XIV FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGUA MÚSICA, HISTÒRIA I ART³n/programacion20… · de l’Edat...
Transcript of XIV FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGUA MÚSICA, HISTÒRIA I ART³n/programacion20… · de l’Edat...
XIV FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGUA MÚSICA,
HISTÒRIA I ARTVALENCIA, PRIMAVERA 2013
16 ABRIL, martes - 20’15h
Capella de la Sapiència - Universidad de Valencia
SONARE DI TROMBA - Música barroca para trompeta
Vicent Campos, trompeta / Ignasi Jordà, clave / Carles Magraner, viola da gamba
22 ABRIL, lunes - de 15 a 16 horas
Paraninfo - Universidad de Valencia
LOS CLÁSICOS DE RADIO NACIONAL
51(���5$',2�&/È6,&$�HQ�GLUHFWR�GHVGH�9DOHQFLD��PRQRJUi¿FR�&DSHOOD�GH�0LQLVWUHUV�\�OD�SUHVHQWDFLyQ�GH�VX�SUy[LPD�HGLFLyQ�GLVFRJUi¿FD�³/D�&LWp�GHV�'DPHV´
18 MAYO, sábado - 12h
Claustro Embajador Vich - Museo San Pio V
DIA INTERNACIONAL DE LOS MUSEOS
CONCERTANTE A QUATTRO – Conciertos para dos claves
3DEOR�0iUTXH]�&DUDEDOOR���$WVXNR�7DNDQR��FODYHV
23 MAYO, jueves - 19h
Claustro Embajador Vich - Museo San Pio V
FRINGE – Sonatas y conciertos barrocos
-yYHQHV�SURPHVDV�GH�OD�P~VLFD�DQWLJXD�YDOHQFLDQD�GHO�'HSDUWDPHQWR�GH�0~VLFD�$QWLJXD�GHO�&RQVHUYDWRULR�6XSHULRU�GH�0~VLFD�6DOYDGRU�6HJXt�GH�&DVWHOOyQ
28 JUNIO, viernes, 22’30 horas
Claustro Universidad de Valencia
TROBADORS – Lírica y música medieval en la Corona de Aragón
Pilar Esteban / Capella de Ministrers
Organiza: COMES Tel. 961 780 015 - [email protected] - www.culturalcomes.net El festival es miembro de:
C. C. LA BENEFICÈNCIASaló Alfons el Magnànim
Carrer Corona, 36.46003 VALÈNCIA
Telèfon d’informació:96 388 35 65
CULTURASConciertos de música
musulmana, cristiana y sefardí
TRESCICLO
ENTRADA LIBRE · AFORO LIMITADO
CONCERTS C. C. LA BENEFICÈNCIA
Viernes 7 de junio, a las 19:30 hCapella de Ministrers: LAMENTO DI TRISTANO
El repertorio lo componen una serie de danzas y música instrumental de la Edad Media: Danzas reales, Estampidas medievales y Cantigas de Alfonso X el Sabio. El Lamento di Tristano es un baile italiano que proviene de un manus-crito toscano del siglo XI, uno de los corpus musicales más antiguos de la Edad Media, que contiene además otras danzas y obras instrumen-tales (trottos, saltarellos...) así como las ya mencionadas estampidas.
El repertori el componen una sèrie de danses i música instrumental de l’Edat Mitjana: Danses reals, Estampides medievals i Cantigues d’Al-fons X el Savi. El Lamento di Tristano és un ball italià que prové d’un manuscrit toscà del segle XI, un dels corpus musicals més antics de l’Edat Mitjana, que conté a més altres danses i obres instrumentals (trottos, saltarellos...) així com les ja esmentades estampides.
Viernes 14 de junio, a las 19:30 hZejel: LA MEMORIA DE ORIENTE
Si algo puede definir nuestra cultura a través de los siglos es la mez-cla, el encuentro y la convivencia con culturas dispares que pisaron el suelo peninsular desde el principio de los tiempos. Entre los siglos X y XV los intercambios culturales fueron frecuentes, como en el caso de la música andalusí, de la música árabe de Oriente Medio o de la mú-sica clásica turca. La coincidencia en modos y secuencias musicales, estructuras rítmicas y poéticas entre estos repertorios vertebran este encuentro que trae a la memoria sonidos que nos dan identidad hoy porque un día fueron nuestros.
