Download - Aparell respiratori i digestiu.

8/19/2019 Aparell respiratori i digestiu.

1/68

Aparell

Respiratori iDigestiuUnitat Didàctica 3r ESO

Autors: Karen Miyar RodríguezXavier Ruiz Bernat

Tutor: Marcel Costa Vila

Mentors: Santi TalensOriol Compte

Aprenentatge i Ensenyament de les

Ciències Naturals , curs 2015 – 2016

Màster en formació de professorat de

secundària. Especialitat de ciències

naturals.

Universitat Pompeu Fabra


2/68

Sistema digestiu i respiratori – 3r ESO

1

.

Contingut

PRESENTACIÓ ................................................................................................................................ 3

PROGRAMACIÓ DE LA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA ............................................................................. 5

1. Context .................................................................................................................................. 5

2. Competències ........................................................................................................................ 5

2.1. Competències generals: ................................................................................................. 5

2.2. Competències específiques de la matèria: .................................................................... 6

3. Objectius d’aprenentatge ...................................................................................................... 63.1 Objectius específics dels continguts ................................................................................ 6

3.2 Objectius Procedimentals .............................................................................................. 7

3.3 Objectius Actitudinals ..................................................................................................... 7

4. Continguts ............................................................................................................................. 7

5. Seqüència didàctica ............................................................................................................... 9

Sessió prèvia .......................................................................................................................... 9

Sessió 1 ................................................................................................................................ 10

Sessió 2 ................................................................................................................................ 11

Sessió 3 ................................................................................................................................ 12

Sessió 4: ............................................................................................................................... 13

Sessió 5: ............................................................................................................................... 14

6. Criteris generals d’atenció a la diversitat ............................................................................ 15

7. Criteris generals d’avaluació. .............................................................................................. 15

8. Connexió amb altres matèries ............................................................................................ 16

Bibliografia .................................................................................................................................. 17

Webgrafia .................................................................................................................................... 17

ANNEX ......................................................................................................................................... 18

MATERIAL DE L’ALUMNE ......................................................................................................... 19

Activitat 0. Enquesta satisfacció inicial – Grup: .................................................................. 20

Activitat 1 Qüestionari inicial .............................................................................................. 21

Activitat 2. Encàrrec ............................................................................................................ 23

Activitat 3. Pautes per a la realització del treball ................................................................ 24

Activitat 4. Guia per a la realització del treball ................................................................... 25

Rubrica 1. Disseny de la presentació Treball final ............................................................... 26


3/68


2

Activitat 5. Dossiers ............................................................................................................. 27

Activitat 6. Conceptes claus ................................................................................................ 47

Activitat 7. Rúbrica co‐avaluació grup/individual ............................................................... 49

Activitat 8. “Organitzem el que aprenem”. ......................................................................... 50

Activitat 9. Rúbrica co‐avaluació grup_individual_Pòster .................................................. 51

Activitat 10. Rúbrica presentació treball final ..................................................................... 52

Activitat 11. Qüestionari satisfacció (omplir voluntàriament). .......................................... 53

Activitat 12. El viatge d’Odós .............................................................................................. 54

Activitat 13. Les memòries d’un filet indignat .................................................................... 55

Activitat 14. Enquesta satisfacció final ................................................................................ 57

MATERIAL DEL PROFESSOR ..................................................................................................... 59

Rúbrica 1. Avaluació de l’exposició final ............................................................................. 60Rúbrica 2. Disseny de la presentació. Treball final .............................................................. 61

Diari d’observació d’intervencions disruptives general ...................................................... 62

Graella d’observació d’intervencions disruptives individualitzada ..................................... 63

Graella d’observació d’intervencions disruptives individualitzada ..................................... 65

Gràfic d’observacions d’intervencions disruptives grupal .................................................. 66

Presentacions Classe ................................................................................................................... 67


4/68


3

PRESENTACIÓLa següent unitat didàctica, referent als sistemes digestiu i respiratori impartida a l’assignatura

de Biologia i Geologia, va adreçada als estudiants de tercer d’ESO de l’Institut Ernest Lluch i

Martín, de Cunit. La nostra intenció és presentar la unitat didàctica de manera que es vegi la

seva aplicació a la vida quotidiana a través d’un problema real. El context girarà al voltant d’unencàrrec que ens encomanen des dels instituts de malalts de Crohn i de Càncer de pulmó de

Catalunya. Consisteix en fer un pòster per a una campanya informativa i de sensibilització, la

qual anirà destinada a totes aquelles persones que desconeguin aquestes malalties, les seves

característiques i com factors ambientals com el tabac poden agreujar‐les. Amb aquest context

volem vincular tant l’estudi del sistema digestiu i del sistema respiratori, com dels hàbits

saludables que possibiliten el bon funcionament d’ambdós sistemes i la bona salut de l’individu.

Durant el primer període d’observació a l’Institut, vam identificar una sèrie de problemes que

considerem podrien estar dificultant el procés d’ensenyament – aprenentatge. És per això que

mitjançant aquesta unitat didàctica ens proposem incorporar algunes innovacions, tant a nivell

de gestió d’aula com en l’estratègia d’ensenyament‐ aprenentatge, que ajudin a millorarl’aprenentatge dels alumnes, així com la motivació i la disciplina a classe.

Ens proposem primerament, facilitar la comprensió dels continguts amb l’ajuda d’imatges que

acompanyin les explicacions. Els continguts apareixeran de manera contextualitzada, per tal

d’augmentar la participació i el interès de l’alumnat a la classe, a través de la interacció entre

ells durant la construcció de l’aprenentatge. Farem servir el treball en grups col∙laboratius per

portar a terme l’encàrrec que ens demanen. Aprofitarem aquest recurs per fomentar els debats

i l’aprenentatge significatiu. Com que es tracta d’alumnes molt poc acostumats al treball

col∙laboratiu, s’incorporaran activitats dinàmiques i de molta participació per tal que

s’acostumin a aprendre mitjançant la interacció amb els companys.

Respecte la distribució espacial de l’aula, hi haurà un canvi important ja que passaran de seure

en fila i individualment, a seure en grups de 5 estudiants. Aquesta redistribució servirà per

ensenyar a aprendre les ciències des d’una variable afectiva i social: reduint els càstigs,

augmentant la motivació, fomentant la col∙laboració entre els companys, captant l'atenció,

disminuint el soroll a classe…. Esperem que treballant en grups millori la motivació de l'alumne

mitjançant la creativitat, i disminuint el protagonisme dels alumnes disruptius.

Pel que fa als continguts tractats, ens centrem en la vinculació entre el sistema digestiu i el

respiratori, en els hàbits saludables que possibiliten el bon funcionament d’ambdós processos i

per tant, la bona salut de l’individu (evitar el consum de tabac). També posarem l’accent en

l’alimentació i la respiració com a processos per obtenir matèria i energia, i com aquestintercanvi té lloc a les cèl∙lules. Farem referència, a més, als aparells, òrgans i sistemes que

aporten nutrients i eliminen residus de la cèl∙lula. Els alumnes han de poder relacionar els

aparells i sistemes, els òrgans i teixits i les cèl∙lules a partir del model de la cèl∙lula i el model

d’ésser viu, la qual cosa els permetrà entendre, en el nostre cas, la funció de la nutrició i la

respiració i com es relacionen els quatre sistemes, digestiu, excretor, circulatori i respiratori.

Ens proposem cap al mig de la unitat didàctica fer un resum dels conceptes treballats mitjançant

una activitat de síntesi. Així podrem plasmar les idees clau treballades fins al moment i fer una

mica de regulació dels coneixements. D’aquesta manera, podrem posar l’accent en els

continguts que no hagin quedat del tot clar fins al moment.


5/68


4

Des del primer dia de classe els alumnes seran coneixedors de com seran avaluats. D’aquesta

manera, sabran què s’espera d’ells durant les diferents sessions de classes. El dossier que hauran

d’entregar omplert al final de la unitat didàctica, la realització del pòster per a la campanya

informativa i de sensibilització, així com les activitats d’autoregulació i les rúbriques d’auto i co‐

avaluació, constituiran el material principal a través del qual podran construir el seu propi

aprenentatge.

No es farà cap examen final (com estan acostumats), sinó que s’avaluaran les diferents tasques

que aniran realitzant al llarg de totes les sessions. Pretenem així donar major importància al

treball continu dels alumnes. A més, es tindrà molt en compte l’actitud a l’aula i la presentació i

defensa del treball final de la unitat didàctica.


6/68


5

PROGRAMACIÓ DE LA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA1. ContextContext d’aprenentatge:

El centre de Càncer de pulmó juntament amb el de malalts de Crohn, ens encarreguen fer una

campanya informativa i de sensibilització sobre aquestes dues malalties, les seves

característiques i com factors ambientals com el tabac poden agreujar‐les; destinada a totes

aquelles persones que les desconeguin però fent èmfasi en la gent jove, amb l’objectiu de

prevenir‐les en la mesura que sigui possible i de crear una certa empatia amb les persones

afectades. Ens ho han demanat a nosaltres ja que el punt de vista dels joves, farà que connecti

millor amb aquest públic amb un llenguatge més entenedor, per tal de poder fer arribar el

missatge que ens preocupa: Com sensibilitzar a les persones, principalment els joves, sobre els

efectes nocius del tabac? Així doncs, no hem pogut descartar l’oportunitat i els hi hem dit quesí.

