7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
1/624 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1FITXA
La digesti i la respiraci
Recorda
La digesticonsisteix a descompondre els alimentsen nutrients. La digesti
t lloc a laparell digestiu.
La respiraciconsisteix a prendre loxigende laire. La respiraci t lloc
grcies als rgans de laparell respiratori.
1 Explica per qu s fals el text segent sobre la digesti.
La digesti s la descomposici dels nutrients en parts ms petites anomenades aliments.
Les restes formen les matries fecals i sexpulsen a lexterior.
2 Fixat en el dibuix de laparell digestiu i escriu el nom de les parts assenyalades.
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
2/625Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 1
3 Respon aquestes preguntes sobre laparell digestiu.
Quina s la part ms llarga de laparell digestiu?
Com s lestmac?
On van els nutrients que sobtenen de la digesti?
4 Imaginat que ets loxigen de laire i escriu el cam que seguiries a travs de laparell
respiratori duna persona.
5 Fixat en el dibuix de laparell respiratori i escriu el nom de les parts assenyalades.
6 Respon aquestes preguntes sobre laparell respiratori.
Com sn els bronquis?
On va a parar loxigen de laire quan respirem?
Qu passa amb laire respirat que ja no t oxigen?
7 Explica quina diferncia hi ha entre la inspiraci i lexpiraci.
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
3/626 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
2FITXA
La circulaci i lexcreci
1 Completa el text amb aquestes paraules.
substncies sang nutrients vasos sanguinis cor
La s un lquid que porta els
i loxigen a totes les parts del cos, i recull les
que el nostre cos no pot aprofitar. El impulsala sang, que viatja a travs dels .
2 Ratlla les oracions falses i escriu-les correctament.
La circulaci s el recorregut que fa la sang per tot el cos.
La sang surt dels vasos sanguinis i arriba a totes les parts del cos.
Els vasos sanguinis sn tubs pels quals circula la sang. Els vasos sanguinis ms fins sanomenen artries.
Recorda
La circulacis el recorregut que fa la sangper tot el cos. Laparell circulatori
sencarrega de fer aquest procs.
Lexcrecis el procs mitjanant el qual seliminen les substncies de rebuig
de la sang. T lloc sobretot a laparell excretor.
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
4/627Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 1
3 Posa el nom de les parts assenyalades i escriu com es diu cada aparell.
4 Respon aquestes preguntes sobre el cor.
Com s el cor?
On est situat?
Qu passa cada vegada que el cor batega?
5 Explica per qu sn necessaris els ronyons.
A B
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
5/628 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
3FITXA
1 Identifica amb el seu nombre cada part de laparell locomotor del bra.
bceps
trceps
hmer
cbit
radi
tend
articulaci
2 Completa el text amb les paraules del requadre. Pensa que nhi ha algunes que
no serveixen.
medulla espinal colze lligaments tendons esquelet
articulacions crani cervell nervis
En algunes els ossos estan tan units que semblen
un de sol. Aix passa amb els ossos del , per exemple.
En daltres, els ossos es poden moure, com passa al .
En aquestes, els ossos estan units per mitj dels .
Recorda
Laparell locomotorest format pels ossosi els msculs.
Els ossos sn rgids i resistents, i formen lesquelet.
Els msculs es poden encongir i estirar sense que es trenquin.
Laparell locomotor
1
2
3
4
6
57
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
6/629Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 2
3 Uneix.
Uni dossos. lligaments
Uneix el mscul a los. msculs
Mantenen els ossos units. articulaci Tots els ossos del cos. tend
Sencongeixen i sestiren sense trencar-se. esquelet
4 Ratlla les paraules que no sn correctes.
Els msculs/ ossosque sencongeixen/ sestiren, sescurcen i es fan ms gruixuts.
Els msculs suneixen als ossos mitjanant uns cordons molt resistents anomenatslligaments/tendons. Quan els msculs sencongeixen i sestiren fan que els ossos
es relaxin/ es moguin.
5 Fixat en les imatges i explica com es produeix el moviment, quins msculs del bra
es contreuen i quins es relaxen.
A
B
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
7/6210 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
4FITXA
1 Ordena de l1 al 5 el procs segent.
El cervell envia ordres a travs dels nervis.
Els rgans dels sentits capten la informaci de lentorn.
Laparell locomotor rep les ordres i efectua els moviments.
El cervell rep la informaci, lanalitza i decideix qu fer.
La informaci viatja al cervell mitjanant els nervis.
2 Escriu un text amb les paraules segents.
cervell pensar crani cap moviments
3 Explica quins rgans, sistemes i aparells participen en la funci de relaci.
Recorda
Grcies a la funci de relaci captemel que hi ha al nostre voltant i hi reaccionem
de manera adequada.
En aquesta funci participen el sistema nervis, els rgans dels sentits
i laparell locomotor.
La funci de relaci
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
8/6211Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 2
4 Observa la imatge i escriu qu et sembla que passar. Explica com actua
el mecanisme de la funci de relaci.
5 Escriu a quina part del sistema nervis (cervell, medulla espinal o nervis)
fa referncia cada oraci.
