaustreRibera Torrents, M.ClaustreRibera Torrents, M.Claustre: 18/12/1957 / RiuRiuRiuRiuRiuArmengol, M. Claustre / Roure Gessé, M. ClaustreArmengol, M. Claustre / Roure Gessé, M. ClaustreArmengol, M. Claustre / Roure Gessé, M. ClaustreArmengol, M. Claustre / Roure Gessé, M. ClaustreArmengol, M. Claustre / Roure Gessé, M. Claustre: 30/01/1920 / SalaSalaSalaSalaSalaSabartés, M. ClaustreSabartés, M. ClaustreSabartés, M. ClaustreSabartés, M. ClaustreSabartés, M. Claustre: 20/03/1933 / Serra Caelles, M. ClaustreSerra Caelles, M. ClaustreSerra Caelles, M. ClaustreSerra Caelles, M. ClaustreSerra Caelles, M. Claustre: 06/11/1941 / Sisó Torruella, M. ClaustreSisó Torruella, M. ClaustreSisó Torruella, M. ClaustreSisó Torruella, M. ClaustreSisó Torruella, M. Claustre: 08/12/1960 / Solé Call, M. ClaustreSolé Call, M. ClaustreSolé Call, M. ClaustreSolé Call, M. ClaustreSolé Call, M. Claustre:01/07/1925 / Solsona Gilibesch, M. ClaustreSolsona Gilibesch, M. ClaustreSolsona Gilibesch, M. ClaustreSolsona Gilibesch, M. ClaustreSolsona Gilibesch, M. Claustre: 08/05/1929 / Tugues Junyent,Tugues Junyent,Tugues Junyent,Tugues Junyent,Tugues Junyent,M. ClaustreM. ClaustreM. ClaustreM. ClaustreM. Claustre: 10/10/1949 / Vendrell Sampons, M. ClaustreVendrell Sampons, M. ClaustreVendrell Sampons, M. ClaustreVendrell Sampons, M. ClaustreVendrell Sampons, M. Claustre: 22/02/1925

XERRADA: 26 de març, 18 hEl sentit de la coronacióde la Mare de DéuSala dels Sants Màrtirs (catedral)El Cinquantenari de la Coronació de la Mare de Déu delClaustre continua celebrant-se amb una nova xerrada,aquest cop a càrrec del mossèn Joan Bada, professor d’His-tòria de la Facultat de Teologia de Catalunya i de la Uni-versitat de Barcelona. La sessió se centrarà en el sentit dela coronació de la imatge de la Mare de Déu.

MadronaFesta de Sant Josep- Dissabte vinent, 18 de març, a les 6 de latarda, celebració de Sant Josep a Castellana. la col.lecta seràpel Dia del Seminari. No hi ha missa a la Parròquia.

Cartellera Parròquia

Dia del SeminariEl proper diumenge, 19 de març, tornarem a celebrar elDia del Seminari. Un dia, enmig de la Quaresma, perpregar pels nostres seminaristes. la col.lecta d’aquestdia va destinada a la seva formació. El dia del Seminaritambé és una jornada per pregar per les vocacions sa-cerdotals.

Reunions deSolsonès Obert al Món18 de març, a 2/4 de 4 de la tarda, a la PastisseriaTemes: pròximes xerrades, Fira de St Isidre...6 d’abril, a 2/4 de 10, al local de Creu Roja, Reunió de lesentitats de la zona solidària de la Fira de St Isidre

SolsonaMisses en famíliaAquest diumenge, invitem de manera especial els nensi nenes de la Catequesi a la celebració de l’Eucaristiaque tindrà lloc a 2/4 de 12 a l’església del Cor de Maria.també és interessant que els acompanyin els pares ifamiliars per fer la colla més gran a l’entorn del Senyor.

Viacrucis QuaresmalCom cada diumenge de Quaresma, avui es farà el Via-crucis a dins la Catedral, a les 6 de la tarda, llevat deldiumenge dia 26 de març, que serà a 2/4 de 6 degut aque aquell dia hi haurà una conferència sobre la Marede Déu del Claustre a les 6 de la tarda.

Page 22: Celsona 458

22 458 - Divendres, 17-3-2006

Assaigs de CaramellesA partir del dissabte, 18 de març,

començaran els assaigs de les caramelles.S’assajarà cada dissabte de 4 a 5 de la tarda.

Us podeu dirigir als locals de l’Esplai Rialleraal Casal de Cultura i Joventut

Sol del Solsonès

SOL DEL SOLSONÈSTEL: 650867025 / 973483683

HORARI: DILL a DIV, de 16 a 20hFest-te’n soci! Ets un sol!

Si algú ens volgués fer la donació d’un billarusat, Sol del Solsonès n’estaríem molt agraïts

Grups de supervisió per adinamitzadors de grupsd’ajuda mútua

A finals de l’any 2005, des de la Federació de Familiarsde Malalts Mentals de Catalunya, es va impulsar la creació delsgrups de supervisió per a dinamitzadors de Grups d’AjudaMútua, en els quals hi participa la nostra associació, Sol delSolsonès.

Aquests grups es reuneixen de forma quinzenal, a laseu de la Federació a Barcelona, i estan conduïts pel psiquiatreLluís Isern amb l’objectiu de millorar les eines dels dinamitzadorsde Grups d’Ajuda Mútua.

La creació d’aquests grups ha estat una iniciativa fruitde la jornada de formació que va organitzar la Federació deCatalunya, amb col·laboració de la Fundació Congrés Català deSalut Mental i amb el suport de la Direcció General d’Actuaci-ons Comunitàries i Cíviques del Departament de Benestar iFamília de la Generalitat de Catalunya, el juny passat.

Aquests grups s’han creat com espai de reflexió sobreels Grups d’Ajuda Mútua, els quals tenen la finalitat d’ajudar-se mútuament potenciant les capacitats dels membres del grup.

La finalitat que té el Sol del Solsonès en la participaciód’aquests grups és la de crear en la nostra associació un grupd’aquestes característiques. Per tant, tothom que hi estigui in-teressat que es posi en contacte amb l’Associació.

Club Estel del Solsonès

Propera Sortida:Diumenge 23 d’abrilExcursió a Cervera a veure la Passió, al migdia dinar en un bonrestaurant i a la tarda visita per determinar. Continuarem infor-mant...

Maig de 2006Excursió a la Garrotxa i visita al Santuari del Far.Continuarem informant...

Amb la col·laboració de: Departament de Benestar i Família dela Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Solsonès,Ajuntament de Solsona i La Caixa

Centre d’Estudis LacetansSolsona: Oppidum Longum II

2n. cicle de conferències sobre la història deSolsona i el Solsonès

Món romàMón romà al Solsonès.

Conferenciant: Jaume Buxeda i GarrigósDia: 25-març-2006

Lloc: Sala d’actes del Casal de Cultura i Joventut

Cartellera

Page 23: Celsona 458

23458 - Divendres, 17-3-2006

Grup de Natura del Solsonès

Madagascar:Un món a part

Dia: divendres 17 de març de 2006Lloc: Sala d’Actes del Casal de Cultura deSolsona - Hora: 21:30 - Organitza: Grup deNatura del Solsonès (Xè aniversari CEL)

Per a més informació:http://www.lacetans.org/gns / [email protected]

Cartellera

Amb una vegada no n’hi ha prou

Vine a donar sangSolsona - Club Sant Jordi – Caixa de Catalunya

Dissabte, 18 de març de 2006De: 10 a 13:30 i 16 a 20 hores

Escola Municipal de Música deSolsona - Tallers i ClassesMagistrals Març 2006Taller d’expressió corporal ”Creativitat al cos” acàrrec de Marta RoureDissabtes 18 i 25 de març, de 10h30 a 11h30 -per a nens/nenesde 8 a 10 anys- de 12h a 14h -per a nens/nenes a partir d’11anys*Cal portar mitjons gruixuts, xandall o malles

Taller de Percussió Llatina a càrrec de Xesco GrauDijous 23 de març i divendres 24, de 17h30 a 20h30 -adreçat alsalumnes a partir de 3r de grau elemental i tots els alumnes degrau mitjà.

Classe Magistral de clarinet amb el professor JosepFusterDilluns 27 de març, de 17h30 a 20h30 adreçat a tots els alumnesa partir d’iniciació.

* Per a més informació i per apuntar-vos... adreceu-vos a l'es-cola o bé truqueu al telèfon 973 48 05 63* Les places per a tots els tallers són limitades* Tots els cursos es realitzaran a l'auditori de l'Escola tret deltaller d'expressió corporal que es realitzarà a la Sala d'Actes (2npis)* Preus: Per a tots els cursos, 10 euros (menys per als alumnesd'iniciació i preparatori que serà de 5 euros) Per als alumnesexterns, 20 euros.

[email protected]

CURS TERÀPIA CORPORAL

A CASAAdreçat a persones interessades enconèixer, comprendre i tenir cura del seucos, especialment persones ambproblemes d’esquena que vulguinmillorar la seva salut.

Programa (30 h) :1.1.1.1.1. IntroduccióIntroduccióIntroduccióIntroduccióIntroducció2.2.2.2.2. Anatomia del nostre cosAnatomia del nostre cosAnatomia del nostre cosAnatomia del nostre cosAnatomia del nostre cos3.3.3.3.3. Higiene posturalHigiene posturalHigiene posturalHigiene posturalHigiene postural4.4.4.4.4. Exercicis terapèuticsExercicis terapèuticsExercicis terapèuticsExercicis terapèuticsExercicis terapèutics5.5.5.5.5. EstiramentsEstiramentsEstiramentsEstiramentsEstiraments6.6.6.6.6. Sèries d’exercicisSèries d’exercicisSèries d’exercicisSèries d’exercicisSèries d’exercicis

Dies i horari:Dimarts de 9:15h a 12:15hAbril: 4, 11 i 18Maig: 2, 9, 16, 23 i 30Juny: 6

Preu: 130•Professora:

Pilar Gavilán Navarrete

Inscripcions iseu del curs:

Centre TecnològicForestal de Catalunya

C/ Pujada del Seminari,s/n 25280 Solsona

Tel. 973-481752Fax [email protected]

www.ctfc.es

Data límit d’inscripció:28 de març

Page 24: Celsona 458

24 458 - Divendres, 17-3-2006

El dimecres va ser un gran dia. Els alumnes de 5è i 6èamb l’esmorzar penjat a l’esquena com si fóssim cargols queanàvem a fira, vam pujar la costa del Castellvell. Feia sol iuna mica d’aire, començava una activitat engrescadora.

Ens van repartir unes carpetes amb fotos d’ocells,micromamífers i fulls d’observació. Més tard havíem de co-llar unes peces per acabar de fer casetes-niu per ocells. Se-gons el tipus d’ocell necessitava un habitacle diferent. Quanacabàvem vam passar a una segona activitat: detectar lapresència d’ocells amb emisors incorporats mitjançant unaparell receptor.

La tercera consistia en observar ocells que havienanat a parar a una xarxa. Llavors els monitors els agafaven,els anelllaven, els pesaven, els mesuraven i analitzaven elplomatge i les ales i finalment els lliuraven a l’aire. Vam veu-re un pardal, un verdum i un gratapalla. L’anella dóna infor-mació del lloc on prové i d’altres aspectes i forma part d’unestudi de camp dels costums, moviments i vida de l’ocell.

Finalment els va tocar el torn als micromamífers: elratolí de bosc, el ratolí mediterrani, la musaranya...També hihavia unes caixes americanes per caçar-los i poder-los ob-servar. S’havia de posar menjar dins i cotó per si feia molt

Els tresors de la natura

Escola Arrels

fred a la nit. Era important ser silenciosos per respectar laseva por. Després els animals tornaven a tota velocitat alseu hàbitat. L’observació de la natura ens ajuda a valorar i arespectar la vida d’altres éssers que hi tenen la seva llar.

Empresa del sector metal.lúrgic

Precisa incorporar a la plantilla

ADMINISTRATIU/VA - COMPTABLE

Es valorarà:Estudis FPII, cicles formatiu o superiors

Domini de la informàtica

Interessats-des envieu Currículum Vitae a l’apartatde correus núm. 64 - 25280 SOLSONA

Page 25: Celsona 458

25458 - Divendres, 17-3-2006

Escola Arrels

Torna la Fira de laSolidaritat d’ArrelsUn any més l’escola Arrels Primària organitzala Fira de la Solidaritat destinada a recaptarrecursos per a projectes solidaris al Tercer Món

Tindrà lloc el proper diumenge 19 de març i entreles novetats, comptarà amb una fira de col·leccionistesper a que els aficionats puguin trobar-s’hi i intercanviaradhesius, segells, sobres de sucrets, llumins, posavasos,punts de llibres, etc. També se sortejarà una pilota signa-da per tots els jugadors del Barça i no hi faltaran les para-des amb treballs manuals, elaboració de pastissos, laTòmbola i la subhasta.

Els diners recaptats van a dos projectes: un de MansUnides per una escola de formació professional al Brasil il’altre per la reforma de l’Hospital General de Kyiondo a laR.D del Congo, a càrrec de la Companyia de Maria.

Coincidint amb les preinscripcions dels estudis de Pri-mària i d’Educació Secundària Obligatòria (ESO), fins el pròximdia 3 d’abril, l’Escola Arrels de Solsona durà a terme aquestdiumenge una jornada de portes obertes, paral·lelament a laseva tradicional Fira de la Solidaritat.

El centre, que disposa d’estudis des de llar d’infantsfins l’accés a la universitat i al món del treball, compta amb 3immobles diferenciats que acullen l’alumnat per edats específi-ques, amb l’objectiu de fer més assimilables els seus processosmaduratius.

Així, aquest diumenge, tots aquells futurs alumnes ques’han de matricular a primària i secundària, i les seves famíliespodran fer un seguiment de les preparades dependències deque disposa el centre per afrontar les necessitats dels nois inoies en cada moment dels seus estudis. La jornada, que coin-cideix amb la Fira de la Solidaritat, s’iniciarà a dos quarts d’11del matí del diumenge a primària i a les 11 amb una presentacióa secundària, on s’explicarà què fa i com ho fa aquest centre pera impartir coneixements, valors i educació.

La visita continuarà per les instal·lacions de l’escola,fent un seguiment dels tallers, aules d’informàtica, tecnologia,electricitat, mecànica, així com un espai informatiu que permetconsultar tot tipus de material didàctic, així com treballs derecerca. La jornada festiva es clourà amb animació a la Fira de laSolidaritat de Primària i amb un aperitiu a Secundària.

L’Escola Arrelst’obre les portes

El centre mostra, aquest diumenge, les sevespreparades instal·lacions i la qualitat del

sistema educatiu a futurs estudiants

Es necessita

Es busca noies pertreballar de dependentes

Oferim: Horari de jornadaintensiva, matí o tarda.

Interessades truqueu al973 48 20 55 (Joan)973 48 20 55 (Joan)973 48 20 55 (Joan)973 48 20 55 (Joan)973 48 20 55 (Joan)

Professor/ad’equitació

a horesconcertades

amb possibilitatde promoció

687 54 79 93

Page 26: Celsona 458

26 458 - Divendres, 17-3-2006

Com que el Centre Tecnològic Fo-restal de Catalunya feia el 10è aniversari,vam anar als voltants del Castellvell el dia7 de març durant tot el matí per aprendresobre: els ocells, els ratpenats, elsmicromamífers,... (Marta Cases i AnnaMontraveta). Primer de tot vam anar a unsmarges del Castellvell a que dos homesmolt simpàtics ens expliquessin coses so-bre algunes espècies animals. També ensvan dir que havien posat unes trampes perals petits mamífers. Ens van explicar comfuncionaven i tot seguit vam revisar cada10 metres si hi havien caigut. Al llarg d’uns60 metres en descobrírem tres. Vam treureels animalons, els vam mesurar, pesar, etc.i fins i tot vam observar si eren mascle ofemella. (Lluís Codina)

Els ratolins poden ser de moltesmaneres: talpó muntanyenc, rata cellarda,liró, mussaranya comuna, mussaranya

Sortida al Castellvell amb el Centre Tecnològic

nana, ratolí mediterrani, ratolí de bosc. Es capturen amb unamena de capses de metall. A dintre hi posen cotó fluix i menjar.Llavors el ratolí entra, es tanca la porta i queden a dins. (HelgaEscamilla)

Hem vist com fan les caixes niu per als ratpenats i ocells.Hem fet grups i tots havíem de fer una caixa niu per als ratpenats,que és molt diferent de les caixes niu dels ocells. També hemvist com detecten els ratpenats amb l’aparell receptor d’ultra-sons (Maria Ioana Bendris)

Hem anat al Castellvell i hem fet un munt d’activitats itotes eren molt boniques, però la que m’ha agradat més hasigut la d’anellament d’ocells, perquè els pesaven, els mesura-ven l’ala i al final els deixàvem anar. (Anna Pelegrina)

L’anellatge ha sigut divertit perquè posaven anelles demetall als ocells amb números i lletres per saber on viu i quinnúmero és. Quan els han pesat i mesurat, els han alliberat. Hasigut molt divertit! (Queralt Ribera)

CEIP Setelsis

Page 27: Celsona 458

27458 - Divendres, 17-3-2006

CEIP Setelsis

El dia 1 de març ens visitava a l’escola el màgicJack Silva. Era un màgic ben especial, ja que a part desorprendre’ns ens feia practicar l’anglès.

