OO
Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències de la
Comunicació,
Periodisme. Producció, expressió i disseny en premsa impartida pel
docent teòric Daniel Tena i pel docent pràctic Jordi Colet
"#$"%&' () *"+&,%&' -./0/1/2,3
45"1'03)
,/"1%25056%'
Grup G1Dd
Ana López 105 Anna Prats 106
Maria Ramon 107 Sònia Peralta 108
- Infogràfic
- Paràgraf modern
Una nueva revolución tecnológica
L a vocación aeroespacial de Barcelo- na no es nueva, pero ha
cambiado de planteamientos y se presenta en la actualidad como una
interesan- te experiencia en la que se combi-
nan la investigación científica puntera y la posibilidad de
participar económicamente en una de las tecnologías que marcarán el
fu- turo. Si hace unos diez años la idea era cola- borar en
macroproyectos como el Ariane, ahora el objetivo es intervenir en
lo que los especialistas han denominado «democrati-
zación del espacio». Es decir, la propulsión de lo que se conoce
como nanosatélites en el new space, la franja estratosférica más
próxi- ma a la Tierra, liberada para usos civiles. Esta nueva
alternativa, accesible y relativamente barata en cuanto a la
inversión necesaria pa- ra ponerla en marcha, se basa en el
concepto de aprovechar la tecnología ya existente (en los móviles,
por ejemplo) para adaptarla a los llamados cubesats, pequeños
satélites de com- ponentes miniaturizados que, trabajando
conjuntamente o en enjambre, pueden pro-
porcionar nuevos avances al servicio de la ciudadanía. Barcelona, a
través del ayunta- miento (Barcelona Activa) y en colaboración con
la Agencia Espacial Europea, pone en marcha una incubadora
empresarial en la UPC de Castelldefels, impulsa el Centre de
Tecnologies i Aplicacions y ve nacer la Comu- nitat New Space.
Proyectos públicos e inicia- tivas privadas que deben convertir la
ciudad y el área metropolitana en un centro de inno-
vación de primer nivel. Y que ratifican la vo- cación puntera
de la capital catalana.
N unca en la historia de la demo- cracia española se había
registra- do un fenómeno como el que es- tá protagonizando Podemos.
Nunca una fuerza política con
tan poco recorrido a sus espaldas y con una sola comparecencia
electoral –los comicios europeos de mayo– había generado tanta ex-
pectación, traducida en esperanzas para muchos e inquietud para
otros, menos nu- merosos pero más poderosos. Y es que tam- poco
nunca en la España posterior a 1977 la situación política se había
deteriorado tan- to como lo está hoy, cuando la mayoría de expertos
dan por amortizado el sistema y plantean la necesidad urgente de
reformar- lo a fondo. Es por eso que, más allá de los in- dudables
méritos del grupo que lidera Pablo Iglesias, la eclosión electoral
que le vatici- nan todos los estudios demoscópicos tiene una
relación directa con la incapacidad de los partidos tradicionales
para dar respues-
La opinión del diario se expresa solo en los editoriales. Los
artículos exponen posturas personales.
Podemos, en el centro de atención tas a la crisis del modelo de
representación emanado de la transición. Una crisis que, en el caso
de Catalunya, lo es también del vín- culo con España. El casi
seguro adelanto de las autonómicas ha obligado a Podemos a decidir
que concurrirá a ellas con una lista propia, y aunque de momento
mantiene ge- néricamente que los catalanes tienen dere- cho a
decidir su futuro, tarde o temprano de- berá definirse sobre el
independentismo. La irrupción de Podemos fue vista con un
regocijo poco disimulado por el PP, que creía
que eso acabaría de debilitar a un PSOE que se encuentra en su peor
momento. Pero el continuado ascenso de Podemos en las en- cuestas
indica claramente que el ensancha- miento de su base sociológica se
debe a que también concita numerosas simpatías en- tre votantes del
PP. Algunos estudios inclu- so le dan como ganador en unas
elecciones generales, lo que sería una convulsión polí- tica de
enorme magnitud. Pero la respuesta de quienes temen esa posibilidad
–hoy por hoy, una simple hipótesis especulativa– no puede consistir
en descalificar genérica- mente a Podemos acusándolo de populis-
mo, sino en intentar recuperar la confianza ciudadana perdida. Es
decir, deben ser pro- positivos en lugar de reactivos, porque el
dis- curso del catastrofismo ya no puede generar adhesiones. En
todo caso, eso no exonera a Podemos de la obligación de que sus
pro- puestas sean claras, creíbles y realizables. No es lo mismo la
ilusión que la utopía.
Las grandes expectativas
electorales del grupo de Iglesias obligan a PP y PSOE a
actuar
para recuperar adhesiones
Animus iocandi Ferreres
Este docente catalán lleva 25 años en la Universidad Politécnica de
Ca- lifornia, donde ha sido pionero en los nanosatélites, una
tecnología que tiene un muy amplio recorrido y sobre la que
Barcelona se dispone a apostar. «Es una oportunidad pa- ra
competir», subraya. 3Pág. 4
Jordi
Puig-Suari
EEEE
El simulacro de elecciones libres ce- lebrado ayer en la
autodenomina- da República Popular de Donetsk dio el esperado
abrumador triunfo al candidato del Kremlin, Aleksan- dr
Zajarchenko. La maniobra no contribuye a disminuir la tensión entre
Ucrania y Rusia. 3Pág. 13
Vladímir
Putin
EEEE
El joven cineasta preside Compac- to, una cooperativa cultural
audio- visual cuyos miembros combinan los proyectos propios y
los trabajos para terceros, terreno en el que han conseguido
campañas de importan- tes compañías. 3Pág. 24
Aritz
Cirbián
EEEE
Varios colectivos gitanos han toma- do la iniciativa para
protestar por el hecho de que la última edición del diccionario de
la Real Academia Española mantiene acepciones pe- yorativas
del término que designa a esa etnia. 3Pág. 26
María José
EEEE
La vigésima edición de la muestra dedicada al cómic japonés ha sido
un nuevo éxito. El récord de 130.000 visitantes permite
augurar larga vi- da al salón, que busca la manera de aumentar el
espacio cara a futuras convocatorias. 3Pág. 65
Carles
Santamaria
EEEE
plísimo. Entrada en vi- gor: un mes, con los nue- vos
funcionarios y estruc- turando un plan marco de acción basado en
las experiencias previas. 3. Tribunal de Cuen- tas.
Cumplir con su pro- pia ley y dar de baja a to- do el personal que
no sea de carrera, salvo las se- cretarías (dos por cargo) del
presidente, de su je- fe de gabinete, de los 12 consejeros, fiscal
y secre- tario general. Plazo de ejecución: un mes. 4.
Imputaciones ju- diciales confirmadas: si se es funcionario,
de ca- rrera o eventual, suspen- sión; si se es cargo electo,
dimisión; si se es particu- lar, interdicción de rela- ciones de
cualquier tipo con cualquier adminis- tración. Para los agentes
públicos, acuerdo entre partidos o, en su defecto, decreto ley;
para los privados, refor- ma de las leyes de contratación pú- blica
por decreto ley. Plazo de ejecu- ción: un mes
5. Revocación inmediata de la consulta de 28/4/2014 de la
Direc- ción General de Tributos, que per- mite a los partidos
políticos, en una más que peculiar interpretación de su ley de
financiación, que tengan condición de legales las donaciones
ilegales de los particulares. Habrá que levantar actas de
comprobación de los últimos cuatro ejercicios a to- dos los
partidos y sindicatos; así sus bases tributarias estarán conforma-
das solo con medios legales y no con interpretaciones
privilegiadas. En-
Decálogo de choque anticorrupción Resulta innecesario plantear
cambios en las leyes penales porque las actuales están bien
ajustadas
N os invade un tsunami de corrupción. Ya es una corrupción sisté-
mica. No solo es corrup- ción añeja, sino que es
nueva. Lo demuestra la operación Púnica, encabezada por
Francisco
Granados. El único consuelo es que se trata de corrupción política
(diri- gentes y altos funcionarios) y no ad- ministrativa
(funcionarios). Se ha- bla de cambiar leyes, en especial las
penales. Innecesario: las vigentes ya están, en general, bien
ajustadas. Fa- llan medios y alguna forma de traba- jar.
Propongo aquí un decálogo de medidas de choque con su calenda- rio
de ejecución, siendo deseable im- plantarlo por unanimidad.
1. Adscripción permanente y en exclusiva (bajo dependencia de
jue- ces) de inspectores de Hacienda, in- terventores públicos y
agentes poli- ciales especializados. Es insoporta- ble que un
análisis contable tarde 10 veces más que el cumplimento en el
extranjero de una comisión rogato- ria. Entrada en vigor: 15
días.
2. Investigación en paralelo a las diligencias penales –tal
como esta- blece la ley– del patrimonio de los presuntos
infractores y beneficia- rios, para fijar su responsabilidad civil.
A tal fin, cabe comisionar a funcionarios no judiciales con ple- na
autonomía. Las garantías inque- brantables del proceso penal no son
las mismas que rigen en los procesos de naturaleza civil; el juego
de las presunciones, por ejemplo, es am-
trada en vigor: inmediata 6. Asesores: cargos de
confianza que trufan la Administración; unos seguramente
necesarios, la mayo- ría, no; son personal partidario que paga las
administraciones en lugar de sus propios partidos. Sus contra- tos
y nombramientos han de ser can- celados. Implementación: al ser
per- sonal de confianza, inmediata.
7. Ante la existencia de informe no favorable o negativo de
secreta- rios, interventores y depositarios municipales, el
expediente admi- nistrativo en cuestión ha de ser pa- ralizado o
rectificado hasta que re- sulte conforme; su aprobación ha de
realizarla el pleno de la corpo-
ración, mencionando en un aviso previo que ha sido objeto de esa
re- visión. Implementación por decre- to ley: un mes.
8. Publicación en las webs de todos los organismos públicos de
las declaraciones de renta de sus directivos de los últimos cuatro
años, así como la intervención en la actividad que hayan tenido an-
tes del ingreso en la función pú- blica el cónyuge, la pareja y los
fa- miliares hasta el cuarto grado. Im- plementación por decreto
ley: dos meses. 9. Publicación en la web corpo- rativa
de cada empresa concesio- naria de las administraciones pú- blicas
de todos los contratos cele- brados en los últimos cuatro años con
cualquiera de ellas, sea cual sea su finalidad y coste, con men-
ción tanto de las empresas subsi- diarias y vinculadas como de las
uniones temporales de empresas (UTE) y joint ventures.
10. Habilitaciones y transferen- cias de créditos necesarios
para es- tas reformas: tramitación de las le- yes pertinentes
por procedimiento de urgencia. Plazo: un mes.
Es altamente improbable lo que propongo. No por falta de base ju-
rídica, sino porque en este final de régimen nuestros dirigentes
re- cuerdan a los momificados lores en sus escaños de aquella ácida
pe- lícula de Peter Medak, de 1972, La clase dominante. Si se
indemniza a la plataforma Castor por decreto ley, no hay nada de
más urgente nece- sidad que reaccionar a la emergen- cia de la
plaga de la corrupción.H
Catedrático de Derecho Penal (UB). Inves-
tigador del grupo Estrategias Preventivas
y Reactivas contra la Corrupción.
JOAN J.
