4. Laocoont i els seus fills
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Alumna: Natalia Casabé (2n A)
Curs 2010-11
Alumna: Mar Serna Soler (2n A)
Curs 2014-15
Professora: M Assumpció Granero
4
LAOCOONT I ELS SEUS FILLS (s. II aC, bronze, i s. I aC, còpia romana marbre)
AGESANDRE (pare), POLIDOR i ATENODOR (fills) de RODES
PATI DE BELLVEDERE, MUSEI VATICANI. ROMA
FITXA TÈCNICA (documentació general)
Catalogació i anàlisi formal
Títol Laocoont i els seus fills
Escultors Agesandre (pare), Polidor i Atenodor (fills) de Rodes
Cronologia Segles II aC (bronze), segle I aC còpia romana
Estil Grec, escola hel·lenística de Rodes (323 aC – 31 aC)
Localització d’origen La Domus Aurea de Neró a Roma. Descoberta entre les ruïnes del
Palau de Titus a Roma, l’any 1506 (Rafael a Miquel Àngel).
Localització actual Pati de Bellvedere, Museus Vaticans (Roma)
Material Original de bronze, còpia romana de marbre
Tècnica Talla i trepanat
Forma Escultura exempta o d’embalum rodó
Tipologia Grup escultòric
Cromatisme Monocroma
Dimensions 1’84 x 2’42m d’alt
Tema Mitològic. Mort de Laocoont, sacerdot troià d’Apol·lo, que va
desaconsellar l’entrada del cavall de fusta a Troia i va ser castigat
per Atena a morir junt als seus fills, ofegats per les serps que
rodegen els seus cossos (segons la llegenda recollida per Virgili a
l’Eneida).
1.- INSERCIÓ EN EL
CONTEXT HISTÒRIC (1pt)
1.- CONTEXT HISTÒRIC (323-31 aC) L’imperi d’Alexandre el Gran (336-323 aC) deixà pas a l’època hel·lenística (323-31 aC).
En aquest moment el ciutadà perd la consideració que tenia a la polis i se sent
desprotegit en un món canviant i convuls, per això, desapareix la confiança en els models
clàssics (presentaven unitat estilística), que són abandonats a favor d’una temàtica més
rica i diversa. Interessa més representar el que és particular i concret que allò de tipus
més general.
1.- CONTEXT HISTÒRIC El Laocoont pertany a una de les escoles hel·lenístiques,
l’escola de Rodes, entre els anys 50 aC i el 50 dC, a la que
també corresponen altres obres com la Victòria de
Samotràcia i el desaparegut Colós de Rodes. En aquesta
escola va predominar la monumentalitat, el patetisme, la
tendència a composar grups piramidals i la importància dels
valors tàctils.
Possible representació del
Colós de Rodes el qual ha
desaparegut
Teatre de Rodes, possiblement
la seu de l’Escola de Rodes Victòria de Samotràcia
Colós de Rodes. Cares de Lindo.
1.- CONTEXT HISTÒRIC En el període hel·lenístic, tot i que Atenes manté, en certa manera, el seu prestigi,
sorgeixen altres centres i escoles: Pèrgam, Rodes, Alexandria, Antioquia.
ESCOLA
RODES (segles IV- I aC)
ESCOLA DE RODES Escultures monumentals i colossals,
destacant el patetisme, la tensió i el moviment exacerbat.
Obres:
1. Colós de Rodes
2. Niké o Victòria alada de Samotràcia (190 aC)
3. Bou Farnesi o Càstig de Dirce (Apol·loni de Tralles i Taurisc,130 aC)
4. Laocoont i els seus fills (Agesandre, Polidor i Atenodor, 50 aC)
5. Faune Barberini (220 aC)
A l’època hel·lenística canviaren els
gustos, l’idealisme clàssic, amb el
seus paràmetres d’equilibri i
serenitat, deixa pas al realisme i a
les expressions turmentades.
Els artistes es recreen en donar
forma al patiment, tan físic com
espiritual, en captar perfectament
el Phatos dels personatges en els
seus rostres.
Així, doncs, se cercava provocar
sensacions immediates, ja fos
amb una tragèdia de dimensions
incommensurables, amb una lluita
aferrissada o amb la força d’un
déu implacable, tot caracteritzat
amb efectes teatrals i amb
preferència per la grandiositat i el
moviment.