Ens permet pensar i recordar:
Porten informaci al cervell:
Dirigeix el funcionament del cos:
Dirigeix els moviments del cos:
Est protegida per la columna vertebral:
Juntament amb el cervell, dirigeix alguns moviments del cos:
Sestenen per tot el cos:
Es troba al cap:
6 Hi ha funci de relaci mentre dormim? Justifica la resposta.
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
9/6212 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
5FITXA
1 Digues a quin tipus de mamfer correspon cada imatge i escriu el nom de la part
de lanimal assenyalada en cada cas.
2 Escriu un petit text amb aquestes paraules.
vertebrats alleten pulmons ximpanzs
Recorda
Els mamfers sn animalsvivparsque alletenles seves cries.
La majoria tenen pli tots respiren per pulmons.
Els mamfers
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
10/6213Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 3
3 Observa el dibuix i explica quin tipus danimal s i qu fa.
4 Les oracions segents sobre els primats tenen errors.
Escriu-les correctament.
Els primats sn mamfers terrestres amb pelles a les mans.
Els gorilles, els ximpanzs, els orangutans, els micos i els cetacis sn primats.
Els primats sn ovpars i alleten les seves cries quan neixen.
5 Observa aquesta fotografia i completa el text sobre lanimal.
s un animal que pertany
al grup dels .
T de color negre.A la boca t esmolats
i fortes a les potes,
que fa servir per .
s un animal vivpar. Les seves cries neixen
del de la mare
i salimenten de la seva .
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
11/6214 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
6FITXA
1 Ratlla les oracions falses i explica per qu ho sn.
a) Els rptils sn animals vertebrats que noms poden viure al mar o a la terra.
b) Tots els rptils tenen el cos cobert descates.
c) Alguns rptils, com ara les serps, no tenen extremitats i repten; uns altres,
com les tortugues marines, neden.
d) Les sargantanes, els cocodrils, les granotes i les serps sn rptils.
e) Els rptils sn animals ovpars que coven els ous.
2 Escriu el nom dels rptils segents i explica com sn les seves extremitats
i com es desplacen.
s
No t
Es desplaa
s
T
Es desplaa
Recorda
Els ocellssn vertebrats ovparsamb el cos cobert de plomesi amb bec.
Els rptilssn vertebrats ovparsamb el cos cobert descates.
Els ocells i els rptils
A
B
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
12/6215Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 3
s
T
Es desplaa
3 Completa el text segent sobre els ocells.
Els ocells sn animals que tenen el cos cobert
de . Tenen , que fan servir per
volar i sense dents. Tots els ocells respiren
per i ponen ous, per tant sn .Els adults donen escalfor als ous, s a dir, els .
4 Fixat en els dibuixos i explica qu passa.
5 Digues tres semblances i tres diferncies entre un rptil i un ocell.
Els rptils i els ocells sassemblen en:
Els rptils i els ocells es diferencien en:
C
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
13/6216 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
7FITXA
1 Fixat en les fotografies i explica dues diferncies i dues semblances
entre aquests animals.
2 Escriu un petit text amb aquestes paraules.
molluscs aigua ovpars ous terra larves
Recorda
Els molluscs tenen el cos toui gaireb tots tenen closca.
La majoria sn aquticsi ben pocs viuen a laterra.
Els molluscs sn ovparsi dels ous surten larves.
Els molluscs
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
14/6217Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 3
3 Completa aquest text sobre els molluscs.
Els molluscs sn animals que tenen el cos
. Poden ser aqutics o poden viure a la .
La majoria, com el cargol, tenen , que pot ser duna pea o pot
estar dividida en dues , com les .
Tamb hi ha molluscs sense closca, com ara el
i el .
4 Observa les fotografies i classifica els animals.
nutil llimac clossa pop
Animal terrestre:
T una nica closca:
T valves:
Animal mar sense closca:
5 Dibuixa un animal que tingui
aquestes parts.
Tentacles amb ulls.
Peu per arrossegar-se per terra.
Tentacles per al tacte.
Closca enrotllada en espiral.
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
15/6218 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
8FITXA
1 A quin grup dartrpodes correspon cada fotografia? Explica per qu.
A.
B.
C.
D.
2 Ratlla loraci que cont errors i escriu-la correctament.
Gaireb tots els artrpodes que existeixen
sn insectes.
Els escorpins tenen vuit potes i no presenten
antenes. Sn artrpodes del grup dels crustacis.
Tots els artrpodes sn ovpars.
Recorda
Els artrpodes tenen el cos cobert per un esquelet extern, amb totes les parts
articulades.
Sen diferencien quatre grups: crustacis, arcnids, miripodesi insectes.
El cos dels insectes est dividit en tres parts: cap,traxi abdomen.
Els artrpodes
A B C D
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
16/6219Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 3
3 Escriu els noms de les parts duna formiga on correspongui.
pota trax antena ull abdomen cap
4 Ordena de l1 al 4 les fases de la metamorfosi de la papallona de la seda.
Desprs, escriu a sota de cada imatge la paraula que correspongui.
ou crislide eruga adult
5
Quin dels dos animals s un insecte? Explica per qu ho saps.
vespa
aranya
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
17/6220 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
9FITXA
1 Dibuixa la cadena alimentria dun ecosistema en el qual una formiga salimenta
de fulles, i un ocell, de formigues.
2 Uneix.
Planta que produeix el seu aliment.
productor
Animal que menja plantes.
consumidor
Animal que menja animals.