Queralt
Nuestros dirigentes recuerdan a los momificados lores del filme ‘La
clase dominante’, de Medak
LEONARD BEARD
La degradación de la política en España
P edro Arriola pasa por ser el principal asesor del presidente
Mariano Ra-
joy sobre las grandes co- rrientes de opinión en
la
sociedad española, que son las que deben orientar las políticas
guber- namentales. Un estratega que ya ase- soró, con éxito al
principio, a José
María Aznar en su periodo de jefe del Ejecutivo
(1996-2004). Arriola fue el inspirador de darle
protagonismo a Pablo Iglesias y al incipiente movi- miento de
Podemos como fórmula para dinamitar la renovación en el PSOE, en el
momento en el que Alfre-
do Pérez Rubalcaba estaba a punto de arrojar la toalla. Los
dirigentes del PP no debían entrar en polémica ni con Madina, ni
con Valenciano, ni con Sánchez. Había que darle cuar-
debate a unos frikis ( Arriola dixit ) in-
ofensivos, que dan muy bien en las tertulias con Francisco
Marhuenda. La enésima operación del mago de la sociología en la
Moncloa parecía un éxito. El PSOE no levantaba cabeza, cada vez más
identificado como par- tido de la casta, y Podemos
aparecía como una fuerza radical condena- da a competir con IU por
el voto de izquierdas y con UPD y Ciudadanos por el voto
regeneracionista. Opera- ción redonda para el PP.
Dominio de los medios
El error de Arriola fue no calibrar que los chicos de
las camisas a cua- dros estaban conectando con am- plias capas
sociales merced a un do- minio de los medios audiovisuales y
de las redes sociales muy superior al de los partidos
tradicionales. Pe- ro no solo eso. La propuesta de Po- demos
entraba como un misil en una sociedad golpeada por la crisis
y estupefacta ante la falta de reac- ción a los incesantes
escándalos de corrupción. Arriola ha corregido el tiro.
Aho- ra la consigna que se escucha en las tertulias es que si gana
Podemos no volveremos a votar porque ins- taurarán un régimen
bolivariano- leninista en el que desaparecerá la libertad de prensa
y la oposición se- rá condenada al ostracismo. ¡Que viene el
lobo! Pero el lobo ha llega- do para Arriola en el
terreno que más domina, el de las encuestas.
El error de Pedro Arriola
@JuanchoDumall
telillo al chico de la coleta que sale tanto en La Sexta.
Era una forma de ningunear a los rivales naturales del PP, los
socialis- tas, y colocar como adversarios en el
La clave
DIRECTOR ADJUNTO
La rueda
JOSÉ A.
Sorolla
E n el debate soberanista, tanto los partidarios de la unidad de
España co- mo los que apoyan la in- dependencia de Catalun-
ya utilizan a menudo argumentos falaces.Mariano
Rajoy suele repetir que España es la nación más anti-
gua de Europa, afirmación que his- toriadores nada partidarios de
la fragmentación del Estado desmien- ten con sus trabajos y sus
publica- ciones. Entre los independentistas se propaga últimamente
la idea de que la Constitución de 1978 no tie- ne el valor que
desde el otro bando se le otorga porque fue elaborada bajo la
tutela de los militares. Así lo afirmó, por ejemplo, el represen-
tante de la ANC en el último progra- ma de TV-3 .Cat.
Quien asegura tal cosa o no vi- vió la transición o
tergiversa la his- toria para adecuarla a sus intere- ses
políticos. Es indudable que una parte del Ejército español no ha-
bía asumido los valores democrá- ticos en 1978, como se demostró en
el golpe de Estado del 23 de febre-
ro de 1981, pero de ahí a decir que la Constitución fue redactada
bajo la amenaza militar va un largo tre- cho. ¿Alguien se imagina
que si los militares hubieran tenido que dar su visto bueno a la
Constitución se habría introducido el término na-
cionalidades, fruto de la constancia y del trabajo, sobre
todo, de Miquel
Roca y de Jordi Solé Tura? La Constitución ha quedado
en diversos aspectos desfasada, entre ellos en la cuestión
territorial. La Constitución de 1978 debe refor- marse, pero no por
el absurdo ar- gumento de que hay una parte de la población que no
la votó sino por- que es preciso adaptarla a las nue- vas
realidades políticas surgidas en 36 años. La Constitución de EEUU
data de 1776 y en 238 años se han introducido 27 enmiendas, la
últi- ma importante –mayoría de edad electoral a los 18 años-- hace
ya 43 años. En Francia ha habido 24 re- toques en 56 años. La
reforma de la Constitución, pues, no debe dar miedo y es necesaria,
pero eso no autoriza a tergiversar su origen. H
La Carta Magna debe revisarse, pero eso no implica tergiversar cómo
se fraguó
© El PeriódicodeCatalunya. Todos los derechos reservados.
Estapublicaciónes parauso exclusivamentepersonaly se
prohíbesureproducción, distribución, transformacióny
usoparapress-clipping.
Arracada: dit de la posició del text al voltant d’una imatge, és a
dir, la contorneja. Font:
http://perugrafico.com/diccionario-de-artes-graficas-diseno-y-afines.php
Avanttítol: línia de cos més petit que el títol i col!locada
per sobre seu. Sol indicar la localització geogràfica o temporal.
Font: http://wikimedios.wikidot.com/antetitulo
Capçalera: és la part superior de la portada on s’inclou el nom del
diari, la ciutat on s’edita, la data i el nombre de pàgines.
Font:http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/42/cd/recursos_glosario/index.h
tml
Cintillo: avanttítols que pretenen englobar diferents textos
corresponents a un mateix tema. S’utilitzarà un dels dos elements:
o l’avanttítol o el cintillo. Poden aparèixer acompanyats d’un
símbol gràfic, d’oracions o també d’expressions molt curtes que
donen coherència a un conjunt de continguts del mateix tema. Font:
SABÉS TURMO, Fernando, VERÓN LASSA, José Juan (2006). La
eficàcia de lo
sencillo: introducción a la práctica del periodismo. Sevilla;
Zamora: Comunicación Social
Crèdits text: Autor del text d’una publicació, ja sigui
notícia, reportatge, columna d’opinió o altres. Poden anar després
del titular i abans del cos de la notícia o al final d’aquesta.
Depenent de l’espai o de la importància de la notícia o l’autor,
els crèdits van acompanyats d’una fotografia de l’autor/a. Font
pròpia
Crèdits il!lustració: Informació sobre l’autor o font de la
il!lustració. Es troba al final del peu de foto, normalment en
negreta per destacar-ho del text del peu. Font pròpia
Columna de text: Cada una de les parts en què es divideix
verticalment una pàgina d’una publicació impresa. Segons sigui el
disseny del diari, es dividirà en tres, quatre o cinc columnes en
les quals s’incorporen els textos periodístics. Font:
http://recursos.cnice.mec.es/media/prensa/extras/glosariogen.html
Columna d’opinió: Es un espai fix i periòdic que acostuma a estar a
càrrec d’un periodista o d’una persona especialitzada en un tema,
com un metge, un científic o un esportista. Es tracta també d’un
text subjectiu, ja que expressa un punt de vista davant d’un fet
d’actualitat, i aquest no ha de coincidir necessàriament amb la
línia ideològica del diari o revista. Trobem dos tipus de columnes
d’opinió
2. Columna de tema: no està a càrrec d’un sol columnista, sinó de
diversos, que donen la seva opinió sobre un mateix tema (esport,
política, salut, etc.)
Font: FONTDEVILA, Santiago (2010). Aprendre llengua i
literatura. Bloc de llengua i
literatura catalanes per a estudiants d’ESO i Batxillerat .
Fuente electrònica: en línia. En
https://aprendrellengua.wordpress.com/tag/columna-dopinio/
Corondell: És una ratlla vertical que en tipografia es col !loca
per ajudar a separar les columnes de text. En els papers fets a mà
s’anomena corondell a les ratlles verticals més clares que es poden
veure a besllum, que són les marques dels fils metàl!lics emprats
en la seva fabricació. Font: glosariografico.com
Data: Text normalment ubicat a la capçalera del diari o
publicació que el situa en el temps. És la data de publicació. Font
pròpia
Desglossat: Part o subtema d’una notícia que es tracta a part.
Font: Diccionari Enciclopèdia Catalana
Destacat: És un element de disseny que serveix per ressaltar o
destacar frases o conceptes d’una notícia. S’ubica en mig de la
massa gris de text amb una tipografia més gran que la de la
notícia. Normalment, té dos objectius: trencar amb el gris per fer
la pàgina agradable i atraure al lector. Font: MARTÍNEZ, Franciso
(2004) La titulación en la prensa. Argentina: Universidad Nacional
de La Plata
Falsa Columna: És aquella columna que té una amplada diferent
a la resta de columnes d’una maqueta. És un recurs que s’utilitza a
l’hora de fer per exemple un tall informatiu, però convé no abusar
d’ell. Font: http://www.glosariografico.com/columna_falsa
Filets: En composició manual era una làmina de coure que tenia la
mateixa alçada que els tipus de la impremta que imprimia una o mes
ratlles. A la fotocomposicio son cintes adhesives de plàstic per
donar mes o menys contrast o força. Els filets poden separar totes
les columnes (corondell) com si fos un element integrat al disseny
de la pagina o es pot utilitzar com a separació dels diferents
elements informatius. Podem trobar molts tipus de filets alguns
són: el filet fi (imprimeix una ratlla de " a 1 punt de
gruix), el filet seminegre (imprimeix una línia una mica més
gruixuda que la fina (entre 1 i 2), el filet negre (línia entre 2 i
3 punts) o el de mitjacanya (dues ratlles, una fina i una altra
seminegra). Font: MARTINEZ DE SOUSA, Jose (2005). Manual de edicion
y autoedicion. Madrid: Pirámide. Font: CANGA LAREQUI, Jesús (1994).
El diseño periodístico en Prensa diari. Barcelona: Comunicación
Bosch
Fotografia b/n: Tipus d’imatge que es caracteritza per l’absència
de color degut a la química que empra, només es composa d’halurs de
plata. Font pròpia
Fotografia color: és una divisió de l’art de la fotografia que
sorgeix de la tècnica de rebel!lat de les imatges en color. A
diferència del blanc i negre, ja no reprodueix la realitat en
escala de grisos sinó que plasma el color de l’objecte, persona i/o
paisatge retratat. Font pròpia
Il!lustració siluetejada: il!lustració en la qual ha estat separada
la imatge del fons. Font:
nuevasimagenes.es/servicios/postproduccion-fotografica/silueteado-de-
imagenes/
Il!lustració ploma o línia: Il!lustracions fetes a mà per un
dibuixant. Font:
http://www.urv.cat/media/upload/arxius/urv/normes.pdf
Infogràfic: Peça que informa a través de dibuixos, gràfics,
esquemes, estadístiques i representacions. Font:
http://www.monografias.com/trabajos59/la-infografia/la-infografia.shtml
Inicial o Capitular: Dit d’aquella lletra de mida superior tant a
les minúscules com a les majúscules. Van sempre al principi d’un
article, paràgraf o columna. Prové del llatí ‘capita’ i
significava: cap, capítol o començament. Font:
http://designtbrsgraphic.wordpress.com/2011/12/10/las-capitulares/
Lead: És la part fonamental de la noticia. És el primer
paràgraf d’informació de la noticia i en el que hem d’aconseguir
que el lector segueixi llegint la noticia. Font:
http://rlemus0875.wordpress.com/2009/05/21/glosario-de-terminos-periodisticos/
Línia vídua i orfe: La línia vídua és la línia final d’un paràgraf
situada al començament de la columna. És un error tipogràfic greu
que s’ha d’intentar evitar. Si no hi hagués altre remei, es pot
deixar sempre que ocupi l’ample de la composició per tal de
dissimular l’efecte. La línia orfe és la línia de començament d’un
paràgraf que queda al final d’una columna. També es considera un
error tipogràfic greu. Font: glosariografico.com
Línia curta: la línia curta és aquella que no ocupa l’ample de la
columna. Tant la línia vídua com la línia orfe són línies curtes.
