debat: Present i futur de la investigació

La recerca com a professió.

Becaris a l'àmbit sanitari.

La recerca catalana a Europa.

Principios y líneas generales de la política deRecursos humanos en investigación.

Pere Puigdomènech

Griselda Tudó i Joaquim Ruiz

Núria Sancho Fortuny

Salvador Barberà

3Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunya - Desembre 2004

C B C A T

el biòleg protagonista

ló

José Luís Gómez PérezLa pa eontología: otra especialidad desarrolladapor Bi logos.

viatges

uAna MoralesCosta Rica, un país q e honora el seu nom.

notícies

rCompetència dels biòlegs en els informes tècnics

de la Llei d'Inte venció Integral de l'Administració

Ambiental.

LA REVISTA ÉS DE TOTSI PER A TOTS:

ANIMEU-VOS APARTICIPAR-HI

CBCAT és l’instrument de prestigi en la

comunicació entre el Col·legi, els biòlegs i la

societat, amb la difusió de la professió, la

informació transversal dels diversos àmbits

i l ’ intercanvi de notícies, experiències i

opinions. Això requereix la participació di-

recta del major nombre possible de biòlegs.

Adreceu e l s vostres escr i t s , ar t ic les ,

propostes de debat i opinions a la Comissió

de Publicacions del Col·legi de Biòlegs de

Catalunya per correu postal a Consell de

Cent 373, 1r 1a 08009 Barcelona, o per

correu electrònic a cbc@cbcat.net

PARTICIPA A LES

del CBCLes comissions i les seccions especialitzades són grups decol·legiats experts en els diferents àmbits de la professióque posen en comú les reflexions i els interessos delsprofessionals de cada sector. Assessoren la Junta de Governen les qüestions que li són pròpies i es corresponsabilitzende les actuacions institucionals sectorials. Actualment, lescomissions són les següents:

Comissió d’AlimentacióPresident: Francesc Fort.Coodinadora: Carme Castro.

Comissió de Biòlegs DocentsPresident i Coordinador: Ignasi Cebrian.

Comissió de Biòlegs per a les Ciènciesde l’Animal de LaboratoriPresident: Emili Fadurdo.Coordinadora: Pilar Cinca.

Comissió de FormacióPresident: Emili Fadurdo.

Comissió de Medi AmbientPresident i Coordinador: Jordi Balsells.

Comissió de PublicacionsPresidenta: Glòria Sòria.Coordinadora: Ana Morales.

Comissió de SanitatPresidenta: Margarida Salvadó.Coordinadora: Rosa Ana de la Chica.

Si vols participar en alguna d’aquestes comissions, nomésens has de telefonar a la secretaria del CBC o enviar uncorreu electrònic a l’apartat de comissió de la nostrapàgina web: www.cbcat.net o al correu electrònic delCol·legi: cbc@cbcat.net

3Revista del Col·legi de Biòlegs

de Catalunya

Núm. 3 · Desembre 2004

Edita

Col·legi de Biòlegs de Catalunya

Consell de Cent 373-375, 1r 1a

08009 Barcelona

Tel 934 87 61 59 · Fax 934 87 61 96

cbc@cbcat.net

www.cbcat.net

Equip editorial

Rosa Aledo Zamora

Ignasi Cebrian i Ester

Francesc Fort Calero

Ferran Gómez i Grau

Margarida Gual i Perelló

Ana Morales Lainz

Glòria Soria Guerrero

Disseny i producció

Estudio Ana Moreno, S.L.

D.L.: B-51.280

El CBC ha de representar tots i cadascundels col·legiats i a la professió en el seuconjunt. Per aquest motiu, és només elvehicle de les opinions particulars queno ha de subscriure necessàriament anivell institucional.

editorial

sumari

C B C AT

Debat 4

El Biòleg Protagonista 14

Viatges 18

Notícies 22

Aquest número tres de la nostra re-vista s’ha dedicat, en la seva majorpart, a un debat sobre una qüestióque identifica, ocupa i preocupa aun elevat nombre de biòlegs i queés fonamental en el futur del serveisocial de la nostra professió: lainvestigació com a sortidaprofessional.

Molts biòlegs hem dedicat una bonapart de la nostra trajectòria formativai professional a la recerca i tenimamics o coneguts que s’hi dediqueno que pretenen dedicar-s’hi. Quanens retrobem - fins i tot, en les con-verses en un bar -, arriba amb forçael discurs apassionat amb què elsinvestigadors parlen de la seva feina.Certament, la investigació requereixtitulats motivats, apassionats i‘resistents’ per seguir endavant enuna professió on sovint els resultatsi l’entorn no responen a lesexpectatives i a la professionalitzaciód’un titulat superior.

Així, la majoria dels investigadors hade traslladar també l’empenta queels caracteritza a la seva vida priva-da. Al nostre país, malauradament,la recerca encara no és reconegudade ple dret com a una professió imolts investigadors han desobreviure amb beques o ambcontractes precaris. Amb el temps,alguns opten per marxar a

l’estranger, on poden fer de la sevavocació una professió, i altres aban-donen la recerca per un treball mésdigne en un altre àmbit.

En aquest context, que tan preocu-pa al nostre col·lectiu i a la institucióque el representa, hem cregutoportú posar de relleu la qüestió,demanant opinió a diversosprotagonistes, que ens exposen lesseves perspectives i experiències. Larecerca, doncs, a debat.

Així mateix, iniciem la col·laboracióamb altres Col·legis de Biòlegs ambl’intercanvi d’articles. En aquestaocasió, amb un article de la revistaBiólogos del Colegio Oficial de Bió-logos de la Comunidad de Madrid,que s’incorpora a la secció ‘El BiòlegProtagonista’ i que està dedicat a laPaleoantropologia, una faceta mésdel prisma divers de lesespecialitzacions de la nostraprofessió. Esperem que es tractid’una fructífera relació entre les re-vistes d’ambdós col·legis.

Finalment, en la secció ‘Viatges’, usconvidem a realitzar, de la mà d’unacompanya, un esplèndid recorregutde natura per Costa Rica, un paísque excepcionalment conserva unamagnífica diversitat i riquesapaisatgística.

4

La recerca és probablement una deles professions per a les quals laUniversitat forma millor a un biòleg.L’ensenyament, si és de qualitat,tracta de transmetre “l’estat de l’art”del coneixement i, per tant, extreude la recerca contemporània lesdarreres idees. Una Universitat mo-derna i dinàmica és un dels llocspreferents per a la creació derecerca i per tant els professorstransmetran als joves estudiants laseva actitud envers la ciència queestan produint. De fet alguns copsalgú s’ha queixat de que lesUniversitats formen massa per a larecerca i no per a les tasques de laindústria. Però, aquestes duesactivitats no haurien de ser maicontradictòries, com veurem.

La recerca és l’activitat peraugmentar el coneixement quetenim del nostre entorn. En el casde la Biologia la recerca té a veureamb els organismes vivents en laseva accepció més ampla. Per tant,pot estudiar els ecosistemes, ladistribució d’animals i plantes i lescaracterístiques de les diferentsespècies, la seva fisiologia (incloentla humana, està clar) que pot arri-bar a nivell molecular i la sevaevolució en el temps. Els camps derecerca en Biologia són immensos imolt actuals. S’ha dit que el final delsegle XIX i l’inici del XX va ser eltemps de la Física, fins al final de laSegona Guerra Mundial, el de laQuímica, però des de 1953, ha estatel temps de la Biologia i,

probablement, ho continuarà sentalmenys fins que els actualsestudiants de les nostres facultats esjubilin. Només cal pensar en ladefinició i desenvolupament dedues grans ciències actuals:l’Ecologia i la Biologia Molecular,que han aparegut en la segonameitat del segle XX, permetenentendre la magnitud del treball derecerca i de creació d’idees que laBiologia ha aportat durant aquesttemps. Per tant, podem pensar quel’activitat de recerca en Biologiacontinuarà demanant en els anysque venen la incorporació de gentjove.

Però la Biologia no ha estatimportant només com a activitatcreativa o intel·lectual. L’any 1970es van desenvolupar les tècniquesdel DNA recombinant i aquels quefeien recerca en Biologia es vanadonar que el seu treball podria teniraplicacions importants i, per tant,van patentar els seus descobrimentsal mateix temps que creavencompanyies privades. La Biologia,en molts dels seus camps, haviaesdevingut objecte de negoci. Enaquest moment, el nombre decompanyies, grans, mitjanes ipetites, basades en elsdescobriments de les diferentsbranques de la Biologia s’ha decomptar per milers. Aquestesmetodologies són aplicades tambéper companyies farmacèutiques, dellavors, de diagnòstic o de mediambient, que contracten un nom-

bre creixent de biòlegs en els seuslaboratoris. La Biologia és importanttambé per a moltes aplicacionsmèdiques i els hospitals han respost,obrint-se de forma important arreudel món a aquestes metodologies.Així trobem un nombre creixent debiòlegs treballant als laboratoris iserveis hospitalaris. Un camp ques’obre de forma creixent a tots elspaïsos, sobre tot als mésdesenvolupats.