Les cartes que apareixen i desapareixen, els pom-pons lligats a llargues cordes que s’estiren i arronsen demanera poc lògica, grans anells metàl.lics que s’ajunteni se separen... cada número era més divertit i curiós quel’anterior. Va ser un entretingudíssim dia de final de car-naval i la biblioteca, un teatre insospitat.

Vam poder posar en pràctica el vocabulari treba-llat a l’aula d’anglès i passar una estona molt i molt di-vertida.

Hem fet màgia en anglès!

Els ocells del Castellvell són cadernera, pit-roig,mallerenga blava, tallarol de casquet, pinsà, mallerenga cuallar-ga, mallerenga carbonera, cotxa fumada, pardal comú, raspinelli merla. Els ocells s’anellen per a identificar-los i saber-ne elpes, l’alçada... Cada ocell té un número distint per poder dife-renciar-los. (Quirze Abella, José Antonio Ortiz, XavierCaballol)

Ens ho vam passar molt bé. Vam anellar ocells. Un teniala ploma mal posada i no podia volar. Li vam posar bé i vamarxar de nou. (Berta Rodelas).

Jo crec que va ser una excursió fantàstica. I els monitorseren molt simpàtics i bones persones (Ferran Contreres)

Dono gràcies al Centre Tecnològic Forestal de Catalunyaperquè m’ho he passat molt bé (Joan Parcerisa)

En resum, aquesta excursió era molt divertida i impor-tant per conèixer la natura que ens envolta. Tot i que el Castellvellno és de Solsona, és d’Olius; va bé conèixer coses d’altresllocs. (Núria Pelegrina).

Els alumnes de 4t. i 5è vam aprendre molt amb aquestaexperiència.

Jornada de portes obertes

El passat diumenge, 12 de març, l’escola Setelsisva celebrar una jornada de portes obertes que va aplegargran quantitat de visitants a l’escola. Alumnes actuals ifuturs i les seves famílies van passar una jornada distesaapreciant els treballs dels nens i nenes i parlant i infor-mant-se amb l’equip de mestres.

Page 28: Celsona 458

28 458 - Divendres, 17-3-2006

IES Francesc Ribalta

1r. ESO A

Festa de l’Elegància IES Francesc Ribalta 2005-2006

1r. ESO B

Page 29: Celsona 458

29458 - Divendres, 17-3-2006

2n. ESO B

2n. ESO A

IES Francesc Ribalta

Page 30: Celsona 458

30 458 - Divendres, 17-3-2006

Page 31: Celsona 458

31458 - Divendres, 17-3-2006

Societat

Moltes felicitats pel teu sant.De part de tota la gent que t’estima!

La Judit ha fet19 anys. Si laveieu feliciteu-la.Per molts anysde part dels teuspares i germà!

Aquesta noieta ahirva fer 18 anys.Si la coneixeufeliciteu-la.De part dels quet’estimen!

El 19 és el santdel Pepet.

Moltes felicitats depart de la teva

família!

Page 32: Celsona 458

32 458 - Divendres, 17-3-2006

Bisbat Ramon Estany- Fotos Willian Gómez

‘Monàstica’, mostra l’arti oficis dels monestirsEl santuari de Sant Ramon, situat al municipihomònim, a la comarca de la Segarra, acollí eldiumenge, 5 de març, una mostra d’arts i oficis demonestir sota la denominació “Monàstica”. Aquestainiciativa, que va impulsar l’ajuntament de SantRamon i la comunitat religiosa mercedària delsantuari de Sant Ramon, pretenia mostrar unaexposició de productes artesanals, bàsicamentalimentaris, procedents d’una vintena de monestirsi comunitats monacals d’arreu de la península Ibèrica

Els ajuntaments de Sant Ramon i de les Oluges van or-ganitzar el passat diumenge 5 de març “Monàstica”, un aplecde monestirs de tota Catalunya. La trobada se celebrà al santu-ari de la Segarra per dinamitzar i promocionar la cultura de lazona. Concretament, l’eix de la jornada va ser la història i larealitat actual dels monestirs. Durant la festa, s’exposaren pro-ductes artesanals i s’explicaren els oficis, els hàbits i la funciósocial a què responen els monestirs. Tot plegat va ser animatamb els cants gregorians, de folk religiós i gospel que sonarenal claustre del monestir cada 20 minuts. Coincidint amb el cin-quantè aniversari de la restauració de les escultures del santu-ari, s’oferí un homenatge al ceramista, pintor i escultor JaumePerelló, autor d’aquestes obres.

El poble de Sant Ramon, amb uns 160 habitants, va serper un dia la seu de la vida monàstica de Catalunya. Més enllàde realitzar una mostra estàtica de l’origen dels monestirs, latrobada cultural pretenia explicar els arts i oficis d’ahir i d’avuii els serveis socials dels religiosos i de les religioses. L’ampliventall d’activitats socials dels monestirs passa per l’educa-ció, les presons, la vida contemplativa o de clausura. Durant

tot el diumenge es presentaren activitats i productes artesa-nals com els pergamins, la ceràmica, la costura, la pintura ioficis molt relacionats amb la vida monacal com els picape-drers, els vidriers o els enquadernadors de llibres. Dins delclaustre els visitants podien gaudir del cant gregorià del grupla Capella de Música de la Tossa de Montbui, el gospel de Lessis more i el folk interreligiós dels Pinyols.

El monestir de Sant Ramon, batejat popularment per laseva extensió com l’Escorial de la Segarra, és el principal atrac-tiu turístic de la zona i funciona com a centre de peregrinatgeacollint uns 10.000 visitants cada any. L’acollida de peregrins il’organització de romeries són també algunes de les actualsocupacions dels monestirs. Així, un dels exemples més cèle-bres en l’acollida de peregrins és l’Abadia de Montserrat queofereix diverses possibilitats d’allotjament per a tots els quefan el seu camí espiritual, així com també les periòdiques Jorna-des de Reflexió per a Joves.

D’aquesta manera, l’artesania no és l’única aposta delsmonestirs d’avui. Fa temps que s’actualitza la tasca pedagògi-ca dels diferents centres religiosos i el públic hi té fàcil accés através de museus que parlen de la història i cultura dels cen-tres, de conferències sobre història i arqueologia, de cicles deconcerts o fins i tot de recorreguts a cavall per diversos mones-tirs com el que va organitzar Ainara ara fa dos anys. Tampoc nohan tancat les portes a empreses externes, com és el cas delmonestir de Santa Clara, a Vila Sacra (Alt Empordà), que explotauna granja avícola en exclusiva per a una empresa de la zona.

La revaloració dels monestirs amb fires com “Monàsti-ca” recorden l’èxit del turisme cultural, religiós i paisatgístic dequè va parlar el director del Departament de Pastoral de Turis-me, Salvador Batalla, en una entrevista de la revista del Depar-tament de Cultura, Turisme i Consum. Entre els exemples mésdestacats, trobem el camí dels Bons Homes o la ruta dels cà-Treballant el vidre

Els claustres del monestir van acollir la singular fira

Page 33: Celsona 458

33458 - Divendres, 17-3-2006

Bisbat Ramon Estany- Fotos Willian Gomez

tars, que va des del santuari de Queralt fins al Castell deMontsegur a França, i també la Ruta del Císter, amb els mones-tirs catalans de Santes Creus, el femení de Vallbona de lesMonges i el de Poblet. Precisament, l’any 2000 el monestir deSanta Maria de Poblet va aplegar uns 160 monjos i monges dediversos monestirs de l’antiga zona de la Corona d’Aragó enuna jornada monàstica similar.

Un homenatge merescutLa mostra coincideix amb el cinquantenari de la inaugu-

ració de les obres del monument del cambril de Sant RamonNonat, obra de l’artista lleidatà Jaume Perelló. Per aquest mo-tiu, com a cloenda de la jornada i en homenatge a Jaume Perellós’oferí un recorregut per la seva obra artística per mitjà delscomentaris de les seves obres escultòriques i pictòriques re-partides per diferents indrets del món.

Els visitants de Monàstica, a més de gaudir de la mostrade productes artesanals, també pogueren contemplar un parelld’espectacles de màgia i de narracions de contes i llegendesque els remuntaren a l’època medieval.

Donant forma a la pedra

Una parada amb articles sobre heràldica

Un monjo de Sant Ramon al costat d’un músic

A continuació s’adjunta la relació dels diversos mones-tirs i comunitats monacals que participaren en aquesta mostrade productes artesanals que tingué lloc al santuari de SantRamon:

Pares carmelites de Benicàssim, Monestir de SantesCreus, Monestir de Vallbona de les Monges, Santuari de Núria,Santuari del Far, Hnas. Clarisas (Valladolid), Hnas. Clarisas(Cantalapiedra, Salamanca), Madres Carmelitas Descalzas(Calahorra), Hnas. Jerónimas (Morón de la Frontera), Hnas.Clarisas (Llerena, Badajoz), Hnas. Clarisas (Marchena,Sevilla), Hnas. Clarisas (Siruela, Badajoz), Monasterio deCasbas (Casbas, Huesca), Monges benedictines de la SantaFamília (Manacor, Balears), Convent de Santa Maria de Jesús(Àvila), Hnas. Clarisas (Valladolid), Real Monasterio de San-ta Inés (Sevilla), Monges benetes de Santa Cecília(Montserrat), Monestir de Montserrat (Montserrat)El cambril de Sant Ramon Nonat

Page 34: Celsona 458

34 458 - Divendres, 17-3-2006

El Reportatge Montserrat

La Torre de la Guàrdia- Clariana de Cardener -

Des de sempre l’home ha tingutla necessitat de comunicar-se a travésde llargues distàncies i per tal fi ha anatinventant sistemes per fer-ho (senyals defum, foc...); els egipcis i els grecs vanutilitzar sistemes lluminosos i en el se-gle I dC els romans utilitzaven miralls itorxes per comunicar-se a distància, es-tablint en part del seu imperi una xarxatelegràfica a base de torres de senyalssituades en punts elevats (a Espanya n’hiferen unes 300), mètode que perdurà finsa l’època medieval. Però el primer intentseriós de fer una veritable xarxa de co-municació, en principi dins d’un mateixpaís i després entre països veïns, va seramb l’ajut de la telegrafia òptica (...)

La telegrafia òptica, tot i que haquedat en l’oblit, va tenir un paper desta-cat en la història de les telecomunicaci-ons ja que va representar la primera xar-xa de dades dins d’un mateix estat i entreestats veïns i, per què no?, una de lespercussores del nostre actual internet.

—————————He encapçalat l’escrit d’avui amb

fragments del llibre: 4 pedres de... La te-legrafia òptica a Catalunya, escrit perJaume Prat i Pons l’any 2004; perquè grà-cies a ell puc donar-vos informació de laTORRE DE LA GUÀRDIA -serrat de laGuàrdia, CLARIANA DE CARDENER-que formà part de la xarxa de torres detelegrafia òptica militar a Catalunya alsegle XIX.

varen aprofitar-se construccions ja exis-tents situades en llocs elevats amb valorestratègic (...) Les poques torres que esvan construir de nova planta van ser pro-jectades pel coronel Manuel RamónGarcía seguint el model de Mathé per ales línies generals d’Espanya; se’n dife-renciaven només en el fet que eren unamica més baixes, tenien dos pisos i terratespitllerat, eren molt més fortificades: mésatalussades, amb moltes espitlleres (...) ienvoltades d’un fossat; fins i tot en algu-nes s’afegia un cos defensiu annex a laplanta baixa. La part baixa era destinada ala guarnició, la planta principal als torrersper a l’observació i maniobra del meca-nisme del telègraf, i el terrat per a la instal·-lació del mecanisme de senyals (...)

En total es construí una xarxad’aproximadament 800 Km, amb unes 80estacions, que començà a funcionar amitjan 1849 fins aproximadament el 1862,any en què la xarxa es desmantellà defini-tivament.

Torre construïda de nova planta (extret d’Historia de latelegrafía óptica en España, de Sebastián Olivé Roig).

Traçat de la línia militar “Barcelona-Solsona” (extret del llibre: 4 pedres de... La telegrafia òptica a Catalunya, deJaume Prat i Pons).

Una antiga torre que mereix sersostreta de l’oblit que evidencia.

De fet, quan l’any 2000 la vaig vi-sitar amb el Grup Fem Salut i Cultura, unveí que trobàrem pels voltants se n’es-tranyà força puix, segons comentà, llavorseren ben poques les persones que la co-neixien o n’havien sentit parlar.

Per tant, ara que tinc l’oportunitatde treure-li una mica la pols d’aquest oblit;ho faig amb l’esperança que altres perso-nes la hi treguin del tot.

Els fragments del llibre escrit perJaume Prat i Pons, que tot seguit trans-criuré per saber-ne bocins d’història, ensparlaran, doncs, de la telegrafia òpticamilitar a Catalunya, de la torre de la Guàr-dia del municipi de Clariana de Cardener,i de les dues que li eren més properes:

“Les línies militars catalanes.Durant la segona Guerra Carlina (1846-49), també anomenada dels Matiners, esprojectaren a Catalunya, a partir de 1848,cinc línies principals, a més d’altres ra-mals secundaris de telegrafia òptica decaràcter estrictament militar a fi de podercomunicar-se d’una manera ràpida ambles tropes i combatre amb més efectivitatles partides carlines. Aquestes línies ha-vien de connectar Barcelona ambSolsona, Vic, Lleida, Tortosa i la Jonquera(...)

Per aquestes línies van construir-se poques torres de nova planta ja que

Page 35: Celsona 458

35458 - Divendres, 17-3-2006

El Reportatge Montserrat

El personal d’aquestes línies mili-tars el constituïen soldats del cos d’In-fanteria, amb els rangs habituals, tot i quees té constància que les obres de millorai manteniment de les estacions eren en-carregades a personal civil de les pobla-cions properes. Cada estació tenia unadotació teòrica d’un caporal, 2 torrers i 4o 5 soldats, que podien arribar fins a 15en cas de necessitat (...)

A partir dels anys 1854-55 la tele-grafia òptica s’anà substituint per la te-legrafia elèctrica (...) la vida útil de latelegrafia òptica fou molt efímera en elnostre país i la xarxa de torres caigué enl’oblit (...).

Val la pena visitar les torres queresten (...) ens permeten situar-nos en unaltre temps, a mitjan segle XIX, i fer-nosadonar de la gran intel·ligència dels nos-tres avantpassats tot i les seves limitaci-ons tècniques (...)

Línia militar Barcelona-Solsona.Aquesta línia es construí entre el 1848, eltram de Barcelona i Manresa, i 1850, laresta de la línia fins a Solsona. No hi haconstància de quan deixà de funcionar,però segurament fou pels voltants del1860 (...)

Cardona (castell de Cardona) (...)L’any 1850 es construí una torre sobre lacúpula del temple per muntar-hi un telè-graf militar. J. Serra Vilaró ens ho diu en elseu llibre El Castillo de Cardona (1954)“...construyóse tambien entonces, año1850, la torre sobre la cúpula del templopara emplazar en ella el telégrafo militar,terraplenando la bóveda de la nave late-ral, correspondiente a la nueva escalera,para ir a la torre del telégrafo.”. El castellde Cardona tingué una gran importànciaestratègica durant les guerres carlines.