1.- CONTEXT HISTÒRIC
1.- INSERCIÓ EN EL
CONTEXT HISTÒRIC (1pt)
2.- INTERPRETACIÓ
ICONOGRÀFICA (1pt)
2.A.- TEMÀTICA 2.B.- FUNCIÓ
Aquesta escultura representa l’agonia de Laocoont, sacerdot del temple d’ Apol·lo a
Troia que, segons el mite grec i el relat posterior del poeta romà Virgili a l’Eneida,
durant el setge a Troia, advertí els seus conciutadans, sense èxit, sobre el perill que
comportava entrar el famós i gegantí cavall de fusta a la ciutat de Troia, i aconsellà
que no deixessin passar el cavall, que oferien els grecs al déu Posidó, en una
suposada retirada, ja que era una trampa disposada pels grecs aqueus.
2.A.- TEMÀTICA
<<Necis, no us fieu dels grecs ni tan sols quan us portin regals!>> Virgilio, Eneida
Així relata Virgili a la seva obra l’Eneida com va advertir
Laocoont als ciutadans de Troia:
En llançar un broc amb foc contra el cavall, els déus (Atena o Apol·lo, segons
interpretacions) el van castigar enviant-li les dues serps del mar perquè els matessin
a ell i als seus fills. El troians ho van interpretar com un càstig diví i van entrar el cavall a
la ciutat tal com Sinó, un espia grec, els havia suggerit, dient que era un regal de la
deessa Atena i que si no l’acceptaven Troia seria destruïda.
2.A.- TEMÀTICA
Les versions sobre la mort de Laocoont són
nombroses i es discuteix si el grup escultòric
està basat en el relat de Virgili, on moren
Laocoont i els seus dos fills, o en una
versió anterior d’un poema troià, on moren
Laocoont i tan sols un dels fills.
Per això, alguns autors creuen que aquesta
còpia és l’adaptació en marbre d’un original
de bronze del començament del segle II aC.
A l’original només n’hi haurien dues figures,
Laocoont i el seu segon fill, segons el relat
mitològic grec més antic, i després s’afegiria
el fill major per fer coincidir l’escena amb la
narració de l’Eneida que, també, explica que
Atena (partidària de la victòria grega) va enviar
les serps per convèncer els troians de la
veritat de la història de Sinó.
Bust de Virgili.
2.A.- TEMÀTICA
Una altra versió explica que va ser un
càstig d'Apol·lo perquè Laocoont
s’havia casat amb Antíop davant
l’estàtua del déu, cosa que constituïa un
sacrilegi, i ho havia fet en contra de les
ordres del déu.
2.A.- TEMÀTICA
Es pot considerar la mort de Laocoont i els seus fills com a símbol de la decadència de
l’estirp troiana en el moment del final de la civilització grega, substituïda per la
romana. Virgili entronca la fundació de Roma amb la destrucció de Troia (el príncep
Enees, fundador de Roma, havia fugit de Troia amb el seu pare Anquises).
2.A.- TEMÀTICA
Laocoont i els seus fills és una
COMPOSICIÓ de gran dramatisme i
mostra un dels episodis en què els
déus es van mostrar més
desconsiderats i malvats amb els
humans, però l’objectiu de l’escultor
és plasmar l’expressivitat per sobre
de qualsevol valor de judici sobre
la conducta dels déus.
2.A.- TEMÀTICA
2.B.- FUNCIÓ
COMITENT: No se sap si va ser encarregada per l’Estat per exposar-la a un lloc públic o
comanada per un particular. A l’època hel·lenística les persones amb diners començaren a
col·leccionar obres d’art, ja fossin originals o còpies. Es pagaven sumes fabuloses per les
peces d’art i els artistes es feien famosos. Els escriptors contribuïren a la seva glòria,
escrivint sobre la vida dels artistes i les anècdotes de les obres. La còpia romana estava
pensada per a decorar cases importants, en aquest cas, la Domus Aurea de Neró.
LOCALITZACIÓ
Domus Aurea de Neró.
3.- ANÀLISI TÈCNICA
I FORMAL (1pt)
Material, composició, volum, llum, expressivitat, textura
3.- ANÀLISI
TÈCNICA
I FORMAL
MATERIAL. La còpia romana està
realitzada en marbre, però es creu
que l’original estava realitzat en
bronze mitjançant la tècnica de la
cera perduda.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL La COMPOSICIÓ és geomètrica.