Recorda
En els ecosistemes hi ha productorsi consumidors. Sanomena cadena alimentria
les relacions que sestableixen entre els ssers vius dun ecosistema per produir
i obtenir aliments. Es pot representar amb un esquema que rep el mateix nom.
La competnciaes produeix quan dos ssers vius tenen una necessitat comuna.
La cooperacit lloc quan dos ssers vius collaboreni en surten beneficiats.
Les relacions en lecosistema
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
18/6221Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 4
3 Explica qu passaria amb els animals herbvors i carnvors si en un ecosistema
no hi hagus plantes.
4 Fixat en les imatges i llegeix els textos. Desprs, escriu si entre els animals hi ha
una relaci de cooperaci o de competncia.
Tots els voltors salimenten del mateix
animal i lluiten els uns amb els altres
per poder menjar.
El peix pallasso viu protegit entre els
tentacles verinosos de lanemone.
Lanemone salimenta de les restes
del menjar del peix pallasso.
5 Les persones som animals i, quan ens relacionem amb altres persones, establim
relacions de cooperaci. Posa un exemple de cooperaci amb els teus companys.
6 A la fotografia es veu una relaci de cooperaci
entre nyus, uns animals que viuen a la sabana.
Explica per qu sajuden entre ells.
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
19/6222 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
10FITXA
1 Observa la imatge i respon.
Quin tipus decosistema s?
Et sembla que est contaminat?
Explica per qu ho saps.
Qu li pot passar a aquest animal?
Digues una mesura que eviti la contaminaci del mar.
2 Creus que la sobreexplotaci dun animal pot fer que sextingeixi?
Explica per qu.
Recorda
Els ecosistemes naturals sn entorns molt valuosos que es poden deteriorar
per causa daccions humanes com ara la desforestaci, la contaminaci
i la sobreexplotaci.
Els problemes dels ecosistemes
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
20/6223Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 4
3 Uneix.
Cacen ms balenes de les que es poden reproduir. desforestaci
Talen els arbres duna zona per poder-hi conrear. sobreexplotaci
Una indstria vessa aigua bruta a un riu. contaminaci
4 Imaginat un ecosistema en qu els llops salimenten de conills.
Qu podria passar amb els llops si alg caa la majoria dels conills?
Si els llops morissin per una malaltia, amb el temps hi hauria molts ms conills
en lecosistema. Per qu passaria aix?
Digues si caar tots els conills de lecosistema s una sobreexplotaci o provoca
contaminaci.
5 Observa els dibuixos i escriu a sota de cadascun la paraula que correspongui.
desforestaci bosc erosi
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
21/6224 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
11FITXA
El lloc on visc
1 Defineix.
Municipi:
Comarca:
Ajuntament:
2 Marca quins daquests serveis poden ser municipals.
hospital enllumenat dels carrers escola
fleca biblioteca autobs
farmcia neteja dels carrers mercat
museu poliesportiu llibreria
Recorda
Un municipis un territori format per una poblacio ms duna, governat per un
ajuntament.
Lajuntamentsencarrega de prestar diversos serveis a les persones que viuen
al municipi: sn els serveis municipals.
Una comarcas un conjunt de municipisque sn a prop i tenen caracterstiques
semblants.
Alguns serveis sn molt costosos i, de vegades, els comparteixen diversos municipis.Quan atenen tots els habitants duna comarca sanomenen serveis comarcals.
El municipi ms gran i amb ms poblaci de cada comarca sol ser la capital
de comarca.
A Catalunya hi ha 947 municipisi 41 comarques.
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
22/6225Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 5
3 Observa el mapa i pinta la comarca on vius. Desprs, respon les preguntes.
A quina comarca vius?
Com es diu la capital de comarca?
Quines altres comarques limiten amb la teva?
4 Corregeix les oracions segents perqu siguin certes.
Catalunya t 47 comarques.
Les comarques sn territoris de deu municipis cadascun.
5 Encercla les capitals de comarca.
Lleida Sitges Vic Santa Coloma de Farners Montblanc Sria Breda Ripoll
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
23/6226 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
12FITXA
El relleu i els rius
Recorda
A Catalunya hi ha comarques de muntanya,comarques de plana icomarques
litorals.
Rius principals i afluentstravessen el territori. Les aiges daquests rius
semmagatzemen als embassamentsper a diferents usos. A les comarques
de muntanya hi ha estanys i a algunes zones a prop de la costa, aiguamolls.
1 Relaciona les comarques amb els llocs on es troben.
comarques de muntanya a linterior de Catalunya
a prop del marcomarques de plana
al nord de Catalunya
comarques litorals lluny del mar
2 Classifica aquestes unitats de relleu.
plana serra tur vall altipl platja illot
penya-segat muntanya no gaire alta
comarques
de muntanya
comarques
de plana
comarques
litorals
3 On es troben els aiguamolls? Descriu-los de manera breu.
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
24/6227Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 5
4 Escull un riu que neixi i desemboqui a Catalunya i digues si s riu principal o afluent,
on neix i on desemboca i quines comarques travessa.
5 Per qu et sembla que moltes poblacions importants es troben al costat del llit
dels rius?