Fora del camp de la Biologia bàsica,la preocupació pel medi ambient faque un nombre creixent de biòlegstreballin en la vigilància del medi,en el de poblacions d’animals i plan-tes i en la conservació d’entornsdeterminats. Aquests poden serparatges protegits, boscos o l’entornmarí. En aquest camp hi ha unaactivitat de recerca creixent,empreses que creen un nombre dellocs de treball on els biòlegs es po-den trobar fàcilment. En relació ambaquests temes hi ha el camp de lacomunicació científica, on hi hasovint biòlegs que transmeten al granpúblic les dades o els conceptes dela Biologia. També cal esmentar lagestió de la recerca, que necessitaun nombre creixent de professionalsi on el coneixement de lesnecessitats de la recerca pot serespecialment valuós.

Si la sortida d’una carrera de recercaper als biòlegs és variada, l’entradaacostuma a ser relativament gene-ral. Un cop acabada la llicenciatura

Present i fuLa recerca en Biologia com a professió

Pere PuigdomènechLaboratori de Genètica Molecular vegetal. CSIC-IRTA

debat

5

qui es vol dedicar a la recerca hade fer una tesi doctoral, que li atorgael títol de Doctor. Actualment, en lamajoria del països desenvolupats,amb matisos, el doctorat té unescaracterístiques semblants i ésreconegut com a l’etapa final deformació que prepara per dur aterme un treball de recerca i dedocència a la Universitat. El treballde tesi doctoral s’acompanya decursos especialitzats, però consisteixessencialment en un treball derecerca d’entre dos i quatre anyssota la direcció d’un investigadorreconegut. Aquest treball, en gene-ral, és remunerat i fins a quin puntés una activitat laboral o formativaés objecte de discussió, però enqualsevol cas sobre els estudiants dedoctorat recau en molts països unagran part de l’activitat de recerca.

El doctorat és l’etapa de formaciófinal de la universitat, però en elscamps més competitius de larecerca en Biologia l’etapa mésinteressant és la que segueix aldoctorat, i s’anomena el “postdoc”.És un moment en la vida del científicen què ja s’ha introduït a la recerca,comença a saber cap a on vol anar,domina les tècniques i no s’ha depreocupar de les tasques essencialsde l’investigador més madur: bus-car diners, formar un equip isobreviure en el món de la gestió.Per tant, és una etapa que cal fer enun entorn de la màxima qualitatcientífica possible. I, el millor quepot fer un jove investigador és passar

una etapa de postdoc a l’estranger.A vegades el fet que elsinvestigadors hagin d’anar a un altrepaís és valora com a una penitència.Al contrari, és el millor, tant des delpunt de vista de la seva formaciópersonal com de les oportunitatspersonals. Un període de tres oquatre anys en un bon grup derecerca en un país diferent és unenorme privilegi, que enriqueix laciència i la persona i del que capinvestigador jove no s’hauria de pri-var. A més, si tenim en compte que,malgrat els avenços realitzats elsdarrers anys, la recerca que es fa alspaïsos més desenvolupats d’Europai als Estats Units és de millor qualitati més influent que la d’Espanya, ladecisió de fer un postdoc al’estranger és molt aconsellable.

A partir d’aquí és quan les decisionsprofessionals es diversifiquen. Fa untemps, en alguns llocs hi havia unacarrera científica ben definida: lesinstitucions oficials acollien els jovesinvestigadors com a funcionaris ianaven progressant en l’escalafó,segons les normes i avaluacions quecada institució determinava. Aquestmodel ha anat desapareixent, amesura que la recerca esdeveniauna activitat més universal i com-petitiva i que els Estats anaven fugintde les estructures més rígides. Enmolts països, el professoratd’Universitat és un professional lligata l’Administració pública i també aalgunes institucions públiques derecerca. Però, han anat apareixent

figures de contractació a lesUniversitats i centres de recerca. Ino hem d’oblidar el lloc que ocu-pa, de forma creixent, la recercabiològica als hospitals. Lespossibilitats s’han anat ampliant i,sobretot cap a la indústria privada.

Fa uns ays era molt difícil trobarllicenciats en Biologia a lesempreses. En l’actualitat, empresesfarmacèutiques, de diagnòstic,llavors, agroalimentació, mediambient, instrumentació, reactiusper a la recerca, laboratoris d’anàlisitenen un nombre creixent de biòlegsen el seu personal. Les empresescomencen a descobrir que si elbiòleg ha passat per la recerca i hafet un doctorat és una persona ambunes exigències professionals méselevades, però capaç d’afrontarmoltes qüestions amb un criterianalític de gran qualitat i versatilitat.I cal no oblidar les tasques de gestió,pública i privada, als centres derecerca i administracions(ajuntaments, en els temes de mediambient, per exemple). Per tant lesperspectives professionals d’aquellsque treballen o han treballat enrecerca han augmentat en moltsàmbits. Si el volum de recercaaugmenta al nostre país com lesestadístiques i les declaracionspolítiques preveuen, i com totsdesitgem, les perspectives laboralsdels biòlegs haurien de ser moltoptimistes en el futur proper.

utur de la investigació

Becaris a l’àmbit sanitari6

Moltes persones creuen que alshospitals només hi treballen metgesi infermers, però també hidesenvolupen tasques importantsaltres professionals com els biòlegs.Aquests, no només són alslaboratoris sinó també a altresdepartaments, coordinant projectesde recerca o d’assaigs clínics. Arabé, si la situació professional d’unllicenciat en Biologia és complica-da, la d’un biòleg que voldesenvolupar una tasca científica al’àmbit sanitari és molt difícil. Tot ique no és pot generalitzar (aquestano és la nostra intenció), cada per-sona i centre té la seva situació i hiha casos ben diversos. La nostraexperiència, com a biòlegs que esplantegen fer una tesi doctoral enl’àmbit sanitari, no és gens positiva.

Primer, cal aconseguir unaretribució, és a dir, una beca i aixòno és fàcil. Les institucions no sónmassa receptives a aquest tema, nopotencien ni valoren el paper delsbiòlegs en la recerca biomèdica. Peralguna raó, que ens agradaria saber,dedicar uns anys de la teva vida afer una tesi doctoral és viscut per lasocietat com un període més de

formació i no de treball, en el sentitmés estàndard de la paraula. Elbecari és mancat dels drets laboralsmés elementals com ara l’atur, lacobertura sanitària i, fins i tot, deldret bàsic a ser mare sense queaquesta decisió faci perillar el llocde treball i rebre la baixa maternal.

Sovint no es disposa d’un sou esta-ble, passen mesos sense capremuneració econòmica. Més d’unavegada ens han preguntat quancomençarem a treballar. Què repre-senta que hem estat fent fins ara?Fem jornades de més de vuit horesi no és estrany haver dedicat unapart o el total d’alguns caps desetmana. Mai desconnecte.

Si volem publicar els nostresresultats, sempre que ens deixin queels escrivim nosaltres. Hem de treurehores a la nit, al dissabte o aldiumenge per poder-los analitzar iredactar. És aquest el concepte deformació? O més aviat eld’explotació?. Així mateix, és moltcuriós, que les institucions oficialscomputin les nostres publicacionsper a fer palès el seu nivell científic,sense considerar que sense el treball

d’aquells que oficialment notreballen, aquestes publicacions noexistirien.

Sens dubte, l’àmbit sanitari és unpunt de trobada. Hi conviuenprofessionals de diferents discipli-nes. Això hauria de ser enriquidor,però el problema és que la nostrafeina no està definida. Sovint, allòque hauríem de fer és desenvolupatper persones sense la formacióadient. Hi ha una lluita constant peraconseguir el reconeixement de lanostra feina. A més, sota el conceptede recerca s’amaguen tècniques dediagnòstic emprades diàriament alscentres que pel seu caràcter propide biologia molecular són dutes aterme per biòlegs-becaris.

La situació es manté des de fa moltsanys. Això no és excusa, raó niargument per defensar la sevaperpetuació. Entre tots hem de po-der canviar-la. Si es vol que larecerca que es fa a casa nostra esmantingui i augmenti el nivell dequalitat, la societat ha de prendreconsciència de l’aportaciónecessària per aconseguir-ho: dinersi reconeixement.

Griselda Tudó i Joaquim RuizDoctors en Biologia

La recerca catalana i Europa.Catalunya és una terra d’acollidaper a la recerca a Europa?

Catalunya és terra d’acollida, és adir, és apta per ocupar un lloc propia la recerca en xarxa a Europa?. Potfigurar en les xarxes d’excel·lènciaeuropees? La recerca és el futur d’unpaís i s’està plantejant com el futurd’Europa (es vol duplicar la inversióeuropea en matèria de recerca).Catalunya i Espanya es quedaranfora dels grups de recerca id’innovació?