Context d’aplicació:

El context d’aplicació serà el mateix que el d’aprenentatge durant totes les sessions de la unitat

didàctica. Se’ls plantejarà una sèrie de qüestions de manera guiada per tal que els estudiants

vagin adquirint els coneixements que finalment aplicaran per desenvolupar el treball final, el

qual consisteix en la confecció d’un pòster informatiu sobre les dues malalties i la seva relació

amb l’hàbit de fumar. Al final de la unitat didàctica, els farem posar en la pell d’un filet de vedella

i d’una molècula d’oxigen , per tal de conèixer tots els entrellats del sistema digestiu i respiratori.

D’aquesta manera aplicaran tots els continguts de la unitat didàctica d’una forma més amena.

2. Competències2.1. Competències generals:‐ Competència comunicativa, lingüística i audiovisual : implicarà posar en pràctica recursos

lingüístics orals i escrits per construir coneixements, compartir‐los, ampliar‐los i relacionar‐los.

A més d’expressar fets i conceptes, cal que sàpiguen exposar, justificar i argumentar una idea o

una opinió. Al llarg de tota la nostra unitat didàctica, els alumnes hauran de fer recerca

d’informació i comunicar els resultats en diferents formats (mitjançant un pòster, fent activitats

de regulació, quan fem les posades en comú) fent ús d’un correcte llenguatge científic. Es veuràreflectida a totes les sessions.

‐ Competència digital i tractament de la informació: implicarà mobilitzar els coneixements per

tal d’identificar, seleccionar i analitzar convenientment les dades de la recerca que han de

realitzar. Es veu reflectida a les sessions 1 i 2 quan hauran de seleccionar, tant de la informació

que aporta el professor, com la que trobin per Internet, el què és més rellevant per fer el pòster

per a la campanya informativa i de sensibilització .

‐ Competència personal i interpersonal : implicarà posar en pràctica les habilitats que permeten

i potencien el treball en equip. Es treballarà de forma cooperativa a gairebé totes les sessions,

formant grups d’experts. A partir dels treballs en grup a l’aula es desenvolupa la facultat detreballar de manera col∙laborativa en ambients diversos de la societat. També es potencia la


7/68


6

comunicació mitjançant intervencions orals quan fem les posades en comú i quan hagin de

defensar el Pòster de la campanya informativa i de sensibilització.

‐ Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: Implicarà protegir la salut

individual i col∙lectiva com a elements clau de la qualitat de vida de les persones. Mitjançant el

context, hauran de fer una campanya de sensibilització contra l’hàbit de fumar per tal d’evitarmalalties tant del sistema respiratori com digestiu.

2.2. Competències específiques de la matèria:‐ Competència identificar i caracteritzar els sistemes biològics des de la perspectiva dels

models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals (C2): Implicarà que

l’alumne sigui capaç de respondre preguntes dins d’un context, en el nostre cas, com és el

recorregut dels àpats que fem diàriament, el recorregut dels gasos per l’organisme i les malalties

que poden patir. També han de poder identificar els òrgans que hi intervenen i la funció de

cadascun. Aquesta competència contribueix a la vivència del pensament científic, aportant els

models teòrics dels dos sistemes estudiats i desenvolupant alhora l’interès per les preguntes i

pels problemes que plantegen fenòmens del món que són especialment rellevants com és el fetde menjar i respirar.

‐ Competència resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic (C5):

implicarà ser capaç de fer una proposta que permeti resoldre un esdeveniment problemàtic i

aplicar‐les a situacions reals. En el nostre cas, com els efectes nocius del tabac influeixen

directament en els sistemes digestiu i respiratori. Farem servir el context inicial per anar

treballant els diferents conceptes referents als dos sistemes al llarg de totes les sessions i que

puguin posar‐los en pràctica per portar a terme el Pòster de la campanya informativa i de

sensibilització, què serà un resum de tots ells aplicats a la recerca de respostes a les interrogants

que els hi plantejarem.

‐ Competència en aplicar mesures preventives adequades i hàbits saludables (C13): Implicarà,

utilitzant el coneixement científic en relació amb les conductes de risc i malalties associades al

consum de substàncies addictives (el tabac en el nostre cas), l’adopció de mesures de prevenció

i hàbits saludables en l’àmbit individual i social, fonamentades en el coneixement de les

estratègies de detecció i resposta del cos humà. Aquesta competència l’anirem desenvolupant

al llarg de totes les sessions.

3. Objectius d’aprenentatge

3.1 Objectius específics dels continguts

Descriure l’anatomia dels òrgans de l’aparell digestiu i de l’aparell respiratori. (S1, S2,

S3, S4, S5)

Localitzar els òrgans que conformen el sistema digestiu (S1, S2, S3, S4, S5)

Localitzar els òrgans que conformen el sistema respiratori (S1, S2, S3, S4, S5)

Explicar la funció de cada un dels òrgans que els conformen (S1, S2, S3, S4)

Conèixer algunes de les malalties més freqüents de l’aparell digestiu i de l’aparell

respiratori (S1, S2, S3, S4)

Explicar la relació dels efectes del tabac sobre els pulmons i l’aparell digestiu(S1, S2, S3,

S4)


8/68


7

3.2 Objectius Procedimentals

Obtenir informació rellevant de diferents fonts i en diferents suports, elaborar‐la,

contrastar‐la, valorar‐la críticament i emprar‐la per orientar i fonamentar les pròpies

opinions i actuacions (S1, S2, S3)

Fomentar el treball en equip i l'aplicació i comunicació dels coneixements (Totes les

sessions)

Utilitzar el coneixement científic per argumentar de manera fonamentada (S1, S2, S3,

S4)

Demostrar iniciativa i creativitat en el plantejament de propostes quan es treballa en

grups (S1, S2, S3, S4)

3.3 Objectius Actitudinals

Ajudar els companys i companyes en la regulació de les dificultats que es manifesten

quan es treballa en grups (S1, S2, S3, S4)

Consolidar els hàbits de conducta que garanteixin un bon clima de treball a l’aula, per

exemple, aportant idees a la classe de manera ordenada i en el moment adequat (Totes

les sessions)

Tendir a actuar en funció d’actituds i hàbits favorables, en el nostre cas abolir l’hàbit de

fumar (S1, S2, S3, S4, S5)

4. Continguts

La unitat didàctica es desenvolupa dins del tema dels sistemes digestiu i respiratori, la relacióentre ells, els hàbits saludables que possibiliten el bon funcionament d’ambdós processos i la

bona salut de l’individu; entre ells, evitar el consum de tabac.

Els alumnes tenen les primeres nocions sobre el tema ja que a 1r d’ESO van estudiar La vida a

la Terra (CC10) i els trets comuns dels éssers vius: nutrició, relació, reproducció i estructura

cel∙lular. (Decret 187/2015 DOGC núm. 6945 – 28.8.2015 21)

1r ESO. La vida a la Terra (CC9, CC10)

Trets comuns dels éssers vius. Nutrició, relació, reproducció i estructura cel∙lular.

La cèl∙lula, unitat estructural i funcional.

Partint d’aquí, els continguts a treballar en aquesta unitat didàctica estan desglossats a

continuació:

Alimentació i respiració com a processos per obtenir matèria i energia.

Intercanvi de matèria i energia que té lloc a les cèl∙lules

Aparells, òrgans i sistemes que aporten nutrients i eliminen residus de la cèl∙lula:

digestiu i respiratori.

La respiració cel∙lular com a procés d’oxidació de nutrients per transferir energia a la

cèl∙lula.

Després treballaran:


9/68


8

2n BAT. L'intercanvi de matèria i energia entre els organismes i el seu entorn

Reconeixement general de les rutes metabòliques. Comparació entre l'anabolisme i el

catabolisme. Anàlisi del significat biològic, a escala molecular i cel∙lular de les principals

rutes catabòliques. Diferenciació de les fases de la respiració cel∙lular i relació ambl'estructura del mitocondri. Identificació del paper de l'oxigen en la respiració aeròbica.

Anàlisi de les fermentacions com a degradacions parcials de les biomolècules i la seva

aplicació en l'obtenció d'aliments. Recerca experimental d'alguns factors que

intervenen en el procés de la fermentació. Anàlisi del procés de regulació de les vies

metabòliques.


10/68


9

5. Seqüència didàcticaSessió prèviaFase del cicle:

Exploració d’idees Prèvies

Descripció:

Abans de començar, exhortarem als alumnes a canviar la distribució de les taules i cadires. Les

modificacions dels espais de l’aula poden canviar positivament els rendiments i comportament

dels alumnes. Si ho fem amb la seva participació, les modificacions seran encara més positives

ja que els alumnes ho sentiran com a propi. Quan estiguin redistribuïts a la classe, explicarem la

metodologia d’ensenyament ‐ aprenentatge que utilitzarem i la forma d’avaluació. (20 min)

Seguidament es donarà un qüestionari inicial amb conceptes referent al sistema digestiu i

sistema respiratori. Amb això es pretén explorar les idees prèvies i avaluar quins són elsconeixements dels quals parteixen. També, es plantejarà la pregunta: “ Quins continguts creus

que treballarem en aquest tema? Afegeix‐n’hi algun altre que et pugui interessar. Com a docent,

els farem preguntes que els facin reflexionar sobre el tema i es controlarà el torn de paraula

deixant sempre la possibilitat a què hi hagin converses fluides (20 min).