6 Explica per a qu es fa servir laigua dels embassaments.
7 Dibuixa un mapa de Catalunya i pinta de color marr les muntanyes ms importants.
Desprs, marca els rius principals amb una lnia blava.
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
25/6228 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
13FITXA
El clima, la vegetaci i la fauna
Recorda
Sabem com s el clima de les comarques de muntanya, de plana i litorals si coneixem
com sn les precipitacionsi lestemperatures.
Lavegetacii lafaunadun territori sadaptenal relleu i al clima.
A Catalunya hi ha espais molt valuosos pel relleu, la vegetaci o la fauna,
i que estan protegits.
1 Escull un tipus de comarca i completa la taula.
comarca de muntanya comarca de plana comarca litoral
clima temperatura precipitacions
2 Explica com s la vegetaci del tipus de comarca que has escollit a lactivitat anterior.
3 Descriu una planta caracterstica del tipus de comarca que has escollit a lactivitat 1
i fes-ne un petit dibuix.
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
26/6229Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 5
4 Tria quatre animals que visquin a Catalunya i completa la taula.
On viu? Com s el seu cos? Com es reprodueix?
mamfer
ocell
rptil
amfibi
5 Per qu hi ha espais protegits a Catalunya?
6 Anomena tres espais protegits catalans.
7 En molts espais protegits pots veure senyals com aquests. Explica qu volen dir.
A.
B.
C.
D.
A B C D
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
27/6230 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
14FITXA
Caracterstiques de la poblaci
Recorda
La poblacicanvia i, per saber com ho fa, nestudiem el creixement natural
i el creixement migratori.
Per estudiar la poblaci, la dividim en grupssegons ledat.
Per saber si un lloc est molt poblat o poc poblat, estudiem la distribuci
de la poblaci, que relaciona el nombre dhabitants amb el territori on viuen.
1 Fixat en les dades segents i completa.
defuncions = 8 persones
naixements = 15 persones
emigrants = 3 persones
immigrants = 7 persones
Creixement natural = persones.
Creixement migratori = persones.
Creixement total anual = persones.
2 Classifica aquestes persones en el grup dedat corresponent.
Joan: 15 anys Jasmina: 23 anys Ldia: 66 anys Alfons: 7 anys Nora: 2 anys
Josep: 99 anys Rebeca: 34 anys Marta: 14 anys Merc: 74 anys
poblaci jove poblaci adulta poblaci anciana
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
28/6231Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 6
3 Explica aquests conceptes.
Emigrant:
Immigrant:
4 Marca els dos conceptes que hem de relacionar per saber com es distribueix
una poblaci pel territori.
La poblaci emigrant.
El nombre dhabitants.
La superfcie del territori habitat.
La poblaci immigrant.
5 Si tenim dues zones de territori amb el mateix nombre dhabitants, per luna s ms
gran que laltra, quina zona est ms poblada? Per qu?
6 Respon aquestes preguntes.
Quants habitants t Catalunya?
Quin grup de poblaci s el ms nombrs a Catalunya?
Quina proporci de dones, respecte a la dhomes, viu a Catalunya?
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
29/6232 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
15FITXA
La poblaci de Catalunya
Recorda
Elterritori de Catalunyaest habitat de manera desigual. Hi ha grans concentracions
de persones a les ciutats, mentre que en mplies zones de muntanya i de linterior
hi viuen poques persones.
Les comarques ms pobladessn les litoralsi tamb algunes de plana.
Les comarques menys pobladessn la majoria de comarques de muntanya
i tamb algunes de plana.
1 Observa com es distribueix la poblaci en aquests territoris i respon les preguntes.
Quin s el territori ms poblat?
Per qu?
Quin s el territori menys poblat?
Per qu?
A C
B D
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
30/6233Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 6
2 Tria tres colors i pinta el mapa de poblaci de Catalunya.
3 Fixat en el mapa de lactivitat anterior i respon.
De quin color has pintat la teva comarca?
Per qu?
Quines altres comarques has pintat del mateix color que la teva?
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
31/6234 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
16FITXA
Pobles i ciutats de Catalunya
Recorda
La poblaci rurals el conjunt de persones que viuen als pobles o al camp.
Segons on siguin, distingim pobles de muntanya, pobles de planai pobles de costa.
La poblaci urbanas el conjunt de persones que viuen a les ciutats.
A les ciutatshi ha diferents tipus de barris: el centre, els barris moderns o eixamples
i la perifria.
1 Respon aquestes preguntes sobre la poblaci rural catalana.
Qui forma la poblaci rural?
Quantes persones de cada 100 sn poblaci rural?
Quina quantitat de territori ocupa la poblaci rural?
A quines activitats econmiques es dedica principalment la poblaci rural?
2 Explica per qu hi ha menys poblaci rural que urbana.
3 Com sn els pobles de muntanya? Explica-ho.
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
32/6235Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 6
4 Completa aquest text sobre la poblaci urbana de Catalunya.
A Catalunya, viuen en ciutats de cada 100 habitants.
La poblaci urbana es dedica a la i, sobretot,
als . La ciutat ms poblada de Catalunya
s .