Si alguna cosa pot definir la nostra cultura a través dels segles és la barreja, la trobada i la convivència amb cultures dispars que van xafar el sòl peninsular des del principi dels temps. Entre els segles X i XV els intercanvis culturals van ser freqüents, com en el cas de la música an-dalusina, la música àrab d’Orient Mitjà o de la música clàssica turca. La coincidència en maneres i seqüències musicals, estructures rítmiques i poètiques entre estos repertoris vertebren esta trobada que porta a la memòria sons que ens donen identitat perquè un dia van ser nostres.
Viernes 21 de junio, a las 19:30 hMara Aranda: LA MÚSICA ENCERRADA
Nos queda la leyenda de que algunos judíos sefardíes de la diáspora han guardado, generación tras generación, las llaves de lo que un día fue su hogar. Tras su expulsión en 1492, con ellos viajan los textos litúrgicos de poetas de la llamada edad de oro judaica en España (ss. X al XII) y toda una música que hoy preservamos por la tradición oral, coplas y poemas de la cultura hispánica medieval. Este es parte de su legado musical, que, como sus costumbres, formaban parte de la inti-midad de los núcleos familiares. Música que, encerrada, permaneció en el espacio y ahora en el tiempo.
Ens queda la llegenda que alguns jueus sefardites de la diàspora han guardat, generació després de generació, les claus del que un dia va ser la seua llar. Després de la seua expulsió en 1492, amb ells viatgen els textos litúrgics de poetes de l’anomenada edat d’or judaica a Espa-nya (ss. X al XII) i tota una música que hui preservem per la tradició oral, cobles i poemes de la cultura hispànica medieval. Este és part del seu llegat musical, que, com els seus costums, formaven part de la intimitat dels nuclis familiars. Música que, tancada, va romandre en l’espai i ara en el temps.
AL HOGAR DE LA LUMBRE· Una ramica de ruda Kantica sefardí recogida en Rodas· Yo le mandi a la mi novia (Instrumental) Kantica para vestir a la novia recogida en Sofía· Hero y Leandro, Romance sefardí de Oriente· Dame paras (Instrumental) Canción para el baño ritual recogida en Sofía· Avridme Galanita, Romancero Sefardí
LAS CÁRCELES DEL ALMA· Se vistió la Reyna Ester (Instrumental) La entrega de la novia en Salónica· La mala Suegra, Recogida en Esmirna· La muerte de Absalón (Instrumental) Endecha judeoespañola recogida en Esmirna· Irme quiero Endecha judeoespañola recogida en Turquía
LA LLAVEDURA DEL CORAZÓN· La rosa enflorece Sefardí judeoespañola del Imperio Otomano· Karsilamas sefardies (Instrumental), Trad. de Sofía· Dos amantes, Kantica amorosa recogida en Sofía· Tanz, tanz Jiddelelch (Instrumental), Danza klezmer· Gül Pembe, Kantica amorosa recogida en Marruecos
Pro
gra
ma· Trotto,
Italia, s. XIV
· Primavera en Salonico, Trad. Sefardí
· A Chantar/ Qaim Wa Nisf Raml Maya Beatriz de Día, s. XII / Trad. Andalusí
· Ana Dini Din Allah, Abdessaddek Chekara, s. XX
· Una Hora, Trad. Sefardí
· Estampie Royale VII/ Tawshiya M’Sarki VII Francia, s. XIII / Trad. Andalusí
· Gran Dereit’e/ Ya Adili Bi Lah CSM 34, s. XIII / Trad. Gharnati
· Cantigas de Amigo/ Hijaz Machriqi Martin Codax, s. XIII / Trad. Andalusí
· Atressi Cum La Chandela/ Quddam Raml Maya Peire R. de Tolosa, s. XII / Trad. Andalusí
Pro
gra
ma· Minno amor, CSM29
· Parlamento, Anónimo· Trotto, Anónimo· Dansse, Anónimo· Chominciamento di gioia, Anónimo
· Septime estampie real, Anónimo· Istanpitta Belicha, Anónimo· Rotundellus, CSM 105
· Istampitta Isabella, Anónimo· La Manfredina / La Rotta della Manfredina, Anónimo· Lai, CSM 139/183