Qui són els investigadors? elsdoctorands? Quina relaciómantenen les persones dedicades ala recerca a centres públics1 o

privats amb les institucions i elspartits polítics?. Qui vol tenir elmonopoli de la recerca en el sí d’unaamalgama de professions estranyesno delimitades?2 El problema de larecerca és que la política científicademana temps i dedicació: generarun teixit empresarial. Perquè a lasocietat actual espanyola la figura del«Doctor» no s’entén quan es tractad’una clau del futur?

Cal entendre que els doctors apor-ten riquesa a la societat, realitzenuna tasca bàsica de plusvàlua i re-alimentació social, pràcticament enun sentit “d’artilleria» d’I+D+i,quan el futur empresarial radica enels productes amb valor afegit.

La creació d’un «espai europeu pera la recerca» científica.

La recerca és la nova frontera fixadaen oposició a una política massa«tecnòcrata». La Unió Europea totjust hi comença a exercir un paper«catalitzador», posant en xarxa elscentres d’investigació europeus,establint les necessitats o evitantduplicacions. Les grans línies són alSisè programa marc d’investigació idesenvolupament. La qüestióinteressa perquè els projectes ques’inscriuen impliquen unacol·laboració entre els Estatsmembres. Ningú pot tractaraïlladament els grans temes de lainvestigació del futur, com l’espai,l’aeronàutica, la biotecnològica, etc.

La recerca catalana i Europa 7

debat

Núria Sancho FortunyRepresentant de D-Recerca a la Federación Jóvenes Investigadores.

Departament de Dret Administratiu i Dret Processal.Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona

1 La Llei Orgànica d’Universitats (LOU) destaca les Universitats i els centres de recerca universitaris –en especial els instituts universitaris- com a estructures per potenciar la recerca iestimular la innovació, difonent els seus resultats a la societat.2 En general, el Personal Investigador és heterogeni: pre-doctors i post-doctors, alguns amb beques FPI o PFU, amb contracte de professors d’associats, altres amb beques del CSIC, etc.Segons dades estadístiques, el 50% del personal d’investigació són becaris. Tots els partits polítics estan d’acord en què l’actual sistema normatiu sobre la carrera investigadora s’ha dereformar o redissenyar per a protegir i regular la figura de l’investigador:1) La fase PRE-doctoral. El compromís d’homogeneïtzació dels països de la UE tracta d’establir un marc jurídic per regular el paper del DEA (Diploma d’Estudis Avançats) com a pasd’iniciació a la Carrera Investigadora i la seva durada (no més d’un any); instituir a Espanya la figura del jurat de tesi, que fa un seguiment anual del seu projecte de tesi (control);dignificació del salari dels doctorants i doctors, canviant les beques per contractes, perquè l’activitat dels investigadors és de naturalesa laboral ( l’Índex de productivitat científica, del’Estudi bibliomètric realitzat per la FJI constata que el 48,8 % dels articles científics estan signats, en 1er lloc, per un investigador en formació o perfeccionament).2) La fase POST-doctoral. La figura hauria de quedar ben regulada: el títol de doctor ha de ser reconegut per la societat, a nivell privat, a l’àmbit laboral i a nivell públic.

A més hi ha àmbits amb la necessitatde coordinar les potencialitats,perquè els mitjans nacionals sóninsuficients. I això funciona! Perexemple, amb el Centre derecherche nucléaire (C.E.R.N.)convertit en un referent mundialun projecte de cooperacióintergovernamental (no escasualitat que els EUA decidissinparticipar–hi financerament). Itambé, l’Agència espacial europea.

Un nou estatut jurídic-europeuper l’investigador?.

En l’actualitat, estem pendents del’aprovació d’un nou estatut jurídic-europeu de l’investigador. Semblaque el Govern espanyol i laGeneralitat pretenen donar respostaa la crisi de la recerca. Per la nostrapart, estem negociant en la mesurade les nostres possibilitats, perquès’aprovi una Proposta de Llei quemillori la recerca al nostre país.Demanem la nostra inclusió en elrègim General de la Seguretat So-cial i la contractació 2+2. El pas debeca a contracte és una condició demínims per assegurar el rigor deltreball de recerca. La millora de lescondicions de la carrera investiga-dora es redueix a un problema delsals Pressupostos Generals de l’Estat.Parlem de la defensa dels drets delsbecaris de totes les universitats ca-talanes. Les xifres són esfreidores,aterridores realment: només el 35%dels becaris de recerca acaba la tesidoctoral durant els quatre anys de

beca (pràcticament tothom l’acabadeixant). En certs casos, fins i tot, laUniversitat i els catedràtics donental becari tasques no-propies d’unbecari de recerca i aquest pot aca-bar fent feina per a 3-4 catedràticsalhora, sense temps per a la tesi,...unbecari que vol (com a mínim, hointenta) fer una «bona tesi dedoctorat» dedica unes 14-15 horesdiàries a llegir o estar al laboratoricreant una patent (és el que exigeixun catedràtic i/o director de tesi, demitjana). I encara hi ha casos mésextrems, amb trets comuns a lesdiferents universitats i centres derecerca.

El Jove Investigador es veubloquejat: l’estructura il’economia del nostre país elspenalitza.

El Jove Investigador està bloquejatper un grup de co-actors, els del ’economia estatal . Lesreivindicacions dels investigadorssón de mit jans, però tambéd’estructura. Un dels principalsproblemes és que la societatespanyola no sap què fer amb laUniversitat, amb els universitaris i elsinvestigadors. La Universitat segueixsense acontentar l’investigador iaquesta és la nostra tesi més forta.Aquesta aproximació és també allaboratori de noves estratègiesd’acció pública, de legitimitattransaccional i que queda en partper inventar, i de regulacions delcapitalisme adaptades a la

globalització i a les democràciesd’opinió. Ja no és possible conside-rar cada Estat aïlladament, Catalunyahaurà d’integrar-se en una xarxacomplexa d’interdependències.Haurà d’integrar-se en una xarxad’investigadors, on els seus suposatsadversaris són, a vegades, els seusmillors aliats, i al revés. L’altra qüestióde fons és saber si la intel·lectualitatrealment contribueix a comprendremillor la societat i els seusproblemes. L’intel·lectual ha de crearesquemes per a comprendre lasocietat, crear saber per la via de laconseqüència. La investigació,l’excel·lència, comporta unaconnivència constant que provocala decepció dels intel·lectuals aEspanya. L’estret vincle entreintel·lectualitat, investigador i Estats’ha de trencar. Seguint les tradicionsdels països que ens envolten,s’haurà de deixar de fer allò quealguns dels nostres polítics fan tantbé i que la doctrina anomena“utopia apolítica”. S’ha d’evitartambé fer la carrera entre l’Esquerrai la Dreta, incorporant elconeixement científic i la recerca ala política, amb propostesestudiades, amb el. debat sobre ladifícil relació entre les institucions ila investigació. El futur està en lacapacitat d’investigació id’innovació. En la seva producció,l’espai públic intel·lectual ha d’ésserdescarregat normativament d’unagestió administrativa excessivamentpesada per a la societat. A nivellintern, les estructures existents ocul-

8

ten els joves investigadors. Europaés una nova divisió de la investigacióen biotecnologia? Perquènormalment es pensa en lainvestigació a nivell nacional? Si«l’excel·lència» s’aplica a nivelleuropeu, els grups interdisciplinarishan de ser europeus. El problemaés que els investigadors se sentenmolt més europeus a Bèlgica que aEspanya.

Llengües mortes i les millors re-vistes internacionals sobrerecerca.

El problema de fons es que«l’investigador», busca crear el sa-ber, millorant la qualitat delconeixement científic per a lasocietat. Hi ha indicadors objectiussobre si els intel·lectuals ajuden a lapolítica i als ciutadans a comprendremillor la societat? Els intel·lectualstreballen sobre les idees dels gransproblemes de la societat i hi estanintegrats. En quant al lloc del nostreinvestigador en el món, el proble-ma és que la resta d’investigadorss’expressen en anglès (llengua,llegibilitat, visibilitat de la recerca,valorització.....) Europa espera quees promocioni la investigació, peròno té petroli, la competitivitat és elsalari i la capacitat d’innovació id’investigació en matèria deconeixement científic. Mentre Eu-ropa està decidint, Espanya no escomporta igual que Alemanya oFrança. L’excepció espanyolanecessita ser revalorada abans que

Europa potenciï més la vida cientí-fica i el seu reconeixement. És difí-cil per a un jove investigador do-nar-se a conèixer, hi ha un proble-ma de promoció social, mentre quela doctrina reivindica laindependència dels investigadors ila innovació. A Espanya podem serpioners en una determinadainvestigació, com França és pione-ra en matèria nuclear. Europa és unagran solució, però un gran proble-ma en sí mateixa. Haurem de pen-sar en Europa com a un perímetre?Renunciarem a la concepciógaullista d’investigació nacional?L’evolució és la posada en xarxesd’excel·lència a Europa, de maneraque l’investigador no es quedicircumscrit a la xarxa nacional.

Europa. Estudi comparatiu. LaFondation pour l’InnovationPolitique. Els Think tanksamericans.