5 Relaciona.
centre
eixample
perifria
oficines i comeros
monuments
barri residencial
zona ms antiga
polgon industrial
6 Escull un poble i una ciutat de Catalunya que coneguis i completa les fitxes.
Nom del poble:
Com sn els carrers i els edificis:
A qu es dediquen els habitants:
Per qu coneixes aquest poble:
Nom de la ciutat:
Com sn els carrers i els edificis:
A qu es dediquen els habitants:
Per qu coneixes aquesta ciutat:
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
33/6236 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
17FITXA
Lagricultura i la ramaderia a Catalunya
Recorda
El sector primariagrupa les feines que obtenen productes de la natura.
Els pagesosconreen la terra: la llauren, la sembren i en recullen els fruits.
Els ramaderscrien animals domstics.
1 Marca les tasques que es porten a terme en el sector primari.
munyir podar pintar
esquilar transportar llaurar
ensenyar regar cuinar
fabricar pescar vendre
2 Relaciona. Desprs, ordena les tasques.
llaurar
sembrar
recollectar
adobar
Subministrar matria a la terra perqu sigui ms frtil.
Recollir la collita.
Llanar i escampar llavors a la terra.
Remoure la terra.
Les tasques agrcoles sn: primer, i ;
desprs i, finalment, .
3 Qu s fumigar? Per a qu serveix?
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
34/6237Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 7
4 Completa aquest text sobre lagricultura de Catalunya.
A Catalunya persones treballen en el sector primari.
Els conreus de sec creixen noms amb l .
Els cereals, l i la sn les plantes de sec ms freqents.
Les hortalisses, els arbres , el blat de moro i l , en canvi,
sn conreus de . Es tracta de conreus que els
han de regar amb aigua.
5 Qu sn els conreus ecolgics?
6 Defineix, descriu i respon.
Ramaderia de pastura:
Ramaderia estabulada:
Quins sn els principals tipus de bestiar que es crien a Catalunya? On es localitzen?
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
35/62
1 Escriu la paraula que correspongui a sota de cada dibuix.
piscifactoria pesca explotaci de boscos mineria
2 Descriu com s la mineria a Catalunya.
3 Explica com s la pesca a Catalunya: on es concentra i quines espcies es capturen.
38 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
18FITXA
unitat 7
Altres activitats del sector primari
Recorda
La pescas molt important a Catalunya. Tamb sobt peix criant-lo a les piscifactories.
La mineriaagrupa les tasques que socupen de lextracci de minerals.
Lexplotaci de lafustadels boscos tamb s una feina del sector primari.
A C
B D
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
36/62
Nom Data
39Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 7
Recorda
El sector secundariaplega les activitats quetransformenles primeres matries
en productes elaborats.
Lesfeines a les fbriques, la construccii lartesaniapertanyen a aquest sector.
1 Completa aquest text sobre el sector secundari catal.
A Catalunya de la poblaci treballa en el sector secundari.
Les indstries principals de Catalunya sn
.
2 Respon.
On estan situats els nuclis industrials ms importants de Catalunya? Explica-ho.
Qu sn els polgons industrials? On es construeixen?
Quines sn les activitats ms importants de la construcci?
19FITXA
El sector secundari a Catalunya
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
37/6240 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
20FITXA
Recorda
El sector terciari agrupa les activitats que atenen les persones o que els donen serveis.
El comers una activitat que consisteix en lintercanvi de productes i serveis a canvi
de diners. Pot ser al detallo a lengrs.
Eltransporttrasllada persones i productes dun lloc a un altre. Pot serterrestre,
aerio martim.
1 Quin s el significat de la paraula serveiquan fa referncia al sector terciari?
Marca-ho.
Posar la pilota en joc en el tennis.
Favor que fem a alg.
Feina que fa una persona i que no consisteix a produir bns. Servei de correus, la feina que fan els carters.
2 Llegeix aquest anunci. Desprs, explica qui sn el productor, els comerciants i els clients.
Avui, durant tot el dia, les botigues Lip regalen a tots els nens i nenes de 4t de Primria
unes ulleres de sol per la compra duns patins fets a m pel gran artes Alicates.
Animat i... vola!
3 En qu es diferencien el comer a lengrs i el comer al detall?
El comer i el transport a Catalunya
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
38/6241Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 8
4 Fixat en aquests dos establiments de comer al detall. Digues quin tipus de comer
s cadascun i quines caracterstiques principals tenen.
A.
B.
5 Completa la taula.
vehicles tipus de transport vies de comunicaci
bicicleta
vaixell
tren
6 Explica quins sn els principals tipus de transport a Catalunya.
A B
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
39/6242 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
21FITXA
El turisme i els mitjans de comunicaci
Recorda
Elturismes el desplaament de persones a altres llocs per descansar o per divertir-se.
Pot ser de costa, relacionat amb la natura,termal ocultural, entre daltres.
Els mitjans de comunicacitransmeten informaci a distncia i poden ser individuals
o socials.
Laplicaci de les noves tecnologiesals mitjans de comunicaci els ha fet ms rpids
i variats.
1 Marca les feines que pertanyen a lactivitat del turisme.
recepcionista metge
paleta grum
hostessa cuiner
cambrer escombriaire
guia camioner
2 Posa un exemple duna activitat que puguem fer en cada tipus de turisme.
Turisme de costa:
Turisme relacionat amb la natura:
Turisme termal:
Turisme cultural:
3 Quina importncia t el turisme a Catalunya? Quines en sn les zones ms visitades?
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
40/6243Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 8
4 Indica el tipus de mitj de comunicaci i laparell o lobjecte que faries servir
en aquests casos.