Clariana de Cardener (torre de laGuàrdia) (...) Trobar aquesta torre ha es-tat una gran sorpresa ja que no hi haviacap prova documental que la refermés itampoc no és coneguda pels historiadorsde la comarca, tot i que els veïns del vol-tant sempre havien sentit dir que des dela torre de la Guàrdia es feien senyals alcastell de Cardona i a Castellvell deSolsona. De totes maneres, la sorpresamés gran va ser trobar-la tan ben conser-vada: té les quatre parets gairebé sence-

Torre de la Guàrdia -Clariana de Cardener-

res, i també el cos defensiu annexat alcostat Sud (més feble defensivament par-lant). Cal destacar el terral espitllerat ambdues troneres, una sobre la porta i l’altrasobre la finestra. En aquesta estació tam-poc no s’hi va construir el fossat típic deles torres telegràfiques militars, només elcos defensiu annexat al costat sud”.

Solsona (Castellvell) (...) El meca-nisme del telègraf degué instal·lar-se so-bre una de les torres del castell que mirenen direcció Cardona, segurament la queavui és més entera.

————————Gràcies al Fons Ajuntament

Solsona guardat a l’AHC, a la informaciótranscrita puc afegir que els pobles de lallavors “marca” de Solsona havien decontribuir al subministrament de les tor-res telegràfiques que hi havia al seu terri-tori. Essent els pobles de Clariana, Navès,Josa, Pedra i Coma, i Sant Llorenç deMorunys, els que havien de contribuir alsubministrament de la Torre de la Guàr-dia del municipi de Clariana deCardener.

Alhora, recordaré que segons con-ten alguns llibres d’història:

“*La segona Guerra Carlina (delsMatiners), durant la qual foren projecta-des a Catalunya les línies militars catala-

nes esmentades, s’inicià a la primeriadel mes de setembre de 1846 a Solsonaamb l’aixecament de mossèn BenetTristany al capdavant d’una partida detres-cents homes, sols s’escampà perCatalunya, i durà fins al maig de 1849.

*A les 6 de la tarda del dia 17 demaig de 1847, després que per ordre de la“Capitanía General de Cataluña” les cam-panes solsonines haguessin tocat a mortdurant tres hores, fou afusellat al passeigdel Camp de Solsona el mariscal de campcarlí mossèn Benet Tristany i altres com-panys, davant del cos sense vida del ca-pitost carlí Bartomeu Porredon “el Rosd’Eroles”, que hi ha qui creu fou capturati afusellat el dia abans a la casa Borrellsde Clariana de Cardener”.

I amb el record que algú escriguéd’aquells tràgics fets, us dic ben cordial-ment: adéu-siau!

A Solsona han mortamb gran dissort

Mossèn Benet i Porredon.De la seva llarga guerra

i de tot mal,no hi ha racó a la terra

que no en dugués senyal.

Page 36: Celsona 458

36 458 - Divendres, 17-3-2006

Artesania i Agricultura ecològica Cambra de Comerç i Indústria - Celsona Informació

Per tal d’iniciar-se en la produccióde carn ecològica al igual que en l’agri-cultura ecològica s’ha de seguir un pro-cés de conversió amb una duració de dosanys, en els quals s’aplica el que esta-bleix les normes de producció, etiquetat-ge i sistema de control. També cal donar-se d’alta al Consell Català de la Produc-ció Agrària Ecològica (CCPAE).

En Ramon Sala Argerich nascut aSant Miquel del municipi d’Olius,ramader convencional i dedicat a

la finca familiar, ara fa cinc anys, junt ambla seva dona i el seu fill a la seva residèn-cia actual (Casa Monegal) van arriscar,malgrat les exigències de la normativa, ivan apostar per convertir els seus ramatsde convencionals a ecològics. Es va aco-llir a una línea de subvenció per tal de ferel canvi, també hi va ajudar la seva fixacióper no utilitzar sulfats en les terres onpasturen els seus ramats. I així van trans-formar S.A.T. Taure amb vint anys d’ex-periència en el sector i que a dia d’avui téuna producció de 110 caps de vaquí anu-als.

En Ramon Sala ens explica que enla ramaderia ecològica, els vedells tenenuna alimentació natural. En la seva explo-tació els vedells fins als sis o set mesosnomés mengen herba de les pastures en-tre la Serra de Busa (Navès) i Olius, tambémamen llet de les mares, i després s’ali-menten amb ferratges i pinsos produïtsecològicament fins que són a punt de sa-crificar-se. El vedell triga un mes o mes imig més que en la ramaderia industrial aarribar al pes ideal, el creixement és més

lent degut a la no ingesta de productesquímics, això es manifesta en la textura igust d’aquesta carn excepcional.

El principal problema actual en laproducció agrícola i en la ramaderia eco-lògica és la comercialització del produc-te, en Ramon de moment ha desistit delseu intent de vendre carn en les carnisse-ries de la zona ja que els intermediaris noel permetrien intervenir en el preu final devenda. Ell té molt clar que tothom hauriade poder accedir al seu producte a un preujust. No és aquest l’únic entrebanc pel

sector: fins ara també encaria la produc-ció el trasllat a escorxadors donats d’altaen el CCPAE com el de Moià o la Pobla deSegur. Al Solsonès s’acaba d’afegir l’es-corxador de Navès que agilitzarà el tràmitals productors de la zona. En Ramon i laseva família també han legalitzat la salad’especejament a la que lloguen el serveiper tal de poder-se desfer els seus ve-dells i de moment venen sense intermedi-aris a particulars i esporàdicament a esta-bliments hostalers.

En Ramon sense les ajudes ofici-als no podria viure de la ramaderia ecolò-gica però no vol renunciar a competir ofe-rint un producte de qualitat i que aportiuns valors com la sostenibilitat i el res-pecte pel medi.

Per més informació i vendes uspodeu dirigir a: S.A.T. Taure - Ramón SalaArgerich - Casa Monegal - 25286 Olius. -Tel. 973299124 - 636491377

Carn de qualitat

Vedella del Solsonès

Page 37: Celsona 458

37458 - Divendres, 17-3-2006

Opinió Associació de Dones del Solsonès

La nostra entitat vol donar respos-ta a les declaracions del Sr. Riart en refe-rència als articles publicats al Celsona dela setmana passada sobre el que ell ano-mena «guerra mediàtica».

Primer de tot, volem deixar clar quela nostra associació es apolítica i senseànim de lucre, la qual cosa implica que noentrem en ideologies polítiques de capmena. Malgrat tot, en el que sí entrem ésen fer valoracions de les actituds que te-nen els ens locals que ens governen res-pecte a la nostra entitat o a tot allò queens pugui afectar.

Sr. Riart, quan diu que “El Comúes posa de peus a la galleda” quan critical’acte que organitzava l’ajuntament pel diaInternacional de la dona treballadora, lidirem que és vostè qui s’equivoca en dir

Reflexió pel Sr. Riart

Sóc un arbre del Passeig

Senyors de l’Ajuntament,

Quin mal us hem fet per-què ens tingueu tan abando-nats? Ja fa quatre anys que anosaltres ningú no ens cuida.No ens poden ni ens tallen lesbranques que estan mortes ique no serveixen per a res.

En definitiva, semblaque us fem nosa. Vàrem con-sultar a un bon PODADOR(que és el nostre metge), i diuque si la cosa continua així, a lallarga, deixarem d’existir.

Nosaltres ens estimemmolt el Passeig, hi hem viscuttota la vida. I a tots els seusveïns, als quals coneixem des de fa molts anys. També sabem el malviu-re que els donem, cada primavera i estiu, per l’excès de polsim quedeixem anar i que els provoquen tos i estornuts, tant als qui hi viuencom als qui hi passegen o hi reposen.

Si us plau, què hem de fer perquè us recordeu de nosaltres? Jasabem que hi ha alguns veïns que han vingut a queixar-se, però avosaltres sembla que per una orella us entra i per l’altra us surt, donant-los-hi arguments que no s’aguanten per en lloc d’absurds que són.

Si us plau, no deixeu que empitjorem i reflexioneu sobre la nos-tra existència.

Opinió Comissió d’Arbres del PasseigOpinió Neus Mujal

Fa molts anys que escolto o llegeixo elsermó de carnaval i, en general, em sembla unsermó fet amb molt d’enginy i, fa un bon repàsde les qüestions més rellevants que han passatdurant l’any, tant a nivell local com global.

És divertit, crític i un punt àcid, però quenomés pot arribar a molestar a qui mereix sercriticat per alguna de les seves actuacions, pelque fa a la seva tasca pública, per tant, voldriaen principi felicitar a totes les persones que col·-laboren a fer aquest sermó.

Però Srs-Sres, jo crec que per carnaval“NO tot s’hi val”, aquest any hi ha un apartatdel sermó dedicat als immigrants que m’ha sem-blat molt racista, xenòfob i que amb el ja ja ji ji,sembra l’odi contra un col·lectiu que són perso-nes com nosaltres i, com en qualsevol altra co-munitat, hi ha bona i mala gent, treballadors illadres, encara que aquests mai no són de guantblanc com alguns del país.

El punt àcid d’aquest any m’ha fet mal al’estómac i no m’ha fet gens ni mica de gràcia.Per carnaval podem riure i burlar-nos de tot, peròno podem calumniar tot un col·lectiu i que això,a sobre, pretengui fer gràcia.

Srs. i Sres. de la junta de Carnaval, con-tinueu treballant per seguir fent un bon carna-val i els solsonins us n’estarem agraïts però re-peteixo PER CARNAVAL, NO TOT S’HI VAL.

Sermó Carnaval

que altres anys s’ha fet el mateix, s’equi-voca perquè:

· S’han llegit 2 vegades manifes-tos, però pel dia contra la violència do-mèstica (25 de novembre), però pel dia dela dona treballadora és la primera vegadaque es fa

· Per nosaltres, un ens públic tre-balla pels/les ciutadans/es, per tant, siorganitza algun acte que pugui interes-sar de manera especial un col·lectiu, cre-iem que s’ha de convidar formalment talcom el consistori ens demana a nosaltres,i hem de dir que no se’ns va convidar

Després d’això, que cada lector/aopini per quin motiu no es va convidarl’Associació de Dones formalment peraquest acte. Que tothom opini qui ha co-mençat o qui està fent la guerra mediàtica

de la que parla, perquè des del nostrepunt de vista, tant les declaracions d’ElComú com les de l’escola Setelsis (quesón els temes que ens van tocar la setma-na passada), són declaracions sota el dretde lliure expressió i solament demanen elque creuen que és just i necessari per millo-rar la qualitat de vida a la nostra població.

Així, doncs, Sr. Riart, potser quedeixi de sortir tant en premsa titllant alsdemés de “guerra mediàtica” i comenci asolucionar els problemes que existeixenal nostre poble, com és el cas del pati del’escola Setelsis.

I des d’aquí donem tot el nostrerecolzament a l’Escola Setelsis per la sevalluita per aconseguir un dret bàsic quetenen tots/es els nens/es: tenir un espaiper jugar.

Page 38: Celsona 458

38 458 - Divendres, 17-3-2006

El Comú del Solsonès denunciales declaracions de l’alcalde de Solsona, Jordi Riart

L’assemblea comarcal d’El Comú del Solsonès, reunidael passat diumenge dia 12 de març al teatre del Sant Llorenç deMorunys, per a fer balanç de la gestió política local i comarcalfeta pel partit durant aquest darrer any, va acordar per unanimi-tat denunciar, per calumnioses i injustes, les declaracions a lapremsa local i comarcal d’aquest últim cap de setmana (Regió7del dissabte dia 11 de març, pàgina 27, i el Celsona del diven-dres dia 10 de març) del Sr. Jordi Riart, alcalde de Solsona,contra el nostre partit. El Comú del Solsonès, i contra el nostreregidor a l´Ajuntament de Solsona, Sr. Marcel·lí Corominas.

1.- Acusa El Comú de realitzar una ...campanya de pres-sió a l´Ajuntament per la qual manipulen els nens mitjançantopuscles que els fiquen a les motxilles...

El Comú del Solsonès no ha manipulat els nens de l’es-cola Setelsis mitjançant opuscles perquè El Comú no ha fet capopuscle sobre l’escola Setelsis, com ho demostren totes lesexplicacions que han fets els professors i els pares de l’escolasobre una tramesa normal d’informació als pares.

Tot plegat és un invent del Sr. Jordi Riart, alcalde deSolsona. Esperem que rectifiqui l’error i exigim que en demani,immediatament, disculpes als pares, mestres i alumnes delcol·legi Setelsis i al nostre partit.

2.- Acusa El Comú i al nostre regidor Marcel·lí Corominas,d’iniciar una ..... guerra mediàtica per a desgastar el governmunicipal i entrar en una cursa bruta amb fins electoralistes....

Opinió El Comú del Solsonès

El Comú del Solsonès no es dedica a intoxicar els mit-jans de comunicació. Per sort tenim un diari comarcal que estàal cas de la gestió municipal de la ciutat. Els periodistes deveritat no es deixen manipular. Manipula qui actua com si elsmitjans de comunicació local fossin seus, com si la ràdio muni-cipal fos seva, com si el butlletí municipal fos seu i com si elsetmanari local també fos seu...i d´això, de manipular, en tenenla patent local i comarcal els responsables de la comunicació del’ajuntament de Solsona, del Consell Comarcal, i d’alguns par-tits que governen la comarca.

El Comú del Solsonès no ha iniciat cap guerra mediàticacontra ningú.

Fa temps, però, que si tenim una guerra oberta per lapoca serietat en que tracte els problemes reals de la ciutat, perla poca consideració en que tracta les propostes d’El Comú.Tenim una guerra oberta per lo malament que aquest Ajunta-ment governa la ciutat.

El Comú del Solsonès continuarà treballant per a resol-dre el problema del pati de l’escola Setelsis. Continuarem col·-laborant amb els pares i mestres, continuarem parlant amb laGeneralitat per tal que no accepti les propostes equivocadesde l’ajuntament (primer amb el túnel i més tard amb el carrer),demanarem a la Generalitat que es tramiti amb urgència larequalificació, defensarem en els plens municipals les soluci-ons sensates i ens oposarem enèrgicament a les alcaldades delSr. Jordi Riart. Com sempre hem fet.

Sant Llorenç de Morunys, 12 de març del 2006

L’Acudit del Simi

Page 39: Celsona 458

39458 - Divendres, 17-3-2006

A El Comú no acostumem a fer declaracions o valoraci-ons de qualsevol dels temes de la vida pública solsonina, sen-se prèviament haver-nos documentat en fons d’informació queconsiderem fiables i serioses.

Aquest ha estat el cas de les declaracions sobre l’estatdel patrimoni municipal. I serà el cas de futures declaracionssobre l’estat de les finances municipals, un cop disposem de lainformació necessària per poder-ne donar un judici prou fona-mentat i documentat.

Pel que fa l’estat del Patrimoni municipal, la font d’in-formació, com no podia ser d’altra manera, ha estat el mateixajuntament. Vàrem sol·licitar a la Secretaria l’inventari de bénsde l’ajuntament. La informació que se’ns va donar és la que arapubliquem.

Classificació de l’inventari de Béns de l’Ajuntament deSolsona a 31.12.2002 segons el reglament de Béns de les Enti-tats Locals (Real Decret1372/1986 de 13 de juny)

Els béns patrimonials de l’Ajuntament de Solona

*Els valors de l’inventari no es corresponen amb els valors de mercat,molt superiors en la majoria dels casos

Comentaris.-Ombrejat: Patrimoni venut l’any passat – 2005.-Ratllat: Patrimoni que es vol vendre aquest any – 2006-Puntejat: L'únic component dels béns municipals sus-

ceptible de ser venut. Solar al nord de la Sala Polivalent. ElComú hem proposat que es converteixi en zona verda.

Per què vàrem alertar sobre la situació del patrimoni mu-nicipal? Fonamentalment per tres raons:

1.- L’estat de les finances municipals, que creiem preo-cupant, donat que tots els indicis i tota la informació de quedisposem apunten cap un increment de l’endeutament que con-trasta amb la situació d’”estalvi negatiu” (gastem més del queingressem) que la mateixa Intervenció municipal quantifica en -1,28 % pel 2004. Aquesta situació pot ser molt pitjor si esconfirmen un seguit de circumstàncies que estem en procésd’estudi i valoració.