Com hem dit, el nostre Estat no sapquè fer amb la Universitat i elsinvestigadors. En l’actual context demundialització, de desconfiança,d’incertesa, de dubte i de por; lapersona que fa recerca no és escol-tada.A Europa comencen a néixer cerclesde discussió. L’experiència a Françademostra que prolifera la promocióde l’Esquerra de la «República deles Idees», mentre que la Dreta de-fensa la «Fundació per a la InnovacióPolítica». La primera és un cercle dejuristes que activa una reflexió i unaproducció intel·lectual que cedeix

el seu nom a l’Editorial Seuil i a unasèrie de llibres. El supòsit de la«Fundació per a la Innovació Políti-ca» és que si les idees no esrecondueixen o redirigeixen, a tra-vés d’una institució pública o pri-vada, resulten bastant indigestes.En la nostra opinió, l’argument cen-tral, tot i no estar rigorosamentvinculat al Dret Positiu, és que a laresta de països de la UE, la Dreta il’Esquerra s’han unit a la recerca. Noes tracta de nodrir aïlladament unao altra, ambdues reivindiquen laindependència del grup quecomposa l’investigador respecte delpoder polític, per a contribuir acomprendre millor la societat i elsseus problemes. D’altra banda, ésnecessari clarificar categories.L’investigador s’autoproclama coma persona que detenta una certaforma d’intel·ligència i esquivarà unanormativitat crítica. L’Estat estàprivant a l’intel·lectual, al’investigador, del legislador com ajutge veritable. La conclusió de ladoctrina és que el futur d’Europapassa per fer una redistribució de laintel·ligència. És necessari posar lainvestigació i la innovació comobjectiu primordial a tots els païsosde la Unió Europea. Suècia és undels països que lideren lainvestigació, mentre que Espanya,Grècia i Portugal són els menysimportants. Com diu PhilippeBusquin, com a mínim s’had’intentar que l’espai europeu liderila recerca. La investigació, eldesenvolupament i la innovació sónla riquesa d’Europa.

9

debat

3 Els problemes concrets són les convocatòries de beques, la votació en contra de la PNL d’Aragó, la falta de calendari i de pla de treball, els pressupostos, les dificultats per la inclusió ala SS. En definitiva, la falta de compliment de les promeses electorals. El 2+2 és un pas, però la nostra reivindicació és el 0+4. S’ha de definir la carrera investigadora, no pot ser fruit dela improvisació. El polític demostra un profund desconeixement de la realitat quotidiana de les Facultats.4 L’augment del 25% plantejat a la campanya electoral del PSOE és finalment un 6,7%. I a més sembla ser que a la convocatòria de beques per el pròxim any, el Govern no complirà elcompromís de convertir les beques de tercer i quart any en contractes.5 És interessant aquí plantejar com a interrogant la fuga de cervells.6 S’ha d’augmentar la despesa en investigació civil, no només en I+D sinó també en educació. L’increment ha d’incloure la consolidació de la plantilla d’investigadors.7 L’informe del grup Helsinki és a: http://www.cordis.lu/improving/women/helsinki.htm.

A nivell de Dret intern. El Sistema2+2 és una solució parcial.

D-recerca i la Federació de JovesInvestigadors demanen que lesbeques predoctorals i postdoctoralses converteixin en contractes.Reclamem que el Govern reconeguiels investigadors com a treballadors,no com a becaris en formació.3 Elnostre argument és que la meitatdels articles d’investigació publicatsen revistes internacionals estansignats per becaris, fet que demostraque som treballadors, no estudiants.Demanem que s’ens reconegui eldret al subsidi d’atur, a la cotitzacióa la Seguretat Social, al sistema depensions, a les baixes per malaltia,accident, maternitat i a les vacances.Des de l’any 1974 es lluita pelcontracte laboral i s’observal’endogamia entre doctorant i direc-tor de tesi. La llei de la ciència del1984 introdueix el becari precari,que cobreix places de professorassociat. De 1986 a 1991, amb elPSOE, hi ha un creixement sosteni-ble. Desprès de la recessió, de 1991al 1994, la situació comença a serparadigmàtica. El govern no sap quèfer amb aquesta gent tant formada,becaris predoctorals i postdoctorals.L’edat mitjana és de 30 anys, l’ingrésa plaça de 36. Com podemdemanar productivitat quan s’hande rejovenir els esquemes i quan hadisminuït la quantitat d’investigadors?

10

Pressupostos, PIB, Gènere iRecerca: Espanya a la cuad’Europa.

A nivell de Pressupostos Generals del’Estat es preveu que el Governseguirà invertint en recerca militar ino augmentarà els pressupostosd’investigació civil (el 25% que vaprometre4 ). El capítol delsPressupostos de l’Estat dedicat aI+D ha decebut els investigadors,que demanen més inversió i mitjans(com disposava el programa elec-toral del PSOE).Els nostres veïns comunitaris desti-nen al voltant del 2% del seuProducte Interior Brut a I+D,Espanya el redueix al 1,09%. Lasituació és encara pitjor si es com-para amb països com Noruega,Suècia, Estats Units o Japó5 , que hidediquen el 3% del PIB.Els responsables dels investigadorsque signen el Pacte per la Ciènciaparlen de «decepció» i «sorpresa»davant la promesa de l’actualGovern d’augmentar la despesa enrecerca en un 25%, perquè semblaque no s’està complint en els ter-mes enunciats6 .En quant a gènere, com afirmal’Informe Hèlsinki7 sobre les dones,la ciència i la Universitat és mascu-lina. Darrerament comença ha havermés dones que homes, peròaquestes no arriben a finalitzar eldoctorat. Per què hi ha “mortalitat

estadística” de dones en la CarreraInvestigadora? Quin/es són les cau-ses? Tot just ara iniciem un treballper a recollir el nombre de becàriesde recerca a la universitat, el nom-bre que promocionen, les dificultatsque troben...etc.En la meva opinió, el món no vabé, en part perquè la ciència no in-vestiga allò que pot fer que canviïla situació de molta gent, sobretotal tercer món. Cal una majorimplicació dels polítics i lesempreses en aquest aspecte. Moltsinformes demostren que lescientífiques ocupen pocs llocs dedecisió, cobren molt menys que elshomes en les mateixes condicions ise les avalua pitjor (potser això eraproduït perquè els què avaluaveneren homes). Existeix un fortandrocentrisme al sistema científic.Per a ser científica cal superar tambédesavantatges del sexe, als homesno els passa. Totes aquestesqüestions s’emmarquen en uncontext pluridisciplinar on el nostresistema jurídic està realitzant unapràctica reflexiva sobre la ciència ila recerca (en termes deresponsabilitat jurídica i «ètica», so-bre bioètica, problemes degovernància local i mundial,biotecnologies, comercialització del’ésser viu, clonatge humà). L’inicid’aquest debat és trancendental.

Per ampliar aquesta informació es pot consultar las web deFederación de Jóvenes Investigadores / PRECARIOS (http://www.precarios.org) i de l’Associació de doctorands i becaris derecerca de Catalunya (http://come.to/d-recerca).

11

debat

En estas páginas quiero presentaralgunas directrices generales inspi-radas en la política de recursos hu-manos de la Secretaría General dePolítica Científica y Tecnológica delMinisterio de Educación y Ciencia.Se trata de principios generales y delíneas de solución, ya que las actua-ciones concretas para el próximoaño están en proceso de elabora-ción. Lo que sigue son extractos deuna intervención en la UniversidadMenéndez Pelayo, del 30 de agos-to. Desde entonces hemos venidotrabajando en su concreción, a tra-vés del diálogo con los diversosagentes que, como insisto más ade-lante, son co-protagonistas necesa-rios de este esfuerzo común paradar perspectivas de futuro a nues-tros jóvenes investigadores, y facili-tarles a todos, sea cual sea su edad,oportunidades para dedicarse inten-samente a la ciencia.

El Gobierno ya ha señalado repeti-damente su interés por promoverun desarrollo basado en la ciencia yla tecnología más avanzadas, comogarantía de crecimiento sostenido yde competitividad. Bastaría con estamotivación económica y social paradesarrollar una política científicaactiva. Pero la ciencia es muchomás. Cuestionarnos el mundo, plan-tearnos problemas, resolverlos, e in-corporar nuestras respuestas al acer-vo común del conocimiento son ac-tividades humanas por excelencia.Trabajar en ello es una forma espe-cialmente social de realizarnos in-dividualmente, porque nuestro es-fuerzo personal sólo tiene sentidocomo parte de la actividad colecti-va. Y el resultado, entender mejorel mundo, es la base de nuestra li-bertad.