Font: SERRA Y OLIVERES, Antonio (1852) El arte de la tipografía
española. Madrid: Librería de D. Eduardo Oliveras.
Medianil: En una publicació de dos o més fulls, la zona on es
doblega el paper. A vegades, per extensió, el marge interior entre
el text o imatges i el medianil en sí. Font:
glosariografico.com
molt clars, concisos, directes i sobretot d’actualitat. Una noticia
normalment reflexa un fet que trenca la rutina del dia a dia. La
noticia és un fet treballat al que se li dóna forma i que es dóna a
conèixer amb una estructura pròpia. Alguns dels elements importants
que s’han de tenir en compte alhora de valorar un fet com a noticia
són: que sigui actual, impactant, proper, que hagi generat
conflicte, estrany, etc. Font: SABÉS TURMO, Fernando, VERÓN LASSA,
José Juan (2006). La eficàcia de lo
sencillo: introducción a la práctica del periodismo. Sevilla;
Zamora: Comunicación Social
Peu de foto o de fotografia: Explicació del que es pot veure a la
fotografia, no del que resulta obvi sinó de la història que hi ha
darrera i també del lloc on es va prendre. Normalment va acompanyat
de la font d’on s’ha extret o de l’autor. Font: Llibre d’Estil de
El País
Paràgraf quebrat: És la forma més natural de la composició, per ser
la més semblant a l’escriptura manual. Els renglons arrenquen del
marge esquerre i es dóna el mateix espai entre totes les paraules.
En conseqüència, els paràgrafs queden igualats en el costat
esquerre i irregulars en el costat dret.
Font:http://www.wikilengua.org/index.php/Párrafo_(diseño)#P.C3.A1rrafo_en_bloque
Paràgraf en bloc o justificat: El paràgraf en bloc o justificat es
dóna quan aquest no té ni sangries ni línies curtes, sinó que està
format per línies de la mateixa longitud formant un “bloc”.
Font:http://www.wikilengua.org/index.php/Párrafo_(diseño)#P.C3.A1rrafo_en_bloque
Paràgraf modern: El paràgraf modern sorgeix en el primer terç
d’aquest segle suggerit per Jan Tschindold i altres importants
dissenyadors a partir del manifest de La Nova Tipografia i proposa
l’eliminació d’allò superflu, com la sangria, ja que deixant
l’última línia curta és suficient per indicar que el paràgraf ja ha
acabat.
Font:http://www.wikilengua.org/index.php/Párrafo_(diseño)#P.C3.A1rrafo_en_bloque
Punt de lectura: Un punt de lectura o atenció de lectura és un
element gràfic que permet captar l’atenció del lector per
encaminar-lo a l’inici de la lectura d’un text. També es pot
considerar un punt de lectura o atenció a la lectura quan es col
!loquen al final d’un text per indicar que la peça informativa ha
finalitzat. Font pròpia
Requadre: És el marc realitzat entorn a una informació. Ocupa part
de l’espai de la columna, i per tant els textos són més llargs
perquè entren menys caràcters per línia. S’utilitzen amb l’objectiu
de relacionar els textos, els titulars i les fotografies que
pertanyen a un mateix bloc informatiu. Font pròpia
Secció: cadascuna de les parts en què es divideix una
agència o mitjà d’informació. Font:
http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/42/cd/recursos_glosario/index.html
Subtítol: Títol secundari que va sota el títol principal. Aporta
informació complementària i ampliada del títol principal. El seu ús
permet atraure l’atenció i l’interès del lector. La mida de lletra
del subtítol és inferior a la del títol principal. Font:
http://www.glosariografico.com/subtitulo
Sumari o Índex: recull un avanç d’algunes informacions i articles
que el lector encontrarà a l’interior del diari. Alguns diaris
substitueixen el sumari per un índex de les seccions. Aquest índex
o sumari pot situar-se tant a la columna d’entrada com a la
sortida. Hi ha diaris que, en comptes de sumari, dediquen la part
inferior de la portada a inserir notícies breus, indicant la pàgina
interior on es desenvolupen. Font
http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/113/cd/prensa_escrita/modulo_1/3_b
_3.htm
Titular : Títol principal d’un article. El seu objectiu és
informar i atraure l’atenció dels lectors. Pot ser informatiu,
expressiu o temàtic. També s’anomena Headline. Font:
http://www.designary.es/definiciones-t/
Feu servir aquest document com a mostra i per fer els vostres
càlculs: podeu esborrar els exemples. fórmula
ULL en esborrar les fórmules
VISUALITAT
EN PORTADA Baix = 0
PERIÒDIC DATA PÀG. FOTO TITOL SECCIÓ SUBS. TEMA CODI PERIÒDIC DATA
PÀG. unitats en la portada
unitats objecte d'estudi
QUANTITAT POSICIÓ
La Razón 19-10-2014 Portada, 24, 25 i 26 Sí "Podemos soy yo" España
"Iglesias quiere ser el único secretario general del partido,
mientras Echenique apuesta por tres miembros. El 27 de ocubre se
conocerá el programa ganador"
"La nueva casta política" 1 LR La Razón 19-oct-14 PORTADA 2 1 0,5
1
El Mundo 19-10-2014 Portada, 8, 9 i 10 Sí "Iglesias proclama que es
el único capaz de ganar a Rajoy y Sánchez"
E sp añ a " De fi en de qu e s u m od el o d e u n liderazgo
personalista y fuerte es el más 'eficaz'"
No el classifica en cap tema
2 EM El Mundo 19-oct-14 PORTADA 9 1 0,11111111 1
El País 19-10-2014 Portada, 13 i 34 Sí "Iglesias apela a la mayoría
para 'ocupar la centralidad del tablero'"
E sp añ a " El lí de r d e Po de mo s a fi rm a q ue los que no
tengan apoyos internos se apartarán"
No el classifica en cap tema
té molt color= 1 té alguna cosa de color= ,8
mida paper fórmula té b/n = 6 fórmula fórmula fórmula
en mm té alguna cosa b/n=2
VISUALITAT
Dalt = 1 en mm en mm en mm2 en mm
valors comuns als diaris
mm2 en mm en mm en mm2 no té rés= 0 EN PÀGINA Baix = 0 valors
comuns
alt de la pàgina
ample de la pàgina
ample de la unitat
PERIÒDIC DATA PÀG. unitats en la pàgina
unitats del tema objecte d'estudi
Q UA NT IT AT P OS IC IÓ a lt de la pàgina
ample de la pàgina
àrea pàgina alt de la unitat
350 284 99400 200,77 188,85 37915,4145 0,3814428 1 1 0,7203607 La
Razón 19-oct-14 24 3 2 0,66666667 1 350 284 99400 300
370 289 106930 185,5 141,02 26159,21 0 ,24463864 1 1 0,588937438 El
Mundo 19-oct-14 8 3 1 0,33333333 1 370 289 106930 318,3
fórmula
fórmula
número de lletres i espais en una línia
si polsacions per línia és igual al valor de legible (amb 10%
d'error = 1) fórmula
1 abecedari i mig
en mm en mm2 té alguna cosa b/n=.2
LEGIBILITAT reste = 0 reste =0 rodona = 1 alineació esquerra o
modern = 1
1 = pròxim a la norma
no té rés= 0 en titolar COS en titolar MIDA reste = 0 resta = 0 0 =
no ajustat a la norma
ample de la unitat
PERIÒDIC DATA PÀG. cos més gran de la pàgina
cos titolar unitat
FACTOR DE COS
polsacions per linia en titolar
L EG lB LE F ac to r d e polsacions
FACTOR DE MIDA
F ON T J US TI FI CA CI Ó L EG IB IL ITAT
269,85 80955 0,8 1 1 0,870275822 La Razón 19-oct-14 24 58 58 1 0 0
19 19 1 0,66666667 1 1 1
245,2 78047,16 0,7 0,8 0,8 0,72 El Mundo 19-oct-14 8 60 60 1 1 1 33
33 1 1,0 1 1 1
169,7 41157,341 0,8 1 1 0,84 El País 19-oct-14 13 40 40 1 0 0 34 34
1 0,7 1 1 1
0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
5
0 = TITOL I TEXT
1 si està entre 1,5 i 2 alfabets
0,5 = 2 O 3 ELEMENTS DIFERENTS
fórmula fórmula fórmula fórmula
TITOL Línies QUANTITAT DE LÍNIES
E XT ENS IÓ VAL OR 1 VA LOR 2 FAC TO R EXTENSIÓ
ELELEMENTS AUXILIARS
RELLEVÀNCIA TEXTUAL
Resultats generals
Anàlisi formal
Per realitzar aquest assaig, havíem de buscar en els mitjans
notícies del nou
partit polític Podemos, liderat pel mediàtic Pablo Iglesias.
Després de fullejar
els diferents diaris, ens vam decantar per els diaris: La Razón, El
Mundo y El
País, triant-ne l’edició del dia 19 d’Octubre de 2014. Vam
decantar-nos per
aquestes tres capçaleres concretes perquè cercàvem la màxima
homogeneïtat
possible entre les publicacions. Per això totes tres reuneixen una
sèrie de
característiques comunes: són de tirada estatal, editats a Madrid,
diaris i de
caràcter generalista.
Quant a l’espai que dediquen a Podemos els diferents diaris,
podem veure que
és bastant semblant i equitatiu a tots ells. La Razón hi
dedica tres pàgines,
igual que El Mundo, mentre que El País n’hi dedica dues. Val a
dir que ens
hem dedicat a la notícia estricta i que hem deixat de banda els
diversos articles
d’opinió que cada diari incorporava sobre Podemos. En aquest
sentit,
independentment de la informació que hi apareix, podem dir que
l’espai que
dediquen aquestes tres publicacions és gairebé el mateix. Tots tres
diaris
incorporen una fotografia a l’article de Podemos que ajuda a
contextualitzar i a
donar color a la pàgina. Tots els diaris i revistes juguen amb els
colors per a fer
les seves pàgines més visuals, i en aquest cas ofereixen un recurs
visual més
perquè un possible comprador es decanti per aquest diari en comptes
de per
un altre. En el cas que no hi hagués fotografia quedaria molt poc
visual i
atractiu de cara a qui es plantegés llegir-ho. Seria, a primer cop
d’ull, una
massa de text enorme que ocupa tota la pàgina. Per tant, concloem
que en
aquest sentit també en surten ben parats els tres diaris. Tots tres
diaris
inclouen aquesta notícia a la portada i a pàgines interiors del
diari. En el cas de
la secció que ocupa la notícia en els diferents diaris, semblen
haver-se posat
d’acord, ja que tots tres l’emmarquen dins la secció “Espanya”,
secció on es
tracten els temes que abasten tot l’àmbit nacional.
A l’hora de titular la peça, La Razón opta per un
titular interpretatiu :“Podemos
soy yo”. Si només llegíssim el titular no sabríem de què tracta la
notícia. En
canvi, en els casos d’El Mundo i El País, queda força més clar el
missatge que
volen transmetre: “Iglesias proclama que es el único capaz de ganar
a Rajoy y
Sánchez " i “Iglesias apela a la mayoría para 'ocupar la
centralidad del tablero” .
