Fins als borbons!38 dibuixants emPalmats
© de les il·lustracions: els autors respectius
© del pròleg: Jair Domínguez
© 9 Grup Editorial, per l’edició Angle Editorial Muntaner, 200, àtic 8a 08036 BarcelonaT. 93 363 08 [email protected]
Primera edició: març de 2013ISBN: 978-84-15695-25-7Dipòsit legal: B-5730-2013Imprès a Novoprint
No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni la seva incorporació a un sistema informàtic, ni la seva transmissió en cap forma ni per cap mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.
38 dibuixants emPalmats
FINS ALS BORBONS!
Pròleg de Jair Domínguez
Sabeu què? Vivim en una monarquia. És un tema seriós, aquest: ens diuen que vivim en democrà-cia, però el cap d’estat és un senyor que de tant en tant es posa corona i regna sobre els seus súbdits per dret diví. Aquest és l’esperit, amics: si parles d’extraterrestres és que ets boig, però, d’altra ban-da, és perfectament normal dir que Déu Nostre Senyor va baixar a la terra per dir a Felip V que el regne d’Espanya era seu i dels fills dels seus fills.
El tema de la monarquia és delicat i, si hom no s’atura a pensar-hi, pot passar desapercebut. Jo no tenia del tot clars els límits fins que un dia em van portar davant del jutge per fer veure que apuntava a un dibuix del rei amb una pistola de plàstic. Con-clusió: no es pot fer broma del vostre monarca. És una de les dues coses que heu d’ensenyar als vos-tres fills. L’altra és que han de rentar-se les mans després de pixar.
Si no teniu respecte pel vostre rei, si no us aixe-queu al matí a hissar la bandera espanyola i si no
reseu per ell quan li passa alguna desgràcia, alesho-res és que no sou uns bons súbdits. I el que vol la Corona, el govern i, en definitiva, el país on diuen que vivim, són bons súbdits; lleials i obedients, que paguin cada mes els impostos pertinents perquè la casa reial pugui seguir amb la seva tasca impor-tantíssima. No us puc explicar exactament en què consisteix aquesta feina, però es veu que fan grans coses pel país. No em feu dir quines, no sigueu im-pertinents.
El cas és que la vida dels Borbons és plena d’anècdotes fabuloses que ara, per manca de temps i espai, no us puc resumir, però us en podreu fer una idea amb el llibre que esteu a punt de llegir o que, probablement, ja esteu llegint –al cap i a la fi, qui és llegeix els pròlegs?
Si finalment resulta que és delicte riure’ns de la família reial, els autors que signen les següents pàgines passaran ràpidament a disposició judicial, o sigui que gaudiu-ne mentre pugueu. I, sobretot,
Pròleg no confieu en la gent que s’empara en termes tan complexos com democràcia o llibertat d’expressió: potser no són ben bé com ens els volen vendre.
Jair DomínguezFebrer de 2013
Top Related