Per enviar un missatge escrit a un amic:
Per parlar amb un familiar:
Per informar-te duna notcia:
5 Relaciona.
satllit
informtica
lser
Aparell electrnic que genera feixos lluminosos intensos.
Aparell que es troba en rbita al voltant de la Terra.
Coneixements cientfics per tractar la informaci de manera
automtica per mitj dordinadors.
6
Classifica els mitjans de comunicaci segents. Desprs, respon.
telfon premsa rdio carta fax televisi Internet correu electrnic
Mitjans de comunicaci
individual social
Quins es consideren noves tecnologies?
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
41/6244 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
22FITXA
unitat 9
La mesura del temps
Recorda
Eltempses mesura per saber qu passa en cada moment.
Els anys sagrupen en lustres, dcades, segleso millennis.
Lany del naixement de Jesucrist s lany1.
1 Escriu els anys que comprenen aquestes unitats de temps.
lustre dcada segle millenni
2 Quin any comencen i acaben aquests segles?
segle I:
segle XV:
segle XX:
segle VII:
3 Quin s lany 1? Qu significa aC i dC?
4 Completa el text amb les teves dades.
Vaig nixer lany , del segle , del millenni .
Ara som a lany i tinc anys.
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
42/6245Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
R E F O R
unitat 9
Recorda
La histrias la cincia que estudia el passat.
Els historiadors, els arquelegsi els gegrafscollaboren en lestudi de la histria.
1 Respon aquestes preguntes.
Qu s la histria?
Per a qu et sembla que serveix conixer el passat?
2 Explica com ajuden aquests cientfics als historiadors.
Arqueleg:
Gegraf:
3 Per qu la feina dun historiador sassembla una mica a la dun detectiu? Explica-ho.
23FITXA
Els especialistes de la histria
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
43/6246 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
24FITXA
Recorda
Fa molts milers danys, les persones eren nmadesi salimentaven de la caa,
la pescai la recollecci.
Sagrupaven en tribus,vivien a laire lliure, en coveso en cabanes, i van aprendre
a fer servir elfoc.
Decoraven les coves amb pinturesi utilitzaven eines de pedra talladai os.
1 Uneix:
nmada Grup petit de persones format per diverses
famlies que viuen juntes.
tribu Persona que no viu en un lloc fix.
recollecci Planta que creix sense conrear-la.
silvestre Recollida dels fruits comestibles o aprofitables de la terra,
dels arbres o daltres plantes.
2 Per qu els primers pobladors eren nmades?
3 Explica el significat de loraci segent.
Fa milers danys, les persones sagrupaven en tribus per poder sobreviure.
Els primers pobladors
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
44/6247Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 9
4 En general, a quins llocs sestablien els primers ssers humans? Per qu?
5 Quines activitats podien fer les persones grcies al foc? Marca-les.
Pintar a les parets ms profundes de les coves.
Menjar carn rostida.
Tallar pedres.
Treballar de nit.
6 Marca lestri ms antic i explica per a qu serveix cadascun.
7 Per qu pintaven animals a les coves? Explica com ho feien.
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
45/6248 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
25FITXA
1 Descriu breument com els ssers humans van descobrir la ramaderia i lagricultura.
2 Completa la taula.
Primeres espcies domesticades
animals
plantes
3 Per qu es van formar poblats a partir de laparici de la ramaderia i lagricultura?
4 Completa el text.
Als poblats hi havia per a les persones,
per als animals i per al gra.
Recorda
Fa uns 10.000 anys, les persones van descobrir la ramaderiai lagricultura,
i es van fer sedentries.
Van inventar la rodai lavela, i van comenar a viatjar i a comerciar.
Fabricaven eines de pedra polidai van inventar la cermicai elsteixits.
Els primers agricultors
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
46/6249Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 9
5 Escriu C, si sn certes, o F, si sn falses, cadascuna daquestes oracions.
Desprs, corregeix les que sn falses.
La roda es va inventar fa uns 10.000 anys.
Els carros i els vaixells de vela transportaven moltes mercaderies. El desenvolupament dels transports va fer que aparegus lagricultura.
6 Relaciona:
llana
pell
Fa ms de 10.000 anys arp
atuell
fal
Fa uns 10.000 anys destral
mol
agulla
7 Observa aquesta pintura rupestre. A quina poca de les que has estudiat pertany?
Explica per qu ho penses.
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
47/6250 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
26FITXA
Els antics egipcis
Recorda
Fa 5.000 anys, la civilitzaci egpciaes va desenvolupar a la vora del riu Nil.
La majoria de la poblacivivia al camp i es dedicava a lagricultura.
Tamb van crixer les ciutats.
Van construirtemplesper als dusitombesper als difunts, que momificaven.
Feien servir lescriptura jeroglfica.
1 Escriu el nom daquests grups socials de lantic Egipte.
Eren pobres i vivien al camp:
Posseen les terres i el bestiar:
Compraven i venien productes:
2 Corregeix les oracions segents sobre els egipcis.
Vivien en cases grans construdes amb maons i fusta.