Principios y líneas generales de la políticade Recursos humanos en investigación

Salvador Barberá SándezSecretario General de Política Científica y Tecnológica

Ministerio de Educación y Ciencia

Por todo ello, nuestra política, quie-re dar un impulso decisivo a la cien-cia en nuestro país, que permita anuestros investigadores competirentre los mejores, no sólo en capa-cidad sino en condiciones de tra-bajo. Esto exige muchos esfuerzosy cambios, unos cuantitativos y otroscualitativos. Pero hay que dar estevuelco necesario con amplio con-senso, para que sea factible y dura-dero, ya que implica a muchosagentes. Me refiero, en particular, alas CCAA, a las empresas, y a losdistintos agentes del sistema de cien-cia y tecnología- universidades, or-ganismos públicos de investigación,centros especializados, fundaciones,parques científicos, centros tecno-

lógicos y otros tipos de institucio-nes nacidas de la necesaria diversi-dad de actores en una obra tan com-pleja como la de la ciencia y su apli-cación. Y también, y sobre todo, alos investigadores, y a las organiza-ciones diversas en que se agrupan.

Una política de investigación debedirigirse al investigador, estimular sutrabajo, generar condiciones paraque éste sea excelente, apoyar susrealizaciones. Y, antes que esto, ase-gurar que aumente el número deinvestigadores, y que sean las per-sonas más cualificadas las que ten-gan la oportunidad de desarrollar sucarrera profesional en este sectoresencial para nuestra economía y

12

nuestra sociedad. Sin recursos hu-manos no hay política científica, ya los investigadores hay que tratar-les como elementos clave que sondel sistema. Describiré, por tanto,algunas líneas de actuación en esteterreno por parte de la SecretaríaGeneral. Como principiosinspiradores de nuestra acción hayque citar, sobre todo, la búsquedade la excelencia; y como parte deella, la necesidad de apertura denuestro sistema y de movilidad den-tro de él.

Como diagnóstico de partida, diríaque disponemos de un gran poten-cial en recursos humanos. A los in-vestigadores ya asentados debemosañadirles los mejores entre aquellosque esperan afianzarse dentro delsistema, y abrir nuestras puertas alos muchos españoles y extranjerosque estarían dispuestos a incorpo-rarse a éste.

Partimos de un sistema complejo demedidas ya existentes, que incluyen

las becas FPI y las FPU, los progra-mas Ramón y Cajal, Juan de la Cier-va y Torres Quevedo, y diversasmedidas complementarias para laatracción de profesores visitantespor períodos de diversa duración.Estos programas van a mantenerse,si bien los Ramón y Cajal y Juan dela Cierva deberán revisarse, para sermás selectivos en sus objetivos, y elTorres Quevedo debe acercarse mása las empresas. Pero hablemos decambios más sustantivos.

Empecemos por las becas. El Minis-terio va a aumentar la cuantía de lasbecas Formación de Personal Uni-versitario (FPU) para igualarlo a lade las Formación de Personal Inves-tigador (FPI), va a cumplir todos loscompromisos previstos en el esta-tuto del becario, y está abierto aestudiar cambios en aquel estatuto.

Pasemos ahora a un programa denuevo cuño. En la actualidad, lascargas docentes del profesoradouniversitario se distribuyen de ma-

nera uniforme, según departamen-tos y circunstancias muy variadas,francamente aleatorias. Nos propo-nemos iniciar un programa de de-dicación intensiva a la investigación,que permita modular el esfuerzo in-vestigador de aquellos profesoresuniversitarios que estén en un mo-mento óptimo de rendimiento cien-tífico. El programa apoyaráfinancieramente, por períodos deter-minados (entre cuatro y seis años) aun conjunto de profesores universi-tarios con destacada trayectoria in-vestigadora dentro de su grupo deedad, proporcionando a sus univer-sidades los recursos necesarios paraque puedan concentrarse temporal-mente en sus tareas de investigación.

En España no ha existido (recuérde-se el nonato programa Severo Ochoa)una política orientada a la consolida-ción de aquellos investigadores quese hayan incorporado a nuestros cen-tros mediante programas de acogidatemporal, y menos aún un métodopara abrir nuestros centros de inves-

debat

13

tigación, de manera decidida, a losinvestigadores que hayan desarrolla-do parte importante de sus carrerasen el extranjero. Es hora de hacerlo.Para esto, hay que empezar por re-conocer que las competencias enmateria de contratación permanentese encuentran, en su mayor parte, enmanos de las universidades, y de lascomunidades autónomas. ¿Qué po-demos y vamos a hacer desde elMEC? Incentivar a los distintos agen-tes responsables para que generenfiguras contractuales y pongan enmarcha mecanismos de contrataciónpermanente para profesionales conun destacado perfil investigador, a losdistintos niveles de experiencia. Cadauniversidad o centro de investigaciónque proporcione un puesto estable apersonal de estas características reci-birá recursos por nuestra parte, se-gún criterios y baremos bien estable-cidos. Nos proponemos incidir sobrela forma y las condiciones en que lasuniversidades y otros centros vayana absorber a los actuales contratadosdel programa Ramón y Cajal, porejemplo. Deseamos que lo hagan en

condiciones que les garanticen ple-nos derechos como miembros de lasinstituciones a las que se incorporen.También queremos animar a lasCCAA a que sigan el ejemplo deICREA en Cataluña y que, confiandoen el atractivo científico de nuestropaís, se lancen a contratar a personalsenior con amplia experiencia inter-nacional. Pero, definir las condicio-nes exactas de incorporación y com-prometer recursos permanentes aestos fines no son tareas que nos co-rrespondan directamente.

En cualquiera de aquellos niveles deincorporación, definir las figuras depersonal y sus formas contractualescorresponde a las universidades, y aotros centros de investigación depen-dientes las CCAA, dentro de marcoslegales y estatutarios definidos poraquellas. Lo que sí corresponde alMEC, y estamos por ello, es incidirsobre aquellos procesos,incentivando las opciones más favo-rables a la investigación. Ya hemosempezado conversaciones con lasCCAA y con las Universidades para

buscar respuestas conjuntas a estosretos, que son comunes. El éxito, oel fracaso, será de todos. Nosotrospondremos los estímulos, la parte co-rrespondiente de recursos, y tambiénla actitud de defensa rigurosa de laopción investigadora en aquellas ins-tituciones que opten por darse a símismas este perfil. El CSIC y los de-más OPIS, con políticas más cerca-nas al MEC, también jugarán su pa-pel, como agentes responsables desus propias estrategias de contrata-ción.

Espero que el espíritu de nuestraspropuestas quede claro. Soy cons-ciente de que aún no constituyen unsistema completo de medidas, perocreo que añaden elementos nuevosy en la buena dirección. Seguiremosperfilando soluciones que puedanabocar a un pacto de Estado sobreinstituciones y compromisos presu-puestarios, que permita estabilizar lapolítica científica y aclarar definitiva-mente las líneas, necesariamentecomplejas, de nuestro diseño de cau-sa investigadora.

14

“Como devolvemos un poco La Paleoantropología: otra especialidad desarrollada por biólogos

A lo largo del tiem-po que llevo entregado a la antro-pología, 12 años ya, me he dadocuenta de que esta disciplina es unagran desconocida, incluso entre losbiólogos. Cuándo se habla del estu-dio de los restos humanos todo elmundo piensa en los neandertaleso en otros homínidos fósiles que,principalmente por su enorme an-tigüedad, despiertan la curiosidadde la gente. Pero, ¿qué sucede contodas las otras poblaciones que nosprecedieron en el pasado remoto oreciente?.Parece que uno se conforma conpensar que durante la prehistoria loshumanos vestían con pieles, confec-cionaban instrumentos líticos más omenos elaborados, cazaban grandesanimales y al parecer esa era todasu interesante vida. De las pobla-ciones históricas, teóricamente sesabe mucho más, ya que los testi-monios gráficos y escritos nos ilus-tran al respecto. Sin embargo, aquíestamos los paleoantropólogos parademostrar que estamos aún lejos deconocer bien la vida de nuestrosantepasados. Así, a través de méto-dos científicos, contribuimos a des-entrañar las condiciones de vida enel pasado y a interpretar de la ma-nera mas objetiva posible, la histo-ria de la humanidad.El término prehistórico, como mu-chos ya sabréis, se refiere al perio-

do anterior a la documentación es-crita, es decir, que los pueblos per-manecen en la prehistoria hasta elmomento en que son conquistadoso descubiertos por un grupo queposee la escritura y escribe sobreellos. Tal es el caso de las civiliza-ciones del Nuevo Mundo que en-traron en la historia a mediados delsegundo milenio de nuestra Era, ola de los pueblos de la PenínsulaIbérica que, como muchos otros, lohicieron con la llegada de los roma-nos 1500 años antes. De acuerdo aesta idea, está claro que una deno-minada “población prehistórica”pudo haber alcanzado en su tiem-po un importante grado de evolu-ción social o desarrollo cultural,como es el caso de los desapareci-dos aztecas e incas. Por otra parte,pueblos actuales de economía noproductora y escasísimo desarrollotecnológico, como algunosamazónicos, se consideran comoprimitivos porque de hecho hoypermanecen en la prehistoria.En lo que a las poblaciones históri-cas se refiere tampoco todo estádicho, pues las informaciones que

se tienen suelen ser interpretacio-nes de informes, escritos o crónicasmás o menos exageradas de los he-chos que acaecieron. Esto se ve cla-ramente cuando se dispone de re-latos acerca de un mismo hechocontados por los dos bandos en con-flicto, lo que hace que los historia-dores se conviertan en sociólogosintentando separar el grano de lapaja. Bien, es ahí donde nuestralabor entra en juego, pues con elestudio directo de los restos hu-manos hallados en las necrópolis,en los campos de batalla, etc. po-demos dar información que apo-yará o desmentirá determinadasideas establecidas. Con ayuda deotros profesionales, con los que tra-bajamos codo a codo (arqueólogos,palinólogos, arqueozoólogos ygeocronólogos entre otros) abrimospequeñas ventanas a través de lascuales es posible asomarse a un pa-sado poco conocido y siempre apa-sionante. Se trata, en pocas palabras,de poner rostro a unas personas quefueron protagonistas en su momen-to de los grandes y pequeños suce-sos que conforman nuestra historia