Hi ha una gran diferència entre aquests titulars i el de La Razón
perquè
aquests aporten dades concretes que ajuden al lector a intuir de
quin tema
tracta la informació de la notícia. El País, per la seva banda, tot
i ser clar,
requereix un coneixement previ del tema per a que el lector
entengui només
llegint el titular de què va la notícia. Els sots títols funcionen
en els tres casos
com una ampliació de la informació del títol.
Un cop analitzats aquests elements, passarem a analitzar l’estat
estètic
d’aquests tres diaris a partir de les dades que hem recollit al
Excel. En primer
lloc, La Razón té un alt de pàgina de 350 mm d’alçada per 284 mm
d’amplada.
La portada inclou dues unitats formatives, de les quals només una
fa
7
referencia al objecte d’estudi. La nostra unitat d’estudi té una
llargada de 200
mm i una amplada de 188 mm. El cos més gran de la pàgina correspon
al
titular, el qual té 19 pulsacions per línia . Quant a
intel!ligibilitat, la mida de les
lletres és estàndard i està alineat a l’esquerra. Finalment, té 0,5
d’elements
auxiliars ja que té de dos a tres elements.
El Mundo, per la seva banda, té un alt de pàgina de 370 mm i una
amplada de
pàgina de 289 mm. La portada inclou 9 unitats formatives, de les
quals tant
sols una fa referència al objecte d’estudi. La nostra unitat té una
llargada
de 185 mm i una amplada de 141 mm. El cos més gran que s’utilitza
correspon
a el titular, el qual té 33 pulsacions per línia. Quant a
intel!ligibilitat, la mida de
les lletres és estàndard, igual que a La Razón i es troba
alineat a l’esquerra
també. Finalment té 0,5 de elements auxiliars, ja que té de dos a
tres elements.
En darrer terme, El País, té un alt de pàgina de 273 mm i una
amplada de
pàgina de 184 mm. La portada inclou 7 unitats formatives, de les
quals només
una fa referència a l’objecte d’estudi. La nostra unitat té una
llargària de 142
mm i una amplada de 106 mm. El cos més gran que s’utilitza
correspon al
titular, el qual té 34 pulsacions per línia. Quant a
intel!ligibilitat, la mida de les
lletres és de la mateixa mida més o menys que la dels altres diaris
analitzats, i
està alineat a l’esquerra també. Per acabar, té també 0,5 de
elements auxiliars
ja que té de dos a tres elements.
Com a conclusió del nostre objecte d’estudi podem concretar que La
Razón
tindria el disseny més eficient amb un 0,5 de mitjana quant a
l’objecte d’estudi,
la rellevància en pàgina més optima seria també pel diari La
Razón amb un
0,87 de mitjana i finalment, pel que fa a la rellevància en la
portada, la més
adient fóra també La Razón amb un mitjana de 0,72.
8
C 2014-2015 – 1 S
U Aò B
Tot mitjà imprès o gràfic, degut als avenços tecnològics dels
darrers temps, necessita realitzar missatges més eficients (Tena,
1998: 73). La qüestió és com aconseguir que ho siguin. Quan al
lector se li presenten dues publicacions diferents, sempre tindrà
més preferència per una que no per una altra. Aquest fenomen es pot
explicar mitjançant el concepte d’Estat Estètic , entès com la
formulació visual del missatge que proporciona al receptor
percepcions visuals que li provoquen una actitud de preferència
front el producte gràfic (Tena, 1998: 20). En aquest assaig
s’analitzarà el concepte d’Estat Estètic juntament amb el de
Preferència i Visualitat i la seva importància en l’enteniment del
disseny gràfic en relació amb el públic usuari dels mitjans de
comunicació.
L’Estat Estètic neix amb la necessitat de crear una teoria que
intenta ser objectiva amb el tractament visual de la informació en
els mitjans de comunicació. Mentre que el contingut que aporta la
comunicació sempre ha estat un objecte d’estudi bastant comú en els
grans teòrics de la comunicació, la forma en què es presenta
aquesta informació sempre s’ha catalogat com a més subjectiva i,
per tant, no tenia un mètode concret d’estudi.
Allò que fa que el lector prefereixi un diari i rebutgi un
altre pel seu disseny o la forma en què s’estructuren les
informacions a un mitjà s’anomena Preferència. La preferència és
l’elecció de determinats elements de la pàgina o de determinades
publicacions que el lector escull en detriment d’altres.
(Tena:1998, 22).
A més, Tena proposa un tercer concepte anomenat Visualitat,
definit com la capacitat que té la composició gràfica i els
elements que la integren per atreure l’atenció del lector (Tena:
1998, 23).
Altres teòrics parlen del concepte de llegibilitat, però
aquest està més centrat en tractar el “problema de lectura lineal”,
mentre que l’Estat Estètic, la preferència i la visualitat
“s’ocupen de la lectura global” (Tena: 1998, 75).
Segons la Teoria de Gestalt, model de referència perceptiu en la
tipografia, la percepció és la forma en la qual el receptor capta
la informació. Per tant, és evident que per que una publicació
cridi l’atenció del lector li ha d’impressionar d’alguna forma
mitjançant la seva estètica.
Del model de captació que proposa Daniel Tena en la seva tesi Estat
estètic, una nova proposta metodològica al voltant de la
investigació científica sobre els mitjans impresos, se’n desprenen
tres fases:
La fase d’exploració, on es reben els estímuls visuals tenint en
compte que el receptor prioritza les informacions que rep segons
criteris culturals, socials i històrics; una segona fase que
anomena selecció, en la qual el receptor escull els estímuls més
destacats (i és on l’estat estètic determina quin element es
converteix en el centre d’atenció del lector); i una darrera fase
anomenada atenció, que es guia pels aspectes de caire cognitiu, i
posant especial atenció a la llegibilitat.
19
En els tres diaris que hem analitzat (La Razón, El Mundo i El País)
hem observat que cada un té un disseny diferent a simple vista,
així com jerarquitzacions, destacats i organitzacions diferents de
la informació. Tot i així, en analitzar profundament la mesura de
les unitats informatives, les fotografies, l’extensió, la mida de
les unitats, etc. hem pogut observar que els tres s’assemblaven
molt tractant una mateixa notícia. És a dir, que per molt que
siguin tres diaris diferents, no canvien molt a l’hora de presentar
estèticament les informacions, mentre que sí que ho fan amb els
continguts.
Tal com conclou Tena a la seva tesi, el comportament del receptor
en la seva experimentació respon als elements formals de la pàgina,
és a dir, respon a l’estat estètic, però no podem assegurar que
aquest estat estètic no depengui d’una variable subjectiva, que
segueix tenint un paper fonamental en la comunicació i és
l’encarregada de posar en marxa estímuls i percepcions.
També m’agradaria destacar la idea de que el disseny de la part
formal en els mitjans impresos requereix d’un major coneixement
dels efectes del missatge en aquests receptors, cosa que permet fer
l’Estat Estètic. Que permet ser el representant dels gustos de
l’audiència, que és la part més important per qualsevol editor o
creador, i aconseguir dades de les preferències d’aquest públic en
relació al disseny que més li atreu, és un assoliment en l’àmbit
del disseny.
Com a conclusions, m’agradaria remarcar que, sense treure
importància a tots els avantatges que té conèixer el concepte de
l’Estat Estètic en quant a la forma d’una publicació, que és en el
primer en què es fixa un lector (és el que ven) i per tant s’ha de
procurar cuidar al mil!límetre, no ens hem d’oblidar que el que més
premia el lector és el seu fons, el contingut, una informació de
qualitat, ja que un diari que no tingui mitjans per aconseguir un
disseny acurat i efectiu, pot cridar més l’atenció que un diari que
el tingui degut al missatge que transmet, que es basa en informació
veraç i que connecta amb la població.
Encara així, hi haurà lectors que no es dirigiran a aquelles
publicacions que no aconsegueixin, per dir-ho en termes del Daniel
Tena, un Estat Estètic més “agradable” a la vista. És a dir, que
des de la redacció d’un diari, mitjançant destacats o una
tipografia que cridi l’atenció, es podrà dirigir al lector cap a la
informació que en certa manera li interessi al diari, l’anunciant o
una part d’un article. Per tant, també hi pot haver una espècie de
“manipulació” en quant a que són els dissenyadors els que trien
allò que mirarà el lector, allà a on haurà de dirigir la mirada,
sense que aquest en sigui plenament conscient o fins i tot
totalment inconscient.
Per tant, segons la meva opinió, crec que fa falta una educació
dels lectors en quant al disseny gràfic, ja que hi ha moltes formes
de dirigir aquesta atenció, i les persones haurien de prendre
consciència de que el disseny respon a una intencionalitat i
haurien de ser conscients d’aquesta a l’hora de llegir un diari o
una revista.
20
TENA, D. (2003), La Comunicación Persuasiva. Anàlisi num.
30
TENA, D. (1998), La influencia de la composición gráfica en la
elección de un bloque de texto escrito. Tesi doctoral. Universitat
Autònoma de Barcelona. Bellaterra. Departament de Comunicació
Audiovisual i Publicitat.
TENA, D. (1998) Una nueva propuesta metodológica en torno a la
investigación científica sobre los medios impresos: El Estado
Estético [en línia]
http://www.ehu.es/zer/hemeroteca/pdfs/zer06-10-tena.pdf
TENA, D. (2011) Diseñar para comunicar , Bosch,
Barcelona
21
678"6)1$# #7+"%'#/ 9+$:%'6)1$ 6;# 5)1)(%'/
• <; :1% 2(%*% =:"1>)1%' • ?):@ +AB")57 CDE
FGFHIE ?%1$#
JK%(+)'71%L • M71$%+$)@ *"()+$%N*"()+$%/+%$ •
O():@ P ):(7#
• CP X45"1)# #)6X()
• HF #)++"71#@ Q#2(%1$ )' 3'E M76:1"$%$ ."()+$%E 9' X): *)'
+%1,E \"(%''#E B7*% %' 6,1E M(:[''%E 06X()##"71#E O7+% Z(76%E
QVX()##"71#E -% 01*"()+$%
• \%=:)$% 3V% ^)$% X)( %'5_ )V$)(1 % '% ()*%++", " )1+%(()5%$
*) 6%=:)$%+",/
• O%X)( *) I` 5(/ • <7$ )' *"%(" ^)$ %6Z +7'7(/
• <"X75(%3%@ o !"#$%#&' M%Xa%')(%
o )&#&"* +,%-$ % ./01-".2'
#:Zb$7'# o 3."#4-&# 5%67&8'<)V$ Z%#) •
!"1S)$)# % '% #)++", *Rc:67(E
O7+% K(76%
-% ."()+$%/ M71215:$#
• d)$# ()'')8%1$# *U%+$:%'"$%$E "1*)X)1*)1$6)1$ *) '% #)8%
:Z"+%+", 5)75(43+%/ !"#", X7'e2+% *U)#=:)(()#/
• OfB<9.9 O)# 67'$ "6X7($%1$ *) '% "6%$5) 5(43+%E %+7#$:6%
% *71%( "6X7($41+"% % ()X7($%$5)# " $()Z%''# *U"18)#25%+",/
."##)1S%*7( )V$)(1
Afganesos Chiies cremant ahir una bandera dels Estats Units. El
secretari de Defensa insinúa possibles repressions militars si la
tensió i els atacs a les embaixades nord americanes
continuen.
