Download - Cappella scrovegni

Transcript
Page 1: Cappella scrovegni

Autor: Joaquín Rodríguez

Page 2: Cappella scrovegni

Títol: Cappela degli Scrovegni o dell’ArenaAutor: Giotto di Bondone (Colle di Vespignano, Mugello, 1267 – Florència, 1337)Cronologia: 1304-1306 (s.XIV)Mides: 900 m2

Estil: ItalogòticTema: ReligiósLocalització: Pàdua (Itàlia)

Page 3: Cappella scrovegni

Al llibre Les vides dels més excel·lents pintors, escultors i arquitectes, l’escriptor renaixentista Vasari diu que va ser Cimabue qui va descobrir Giotto, mentre aquest, que guardava ovelles, en dibuixava una en una pedra. El cert és que Giotto està considerat el fundador de la pintura italogòtica del Trecento, perquè va se l’introductor dels ideals naturalistes que van trencar amb l’estil rígid del propi de l’art bizantí.Malgrat la seva importància com a pintor, l’obra de Giotto planteja grans problemes a l’hora d'atribuir-li'n l’autoria amb certesa. No obstant això, els dos grans cicles murals de la seva producció, els frescos de la basilica de San Francesco d’Assís i, sobretot, els que decoren la Cappella degli Scrovegni o dell’Arena, han estat els únics reconeguts universalment com a seus. Ela 1334 va ser nomenat arquitecte de la catedral de Santa Maria dei Fiori de Florència, i va començar les obres del cèlebre campanille, un projecte que va ser alterat desprès de la mort de Giotto.

Page 4: Cappella scrovegni

El conjunt dels frescos de la Cappella Scrovegni està format per 37 escenes. Algunes d’aquestes escenes estan mal conservades i altres han perdut els colors originals. Els colors busquen l’harmonia i l’equilibri.

El color que hi predomina és el blau, substituint al daurat, color típic del gòtic.

La llum té un tractament acurat, busca un efecte espacial que doni sensació de perspectiva. Sol il·luminar tota la superfície suaument i crea ombres que donen volum a les imatges.

No utilitza la perspectiva jeràrquica, és a dir, els personatges principals tenen les mesures naturals, i són pintats igual que els secundaris.

Les expressions i els gestos revelen els estat d’ànim dels personatges.

Les dues arquitectures pintades al registre inferior dels muntats de l’arc de l’oratori, han estat interpretades com a sepulcres del cor o “coretti” destinats a Enrico Scrovegni, mecenes de l’obra, i al seu pare, Reginaldo.

A la volta de canó hi ha un cel blau ple d’estrelles i una sèrie de medallons, distribuïts en 4 franges separades per arcs torals o de reforçament.

Page 5: Cappella scrovegni
Page 6: Cappella scrovegni

Arc de l’oratori

Mur Nord

Mur sud

Page 7: Cappella scrovegni

1. Rebuig del sacrifici de Joaquim, perquè no havia tingut descendència.

2. Joaquim entre els pastors després de ser rebutjat el seu sacrifici.

3. L’àngel Anna que tindrà una filla, Maria.

4. Joaquim oferint un sacrifici, en ple camp, quan un àngel li diu que el sacrifici ha estat acceptat.

5. El somni de Joaquim, en el qual un àngel li anuncia la seva imminent paternitat, mentre dos pastors l’observen.

6. Trobada a la Porta Daurada, de Jerusalem, de Joaquim i Anna, els pares de la Verge.

Page 8: Cappella scrovegni

7. El naixement de Maria. La casa és la mateixa de l'anunciació a Anna. Aquesta rep la seva filla de la mainadera. Les figures i mobles són molt grans pel reduït espai. Als peus del llit hi ha una segona escena amb la Verge.

8. La presentació de l Verge al temple. Aquest és el mateix en que va ser expulsat Joaquim, però vist des de l’altre costat.

9. Els pretendents de Maria porten les barres al temple, al summe sacerdot. El portador d’aquella que floreixi es casarà amb la Verge.

10. La pregària dels pretendents. Aquests resen davant l’altar esperant el miracle,

11. El casament de Maria i Josep. L’arquitectura torna a ser el temple. El summe sacerdot sosté la mà de la Verge cap a Josep.

12. La processó nupcial. Maria marxa al davant de les seves companyes i és rebuda amb música a la seva nova casa. De la finestra una fulla de palmera simbolitza la imminent arribada dels Salvador.

Page 9: Cappella scrovegni

13. Déu envia a Gabriel a la Verge. Aquest està assegut en un tro, i pintat sobre fusta. Als dos costats de la lluneta hi trobem l’àngel i la Verge, i unes arquitectures que separen la part celestial de la terrenal.