Al final de la classe explicarem que els deures de cada dia seran avaluats, no si estan bé o

malament, sinó el fet de portar‐los resolts a classe. Així tots els continguts que veurem a classe

no seran “nous” i haurà una continuïtat lògica entre les sessions. (5 min)

Gestió de l’aula:

Els alumnes seuran seguint les noves directrius de gestió d’aula i mantindrem aquest ordre

durant totes les sessions que es realitzin. Durant el debat el professor controla el torn de paraula

en el cas que hi hagi moltes aportacions i en el cas contrari estimula la participació amb

preguntes més concretes. També ens encarregarem que tothom vagi seguint la conversa i no es

perdi.

Avaluació‐Regulació:

Durant aquesta sessió no hi ha avaluació. En quant a la regulació, en la primera pregunta del

Qüestionari inicial els alumnes han d’autoavaluar el seu nivell de coneixement del tema, tot

indicant si “no em sona”, si “em sona”, si “sé què és” o si “ho podria explicar”. Al final de la

seqüència didàctica se’ls tornarà a entregar aquest mateix qüestionari per tal que puguin avaluarel seu grau d’aprenentatge.

Materials i recursos:

Full d’activitat 1: Qüestionari inicial (Annex)

PowerPoint_0


11/68


10

Sessió 1Fase del cicle:

Exploració d’idees prèvies i introducció de nous continguts

Descripció:

Començarem llegint la carta que ens han enviat des del centre de Càncer de pulmó i de malalts

de Crohn i que explica que em estat escollits per elaborar una campanya informativa i de

sensibilització sobre aquestes dues malalties, les seves característiques i com factors ambientals

com el tabac poden agreujar‐les, destinada a totes les persones que les desconeguin però sobre

tot fent èmfasi en els joves. Donarem les pautes per a la realització del Pòster (que és com

portarem a terme aquesta campanya informativa) i com volem que es porti a terme.

Seguidament preguntarem quina relació creuen que té amb la unitat didàctica que començarem,

explicarem com volen que es porti a terme i crearem els diferents grups de treball (7 grups).

Aprofitarem per aclarir dubtes i treballar idees preconcebudes (30 min)

Els grups estaran formats per 5 estudiants. Una vegada estiguin creats, cadascun dels seusintegrants s’ha “d’especialitzar” en un apartat (Sistema digestiu/digestió, sistema respiratori,

malalties del sistema respiratori i hàbits saludables, malaltia de Crohn i Tabaquisme: problemes

de salut). Seguidament s’agruparan tots els que tinguin la mateixa temàtica formant nous grups,

aquesta vegada d’experts. Quan es treballa en grups cooperatius, s’augmenta la motivació, la

participació i la disciplina a classe. Per tal de que es puguin documentar, donarem un dossier

amb l’apartat a estudiar (els que comentem abans). Primerament faran una lectura individual

d’aquest dossier, aclariren dubtes de vocabulari (faran servir el mòbil per trobar les paraules) i

començaran a resoldre les diferents qüestions plantejades. (25 min)

Deixarem deures per fer a casa (estaran inclosos en el full del dossier amb el qual treballaran)

que consistiran en continuar la recerca mitjançant altres fonts (Internet, indagació al CAP del

poble.…) Han de portar els resultats obtinguts la propera sessió. Explicarem que els deures seran

avaluats, no si estan bé o malament, sinó el fet de portar‐los resolts a classe.


Els alumnes seuran seguint les noves directrius de gestió d’aula. Interacció professor– alumnes

mitjançant el discurs socràtic quan preguntem quina relació tenen les dues malalties i el consum

de tabac, per tal de fer sorgir les preguntes i dubtes sobre el tema a analitzar. Durant el debat,

el professor controla el torn de paraula en el cas que hi hagi moltes aportacions i en el cas

contrari estimula la participació amb preguntes més concretes.

Divisió de la classe en 6 grups de 5 estudiants i 1 grup de 4 estudiants. Se’ls reparteix el full del

context i les directrius a seguir. Vetllarem per què cada equip tingui un representat per a cada

cas a estudiar i els recol∙locarem per temàtica. Quan tinguem els sub‐equips, repartirem el

dossier de treball. S’observarà si els grups de treball funcionen. Els ajudarem a solucionar

qualsevol dubte que pugui sorgir. En cerca del significat de les paraules que pugin tenir dubtes i

les idees claus, ens assegurem de que tots els alumnes entenguin sobre el que estan treballant.


Full d’activitat 2. Encàrrec

Full d’activitat 3. Pautes de Realització Campanya Full d’activitat 4. Guia per a la realització del treball


12/68


11

Rúbrica 1. Disseny de la presentació (a mode informatiu)

Full d’activitat 5. Dossier per apartats

Telèfons mòbils

PowerPoint 1


Introducció de nous continguts i Síntesi

Descripció:

Per començar, formarem els equips d’expert que havíem deixat fets de la sessió anterior i

recordarem l’encàrrec que tenim assignat. Amb la nova informació que portaran dels deures

deixats a la sessió anterior, més el document del dossier amb l’apartat de cadascú, acabaran de

respondre les preguntes de comprensió inferencial i d’aplicació de conceptes que van quedarde la sessió anterior i aniran fent la selecció del que volen deixar plasmat al pòster (30 min).

Seguidament, els hi donarem una taula on apareixen els conceptes claus que haurien de poder

explicar a la resta de companys dels seus grups original sobre els diferents temes investigats, i

la informació més rellevant que hagin trobat (tant al dossier com a la seva recerca personal). En

aquesta sessió, només hauran d’omplir la seva graella de conceptes claus, les que els correspon

com a expert. En la següent sessió, aquell full s’ha d’omplir amb les idees claus de la resta

d’experts del grup original. (15 min)

Abans d’acabar la sessió, recollirem totes les preguntes del dossier respostes i els donarem unes

rúbriques per tal que auto‐avaluïn i co‐avaluïn la feina feta dins el grup d’experts. (10 min)


Començarem treballant amb els grups d’experts. Comprovarem si han portat a terme la recerca

de la informació, i hauran de continuar responent les preguntes relacionades amb el tema que

estan tractant. Posarem l’accent en què és ciència i que pseudociència quan ens expliquin en

quines fonts han trobat la informació aportada.

Comprovarem que els grups de treball funcionen de manera adequada i estarem pendents en

tot moment de com es desenvolupa l’activitat, passant per tots els equips observant com

treballen, resolent possibles dubtes i animant‐los a respondre correctament totes les qüestions.

Avaluació:

En aquesta sessió, mitjançant una rúbrica, farem que s’avaluïn i co‐avaluïn dins el grup d’experts

en el qual han treballat i a cada company en particular. Hauran d’escriure la raó de la nota que

han donat. Aquesta forma d’avaluar, proporciona a l'alumnat informació perquè prengui

consciència del seu procés d'aprenentatge, a més, els hi permet aprendre a identificar els errors,

les seves causes i la manera de superar‐los.

Quan es realitza una coavaluació, els companys poden ajudar molt en aquesta tasca perquè

costa reconèixer els propis errors. Avaluant als companys també reflexiones sobre les teves

accions i sobre el que saps. Com a professors, tindrem una noció de com han treballat durantles dues sessions anteriors tant individual com de forma col∙lectiva.


13/68


12

També recollirem les respostes a les qüestions plantejades als diferents dossiers per tal de ser

avaluades.


Full d’activitat 5. Dossier per apartats (continuaran fent‐lo servir)

Full d’activitat 6. Taula de conceptes claus

Full d’activitat 7. Rubrica co‐avaluació grup/individual

Material elaboració del pòster

PowerPoint 2


Estructuració dels coneixement

Descripció:

Començarem aquesta sessió formant els equips original, amb tots els experts reunits. En la

sessió anterior van omplir els conceptes claus del seu apartat. Ara els han de compartir amb la

resta de se l’equip original D’aquesta manera, tot el grup tindrà la informació de la resta dels

companys. Amb tot plegat, hauran de muntar el pòster per la campanya informativa i de

sensibilització que exposaran en la penúltima sessió per a ser avaluats. (20 min)

Abans de continuar, convé aturar‐se a pensar sobre tot el que han après i les possibles dificultats

que puguin tenir. Per tal de poder saber això, primerament ompliran un formulari de forma

individual responent si han entès, o no, una sèrie de conceptes claus. En cas que la resposta sigui

NO, hauran d’identificar quina és la dificultat que troben. Després compartiran en el grup elsresultats de la graella per tal de veure si es poden ajudar entres ells en cas de necessitat (10

min).

El temps que queda fins finalitzar la sessió, el dedicarem a fer els pòster per tal d’exposar‐los a

la següent sessió de classe.


Començarem treballant amb els grups originals per tal que puguin omplir la graella de conceptes

claus. Tots els alumnes han de tenir‐los Aquest seran tots els continguts que han d’assolir durant

la unitat didàctica.

La segona graella, una vegada omplerta, els hi permetrà saber si tenen tots els conceptes clars.

En cas que tinguin qualsevol dubte, hauran d’identificar quina és la dificultat que troben i trobar

un company del seu equip que pugui ajudar‐li a entendre’l. En cas que ningú pugui fer‐ho, cal

que demanin ajuda als professors.