La Xina es converteix en una arma electoral entre Obama i
Romney El president denuncia Pequín davant l’OMC a
causa dels subsidis a l’automòbil
Comerç (OMC). L’Administració Obama considera que Pequín subsidia
il·legalment l’exportació d’automòbils i també de com- ponents
d’automòbils. Aquests subsidis, segons Washington, distorsionen el
mercat i propor- cionen als fabricants xinesos un “avantatge
injust” davant els seus competidors. En altres paraules, en ajudar
als seus fabricants, la Xina provoca acomiadaments als Estats
Units. Per què Ohio? Per què ara? Ohio, a l’Oest Mitjà és
alitat que el president triés ahir un miting a Ohio peer
anunciar
una demanda contra la Xina da- vant l’Organització Mundial
del
La Xina s’ha convertit en una arma llancívola entre els candidats a
les eleccions presidencials del 6 de novembre. Tant el demòcrata
Barack Obama com el republicà Mitt Romney han demostrat, en les
seves trajectories pública i privada, el seu convenciment que la
potència asiàtica és un soci necessari per als Estats Units. Però
tant el president com el seu rival es lliuren aquests dies a una
competició més populista per arrencar vots. No és casu-
!"# %& '()'*#+&, -++) ./)01 2)/3+
Identifcador: 106
ANNA PRATS, Tokio
Grups de manifestants a l’Afga- nistan, el Pakistan, L’indonèsia i
la India van marxar ahir cridant “Mort als Estats Units en noves
protestes que tenen la pel·lícula blasfema sobre Mahoma com a
pretext. Al Pakistan i va haver dos morts.
La policia india va disparar ga- sos lacrimògens i canons d’aigua
per dispersar els mil·lers de ma- nifestants que es van amuntegar
davant l’ambaixada dels Estats Units a Bombay. A Kabul, entre un
mil·ler i 4.000 manifestants segons dades molt dispars de la
policia afganesa, van prendre els carrers, van calar foc a
automòbils i comerços i van llançar pedres contra la policia (una
vintena d’agents van resultar ferits) i contra la base del Estats
Units de Camp Phoenix. “Defensarem el nostre profeta ns que tinguem
sang sobre el cos, no deixarem que ningú l’insulti —va dir un ma-
nifestant a la capital afganesa. Els nord-americans hauran de pagar
el seu deshonor”.
D’altre banda, la policia del gegant asiàtic i nombrosos mit-
jans de comunicació van fer una crida a la calma als
manifestants i a evitar els repetits, i cada cop més importants,
atacs contra les empreses d’aquest pais. També van ser detinguts un
centenar de sospitosos.
Les companyies
indies tanquen
aldarulls greus
Pugna a la campanya per liderar la defensa dels llocs de treball
amenaçats per la deslocalització
! LA VANGUARDIA P O L Í T I C A DIJOUS, 05 DE NOVEMBRE
DE 2012
0110 !2034
.;=9;>? @;776=A;4=8<
.B= A76==:C =;D76 E6<=:4F:? GH:7 0I==:8 J8 8K648L87 8
M:4<N4O:8 OP8A<:987 =849:;4= 69;4QK:R>6=' K64576 >4=
K:< A6=R>67= 7>==;= 564:64 A76J:=5 877:D87 8R>6=58 K8S
5:48O8 8 <6= 8:TU6= O6 <6= O:=A>58S O6= :<<6= 8
A>45 A67 A6=987SH:? V6= autoritats fneses reclamen insistenS
5K645 8 .;=9;> R>6 T6=5:;4: 8KD K;O6789:C <6=
76:J:4O:989:;4= A67
6J:587 KB= D7;5= O6 J:;<W49:8 9;K 6<= OP8R>6=5 98A O6
=65K848 A8=S =85? +<= +=585= %4:5= :4=564 <6= O>6=
A;5W49:6= 6>7;A66= 8 D>=987 >48 =;75:O8 46T;9:8O8
8< <:5:T: R>6 6<= 64X7;458?
!6=A7B= OP>4 98A O6 =65K848 A7;S 58T;4:5Y85 A67 K84:X6=589:;4=
K><S titudinàries en què van aorar els
A:5Z;7= D7;5= 845:7>==;= O6 <6= I<5:S K6= OW98O6='
0I==:8 =6KD<8 R>6 H8 :4:9:85 <8 =6T;48 X8=6 O6
<P6=5785WT:8 64 <8 O:=A>58 R>6 5B 8KD M:4<N4O:8
=;D76 <P87[:AW<8T O6=H8D:585 O6 <6=
:<<6= O6 V8 06>4:C' R>6 6<= 7>==;= 84;K6464
\7;J;X?
GH:7 .;=9;> J8 8K648L87 O6 A;=87 64 K87[8 >48 D8567:8
O6 76S A76=N<:6= 69;4QK:R>6= 9 ;4578 M:4S <N4O:8 =:
4; 769;4=:O678 <8 9;KA78 O6 576= OP8R>6<<= :<<;5=
8<= A7;A:658S ris fnesos. L’avís el va transmetre 8 578JB= O6
<P6O:9:C :4567489:;48< el diari Pravda, l’òrgan ofcial
del
A875:5 9;K>4:=58? +< A875:5 +=585 8=S =64]8<8 R>6
.;=9;> 769;7767N 8 <6= K6=>76= O6 765;7=:C =: <8
O:=A>58
A67=:=56:[?
+< 7;585:> 8J:=8 R>6 A;O7:64 =;75:7S46 8X6958O6= N766=
69;4QK:S R>6= K;<5 :KA;75845=' 9;K 878 <8 indústria i les
fnances, així com 6< 9;K67L O6 ^K8567:8<= 6=5785WT:9=
:KA;75845=_' 64 8<`<>=:C 8 <6= 56776= 7876=? &C4
K:4678<= :KA76=9:4O:D<6=
A67 6<8D;787 A7;O>956= OP8<58 5694;S <;T:8' :
6<= Z89:K645= 4;KB= 6= 57;S
D64 64 8D>4ON49:8 8 0I==:8? " RU6=5:;48 =: M:4<N4O:8
6=587:8
O:=A;=8O8 8 5;7487 8 A67O76 >48 dècada de creixement, o fns i
tot O>6=' 8 98>=8 O6<= 6X6956= OP8R>6=58
T>6778 69;4QK:98? GKD 8R>6=58 76S X67W49:8 8 <6= OW98O6=
A67O>O6=' 6< O:87: a78JO8 6= 76K>458 8 <8 57:A<6
crisi borsària, Inmobiliaria i fnanS 9678 R>6 6= J8 O6=6498O6487
8 M:4S <N4O:8 8 9;K64L8K645= O6<= 4;78458 : R>6
OP8<6=H;76= 64LN 4; H8 8:[6985 98A' 64<<8L845 97:=: :
7696==:;4=? +< 7;585:> H; 76D<8 =>D785<<845
R>6 ^64 <6= <<>:56= 76<85:J6= 8 <8 =;D:784:8
56S 77:5;7:8<' =: M:4<N4O:8 9;45:4>8 8KD <6=
A7;J;989:;4=' 0I==:8 6KA764O7N <8 D858<<8_?
%48 T>6778 64 R>W M:4<N4O:8 5B' A;==:D<6K645'
<6= O6 A67O76' Z8 R>6 0I==:8 B= 6< =6> A7:K67 =;9:
9;K67S 9:8<' K64576 R>6 A67 8< T6T845 6=<8>'
<P87[:AW<8T 7>= 4;KB= B= 6< 567967'
A67 O877678 OP+>7;A8 : 6<= +%G? ,; ;D=5845 8:[Q'
O6 K;K645 6<
boicot antifnés sembla que ja s’ha A;=85 64 K87[8' =:
4; O6 K84678 ofcial si a la pràctica. La televisió 7>==8 H8
98496<`<85 <8 A>D<:9:585 O6 productes fnesos
als tres principals @848<=' : >4 O6<= 576= T784= T7>A=
OP8TW49:6= O6 J:85T6= H8 98496<b<85 6<= J:85T6=
;7T84:5Y85= 8 <P87[:AW<8T fnés.
" 64K:T OP8R>6=58 97:=:' 8H:7 0I=S sia va obrir un altre anc
quan va donar per acabat el període de veda
A6=R>678? %4= K:< J8:[6<<= 6= O:=S A;=8J64
8 =8<A87 8H:7 98A 8 8R>6<<6= :<<6=' 7:R>6= 64
769>7=;= 485>78<= : H:O7;987D>7=? +<= >4= A67
A6=987 : 6<= 8<576= A67 76:J:4O:987 <8 =;D:78S 4:8
489:;48<?
23+445 +6789:;65
-(+./01' ,& 23,,&'
+,14 %&,-5,'%' '
-+(%(+ 6+.+750&'
Atacs a interessos fnesos a Rússia. Els grans magatzems fnesos
Svarvard van ser saquejats ahir a la ciutat russa de Smolensk, a la
regió d’Irkutsk a
l’est del país.
L’èxit del nou tractament quirúrgic prenatal
Barcelona omple els carrers deors aquesta tardor +,-./ 0 1 2
Es calcula que 200.000 pensionistes “falsos” no paguen els
medicaments u
Sanitat descobreix aquestes irregularitats en creuar dades
de la Seguretat Social, Sanitat i Hisenda
u La ministra de Sanitat, Ana Mato quali ca la
situació com a “frau” 34567,81 00 9 0!
!"#$%&# (" )* +,-./.* (" 01" es modifcarà l’IVA reduït "+
*)21+# $%,(1/-"#3 1+ (.* ("#$%&# ") 4,5"%+ /"+-%*) 5* *+1+/.*%
-*67& 01" "#-1(.* eliminar la desgravació fscal
$"% )* /,6$%* (" 5.5"+(* 8*7.-1*)3 *.9: /,6 )* /%"*/.;
d’impostos mediambientals. En defnitiva, el Ministeri d’Hisenda i
Administra< /.,+# =>7).01"#3 (.%.2.- $"% Cristòbal Montoro,
està (,+*+- 1+* $"+#*(* * -,-# ")# .6$,#-,#3 -*+- (.%"/-"# /,6
.+(.%"/-"#3 *67 (,# ,7?"/-.1#@ .+/%"6"+-*% )* %"/*1(*/.;
$"% 6.%*% (" 01*(%*% ")# /,6$-"# . .+-"+-*% /,6$).% amb
l’objectiu de dèfcit per al 2013 compromès amb A%1##")B)"# (") C3DE
. #"21.% *) $"1 (" )* ))"-%* )"# %"/,6*< +*/.,+# 01" "# 5*+
"6"-%" ("# de el Fons Monetari Interna< cional (FMI) i la
Comissió Europea per a Espanya..
/: ;)<&(= 8&=>(?: &*
(&@:?=>&A? >)>* &:*
9B@)*>)*
ANNA PRATS / EFE
ANNA PRATS / EFE
El Govern reobre el debat sobre la legislació comercial n El
Ministeri d’Economia dona un pas cap a la llibertat d’horaris
permetent l’apertura de fns a deu diumenges l’any
n S’expliciten per primera vegada criteris per que les
autonomies defneixin zones turístiques
/84C4D,1 #$
Gallardón declara que no arriba a nal de mes 34567,81 0$
El Barça s’imposa amb un 5-0 front el Reial Madrid
/H34.7H #! 9
!"#$%&'&
(
!" $% &'()*+,-. &. /0$%1 ".2 *-.,3""3&(-.2 4 ."2
*-.,3""3&(-2 &. 536-4)( 7*38 5.-9:*+3 ;36 464)43- "3 <+.
93223-43 3 "3 =42*>-43 )(? "3 ;3@3 ?A2 ""3-@3 3 "'!2*3* .2936B("
&.2 &. "3 &.?()-C)438 !" $D &'()*+,-.1
E3F("+?638)3*1 +63 9"3*3G H(-?3 )-.3&3 9.- .2*+&436*2
&. 9.-4(&42?. &. "3 I64;.-24*3* J+*>6(?3 &.