· Seconde estampie real, Anónimo· Salterello, Anónimo· Virelai, CSM 173· Salterello, Anónimo
· In pro, Anónimo· Foia, CSM 166· Lamento di Tristano / La Rotta, Anónimo
· Dansse real, Anónimo· Istanpitta Ghaetta, Anónimo· Salterello, Anónimo
Pro
gra
ma
CAPELLA DE MINISTRERS ZEJEL MARA ARANDA
Viernes 14 de junio, a las 19:30 hLA MEMORIA DE ORIENTELas tres culturas en Al-Andalus
Iman Kandoussi: canto Amin Chaachoo: violín y cantoJuan Manuel Rubio: santur, oud y zanfoñaÁlvaro Garrido: percusiones
Viernes 7 de junio, a las 19:30 hLAMENTO DI TRISTANOEstampidas y danzasen la Europa de los siglos XIII-XIV
Carles Magraner: viella, violaDavid Antich: flautasJuan Manuel Rubio: zanfoña, laúd, arpa Pau Ballester: percusiones
Viernes 21 de junio, a las 19:30 hLA MÚSICA ENCERRADAMúsica en torno a la diáspora sefardí
Mara Aranda: vozCarles Magraner: viola da gamba David Antich: flautas Jota Martínez: zanfona, lavta, setarAziz Samsaoui: kanun Pau Ballester: percusión
Ciclo de conciertos de Música Medieval
ENTRADA LIBRE · AFORO LIMITADO
DEL PASADO ONIDOSCICLO
Viernes 18 de octubre, a las 19:30 hCAPELLA DE MINISTRERS: TIMETE DEUMEl Apocalipsis de San Vicente Ferrer
Con el fin de acabar con el gran Cisma de Occidente —que había provocado la paradójica situación de tres papas simultáneos que disputaban su auto-ridad—, y estudiar la reforma de la Iglesia Católica, se convocó en 1414 el Concilio de Constanza. En este histórico hecho tuvieron un decisivo papel dos personajes españoles: el (anti)Papa Luna —Benedicto XIII— y San Vi-cente Ferrer. Sus decisiones fueron determinantes para la historia de Eu-ropa y para el destino de ambos. En este contexto, el Santo valenciano se asentó con gran fama como el predicador del Juicio de Dios.
Per tal d’acabar amb el gran Cisma d’Occident —que havia provocat la para-doxal situació de tres papes simultanis que disputaven la seva autoritat—, i estudiar la reforma de l’Església Catòlica, es va convocar el 1414 el Concili de Constança. En aquest històric fet varen tenir un paper decisiu dos per-sonatges espanyols: el (anti) Papa Luna —Benet XIII— i Sant Vicent Ferrer. Les seues decisions varen ser determinants per a la història d’Europa i per a la destinació de tots dos. En aquest context, el Sant valencià es va assentar amb gran fama com el predicador del Judici de Déu.
Viernes 25 de octubre, a las 19:30 hSPECULUM: EL NOMBRE DE LA ROSAEspeculación medieval sobre la recreación
El concierto se desarrolla a través de una selección de contrapuntos, cánones y laberintos sonoros de autores conocidos y anónimos desde el siglo !"# hasta el !!". Speculum speculorum resuena con las biblio-tecas y escribas medievales recreados por Umberto Eco y con aquella rosa Borgiana que Paracelso recupera de sus propias cenizas a pesar de la incredulidad de su discípulo. El misterio de la música es la verdadera rosa de Paracelso que cada uno de nosotros encontrará para sí. La rosa es el verbo, pero primero fue la música.
El concert es desenvolupa mitjançant una selecció de contrapunts, cànons i laberints sonors d’autors coneguts i anònims des del segle !"# fins al !!". Speculum speculorum ressona amb les biblioteques i els mestres medie-vals recreats per Umberto Eco i amb aquella rosa Borgiana que Paracelso recupera de les seves cendres malgrat la incredulitat del seu deixeble. El misteri de la música és la veritable rosa de Paracels que cada un de nosaltres trobarà per si. La rosa és el verb, però primer va ser la música.