D’aquesta manera l’alumne que fa d’expert ajudarà al seu company i el concepte serà explicat

en el “seu propi llenguatge”. És una forma d’autorregulació i de millor comprensió dels

coneixements. Com a professor valorarem les respostes donades pels alumne i, si sorgeixin

dubtes que no puguin resoldre, serà un bon moment per aclarir‐les.

Regulació:


14/68


13

Com a regulació dels coneixements, en aquesta sessió hauran d’omplir una graella amb els

continguts que haurien de tenir clar, i identificar si són capaços de respondre’ls o quina és la

dificultat que estan tenint i per això no poden fer‐ho.


Full d’activitat 6. Taula de conceptes claus (continuaran fent‐la servir) Full d’activitat 8. “Organitzem el que aprenem”

Material elaboració pòster

PowerPoint 3

Sessió 4:Fase del cicle:

Aplicació dels continguts

Descripció:

Abans de començar l’exposició, Els alumnes coavaluaran la feina feta dins dels grups original

(l’elaboració del pòster) tant individual com en grup. En acabar, començarem amb les

presentacions i mentre els diferents grups van fent la seva exposició, la resta de companys, i

nosaltres com a professors, els avaluarem mitjançant rúbriques.

Quan acabin totes les exposicions dels pòsters, recollirem les rúbriques omplertes i els hi

demanarem que triïn un dels treballs com a guanyador de l’encàrrec. Tots els pòsters seran

exposats al passadís principal del institut, i el guanyador serà exposat a l’ambulatori del poble

com a campanya de sensibilització a gran escala.

Demanarem que portin el full d’activitat 6 (Taula de conceptes claus) per tal que completin algun

detall que pugui faltar‐los. Abans d’acabar la sessió, donarem un qüestionari de satisfacció a

contestar de forma voluntària. Volem que ens donin el seu parer sobre el què més li hagi agradat

d’ aquestes sessions i sobre la nostra feina com a docents.


Començarem distribuint la classe de manera que puguin fer les exposicions dels treballs de la

forma més còmoda possible. Els demanarem que abans de començar, s’avaluïn dins l’equip en

el qual van confeccionar el pòster. Demanarem que portin el full d’activitat 6 (Taula de

conceptes claus) per tal que completin algun detall que pugui faltar‐los. Sentirem les exposicions

i farem els comentaris que calguin respecte als treballs. Es podran fer preguntes per part de la

resta de companys.

Motivarem a triar un guanyador dins dels grups segons la qualitat que presentin. Per acabar, els

hi demanarem que omplin un qüestionari de satisfacció, el qual ens ajudarà per la realització del

TFM.

Avaluació:

En aquesta sessió, mitjançant una rúbrica, farem que s’ avaluïn i co‐avaluïn dins el grup en el

qual han elaborat el pòster. Aquesta forma d’avaluar, proporciona a l'alumnat informació

perquè prengui consciència del seu procés d'aprenentatge, a més, els hi permet aprendre aidentificar els errors, les seves causes i la manera de superar‐los. La presa de consciencia sobre


15/68


14

el propi aprenentatge i els processos d’autoregulació que genera, expliquen la importància

d’aquestes tasques.


Activitat 9. Rúbrica avaluació dels pòsters

Activitat 13. Rúbrica avaluació exposició

Qüestionari de satisfacció

PowerPoint 4

Sessió 5:Fase del cicle:

Aplicació dels continguts

Descripció:

En aquesta última sessió, els alumnes faran servir dos nous contextos. Primerament s’hauran de

posar en la pell d’un filet de vedella per acompanyar‐lo durant la seva vida. Des de la nevera,

fins a les clavegueres, i després seran una molècula de O2 que acaba convertida en CO2.

Repartirem el full del context corresponent amb les qüestions a respondre, deixarem que s’ho

llegeixin i posarem un vídeo (sobre el procés de la digestió o de la respiració, segons el context

que hagin de respondre). Podran anar responent les preguntes de forma individual segons vagi

passant el vídeo. Tornarem a reproduir el vídeo per si algú s’ha deixat alguna pregunta sense

respondre o per comprovar les respostes. Recollirem aquest context i els hi donarem l’altre.

Aplicarem el mateix procediment. Aquestes dues tasques seran avaluatives. (40 min)

En acabar, farem una posada en comú per si han quedat qualsevol dubte i de pas, revisar les

respostes de les dues tasques. D’aquesta manera, acabarem d’enllestir tots els continguts claus

del sistema digestiu i del sistema respiratori i donarem per acabada la unitat didàctica.


Els alumnes seuran mirant la pissarra digital per tal de poder visualitzar correctament els vídeos.

Repartirem el full amb el context i les preguntes a respondre. Aclarirem qualsevol dubte que

pugui sorgir respecte a paraules que no entenguin o com desenvolupar l’activitat. Posarem

l’accent en que es llegeixin amb cura totes les preguntes abans de veure el vídeo. Vigilarem que

vagin responent les qüestions.


Activitat 10. El viatge d’Odós.

Vídeo respiració: https://www.youtube.com/watch?v=8NUxvJS‐_0k

https://www.youtube.com/watch?v=Pu3BFYdmZTw

Vídeo procés de la digestió: https://www.youtube.com/watch?v=5oih6vq59EU

Activitat 11. Memòries d’un filet indignat

PowerPoint 5

Enquesta de satisfacció


16/68


15

6. Criteris generals d’atenció a la diversitatDurant tota la unitat didàctica es faran servir diferents metodologies de treball (individual,

cooperatiu, grup‐classe, debats d’opinió) que permetran estimular la intervenció de tot el grup.

Es tindran en compte els diferents nivells d’aprenentatge quan els alumnes treballin en grups,

que encara que són grups aparentment homogenis per normativa del Institut, formarem grups

heterogenis en el context de la diversitat que tenim a l’aula amb l’ajut del tutor; la qual cosa

condueixin cap a un aprenentatge significatiu entre iguals. Totes les activitats plantejades

permetran als alumnes desenvolupar les seves habilitats (recerca d’informació, selecció de

continguts, expressió oral, expressió creativa, etc.)

El context que desenvoluparem mitjançant un encàrrec, constitueixen també una estratègia

d’atenció a la diversitat ja que afavoreix una gestió d’aula en la qual cada alumne pot participar

segons les seves capacitats. Afavoreix la diversificació de les activitats, es complementa amb el

treball cooperatiu i la interacció entre el professor i el alumne.

Per a les problemàtiques relacionades amb la dificultat per a la llengua, hem optat per la

utilització d’un llenguatge senzill a les activitats i per molta interacció oral. Afavorirem ifomentarem en tot moment un bon ambient de treball i atendrem les necessitats individuals

dels alumnes que ho requereixin per tal de crear unes classes més cohesionades i amb un clima

òptim per l’aprenentatge.

7. Criteris generals d’avaluació.Al llarg de la seqüència didàctica es duen a terme nombroses activitats amb les quals s’avalua

als alumnes de manera continuada. A més, al final de les sessions recollirem, en forma de

dossier, tot el material que els hem anat entregant i que ells han completat. Així doncs, donem

més rellevància al treball constant que no pas a la realització d’un únic examen final. També

avaluarem aspectes tals com el comportament a classe, la participació, les rúbriques de auto i

co‐avaluació, entre d’altres.

Creiem que és més convenient fer‐ho d’aquesta manera perquè els alumnes no mostren gaire

interès per els exàmens, fins i tot els rebutgen. En canvi, si se’ls van proposant tasques curtes és

més fàcil que es sentin capaços de realitzar‐les, que les duguin a terme amb èxit i que s’impliquin

més a les sessions de classe. Ho enfocarem com una manera d’ajudar‐los i que els pot permetre

obtenir millors resultats.

Les ponderacions de les diferents tasques quedarien de la següent manera:

➢ Treball Final

➢ Disseny del pòster 20%

➢ Exposició (10% Rúbrica professor 10% Rúbrica co‐avaluació)

➢ Dossier 20%

➢ Rúbriques de co‐avaluació grup/individual 20%

➢ Comportament 20%


17/68


16

8. Connexió amb altres matèries

Llengües: Obtenció d’informació rellevant de diferents fonts i en diferents suports,

elaborar‐la, contrastar‐la i usant‐la en el plantejament d’un problema o debat.

Educació visual i plàstica: Elaboració d’un pòster de sensibilització i informació sobre els

efectes del tabac en els sistemes digestiu i respiratori, mitjançant els diferents

coneixements assolits durant la unitat didàctica.

Tecnologies: Ús de pàgines webs


18/68


17

Bibliografia

Grence, T. Macià, P. (2015). Biologia i Geologia. Sèrie Observa. Ed. Santillana. Pp. 38‐55.

