L’ANTIC EGIPTEL’art, la cultura i la vida quotidiana

Introducció

Els egipcis eren una antiga civilització de l’edat antiga.Aquesta civilització va créixer i es vadesenvolupar a la vora del riu Nil.

L’art i la cultura

L’art

Una de les característiques de l’antic Egipte va ser l’art, amb monumentals obres que generalment tenien caràcter simbòlic, funerari o religiós.

El concepte d’art és perfectament utilitzable en la arquitectura, escultura i joieriaegípcia.Una faceta que caracteritza lacultura egípcia és el constant esforç per transmetre unconcepte de tradició.

Art com a expressió del poder polític

Les idees i les posicions polítiques vigents donarien el motiu principal per a la elaboració d’obres artístiques.La instrumentació consistia en la construcció de nous temples, palaus o tombes, que tenien el seu correlat en l’elaboració d’escultures, murals, gravats,...

Religiositat de l’art

L’espiritualitat de l’egipci antic influir de gran manera en la vida quotidiana.Cada representació d’un déu portava un conjunt de elements que feien possible identificar-lo tant en imatges de relleus o pintures com en escultures.

Les estàtues dels déus no només els representaven, sinó que eren elements clars per a l’adoració en els temples .Les escultures eren polides, vestides i perfumades com si fossin el déu mateix.

Art en la vida quotidiana

Quan a la civilització egipcia, la noblesa i els alts fucionaris van adquirir riquesa, van poder accedir a obres artístiques que en general eren destinades al servei funerari, donada l’importància del més enllà. Així les tombes eren decorades amb imatges religioses, fets de la vida del difunt o de la vida quotidiana.

Arquitectura

Construccions

Piràmides Palaus

Temples

Arquitectura

Els egipcis van construir monumentals temples dedicats als déus, on destaca l’impacte simbòlic, la mida i la gran harmonia i funcionalitat dels seus espais.El més cèlebre d’Egipte són les piràmides i mastabes, on la grandiositat depenia la riquesa del que anaven a enterrar.També construïen grans palaus pel faraó, però com la vida a la Terra no era important, no eren de pedra i no han perdurat.

ESCULTURAL’escultura és de admirable perfecció en estatuària i baix relleus. Es conseven milers d’objectes llaurats en fusta, ivori i bronze. Les estàtues representen divinitats, faraons, personatges importants i de vegades, persones anònimes ocupats en quefers domèstics.

Esfinxs

Les esfinxs van ser una de les representacions escultòriques. Amb cos de lleó i cap humà, eren símbol de la reialesa i el seu cap solia ser la del faraó regnant, encara que també representaven els déus amb caps d’animals.

Pintura

Els egipcis van fer servir la pintura per decorar les càmeres sepulcrals, temples i palaus. També per aconseguir realisme en estàtues i baixos relleus. Les seves característiques principals:-Ús del perfil.-No hi ha perspectiva.-Utilitza colors plans.

Artesania

La ceràmica, l’orfebreria i el vidre varen ser utilitzats pels egipcis, per a decorar i adornar mobles, joies, amulets, portes de temples, estàtues,...

Cultura

La cultura de l’Antic Egipte es conforma a partir de la forma de vida, costums i tradicions existents en la societat egípcia de l’antiguitat.Es divideix en tres Imperis:-Antic:es va caracteritzar per la florida de les arts i costrucció d’immenses piràmides.-Mitjà: Egipte va conèixer un període d’esplendor en a la seva economia.-Nou: la monarquia egípcia va arribar a la seva edat daurada expandint els seus dominis.L'Antic Egipte va ser una de les primeres civilitzacions humanes amb una cultura complexa, diferenciada i estable que va influenciar altres cultures d'Europa, de l'Orient Mitjà i d'Àfrica.

Els egipcis van destacar en la música, la literatura (el sistema d’escriptura egípcia comprèn tres tipus de bàsics: jeroglífica, hieràtica i demòtica), la ciència, les matemàtiques, la medicina (el seu gran coneixement del cos humà) i la mitologia.

La Pedra de Rosetta

Diccionari egipci.Es descobrí a l’any 1799 per:Pierre-François

Bouchard.

1. Pedra de Rosetta

Material: GranodioritaAltura: 112,3cmAmplari: 75,7cmProfunditat: 28,4cmPes: 760kg

2. Pedra de RosettaAquesta pedra de granit fosc presentava un mateix text escrit en tres versions diferents: jeroglífica,

demòtica (la forma simplificada de l’escriptura egípcia) i grega clàssica. Gracis a aquest fet,

l’egiptòleg Jean-François Champollion va poder desxifrar aquest tipus d’escriptura al començament

del segle XIX. Aquest fet ens ha permès obtenir un coneixement molt complet de la història egípcia.

Vida quotidianaL’antic Egipte era una societat molt desigual, estructurada en forma de piràmide, integrada per diversos grups que tenien condicions de vida i ocupacions molt diferents.

A dalt de tot hi havia el rei o faraó, que concentrava a les seves mans tots els poders. Els egipcis creien que els faraons eren déus.En segon lloc hi havia els sacerdots, que dirigien els ritus religiosos, tenien cura del culte als temples, n’administraven les propietats i monopolitzaven el coneixement científic: l’astronomia i les matemàtiques.Els escribes constituïen un cos de funcionaris, redactaven els documents oficials i portaven els comptes dels impostos reials i de les mercaderies que entraven i sortien dels magatzems del palau del faraó. Els escribes supervisaven la producció agrària, la major part de la qual passava a mans de l’Estat i dels temples.El nivell inferior de la societat egípcia el formaven els artesans i, sobretot, els camperols, que constituïen la major part de la població. La vida quotidiana de les famílies camperoles de l’antic Egipte estava subordinada a un fenomen natural: la crescuda del riu Nil. Els artesans feien escultures i ceràmiques, elaboraven el papir sobre el qual s’escrivia i el lli amb què es feien vestits, i fabricaven objectes de metall.Els comerciants compraven fusta, metalls i perfums en terres llunyanes i ho venien a Egipte.Els servents, el nivell inferior de la societat egípcia, eren persones lliures que feien diverses feines per a un senyor a canvi d’un petit salari.Al darrer graó de l’escala social hi havia els esclaus, generalment poc nombrosos, que solien ser presoners de guerra. Les dones tenien alguns drets i llibertats que no tenien altres dones de l’antiguitat. La majoria de les egípcies es dedicaven a cuidar la casa i els fills i també feien altres feines: fabricaven teixits, elaboraven pa, ajudaven en les tasques del camp i feien de serventes a les cases més riques. Les dones molt poques vegades van ocupar alts càrrecs en l’administració. Amb tot, n’hi va haver algunes que van arribar a governar com a faraons.la dieta alimentària dels antics egipcis era relativament variada. El pa i la cervesa constituïen l’alimentació bàsica de les classes populars, les quals, a més, s’alimentaven de llegums secs, verdures, fruites (figues, raïm, dàtils), pesca salada, i, en menys quantitat, carn d’aus (coloms, oques, ànecs), de cabra, de xai i de porc. Les classes més benestants tenien accés a d’altres menjars més sofisticats, com ara carn de vaca i vi.

Fet per:

-Miguel Ángel Marí-Luciana Avallone-Kiniesa Espiritu-Noel Ramón

http://youtube.com/v/cU-QKjB2SsI