2.- Perquè la finalitat del Patrimoni Municipal del Sol éssegons l’art.6.2.2. de les Normes Subsidiàries (NN.SS.): “pre-venir, aconduir i desenvolupar tècnicament i econòmicamentl’expansió de la Ciutat i s’adscriurà a la gestió urbanísti-ca...”. Creiem que podem afirmar, amb tota seguretat, que no haestat aquesta l’única finalitat dels recursos generats per la ven-da en els últims anys de pràcticament tot el patrimoni disponi-ble i originat pels pactes urbanístics i NN.SS. Una evidènciaclara és que es vulgui considerar patrimoni disponible, el 10 % del’aprofitament del Polígons 6’,8, Cal Dot i Camp del Serra, sensetenir en compte la seva afectació a la “gestió urbanística”.

3.- Perquè a tot això hem d’afegir-hi un compromís assu-mit per la ciutat que comportarà una despesa de més de 3 mili-ons d’euros i que no s’ha previst en els pressupostos munici-pals com a inversió plurianual. Ens referim al Pla d’intervencióIntegral del Nucli Antic.

El Comú va oferir col·laboració i va rebre menyspreuTot plegat ens preocupa i molt a El Comú perquè és la

conseqüència de molts anys de mala gestió i d’anys de despe-sa feta sense cap pla econòmic financer que tingui en compteels importants dèficits estructurals dels serveis i les financesmunicipals.

La política dels últims governs de CiU ha estat basadaen “qui dia passa any empeny”. Creiem que és una mala políti-ca i per això vàrem oferir la nostra col·laboració en la confecciódels pressupostos municipals. Una oferta de col·laboració queva ser menystinguda, tirant endavant uns pressupostos im-possibles, irresponsables i que només busquen l’efecte electo-ral de promeses que saben que no es podran complir.

Altres Béns Municipals1.- BÉNS DOMINI PÚBLIC. SERVEI PÚBLIC: Aquells bénsque destinats directament a serveis públics de responsabilitatde l’entitat local, com les cases consistorials, escorxadors, es-coles, cementiris, pavellons esportius, piscines, i qualsevol al-tre bé directament destinat a la prestació de serveis públics oadministratius. En el Pressupost del 2006 es preveu vendrel’Escorxador, un bé de domini públic, la venda del qual obligarà

a aprovar la seva desafectació al servei a que estava destinatfins ara.2.- BÉNS DOMINI PÚBLIC. ÚS PÚBLIC: Són béns d’ús pú-blic local els camins, les places, els carrers, els passeigs, elsparcs, les aigües de fonts, estancs, ponts i les altres obrespúbliques d’aprofitament i utilització general, i que la conservaciói la intervenció de la policia siguin competència de l’entitat local.

3.- BENS COMUNALS: L’Ajuntament de Solsona no disposade cap bé comunal.

El Comú del Solsonès

Page 40: Celsona 458

40 458 - Divendres, 17-3-2006

CiU F. Xavier Ballabriga i Cases, Diputat al Parlament de Catalunya per CiU

El proppassat 28 de novembre de 2005, el Diputat alParlament de Catalunya Francesc Xavier Ballabriga i Cases vaformular la PREGUNTA següent a respondre per escrit al Con-sell Executiu del Parlament:

• Quines raons justifiquen que per segon any consecu-tiu els universitaris del Solsonès i de la resta de comarques izones de muntanya, quedin exclosos de la resolució UNI/3002/2005, ja consolidada després de la prova pilot portada a termeamb la resolució UNI2484/2004 durant el curs 2004-2005, quanles condicions geogràfiques i les dificultats de desplaçamentd’aquestes zones i comarques són les mateixes que les comar-ques que consten en les esmentades resolucions?

En data 16 de febrer de 2006, el Govern de la Generalitatde Catalunya, a través del Sr. Carles Solà i Ferrando, Consellerd’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, formula laRESPOSTA següent:

La convocatòria de beques per a estudiants universita-ris de l’Alt Pirineu i Aran (resolució UNI/3002/2005) es va pu-blicar atenent als resultats de la prova pilot efectuada l’anyanterior (resolució UNI/2484/2004),segons els quals el pressu-post disponible per a 2005, que era de 400.000 euros, s’estima-va adequat per donar ajuts a tots els estudiants universitarisde l’Alt Pirineu i Aran (a la prova pilot havien estat només elsde primer curs), mantenint els llindars de renda i amb una cor-recció a l’alça dels llindars de patrimoni familiar.

En la reunió que es va mantenir el 29 d’octubre de 2004el director de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i deRecerca (AGAUR) al Consell Comarcal del Solsonès, ja es vanoferir als assistents les explicacions que justificaven els límitsd’aquella convocatòria.

De tots els criteris possibles per configurar la convoca-

Beques per a estudiants universitarisde totes les comarques de muntanya de Catalunya

tòria d’ajuts, delimitar-los a l’àmbit territorial de l’Alt Pirineu iAran era coherent amb l’objectiu bàsic de la convocatòria comés el suport al desplaçament en condicions orogràfiques i dedistàncies especialment difícils, i remarcant que es tracta del’únic àmbit territorial de Catalunya, d’entre els formalment re-coneguts per Llei del Parlament, on no existeixen centres per-manents d’educació superior presencial, i amb una demografiaque no justifica l’important esforç públic que caldria per im-plantar-los. L’àmbit territorial gaudeix de reconeixement insti-tucional per la seva creació mitjançant llei del Parlament deCatalunya (Llei 24/2001, de 31 de desembre, de reconeixementde l’Alt Pirineu i Aran com àrea funcional de planificació), aixícom de la figura del subdelegat del Govern.

Pel que fa a l’extensió dels ajuts a la resta del territoricatalà s’està negociant un acord amb el Govern de l’Estat queasseguri els recursos i la capacitat normativa necessaris perestablir una política integral d’ajuts a l’estudi per part del Go-vern de Catalunya.

Ballabriga manifesta que en relació a la resposta delgovern, és molt important que les negociacions amb el Go-vern Central siguin àgils i s’estableixin ajuts per tots els estu-diants universitaris de les zones de muntanya, més tenint encompte que el Govern de la Generalitat, es va comprometre aque el curs vigent els universitaris de totes les comarques demuntanya foren beneficiaris dels ajuts. Des del grup parla-mentari de CiU es continuarà insistint en que s’accelerin almàxim totes les actuacions que assegurin els recursos pelsestudiants universitaris de l’Alt Piririneu, Aran i totes lescomarques de muntanya de Catalunya.

Divendres, 17 Sant Patrici. Sant Josep d'Arimatea.

Dissabte, 18 Sant Ciril de Jerusalem. Sant Salvadord'Horta.

Diumenge, 19 Solemnitat de sant Josep, espòs de laVerge Maria, natzarè, patró de l'Església universal idels agonitzants, i també dels fusters. Sant Amanç oAmanci.

Dilluns, 20 Sant Ambròs de Siena; sant Martí deDumio; santa Fotina; santes Eufèmia i Alexandra.

Dimarts, 21 Sant Filèmon o Filemó; santa Fabiola.

Dimecres, 22 Sant Zacaries; sant Octavià; santDeogràcies; sant Benvingut; santa Lea.

Dijous, 23 Sant Josep Oriol. Sant Toribi de Mogrojevo.

Els Sants de la setmana

Page 41: Celsona 458

41458 - Divendres, 17-3-2006

Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana David Vila i Ros

La llengua catalana es troba en una situació parado-xal: malgrat tenir el major nombre de parlants de la seva histò-ria, el seu ús social en el conjunt dels Països Catalans retroce-deix dia a dia.

Les raons són, sens dubte, diverses, però hem detenir en compte que, al cap i a la fi, el que determina lavitalitat d’una llengua és l’ús normal que en fan els seusparlants. En aquest sentit, mentre persisteixi l’hàbit de can-viar sempre a la llengua de l’interlocutor, quan aquesta noés el català, la nostra llengua no podrà assolir el grau denormalitat que seria d’esperar en la seva pròpia terra. Siparlem amb gent que porta molts anys vivint al nostre paísi que sabem del cert que entenen el català o que fins i tot el

parlen, per què els parlem en espanyol? En certa manera,no els estem excloent del nostre cercle, donant-los a enten-dre que sempre seran “de fora”? No se’n diu xenofòbia,d’aquesta actitud?

Ja va essent hora, doncs, que els nostres hàbitslingüístics es vegin revolucionats i que amb tothom i a totahora emprem la nostra llengua, desacomplexadament i sen-se prejudicis. Amb aquest gest farem del català la llenguade comunicació habitual als Països Catalans i ajudarem a laplena integració de tots aquells que, vinguts de fora o nas-cuts aquí, no el tenen com a llengua pròpia. Dit d’una altramanera, convertirem el català en l’eix vertebrador de la nos-tra societat, en la llengua comuna de totes i tots.

Parlem en català

Casal La Fura Campanya Unitària per l’Autodeterminació

La Campanya està recollint suports a nivell lo-cal i comarcal per tal de mostrar durant la jornada elcreixent suport a la reivindicació del Dret a l’Autode-terminació. Partint del profund convenciment que elsEstatuts, per més reformats que siguin, no aporten capveritable solució per al nostre Poble. És més, els Esta-tuts suposen un fre per a avançar socialment i nacio-nal, i divideixen encara més els Països Catalans.

Així doncs, el Comitè de Suport del Solsonèsconvoca a totes les persones i entitats que s’hi vulguinadherir a una reunió oberta pel proper dissabte 18 demarç a les 12 h del migdia al Casal Popular «La Fura».Els objectius d’aquesta reunió són agrupar el màximde gent al voltant de la CUA per organitzar propersactes.

Més de 250 entitats d’arreu dels Països Cata-lans s’han adherit ja a la Campanya Unitària per l’Au-todeterminació (CUA), una Campanya que preténcontribuir a extendre la convicció que sense Autode-terminació, sense poder decidir lliurement el nostremodel econòmic, social i cultural, no hi ha democràcia.

Des de la Campanya animem les plataformesque treballen per la dignitat nacional del País a treba-llar en clau de Països Catalans i a reivindicar l’Autode-terminació sense complexos. Des de la CUA estem se-gurs i segures que sobre aquestes dues premises espodran posar les bases per al treball en comú. D’aques-ta manera, us animem a participar aquest dissabte a les12 h. a l’assemblea Oberta al Casal La Fura, i a la restad’actes que properament tindran lloc.www.llibertat.com/cup/[email protected]

Inici de la CampanyaUnitària per

l’Autodeterminació

Opinió Ramon Gualdo

El bisbe PereEl bisbe Pere Casaldàliga, quin bisbe! Guanyador del

Premi Internacional Catalunya, i ben merescut. Un català deBalsareny que ha fet de bisbe al Brasil i que malgrat la setante-na llarga encara hi fa feina. El premi li va lliurar el President deCatalunya: una abraçada del nét de Joan Maragall, amb un

pastor del Cal Lleter de Balsareny. Unaestampa plena de poesia. I tant comés ben merescut, el premi!

Dins les seves activitats,Casaldàliga, també hi guarda lloc perescriure. Al número del butlletíAraguaia del febrer, hi diu coses ambsentit i amb profunditat. Per exemple,ens hi diu que la utopia és necessàriacom el pa de cada dia. Ho és perquè lautopia pot anar acompanyada de la

il·lusió i el compromís. És necessària –diu el bisbe Pere- “...per-què la desigualtat entre rics i pobres augmenta. A la terra hi hamés riquesa, però hi ha més injustícia. Milions de personessobreviuen amb menys de 2 euros al dia...”.

I el nostre bisbe Pere, enmig de tant desgavell, hi sapalbirar algunes engrunes d’esperança ja que observa com vanbrotant moviments que cerquen la justícia, i que dins de l’Es-glésia no és pas tot monòton, que hi ha col·lectius i personesque saben treballar i alhora ser lliures. I , aquest sant home,il·lusionat ens parla de la preparació de diverses activitats(romeries, “Caminada a Riberao Cascaleira”...) Sí: homes comCasaldàliga fan que la vida tingui un altre sentit. Ho agraïm.

Araguaia: el riu banya el poble de Sao Félix. Per a mol-tes persones que visitin aquells indrets, les aigües d’aquellriu, la transparència de l‘aigua, deu reflectir tons dels colorsdel compromís, de l’amor als desvalguts, de la bondat...Unstons, que encara deuen agafar més lluïssor quan fan de mirallals ulls del bisbe Pere, en les estones que s’hi apropa totpassejant. Perquè ell estima la gent i alhora estima la terra, elscamps, els rius... Araguaia: un riu d’aigües beneïdes.

Page 42: Celsona 458

42 458 - Divendres, 17-3-2006

Opinió F. Torres

Postals a l'aire

Silencis... en veu ALSilencis... en veu ALSilencis... en veu ALSilencis... en veu ALSilencis... en veu ALTTTTTAAAAA

L'emanant empatia d'alguns neorurals d'avui ambla cismàtica mobilitat demogràfica que ens ocupa,contrasta amb els seus aires colonitzadors, que creuenlegitimats per la seva procedència urbana, a l'horade dictar alliçonadores sentències de moral jacobina

Albert Muntada

Diplomat en Ciènciesde l’Educació per laUniversitat de Lleida

[email protected]

Si aquest silenciSi aquest silenciSi aquest silenciSi aquest silenciSi aquest silencius suggereixus suggereixus suggereixus suggereixus suggereixalguna imatgealguna imatgealguna imatgealguna imatgealguna imatgeinteressant,interessant,interessant,interessant,interessant,no ho dubteu,no ho dubteu,no ho dubteu,no ho dubteu,no ho dubteu,envieu-la a l’adreçaenvieu-la a l’adreçaenvieu-la a l’adreçaenvieu-la a l’adreçaenvieu-la a l’adreçaelectrònicaelectrònicaelectrònicaelectrònicaelectrònicade la postalde la postalde la postalde la postalde la postal

En els freqüents viatges quecada any acostumo a fer a Sevilla, algu-na vegada he coincidit amb la festa deSetmana Santa, dies de processons idesfilades d’imatges religioses de grancolor i vistositat.

Tot i sent les mateixes de cadaany, no deixa de sorprendre’m la imatged’un Jesús sagnant i adolorit, i al seudarrere apareix la seva mare, una donavestida de vellut i joies que no superaels 20 anys. El dolor que se li suposanomés queda reflectit en un parell de llà-grimes enganxades a la galta. Més que lamare sembla la filla de l’ajusticiat, no és ladona anciana que caldria veure.

Se suposa que per aquells diesdeuria estar al voltant dels 50 anys, que,en aquella època i si encara hi afegim eldeteriorament produït pel l’anunci de lapròxima mort del seu fill, amb l’oprobide la condemna i la crueltat de l’execu-ció, la seva imatge s’hauria de veureencara més envellida.

En canvi, a Jesús no se li ama-guen les ferides, tot al contrari, apareixple de sang i amb rictus de dolor, esmostra un cert acarnissament amb l’evi-dent intenció de commoure els fidelsdavant de la barbàrie i la injustícia co-mesa contra un home bo.

A Maria se li aplica un procés in-vers; es tracta d’estalviar-li tots els mals

tràngols pels que ha de passar l’ésserhumà. En el part ella no pateix els seusdolors, inclòs en el moment de la mort.

Hi ha una tradició cristiana queparla de la dormició. En definir-se el dog-ma de l’Assumpció es va utilitzar unafrase ambigua que pogués satisfer tot-hom. «Quan va arribar la seva hora». Labellesa de Maria es converteix en unmite de l’eterna joventut. Una nena mareque no pateix el deteriorament del pasdel temps, en el seu rostre no hi ha arru-gues ni taques, ni cabells blancs.

M’agradaria veure imatges méshumanes en la mare de Jesús, en les quees pogués veure els estralls del pas deltemps. Envellir és dur i difícil perquè enssotmet a tota mena de limitacions, no solsen el pla estètic, també en la mobilitat, enla necessitat de dependre dels altres perpoder continuar vivint. És un fet en el quela vida humana està sotmesa.

No es tracta de retirar les mera-velloses imatges marianes, sinoód’introduir-ne altres, de manera paral·-lela, que ens parlin de la seva autènticavida. Jo m’imagino que deuria ser unavida dura, de família poc adinerada,d’una dona que, quan anava complintels anys, en el seu rostre es dibuixavengrans arrugues fruit de les llàgrimes i eldolor per la pèrdua d’un fill i en aquellacircumstància.