És un grup escultòric representat de
manera frontal i format per tres
figures, una gegantina, la figura
principal del sacerdot, masculina i
nua amb un cos d’ancià, que lluita
desesperadament per descargolar-se
de dues serps terribles, que tenallen
els cossos de dos joves, nus també,
els seus dos fills que, col·locats al
seu costat, sembla que no tinguin
prou força per escapar-se’n.
Tant a l’original com a les còpies, les
tres figures van nues.
De fet, el nu té unes profundes
arrels en l’art del poble grec, que
es poden rastrejar fins al costum dels
atletes, iniciat en l’època arcaica.
COMPOSICIÓ.
El grup escultòric està emmarcat
dins d’una piràmide o triangle,
que dibuixen els tres caps dels
personatges, el de Laocoont
coincideix amb el vèrtex
superior, i la composició forma
una diagonal, que creua tot el
grup, i baixa des de la part
superior esquerra, és a dir, des
del braç dret de Laocoont
passant per la seva cama
esquerra.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
Triangle que
junta els
caps dels 3
personatges
Línia que
creua la
composició
COMPOSICIÓ. La figura central descansa juntament amb la de l’esquerra (fill petit)
damunt una peanya, mentre que la de la dreta (fill major) es recolza sobre una base
diferent, la qual cosa suposa una ampliació del suport i una tasca a partir de blocs
separats.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
COMPOSICIÓ.
La figura del vell destaca per la seva
anatomia i pel seu rostre angoixat.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
COMPOSICIÓ.
El vell és el personatge més treballat.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
COMPOSICIÓ.
Està en una postura semi sedent,
doncs sembla seure damunt un
hipotètic seient del que pengen uns
rígids vestits, que ens recorden les
estries d’una columna.
La peanya escalonada marca el
sentit d’horitzontalitat i l’escàs
equilibri de l’obra.
És un grup escultòric molt pla,
que va ser concebut per mirar-lo
frontalment.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
El MOVIMENT es produeix a partir dels cossos contorçats, que no tenen cap possibilitat
d’escapar-se de les serps, que els tenen presos, però lluiten fins al final.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
MOVIMENT. Les tres figures queden unides per les serps, que estrenyen els cossos
musculosos, tractats tots com si fossin adults, ja que les anatomies dels nins són
com les del pare, però a escala reduïda, mostren una musculatura exagerada per la
seva edat, i una gran perfecció anatòmica, sobretot la figura central.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
MOVIMENT. És notable el talent dels escultors a
l’hora de plasmar, tot paralitzant-lo, un moment
d’agitació dramàtica sense que l’acció s’aturi. El
grup produeix tal sensació de moviment, que sembla
canviar de posició si l’espectador obre i tanca els ulls
alternativament.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
VOLUM. Les TÈCNIQUES ESCULTÒRIQUES emprades com el volum dels músculs, els
“draps mullats”, el nus atlètic derivat de l’art del segle IV aC, els ulls enfonsats, el
trepanat als cabells i les barbes, la boca entreoberta, són, tots ells, valors dinàmics i
pictòrics similars als dels relleus de la mateixa escola de Rodes i creen uns efectes de
clarobscur que disparen l’emotivitat de l’escena.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
OBJECTIU de l’artista.
Els artistes hel·lenístics s’allunyen
del sentit religiós de l’art i es
concentren a resoldre problemes
tècnics i a crear sensacions en els
espectadors, així, l’obra representa
les emocions humanes en la seva
màxima expressió patètica. Conté el
dramatisme més extremat.
Les tres figures són representades en
un lluita brutal per la vida, en què
cada múscul és en tensió per tal
d’escapar-se de l’abraçada mortal.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
OBJECTIU.
El dramatisme s’accentua en els detalls, com ara la boca oberta de Laocoont i les
arrugues de dolor de la seva cara, com també les expressions llastimoses dels seus
fills, el més gran mira al pare com demanant-li ajuda. Destaquen l’expressió de culpabilitat
i el gran dramatisme de Laocoont que fa contorsions en dolorosa agonia.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
OBJECTIU. Dins del conjunt, les dues serps
monstruoses, formen part de la composició
visual del grup i, amb les seves línies
corbes, aconsegueix la unió entre tots els
personatges.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
OBJECTIU. Hi ha una voluntat d’exagerar l’efecte teatral
de l’anatomia, i s’afegeix el dolor moral de Laocoont en
presenciar la mort dels seus fills.