Momento de la excavaciónde una sepultura.

el biòleg protagonista

15

José Luis Gómez PérezUD Antropología – Dpto. Biología Animal IFacultad de Biología. UCM

de humanidad a los individuos

y nos han hecho lo que somos.El material sobre el que trabajamos,como he mencionado antes, son losrestos humanos, principalmente loshuesos. El tejido óseo es un tejidovivo que se modifica en respuesta alas variaciones que se experimen-tan durante la vida del individuo,tanto metabólicas, infecciosas,traumáticas o de estrés. El estudiode la variabilidad de estas modi-ficaciones nos dará una idea delas características del individuo encuestión; con la información detodos los individuos de un yacimien-to o necrópolis ampliamos nuestroconocimiento de la población. És-tos datos a su vez serán compara-dos con los obtenidos para otraspoblaciones próximas en el tiempoo en el espacio hasta llegar a reali-zar estudios biodemográficos quesituarán, de alguna manera, a dichogrupo humano en su contexto den-tro de la prehistoria o historia.Entrar en detalle sobre cómo lleva-mos a cabo este trabajo, excede concreces la finalidad de este artículo,baste decir que para que unpaleoantropólogo esté en condi-ciones de llevar a cabo un estudioantropológico con garantías, ne-cesita una preparación de no me-nos de 3 años de estudios y traba-jo en el laboratorio, donde deberáde aprender a distinguir todos y

cada uno de los huesos humanos,así como todos los fragmentos decada uno de ellos por muy rotos queestén, y en cada una de las etapasde crecimiento y desarrollo del in-dividuo, desde un feto/neonato has-ta un adulto o senil. También debe-rá llegar a conocer a la perfeccióncada uno de los 52 dientes que en-tre los de leche y los definitivos lle-ga a tener una persona, con todas ycada una de las variantes y caracte-rísticas particulares de cada piezadentaria. Para pasar posteriormen-te a dominar toda la metodologíamétrica y estadística que deberá deaplicar, así como los conocimientosde paleopatología necesarios y deanatomía para entender que mús-culos actúan sobre cada hueso y quecadenas musculares funcionan paradeterminados movimientos. Contodo este bagaje a nuestras espal-das es cuando estamos preparadospara interpretar los restos óseos queextraemos en las excavaciones ar-queológicas.Ahora haremos un recorrido por loque sería un estudio antropológicode principio a fin.El trabajo comien-za a pie de excavación donde senos llama para que realicemos laextracción de los restos (foto nº 1).Esto es sumamente importante puesprácticamente la mitad de la infor-mación se obtiene (o se pierde, en

caso de no realizarla nosotros) du-rante la excavación. Allí, sobre lamarcha, se documenta de maneraescrita (en fichas), gráfica (planos) yfotográfica, la situación de todos losfragmentos óseos en relación con launidad estratigráfica que represen-ta la fosa en la que se halla, estable-ciendo en la medida de lo posiblelas cotas de todos los fragmentos yrealizando lo que se denomina elestudio tafonómico de la sepultura.La tafonomía, en el caso de lassepulturas, es el estudio de losprocesos que ocurren en ellas des-de que el individuo es depositadohasta su exhumación. Entre los pro-cesos a que nos referimos se en-cuentran, desde los que ocurrendurante la descomposición yesqueletización del cuerpo hasta losproducidos por la microfauna, laacción de los invertebrados o delmismo sustrato, que por el movi-miento del mismo puede provocardesplazamientos o aplastamientosque podrían inducir a error en lasinterpretaciones.A modo de ejemplo citaré un casoque me ocurrió el verano pasadodurante una excavación en la Ron-da de Poniente (Córdoba). Nos en-contrábamos excavando un cente-nar de tumbas en pleno mes deagosto y con más de 40º de tempe-ratura (este es el lado menos román-

que hicieron nuestraprehistoria e historia”

Individuo medieval con acortamientodel húmero izquierdo.

16tico de la paleoantropología) unanecrópolis musulmana del perio-do Omeya (s. X-XII), cuando dimoscon una en la que se encontrabandos individuos, uno adulto y otroinfantil (de pocos meses de edad).En casos como éste, la interpreta-ción habitual, cuando nos es remi-tido el material al laboratorio, sueleser “sepultura de una mujer con suhijo”. También, casi con la mismafrecuencia, el individuo adulto sue-le ser un varón, quedando en en-tredicho la filiación del bebé. En elcaso que nos ocupa la interpreta-ción que corría de boca en boca erala ya mencionada pero analizandominuciosamente el proceso deesqueletización del infantil y deladulto observamos que eran dife-rentes. Por otra parte, aquí tambiénel adulto era un varón y se hallabadepositado en decúbito lateral de-recho, tal y como establece el ritualmusulmán. Por el contrario el infantilse hallaba con la cabeza orientadahacia los pies del adulto (foto nº 2).Una vez establecida toda la secuen-cia del enterramiento la interpreta-ción fue la siguiente: en un primermomento se deposita al individuoadulto y se cubre la sepultura conuna tapa que permite laesqueletización en un espacio va-cío. Mucho tiempo después, pro-

bablemente transcurridas varias dé-cadas, la sepultura se abre y se de-posita al individuo infantil, rellenán-dola a continuación de tierra lo queprovoca una esqueletización en unespacio colmatado. Con este ejem-plo he querido mostrar lo que nues-tra disciplina puede aportar en estaprimera fase de extracción de losrestos óseos.Una vez extraídos, los restos huma-nos se envían al laboratorio, don-de se lleva a cabo la tarea de desci-frar toda la información que se en-cuentra en ellos. Comenzamos porlimpiar todos y cada uno de los frag-mentos óseos hallados y su poste-rior identificación. Una vez reco-nocidos todos los restos se procedea su reconstrucción y en los casosen que sea necesaria también surestauración utilizando diversos ti-pos de resinas. Con la reconstruc-ción vamos a tener la oportunidadde tomar los datos métricos nece-sarios para establecer característicastales como la edad, el sexo o la es-tatura de los individuos. La edad yel sexo, concretamente, nos permi-tirá realizar un análisisbiodemográfico, estableciendo, porejemplo, la mortalidad de las muje-res respecto de los hombres, asícomo la infantil, valorando las posi-bles causas, epidemia, hambruna o

cualquier otra circunstancia.Una vez hechas las medidas se ob-servan con detenimiento todos losfragmentos, por pequeños que sean,en busca de cualquier señal de pa-tologías, de inserciones muscularesanómalas o de malformacionesóseas. A modo de ejemplo citaréalgunas patologías de las que encon-tramos, unas habituales y otras notanto. Todas ellas nos completanpoco a poco el rompecabezas querepresenta el identificar a un indivi-duo a través de sus huesos.

- Hernias nucleares intra-esponjo-sas (nódulos de Schmorl) en lasvértebras o procesos artrósicos enla columna vertebral, unas vecespor causas degenerativas atribui-das a la edad, otras por enferme-dad (foto nº 3).- Fracturas mal reducidas que hanprovocado un acortamiento en laextremidad lo conllevó posible-mente al uso de bastón o similar(foto nº 4).- Traumatismos producidos duran-te la infancia que tuvieron comoconsecuencia una infección gra-ve (osteomielitis) que produjo unadetención de crecimiento en unaextremidad (foto nº 5).- Anomalías congénitas tales comola espina bífida, sacralización de

3

1

2

17la 5ª vértebra lumbar (es decir, queesta vértebra lumbar se fusionacon las del sacro creando un sa-cro más grande), etc.