M’agradaria imatgesmés humanes Amb ulls negats d’afecte

seguies cada gestcada estímul de color

per lent i incipient que fóssenties l’instant present

que el temps va tardàdhuc no saps on ets.

Com un joc de manssense màgia

obries la finestraa l’aire fresc i sec

per si l’oratge et refeiasa i estalvi de mi.

La vida em contagiano puc ni vull esperar-te

val la pena seguirla llum, sobretot, la llum

que pinta de tons dauratsles cases, les fulles

les mans...però tu, mut de paraules

retornes a la penadel no saber gaudir.

Mentre...a cada llera neix la vida

delerosa de viurea cada estona d’espera

val la pena somriurecom ho fa

el blanc-rosat d’ametllael bri d’ordi nat.

Val la pena

Poesia Hari

Page 43: Celsona 458

43458 - Divendres, 17-3-2006

C.F. Solsona

El primer equip del Solsona segueix fent-ne de les se-ves, i és que aquest no és el seu any. Després de començar elpartit molt bé, controlant el ritme de joc, provocant clares oca-sions de gol i Tripiana aconseguint l’1 a 0, al minut 25 de joc, totfeia pensar que seria un partit plàcid per als solsonins. Res méslluny d’això, va ésser marcar el gol i enfonsar-se. El Santpedor,amb un joc directe i amb més lluita que ofici, es feia amb lesregnes del partit i tot just en finalitzar la primera part aconse-guia establir l’empat.

Juvenil 1a. Divisió - 11/03/2006C.F. Solsona, 3Vilanova i La Geltrú C.F., 2Alineació: Juanjo, Raül, Xavi, Àitor (Miquel), Ernest (Hazel), Kike, Eli, Chus (Jordi), Ricard (Albert),Sabata (Arnau), Pep

Victòria treballadaPartit complicat, el que va disputar el Solsona juvenil aquest

dissabte passat, ja que, a més del rival, que ja era complicat de per si,s’hi ha de sumar el fort vent que bufava a Solsona, que feia difícil lapràctica del futbol. Els primers quaranta cinc minuts van ser molt dispu-tats, però va ser el Solsona qui amb el vent a favor va gaudir de millorsocasions de gol, tot i que els visitants també en van tenir alguna de moltclara, però van ser els locals, qui, mitjançant Pep s’avançaven al marca-dor. Després de vint minuts de clar domini local, amb algun pal inclòs,els visitants, en una badada de la defensa solsonina, empataven el partit.Aquest gol va caure com una gerra d’aigua freda en les files locals i la pilotala va passar a dominar l’ equip del Vilanova. Els jugadors del Solsona vanpassar una fase d’incertesa amb errors i desencerts. Tot i així, quan sembla-va que al descans s’arribaria amb empat, a la sortida d’una servei de bandai en jugada assajada, Xavi avançava als locals i els feia arribar amb avantat-ge al marcador a la mitja part.

La segona part va ser bastant dolenta quant a joc, però no quanta oportunitats de gol, ja que tots dos conjunts en van gaudir de moltbones. Tot i així, el Vilanova empatava el partit en un clar penal comèsper Àitor i que Juanjo quasi atura; poc després els solsonins tornavena marcar, en el que ja seria el definitiu tres a dos. El resultat es va quedarcurt, ja que, amb el Vilanova bolcat a l’atac, Ernest i Hazel en van tenir demolt clares per ampliar el marcador. També els davanters locals en vantenir algunes, d’ocasions de gol, que van ser desbaratades per Juanjounes i alguna altra per Eli, que en va treure una de sota els pals ambJuanjo ja batut.

Al final, però, després de molt patiment, tres punts importantsper donar moral als jugadors solsonins, que amb la ressaca carnavales-ca portaven dos partits seguits perduts i així trenquen aquesta miniratxa negativa. El diumenge dia 19, a les dotze del matí, el Solsona visitaa domicili al Cerdanyola, un equip de la part mitja-baixa de la taulaclassificatòria, amb la intenció de treure alguna cosa positiva dels sempredifícils desplaçaments que té aquest any el juvenil del C.F. Solsona.

Alevins “A” 12 MARÇC.F. Solsona, 0Gironella, 4Alineació: Aleix Colell, José Luis Barbero,Joan Vendrell, David Alconchel, Aleix Ribera,Arnau Múrcia, Mohamed Hida, FerranContreras, Guillem Barcons, Joan Vilà, ÈricTestagorda, Albert Aresté, ManelGangolells, Robert Tripiana, Gerard Roca.Entrenador: Sergi Alcàzar.

Derrota davantel segon classificat

Partit disputat el diumenge al matí al camp delSolsona, on els alevins s’enfronten amb el Gironella,el 2n. classificat a la lliga. Els locals saben que no ésfàcil, però surten a totes, i les oportunitats arribennomés començar el partit.

Disputats només 10 minuts, el Solsona ha dei-xat escapar dues clares oportunitats de gol, cosa quefa que el Gironella es desperti i comenci a atacar mésla porteria rival. Quan sembla que el Solsona controlai domina el partit, el Gironella surt en un contraatac i,en veure el porter avançaat, xuten i marquen el seuprimer gol de “vaselina”.

A la segona part, els locals comencen a jugardesordenadament i sense criteri. I el Gironella ho apro-fita ben aviat, marcant el 2n. gol. Hi ha algunes peti-tes ocasions d’atac per part del Solsona, però sensecap perill per la porteria dels visitants. El Gironella esfa seu el partit i, en dues escapades més de la davan-tera, aconsegueixen marcar dos gols més. El Solsonas’enfonsa i el partit acaba amb el resultat de 0 a 4 encontra. S’ha perdonat massa a la primera part i aquestserrors han passat factura de cara el resultat final.

Felicitem l’Aleix Ribera pel seu esforç duranttot el partit i per haver parat en moltes ocasions ladavantera contrària. Ànims, nois, i sort!

Aleix Ribera

Sènior Masculí Segona Territorial / 26-02-2006C.F. Solsona, 1 - C.E. Monistrolenca, 3

Alineació: Ribera, Jiménez, Alcázar, Obiols, Mas, Alarcón, Sabata, Soler, Pavón, Cardona i Tripiana. També: Llosada, Alsina, Viladrich, Pérez, Valverde i Jaray.Gols: Min. 25, (1-0) Tripiana. Min. 44, (1-1). Min. 65 (1-2). Min. 82, (1-3).

EnsopegadaLa segona part va ésser un calc de la primera. El Solsona

va sortir fort i va perdonar. El Santpedor, en una de les moltescontres que va efectuar, va aconseguir avançar-se. A la partfinal del partit, quan el Solsona buscava l’empat a la desespera-da, va ésser el Santpedor qui va tornar a marcar i així, sentenciarel partit.

La setmana vinent, els solsonins buscaran reforçar laseva moral, guanyant al difícil camp del líder de la categoria: elCan Trias de Terrassa.

Page 44: Celsona 458

44 458 - Divendres, 17-3-2006

Infantils 2a. Divisió / 12-03-2006Pont de Vilomara, 2Arrels C.E. 3Alineació: Magí López, Xavi Cambre, Àlex Vilaseca, Ramon Sancebrià, Aleix Bajona, JorgeEnrique, Oriol Espuga, Àlex Andreu, Josep Miquel Vila, Marc Roca, Ferran Reig i CarlesTristany.Gols: Oriol Espuga, Àlex Vilaseca i Aleix Bajona.

Victòria per un Arrels molt motivat

Partit jugat amb molta motivació per part dels dos equips,ja que un dels nostres jugadors, Jorge Enrique, havia formatpart de la plantilla del Vilomara.

Molt aviat el partit es va posar a favor de l’Arrels, ambuna penetració del nostre lliure Cambre; per la dreta, fa un cen-tre a l’Oriol, que d’una bona rematada de cap fa el primer.

A partir d’aquí tot el partit és una lluita constant per partdels dos equips, per tenir el control del mig del camp. En elsúltims minuts de la primera part, i en un descuit de la defensa,s’empata el partit. La segona part comença calcada a la primera,d’una passada llarga, l’Oriol lluita bé la pilota i s’anticipa alporter, i el xut va al pal; però l’Àlex Vilaseca, molt atent, remataal fons de la xarxa. El partit continua amb molta lluita al mig delcamp, però en una jugada molt embolicada dintre de l’àrea delVilomara, la pilota surt rebutjada i l’Aleix Bajona, amb moltavista, veu el porter avançat i, fent un xut magistral, fa el tercer.A falta de cinc minuts per acabar, el Vilomara fa el segon, afe-gint emoció al partit. Però l’Arrels, molt concentrat en defensa,no es deixa sorprendre.

Cal destacar la gran actuació de tot l’equip. Però moltespecialment el nostre jugador Jorge Enrique, fent una demos-tració de força, i no donant mai cap pilota per perduda.

Aleix Bajona: Un gol fantàsticJorge Enrique: Gran actuació

Cadet Femení / 11-03-2006Vilassar de Mar, 7 - C. E. Arrels, 5Alineació: Gore Aymerich, Eva Gangolells, Ester Bajona, Nerea Alós , Nina Alet, MireiaCasado , Ivette Casafont, Pilar Isanta i Mireia Vila.Gols: Pilar Isanta (3); Eva Gangolells (1); Nerea Alós (1)Delegat: Joan Casado

Bon partit davant d’un millorcontrincant

Dissabte 11 de març l’equip de l’Arrels es desplaçavafins al Maresme, on va tenir lloc el partit que podia acabar demig sentenciar el campionat. El partit va començar favorablei gràcies a un gol de l’Eva, molt oportuna, l’equip es va posar0-1. l’equip va imprimir un ritme molt alt de joc, i un gol més dela Pilar no va ser suficient per acabar la 1a. part amb avantat-ge, ja que el marcador 3-2 feia justícia a un molt bon rival, queva fer una demostració de força i empenta al llarg de tot elpartit.

A la segona meitat els deu primers minuts van ser declar domini local i es van allunyar al marcador fins a un 5-2.L’última part del partit, l’equip de l’Arrels, amb la incorpora-ció de la Mireia Vila com a jugadora de camp, va crear moltmés perill a la porteria rival, i l’Arrels va fer tres gols al Vilassar,però, no va ser suficient per acabar de remuntar.

Futbol Sala FemeníArrels, 10 - Pallejà, 0 Alineació: Plaza, Alba (1), Elena(1), Marta(2), Judit(1), Anna Serra(2), Jèssica(3)Entrenador: Diego Barranco

Bany de golsPartit que es presentava amb poc al·licient des de

l’inici, ja que el Pallejà ocupa actualment l’última plaça dela classificació, però mai no és bo refiar-se. L’Elena, ambun fort xut des de fora de l’àrea, va encetar el marcador enel primer minut del partit. Tot i amb això, l’equip del Pallejàplantava cara, situació que va durar ben poc, ja que en elsminuts següents l’Arrels va anar incrementant la diferèn-cia de gols (fins a 10), mentre que l’equip contrari perdiamotivació i força, fins al punt que les jugadores visitantsvan acabar convertint-se en uns simples «cons», fet queva propiciar que l’Arrels fes el que volgués en la totalitatdel terreny de joc. 3 punts més a la saca!!!

C.E.Arrels

Envieu-nos les vostres cròniquesd’esports... abans delDIMARTS AL VESPRE

a la nostra bústia de correu electrònico porteu-los a la nostra oficina

[email protected]@[email protected]@[email protected] 48 17 19973 48 17 19973 48 17 19973 48 17 19973 48 17 19

Page 45: Celsona 458

45458 - Divendres, 17-3-2006

C.E.Arrels

Alevins Arrels 1a. Divisió / 11-03-2006F. C. Pirinaica, 0C. E. Arrels, 0Alineació: Xavier Llordella, Èric Comellas, Ramon Coll, Guillem Sala, Nourddin, Jordi Ollé,Èric Pascual, Marc Balletbó, Ferran Xandri, Josep Armengol, Jordi Vilà, Jordi Màrquez,Ivan Martínez, Axel Novelles, Nil Bordetes.

Aquest passat dissabte es va disputar el partit entre elsalevins de la Pirinaica i els d’Arrels. La primera part no va tenirgaire història: els d’Arrels, amb el fort vent que bufava en con-tra, només van poder crear un parell d’ocasions clares de gol iels de la Pirinaica es van fer “amos i senyors” del mig del camp.La segona part va canviar radicalment, els d’Arrels, amb el venta favor, van començar a jugar bé i a crear nombroses ocasionsde gol. Mentrestant, els de la Pirinaica es dedicaven a fer entra-des molt “dures” als jugadors visitants i l’àrbitre no castigavaamb cap targeta. Però als qui sí que va castigar va ser als d’Ar-rels, tot anul·lant-los un gol legal del Josep, sent aquesta l’últi-ma oportunitat per guanyar el partit.

Des d’aquí donem ànims a tots els jugadors per afrontarels pròxims compromisos, ja que rebem a casa al Navàs i en lasegüent jornada al Manresa, que és líder.

Josep Armengol Ramon Coll

Alevins Arrels Primera divisió / 04 -03-2006C.E. Arrels, 6 - C. EFO 87, 0Alineació: Xavier Llordella, Jordi Vilar, Ramon Coll, Èric Comellas, Raül Alcàzar, MarcBalletbó, Bernat Moreno, Èric Pascual , Nourddin , Jordi Marquez, Ferran Xandri , JosepArmengol, Pau Vilar, Marc García, Jordi Ollé, Nil Bordetes , Guillem Sala.Gols : Nourddin 2, Marc Balletbó 2, Ferran Xandri 1, Josep Armengol 1.

Partit amb poca història , dominat amb claredat per l’equiplocal durant tot el joc.

Jugant per les bandes i sent un constant atac i gol. Aca-bant la primera part amb el resultat de 3-0.

La segona part començà amb una petita millora en el jocper part de l’equip visitant llançant-se a l’atac. Però això no vaimpedir que l’Arrels seguís marcant 3 gols més en contra , aca-bant amb el resultat de 6-0.

EN LA CUERDA FLOJA• Dissabte, 18 (11 nit)• Diumenge, 19 (2/4 de 8 de la tarda)• Dilluns, 20 (1/4 d’11 nit)

DICK Y JANE:LADRONES DE RISA• Divendres, 17 (1/4 d’11 nit)

(Dia de l’espectador)• Diumenge, 19 (5 tarda) VA

L per

0,50 E

uros

per la

compra

d'una

entrad

a

EN LA CUERDA FL

OJA

DICK Y JANE...

CINEMA

APTA18 anys

CENTRE EXCURSIONISTA DEL SOLSONÈS

MATINALS PER LA COMARCA, CICLE DE CASTELLSCASTELVELL

TERME MUNICIPAL D’OLIUS

Dia: diumenge, 26 de Març del 2006Lloc i hora de sortida:

de la freixera a la Plaça del Camp, a les 9.00h.Distància: 15km, aproximadament.

Recorregut amb poc desnivell per la zona més propera ala ciutat. Tornarem per l’obaga de la Canal

i el vessant del torrent Ribalta.

Page 46: Celsona 458

46 458 - Divendres, 17-3-2006

C.E.Arrels

Benjamins futbol 7 2a. Divisió Grup 3C.E. Arrels, 0C.E. Sallent, 5C.E. Arrels: Lluís, Sergi, Ivaylo, Natàlia, Albert, Àlex, Ivan, Gerard, Claustre, Roger iGuillem

El vent protagonista

Els benjamins del C.E. Arrels van jugar aquest cap desetmana amb un rival que més que en equip té sort de les indi-vidualitats, ja que un sol jugador va fer 4 gols.

Tot i el resultat final, cal destacar que l’equip solsoní vajugar un partit força correcte amb bones combinacions per partdels jugadors, creant ocasions força clares, però que no sabienaprofitar a l‘hora de ficar-la a la porteria rival.

El dia tampoc no era dels que ajuden a jugar a futbol jaque, pel fort vent que feia, hi havia moments que era impossiblede mantenir els ulls oberts per la pols que aixecava.

Aquesta setmana serà com els grans, partit dimecres idissabte. Dimecres hauran jugat el partit pendent de la nevadaa Sant Joan de Vilatorrada i el dissabte jugaran a la Balconada.