Podem copsar el dolor als músculs
de Laocoont, que posa en tensió
els seus nervis, però també es
capta la serenitat del seu esperit.
El seu pit s’eleva per tractar de
contenir el dolor i pel fet que el
ventre està comprimit es pot
veure el moviment de les seves
vísceres.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
Els seus fills el miren
demanant-li ajut i ell manifesta
la seva tendresa paternal amb
la seva mirada tendra, d’uns
ulls que es dirigeixen cap al
cel implorant als déus.
L’obertura de la seva boca té
un moviment que expressa
indignació per la idea d’un
càstig immerescut.
3.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL,
MODELS I INFLUÈNCIES (1pt)
4.A.- CARACTERÍSTIQUES
DE L’ESTIL HEL·LENÍSTIC
4.B.- MODELS COMPARATIUS,
EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES
CARACTERÍSTIQUES:
- Trenca amb la serenitat i l’equilibri clàssics. Teatralitat.
- Valora el “phàtos” (intensitat extrema dels sentiments).
- Més moviment i dinamisme.
- Importància al grups escultòrics.
- Influència de cultures asiàtiques. Grandiositat.
- Temes anecdòtics (Nen de l’espina).
- Busquen provocar sensacions immediates.
- Els artistes es recreen en el seu art i busquen resoldre
problemes tècnics.
4.A.- ESTIL HEL·LENÍSTIC (323-31 aC)
CARACTERÍSTIQUES:
- Els artistes es recreaven, també, donant forma al sofriment, tant físic com espiritual.
4.A.- ESTIL HEL·LENÍSTIC (323-31 aC)
CARACTERÍSTIQUES:
- Els cossos ja no són proporcionats i poden representar vells, nens, púgils, retrats de
persones concretes...
4.A.- ESTIL HEL·LENÍSTIC (323-31 aC)
L’escultura hel·lenística deu molt a l’escultura
clàssica i el Laocoont és un dels millors exemples
del període hel·lenístic i, també, l’escultura més
significativa de l’escola de Rodes. La influència
dels relleus de l’altar de Pèrgam és clara.
Lluita d’ATENA i ALCIONEO (est, Altar Pèrgam).
4.B.- MODELS COMPARATIUS,
EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES
L’expressivitat i el dinamisme de l’hel·lenisme influiran a l’art
romà durant l’època dels Antoninos, en el grup de Marc Aureli a
cavall.
4.B.- MODELS COMPARATIUS,
EVOLUCIÓ I INFLUÈNCIES
El Laocoont, quasi amb tota seguretat, va ser presa
pels romans quan van envair Troia i va estar molt de
temps oculta. Fou descoberta per Rafael, qui de seguida
la va mostrar a Miquel Àngel. El florentí quedà molt
impressionat per l’excel·lència en la composició i per
la ràbia continguda, per la seva terribilità i pel pathos
que transmet, per tant, a l’època del seu descobriment
ja va tenir una gran influència pel seu grau de perfecció.
4.B.- MODELS I INFLUÈNCIES
Rafael Sanzio Gravat de Marco Dente mostrant
l’ escultura tal i com va ser trobada
Quan va sortir a la llum en 1505-06, gràcies a Rafael fou
molt admirada i ha influït en temps posteriors i en grans
artistes, com per exemple Miquel Àngel (Moisés).
4.B.- MODELS I INFLUÈNCIES
4.B.- MODELS I INFLUÈNCIES
Si el període clàssic va ser una font d’inspiració pel Renaixement,
l’hel·lenisme ho serà pel barroc. Així, aquest grup escultòric és un
magnífic exemple de barroquisme escultòric de l’hel·lenisme, que
representa el cos en el moment de màxima tensió i dinamisme, com
va fer, segles després, el genial escultor Gian Lorenzo Bernini en el
Rapte de Prosèrpina, l’Èxtasi de Santa Teresa o Apol·lo i Dafne,
entre d’altres.
4.B.- MODELS I INFLUÈNCIES
Cal afegir que El Greco va representar (1610) en un quadre aquest mite del Laocoont i els
seus fills.
E
L
G
R
E
C
O
L
A
O
C
O
O
N
T
(1610)
Laocoont (1610)
Oli sobre llenç
(142 x 193 cm)
National Gallery of Art Washington (EUA)
CONCLUSIÓ:NARRACIÓ DE VIRGILI EN L’ENEIDA
Anatomia musculosa.