Otras modificaciones óseas queaportan gran información, son lasdenominadas entesopatías(enthesus intenso, patia afección),producidas por un esfuerzo intensoy continuado a lo largo del tiempoque obliga al hueso subyacente amodificar su morfología para res-ponder ante dicho esfuerzo. Estetipo de modificaciones puedenorientarnos sobre qué tipo de acti-vidad realizaba el individuo en es-tudio.Por ejemplo, tenemos una situaciónclásica con los arqueros, en los quese aprecia modificaciones en elcúbito de un brazo y en el radio delotro como resultado de manteneren extensión el brazo que sujeta elarco (foto nº 4) y en hiperflexión elque tensa la cuerda, o las que seproducen en el calcáneo como re-sultado de realizar marchas por te-rrenos accidentados. Otras veces sepueden observar marcas deacuclillamiento en el extremo de latibia y astrágalo, entre otros; tam-bién modificaciones causadas por ellanzamiento de jabalinas (lanzas),etc. Algunas veces hallamos mar-cas de corte, atribuibles a un posi-

ble descarnamiento (foto nº 5).Muchas veces identificamos opera-ciones quirúrgicas tales como lastrepanaciones craneales, habitualesen todo el mundo y que por ejem-plo se dan con asiduidad en las po-blaciones prehistóricas baleáricas,peruanas, etc. (foto nº 6). Algunasde éstas no se corresponden nece-sariamente con intervenciones qui-rúrgicas in vivo, sino que posible-mente se realizaron post-mortempor cuestiones rituales. Esta prácti-ca ha servido de argumento a de-terminados historiadores para desa-rrollar teorías relacionadas con elchamanismo.También hemos de hacer hincapiéen las marcas dejadas en los huesoscomo consecuencia de las deten-ciones de crecimiento. Éstas seencuentran tanto en los dientes(hipoplasias) como en los huesoslargos, observables a través de ra-diografías (Líneas de Harris). Algu-nas atribuibles a situaciones de estrésnutricional durante la infancia, talescomo el destete, o bien a enferme-dades agudas durante las que el or-

ganismo prescinde de crecer en prode dedicar la energía corporal encombatir la enfermedad. De mane-ra indirecta, a través de estas seña-les, sabemos que tal individuo atra-vesó por un periodo de crisis, quedejó una huella indeleble en su or-ganismo.Finalmente unificando todos losdatos tendríamos estimados, laedad, el sexo y la estatura de la per-sona. Sabríamos si padeció algúntipo de detención del crecimientoen su infancia y en torno a que edadse produjo. Si durante su vida su-frió lesiones importantes, enferme-dades graves o intervenciones qui-rúrgicas; si realizaba alguna activi-dad de una manera constante y quetipo de actividad pudo ser, etc. Contodo tendremos una imagen bastan-te buena del individuo que estudia-mos. Cuando aplicamos este deta-llado método de estudio a todos ycada uno de los individuos de unmismo yacimiento o necrópolis,podemos saber cómo era el conjun-to de la población. De esta formaconseguimos acercarnos un pocomás a nuestro pasado esperandocontribuir a que nuestra sociedadsiga hacia adelante, no cayendo enla máxima que dice “Quien no co-noce su pasado está condenado arepetirlo”.

el biòleg protagonista

4

5

1: Sepultura doble, un adulto con uninfantil, de un yacimiento musulmáncordobés.

2: Vértebras con hernias (flechas blan-cas) y con procesos artrósicos (flechasnegras).

3: Entesopatía del codo.

4: Tibia fracturada y con osteomielitis(agujero cloacal con flecha).

5: Marcas de corte en un húmero deun yacimiento mallorquín.

6: Fragmento craneal con restos deuna trepanación (yacimiento mallor-quín).

6

18

l’Amèrica central,entre l’oceà Pacífic i l’Atlàntic, l’estatde Costa Rica comprèn un territoriexultant de biodiversitat i protegiten una tercera part, amb serraladesinfranquejables, selves tropicals,platges verges, sabanes, enormestapissos verds, boscos ombrívolsamarats de pluja i de boira, valls,rius, volcans dorments i actius opantans de manglars. A les ciutats icarreteres hi sovintegen els esclatsde color dels fruits tropicals,pinzellades de taronja, porpra, groco vermell de la guanàbana, elmànec, la papaia, les pinyes o lafruita de l’arbre del pa. Per tot elterritori petites carreteres grimpenles muntanyes, baixen als rius i a lesvalls, travessen els boscos i duen ales platges que s’obren als oceans.En aquest país, la naturalesas’imposa i el govern en prioritza laprotecció, entenent-la com a una deles seves majors riquesespatrimonials. Però, un viatge devacances, sovint de curta durada,

A obliga a triar els espais a recórrer ien el nostre cas vam optar pels parcsnacionals de Vocal Poás, Tortuguero,Cahuita, Vocal Arenal i Manuel An-tonio, deixant amb recança per unaaltra ocasió els del Ricón de la Vie-ja, Corcovado, Monteverde i altreszones protegides.

Al Vocal Poàs, amb quasi tres milmetres d’alçada, s’hi arriba des deSan José, després d’una hora i mitjade pujada entre cafetars i cultius deplantes ornamentals. El cràter delvolcà Poàs és el segon més gran delmón, amb un quilòmetre i mig dediàmetre i tres cents metres defondària, i conté una llacunad’aigües molt àcides (ph 1) queexclouen qualsevol mena de fauna.El volcà és actiu i la seva darreraerupció important va ser l’any 1954.Des del seu mirador hi ha una visióespectacular del cràter: un tapis àridde cendres envolta les aigües verdmaragda de la llacuna i infinitesfumeroles intermitents, blanques i

groguenques, que llancen gasossulfurosos. Des d’aquí, un passeigd’uns deu minuts du a un cràtersecundari ple d’aigua de pluja, laLlacuna Botos, i pel camí ens trobemamb una fauna inesperada i diver-sa, esquirols amigables,llangardaixos esquerps i colibrís quevolen rabents entre exòtiques flors.

Des de San José al Parc Nacionalde Tortuguero, a la vessant nord del’Atlàntic, s’ha de travessar el ParcNacional Braulio Carrillo, un delsmés extensos del país i amb una granvarietat d’hàbitats. De camí, a pri-mera hora del matí, quan els núvolsemergeixen poc a poc per damuntdel bosc, s’observen perspectivesinoblidables. Més tard, al llarg delcamí trobarem les grans plantacionsbananeres i les «fàbriques» depreparació de les pinyes de la ba-nana per a l’exportació, que esrealitza des de l’únic port industrialaccessible de la vessant atlàntica, elde Limón.

viatges

19

Les vies de trànsit a Tortuguero sóncanals que voregen un bosc moltdens i recorren infinitat de llacunes.La talaia privilegiada és la canoa, desd’on s’observa una rica avifauna,que reposa uns instants sobre lesplantes aquàtiques i sobrevola ambgran brugit el bosc. L’allotjament alsvoltants del parc són petites cabanesal bosc, amb grans finestres cobertesde roba mosquitera i sense vidres.A l’alba, quan el dia despunta, elssons de la natura et desvetllen: mi-cos aranya que salten pels arbres ifan cruixir les branques, micosudoladors que gemeguen, granotesque emeten raucs … i altres sonsindesxifrables que es barregen enuna simfonia ‘in crescendo’. Sipassegem per la selva podrem con-templar els exòtics tucans, diversesespècies de micos, rates pinyadesque dormen als arbres, caimans quellisquen a l’aigua, serps, aranyes,granotes de bosc, mil i unapapallones (hi ha catalogades mésde mil tres centes espècies) i

l’exuberant i exòtica vegetació, ambplantes epífites que semblen volar,altres que es mouen seguint la llumi que trepen per tot arreu.

En aquest parc es quasi imprescin-dible i inoblidable, fer un passeignocturn per intentar veure el freside la tortuga verda (marina). A lacosta, Tortugero es converteix enuna gran extensió sorrenca, on lestortugues marines beluga i lestortugues verdes hi van de nit desdel juny fins a l’octubre. És una zonaprotegida i vigilada, d’accésrestringit a només unes dues centespersones, amb permís iacompanyades d’un guia expert. Lafemella de la tortuga verda, que pesauns dos cents quilograms i és fèrtil apartir dels vint anys, s’aparella ambuns cinc mascles i en tria l’espermafecundador. Any rera any, torna a laplatja on va néixer i fa un gran foratper dipositar-hi la posta que cobreixde sorra. En un període de tresmesos va quatre vegades a la platja

i fa una posta de més de cent ouscada vegada. La supervivència delsnous nats és molt baixa, s’estimanomés en l’u per mil, però aquellsque arriben a l’edat adulta viuenmés de cent anys. El visitant potcompartir el procés de la postacaminant a fosques per la platja,orientant-se amb el reflex de lescuques de llum de la vegetació cos-tanera, i temptant la sort fins a sen-tir la remor de les tortugues ques’arrosseguen des de l’aigua per ferel niu.La zona sud de la costa atlàntica deCosta Rica té un escàsdesenvolupament i és poc turística.Els seus pobladors són diferents alsde la resta del país, en tant quedescendents d’immigrants negrescaribenys que, durant el segle XIX,treballaven a les plantacions per laseva resistència a les malaltiestropicals. En aquesta zona la vidaés relaxada i presenta claresinfluències de la cultura jamaicana,s’hi parla anglès, s’escolta ‘reggae’

Costa Rica, un país que honora el seu nom

Ana Morales. Col·legiada 3258-C

20

o es duen ‘rastes’. El seu punt mésalt és la serralada de Talamanca quedóna nom a la regió i l’aïlla. Fins elsanys setanta del segle passat erahabitada pels indígenes Bribri iCabecar, els poblats dels quals en-cara es poden visitar. El parc nacio-nal de Cahuita se situa en una pun-ta de terra coberta de selva litoralque surt a l’oceà. Les seves platgesde sorra blanca tenen arbres farcitsde cocos i s’obren a unes aigüestranquil·les i transparents. La vidamarina és l’element més destacat delparc i, en especial, la del seu escullde corall, l’únic del país. L’escull espot visitar amb llanxa fent «snorkel»i contemplar els diferents tipus decorall -de banya d’ant, de banya decèrvol o de cervell- i la gran varietatde peixos tropicals engalanats ambcolors brillants i cridaners. Per la sel-va litoral podem fer un recorregutcontemplatiu de la fauna i de la flo-ra, amb nombroses plantes d’ús

medicinal, densa i exuberant a cau-sa de l’alta temperatura i l’elevatíndex de pluviositat. Habitualment,el passeig s’ha de realitzar sota unacompacta cortina de pluja.