A les famlies treballava el pare, i els fills anaven a escola.
Les eines que feien servir en les tasques agrcoles eren les seves mans.
3 Escriu la via de comunicaci que els egipcis feien servir ms.
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
48/6251Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 10
4 Quins tipus de construccions sn? Escriu-ne el nom i explica per a qu servien.
A.
B.
5 Descriu qu representaven els egipcis en les escultures i les pintures.
6 Escriu C, si sn certes, o F, si sn falses, les oracions segents.
Desprs, corregeix les falses perqu siguin certes.
Cada jeroglfic representava una lletra del nostre abecedari.
Els egipcis escrivien sobre fulls de papir i sobre les parets.
Tots els egipcis sabien escriure.
7 Qu representa la imatge? Explica quina funci t.
A B
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
49/6252 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
27FITXA
Els antics grecs
1 Defineix els termes segents.
Polis:
Colnia:
2 Escriu C, si sn certes, o F, si sn falses, les oracions segents. Desprs, corregeix
les falses perqu siguin certes.
Els grecs eren molt bons navegants i comerciants.
Els grecs van construir immensos temples, dedicats als dus.
Els actors i les actrius portaven mscares molt expressives en les representacions
de teatre.
Recorda
Fa uns 4.000 anys, la civilitzaci gregava sorgir a la riba del mar Mediterrani.
Grcia t molts quilmetres de costa i infinitat dilles. Per aix, els grecs van ser
grans mariners: pescadorsi comerciants. Terra endins, les principals activitats
eren lagriculturai la ramaderia.
Els grecs es van organitzar en una srie de petites ciutats independents: les polis.
Van construirtemplesdedicats als dusi tamb esculturesi cermiques.
En la vida dels grecs, elteatreera molt important.
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
50/6253Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 10
3 Completa aquest text sobre les polis gregues.
acrpolis temples teatre artesans gora fortificada
Els dedicats als dus i els monuments importants se situaven
a l , la part ms alta i segura de la ciutat, que estava
. Ben a prop sestenien la resta de construccions,
entre les quals destacava la plaa pblica o i el .
Al voltant de lgora hi creixien els barris dels i els comerciants.
4 Quin tipus de construcci s? Escriu-ne el nom i explica per a qu servia.
5 Qu s la democrcia? Quan va aparixer?
6 Observa aquesta fotografia i respon.
Qu hi veus?
On diries que sn?
Quina funci tenen?
De quin material diries que estan fetes?
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
51/6254 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
28FITXA
1 Marca les activitats que es feien en una villa romana.
emmagatzematge de blat fabricaci darmes
carreres de carros recollecci de fruits
construcci de muralles pastura dovelles
conreu de la terra elaboraci doli
2 Corregeix els errors del text i redactal correctament.
Els romans van construir poques ciutats. Per protegir-les, les envoltaven amb un fossat.
Els edificis principals de la ciutat eren als afores.
3 Defineix els termes segents:
Domus:
Insulae:
Recorda
La civilitzaci romanaes va desenvolupar fa uns 3.000 anys.
La majoria de la poblaci vivia i treballava al camp.
Els romans van construir nombroses ciutats, en les quals hi havia unfrum,
domusi insulae. Es comunicaven per mitj de calades.
Els romans eren excellents constructors i artistes. La seva llengua era el llat
i el dret romnaplegava les lleis.
Els antics romans
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
52/6255Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 10
4 Escriu el nom del tipus de construcci que els romans farien servir
en cada cas.
Per desplaar-se en carros:
Per banyar-se:
Per portar aigua a les ciutats:
Per veure lluitar els gladiadors:
Per recordar una victria militar:
5 Observa la imatge, explica qu representa i com creus que es va fer.
6 Per a qu servia el dret rom?
7 Quines diferncies trobes entre la manera descriure dels antics egipcis
i la dels romans?
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
53/6256 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
29FITXA
Recorda
Fa 1.000 anys, la majoria de les persones vivien en llogarets al camp.
Els nobleso cavallerses dedicaven a la guerra; els camperols, a treballar
la terra, i els monjos, a resar i treballar.
Les ciutats eren petites i hi vivien comerciantsi artesans.
Es van edificar castells, monestirs, esglsiesi catedrals, i es van crear
les primeres universitats.
1 Escriu qui feia aquestes tasques fa 1.000 anys.
Lluitar a la guerra i anar a tornejos:
Resar, treballar i copiar textos antics:
Treballar la terra:
Elaborar productes a m:
2 Escriu C, si sn certes, o F, si sn falses, les oracions segents sobre la vida
fa 1.000 anys. Desprs, corregeix les falses.
La casa dels camperols acostumava a tenir un estable per als animals.
Grcies als monjos es van salvar molts textos antics.
Els burgesos vivien a la ciutat de Burgos.
Els estudiants universitaris aprenien en angls.
El temps dels castells
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
54/6257Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 11
3 Qu eren els castells?
4 Completa el text i les etiquetes del dibuix amb les parts del castell que s'indiquen.
Els castells estaven protegits per ,
que tenien ,
i .
5 On vivien els monjos? Escriu el nom de les dependncies principals.
6 Per a qu feien servir la pintura i lescultura fa 1.000 anys?
7 En qu es diferencien els estils artstics romnic i gtic?
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
55/6258 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
30FITXA
1 Marca les caracterstiques duna ciutat de fa 500 anys.
Estava envoltada per una muralla.