Gran tensió
Diagonal que
travessa tota
l'escultura i marca
el moviment
Cossos contorçats.
Moviment violent .
Les serps
s’enrotllen en els
cossos de pare i
fills, i uneixen les
tres figures
Composició piramidal
Els cossos dels fills
són anatòmicament
com el pare però a
escala reduïda
COMPOSICIÓ
Els cossos s’agiten en les
tres dimensions de l’espai.
Cada múscul del seu cos
mostra la violència de
l’esforç.
El fill petit ja no fa força,
l’altre busca l’ajut del
pare.
El dolor de Laocoont no
és tan sols físic, sinó
també psicològic en
veure patir els seus fills.
Es trenca la serenitat i
l’equilibri de l’època
clàssica.
Estan representats amb
diartrosis, tant individual
com de grup, ja que
cadascun dels fills
s’inclina de forma
oposada.
Estructura piramidal
Sols pot ser contemplat frontalment
Dolor del sacerdot troià
Boca
oberta
Arrugues
en el rostre
Ulls
enfonsats
Volums molt
marcats
Efecte de clarobscur en el
volum músculs, els cabells,
la boca oberta...
Expressió turmentada
Músculs en
tensió...
La serp està a punt de mossegar-li el maluc.
Cossos contorçats...
LAOCONTE
Historia de la escultura
1506. Miguel Ángel se entera del descubrimiento (cerca de la Domus Aurea de Nerón)
de unas esculturas y las identifica con aquellas que Plinio el Viejo había definido con
estas palabras tan elocuentes “... más allá de cualquier obra jamás pintada o esculpida”.
El grupo escultórico pertenecía a la colección de Nerón. Miguel Ángel se inspiró en la
figura del padre en la realización de una de sus obras más emblemáticas, el Moisés. El
papa Julio II della Rovere, mecenas del Renacimiento, pagó por ellas una gran suma de
dinero.
Nueve años más tarde, Francisco I, rey de Francia (que atraería a su corte a Leonardo
da Vinci), la exigió como botín de guerra. León X Medici, sucesor de Julio II, ordenó
secretamente la realización de una copia.
El original llegó hasta París en tiempos de Napoleón. Tras la caída de éste fue devuelto
a Roma.
1905. El arqueólogo Ludwig Pollack identifica en un anticuario romano el brazo de
mármol del Laocoonte. El descubrimiento permite la reconstrucción del grupo
escultórico original. No pasemos por alto la fotografía que muestra la reconstrucción
anterior. http://web.tiscali.it/romaonlineguide/Pages/esp/rcristiana/sCM2y8.htm
ANNEX
CURIOSITATS: El braç perdut En el moment en què el Papa
Juli II va demanar la
restauració d’aquesta obra, a
l'hora de refer-li els membres
mutilats, hi havia sobretot una
incògnita:
Quina havia sigut la posició
original del braç perdut de
Laocoont?
- Estès cap a dalt ...
- o flexionat a l'altura del
muscle, tal com defensava
Michelangelo?
La decisió final va comptar
amb Rafael, com a jutge, i la
podeu veure dalt i en
còpies, que es van fer a
l'època, amb el braç estirat.
Però quan, ja al segle XX
(1905), es va trobar una part
del braç perdut de
Laocoont, va resultar que
Michelangelo tenia raó.
L'escultura fou restaurada de
nou: ara per corregir l'error i
llevar-li tots els afegits d'època
renaixentista. I així s'exhibeix
actualment als Museus
Vaticans.
5.- BIBLIOGRAFIA
• www.wikipedia.es
• http://es.wikipedia.org/wiki/Laocoonte_y_sus_hijos
• http://www.slideshare.net/idelalmamia
• http://www.slideshare.net/mcarmearanda
• www.google.es
• www.flickr.es
• http://www.slideshare.net/baldufa8/grecia-escultura
• http://cabanyal-italia08.blogspot.com.es/2008/05/el-bra-de-laocoont.html
• Tema visual escultura grega per M Assumpció Granero Cueves
3. Laocoont i
els seus fills
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Alumna: Natalia Casabé (2nA)
Curs: 2010-11
Mar Serna Soler (2n A)
Curs: 2014-15
Professora: M Assumpció Granero