Des de la Costa Atlàntica, haventcreuat la serralada central del país,s’accedeix al parc del Volcán Are-nal, amb més de mil sis cents metresd’alçada. Aquest volcà, que es creiaextingit, va fer una sobtada erupciól’any 1968, destruint un poblesencer, després va tornar a la calmafins que el 1981 va tornar a ser actiu,de manera que deu anys més tardmostrava un segon con volcànic.Quasi sempre està cobert de núvolsi boira i el seu constant llançamentde cendres i roques només es potobservar de manera ocasional. Però,de nit el seu magma incandescentbrilla com un neó i flueix muntanyaavall amb una remor ensordidora.S’hi poden visitar el antics rius de

lava que van fluir el 1968 i el 1992.Sens dubte, prop del volcà no hi havegetació, però la zona protegidaque du el seu nom, amb més dequatre mil hectàrees, conté el boscprimari de la serralada de Tilarán. Hiha un recorregut amb divuit pontspenjants que són talaies privilegiadesd’un bosc tropical que sembla màgic,amb arbres de grans capçades, demés de cinquanta metres d’alçada iplens de plantes epífites, ques’acompanyen de bromèlies,heliconies, orquídies, lianes ipalmeres i viuen milers de papallones,libèl·lules, formigues, aranyes,granotes, ocells i micos. En aquestazona també hi ha un salt d’aigua demés de setanta metres, anomenatCatarata de La Fortuna, que es potobservar després d’un descens quasivertical fins al bassal natural ons’estavella i que està envoltat d’altesparets que s’enfilen cap al celcobertes de vegetació. Just al peu del

viatges

21

volcà sorgeixen les aigües termals deTabacón, enmig dels jardins tropicalsdel riu que els dóna el nom. Lesaigües de la zona són calentes i tenenun alt contingut de sofre per l’activitatvolcànica i recorren piscines naturalsi cataractes. El bany, obligat perl’asfixiant microclima, resulta moltrelaxant.

A la vessant pacífica, a set quilòmetresde Quepos, hi ha el parc ManuelAntonio, que amb set centeshectàrees per terra i cinquanta-cincmil per mar és un dels més petits delpaís. No obstant això, és un dels mésvisitats per la seva bellesa paisatgística,la diversitat d’ecosistemes, la granconcentració de fauna i la facilitatd’accés. Té boscos tropicals molthumits -primaris, secundaris, de man-glar i de platja- diverses illes i unallacuna de catorze hectàrees. Els guiesde natura de la zona t’expliquen amborgull els detalls de l’exuberant i

complexa vida al bosc. Del boscprimari en destaquen el guácimocolorit, el pilón, el cedre maría, elsguapinoles (negre i blanc, en perilld’extinció) i el surà i, de la platja, elmanzanillo (arbre de sava lletosa ifruits verinosos), l’ametller, el rouresabana i el coco. A més, lesexpectatives d’observar la faunasempre són superades, hi ha micosmandrosos, micos de cara blanca ititis (micos endèmics en extinció),famílies de pizotes (grans rosegadors),grosses aranyes, bellíssimespapallones de brillants colors,llangardaixos, garrobos (iguanesnegres), serps pitó, pelicans, blauetsi diverses espècies de colibrís. Lesplatges de sorra blanca, envoltadesde vegetació, s’obren a unes aigüesblaves i calentes. La platja ManuelAntonio està protegida dels correntsi permet un bany tranquil totobservant brunes, peixos àngel, es-trelles de mar i garotes. Es poden fer

excursions en kayac per la costa,passejades a cavall per les muntanyesi les cascades del bosc o rafting alsrius braus, però l’activitat mésfantàstica de totes és navegar en llanxapels manglars de l’illa de les Damesamb Jorge’s Mangrove Boat Tours delsIguana Tours de Quepos. Jorge, ésbiòleg de professió i de vocació, it’integra amb entusiasme en unecosistema constituït bàsicament pertres espècies de mangles: el vermell,el blanc i el negre, que filtren granpart de la matèria orgànicaintermareal.

En general i com a cloenda d’aquestsapunts de viatge, vull fer especialesment de la professionalitat delsguies dels parcs nacionals de CostaRica, que estimen i coneixenabastament uns ecosistemes tancomplexos i diversos com els del seupaís.

notícies

22

Competència dels biòlegs en els informestècnics de la Llei d’Intervenció Integral del’Administració Ambiental.

E

neral de desplegament dela Llei 3/1998, de 27 defebrer, de la Intervenció In-tegral de l’AdministracióAmbiental. L’article 58d’aquest Decret estableixque el projecte bàsic queha d’acompanyar lasol·licitud d’autoritzacióambiental o de llicènciaambiental ha d’anar signatper un tècnic o tècnicacompetent i ha d’estar visatpel col·legi professionalcompetent

En l’aplicació pràcticad’aquesta norma elcol·lectiu de professionalsbiòlegs sovint pateix unadiscriminació en relacióamb altres professionalscol·legiats. En especial,per part d’algunesadministracions locals querebutgen aquells projectesbàsics realitzats per biòlegsamb una interpretació res-trictiva –no normativa- dela figura de ‘tècniccompetent’, professionals.

Per això, es demanava a laDirecció General deQualitat Ambiental laconfirmació escrita de quèels biòlegs, en tant queprofessionals col·legiats iamb formació directamentespecialitzada en l’àmbitde la Llei, són tècnicscompetents per la signatu-

ra dels documents tècnics que s’hand’incorporar a la sol·licitudd’autorització ambiental, llicènciaambiental i comunicació ambientalde les activitats regulades peraquesta llei. A continuació, usreproduïm la resposta rebuda.

l col·legi vaadreçar un escrit a la Directora Ge-neral de Qualitat Ambiental en quèsol·licitava l’aclariment de la figurade ‘tècnic competent’ que fixa elDecret 136/1999, de 18 de maig,pel qual s’aprova el Reglament ge-

Serveis de què disposen els col·legiats del CBCInformació i difusió

- www.cbcat.net web institucional amb informació general sobre la professió col·legiada.- CBC al dia, informació setmanal personalitzada per correu electrònic (notícies col·legials i

professionals, activitats, formació, beques, ofertes de treball, …).- Butlletí Informatiu mensual en paper a tots els col·legiats (ampliació de notícies i informacions).- CBCAT, revista col·legial per a la difusió i el creixement professional.

Assessoria i defensa jurídica- Assessorament gratuït a tots els col·legiats i defensa jurídica col·lectiva i particular.

Participació i orientació experta de la professió- Comissions especialitzades i grups de treball per àmbits (Sanitat, Docència, Medi ambient,

Experimentació animal, Alimentació, Formació continuada, Publicacions …).- Gestió de la borsa de treball, informació i orientació.

Documentació i suport al treball de documentació electrònica- Biblioteca especialitzada.- Aula tècnica de treball amb accés gratuït a Internet.

Formació continuada i intercanvi professional d’experiències per sectors i àmbits- Cursos, Jornades i Tardes del Col·legi.- Ofertes de Postgraus a Institucions de prestigi amb descomptes en la matrícula.

Participació dels biòlegs en societat- Activitats amb altres professionals, institucions científiques, administracions, entitats cíviques, etc.

Sala d’actes, aula i sales de reunions- Els col·legiats poden utilitzar els espais col·legials per a reunions, sessions de treball, etc.

Serveis bancaris i financers- Conveni amb el Banc de Sabadell i TecnoCredit per a serveis específics als professionals.

Altres serveis- Compulses, visats i recerca de textos legals de referència.- Descomptes en assegurances, informàtica, viatges, sanitat, llibres, cursos d’idiomes i altres.

PER A MÉS INFORMACIÓ CONSULTEU A LA SECRETARIA O LA WEB DEL CBC

Consell de Cent 373-375 1r. 1a. · 08009 Barcelona

Telèfon 93 487 61 59 · Fax 93 487 61 96

cbc@cbcat.net · www.cbcat.net

PlaçaCatalunya

Línia I

L A W E B I N S T I T U C I O N A L D E L S B I Ò L E G S C ATA L A N S