Viernes 11 de octubre, a las 19:30 hSCHOLA ANTIQUA: CANTO MOZÁRABELa monodia de la antigua iglesia hispana
Durante los primeros siglos del cristianismo, cada uno de los antiguos cen-tros del poder en la época romana va a elaborar su propia liturgia. Hispania tendría su propia tradición diferenciada del resto de las tradiciones herma-nas de Europa. Tras la adopción «oficial» del canto gregoriano en nuestras tierras se preocupó de escribir las antiguas melodías en un sistema que nos permitiese recuperar sus intervalos. En esto se basa la propuesta de Scho-la Antiqua, fiel —dentro de lo posible— a la tradición melódíca y rítmica transmitida por estos antiguos manuscritos.
Durant els primers segles del cristianisme, cadascun dels antics centres del poder en l’època romana va a elaborar la seua pròpia litúrgia. Hispània tin-dria la seva pròpia tradició diferenciada de la resta de les tradicions germa-nes d’Europa. Després de l’adopció «oficial» del cant gregorià a les nostres terres es va preocupar d’escriure les antigues melodies en un sistema que ens permetés recuperar els seus intervals. En això es basa la proposta de Schola Antiqua, fidel —en la mesura del possible— a la tradició melòdica i rítmica transmesa per aquests antics manuscrits.
CONCERTS C. C. LA BENEFICÈNCIA
C. C. LA BENEFICÈNCIASaló Alfons el Magnànim
Carrer Corona, 36.46003 VALÈNCIA
Telèfon d’informació:96 388 35 65
SCHOLA ANTIQUA CAPELLA DE MINISTRERS SPECULUM
Viernes 18 de octubre, a las 19:30 hTIMETE DEUM: El Apocalipsis de San Vicente Ferrer
Viernes 25 de octubre, a las 19:30 hEL NOMBRE DE LA ROSAEspeculación medieval sobre la recreación
Viernes 11 de octubre, a las 19:30 hCANTO MOZÁRABE: La monodia de la antigua iglesia hispana
Elisa Franzetti, sopranoJosé Hernández-Pastor, altoFran Fernández Rueda, tenorCarles Magraner, violas David Antich, !autas
Ignasi Jordà, organetto, exequierJuan Manuel Rubio, zanfoña, ‘ud, arpaJaime Flors Villaverde, Iñaki Muñoz Albert, Jesus Navarro Rodrigo,Óscar Payá Prats, Josep Zapater i Romero, vocesCarles Magraner, director
Alfredo Barrales, violaRamiro Morales, cuerdasErnesto Schmied, !autas y dirección
Semper liber
Punctus contra punctum
Ex tempore
Combinatio nova
Usus est magister optimus
Lex artis
Ubi dubium ibi libertas
Mutatis mutandis
SPECULORUM
Pro
gra
ma
Fuentes:(*): Liber Ordinum. Cód 56 (s.!"). Biblioteca de la Real Academia dela Historia (Madrid) procedente de la Abadía de San Millán de la Cogolla (La Rioja) Liber Ordinum, S 3 (1039). Archivo de la Abadía de Santo Domingo de Silos (Burgos) Liber Ordinum S 4 (1052). Archivo de la Abadía de Santo Domingo de Silos (Burgos) procedente del monasterio de San Prudencio de Monte Laturce (La Rioja)(**): Graduel de Saint Michel de Gaillac (ss. !"-!""). París, BiblothèqueNationale, f. lat. 776(***): Liber Laudis Toletano. Cantoral Mozárabe C (s. !#") Catedral de Toledo.