Pre-Benjamins / 11-03-2006C.E. Arrels “B”, 6C.F. Monsenyor Gibert, 6Alineació: Lluís Villaró, Marc Casaldàliga (1), Albert Pijuan, Lluís Pijuan (1), PereVilaginés, Manel Estany (1), Guillermo Morales (1), Marc Pujol, Toni Moreno (1)

El vent ens jugà una mala passada

El titular ho diu tot. Partit marcat pel vent que ens jugàuna mala passada al darrer quart quan, amb un marcador afavor de 6 a 3, els de fora aconseguiren, amb l’ajut del vent afavor, un empat totalment injust vist el domini al camp. Vàremdominar les tres primeres parts de cap a peus; i només cap alfinal de partit, quan el vent bufà més fort en contra nostra, hoaprofitaren els rivals per empatar-nos el partit.

Coses bones que vàrem poder apreciar és el sentitd’equip que anem guanyant partit rere partit. Cadascun delsnostres va assumint quina és la seva funció i posició dins elterreny de joc i si això ho afegim a que cada vegada juguem mésen equip ens fa estar convençuts que tenim davant un grup denens que, per poc que les coses vagin millorant, donaran mol-tes jornades de glòria al C.E. Arrels. Prova de tot el que hemcomentat ho és que els sis gols se’ls van repartir quatre juga-dors, i tots de molt bona factura. El Marc Casaldàliga amb unpotent xut de fora l’àrea a passada del Guillermo, el Manel col·-locant la pilota fora de l’abast del porter amb picarderia, el LluísPijuan amb xut col·locat des d’una cantonada de l’àrea, el Tonipescant un rebot dins l’àrea (gol de davanter centre) i elGuillermo de dos penals xutats fregant el pal de la porteria. Caldestacar també el bon fer del Lluís, destacant les seves sorti-des a peus del rival i una aturada en xut de falta per dalt. Del’Albert Pijuan i el Pere val a destacar el joc seriós en defensa,i del Marc Pujol, que cada dia es va assentant com a central-lliure.

Però també hem de comentar que ens va faltar una micade concentració als darrers cinc minuts de partit. Si bé és cert,com hem comentat, que el vent en contra no ens permetia jugarcom sabem i els jugadors de l’altre equip, alguns un any mésgrans, ho aprofitaren per xutar de lluny i empatar el partit. Enresum: resultat totalment injust.

Artés 4 - C.E. Sant Llorenç 1Aquest partit disputat a les 9 del vespre, jaque havia estat aplaçat, va servir perquèCosta se situés com a «pichichi» de l’equipamb 8 gols

Alineació: Marc, Víctor, Abel, Balagué, Farràs, David, Simeó, Baraut, Canals,Costa, Ricard. També. Damià, Adrià, Francesc, Llohis i Grimi

A les 9 del vespre i amb unes condicions clima-tològiques no gaire favorables, es va disputar aquestpartit entre l’Artés i el Sant Llorenç el passat divendres10 de març. Al primer minut de joc els locals ja es vanavançar però el Sant Llorenç va aconseguir l’empat grà-cies a un golàs de Costa des de la banda després d’unapassada a “l’estil Laudrup” de David. En aquesta pri-mera meitat hauria pogut arribar el segon gol pel SantLlorenç, però un xut de Ricard es va estavellar al tra-vesser. Amb aquest empat es va arribar al descans. Lasegona part va començar amb un gol dels locals quesignificava el 2 a 1 (tot i que hi havia un més que proba-ble fora de joc). Tot i que el Sant Llorenç va disposard’oportunitats de gol, a partir del minut 80, dues erra-des defensives van acabar d’arrodonir la derrota (4 a1). El gol marcat pel Sant Llorenç va desempatar als dosmàxims golejadors de l’equip: Francesc amb 7 gols i araCosta, “pichichi” amb 8.

Futbol Dolors Pujols

Page 47: Celsona 458

47458 - Divendres, 17-3-2006

Club d’Escacs l’Elefant

Consell Esportiu del Solsonès

Podi aleví masculí: Raúl Alcázar, Èric Comellas i Xavier Llordella

Fase Comarcal de Bitlles CatalanesUs tornem a publicar aquesta fotografia que per motius tècnics

no va sortir ben impresa la setmana passada

El passat dimecres, 8 de març de 2006 el Consell Espor-tiu del Solsonès i el Club Tennis Solsona, amb la col·laboracióde la Federació Catalana de Tennis i l’Ajuntament de Solsona,van organitzar un curs de Tennis per a tots/es els professors del’àrea d’Educació Física de tots els centre d’ensenyament de lacomarca. El curs, titulat I, ara tennis!!!, va ésser impartit perdos dels responsables de l’àrea de docència de la FederacióCatalana de Tennis: el Josep i el Toni. Tots dos, després d’inci-dir en els aspectes i objectius que s’ha marcat des de lafederació, van fer una part teòrica i ràpidament es va passara la part pràctica, on tots els professors es van posar ensituació real de joc.

Derrota a casaL’Elefant va tornar a perdre,aquest cop davant el Lleida C

El proppassat diumenge 12, sis jugadors del Clubd’Escacs Elefant van jugar la sisena ronda del campio-nat de Catalunya d’equips. El resultat: derrota. La cau-sa: manca de jugadors, com sempre.

L’equip rival havia donat mostres durant tota la com-petició d’una irregularitat sorprenent, perdent dos matxsper 8 a 0 i guanyant-ne un altre pel mateix resultat, il’Elefant esperava trobar-se un equip fluix i mancat dejugadors, jugant a fora i tan lluny. No va ser així. El quees va trobar va ser un equip complet, puntual (va arribarabans que l’Elefant) i gens mancat de nivell i jugadors.

El matx ja estava sentenciat abans de començar, ambels dos punts regalats que tenia l’equip rival, i un mira-cle (com el de La Seu) no es repeteix sovint. Per ordre deforces: Lorenzo (-), Massana (0), Rosés (0), Anton (1),Tordesillas (1), Blanch (0), Simal (0), Martos (-), 2 a 6.

Massana, tot i aconseguir una posició més que sa-tisfactòria d’obertura, no va saber aprofitar el seu avan-tatge i va sofrir una immerescuda derrota. Rosés va per-dre una partida molt interessant en la qual va arribar aun final amb peó d’avantatge, però el seu experimentatrival, maniobrant molt bé amb els cavalls i ajudat per unerror del solsoní, va obligar a aquest a tombar el rei.Anton i Tordesillas van seguir la seva bona línia, sobre-tot el primer, que porta 5 punts dels 5 possibles, però nomolt menys bé ho porta Tordesillas, amb 3,5 de 4. Blanchi Simal, tot i perdre, van donar lluita.

El proper diumenge l’Elefant ha de viatjar a Juneda,amb possibilitats de lluitar per la permanència.

Professors d’Educació Física amb els preparadors tècnics A punt per la sessió

Les escoles es posenen forma amb el tennis

Page 48: Celsona 458

48 458 - Divendres, 17-3-2006

C.B. Solsona Infantil Masculí “A”A.E. l’Hospitalet, 60C.B. Solsona “A”, 59 Alineació: Jordi, Guille, Dani, Marcel, Oriol, Pedro, Marc, Sánchez, BryanParcials: 13-16 26-33 45-47 60-59

Incidents en un bon partitNo es pot anar a Hospitalet sense protecció

policial.....(apa!), i és que el reglament de la categoria in-fantil dóna lloc a moltes confusions, i més si etsd’Hospitalet.

El partit va començar tard degut a una pròrroga bas-tant interessant entre els locals i el Reus, un bon partit...elnostre. A part de començar tard, es va iniciar sense 24segons a la taula, que es el que va aixecar tota la polèmica.

En un partit a cara o creu (els nens de l’Hospitalet noen tenen cap culpa) l’ambient es va tornar enrarit, l’arbi-tratge, a estones correcte, passava per alt aquestes in-fraccions del reglament, fins que se’l va avisar que totallò era una farsa, i que a part és il.legal. No va ser fins alminut 7, en que el marcador estava empatat, i els localsvan fer fins a tres llançaments a cistella, infringint la regladels 24 segons, en perjudici dels solsonins, que veienamb impotència un ambient hostil, i amb unesnormes diferents.

L’àrbitre va acceptar un “mea culpa”,i va dictaminar,(finalment) que un delegat del Solsona, es fes càrrec delrellotge. El públic, llavors, es va tirar literalment en contra,envaint la pista amb insults, reiterant «que a casa nostrafem el que volem», a part d’insults propis del seu nivellmental, (burro, burro, burro)...la noia (?) que feia els 24,indignada, es va distreure de lligar amb els taules....

Total, que del partit, la nota positiva és que els nensvan estar a l’alçada, cosa que no es pot dir del públic local(una part). Als nostres jugadors els convé partits d’altnivell com aquest. L’equip de l’Hospitalet és un equip atenir en compte, amb jugadors bregats a rendir fort, peròla comparsa que els acompanya, que aprenguin a com-portar-se, i amb això faran el mínim per poder-se dir bonspares, i saber què convé per l’educació dels seus fills.

Hem de felicitar els solsonins, i agrair als pares queens van acompanyar la seva gran paciència. Gràcies

Sènior MasculíC.B. Abrera “B”, 44Hotel Sant Roc Solsona, 64Alineació: Pera 8, Quirico 18, Torras 2, Díaz 6, Baena 7, -5 inicial- Caelles 2, Ramon,Viladrich 6, Comas 5.Parcials; 12-17, 18-32, 31-50, 44-64

After partytSense història. Un partit sen-

se història. Segurament en podemtreure més profit per les anècdotesque van passar que no pas pel jocen si mateix. El conjunt local va ju-gar al seu aire en defensa; amb ju-gades un pèl dures, i amb una brus-quedat bastant palpable en atac, fe-ien el que els deixàvem fer. Anavenper rauxes, amb tirs molt estranys, isobretot, amb una gran permissivitat de l’home gris.

Com es pot explicar un partit sense criticar un àrbitre?Quantes paraules podem configurar per dir: “no en sap”; dei-xem-ho en que hi ha cel, infern i àrbitres. I a sobre, aquest, enzona VIP. El solsonins, van aguantar impertèrrits com aquestsenyor només feia que imposar el seu criteri, amenaçant elsjugadors amb retirades de fitxes, en un partit on ell no tenia rescontrolat. Va deixar picar el que es va voler, i això afavoria elslocals clarament. Encara que eren molt inferiors als nostres ju-gadors, que tot i jugar lents (?), van haver d’aplicar-se en unazona 3-2, i jugar a handball als últims minuts, per no crear situ-acions de velocitat, amb les conseqüents apreciacions raresper part de l’home gris.

S’ha de resumir que la diferència al marcador podia serespectacular, però que es va preferir jugar tranquils, aguantarles tècniques que ens va xiular l’antiesportiva, i les ganes deretirar fitxes, en un partit qualsevol, en un partit sense història.

PD: Jugadors com en Roger van fer un esforç, en jugarsemilesionat; el Jordi Torras també; el Xavi Díaz, també; elQuirico, ja comença a estar al dente; el Marc Sala està lesionat;el Marcel, recuperant-se bé, sembla un equip de postguerra,...però estan complint al 100 x 100, ara falta l’afició.

Kiko Rafart

Diumenge passat va haver-hi l’expedició del C.B. Solsona al Nou Con-gost, convidats pel Ricoh Manresa, a presenciar el partit de la lliga ACB contra elC.B. Granada.

Igual que l’any passat, un munt de solsonins i solsonines van podergaudir de la victòria i d’un bon partit dels locals (el millor de la temporada, finsara), amb jugades espectaculars i gran partit de Ferran Laviña.

El capità del Ricoh Manresa va fer 15 punts, 5 rebots, 6 assistències i 2taps. Amb aquestes brillants estadístiques, Ferran Laviña va ser el millor juga-dor de la jornada a la lliga ACB, després de sumar 26 punts de valoració.

Serà que el públic solsoní porta bones vibracions als jugadors del Ricoh?Ens hauran de convidar més sovint...

La gent del C.B. Solsona, talismà per al Ricoh Manresa

Page 49: Celsona 458

49458 - Divendres, 17-3-2006

C.B. Solsona

Mini Masculí “C”C.B. Solsona, 60Bàsquet Berga “B”, 44Alineació:Christian 16, Eduard 4, Lluís 4, Agustí 17, Pau 8, Francesc , Gerard 7, JAN, Jordi, Nil i Bernat 4.Parcials: 12-11 22-19 33-21 / 52-31 54-38 60-44

Partit molt igualatamb ratxes de bon joc

Partit jugat a ratxes pels jugadors ataronjats que, sen-se fer un excel·lent partit, han demostrat que són millor equipque els del Berguedà, que basen el seu joc amb una defensamolt tancada ( pràcticament zonal ) i ràpids contraatacs. Doncsbé, els solsonins amb dos períodes molt interessants handeixat pràcticament sentenciat el partit ( 4t període ). Enhora-bona per la sisena victòria consecutiva i moltes possibilitatsde quedar entre els tres primers classificats d’aquesta sego-na lligueta de la temporada.

Infantil-Femení:Tarragona Bàsquet, 63Solsona/Torelló BF, 71

Berta Codina 16, Elena Sierra, Mar Portet 4, Gemma Camps 2, Carla Carbonell 13,Anna Sepúlveda 2, Marta Cintas 8, Anna Estany 10, Paula Vilaginés , Cristina Bubé16. Parcials: 10-21 / 22-39 / 44-53 / 63-71.

Plàcid començament, final agònicÚltim partit de la primera volta i un rival molt fort a casa

seva. Només havia cedit un partit i per poca diferència (enfrontdel Cornellà). Per això, el Solsona/Torelló tenia clar que no seriafàcil mantenir la imbatibilitat. De totes maneres, disputat ja laprimera meitat del matx i amb una còmode avantatge en el mar-cador, ningú no es podia imaginar el que va passar: Les tarra-gonines van pressionar molt fort, aconseguint recuperar vàriespilotes i reduir la diferència de punts. Afavorides, això sí, per unlamentable arbitratge, que amb les seves decisions va perjudi-car molt a les visitants. Els últims 15 minuts de partit van seragònics; les tarragonines seguien jugant al límit ja que l’àrbitreels ho permetia. En canvi, a les visitants les anava carregant depersonals més que riguroses, més una tècnica a la banqueta.Les locals es van posar a 4 punts; però el caràcter guanyadordel líder de grup no va defallir i en els moments claus van sabertirar endavant i endur-se’n una molt meritòria victòria.

Mini FemeníBàsquet Ribes, 54C.B. Solsona, 94Alineació: Maria Garrido 14, Belén Sánchez 16, Núria Riu 16, Mireia Ribalta,Paula Durán 16, Sarai Masdenpinós 2, Erika Bernadó 10, Magda Lafuente 2,Sheila Orrit 18.Parcials: : : : : 9-18 / 12-30 / 21-40 / 37-62 / 43-84 / 54-94

Un 10 per a totesUna jornada que, poques hores abans del partit,

al C.B. Solsona se li havia complicat molt a causa de lesnombroses baixes. La bona actitud i companyonia d’al-gunes jugadores ha fet possible que les solsonines viat-gessin al Garraf amb opcions de no perdre la imbatibilitat;el Bàsquet Ribes, que tampoc no havia perdut cap partitfins al moment, era un clar aspirant per fer-ho.

En els primers compassos del matx s’ha vist unequip taronja lleugerament superior al seu rival. A més,amb la motivació i actitud que s’han emprat es feia moltdifícil pensar que les barcelonines poguessin sorpren-dre-les. Malgrat la diferència de punts que hi ha hagut, elpartit que han ofert un i altre equip ha sigut d’un bonnivell. Tant el joc ràpid i efectiu de les visitants, com el jocmés individual i sobretot l’esperit de lluita de les locals;totes plegades han fet un enfrontament força espectacu-lar.