K3-)."(63 ;3 .2*-.63- ." &()+?.6*3" 2(,-. "3 2.;3 ""+4*31
3)(?936B36* ."2 *-.,3""3&(-2 4 )39*+-36* *(* ." <+. ;36
;4+-.8 J" &()+?.6*3" "'.<+49 &. E3F("+?638 )3* 3)(?936B3
3"2 *-.,3""3&(-2 &. 536-4G )( &+-36* *(*.2 ".2
?364H.2*3)4(62 4 ""+4*.21 *36* 3 K3-)."(63 )(? 3 L3&-4&1 4
=( &.4M.6 9"32?3* .6 3<+.2*3 (,-3 <+. .2 9(* ;.+-.
@-3*+N*3?.6* 3 "3 2.;3 9"363 O.,8 J-31 $% ?.2(2 &. ""+4*31 "3
9"36*3 &. 536-4)( =3 *(-63* 3 (,-4- ".2 2.;.2 9(-*.28P2 "3 ;3@3
?A2 ""3-@3 9-(&+N&3 .6 ."2 Q"*4?2 R0 36B28 S(* ;3 )(?.6T3-
3?, +63 2+29.624U &. )(6*-3)*.2 4 +6 !VW <+. ;3 -.&+N-
"3 9"36*4""3 &. %X$ *-.,3""3&(-2 3 $Y%8 7U"3?.6* /Y *-.G
,3""3&(-2 2'=36 -.46)(-9(-3* 3)*+3"?.6* 3 "3 9(23&3 .6
?3-M3 &. ".2 462*3"Z"3)4(628 E3 -.2G *3 .6)3-3 .2 *-(,3
3H.)*3&3 9.- "'.M9.&4.6*
&. -.@+"3)4U *.?9(-3" &'()+93)4U1 <+. "'.?9-.23 39"4)3
&.2 &." [+"4(" 93223*8 I63 936)3-*3 -.23 3 "'.6*-3&3
\]64?( )(?G 93^.-(21 "3 "+)=3 24@+._1 [3 <+. "3 `.6.-3"4G *3* ;3
9-.2*3- 3 "'.2*4+ ;+4* ?4"4(62 &'.+-(2 3 "'.?9-.238 a.29-A2
&'+63 ""3-@3 ""+4*31 "'.?9-.23 ;3 9(-*3- 3" )(?4*A &. "3
HC,-4)3 3"2 *-4,+63"2 &.29-A2 &. )(624&.-3- <+. "3
;3@3 ;+"6.-3;3
"'3)(-& 3" <+3" ;36 3--4,3- ." $0 &'()*+,-. 3?, FFWW 4
I`S1 <+. -.2("43 "'4?93@3?.6* &. "3 6>?463 4 <+.
)(?9-(?.G *43 3" )(?4*: 3 &.2)(6;()3- "'3*+-1 <+. ."2
246&4)3*2 =3;4.6 )(?:2 \H-3+ &. "".4_ .6 363- 3?9"436* ."2
?(*4+2 &. ;3@3 4 <+. .M.-)4-.6 ." 2.+ &-.* 3?,
\46*4?4&3)4U 4 ;4(":6)43_ 2(,-. els companys. Però al fnal, "3
[+*@.223 ;3 -.,+*[3- <+. "3 ;3@3 2+9(2C2 +6 46)(?9"4G ?.6*
&. "'3)(-& .6 )(624&.-3- que “l’àmbit del conicte no
3,3-)3;3 "3 -.2*3 &. ?(*4+2 &. )(6;()3*>-43 &. "3
;3@3_8 !6 2.@(6 ""()1 *3?,A -.,+*[C <+. ".2 3?9"43)4(62 &."2
?(G
*4+2 &. ;3@3 H(2246 6(;.2 )(6;()3*>-4.2 &. vaga, sino
que es devien a que el conicte "3,(-3" 363;3 .;("+)4(636* 4 9.-
*36* ;3 )(6G cloure que es tractava d’un “únic conicte "3,(-3"_ 4
;3 3,2("&-. *(*2 ."2 &.?36&3*2 9.- "'.?9-.23
536-4)(8\b( ?.'6 9.6.&.4M( &'=3;.- H(-?3* 93-* &."
)(?4*: &. ;3@31 .6)3-3 <+. ?'=3@46 &.29.&4*_
322.@+-3 L3-4 F3-?.6 S(--.21 +63 &. ".2 $X 9.-2(6.2 <+. .2
;36 )(6).6*-3- &4?.)-.2 93223* H-(6* 3 "3 9"36*3 &.
536-4)(8 a.29-A2 &. "3 ;3@3 464G )43&3 "'()*+,-. &.
/0$%1 H-(6* "'4?93@3?.6* &. 23"3-42 <+. ;3 3)3,3- .6 +6 !VW
<+. 3-3 2+?3 $%X &.29.&4*21 536-4)( ;3 36+6)43- "3
2.*?363 93223&3 <+. 3)3,3-C "'36B 3?, +6 -.2+"*3* ,-+*
9(24*4+ \9.- 9-4?.-3 ;.@3&3 .6 ?("*2 36B2_8
/,23 1$,+"22"/'$3 /, 4"#1" !,$*51." /, 6'7./"
!""! $%!&'
\!2*3;3 3 +63 -.+64U ;.N63" <+36 "3 ?.;3 2.)-.*C-43 .? ;3 *-+)3-
4 .? ;3 &4- e-.@4&(G -31 ;3@4 3" 2.+ 942 <+. "4 =36
.6*-3*'8 E3 9(-*3 -.,.6*3&31 &.2(-&-.1 ."2 ?.+2 .2*-42
9.-2(63"21 .M).9*. ".2 [(4.21 &.2393-.@+*2888 E3 2.623)4U ;3
2.- &. <+. ".2 )(2.2 <+. .2*3;3 H.6* )(? 3 -.@4&(-3
6( 3@-3&3;.6 4 =( ;34@ ;4+-.
)"3-3?.6* )(? +6 3;f21 +63 3?.63T38_ E'.MG-.@4&(-3 &.
F4+*3* g.""3 4 3-<+4*.)*3 h*i43- `(6ij".i -.)(-&3 3?, 36@QG
643 3<+.""2 36B2 <+. ;3 .2*3- 3 "'J[+6*3?.6*1 &." /00Y 3"
/0$01 3?, ." 93-*4* 2()43"42*38 \F-.43 <+. H.43 H3"*3 -.@+G
"3)4U1 +6 5"3 &'I2(2 9.- 3 3)(62.@+4- +6 .<+4"4,-4 .6*-. "3
;4&3 ;.N63" 4 ."2 6.@()428 k4 =3 +63 ;424U 2(,-. F4+*3*
g.""3 .2*-4)*3?.6* ?.-)36*4"8 !""2 &4+.6d A2 +6 ""() 9.-
H.- 6.@()428 l( &4)d A2 +6 ""() 9.- ;4+-._8 J" /0$0 .2 ;3
39-(;3- ." 5"3 &'I2(2 &. F4+G *3* g.""31 <+. 2+,2*4*+N3
3" &. "'36B /00X8 \J,362 &'3<+.2* 9"3 6( =4 =3;43
-.@+"3)4U 3 F4+*3* g.""38 !"2 *:)64)2 manipulaven i frmaven totes
".2 ""4):6)4.2 &. )(62*-+))4U 4
“Ells diuen: és un lloc per fer negocis.
Jo dic: és un lloc per viure”
8%.1"1 9,22" ' 2" /,3$,7.2"&%: 3"2;"17,
393-*3?.6*2 *+-f2*4)2_ .M9"4G )3 h*i43- &.2 &. "3 *.--3223
&. )323 2.;31 &.2 &'(6 .2 &4;423 "3 F3*.&-3"
&. K3-)."(638 !" 9"3 -.@+"3;3 ".2 3)*4;4*3*2 .)(6>?4<+.21
-.)(6.4M43 <+. 6( =4 *.64.6 )3,+&3 ?A2 =(*."2 3"
&42*-4)*. *.646* .6 )(?9*. <+. +6 /mn &."2 =(*."2 &.
*(*3 K3-)."(63 .2*36 3""C 4 <+. A2 ." &42*-4)*. 3?, ?A2
9"3).2 =(*.".-.2 o9-(9 &. /08000 9"3).2p8 5.- *36*1 *36)3;3 "3
9(-*3 3 "3 )(62*-+))4U &. ?A2 =(*."2 4 -.@+"3;3 ."2 393-*3?.6*2
*+-f2*4)28 J<+.2* 5"3 .2 ;3 H.- \3636* )323 9.-
)3231&.?3636* <+4 .-3 <+4 4 <+: 6.).224*3;3_8 5.->
." 5"3 .2*3;3 &.2*463* 3 2.- &.2*-+N* 9.- ."2 "(,G ,4.2
=(*.".-21 ."2 ?3*.4M(2 <+. ;36 &.4M3- +63 )3-*3 3 "3 ,Q2*43
&. h*i43- `(6ij".i 3?, +63 3?.63T3 &. ?(-*1 3 "'.2*4"
&."2 @C6@2*.-2 &. 9."Z"f)+"31 ."2 ?3*.4M(2 <+. ;36
.6*-3- 3 )323 2.;3 4 "4 ;36 -(,3-8 \b( .2*3;.6 3)(2*+G ?3*2 3
<+. ." 9("f*4) *46@+A2 "3 2.;3 ;()3)4U &. 2.-;.4 3"
)4+*3&C1 <+. -.@+"A2 4 )-.A2 -.@".2 &." [() .<+C64?.2
9.- *(*2 ."2 ;.N628 5.- 34M> ;36 -.,.6*3- "3 9(-*3 &. )323
?.;31 ." ?4223*@. .2*3;3 clar: tu et fques al meu ne G @()41 [(
.6*-( 3 )323 *.;3_8 h*i43- ;3 &4?4*4- 3,362 &. fnalitzar la
seva candidatura 4 =( ;3 H.- 9.- +63 )3+23 <+. .6)3-3 .2*C
9-().2236*G2. 3"2
[+*[3*2d "'=(*." &." 53"3+ &. "3 LQ24)38 q+36 .""3 ;3
;(".-
6.@3- "3 ""4):6)43 3 "'=(*."1 "'3")3"&. ;3 &4-G"4 <+.
"'=(*." .2 H3-438 h 3<+f A2 <+36 ;3 9-.2.6*3- "3 2.;3
&4?4224U 4 ;3 &.6+6)43- "'J[+6*3?.6*8 !" 5"3 &'I2(2 6(
;3 &+-3- ?A2 &. *-.2 36B28 J" /0$$ A2 F4I <+4 @+36B3 ".2
.".))4(62 ?+64)493"2 3?, S-432 )(? 3"G )3"&.8 J 93-*4-
&'3<+f1 .2 H36 una sèrie de “modifcacions” &." 5"3
&'I2(2 <+. 2'3)3,.6 39-(;36* 3 "'()*+,-. &. /0$%8 a364."
53-&(1 ?.?,-. 3)*4+ &. "3 r3-M3 g.N63" &. F4+*3*
g.""31 3?, 2(-* 2+9.-3 ."2 *-.6*3 36B2 9.-> [3 9(-*3 +6
*.-T &. "3 2.;3 ;4&3 ""+4*36* )(6*-3 "'322.*[3?.6* 4??(G
,4"43-4 ( ?(,,46@ 9.- 93-* &'=(*.".-2 4 9-4;3*2 4 &.H.6G
236* ."2 &-.*2 &."2 ;.N62 &." &42*-4)*.8 \!"2
&. F4I ;36 &4- <+. =3;4.6 H.* +6.2 ?(&4G fcacions
puntuals del Pla &'I2(2 &. /0$01 9.-> 34M> A2 H3"21
;36 H.- +6 6(+ 5"3 <+. .6 )(?9*.2 &. -.@+"3-1 H.43 *(* ."