Ordo in finem hominis diei. Officium Defunctorum- Ad processionem: Miserere mei Deus (Ps. 50)- Ecce ego viam* Responsorium
. Absolutio: In nomine Domine
. Kyrie eleison
. V/ Requiem eternam
. Oratio: Suscipe Domine- Dies mei transierunt * Responsorium
. Oratio: Rogamus sanctam clementiam
. Benedictio: Dominus Iesus Christus- Deus miserere ** Preces
. Oratio: Obsecramus pietatem- Miserere, miserere ** Preces- Educ Domine * Antiphona- Emitte manum tuam Antiphona
Ordo ad consecrandum novum sepulchrum- Exsurgat Deus * Antiphona- In protectione Dei * Antiphona- In pace in idipsum * Antiphona- De manu inferni * Responsorium
. Benedictio: Dominus Iesus Christus- Credo quia redemptor * Antiphona- Memorare Domine * Antiphona
Post incensationem tumulum- Si ascendero in celum * Antiphona- Manus tua, Deus * Antiphona- In pace in idipsum * Antiphona- Aperiat tibi, Dominus * Antiphona- Requiem eternam * Antiphona- Terra, terra * Antiphona
. V/. Hec requies
. Oratio: Pium et exaudibilem
. Benedictio: Suscipe Deus
Ordo ad corpus parvuli commendandum- Sine parvulos * Antiphona
. V/. In nomine Domini
Absolutio- Requiem eternam *** Antiphona- Surgam et ibo *** Responsorium
Pro
gra
ma Requiem in eternam
Antífona ad introitum del Oficio de difuntos (GT 669)
Ples de tristor, marritz e doloirosPlanch que fe Gr. Riquier del Senhor de Narbona. L’an MCCLXX
Misa de Barcelona. Kyrie Kyrie/Christe/Kyrie (BC M971. Siglo !"#)
Audi pontus, audi tellusConductus (Códice de Las Huelgas. Siglos !"""/!"#)
De profundisTractus del Oficio de difuntos (GT 673)
Sol eclypsim patiturPlanctus por la muerte de Fernando III el Santo (Códice de Florencia, Pluteus 29.1. Siglo !""")
Dies IraeSecuencia del Oficio de difuntos (Tomás de Celano. Siglo !""")
Clangam filiiPlanctus cigni. Secuencia. (Paris, BNF lat.887. Siglo !")
Domine Iesu ChristeAntífona ad offertorium del Oficio de difuntos (GT 674)
Mentem meam ledit dolorPlanctus por la muerte de Ramón Berenguer IV (Paris, BNF lat. 5132. Siglos !""/!""")
Misa de Kernascléden. SanctusVinculado a Sant Vicent Ferrer (Girona, ArchCap 33/II. Siglo !"#)
Media vita in morte sumusAntífona (Ordinario de la Seu d’Urgell, 1548)
Misa de Kernascléden. Agnus DeiVinculado a Sant Vicent Ferrer (BC M971. Siglo !"#)
Ir tanczer und spranczerDanza de la muerte (Abadía cisterciense de Hohenfur. Siglo !#)
Lux eternaAntífona ad communionem del Oficio de difuntos (GT 676)
Pro
gra
ma Obras de:
Johann Sebastian BachArvo PärtRobert FrippGeorg Philipp Telemann Astor PiazzollaGuillaume de MachaultFrançois Couperin, et al.
Juan Carlos Asensio, transcripción y dirección
noviembre 2013[13] -14
EN TORNO A LA SIBILA
UNIVERSIDAD DE VALENCIA
Aula Magna del Centro Cultural LA NAUCalle de la Universidad, 2 - 46003 Valencia
Jornada de Estudios Interdisciplinar
XIV FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGUA
MÚSICA, HISTÒRIA
I ART VALENCIA, 2013
noviembre 2013
Héctor J. Pérez. Doctor europeo en Filosofía por la Universidad de Murcia, completó su especializa-ción en estética con estancias doctorales y postdoctorales —más de siete años en total— en el Instituto de Musicología de la Universidad de Leipzig y en la Università degli Studi di Milano. Es profesor titular en la Universidad Politécnica de Valencia, donde impar te docencia en las areas de comunicación audiovisual y música. Entre sus publicaciones destacan El Nacimiento de la tragedia. Un ensayo sobre la metafísica del
artista en el joven Nietzsche (Múrcia, 2001); La naturaleza en el arte Postmoderno (Madrid, 2004); Expression
in the Performing Arts (ed.) (Cambridge, 2010); Opera and Video: Technology and Spectatorship (ed.) (Berna, 2011).