Hi van construir palaus luxosos.
Hi vivien el rei i els camperols.
Els artesans hi treballaven en tallers.
Hi comerciaven amb productes dindrets llunyans.
2 Per qu creus que les ciutats martimes tenien grans ports i drassanes?
3 Escriu les novetats que hi va haver en lagricultura daquella poca.
En la propietat de les terres:
En els conreus:
Recorda
Les ciutatsvan crixer molt fa 500 anys. A les ciutats vivien els reis, els senyors,
els mercadersi els artesans.
Al camp, alguns pagesoseren propietaris de les terres que treballaven
i es conreavenplantes noves.
Hi va haver avenos importants en la navegacii es van fer grans viatges.
Les artsvan viure un gran desenvolupament i es va inventar la impremta.
El temps dels navegants
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
56/6259Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 11
4 Quins avenos en la navegaci van afavorir els grans viatges per tot el mn?
Explica per qu.
5 Relaciona i construeix una oraci amb cada parella.
Juan Sebastin Elcano Amrica
Cristfor Colom ndia
Vasco da Gama volta al mn
6 Escriu C, si sn certes, o F, si sn falses, les oracions segents sobre la vida a lpoca
dels navegants. Desprs, corregeix les falses.
Els mecenes perseguien els artistes.
Els retrats i els paisatges de fa 500 anys eren realistes.
El viol i el piano es van inventar fa uns 500 anys.
Elcano va inventar la impremta.
7 Per qu la impremta de Gutenberg va ajudar a acostar la cultura a moltes ms
persones?
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
57/6260 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
31FITXA
Recorda
Fa 200 anys, les ciutats van crixer molti es van construirfbriques.
Els pagesos van abandonar el campper treballar a les fbriques i viure
en barris obrersamb poques comoditats.
Va ser una poca de grans invents i avenos mdics.
1 Classifica.
2 Explica el significat de loraci segent.
Com que fa 200 anys hi havia ms mquines, es necessitaven menys pagesos.
mquina de vapor vacunes arada de ferro vaixell de
vapor ferrocarril aspirina
Fa 200 anys
invents
avenos
mdics
nous mitjans
de transport
Fa 200 anys
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
58/6261Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 12
3 Fixat en els dibuixos i marca quin pertany a una ciutat de fa 200 anys.
Desprs, explica per qu ho saps.
4 Corregeix les oracions segents perqu siguin certes.
La mquina de vapor va substituir els motors elctrics i de gasolina.
El telfon es va inventar abans que el telgraf.
Fa uns 200 anys, es van filmar les primeres pellcules de cinema.
Els primers gratacels es van construir fa uns 200 anys.
5 Encercla els invents que van sorgir fa ms de 100 anys.
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
59/6262 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
32FITXA
1 Explica per qu avui dia sha desenvolupat el turisme en els pobles.
2 Marca les caracterstiques duna ciutat actual.
Els fanals funcionen amb gas.
Els carrers estan asfaltats.
El tramvia s el transport pblic principal.
Als afores hi ha barris residencials.
Els obrers viuen al costat de les fbriques.
Hi ha sistemes moderns de clavegueram i dilluminaci.
3 Explica per qu avui dia les persones viatgen ms sovint i a ms llocs que fa 200 anys.
Recorda
Actualment, la majoria de les persones viuen a les ciutats.
Elstransportssn rpids, cmodes i segurs.
Els avenos tcnics i cientficsde la nostra poca han millorat molt la vida
de les persones.
La nostra poca
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
60/6263Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
R E F O R
unitat 12
4 Indica les caracterstiques principals dels transports en lactualitat.
Vies de comunicaci:
Mitjans de transport:
5 Relaciona i construeix una oraci amb cada parella.
escner i ecografia cirurgia
informtica malalties
trasplantament drgans comunicaci
6 Llegeix com s ara i recorda com era fa 200 anys.
7 Quin invent recent et sembla ms til? Explica per qu.
Actualment Fa 200 anys
tren dalta velocitat
carrers asfaltats
diaris digitals
fanals elctrics
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
61/6264 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
33FITXA
1 Relaciona.
espasa
font escrita novella
font oral pellcula
font grfica dibuix
font material entrevista
testament
mmia
2 Qu representa la imatge? Explica la diferncia entre prehistria i histria.
Recorda
Lesfonts histriquessn les restes dels nostres avantpassats que estudien
els historiadors.
El passat es divideix en prehistriai histria.
La histria es divideix en edat antiga, edat mitjana, edat modernai edat
contempornia.
Les fonts de la histria i les seves etapes
histria
prehistria
7/22/2019 172851655 Fitxes Reforc Medi4
62/62
R E F O R
unitat 12
3 Escriu letapa de la histria que correspongui.
Va comenar amb el descobriment dAmrica.
Va comenar amb la Revoluci Francesa.
Va comenar amb lescriptura. Va comenar amb la desaparici de lImperi rom.
4 A quina poca de la histria pertanyen aquestes imatges? Escriu-ne el nom.
A.
B.
C.
5 A quina poca de la histria correspon aquesta imatge? Com ho saps?
A B C