)(6*-3-41 &.2-.G @+"3-_8 !6 a364."1 ?.6*-. ?'=( .M9"4)31
&4,+4M3 +6.2 "f64.2 9.- .M9"4)3-G ?. "3 2.;3 &42)(6H(-?4G
*3* *36* 3?, ." 5"3 &." /0$0 )(? ." &." /0$%8 \b(23"*-.2
;("f.? ?A21 9.-> .62 )(6G H(-?C;.? 9.-<+:
!"#$%&'&
)
!""! $%!&'
;f.? H.* 9.- 3)(62.@+4- +63 -.@+"3)4U 9.- F4+*3* g.""3_8 !" 5"3
&'I2(2 &. /0$%1 39-(G ;3* 3?, ."2 ;(*2 &. F4I 4 55 o4
3?, ."2 ;(*2 .6 )(6*-3 &. "3 -.2*3 &. H(-).2 9("f*4<+.2p
(,-. ." *.--.6B ;.&3* 4 9.-G
met construir hotels de fns 3 /00 =3,4*3)4(621 2(,-.*(* 3 "3
9.-4H:-43 &. F4+*3* g.""3s .M9(23 +63 (-G
)(?9*.2 &. -.@+"3-1 H3 *(* ." )(6*-3-41 &.2-.@+"3-_
&.?363 &42)+"9.2 9.- "'.6-.6(+ <+. ()324(6.6 +62 =(?.2
<+. [+@+.6 3" &>?4G 6( 3 "3 23"3 &." )(2*3*1 &462
." "()3" &. "'J22()43)4U &.
g.N62 &. F4+*3* g.""38 \!-3 +63 ""C2*4?3 <+. 3"@Q
<+. ;("@+A2 )(62*-+4- +6 =(G *." 6( 9(@+A2 H.-G=(_8 l+36G J6*U6
7j6)=.i &. l+36 A2 ." ;4).9-.24&.6* &." )(62."" &."
a42*-4)*. &. F4+*3* g.""38 \!"2 =(*."2 <+. .2 9(&-36
)(62*-+4- 2U6 ?f64?21 [3 <+. =36 &. )(?9"4- +63 2:-4. &.
-.<+424*21 2'=3 &. H.- +6 9"3 .29.)43" &'+-,3642?. 9.-
*3" &. )(62.-;3- ." 93*-4?(64 =42*>-4)888 a. H.* &.2
&. <+. es va aprovar la modifcació &4-43 <+. 6( 2.
6'=3 )(62*-+N* )39_8 !" 5"3 &'I2(2 &. /0$01 34Mf )(? ." 5"3
!2*-3*:@4) &." *+-42?. &." ?3*.4M 36B1 -.)(G 6.4M43 ."
&42*-4)*. &. F4+*3* Vella com una zona massifG
)3&3 9." *+-42?.8 !" ).6*-.
&. K3-)."(63 ;3 -.,-.
“El pla d’usos de CiU en comptes de regular fa tot el contrari,
desregular”
&.63)4U &."2 393-*3?.6*2 *+-f2*4)2 .6 ,"()2 Q64)2 .6 +6
9.-f(&. &. m 36B2s 9-(G ?(+ ." )(?.-T <+. 3"@+62
qualifcarien d’elitista perjuG &4)36* ." )(?.-T
*-3&4)4(63"1 <+. .2*C 9".@36* &.@+* 3 la f de la
moratòria de la E".4 a'J--.6&3?.6*2 I-,362 oEJIps 4 .2 9.-?.*
"3 9-4;3*4*G i3)4U &." 93*-4?(64 )+"*+-3" &."
&42*-4)*.8 7.@(62 ".2 322()43)4(62 &. F4+*3* g.""31 "3
-.H(-?3 &." Pla va néixer amb un “dèfcit
!"#$%&'&
*
"'36B 93223* +62 Y1X ?4"4(62 &. *+-42*.21 9.-> H3 &+.2
&:)3&.2 3?, 2(-* 2+9.-3;3 ." ?4"4U8 J <+: .2 &.+
3<+.2* 46)-.?.6* *36 9-(G nunciat de turistes? Tothom conueix en
el &.*(636* &."2 l()2 W"f?94)2 &." t/8 J 93-*4-
&'3<+."" 36B .2 &U63 3 )(6:4M.- K3-)."(63 3--.+ &."
?U6 4 .2 )(?.6T3 3 ;.+-. )(? +6 3*-3)*4+ ?("* @-368 \!"2 *+-42*.2
,+2<+.6 932G 23-G2'=( ,A1 -."3M3-G2.1 363- 3 "3 9"3*[3_ .M9"4G
)3 l+36GJ6*U6 7j6)=.i8 \J 93-*4- &."2 l()21 .2 )(?.6).6 3
)(62*-+4- 9"3*@.2 4 )(?.6T3 3 3+@?.6*3- ." *+-42?.
.M9(6.6)43"?.6*_8 \J ".2 V3?,".2 [3 6( =4 ;4+ 646@Q1 64 2U6 +6 ""()
9.- 9322.[3-s 4 ." L.-)3* &. "3 K(G <+.-43 6( A2 +6 ""() (6
.2 9+@+4 )(?9-3- amb tranquil·litat”, així defneix la nova llei "3
9-.24&.6*3 &. "'J22()43)4U &. g.N62 &. F4+*3*
g.""31 L3-43 L328 I6 &."2 329.)*.2 &. la modifcació del Pla
d’Usos de 2013 que "3 r3-M3 g.N63" &. F4+*3* g.""3 ;3
&.6+6)43-1 entre d’altres, va ser la modifcació d’integrar .6
+6 9.-f(&. &. m 36B2 ."2 393-*3?.6*2 *+-f2*4)2 ".@3"2 .6
,"()2 Q64)2 (6 6( =4 ;42<+46 ;.N628 \!" 9-(,".?3 A2 <+. 6(
.M42*.4M.6 prou edifcis buits per acollir els més de 600
393-*3?.6*2 *+-f2*4)2 ".@3"28 5.- 34M> ;3? )(624&.-3- <+.
(,-4.6 "3 9(-*3 3" ?(,,46@ <+. ;3 93*4- &+-36* ?("*2 36B2 ."
&42*-4)*._1 .M9"4)3 a364." 53-&(8 \J<+.2* 9-(,".?3
&."2 393-*3?.6*2 *+-f2G
!"#$%&'&
+
,-
uFJH.)*3*2K(-6d !" 5"3 &'I2(2 9(23 ." ?3-) ".@3" 9.-
46)-.?.6*3- .6)3-3 ?A2 "'.M9"(*3)4U *+-f2*4)3 &. F4+*3* g.""3
v5-(+S+-42?.
u[3+?.)("",(64d !" 5"3 &'I2(2 &. F4+*3* g.""3 9-4(-4*i3 ."2
*+-42*.2 4 6( ."2 ;.N62
u=4@4643-(4@ K3-)."(631 +63 )4+*3* &. $8m008000 = 39-(M1 -.9
)3&3 36B ?A2 &. /D ?4"4(62 &. *+-42*.28 P2 34M>
2(2*.64,".w v5-(+S+-42?. v5-(+k(*."2
uFI5)4+*3*;.""3d F4I 4 55 =3+-4.6 &. -.*4-3- &. H(-?3
4??.&43*3 ." 5"3 &'I2(2 4 -.29.)*3- "3 ;("+6*3* &."2
;.N62 4 ;.N6.2 vF4+*3*g.""3
uFhId !" 6(+ 5"3 &'I2(2 &. F4+*3* g.""3 .6H(-*.4M
"'.<+4"4,-4 .6*-. ;.f 4 *+-42*3
uk4,364xd 5(-* g.""8 5"3 &'I2(28 5"3 53-3"Z"."8 5!Vh
K3-)."(6.*38 FhIG55 gWE!b c!V a! FhISJS g!EEJ Ib 5JVF S!LyShF
vF4+*3*g.""3V.,."$$?
REVISTA ACABADA.indd 27 13/1/15 10:37
2"%! 3
,*"2'# &040-*50, 05&0'$*6 7#"$' !*"0580 '
/%5*86 054*"8 2#-9:5*9 /#5'-06 /0"8; /%<#9
""#$%& '(&)*#"
41+#'(-%# &%1 )(*+$,%) 41( '5.&$%)3%). + #+ )(*+$$.6 *( #+
)(-.',+ /+1)7 *( '(01.) +41(',('
.&*.$+$.%&' $%8 + )(9():&$.+ + #5/%)+ *5%83#.)
+#01&+ *( #(' 370.&(' *(# 8.,;7<
3> *JKBE HG KGLK
3>3> "# KGLK (' 0(&()+)7 + 3+),.) *(#'
3)%0)+8(' /BA@DJDMK ND@H % EI0HDFG 'CHGJBOC
&,P6 &,Q B &&6 +8= (# 41+# 8>' ,+)* (' 9+)7
#+ R?STGK?ABU *( #(' 370.&('< ?('3($,(
+ #(' 3+)+1#(' 41( &% 3%*(& 9.01)+) *( 8+&()+ $%83#(,+
(& 9.&+#.,@+) 1&+ #A&.+B '(
&5+''(&C+#+ #+ $%&,.&1D,+, (& #+ #A&.+
'(02(&, + ,)+->' *51& OTBDCGK< "& (# $+' 41(
(#
,(E, 3(),+&C(&, + 1& $%&,.&01, $%&$)(,
$%&,.&1D (& 1& +#,)( 370.&+B +.EF
'5('3($.9.$+ +8= 1&+ MEGKL?G '.B (& $+&-.B (#
$%&,.&01, +$+=+ (& +41(##+ 8+,(.E+
370.&+B +.EF >' .&*.$+, +8= 1& @DRFG +#
9.&+# *(# ,(E,<
3>1> VD@R?K HG E? EEGK@?
3>1>3> 8BWDO@?MB?H I-(&.) J%%K
3>1>1> 8?R?CXH LM 31&,'
3>1>Y> 'CKG@EBCG?KH LN 31&,'
3>1>Z> "GK[ATE? F?JGH LN 31&,'
3>1>P> 0EBCG?ABU HGE KGLKH +#.&(+, +
#5('41())+
3>Y> /?@OGJ
3>Y>1> 'CMG@BD@H MP88
3>Y>Y> $@GKH LO88
3>Y>Z> *JSTG@@GH MP88
3>Z> !?@\O@?MJ
L<Q<M< 0EBCG?ABUH +#.&(+, + #5('41())+
3>P> $GJK?A?KJ
3>P>1> /BH?] MP 31&,'
3>P>Y> 'CKG@EBCG?K] MQ 31&,'
3>P>Z> 0EBCG?ABU HGE KGLKH +#.&(+, +
#5('41())+
3>Q>3> 8BWDO@?MB?] S).8()+ ##(,)+ +8= (# $%#%) *( #+
'($$.6 . #+ )(',+ &(0)(<
U+(,,(&'$/V(.#()<
3>Q>Z> 0EBCG?ABU HGE KGLKH I#.&(+, +
#5('41())+
3>^> ,TFK[KDEJ
3>^>1> /BH?] LM 31&,'
3>^>Y> 'CKG@EBCG?K] LQBQ 31&,'
3>^>Z> 0EBCG?ABU HGE KGLK] I#.&(+, +
#5('41())+
3>_> 8BKDEGKJ
3>_>Z> 0EBCG?ABU HGE KGLK] I#.&(+, +
#5('41())+
3>`> ,TR?@BH /. 9.01)(& ,)(' ,.,1#+)'
$%))('3%&(&,' + #(' ,)(' '($$.%&' (& 41:
'5(',)1$,1)+ #+ )(-.',+B 8+)$+,' +8= $%#%) =#+1 3() + S%#A,.$+B
-()* 3() + "'3%),' .