WebgrafiaContext adaptat de:

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/index

Aparell respiratori

http://www.xtec.cat/~ajimeno/cn3eso/08respiratori/08respiracio.htm

https://www.youtube.com/watch?v=wNAiyhcDWBI

https://www.youtube.com/watch?v=8NUxvJS‐_0k

http://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/sistema_respiratori_ca/respiratori.swf

https://www.youtube.com/watch?v=8NUxvJS‐_0k

Malaltia de Crohn

http://www.vhebron.net/atencio‐crohn‐colitis

http://www.accucatalunya.cat/ca/

http://www.ua‐cc.org/ca/

Aparell Digestiu

http://blocs.xtec.cat/naturalsom/3r‐eso/2‐nutricio‐i‐alimentacio‐aparell‐

digestiu/#.VrpnG1jhDqw

https://www.youtube.com/watch?v=5oih6vq59EU


19/68


18

ANNEX


20/68


19

MATERIAL DE L’ALUMNE


21/68


20

Activitat 0. Enquesta satisfacció inicial – Grup:

1. T’interessen les classes de ciències?

Si No

Per què ________________________________________________________

2. T’agrada la forma en que el professor dóna la classe de ciències.

Si No

Per què ________________________________________________________

3. T’agrada com estan distribuïdes les cadires i taules a classe?

Si No

Per què ________________________________________________________


22/68


21

Activitat 1 Qüestionari inicialNom i cognom:

1. Aquí tens un seguit de conceptes. Per cada un posa una X allà on creguis:

Concepte No em sona Em sona Sé què és Ho podriaexplicar

Alimentació

Nutrició

Tabaquisme

Malaltia deCrohn

Malalties delsistemarespiratori

Fumador passiu

Alvèols

Respiració

Glàndulesdigestives iannexes

Intercanvi degasos


23/68


22

Nom i cognom:

2. Què creus que farem en aquesta unitat? Escriu els continguts que creus que treballarem

en aquest tema.

3. Afegeix algun altre contingut que et pugui interessar sobre el que tractarem enaquesta unitat..


24/68


23

Activitat 2. Encàrrec

Benvolguts,

El motiu de la present carta és demanar‐vos la vostra col∙laboració en la confecció d’un Pòster

per a la realització d’una campanya informativa i de sensibilització sobre els malats de Crohn i

de càncer de pulmó.

Aquest pòster servirà com a informació i sensibilització per aquelles persones que desconeguin

les seves característiques, per informar com els factors ambientals com el tabac poden agreujar‐

les i per crear una certa empatia amb les persones afectades. Hem d’apuntar que volem fer

èmfasi en la gent jove com vosaltres.

Un dels principals motius per demanar‐vos la vostra col∙laboració és el fet de que, el vostre punt

de vista com a joves farà que connecti millor amb aquest públic ja que utilitzareu un llenguatge

més entenedor per tal de poder fer arribar el missatge que ens preocupa: Com sensibilitzar a

les persones, principalment els joves, sobre els efectes nocius del tabac?

Sense cap altre, esperant una resposta afirmativa.

Cordialment


25/68


24

Activitat 3. Pautes per a la realització del treball

Per portar a terme aquest encàrrec, heu de buscar la informació més important i que millor

s’adapti al tipus de gent a la qual es vol fer arribar, tot utilitzant un vocabulari senzill per tal de

poder arribar a fer interessant el missatge que ens preocupa. Com sensibilitzar a les persones

sobre els efectes nocius del tabac? Què té a veure el tabac amb càncer de pulmó? I amb la

malaltia de Crohn? Haurem de pensar i escollir un seguit d’accions en aquesta línia.

Per portar a terme una bona campanya d’informació i sensibilització, hauríeu de seguir aquests

passos:

El suport del pòster serà el material que us donarem a classe.

Ha d’aparèixer un títol (pensat per vosaltres) i els noms de cadascú dels components del

grup.

Ha d’incloure la bibliografia/webgrafia consultada. Es valorarà que apareguin imatges per a cada apartat, tant del dossier com de la vostra

recerca.

Han d’incloure els següents continguts:

o Localització i funció dels òrgans que conformen l’aparell respiratori, l’aparell

digestiu i com es relacionen entre ells.

o Com es relacionen els efectes del tabac amb les malalties del sistema respiratori

i la malaltia de Crohn?.

Heu de presentar la vostra campanya en un únic pòster.

Han de quedar reflectits tots els apartats estudiats de forma que s’interrelacionin entre

ells. Valorarem tant la creativitat com l’exposició.

Tindreu 10 minuts per exposar‐la.

Tots els integrants han de participar en la confecció i l’exposició oral.

Us deixarem una rúbrica de com avaluarem el pòster de la vostra campanya. Molta sort a

tots!!


26/68


25

Activitat 4. Guia per a la realització del treball

Podeu trobar informacions bàsiques del contingut de la recerca als documents del dossier.

També feu servir Internet o qualsevol altre recurs que considereu. Formareu grups de 5

estudiants. Cadascuna pot treballar un contingut diferent.

a. Tabaquisme: problemes de salutb. L’aparell respiratori / La respiracióc. Malalties del Sistema Respiratorid. Sistema digestiu / La digestióe. Malaltia de Crohn

Feu una lectura individual del document. Ara reuniu‐vos en nous grups segons el dossier que

hàgiu treballat per tal que:

● Resolgueu dubtes de vocabulari.

● Discutiu sobre les idees principals del document.● Compartiu altres informacions valuoses que heu trobat.● Feu la petita recerca.● Resoleu les qüestions corresponents.● Prepareu l’exposició de la informació més rellevant als vostres

companys del grup.

Retornareu al grup original on presentareu als altres companys/es les conclusions de la

vostra feina. Tothom haurà d’anotar i conèixer els conceptes claus de cada apartat.

Finalment presentareu la vostra proposta a la classe, la defensareu i aquell treball que tingui

major acceptació, serà presentat a l’equip directiu per tal que valori la seva difusió.


27/68


26

Rubrica 1. Disseny de la presentació Treball final

Aspectes aAvaluar

Excel∙lent 9/10 Notable 7/8 Suficient 5/6

Continguts Apareixen tots elsapartats que es demanen

correctamentrelacionats. Títol,

webgrafia i integrants

Apareixen nomésquatre dels apartats

que es demanencorrectament

relacionat. Falta el títol,la webgrafia o els

integrants

Apareixen menys dequatre dels apartats

que es demanencorrectament

relacionats. Falta eltítol, la webgrafia o

els integrants

Suport visual Totes les imatges donensuport i representen el

missatge que volemtransmetre.

Algunes imatgesdonen suport irepresenten el

missatge que volemtransmetre.

Hi ha molt poquesimatges quesustenten i

representen elmissatge que volem

transmetre.

Textos La informació està molt

ben organitzada,detallada i és fàcil

d’entendre el missatgedel pòster

La informació estàorganitzada i detalladai és fàcil d’entendre el

missatge del pòster

S’organitza lainformació, però no és

fàcil fer la lectura

Altres recursos El Pòster s’enriqueix amb

al menys 5 imatges icontinguts d’altres fonts

El Pòster s’enriqueixamb menys de quatreimatges i continguts

d’altres fonts

El Pòster s’enriqueixamb una imatge i un

contingut d’altresfonts

Treball enGRUP

Cada alumne aporta la

seva part totalmentcomplerta, ampliada i

enriquida

Cada alumne aporta laseva part totalment

complerta

Cada alumne aporta laseva part. Alguna

d’elles sense finalitzar


28/68


27

Activitat 5. Dossiers

Tabaquisme: problemes de salut

Actualment sabem que l’hàbit de fumar s’associa al càncer de pulmó. Aquesta conclusió

ha estat contrastada per diferents anàlisis de laboratori que han demostrat que el fum del

tabac conté substàncies cancerígenes, és a dir compostos químics que provoquen càncer.

En tots els tipus de càncer, les cèl∙lules pròpies d’un teixit o òrgan pateixen una alteració i

n’originen d’altres que són incapaces de dur a terme la seva funció. Si això esdevé en un

òrgan vital, la malaltia pot produir la mort. A mida que aquestes cèl∙lules, anomenades

canceroses, es van multiplicant substitueixen a les cèl∙lules normals i aquell teixit o òrgan

deixa de funcionar amb normalitat. L’acumulació de les cèl∙lules canceroses origina els

tumors. El càncer de pulmó és molt més freqüent entre les persones que fumen, fumarincrementa la probabilitat de patir aquesta malaltia.

El fum del tabac conté prop de 4000 substàncies químiques. Algunes són tòxiques com la

nicotina, el monòxid de carboni, els quitrans o l’amoníac. La proporció en què aquestes

substàncies es troben en el fum que aspira el fumador depèn d’aspectes com la varietat de

tabac, els additius que conté, la mida de la cigarreta, la força amb la que el fumador aspira el

fum, el tipus de paper utilitzat, etc.


29/68


28

L’hàbit de fumar no només té conseqüències negatives sobre la pròpia salut sinó que tambéperjudica la salut de les persones que els envolten, els fumadors passius. Aquesta expressió fa

referència a aquelles persones que no fumen però que estan exposades al fum dels fumadors ala feina, a casa seva, a dins el cotxe… De fet, gairebé tots els no fumadors es podrien considerarfumadors passius.

El fum que inspira un fumador passiu, el fum ambiental, és una mescla del fum expulsat pelfumador actiu més el fum produït per la combustió espontània de la cigarreta entre calada icalada. Aquesta mescla s’anomena fum secundari o fum de segona mà, per diferenciar‐lo del

fum primari que és el que inspira directament el fumador actiu.