Emilio José Sales. Doctor en Literatura Española, recibió en 2008 el Premio de Ensayo de la Genera-litat Valenciana por Bajo el hechizo de lo novelesco. Blasco Ibáñez, ochenta años después. Ha publicado diver-sos trabajos sobre los libros de caballerías, con títulos como La aventura caballeresca: epopeya y maravillas (CEC, 2004), Dels llibres de cavalleries a Blasco Ibáñez (IAM, 2007) y, en colaboración con J. M. Lucía Megías, Libros de caballerías castellanos (siglos XVI-XVII) (Laberinto, 2008). Autor de numerosos ar tículos sobre la literatura medieval, en los últimos años se dedica a la edición crítica y divulgativa de las obras de Vicente Blasco Ibáñez: Lobos de mar y otros cuentos (Paréntesis, 2011), Arroz y tartana (Carena, 2011), La barraca
(Vicens Vives, 2011), Los cuatro jinetes del Apocalipsis (Akal, 2011), Cañas y barro (Akal, 2012) y Cuentos de
la Gran Guerra (Clan, 2012).
Josep Lluís Sirera. Catedrático de Literatura Española de la Universitat de València, ha publicado estudios sobre el teatro en València de los siglos XV-XVI, sobre la tragedia renacentista y sobre el teatro hagiográfico. A destacar : ”El teatro medieval valenciano”, en El Quinientos valenciano (Valencia, 1984); “Es-pectáculo y teatralidad en la Valencia del Renacimiento”, en Edad de Oro V (Madrid, 1986); ”Espectáculo y representación”, en La comedia (Madrid, 1995); “Teatre profà del segle XVI”, en El teatre català dels orígens
al segle XVII (Kassel, 2002). Como autor teatral ha escrito una docena de obras. Asimismo ha realizado dramaturgias para diversos espectáculos. Entre 1996 y 2002 dirigió el Seminario de teatro y música me-dievales de Elche. Codirector hasta 2012 de Parnaseo y de su sección Ars Theatrica, dedicada al estudio y difusión del teatro español, dirige la revista Episkenion.
Eduardo Carrero. Profesor Titular de Historia del ar te medieval en la Universitat Autònoma de Bar-celona desde 2010, lo ha sido antes en las de las Islas Baleares y Oviedo. Cabe destacar sus libros sobre las concordancias entre arquitectura y función en las catedrales de Oviedo (Real Instituto de Estudios Asturianos, 2003), León (Universidad de León, 2004), Galicia (Fundación Pedro Barrié de la Maza, 2005) o Salamanca (Nausicäa: Murcia, 2005). Ha par ticipado como ponente en numerosos cursos y congresos nacionales e internacionales y sus ar tículos están publicados en revistas como Hortus Artium Medievalium o Anuario de Estudios Medievales y en distintos capítulos de libro. Ha formado par te del equipo de diferentes proyectos de investigación subvencionados, entre los que destaca el titulado Arquitectura y liturgia. El con-
texto artístico de las consuetas de la Corona de Aragón
Carles Magraner. Graduado en violoncelo por los Conservatorios de Carcaixent y Valencia y Doctor en Música por la Universidad Politécnica de Valencia. Pronto se sintió cautivado por la música antigua y se especializó en viola da gamba y violoncelo barroco en Barcelona, Madrid y Toulouse. Ha desarrollado una intensa actividad concer tística como solista y en diversas agrupaciones de cámara, aunque su faceta más conocida es la de fundador y director de la formación valenciana dedicada a la interpretación de la música antigua Capella de Ministrers, con la que ha grabado más de cuarenta discos y ha realizado inumerables concier tos por todo el mundo, con el aplauso unánime de la crítica. Cabe destacar entre sus últimos traba-jos discográficos: Fantasiant: Música i poesia per Ausiàs March (2009), Els viatges de Tirant lo Blanch (2010), T.L. de Victoria, Canticum Nativitatis Domini (2011), Batailla en Spagnol (2012) y La Cité des Dames (2013).