-()8(## 3() + ]%$.(,+,< ]5/. (83)+ #+ ,.3%#%0.+ ^)(8#.&B 41(
+,%)0+ -.'.=.#.,+, . 1&
&%,+=#( 9(, *.9()(&$.+#<
1> *JKBE HG E? W\OBC?
1>3> /BH? HG E? W\OBC?H MLPEMW\88 Y_1##
`.&aIQ[
1>1> -DRF@G HG ADETRCGJH N (& 370.&(' '(&+)'
. M (& 370.&(' 3+)(##'<
1>Y> 0RWE?H? HG E? ADETRC?H b1+& /. /+ *1('
$%#18&(' XOBMP 88 . 41+& &5/. /+ ,)('
OOBM\88<
1>P> -TRG@?ABU HG W\OBCGJH "E,().%) .&9().%)
1>Q> /?@OGJH "#' *(9.&.,' (& #5+3+),+,
L<N<
Y> &BK?ABDCJ
Y>3> 0TKD@B? HIBR?KOGH R+;%).,7).+8(&, 9%&,'
(E,()&('B ,%,(' $.,+*(' +*(41+*+8(&, +
=+.EB + #5('41())+ % + #+ *)(,+ *( #+ 9%,%<
Y>1> 0TKD@B? HGE KGLKH c%8 (&,)( (#' $.&$
8(8=)(' 41( 9%)8(& #+ )(-.',+ $)((& (#'
$%&,.&01,'B $+*+'$Z *( #+ '(-+ '($$.6B . (& 9+& #+
8+41(,+$.6B '5/+ *($.*., &% $.,+)
#5+1,%).+ *( $+*+ ,(E, .&*.-.*1+#8(&,< d('
(E,(&'.%&' (',+& $.,+*(' +# 9.&+# *(#'
+),.$#('<
Z> *JKBE HG EGJ BR?KOGJ
Z>3> /BH?H '(0%&' (# ,(E, *( 41: (' *.'3%'. .
#5(9($,( 41( (' -1#01. *%&+) +41(',+ '()7
8>' 0)+& % 8>' 3(,.,+< T8+,0(' +8= (',.# =.'(# + #('
$+&,%&+*('<
Z>1> &DED@H cRe^
Z>1>3> aJ HGE FE?CA B CGO@G] "' 3%*)7 1,.#.,@+) (#
J#+&$ . f(0)( 3()F 3)(9()(&,8(&,
#(' .8+,0(' /+1)+& *5(',+) (& $%#%)< I.EF >' *(01, +
41( #(' .8+,0(' (& $%#%) $).*(&
8>' #5+,(&$.6 +# 3Z=#.$<
Z>Y> !GTJ HG MDKDO@?MB?] "& $+' 41( .&,()(''.
3%'+) 3(1' *( 9%,% /+1)+& *( '(01.)
+41(',(' *.)($,).1'H
Z>Y>1> /BH?] W 31&,'
Z>Y>Y> 'CKG@EBCG?K] LL 31&,'
Z>Y>Z> 0EBCG?ABU HGE KGLKH I #5('41())+
P> !@GJGCK?ABU HG E? @GbBJK?
P>3> 8BWDEDOB? HG E? @GbBJK?] d%$+#
P>1> 8[KDE] JI?cTfg
P>Y> 8BWDEDOB?] ?(-.',+ *5.&9%)8+$.6 #%$+# (&9%$+*+
'%=)(,%, + )(3%),+,0(' . (&,)(-.',('
P>Z> !G@BDHBABK?K] J.8(&'1+# Y'.' &Z8()%' +
#5+&C[
P>P> 5EDA HG WTFEBA?ABU] J+)$(#%&+
P>Q> 8B@?H?] X<PPP (E(83#+)'
P>^> $BMTJBU] "& +#01&(' ##.=)().(' . 41.%'$'B
+,(&(1' . $+'+#'
P>_> !cFEBA ?E STd GJK\ GCMDA?H?
P>_>3> *H?K] I 41+#'(-%# (*+,B 8>' (&$+)+, + 1&
3Z=#.$ ;1-(&.# . +*1#,
P>_>1> &E?JJG JDAB?E] SZ=#.$ /(,()%0(&.B 3()F
8>' *.).0., + $#+''(' 8.,;+&(' .
8.,;+&(' =+.E(' +8= (',1*.'
P>`> *JK@?KdOB?]
P>`>3> !e,] T&9%)8+$.6 *( 3)%E.8.,+, *( #+ $.1,+, *(
J+)$(#%&+ (& (#' 78=.,' *(
#+ 3%#A,.$+B #+ $1#,1)+ . #5('3%),< d5+$,1+#.,+, &% >'
1& 9+$,%) .83%),+&, (& #('
&%,A$.(' *( #+ )(-.',+<
P>`>1> #FfGAKBTJ HG E? @GbBJK?] _() +)).=+) +#' #($,%)'
.&9%)8+$.6 '%=)( ,(8('
3%$ ,)+$,+,' (& +#,)(' 8.,;+&'H ('3%),' 8.&%).,+).'B
,(8(' '%$.+#'B 3%#A,.$+ *(
8%-.8(&,'B (,$<
P>`>Y> &DRWGKdCAB?] ?(-.',(' $%8 hi%-(&,j % hd+
`.)($,+j ,+8=> (' 31=#.41(&
(& #578=., *( J+)$(#%&+< `5+41(', 78=.,B '%8 (#'
Z&.$' 41( .&$%)3%)(8
('3%),'<
31=#.41(& +$,1+#8(&,<
P>`>P> *JKBE HG E? @GbBJK?] "',.# *.)($,(B '(&@.## *(
##(0.) 3() + 41+#'(-%#B (&$+)+
41( &% (&,(&01. 0+.)( *(#' ,(8(' 41( '5/.
3+)#(&<
P>`>Q> 0b?CK?KOGJ HG E? @GbBJK?] k)+$,+ ,)(' 78=.,'
Y('3%),'B '%$.(,+, . 3%#B 3()
,+&, +=+',(.E 1& 8()$+, 8>' +83#. 41( 31=#.$+$.%&'
('3($.+#.,@+*(' (& &%8>'
1& *(#' ,(8(' 41( (' ,)+$,(& + #+ )(-.',+<
P>`>^> $GJ?b?CK?KOGJ HG E? @GbBJK?] "# 9(, *( &%
$(&,)+)a'( Z&.$+8(&, (& 1& '%#
,(8+ 3%, ,+&, 9() 01+&C+) #($,%)' $%8 3()*)(5&<
k(&.8 3)%=#(8(' 3() +$$(*.)
+ *.',).=1$.%&' $%&-(&$.%&+#'< I)).=(8 +#'
#($,%)' 8.,;+&l+&, +#01&(' ##.=)().('B
+,(&(1' . $+'+#' Y('3($.9.$+, + #5+3+),+, *( *.',).=1$.6[
P>3g> &DCKBCOTKJ KGLKT?EJ
P>3g>3> ,GAABDCJ] m&+ '($$.6 3() + $+*+ 0)+& ,(8+
*(#' 41( ,)+$,+ #+ )(-.',+H
3%#A,.$+B $1#,1)+ . ('3%),<
P>3g>1> 2dCG@GJ] "&,)(-.',(' . )(3%),+,0('<
I),.$#(' ##+)0'< c%#18&(' =)(1'<
P>3g>Y> 2@\MBAJ B MDKDO@?MBGJ] _%,%0)+9.('
+=1&*+&,'B (& $%#%) . *( 41+#.,+,<
n)79.$'B $)%&%0)+8(' . ,+1#('
(-(&,1+#8(&,<
P>33> 5EBF@G HIGJKBE bBJT?E
P>33>3> &DCAGWKG ? K@?CJRGK@G] S+''.6 3()
,)+&'8(,)( *( 8+&()+ '.&$()+ .
'%#-(&, ,(8(' 3%$ ,)+$,+,' (& +#,)(' 8.,;+&' 3()F
(',+&, 8%#, $(&,)+,' (&
#578=., *( J+)$(#%&+
!"#$%&'("!
P>33>Y> 'R?KOG OEDF?E bBJT?E HG E? @GbBJK?] oPp ,(E, . QPp
.8+,0('< d+ .*(+ >'
41( '.01. 8%#, -.'1+# . +8= $%#%)' -.1'<
P>33>Z> !D@K?H?] T8+,0( '%=)( (# ,(8+ 8>' .83%),+&,
.q% .&,()(''+&, 3() +#
3Z=#.$B *(#' 3)%3%'+,' (& #(' *.9()(&,' '($$.%&' *( #+
)(-.',+
;1',.9.$+)
P>33>^> *EGRGCKJ HG ADCKBCThK?K] _.#(, '13().%) (&
9%)8+ *( @.0+a@+0+ + 8%*(
*( *($%)+$.6
P>31> &@BKG@BJ W@DHTAKBTJ]
P>31>3> !?WG@ D JTWD@K] `.0.,+# (& S`_ + #+ E+)E+ .
.83):'< "# 3(&;+, + #+ E+)E+
>' (# 8+,(.E 41( #5.83):'
P>31>Y< *CST?HG@C?ABUH d+ )(-.',+ '%),.).+ 0)+3+*+B 3()F
(& +41(', ,)(=+## #+
3)('(&,+)(8 +8= 91&*('<
8'#;,$3" "0+ I$&"/% I2%+J3
>2 $"2K2% " ?"$&,2'#"
6"$& ?,$1'0,. /, !'/,0 ?"$&,2'#"
8'#;,$3" "0+ >.7,#% M'/$N7.,O
GR3S"1, " ?"$&,2'#"
,-./ 0 /1-//2+
"567689: ;<= >6?><79< <8>6==@9A
.:5>@?6
BC ":5:D=<8 8@?E?@F<8 : 5<75<8<?9:5
Proposta de paraules sinònimes del concepte “Barcino”, paraula
llatina de la colònia romana que va
formar la ciutat de Barcelona: Condal, Barcelona, Ciutat, Cultura,
Història, Actualitat, Modernitat,
Exploració, País, Nació, Llibertat, Moviment, Créixer,
Descobrir.
2. Llista de text amb diferents tipograes possibles i
pertinents
GC &?;@>:5 <= 9<H9 :FI =: ==<95:
75<J<5@;:
!"#$%&' La lletra preferida és Little Snorlax . Per les
seves ca-
racterístiques tipogràques que recorden a la ciutat
de Barcelona, en quant a la seva vessant Modernis-
ta. Crec que és un tipus de tipograa que deneix
el caràcter de la ciutat.
!"#$%&'
Nº: 106
Havent escollit una tipograa de 85 punts, distància més gran entre
lletres és la que es dóna
entre la N i la O, mentre que la més petita és la que hi ha entre
la R i la C.
NC &?;@>:5 =: D?@9:9 8<=<>>@6?:;:
!"#$%&' OC (6F768@>@P ;<= 9<H9
Havent seleccionat la unitat de 2 punts de separació entre cada
lletra,