El fum primari conté prop de 4.000 substàncies químiques algunes de lesquals, com el monòxid de carboni, la nicotina o els quitrans, sóncancerígenes, és a dir, poden provocar càncer. Aquestes mateixes

substàncies són presents en el fum secundari, però en una concentraciómés gran: tres vegades més de nicotina i quitrans i cinc vegades més demonòxid de carboni.Alguns estudis demostren que l’exposició durant una hora a un ambientcarregat de fum equival a haver‐se fumat tres cigarretes. Lesconcentracions de quitrans i monòxid de carboni en fumadors passiuspoden ser semblants a les d’un fumador actiu d’entre 5 i 10 cigarretesdiàries. Així doncs, l’exposició continuada al fum secundari pot produir els

mateixos efectes que la inhalació directa del fum primari que fan els fumadors actius.

1. Explica el significat dels següents termes:a. Substància cancerígenab. Cèl∙lula cancerosac. Fumador passiud. Fum primari, fum secundari

2. Respon a les següents qüestions:● Quines substàncies cancerígenes es poden trobar al tabac?● Com actuen les cèl∙lules denominades canceroses?● Existeix només un tipus de fumador? Justifica la teva resposta


30/68


29

3. A punt d’entrar al cinema, un jove apura una cigarreta fent

xuclades ben profundes. Explica‐li per què no és un bon costum apurar

així les cigarretes.

4. Per quina raó hi ha tantes campanyes i mesures legals restrictives en contradel tabac?

5. El gràfic mostra l’evolució del consum de tabac entre estudiants de 14

a 18 anys, al llarg del període comprés entre els ans 1994 i 2006.

● Què representen les dues línies del gràfic?

● Quin era el percentatge de joves que fumaven diàriament l’any 1994? I el del

2006?

● Imaginem una classe de 30 alumnes de 3r d’ESO, segons el gràfic, quants

alumnes havien fumat algun cop a la vida l’any 1994? Considerant una classe amb el

mateix nombre d’alumnes, quants d’ells havien fumat alguna vegada l’any 2006?

Deures per fer a casa:

Feu una recerca a Internet, fent servir els links adjuntats, per tal de conèixer quines són les 4

o 5 substàncies que conté el tabac que resulten més nocives per a l’organisme. Caldrà que

concreteu quin és el risc associat a cadascuna d’elles i com es relacionen amb les malalties dels

sistema respiratori i el sistema digestiu. Identifica quines de les malalties que has trobat afecta

als fumadors passius. En el document que elaboreu feu constar les fonts que heu consultat.

http://canalsalut.gencat.cat/web/.content/home_canal_salut/professionals/temes_de_salut

/tabaquisme/documents/componentstabac.pdf

http://www.tabaquisme.cat/ca/deixar‐de‐fumar/ho‐estic‐pensant/components‐tabac


31/68


30

L’aparell respiratori.

L’aparell respiratori, conjuntament amb l’aparell digestiu, el sistema circulatori i l’aparell

excretor ens permeten desenvolupar les funcions de nutrició, una de les característiques

definitòries dels éssers vius (relació i reproducció).

La col∙laboració d’aquests sistemes i aparells fa possible la incorporació dels elementsindispensables (nutrients bàsics i oxigen) per tal que les cèl∙lules puguin obtenir l‘energia

necessària per a les seves activitats vitals.

La funció de l'aparell respiratori és la incorporació de l'oxigen de l’aire i la seva transferència

a l’aparell circulatori per tal que sigui conduït a totes les cèl∙lules de l'organisme. Les cèl∙lules

necessiten oxigen per tal de poder obtenir l'energia necessària a fi de desenvolupar les seves

funcions vitals. L’oxigen intervé en l’aprofitament dels nutrients. Al mateix temps l’aparell

respiratori també s'encarrega de l'eliminació d’alguns dels productes resultants de les

activitats cel∙lulars, com el diòxid de carboni que pot ser problemàtic si es troba en gran

concentració a la sang. Aquest procés d’intercanvi de gasos (aire que s’inspira, aire que

s’espira) s’anomena ventilació, tot i que comunament de forma equivocada es parla derespiració.

L’aparell respiratori, és el responsable del procés de ventilació, que consisteix en captar

l’oxigen de l’aire, necessari per poder aprofitar els nutrients energètics i en l’eliminació del

diòxid de carboni, que és un residu de l’activitat de les cèl∙lules del cos.

Està format per les vies respiratòries, els pulmons i el diafragma. Entre les vies respiratòries

incloem la boca, el nas, la faringe, la laringe, la tràquea i els bronquis.

● El nas filtre les partícules de pols i escalfa i humiteja l’aire que va cap als

pulmons.

● A la laringe hi ha les cordes bucals, que vibren i produeixen so quan l’aire lestravessa

● La tràquea és un tub que condueix l’aire cap als pulmons. Té uns anells

cartilaginosos que la mantenen sempre oberta.

● Els bronquis són els dos tubs en què es divideix la tràquea i penetren als

pulmons.

● Els pulmons estan formats per milers de tubets anomenats bronquíols que

provenen de les ramificacions dels bronquis. Al final dels bronquíols hi ha unes petites

cavitats anomenades alvèols, que estan envoltades per capil∙lars sanguinis. L’oxigen que

arriba amb l’aire inspirat des de l’exterior a través dels bronquíols, traspassa la paret dels

alvèols i dels capil∙lars i passa a la sang, oxigenant‐la. El diòxid de carboni que portava la

sang, procedent de metabolisme corporal, segueix el camí invers i és expulsat als alvèols.

Quan espirem expulsem l’aire dels pulmons amb el diòxid de carboni.

● El diafragma és un múscul pla, separa la cavitat toràcica de l’abdominal. Quan

es contrau, s’abaixa i ajuda a dilatar la cavitat toràcica i a que entri aire als pulmons. La

cavitat toràcica està protegida per la caixa toràcica de la que són elements principals les


32/68


31

costelles i els músculs intercostals. Els moviments combinats del diafragma i dels músculs

intercostals contrauen i dilaten la cavitat toràcica i són responsables dels moviments de

ventilació (inspiració i espiració).

Al llenguatge col∙loquial es parla de respiració com a sinònim de ventilació. Però per les persones

enteses en Biologia no és el mateix. La ventilació és l’intercanvi de gasos que es fan els pulmons

amb l’exterior.

La respiració, en canvi, és un procés que fan les cèl∙lules de tot el cos. També s’anomena

respiració cel∙lular. En aquest procés es combina l’oxigen amb els nutrients perquè la cèl∙lula

pugui obtenir l’energia que contenen. Aquesta energia mantindrà viva la cèl∙lula i li permetrà

d’exercir les activitats que li són pròpies. Així les cèl∙lules nervioses poden transmetre impulsos

nerviosos, les cèl∙lules musculars es contrauen i s’estenen, les cèl∙lules secretores fabriquen

substàncies necessàries per altres cèl∙lules, ... Sense nutrients i oxigen no seria possible la vida

de les cèl∙lules, no podrien obtenir energia.

Perquè les cèl∙lules puguin fer la respiració s’han d’efectuar diversos processos :‐ ventilació,

‐ intercanvi de gasos entre els alvèols i els capil∙lars sanguinis,

‐ transport de gasos pel corrent sanguini,

‐ intercanvi de gasos entre la sang i les cèl∙lules,

‐ obtenció d’energia a partir de la combinació entre l’oxigen i els aliments dins de les cèl∙lules.

Com es produeix l’intercanvi de gasos entre els alvèols i els pulmons? L’oxigen i el diòxid de

carboni es mouen en direccions contràries. A l’aire dels alvèols hi ha més oxigen que a la sang

dels capil∙lars. L’oxigen passa des d’on n’hi ha més cap a on n’hi ha menys, és a dir, dels alvèols

als capil∙lars. Exactament el contrari passa amb el diòxid de carboni.


33/68


32

Quan una persona està descansant i respira tranquil∙lament, els seus pulmons acumulen uns 3

litres d’aire. Normalment en cada ventilació, s’intercanvia mig litre d’aire. Quan es fa una

inspiració forçada i profunda, els pulmons poden expandir‐se totalment i arriben a acumular a

la vora 7 litres d’aire (segons la mida del cos). A no ser que es faci una espiració molt forçada,

no és possible expulsar tot l’aire que hi ha en els pulmons.

Respon a les següents qüestions:

1. Situa la funció de l’aparell respiratori en el context de les funcions de nutrició.Explica les interaccions amb els altres sistemes i aparells que hi intervenen.

2. El gràfic mostra el resultat

d’una espiració forçada, una prova de

la funció pulmonar que consisteix en

exhalar a una persona tant fort com

pugui per treure tot l’aire dels

pulmons. En un manual es pot llegir: “

en situacions normals el volum que

una persona espira en un segon

representa prop del 80% del total

espirat.” Es compleix aquesta condició

en el cas que descriu el gràfic? Explica‐

ho.

3. Les imatges següents permeten relacionar les diferents parts de l’aparellrespiratori amb els processos d’intercanvi de gasos que hi esdevenen. Usa les imatgesper explicar quines són aquestes parts, quina funció exerceixen i com es produeixl’intercanvi de gasos.


34/68


33

Deures per fer a casa:

El ritme respiratori és el nombre de ventilacions que una persona efectua en un minut.

Feu una recerca a Internet sobre els factors dels que depèn el ritme cardíac. És normal que un

jove com vosaltres tingui un ritme respiratori de 14 ventilacions per minut. Quins són els

marges entre els que es pot trobar el ritme respiratori en una persona normal?

http://www.guardavidas.org/respiracion‐frecuencia‐ritmo‐y‐valores‐normales‐en‐adultos‐e‐

infantes/

http://lasaludi.info/frecuencia‐respiratoria‐normal.html http://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/sistema_respiratori_ca/respiratori.swf

http://www.xtec.cat/~ajimeno/cn3eso/08respiratori/08respiracio.htm


35/68


34

► Les malalties de l’aparell respiratori i hàbits saludables

Les principals malalties que afecten l’aparell respiratori són:

Malalties no infeccioses:

● Insuficiència respiratòria. Disminució de la capacitat pulmonar per

a intercanviar gasos. Pot provenir de diverses causes: pels dipòsits de quitrà del

tabac sobre la superfície respiratòria, per asma, per infeccions, etc.

● Asma bronquial. Contracció sobtada dels músculs bronquials

generalment deguda a una reacció al∙lèrgica. Provoca una sensació d'ofec.

● Edema pulmonar. Infiltració d'un líquid serós que envaeix

l'interior dels pulmons provocant insuficiència respiratòria.

● Infart de pulmó. Dolor molt fort al pit provocat per embòlia

pulmonar, és a dir per un coàgul que obstrueix un vas que aporta sang als

teixits pulmonars.


36/68


35

● Càncer de pulmó. Aparició de tumors o grups de cèl∙lules alteradesque no exerceixen les funcions pròpies dels teixits pulmonars. A mida que aquestes

cèl∙lules, anomenades canceroses, es van multiplicant substitueixen a les cèl∙lules

normals i el pulmó perd la capacitat per efectuar la seva funció. L’hàbit de fumar té

una incidència directa en l’aparició d’aquesta malaltia.

Malalties infeccioses. Causades per agents infecciosos com els virus i bacteris.

Víriques. Les principals són refredat i grip.

Bacterianes. Segons el tram afectat es diferencien les següents malalties:

sinusitis, amigdalitis, faringitis, laringitis, bronquitis, pleuritis (pleures),

pulmonia o pneumònia. A més cal citar la tuberculosi (infecció produïda pel bacil


37/68


36

de Koch que dóna lloc a la formació de cavernes en els pulmons) i la tos ferina

(tos convulsiva, afecta a lactants i nens petits).

Hàbits Saludables relacionats amb l’aparell respiratori són essencialment els referents a laqualitat de l’aire respirat

● No fumar. El consum habitual del tabac ocasiona importants danys, tant en

les vies respiratòries com en els pulmons, ja que el fum del tabac conté fins a 20

substàncies nocives per a la salut, com la nicotina, el quitrà i el monòxid de carboni.

La inhalació d'estos compostos provoca la disminució del moviment dels cilis de les

cèl∙lules de la tràquea i dels bronquis, aplegant inclús a la seua destrucció. A causa

d'açò, el mucus carregat d'impureses i microbis es mou amb més dificultat, cosa

que origina tos, expectoració i infeccions freqüents. També augmenta la

probabilitat de patir càncer i malalties com bronquitis crònica i emfisema

pulmonar.

● Evitar els canvis bruscos de temperatura que augmenten el risc de patir

infeccions respiratòries. A més, les persones que pateixen asma, el refredament

brusc pot afavorir la contracció dels músculs dels bronquis, la qual cosa provoca el

seu estretament i dificulta el pas d'aire per ells.

● Realitzar habitualment exercici físic. La pràctica d'algun esport incrementa

la ventilació pulmonar, ja que els músculs necessiten més quantitat d'oxigen. Si es

fa exercici de forma regular, s’aconsegueix una major capacitat pulmonar i es

mobilitza millor el mucus de les vies respiratòries.

● Evitar l'exposició a la pols i als contaminants atmosfèrics. Les partícules que

suren per l'aire i els gasos contaminants irriten les mucoses respiratòries i poden

afavorir l'aparició de diverses afeccions de gola, laringe, tràquea i bronquis.


38/68


37

► Respon les següents qüestions:

1. Quina diferència hi ha entre l’asma bronquial i un infart de pulmó?2. El càncer de pulmó és una malaltia infecciosa? Per què?3. Diverses afeccions pulmonars poden causar inflamació dels teixits pulmonars de

forma que és fa difícil la respiració. Com s’anomena aquesta situació? Quines causes

la provoquen?

4. Fes una taula de dues columnes on col∙loquis a la primera d’elles el nom de la malaltia

respiratòria i a la segona columna hi fas una breu descripció.

5. En el següent gràfic, podem veure la evolució del consum de tabac de l’any 2002 a

l’any 2012 representat per varies franges d’edat a Catalunya. Quina és la franja d’edaton trobem més gent fumadora?

Deures Fes una recerca amb els links adjuntats per trobar quina és la relació entre les malalties que

has estudiat i l’hàbit de fumar.https://es.wikipedia.org/wiki/Tabaquismo http://www.xtec.cat/~amore/3eso/Web/mminarro/mapresp.html http://habitdefumar.blogspot.com.es/


39/68


38

L’aparell digestiu.

L’aparell digestiu, conjuntament amb el respiratori, circulatori i excretor, col∙labora en les

funcions de nutrició dels organismes. Concretament és l'aparell encarregat d'ingerir els

aliments, degradar‐los fins molècules petites capaços d’entrar en les cèl∙lules, els denominats

nutrients (aquesta transformació s'anomena digestió), i d’expulsar les restes no digeribles

(femtes).

Parts de l'aparell digestiu

L'aparell digestiu està format pel tub digestiu i per les glàndules digestives.

● El tub digestiu és un tub d'uns 10 m de llarg dividit en diverses parts.● Les glàndules digestives són petits òrgans que segreguen sucs

digestius. Aquests sucs ajuden a descompondre els aliments en substàncies nutritivessimples, per tal que puguin passar a la sang.

Tub digestiu Glàndules digestives

La boca. És l'entrada del tub

digestiu. La boca conté:

● les dents. Les incisives i elsullals tallen els alimentsi les premolars i les i lesmolars els trituren.

● La llengua. És un múscul quemou l'aliment i elbarreja amb la saliva

La faringe. Comunica la bocaamb l'esòfag.

L'esòfag. És un tub de paretsmusculoses que condueixl'aliment a l'estómac.

L'estómac. És un eixamplamentdel tub digestiu. Hi té lloc lapart principal de la digestió.

L'intestí prim. Té vuit metres dellarg. A l'intestí prim les

substàncies digerides passen ala sang.

L'intestí gros. Fa un metre dellarg. Comunica amb l'exteriorper l'anus.

Les glàndulessalivals produeixen lasaliva.

L'estómac està entapissatde glàndules gàstriques,que produeixen els sucsgàstrics.

El fetge produeix la bilis, unsuc digestiu, que s'aboca al'intestí prim.

El pàncrees produeix el sucpancreàtic, un suc digestiuque també s'aboca al'intestí prim.

L'intestí prim estàentapissat de glàndulesintestinals, que produeixenels sucs intestinals.


40/68


39

La digestió.

És el procés que permet aprofitar les substàncies nutritives dels aliments. Comprèn les següentsetapes:

1. Ingestió

. És l'entrada de l'aliment.2. Digestió dels aliments. És la degradació dels aliments en molècules molt petites capaçosd'entrar en les cèl∙lules. Pot ser mecànica, com la trituració que realitzen les dents,o química, com l'acció dels enzims digestius.

3. Absorció. És el pas dels nutrients des de l'intestí a la sang i a la limfa.4. Defecació. És l'expulsió a l'exterior de les substàncies que no s'han pogut digerir.

La digestió en la boca. En la boca es produeix:1. digestió mecànica denominada "mastegació", que és realitzada per les dents.2. digestió química que és realitzada per la saliva al posar‐se en contacte amb l'aliment,

procés que es denomina "insalivació".

Glàndules salivars. Hi ha tres parells denominades: paròtides, submaxil∙lars i sublinguals. Lasaliva conté:

Aigua (un 98%).

Mucina (una substància mucosa que facilita el pas dels aliments).

L'enzim digestiu ptialina (enzim que degrada el glúcid midó fins arribar a molècules demaltosa)

L'enzim digestiu maltosa (enzim que degrada la maltosa en dos molècules de glucosa)


41/68


40

3. La deglució. És el pas de l'aliment de la boca a l'esòfag. Es realitza en tres etapes:

Impuls del bol alimentari cap al fons de la boca gràcies al moviment de la llengua.

Entrada del bol en la faringe

Pas del bol alimentari de la faringe a l'esòfag

4. Les ones peristàltiques a l’esòfag. Són contraccions i relaxacions musculars anulars quefaciliten l'avanç del bol alimentari.

5. La digestió química estomacal. L'estómac presenta una capa interior denominada mucosagàstrica que conté diversos tipus de glàndules especialitzades a segregar les distintessubstàncies del suc gàstric. Aquestes són:

Àcid clorhídric (HCl). Degrada els teixits durs dels aliments, mata molts bacteris itransforma el pepsinogen o en pepsina

Pepsinogen. Substància que es transforma en l'enzim pepsina que degrada les proteïnesen aminoàcids.

Factor de Castle. Substància que permet que la vitamina B12 pugui ser absorbida en

l'intestí. Mucina. Substància que afavoreix el pas de l'aliment.

Bicarbonat sòdic. Substància que neutralitza l'àcid clorhídric abans de passar al duodè.

A l'estómac es produeixen ones peristàltiques per a moure els aliments.

6. L'acció de la bilis en la digestió. La bilis està produïda per les cèl∙lules del fetge. Si la personaestà en dejú la bilis s'acumula en la vesícula biliar, però si en el duodè hi ha aliment, la bilis ésalliberada sobre ell. Cada dia se segreguen uns 600ml. La bilis a més d'aigua conté àcidsbiliars,colesterol i lecitina, que són substàncies emulsionants dels greixos. És a dir que realitzenla mateixa funció que els detergents, dispersar els greixos en aigua. Així faciliten la seva posterior

digestió química i la seva absorció. La bilis també conté bilirubina (una substància groguenca)i biliverdina (una substància verdosa) procedents de la degradació de l'hemoglobina. Són lesresponsables de la coloració dels fems.

7. La digestió deguda al suc pancreàtic

● Proteases pancreàtiques (tripsina i quimiotripsina). Degraden les proteïnes.● Lipasa pancreàtica. Degrada els lípids● Amilasa pancreàtica. Degrada el glúcid midó.

8. Formació del quil La massa pastosa que surt de l'estómac es denomina quim. Posteriorment,després d'experimentar la digestió intestinal en el duodè, es transforma en una massa més finadenominada quil.

9. La digestió deguda al suc intestinal ● Peptidases. Degraden proteïnes a aminoàcids● Lipasa intestinal. Degrada els lípids● Disacaridases. Degraden els disacàrids en glucoses i altres glúcids petits.

10. L'absorció intestinal En el jejú, les petites molècules obtingudes són absorbides a través de les vellositatsintestinals.


42/68


41

● Les petites molècules absorbides de naturalesa glucídica o proteica, comla glucosa i els aminoàcids respectivament, passen als capil∙lars venosos.

● Les petites molècules absorbides de naturalesa lipídica com els àcidsgrassos passen als vasos limfàtics.

11. La formació de la femta fecal. El quil que passa a l'intestí gruixut conté un 80% d'aigua, lessubstàncies que no s'han pogut digerir i les restes dels sucs digestius. A l'intestí gruixut esreabsorbeix gran part d'aquesta aigua i, a causa de la flora bacteriana, s'aconsegueix digerirmoltes de les substàncies resistents. La resta forma la denominada matèria fecal que surt perl'anus.

Respon a les següents qüestions:1. Quina és la finalitat de les funcions de nutrició? Explica‐ho. Situa la funció

de l’aparell respiratori en el context de les funcions de nutrició.

2. De la següent figura, anomena les parts de l’aparell digestiu?

3. Descriu breument el procés que segueix el menjar des de la boca fins a la sangi la formació de la femta (Procés digestiu).


43/68


42

4. Segons els gràfics, quin serà el temps total que triguem a fer la digestió si mengem unentrepà de sardines i de postres un plàtan? Penseu que els temps de digestió sóndiferents però no sumatius, per tant, el temps màxim és el que més triga.

Deures

Quins són els hàbits saludables per mantenir l’aparell digestiu en bon funcionament?

https://sites.google.com/site/biologiapontdeldiable/3r‐eso/tema3‐‐aparell‐digestiu‐i‐respiratori

http://profesdeciencies.net/wp‐content/uploads/2014/03/03_BG_Dossier‐tema‐04_Digestiu‐i‐respiratori‐2014‐15.pdf http://blocs.xtec.cat/naturalsom/3r‐eso/2‐nutricio‐i‐alimentacio‐aparell‐digestiu/#.Vs8Sr5zhDqx


44/68


43

► La malaltia de Crohn.

La malaltia inflamatòria intestinal (MII) és una malaltia crònica de tipus autoimmune que afectal’aparell digestiu, que de moment no es pot curar, però que no és contagiosa.

La malaltia de Crohn i la Colitis Ulcerosa són les principals malalties inflamatòries intestinals.Ambdues causen inflamació del tub digestiu, fet que pot causar dolor, diarrees i sagnat, peròexisteixen diferències entre elles: mentre que la colitis ulcerosa afecta al còlon, a la malaltia deCrohn la inflamació pot localitzar‐se a qualsevol part del tracte digestiu, des de la boca finsl’anus.

Els símptomes més comuns són: dolor abdominal, recargolaments freqüents, a vegades sagnat

rectal, anèmia (que pot causar marejos o cansament), fatiga (cansament extrem), disminució dela gana, pèrdua de pes i també febre. Addicionalment hi poden haver lesions a la pell, als ulls, odolors articulars. En nens/es i adolescents hi pot haver enderreriment del creixement.

És important saber que a la MII s’alternen períodes d’activitat de la malaltia amb símptomesimportants (coneguts com brots o crisis), amb altres períodes en què la malaltia s’atenua (fasesde remissió). En ocasions, es pot tenir un brot greu de la malaltia i pot caldre tractamenthospitalari. En casos molt greus, pot ésser necessari extirpar, mitjançant cirurgia, les partsafectades de l’intestí. La cirurgia a vegades inclou la creació d’una ileostomia.

Segons les dades que es van donar a conèixer amb motiu del Congrés de la Organització Europeade Malaltia de Crohn i Colitis Ulcerosa (ECCO) 2013, la MII afecta més de 2,2 milions de persones

a Europa i 5 milions a tot el món. A Espanya, més de 15 de cada 100.000 espanyols pateixenmalaltia de Crohn i més de 10 de cada 100.000 pateixen Colitis Ulcerosa. Es diagnostiquen 2.000


45/68


44

casos nous cada any de MII, amb una incidència cada cop més gran en adolescents i nens.

Una bona nutrició és essencial en qualsevol malaltia crònica. La alimentació no cura la malaltiani preveu els brots però ajuda a evitar les conseqüències negatives

Desnutrició• Major consum d’energia: La inflamació crema moltes calories• Pèrdua de nutrients per malabsorció o a través de las femtes• Alimentació restrictiva per por a que apareguin els símptomes

Brot:• No fibra• No greixos (embotits i brioixeria industrial)• No begudes alcohòliques o amb gas• No llet en cas d’ intolerància• Coccions senzilles (bullits, planxa, forn…)

Remissió:• Dieta equilibrada absolutament normal

ES IMPORTANT QUE SÀPIGUES…●

Has de fer una ingesta fraccionada en 4‐5 preses al dia● Has de menjar a poc a poc i mastegar be● Les principals fonts de proteïnes son: la llet i els seus derivats, els ous, carns,

peixos i llegums● El calci es troba en la la llet i els seus derivats● El ferro abunda en les carns vermelles, fetge, llegums, cereals i fruits secs

Respon a les següents qüestions:

1. Explica el significat dels següents termes:-

malaltia crònica- malaltia autoimmune


46/68


45

- ileostomia- malabsorció- intolerància

2. A quins òrgans del sistema digestiu pot afectar la malaltia de Crohn?

Identifica’ls a la figura

3. Segons el gràfic i la informació que tens en el dossier, podries dir quins

són els millors aliments durant la fase activa (Brot) i durant la fase de remissió? Pot serl’alimentació la causant del nou brot?

http://www.ua‐cc.org/ca/crohn‐colitis/malaltia‐de‐crohn


47/68


46

Deures

Busca a Internet quina relació hi ha entre la malaltia de Crohn i l’hàbit de fumar? També buscaresposta a la següent qüestió: Per què creus que els nens i adolescents que pateixen malaltia deCrohn poden tenir un endarreriment del creixement?

http://www.ua‐cc.org/ca/crohn‐colitis/colitis‐ulcerosa http://www.ua‐cc.org/ca/crohn‐colitis/malaltia‐de‐crohn


48/68


47

Activitat 6. Conceptes claus

Aquí teniu la llista de conceptes clau que heu de saber explicar als vostres companys, o dit d’altremanera el que heu d’aprendre dels temes que no heu investigat. Escriviu únicament allò queesteu segurs que enteneu i que podeu explicar a una altra persona. (Grups experts).

Conceptes clau Tabaquisme, problemes de salut

Substància cancerígena i tòxicsdel tabac

Cèl∙lula cancerosa

Relació entre tabac càncer depulmó i altres malaltiesrespiratòries

Fum primari i fum secundari

Fumador passiu

Conceptes clau sistema respiratori i respiració

Funcions de l’aparell respiratori

Com està format l’aparellrespiratori?

Procés de Ventilació

Què és la respiració cel∙lular?


49/68


48

Conceptes clau malalties del sistema respiratori i hàbits saludables

Principals malalties del sistema

respiratori Diferencia entre les malaltiesinfeccioses i no infeccioses

Hàbits saludables del sistemarespiratori

Com afecta el tabac al sistemarespiratori

Conceptes clau document Sistema digestiu / digestió

Funció del sistema digestiu

Com està format el sistemadigestiu

Glàndules digestives i annexes

Etapes de la digestió

Conceptes clau document Malaltia de Crohn

Què és la malaltia de Crohn

Símptomes més comuns

Quins són els òrgans que potafectar aquesta dolència?

Relació Malaltia de Crohn i tabac


50/68


49

Activitat 7. Rúbrica co‐avaluació grup/individualDesprès de la feina en equip que heu realitzat a les activitats anteriors, ara ens cal fer‐ne unaavaluació. Ens fixarem en tres dels aspectes necessaris per al bon funcionament del grup:Cooperació, aportacions al grup, qualitat de la feina. Farem servir els criteris d’avaluació que hi