Calendari dels partits de bàsquetal pavelló municipal

Calendari dels desplaçaments

Cap de setmana basquetbolístic

Page 50: Celsona 458

50 458 - Divendres, 17-3-2006

P.B. Solsona Meroil

JORNADA 22

PROARTESA SANT SADURNI - MONTSENY CEAE ................. 3 - 3

AE SANT FELIU FS - SANT ANDREU FS ............................... 3 - 5ESPARREGUERA CFS - GIMNÀSTIC DE TARRAGONA ........... 6 - 1

PB CASTELLDEFELS - VILA-SECA FS ................................... 5 - 6

CFS CRISTEC BALAGUER - SANT JULIÀ CE ........................... 4 - 2

CORBERA TECNOMALLAS CF - L'AMETLLA DE MEROLA ...... 6 - 4

CASA ALCALÀ - PB SOLSONA MEROIL ................................ 6 - 2

PALLEJÀ FS - SICORIS LOANCA ......................................... 3 - 6

Casa Alcalà F.S., 6P.B. Solsona Meroil, 2Casa Alcalà FS: Quillis, Alsina, Orti, Gavira, Esteller, Illescas, Piñero, Domínguez i AlbarracínP.B. Solsona Meroil: Albert, Obiols, Santacana, Sito, Lleïr, Javi, Montra, Erola i JoanÀrbitres: Ruiz i FernándezGols: 1a part: 1-0 min.1 Esteller, 2-0 min.2 Illescas, 3-0 min.18 Piñero, 4-0 min.19 Orti2a part: 5-0 min.23 Piñero, 5-1 min.32 Javi, 5-2 min.36 Javi, 6-2 min.38 Piñero

No va poder ser

Un inici de partit fulgurant per part dels jugadors delPrat va deixar als de MEROIL fora de combat en tan sols dosminuts.

Els locals van sortir amb molta agressivitat i amb unritme ràpid de joc que va fer que a la primera de canvi esdeixés el partit clarament al seu favor amb un resultat aldescans de 4 a 0.

A la represa els de Solsona van intentar retallar diferèn-cies però amb el que van trobar-se va ser amb el cinquè gollocal. Amb aquest els locals van abaixar una mica la concentració,cosa que els de MEROIL van aprofitar per retallar el marcador, ambdos gols de manera consecutiva, aconseguits per Javi.

Quan semblava que es podia arreglar el resultat elsdel Prat van fer el definitiu 6 a 2 a falta de dos minuts peracabar el partit.

Aquest resultat fa que els jugadors de la Penya hagind’assegurar els partits de casa de cara a poder situar-se en lazona tranquil·la de la classificació.

Això passa perquè aquest proper dissabte se sumin elstres punts en joc davant d’un rival que tot i el lloc que ocupa ala taula de segur que no ens posarà les coses fàcils ja queencara té opcions matemàtiques de poder sortir del pou.

De segur que la Penya no se sentirà sola al pavelló i ambel recolzament de tot el públic sortirà de la zona on es troba enl’actualitat sense més dificultats, així que dissabte a les 7 de latarda tots amb la Penya.

US HI ESPEREM, FORÇA PENYA!!!!!!!!!!

Juvenil 2a Divisió B Grup 4P.B. Solsona Meroil, 4Futsal Cervelló F.S., 5P.B. Solsona: Ivan, Serena, Quim, Eloi, Dani, Pau, Josep Miquel i Èric

Igualtat fins al final

Els de MEROIL no van poder amb el quart classi-ficat tot i que van fer un més que acceptable partit ja quevan jugar-los de tu a tu durant tot el partit.

Els locals van avançar-se amb un 2 a 0 , peròels de Cervelló van empatar al cap de poc d’arribar aldescans.

A la represa els visitants van avançar-se amb untercer gol que els de MEROIL van saber tornar a igualar,llavors el joc va entrar en una fase d’atacs alterns per alsdos conjunts. Però la sort va estar del costat foraster ivan marcar fins al 3 a 5. Els de la Penya no van renunciaral partit i en un contracop van ser capaços de retallar ladiferència i encara amb porter jugador van tenir opcionsper poder empatar, però la falta d’encert uns cops i laprecipitació d’altres ho van impedir.

Aquest cap de setmana visitaran la pista de l’Es-cola Pia d‘Igualada.

Cal remarcar que el dijous dia 9 de març van anara la pista d’Esparreguera per jugar el partit pendent deldia de la nevada i van tornar cap a casa amb els trespunts en joc, ja que van quedar 1 a 3.

Page 51: Celsona 458

51458 - Divendres, 17-3-2006

Lliga Comarcal Consell Comarcal

Jornada 21 - 11 i 12 de marçBAR CASTELL - CASTELLAR DE LA RIBERA ............................ 3-3 XEXC. J. RIBERA - FONDA NIN ................................................. 6-2 XESP. FREIXINET - LLADURS .................................................... 3-5 XARDÈVOL - MONTMAJOR ....................................................... 5-3 XCLARIANA DE CARDENER - SOLSONA ..................................... 3-2 XOLIUS - HOMBRES G ............................................................. 0-3 XCLÍNICA VET. "EL SOLSONÈS" - ST. LLORENÇ DE MORUNYS .... 5-0 XLLOBERA - ST. CLIMENÇ ........................................................ 5-2 XCAMBRILS DESCANSA

Partits ajornats - Jornada 16ARDÈVOL - BAR CASTELL ..................................................... 4 -6

Jornada 22 - 18 i 19 de marçCAMBRILS - CASTELLAR DE LA RIBERA partit ajornat

FONDA NIN - BAR CASTELL

(dissatbe a 2/4 de 8 del vespre a St. Llorenç) CASTILLO

LLADURS - EXC. J. RIBERA (dissabte, a les 16 h a Lladurs) NOSÀS

MONTMAJOR - ESP. FREIXINET (dissabte, a les 17.45 h a l'Espunyola) NOSÀS

SOLSONA - ARDÈVOL (diumenge, a les 11.30 h al pavelló) ADRIÀ

HOMBRES G - CLARIANA DE CARDENER

(diumenge, a les 12.30 h al pavelló) ADRIÀ

ST. LLORENÇ DE MORUNYS - OLIUS

(dissabte a 2/4 de 7 de la tarda a St. Llorenç) CASTILLO

ST. CLIMENÇ - CLÍNICA VET. "EL SOLSONÈS"

(diumenge a les 11.30 h a St. Climenç) CASTILLO

LLOBERA DESCANSA

Partits ajornats - Jornada 16SOLSONA - SANT LLORENÇ DE MORUNYS

(dijous 16/03/06, a les 22 al pavelló) MORENO

CLARIANA DE CARDENER - CAMBRILS

(dijous 23/03/06, a les 22 h al pavelló) IONEL

ESPORTIU FREIXINET - EXCAVACIONS J. RIBERA

(dimarts 14/03/06, a les 22 h al pavelló)VEGA

Lliga Comarcal J. A.

Futbol Sala

Bar Castell, 3Castellar de la Ribera, 3Gols Castellar: Roger Cardona, Jordi Santaeulàlia «Xoldi», Jordi Motanyà

Gran partit. El Bar Castell es va avançar 2 a 0 (AlbertRafart i Vicenç Biols) però el Castellar va reaccionar ambla lluita que el caracteritza. El gol de l’empat de Xoldi vaser sensacional, disputant la bola entre tres defenses irematant acrobàticament.

A la segona part hi va haver ocasions per banda ibones jugades però els encerts només van ser d’un percada equip. Al final 3 a 3 i la sensació que l’empat va serel resultat més just.

Divisió d’HonorC.E.C.R Cambrils, 6Kensu Belafer Fraga, 4Alineació: Romero, Estany, Guàrdia (1), Ritort (1), Vilaseca, Sabata(2), García(1) i Cases (2)

Primera derrotadels jugadors cambrilesos

Aquest passat dissabte el Cambrils va jugar contra eldifícil equip de Fraga, que recordem que l’any passat va quedarmolt ben classificat. El partit fou molt mogut entre els dos equips,es tingueren respecte però fou el Fraga que, en una jugadadesafortunada de la defensa, va materialitzar el 0 a 1. Seguida-ment, realitzaren el segon en una contra en que Romero no vapoder fer res per evitar el 2 a 0. Però a parti d’aquí el cambrilesoscomençaren a remuntar. García, de fort xut, va materialitzar elprimer gol. Així s’arribà al descans.

A la represa els jugadors van intentar aixecar el partit.Així va ser: Jesús feia l’empat 2 a 2. Ritort de jugada desfeial’empat de fort xut creuat. L’equip cambrilès va trobar moltsespais. Sabata de jugada marcava el quart. El porter no va po-der fer res davant l’allau de bon joc cambrilès 4-2. Però en unsmoments en que els de Fraga intimidaven la porteria local, Guàr-dia, en jugada de contraatac, posava les coses al seu lloc. Val adir-ho: partit boníssim el d’aquest jugador que ha recuperat laforça que el caracteritza. El partit es posava encarrilat pelscambrilesos, però en una jugada de mala sort van rebre el 3 dela tarda (5-3). Sense temps d’assaborir el gol els de Fraga, Jesúsva marcar l’últim gol cambrilès de la tarda en els últims compas-sos del partit. Els del Pirineu van rebre un últim gol en que esdeixava el partit mig sentenciat: 6- 4. Al final, victòria del Cam-brils, que es manté en un lloc privilegiat de la classificació.

Les claus van ser una bona segona part, i la gran actu-ació de l’equip en qüestió que va remuntar un 0 a 2 noméscomençar el partit. La setmana que ve, partit a casa del Cavauto,una pista que confiem que sigui talismà per al Cambrils.

Page 52: Celsona 458

52 458 - Divendres, 17-3-2006

Motor Club Solsonès Lluís Novelles

Inici de temporada esperançador

Diumenge es va donar el tret de sortida al CampionatCatalà d’Endurades a la localitat de Puig-reig. Com sempre, elsamics del Moto Club Baix Berguedà havien preparat un bonicrecorregut, amb un tram cronometrat molt ràpid i una cronoforça tècnica, cosa que va fer gaudir als més de 420 pilots par-ticipants.

Els del Solsonès aquest cop hi varen participar amb unconsiderable grup de 9 pilots del motor club més dos solsoninsque per diferents motius tenen llicència d’altres clubs, peròque també són socis del nostre.

Pel que fa als resultats obtinguts, hi va haver de tot,quedant de la forma següent:Categoria Cadets: Xavier Subirana Vila 5è classificat.Categoria Júnior: Albert Seuba Rotxes 6è classificat. (M C Segre)Categoria Júnior Superior: Josep Clop Ito, retirat per avariamecànica.Categoria Sènior A: Albert Cardona Novas, 19è classificat.Categoria Sènior C: Miquel Àngel Malé García, 3r classificat.- Ramon Mascaró Badia, 9è classificat. - Josep Altarriba Ribera,12è classificat.Categoria Veterans: Joan Augé Serra, 11è classificat. -Lluís Torra Baraldes, 15è classificat (M C Baix Berguedà). -

Antoni Vilar Reig, 25è classificat (1 minut penalització ) -Ramon Andreu Bosch, 26è classifiat (1 minut penalització).

Malauradament, una inoportuna indisposició, no va per-metre a Ivan Gangolells participar en aquesta cursa, però espe-rem veure’l ben recuperat a la pròxima prova que es farà a Trempel proper dia 26 de març.

Page 53: Celsona 458

53458 - Divendres, 17-3-2006

Club d’Esquí Solsona

Una altra vegada els corredors del Club d’Esquí Solsonavan posar de manifest l’excel·lent preparació que estan asso-lint aquesta temporada en una altra important prova del circuitinterclubs. El Gran Premi de Catalunya es va disputar el passatdissabte 4 de març al sector Ordino-Arcalís de l’estació deVallnord, organitzat per la Unió Excursionista de Catalunya(UEC) i hi van participar més de dos-cents corredors.

Malgrat un temps que va tornar a ser molt dolent, ambfred, nevades intermitents i molta boira, aquest cop cal desta-car a més el tercer lloc en la classificació de clubs que el Clubd’Esquí Solsona va aconseguir. Felicitats a tots els corredors ial gran equip d’entrenadors del Club!

L’esquiadora Mireia García ha aconseguit classificar-se perpoder córrer els campionats d’Espanya d’esquí alpí en la cate-goria Benjamí, que es disputaran a l’estació aragonesa de Candanchúgràcies als esplèndids resultats que ha obtingut en les proves de laCopa Catalana que ha disputat aquesta temporada.

Nou èxit del Club d’Esquí Solsonaal Gran Premi de Catalunya

Mireia García Bessa del Clubd’Esquí Solsona es classifica pelscampionats d’Espanya

El passat dissabte, 11 de març, es van celebrar elsprimers Certificats de la Temporada 2006 de la Territorialde Lleida al Pavelló Municipal d’Esports de Bell-lloc. Fentaquests exàmens per pujar de nivell s’hi van trobar propd’una cinquantena de patinadors del Solsona Patí Club,Patins Bordeta, C.P.A. Torrente de Cinca, C.P. Bellcaire,C.P. Torregrossa i C.E. Bell-lloc. El Solsona Patí Club vaestar representat al Certificat «E» per Núria Llorens, Lau-ra Castillo, Júlia Castillo i Patricia Cases; al Certificat «C»per Patricia Cases i Cristina Cabestany; i al Certificat «B»per Jèssica Hernández.

També cal destacar que aquesta era la primera sor-tida dels patinadors solsonins amb la nova DirectoraTècnica i Entrenadora de l’entitat, Ester Fornell, desta-cant que torna a dirigir la part Tècnica des de l’inici de laTemporada 2006. Amb molta seguretat, l’entitat solsoni-na va aconseguir un resultat immillorable obtenint el 100%d’aprovats en aquests Certificats i obtenint la millor notaen tots els seus patinadors veient un patinatge treballat,elegant, amb velocitat, amb molt bona tècnica, i en po-ques paraules: fent un paper impecable.

Per aquest motiu no parlarem de cap patinador enespecial perquè tots ells han estat àngels sobre rodes.LaJunta Directiva i l’Equip Tècnic del Solsona Patí Club voldonar l’enhorabona a la Núria, la Laura, la Júlia, la Patrícia(per partida doble al aprovar-ne dos en un dia), la Cristinai la Jèssica. Moltes felicitats i seguiu treballant així per-què la nostra entitat s’està reforçant dia a dia amb novespromeses del patinatge artístic fent que el nostre esportsigui cada vegada més especial.

A més a més, volem compartir aquest èxit amb totsels membres del Solsona Patí Club (patinadors, tècnics,pares, socis,...) que treballant junts, colze amb colze, acon-seguirem portar la nostra entitat fins on ens proposem.Així per tots els pavellons podrem dir i predicar alsquatre vents, amb molt orgull, que som del SOLSONAPATÍ CLUB.

Solsona Patí Club Ester Fornell

El Solsona Patí Club obté unresultat immillorable en elsprimers Certificats del 2006

RESULTATS

Page 54: Celsona 458

54 458 - Divendres, 17-3-2006

CDC i JNC del Solsonès Xavier Solà i Bosch, coordinador de la Lliga de Botifarra

La lliga de botifarra

RESULTATSLladurs – Riner ..................................................................... 5-3Solsona – Navès .................................................................... 5-3C. de la Ribera – Olius ........................................................... 6-2Pinell – Odèn ....................................................................... 3-5

Enhorabona, Odèn!!!La segona lliga de botifarra ja ha acabat. Odèn, d’una

forma molt elegant i amb una comoditat sorprenent ha guanyatel campionat sense haver perdut cap dels partits disputats.Lladurs, campions de l’any passat, han quedat segons i l’equipde Solsona, que enguany era la novetat, els acompanyarà en latercera posició. Igual que els campions s’han de felicitar, tota laresta d’equips que, encara que no hagin guanyat cap trofeuhan estat uns rivals molt dignes i han sabut guanyar i perdresempre amb el bon humor, les ganes de passar-ho bé i fer queels nostres municipis i la nostra comarca puguin estar orgullo-sos de la seva gent.

Per la meva part, com a coordinador d’aquesta competi-ció, vull agrair a tots els jugadors i jugadores la resposta tanpositiva i aclaparadora perquè aquesta lliga hagi pogut tirarendavant un any més; també agrair als companys de la JNC i deCDC tot el suport que des de bon principi m’han donat, a l’equipde l’Asterisc de Solsona FM per haver-me donat l’oportunitatde portar la lliga de botifarra més enllà de les nostres veus, i persobre de tot als vuit capitans dels corresponents equips, quehan fet una feina excepcional i a vegades poc valorada, tirantels equips endavant i amb una força i una il·lusió extraordinàri-es dignes d’un gran reconeixement.