14. L'Anunciació: l’àngel Gabriel enviat per Déu.

15. L'Anunciació: la Verge rebent el missatge.

16. La visitació de la Verge a Isabel, mare de Sant Joan. Les dues dones es troben quan estaven embarassades.

Page 10: Cappella scrovegni

17. La Nativitat de Jesús.18. L’Adoració dels Mags. Els tres reis donen els seus regals al Nen i l’observen amb devoció.19. La presentació de Jesús al temple. El nen vol escapar del sacerdot que el sosté i tornar amb la seva mare. El temple és el mateix representat per Giotto en altres escenes.20. La fugida a Egipte.21. La matança dels innocents. Les mares criden. El rei Herodes apareix al balcó. Al terra hi ha un munt de nens morts.22. Jesús entre els doctors del temple. Aquest, assegut al mig amb una túnica vermella, sembla mantenir una discussió. Els pares, amoïnats, observen el fet a l’esquerra.

Page 11: Cappella scrovegni

23. El Baptisme de Crist. Malgrat l’alta qualitat dels detalls, l’aigua està representada de forma irracional, influït encara pels convencionalismes medievals.24. Les noces de Cana.25. La resurrecció de Llàtzer. L’actitud d’autoritat i fermesa de Crist contrasta amb la sorpresa dels observadors i deixebles. La figura de Llàtzer destaca entre la resta.26. Entrada triomfal de Jesús a Jerusalem.27. L’expulsió dels mercaders del temple. Els sacerdots murmuren entre ells. Els últims mercaders marxen i uns nens busquen refugi en els deixebles. Els animals salten lliures. El gest de Crist és violent i ferm.28.(Escena a l’arc de l’oratori) Els sacerdots i fariseus convencen a Judes de Trair a Jesús. Aquest és representat amb un dimoni negre al darrere i aguantant una bossa d’or a les mans.

Page 12: Cappella scrovegni

29. L’Últim Sopar.30. Jesús renta els peus als seus deixebles en el mateix escenari de l’Últim Sopar. Pere es tira la roba amunt amb una mà, i l’altra la porta al cap, com no creient el que Jesús li esposa.31. El prendiment de Crist i el petó de Judes. Pere talla una orella a un soldat. És de nit, com mostren les torxes enceses. La multitud omple la pintura. Al centre, Judes envolta amb el seu mantell Jesús, que se'l mira amb dignitat. La mirada del traïdor és de plena malícia.32. Crist davant Caifàs. Aquest assegut, es trenca les vestidures en senyal de ràbia i enuig. Crist és presentat de cara, i sembla haver perdut tota la seva força anterior. L’habitació sembla fosca, amb només una finestra mig oberta i una torxa il·luminant-la.33. Les burles a Jesús. Aquest apareix feble, envoltat per un mantell “reial” i escarnit per tothom.34. Camí del Calvari. Apareix sol a la dreta de la pintura. Dues figures al seu voltant donen sensació d’avançar, amb la multitud que segueix darrere, i acaben de passar la Porta Daurada de la ciutat. Maria és aturada per algú a l’esquerra de l’obra.

Page 13: Cappella scrovegni

35.La Crucifixió. La Verge cau defallida. La Magdalena està als peus de Jesús, amb el mantell caigut. A la dreta els soldats es barallen per la túnica de Crist. Al cel una munió d’àngels voltant de la creu.36.La lamentació per la mort de Crist.37.La Resurrecció (Noli me tangere).38.L’Ascenció.39.La Pentecosta. L’escena es desenvolupa en un espai que correspon al gòtic contemporani al de Giotto.

Page 14: Cappella scrovegni

• Prudència

• Fortalesa

• Temprança

• Justícia

• Fe

• Caritat

• Esperança

Page 15: Cappella scrovegni

• Desesperació

• Enveja

• Infidelitat

• Injustícia

• Ira

• Inconstància

• Bogeria

Page 16: Cappella scrovegni

Ocupa tot el mur de la porta d’entrada. Al centre hi ha la figura de Crist en Majestat en una mandorla i voltat d’àngels. A cada costat seu els 12 apòstols, i per damunt una gran multitud d’àngels.A baix, separats per una gran creu, els escollits a la dreta de crist i els condemnats a la seva esquerra.Sota la creu el donant Enrico Scrovegni, fent donació de la capella a les tres Maries.

Page 17: Cappella scrovegni

Giotto té característiques de l’estil bizantí del seu mestre Cimabue, que també li va servir de model en les composicions solemnes i la rigidesa i simetria formals. Va usar pa d’or en les aureoles dels sants, com era típic del gòtic sienès.Influït per les noves teories franciscanes de valoració de la natura, Giotto va impulsar un nou estil, anomenat avui italogòtic, que va establir les bases de l’estil renaixentista. Va substituir al fons daurat per paisatges i arquitectures que evidenciaven la seva voluntat de crear nous efectes espacials, va donar als personatges una major corporeïtat- que és fruit de l’estudi anatòmic- i es va preocupar, alhora, de representar-ne els estats d’ànim mitjançant el gest i l’expressió.