ETots necessitem que algú ens perdoni en un moment o altre de la nostra vida.

Ho necessitem per conviure en pau amb nosaltres mateixos. La capacitat de perdó és un dels aspectes que ens fa més

humans.

El pare d'en Textu fa una mirada enrere per comprendre els actes que va dur a terme en un temps

passat. Vol comprendre el que va

fer i per què ho va fer.

Mirar al passat no te només la funció d'enyorar altres èpoques, sinó també la de

comprendre. No busca només que el

perdonin, vol conèixer-se una mica més a si

mateix.

El dolor i la culpa poden fer-nos buscar una solució fàcil, definitiva. El suïcidi seria una sortida per al pare d’en Tetxu.

Però necessita trobar la pau interior, necessita saber que purga la seva falta: això li dóna repòs.

El pas del temps tard o d’hora passa factura a tothom.

Però també arregla les coses i canvia les persones. El temps ajuda a madurar i a créixer i a perdonar.

El pare d'en Tetxu sap que en Carlos no el perdonarà, però, tot i així, vol que l'escolti uns instants i procuri entendre'l: se sent, sobretot,

molt culpable.

El pare

Necessita poder morir en pau, perquè es una ànima ferida Només un gran esforç, quasi

sobrehumà, de comprensió pot portar al perdó

Perdó i oblit són dues fases consecutives, arribem a la conclusió que la gent perdona però no oblida, el dolor

sempre és present.

El perdó comença amb la comprensió.