Espero que el pròxim diumenge 2 d’abril, dia de l’entregade premis a Odèn, on tothom hi està convidat a venir, puguemtancar les portes de la segona lliga de botifarra d’una forma diver-tida i entretinguda i amb molta força, per començar a obrir lesportes a la nova lliga 06-07. A tots, moltes gràcies i fins aviat!!!

Navès

Riner

Dinar amb motiu de l’entregade premis de la 2a Edició de laLliga de Botifarra 2005-2006

Data: diumenge 2 d’abril

Lloc: Sala Polivalent d’Odèn (Cambrils)

Preu: 15 euros(visita opcional a les Salines de Cambrils)

Per confirmar assistència:626 91 46 17 / 608 73 42 61

Page 55: Celsona 458

55458 - Divendres, 17-3-2006

Un cafè amb... Ramon Estany

Ara fa 15 dies tenia lloc a Solsona la II Fira del Trumfo.Tot i la seva joventut, amb només dos anys s’ha consolidat iemprèn amb embranzida i optimisme les futures edicions

En dos anys, quina evolució ha seguit aquesta Fira del Trumfo?L’any passat va ser la 1a. Fira del Trumfo. Per a nosal-

tres era un repte, una prova, una experiència totalment nova, jaque érem totalment novells en l’organització de fires. Una cosaés col·laborar amb un acte concret i l’altra és agafar les regnesi som-hi, anem a organitzar una Fira.

La veritat, el primer any va ser una experiència en queno ens en vam adonar, no vam saber com, però -de cop i volta-vam tenir la Fira muntada. Va passar i tots contents i feliços. Iaquest any, que l’hem organitzat a consciència i te n’adones dela feina que porta al darrera. El munt de gent que convoques ique col·laboren.

Aquest segon any hem seguit bàsicament la línia del’any passat, consolidant i encarrilant la fira. L’esquelet de lafira és el mateix perquè volíem ser fidels al que de bon principifa dos anys havíem estat parlant amb els productors de la co-marca, que era potenciar un producte que està més valorat foraque a la pròpia comarca, i nosaltres no hi donàvem importància.

Com valoreu comercialment la Fira?S’han superat les expectatives dipositades. S’ha con-

solidat molt bé, superant vendes, expositors...Tenim motius per fer venir gent a la comarca. Durant la

fira, per degustar trumfos evidentment, però diguem que elstrumfos són l’excusa, i a partir d’aquí la gent coneixerà Solsona.Donem a conèixer la ciutat i la comarca, que és una cosa quevolem. Com a comerciants sabem que qualsevol excusa o motiuper fer venir turisme i gent a la comarca omple les botigues. Elcap de setmana de la Fira molts comerciants hauran “fet l’agost”.I a més, sabem de l’any passat que molta gent de la que va venira la Fira, va tornar a Solsona més endavant.

Hem queda agrair a totes les institucions que s’hi hanbolcat, en nosaltres, i han cregut en el projecte.

Enguany heu atorgat un premi honorífic, el Bufet, per quèaquest reconeixement?

És una pregunta que ens ha fet molta gent. El primer anyvam estar parlant amb els productors i vam entrar en un món, eldel trumfo, que certament és sorprenent. I tothom ens va co-mençar a parlar d’un personatge que ja el teníem sentit aquí aSolsona: el Manel d’Alinyà. Tant jo com els de la meva genera-ció el coneixem pel final de la seva trajectòria, i ens entra lacuriositat, i buscant, descobreixes la seva vida. Nosaltres volí-em instaurar una mena de reconeixement a la gent com el Manel,que durant molts anys, gens fàcils, van estar patint i donant aconèixer la patata i el trumfo. Evidentment, ja que el bufet és l’espe-cialitat de trumfo més reconeguda, el millor reconeixement quepodem donar és aquest: el bufet. Van sortir varis personatges,però el primer, sense cap mena de discussió, va ser el Manel. Hi hamés gent que s’ho mereix, segur, però tot vindrà, perquè la Fira deltrumfo esperem que segueixi molts anys més.

Quin pressupost tenia la Fira del Trumfo d’enguany i quin souels organitzadors?

Estem a l’entorn de 18.000 a 20.000 euros. L’organitza-ció bàsicament està formada per membres de la Unió de Boti-guers. Sí que també col·labora gent del Centre Tecnològic, tam-bé la gent del Gremi d’Hostaleria, el Museu del Ganivet, sobretotparticipant en l’organització. No ens descuidem tampoc dels pro-ductors de la comarca i aquest any s’hi han afegit els col·leccionistesde plaques i l’Associació de productors de Plaques

Finalment, quin projecte o objectiu teniu de cara a l’any vinent?Un de molt bàsic, vista la bona resposta del tema de la

tòfona. Serà proposar al Centre Tecnològic que no només siguiFira del Trumfo sinó també de la Tòfona, ja que és un producteque té molta tirada i promet molt.

Josep Pelegrina,president de laFira del Trumfo

“S’han superatles expectativesdipositades”

Josep Pelegrina,president de laFira del Trumfo

“S’han superatles expectativesdipositades”

Page 56: Celsona 458

56 458 - Divendres, 17-3-2006

Poques vegades es veu l’Sputnik tan ple de gent!! Mentre esrespirava a l’ambient l’expectació dels grans concerts, la petitesa del’escenari contribuí a donar-hi un caliu especial que va aproparencara més el públic als músics el divendres passat, 10 de març.

JuJuJuJuJukeBoxkeBoxkeBoxkeBoxkeBox

Val a dir que els JukeBox no van decebre les expectatives. Un Blues Rockpotent com pocs; saltejant unes versions de Led Zep, de Cream, de Lenny Kravitz, deDeep Purple, de Robert Johnson amb uns temes propis de similar potència; mésd’una hora i mitja de música ritme que no deixava indiferent. I és que els músicsbarrejaren joventut i energia i regalaren a un públic, tan variat en edats com ells, unadescàrrega de la millor música dels clàssics del rock.

Marc Barrera, guitarra

Ramon Barrera, guitarrista

Jesús Guzmán, guitarra i cantant

Ramon Cases, guitarra Daniel Guzmán, bateria

El públic va omplir l’Sputnik en una nit inoblidable

Concerts Ramon Estany

trenca els límits a l’Sputnik

Page 57: Celsona 458

57458 - Divendres, 17-3-2006

Quina valoració feu del concert del passat divendres?Estem molt contents, va tenir bastant d’èxit.De fet, ja confiàvem que hi hauria gent per l’expectació

creada, però bé, sempre hi ha allò de què passarà, però quanvam veure la sala plena, collonut, molt bé. I tocant, quan veusel públic interessat en el que fas, és un al·licient més gran.

Vau oferir tot un repertori variat?Sí, de les 16 cançons que vam tocar, 4 eren nostres, però

la resta eren versions, a cavall entre el rock i el blues: LedZeppelin, Eric Clapton, i altres. La nostra intenció era combinarversions amb algo més personal.

Es pot dir que vau fer un petit homenatge a Iglú, tocant “Lallum”?

Es pot dir que sí. “La Llum” és una cançó a la que elsIglú li havíem tingut molt apreci, i que l’havíem tocada sempre,des del primer concert fins a l’últim; i a l’hora de triar temes,vam voler donar una concessió a la nostàlgia dels temps pas-sats.

“Tinc el Blues”, és un blues, i “Insubmissió” és un rock,mentre que “No vas a vivir otra vez” és una altra cançó delsIglú que la gent ens havia demanat perquè havia quedat en lamemòria i ens pregaven que la tornéssim a tocar.

I després d’aquest concert?

Entrevista amb Ramon Barrera, dels Jukebox

La idea és anar continuant. Ens ho passem bé, sensemasses aspiracions ni grans projectes però sí que volem anartocant el que surti, amb tranquil·litat i anar fent. De fet, a l’Sputnikja ens van dir que podíem tornar sempre que vulguéssim.Vanquedar molt contents. Potser d’aquí un temps hi tornarem, peròmentrestant anirem fent alguna coseta.

L’escenari es va quedarpetit davant un grup

tan genial

Fitxa del concert

Sunshine of your love (CREAM)Feel so bad (CACTUS)Hoochie Coochie man (W. Dixolún)La Llum (Iglú)Always on the run (L. Kravitz)Tinc el blues (Ramon)Black night (Deep Purple)Lenny Kravitz 2 (L. Kravitz)No vas a vivir otra vez (Ramon)D’yer mak’er (Led Zeppelin)Crossroads (R. Johnson-Cream)Insubmissió (Ramon)Black dog (Led Zeppelin)Blues leave me alone (J. Lane)Layla (E. Clapton)Rock and Roll (Led Zeppelin)

Page 58: Celsona 458

58 458 - Divendres, 17-3-2006

Llibres i publicacions Ramon Estany

Número 47 de larevista SolcLa publicació bimensual del bisbatde Solsona ofereix en el seu númerodel mes de març un reportatge dedicata la Patum de Berga, ara que ja és pa-trimoni de la Humanitat. Aquest arti-cle el signa l’escriptor Ramon Felipó.També hi trobem un interessant dos-sier sobre aquells poetes capellansde Catalunya que han enriquit lanostra cultura i la nostra espirituali-tat. D’aquesta manera, DavidEscamilla, periodista i escriptor, glos-sa la vida i obra de Jacint Verdaguer,Miquel Costa i Llobera, Climent For-ner i Pere Ribot. Completa el númerod’aquest mes la informació dels arxi-prestats, delegacions, Catalunya imón, dedicant dues pàgines a doscapellans que ens han deixat darre-rament: Mossèn Jordi Sala i Mos-sèn Josep Subirana.

El secret imperi - (PVP 10 euros) PERE ORTÍSA partir d’una àmplia bibliografia i de la seva pròpia percepció de les coses, l’autorestableix a El secret imperi unes opinions que poden ser polèmiques sobre determina-des actuacions de les comunitats jueves al llarg de la història. D’una banda, vol demos-trar que l’antic poble d’Israel ha construït en un gran nombre de països del món unaxarxa —un secret imperi— de poder econòmic, polític, militar i cultural. De l’altra, l’autorpensa que aquest ordre mundial, amb tota la seva capacitat d’influència, no ha materia-litzat de manera prou específica els valors que prediquen la cultura i la religió juevesd’arrels tan antigues i inequívoques, com serien la justícia o la pau.

Pere Ortís i Escuer nasqué a Bellpuig (l’Urgell) el 1930. Cursà els estudis bàsics aCatalunya i els amplià a la Universitat de Nova York. Visqué trenta anys de la seva vidaentre Hondures i Nova York, i a cada lloc tractà d’assimilar la llengua i la cultura locals.S’hi féu amb tots i amb tot. Amèrica li ha fornit alè creatiu i té vuit novel·les d’inspiracióllatinoamericana publicades; dos de tema novaiorquès, una de tema mixt i una trilogiasobre el seu poble.

El nostre temps (Grup 62)Aquest llibre és un recull de fotografies ibreus explicacions dels fenòmens meteoro-lògics que han fet arribar els espectadorsde TV3 de les Illes Balears, Catalunya, laCatalunya Nord, la Franja de Ponent, el paísValencià i el Principat d’Andorra.La selecció de les fotografies s’ha fet apartir de 5.000 imatges rebudes des delsanys 90 fins a l’actualitat. A cada fotogra-fia s’ha identificat el lloc, el tipus de feno-men meteorològic que s’hi veu i la sevacircumstància. És un llibre, sobretotd’imatges però també hi ha la vocació deconèixer com és el nostre país i el seu cli-ma a partir del saber popular. Per això, s’hihan afegit proverbis, dites i refranys re-collits de la tradició oral per folkloristescom Joan Amades i Cel Gomis. També s’hihan inclòs efemèrides meteorològiquesdel nostre país per recordar situacionsextremes. L’objectiu dels guanys de lavenda d’aquest llibre van destinats a laMarató de TV3.

Enderrock regala elvideo clip’ del Roger MasLa revista del panorama musical català ensofereix aquesta setmana un resum delspremis Enderrock 2006, amb el nostrecantautor local, Roger Mas, coronat perla crítica musical. Però la revista ens ofe-reix una cirereta molt especial. Un DVDamb els millors videoclips de l’any, entreels quals trobem “L’home i l’elefant”, undivertit clip enregistrat al Port del Comte.Aquest i 23 clips més satisfaran als fansde la música catalana, ja que també hipoden trobar temes de The Companys,Cris Juanico, Cheb Balowski, Gossos,Sisa, Obrint Pas o Marc Parrot.A la portada del DVD, podem veure lescaricatures dels guanyadors del’Enderrock, Roger Mas inclòs.

Page 59: Celsona 458

59458 - Divendres, 17-3-2006

Música Ramon Estany

Aquest grup vocal format per 7 veus femenines i unpianista ja ha començat a commemorar els deu anys d’exis-tència (van nèixer l’any 1997), i ho fan amb l’edició d’un CDmusical que recull una selecció de dotze temes que la forma-ció coral interpreta habitualment en els seus concerts.

Vox Musici canta música ètnica, gospel, espirituals isoul. Ha actuat en diferents indrets de la comarca delSolsonès (Llobera, Lladurs, la Coma) Bages, Alt Urgell, Ber-guedà i Barcelonès. Ha participat en diverses edicions delFestival de Tardor del barri de la Ribera de Barcelona. L’any1999 va compartir concert amb els grups de cant coral del’Escola Municipal de Música “Musicant” de Cardona. A lamateixa ciutat també ha cantat a la Col.legiata del castell i ala Biblioteca Municipal. Ha col·laborat amb l’Orfeó NovaSolsona i amb el grup de Teatre Lacetània. Vox Musici hacantat en el XXè Cicle de Concerts d’Estiu de Solsona, pre-

El CD ha estat enregistrat a la Sala d’Assaig de l’Orfeó Nova Solsonaels dies 17 i 18 de desembre de 2005 per part de David Jounou (Art So Comunica)

Vox Musici celebra els 10 anys amb un disc

sentant l’oratori Paul McCartney’s Liverpool Oratorio. Haparticipat en l’acte organitzat pel Consell Comarcal delSolsonès La nit de Sant Jordi. També ha col·laborat en la nitliterària i musical organitzada per l’entitat SOL del Solsonès.En diferents ocasions ha participat en la tradicional vetlladamusical de Santa Cecília a Solsona. La tardor del 2003 VoxMusici va presentar Squitxades musicals sobre els orígens il’evolució del Jazz a la sala Sputnik de Solsona. El mateixany Vox Musici va organitzar conjuntament amb l’entitatSOM un concert amb finalitat solidària, on el grup va cantaramb els músics i grups solsonins: Fermí Garriga, PereCuadrench, Josep Barcons, Escola de Música l’Àtic i RogerMas. L’any 2004 va compartir escenari amb la guitarrista M.José Santos. L’any 2005 va cantar en el cicle de concertsorganitzat per l’Escola Municipal de Música de Solsona enmotiu del seu XXè aniversari. Canta en diferents cerimònies.

Components de Vox Musici: 3a veu: Montse Cots i Raquel Vila. 2a veu: Lídia Subirà, Ester Vila i ClaustreCuadrench. 1a veu: Blanca Pujol i Marta Subirà. Piano: Eduard Tamames. Direcció: Blanca Pujol

El CD conté dotze temes musicals: “Lean on me” deBill Withers, “Amazing Grace” de John Newton, “SisterAct medley”, “In the midnight hour” de S. Cropper/Otis Redding, “Sittin’ on The Dock of the bay” d’S.Cropper/Otis Redding.“Rescue me” de C. Smith/R. Miner, “Al shloshad’varim” de Pirkei Avot, “Marouskara” tradicionaldels països de l’est, “Karanga walking song”tradicional africana, “Miniatura en jazz” de PoloVallejo, “Fever” de J. Davenport/E. Cooley i “Love ofmy live” de F. Mercury.

Marky Ramones and FriendsManresa, dissabte 25 de març

23 hores, Sala “El Sielu”Preu entrades: anticipada, 10 euros (Taquilla, 12 euros)Venda anticipada a Solsona: El Ral. (Telf. 618 25 72 26)

Propers concerts de Roger Mas25/3/06 SOLSONA Casal la FuraPlaça Sant Pere, 7 Mística Domèstica despullada

29/4/06 - 22:00h CALAF Casal de CalafIV Músiques a Cau d’orella - Ctra. Llarga, 11Mística Domèstica despullada

Page 60: Celsona 458