Maricarmen Gómez ocupa desde 1998 la cátedra de Música antigua de la Universitat Autònoma de Barcelona. Becaria Humboldt en la Universidad de Göttingen (1981-83) y Saarbrücken (2011) y Fulbright en la de Princeton (1989-90), ha sido Director-at-Large de la Sociedad Internacional de Musicología (1987-97). Colaboradora en múltiples publicaciones de ámbito internacional, entre sus libros más recientes des-tacan La música medieval en España (Kassel, 2001) y Las Ensaladas (Praga, 1581) (Valencia, 2008). Es editor de los dos primeros volúmenes de la Historia de la Música en España e Hispanoamérica (Madrid-México, 2010-12). En 2012 Capella de Ministrers la nombró “Amadora del Bon Saber d’Honor”.
La Sibila está de actualidad, y es que desde la proclamación en 2010 del Canto sibilino (ceñido al contexto de Mallorca) como Patrimonio Inmaterial de la Humanidad, proliferan por doquier las Sibilas a lo largo y an-cho del suelo español. Se trata de un fenómeno curioso, máxime teniendo en cuenta que, salvo en Mallorca y algún que otro lugar, el fragmento dejó de interpretarse una vez concluido el Concilio de Trento allá por el año 1563, al desaparecer del Breviario romano el sermón del que formó parte desde sus orígenes. Si los vaticinios apocalípticos de la Sibila no debieron dejar indiferente a nadie que los escuchara en el pasado, en el siglo XXI siguen invitando a la reflexión.
Programa
Miércoles, 13 noviembre, 18.00h. Aula Magna
Como prolegómeno a la Jornada, se proyectará la película de Lars von Trier Melancholia (2011), presentada y comentada por el Prof. Héctor J. Pérez de la Universidad Politécnica de Valencia.
Jueves, 14 noviembre, de 9.00h a 20.00h. Aula Magna
9:00h Presentación a cargo de: Emilio Aliaga (Deán de la catedral de Valencia) Inmaculada Tomás (Unidad de Música de CulturArts) Antonio Ariño (Vicerector de Cultura de la Universitat de València) 9:30h Los cuatro jinetes del Apocalipsis de Blasco Ibañez: una visión escatológica del mundo Emilio José Sales (Premio de ensayo de la Generalitat Valenciana 2008)
10:30h La necesaria (in)fidelidad: la puesta en escena del Ordo Prophetarum Josep Lluís Sirera (Universitat de València)
12:00 Entender el discurso histórico de una catedral medieval: una arquitectura para la liturgia Eduardo Carrero (Universitat Autònoma de Barcelona)
13:00 Comunicaciones libres
16:00 La Sibila valenciana Carles Magraner (Capella de Ministrers)
17:00 El Canto de la Sibila en la catedral de Barcelona Maricarmen Gómez (Universitat Autònoma de Barcelona)
18:00 Comunicaciones libres
19:00 Al jorn del Jucicii Capella de Ministrers
Carles MagranerJosé Escorihuela, niño solista Escolania de la Real Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats
Las personas interesadas en presentar una Comunicación libre sobre el tema de la Sibila deberán enviar sus propuestas (título, resumen de veinte líneas, nombre y @ del comunicante) a: [email protected] antes del 30 de junio de 2013. Se seleccionarán un máximo de seis comunicaciones, y cada autor dispondrá de 15 minutos para su exposición en la Jornada.
EL CANT
DE LA SIBIL.LA
VALENCIANA
CAPELLA DE MINISTRERSCOR DE LA GENERALITAT VALENCIANA
Carles Magraner
Pilar EstebanSolista Cor de la Generalitat Valenciana (Dir. Francisco Perales)
Alejandro EspinaXiquet solista Escolania de la Reial Basílica de la Mare de Déu dels
Desamparats de València (Dir. Luís Garrido)
CATEDRAL DE VALÈNCIA Divendres 29 de Novembre de 2013
19h TOC A MATINES Campaners de la Catedral de València19’30h MUSICA ANGELICA / CANT DE LA SIBIL.LA VALENCIANA
Entrada lliure limitada a l’aforament de l’espai
www.capelladeministrers.es
&ŽƚŽŐƌĂĮ
ĞƐ͗�&ƌĂŶĐŝƐĐ
Ž�,Ğ
ƌŶĄŶ
ĚĞnj
Amb la col.laboració: