XEVI PUJOL la Carta Europea de Turisme Sostenible · Dijous, 31 d’octubre de 2019 Aquest dilluns...

Fins a 37 esportistes formen els equips nacionals de la RFEDI, amb la ribetana Núria Pau

Cap de setmana de formatges i de playmobils a les fires de Camprodon

La família Verdaguer pot recuperar les restes de l’avi Tomàs, mort durant la Guerra Civil, i que havia estat enterrat en una fossa

Per Tots Sants, tradici-ons com els panellets, les castanyes i els tú-nels del terror no falten a la comarca. Activitats de tota mena per cele-brar una festa nostra-da com la Castanyada i també el Halloween, vingut de fora.

El Parc Natural, amb la Carta Europea de Turisme Sostenible

La taxa de residus centra els plens d’ordenances a la comarca

Núm. 806 Any XV

Preu: 1,25€

Dijous,31 d’octubre

de 2019

BOI

XEVI PUJOL

EL RIPOLLÈS

GUILLEM SÁNCHEZ

AR Arreu P7i11

EM El Mercat P19i20

ES Esports P35

EN Entrevista P15

EM El Mercat P27i29

AR Arreu P3

P2 TA TALAIA Dijous, 31 d’octubre de 2019

Aquest dilluns va començar la campanya de vacunació antigri-pal. El departament de Salut ha distribuït més d’un milió de dosis de la vacuna als CAP i als centres vacunals. Es tracta d’una malal-tia infecciosa, estacional, amb una simptomatologia concreta: símptomes catarrals, febre supe-rior als 38 graus durant uns cinc dies i dolors articulars. La campanya se centra en els col·lectius més vulnerables. Les persones de més de 60 anys així com aquelles que tinguin una malaltia crònica. «Sem-bla una malaltia inofensiva», diu el doctor Jorde Berdala, qui alerta, però, que el que preocu-

pa són «les compilacions que poden tenir» per aquells que pateixen diabetis o aquells que tinguin problemes respiratoris, per exemple, perquè «les com-plicacions que poden tenir po-den ser molt saberes, des d’una pulmonia fi ns a la mort». De fet, assenyala que hi ha estudis que certifi quen que entre un 30 i un 70% d’ingressos hospitalaris per pneumònia s’eviten amb la vacuna. «És important que la gent es conscienciï que aques-ta vacuna és important posar-se-la», ressalta. També és recomanable que les embarassades es vacunin, ja que també protegeix el fetus i «fi ns i tot, quan neix el nadó, el prote-geix entre 6 i 8 mesos d’agafar

la grip». Entre el col·lectiu a qui es dirigeix la campanya també hi ha els professionals sanitaris.Enguany la campanya arriba amb dues novetats: per una banda, serà possible que els que vulguin ser vacunats i no pertanyin a un dels col·lectius als quals s’adre-ça, ho podran fer després de les tres primeres setmanes. En segon lloc, es reforçarà l’horari per a fer-ho. Es recomana a la població que sigui objecte de la vacunació que ho faci entre els mesos de no-vembre i principi de desembre.Segons Berdala, enguany es preveu que la grip sigui una epi-dèmia, ja que afi rma que el que succeeix a durant l’hivern a Aus-tràlia és un indicador del què passarà arreu.

RIPOLLÈS | JUDITH ESPERT

Bons projectesFADES ha ampliat els

tallers de teràpia cognitiva a més municipis. Un projecte di-rigit a malalts d’Alzheimer que busca procurar-los una millor qualitat de vida.

BonicAplaudim que al Ripo-

llès la tradició de la Castanya-da no s’ha acabat de perdre. I sinó, fi xeu-vos en el reguit-zell de propostes arreu de la comarca.

Com cebes!La fredor sembla que

no acaba d’arribar i això de vestir-se al matí és tota una odissea. O et vesteixes a capes o acabes amb el cos glaçat o sembla que estiguis al Carib.

Ni quarts ni horesSembla que el canvi d’hora ens ha deixat una

mica tocats perquè, anem on anem, ens parlen de dies ante-riors com si fossin avui o direc-tament ens remeten al 2018.

Només 19.352?La xarxa ferroviària de Rodalies va registrar aquestes incidències durant el 2018. Una situació que des de CCOO, qui ha elaborat l’in-forme, atribueixen, sobretot, a la manca d’inversió que acumula la xarxa des de fa anys. Si ens fi xem en el detall, la gran majoria són atribuïbles a la gestió d’ADIF. És una xifra alta, sí, però si en-tressin al detall, segurament, no refl ectiria totes les incidències que es registren habitualment a la nostra línia i és que, dia sí i dia també, podem veure a les xar-xes socials com usuaris de l’R3 lamenten els retards continuats que han de patir per culpa de dis-

posar d’una infraestructura que pertany a un segle anterior. La comarca sempre es queixa de la manca continuada d’inversió a una línia ferroviària que, a banda de transport públic, serveix de connexió amb grans ciutats. Una manca d’inversió que és reinci-dent i que per molt que es posi sobre la taula, sembla que conti-nua essent una problemàtica en-dèmica. Des del Ripollès s’han reclamat inversions i manteniment per a una línia que, recordem, és cente-nària i que sembla que ha quedat ancorada en el passat. Haurà de passar un segle més perquè tin-guem una infraestructura digna?

Comença la campanya de vacunació de la grip GALL

LAURA SEGUR

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

‘Per un hivern sense BRRR’ és la campanya del Departament de Salut per prevenir la grip

Aquesta setmana no us oblideu de felicitar a:SANTS DEL 31 D’OCTUBRE AL 6 DE NOVEMBRE

DIJOUS 31 Alfons Rodríguez, Quintí, Wolfgang, Lucil·la

DIVENDRES 1 Tots Sants, Vigor, Licini

DISSABTE 2 Fidel, Victorí

DIUMENGE 3 Ermengol, Martí de Porres, Hubert, Pere Almató, Sílvia

DILLUNS 4 Carles Borromeu, Fèlix de Valois, Vidal, Agrícola, Modest

DIMARTS 5 Zacaries, Elisabet, Joan Baptista, Bertila

DIMECRES 6 Sever, Lleonard

P3ARARREU

CAMPRODON | XEVI PUJOL

L’ajuntament de Camprodon ha confirmat que ha estat tre-ballant perquè el poble pu-gui recuperar les armes que es van decomissar al Museu de la Retirada ara fa quatre anys. «Després de molts trà-mits i reunions, creiem que les podrem recuperar totes. Ara ens trobem en processos d’inhabilitacions i de treure els certificats de les armes», detalla Xavier Guitart, alcalde de Camprodon. En total, es van decomissar 115 armes de foc i explosius com 90 granades de mà, 37 de morter i quatre bom-bes d’aviació. «Hi ha moltes

Xavier Guitart: «Creiem que ben aviat podrem recuperar les armes que es van decomissar al Museu de la Retirada de Camprodon»

RIPOLLÈS | XEVI PUJOL

El Parc Natural de les Capça-leres del Ter i del Freser ha aconseguit la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS). Aquesta acreditació que atorga la Federació EUROPARC serveix per confirmar el compromís d’aquest espai natural prote-git a desenvolupar activitats turístiques tenint en compte el respecte pel medi ambient i la sostenibilitat. El director del Parc, Santi Farriol, expli-ca que «hi vam començar a treballar el 2016, juntament amb l’Agència de Desenvolu-pament del Ripollès, que ha tingut un paper cabdal, i amb altres entitats, ramaders, tèc-nics de turisme, allotjaments rurals...». Després de presentar una sèrie de documents i d’una auditoria que s’ha realitzat aquest juliol, la setmana pas-sada EUROPARC va confirmar l’acreditació amb la Carta pels propers 5 anys (2019 a 2023). El proper 2 de desembre a Brussel·les tindrà lloc l’acte de lliura-ment, en el marc de la reunió

del Comitè Europeu de les Re-gions. «És una acreditació de turisme de qualitat, i l’àmbit que li hem atorgat engloba tot el Ripollès; qui de la comarca en vulgui formar part, serà benvingut», assegura Farriol. «Ara se’ns gira molta feina,

perquè volem que d’aquí a 5 anys puguem seguir man-tenint aquesta Carta», diu el director. Per aconseguir·ho, han elaborat una estratègia i un pla amb 28 accions a realitzar en els propers 5 anys. Alguns d’aquests projectes són l’har-

EUDALD TEIXIDOR

EL RIPOLLÈS

El Parc Natural de les Capçaleres aconsegueix la Carta Europea

Es vol que l’espai de Cal Marquès sigui el centre de la marca Retirada

armes, però pensem que es-tem arribant a bon port i que ben aviat les tindrem totes a Camprodon», diu l’alcalde, que considera «un orgull» la recu-peració d’aquest patrimoni. Si finalment aquests elements arriben a la vila, l’espai escollit per tornar·les a exposar serà el de Cal Marquès, que s’ha acabat de rehabilitar aquest any. Per a l’equip de govern del consistori «és un èxit haver aconseguit tenir-lo i ara ens cal aprofi-tar-lo i omplir-lo». Aquest es-pai museístic es vol convertir en el pal de paller de la marca de La Retirada. «És un con-cepte que uneix Camprodon i que hem de potenciar», afir-

ma el batlle. Per al moment, Cal Marquès acull una exposi-ció temporal sobre La Retirada Republicana, però fent ús de diferents subvencions i del pla FEDER, es vol apostar per la te-màtica del pas dels republicans per la vall com a pol d’atracció turística. Les armes que ara es volen recuperar van suposar també una condemna d’un any i 10 mesos de presó per a Alejandro Cuadrado i Lluís Bassaganya, propietaris del Museu de la Re-tirada, per acumular un arsenal d’armes i explosius. La fiscalia i les defenses van arribar a un acord perquè no entressin a la presó, ja que no sabien que es-

monització de la senyalització, fomentar la recollida selectiva o potenciar el transport públic. Les línies estratègiques que es planteja el Parc van lligades a la identificació del patrimo-ni i la seva conservació; poder oferir serveis, infraestructures

i productes turístics que re-flecteixin el territori; assegu-rar la repercussió de l’activitat turística en valors i activitats pròpies al territori; construir una estratègia de comunicació turística; assegurar la gover-nança com a metodologia per a l’estructuració del treball a la comarca; potenciar activitats econòmiques característiques complementàries al turisme; reduir l’empremta ambiental de la comarca i facilitar eines de sensibilització i educació ambiental als seus habitants. Primerament, es treballarà des del Parc, i en una segona fase ·d’aquí uns 3 anys· hi podran entrar empreses de turisme sostenible o de turisme rural, i en una tercera, agències de vi-atges. «Volem que la gent del Ripollès es faci seva aques-ta acreditació», diu Farriol. El Parc de les Capçaleres es va crear fa 4 anys i ha estat un dels que més ràpid ha aconseguit la CETS. Fins a 7 parcs naturals més de Catalunya gaudeixen també de l’acreditació i es troba en procés el del Cap de Creus.

La certificació de la Federació EUROPARC mostra el compromís pel turisme sostenible

«Ara se’ns gira feina», assegura el director del Parc, Santi Farriol

Dijous, 31 d’octubre de 2019

taven cometent una il·legalitat i el seu objectiu era preservar el patrimoni. De fet, Xavier Gui-

tart considera que si no fos per ells dos, «no es podria parlar de la Retirada a Camprodon».

P4 AR ARREU

ST. JOAN DE LES ABADESSES | XEVI PUJOL

El passat divendres es ve cele-brar un acte a l’ajuntament de Sant Joan de les Abadesses per entregar les restes del soldat republicà Tomàs Verdaguer a la seva família. Era un pagès santjoaní que amb 34 anys i dos fi lls va haver d’anar a llui-tar a la Guerra Civil. Va morir l’any 1938, d’un tret al cap. Fa 10 anys, el seu nét va comen-çar una recerca, ja que no sa-bien on estava enterrat, i fi nal-ment se’l va poder localitzar a la fossa del Soleràs, a les Gar-rigues. Allà s’hi van trobar fi ns a 145 individus. Era on enter-raven als difunts d’un hospital

que atenia als ferits de guerra. La identifi cació és complicada perquè hi havia una gran su-perposició de cadàvers. L’ADN de les restes, però, és de qua-litat notable. Per això Memò-ria Democràtica fa una crida als familiars de desapareguts durant la Guerra Civil perquè cedeixin el seu ADN. La Di-rectora general de Memòria Democràtica, Gemma Domè-nech, demana que «s’inscri-guin al cens de desapareguts que tenim i que es facin les proves quan nosaltres els avisem, per tenir la mostra d’ADN i poder-la comparar. Sense aquestes mostres de persones demandants és

molt difícil poder arribar a tenir actes com el d’avui i po-der tancar el cercle». A l’acte d’entrega hi van ser presents els dos néts de Verdaguer, a més de l’alcalde de Sant Joan, Ramon Roqué. Es va concre-tar el canvi de propietat de les restes, de la Generalitat a la fa-mília. A banda, també se’ls van entregar elements de l’unifor-me que s’han conservat, com ara botons, o també restes de metralla. A tot Catalunya hi ha 517 fosses registrades pel departament de Memòria De-mocràtica. Un nombre que pot créixer substancialment en els propers mesos perquè s’estan preparant diversos estudis.

XEVI PUJOL

Les restes del soldat republicà santjoaní Tomàs Verdaguer retornen a la família


Al Valle de los Caídos hi ha enterrats 22 cossos provinents del Ripollès

RIPOLLÈS | REDACCIÓ

El passat dijous es va exhumar el cos de Franco del Valle de los Caídos, però allà encara hi que-den enterrats més de 33.000 cossos provinents de fosses co-

munes i de cementiris, i un 19% s’hi van portar des de Catalunya. Segons les dades actuals, 22 d’aquests venen del Ripollès. En concret, 11 de Toses, 9 de Pardi-nes i 2 de Ripoll. Per al moment no ha estat identifi cat cap d’ells.

VIQUIPÈDIA

L’inici de la campanya electoral del 10N, en plena nit de la Castanyada


El diumenge 10 de novembre se celebren eleccions generals al govern espanyol. Una refor-ma de la llei orgànica aprovada el 2016 preveia que la campa-nya s’escurcés a la meitat si es repeteixen les eleccions, i com que Pedro Sánchez no va rebre el suport necessari per ser in-vestit, ara aquesta norma entra en vigor. Així doncs, la cam-panya electoral començarà la mitjanit d’aquest dijous, en ple-na celebració de la Castanyada. Serà una campanya de 8 dies, en comptes dels 15 habituals, i

també s’han retallat un 30% les quantitats de les subvencions per a les despeses electorals dels partits. És possible, però, que el

dia de Tots Sants al matí ja es puguin veure els primers car-tells de propaganda electoral pels carrers de la comarca.

XEVI PUJOL

Magda Caula i Orriols

La Corporació Municipal acompanyaen el dol els seus familiars i amics.

Ripoll, 31 d’octubre de 2019.

Exregidora de l’Ajuntament de Ripoll

P5ARARREUDijous, 31 d’octubre de 2019

EL RIPOLLÈS | ABRIL CHINCHILLA

La transició cap a la sosteni-bilitat energètica és un dels l’objectius principals al Ripo-llès. Es compta amb l’impuls de projectes com Pirinnowa’tt o amb el suport de l’Agència de l’Energia del Ripollès. Des de Pirinnowa’tt se cen-tren en l’acompanyament cap a la sostenibilitat ener-gètica de les empreses i co-merços de la comarca. Grà-cies als estudis que realitzen poden demostrar la viabilitat i rendibilitat de l’energia fo-tovoltaica en empreses o el canvi a il·luminació LED en els petits establiments. Una de les darreres iniciatives del projecte ha estat l’elabora-ció d’un conte infantil sobre

transició energètica per apro-par aquests coneixements als petits de la comarca. Tam-

bé han celebrat tallers per persones aturades que han estat centrats en energies

PIRINNOWA’TT

El Ripollès que camina cap a la transició energètica

Un dels objectius de Pirinnowa’tt és prioritzar l’autoconsum fotovoltaic a les empreses del Ripollès

vehicle elèctric al Ripollès. L’Agència de l’Energia és un altre dels pilars fonamentals en la transició energètica a la comarca. Aquesta se centra a elaborar informes energètics pels ajuntaments i ajudar-los a ser més eficients. També ce-lebra conferències per consci-enciar als consistoris sobre la importància de la sostenibili-tat energètica i proposa orde-nances i bonificacions. A més, també s’encarrega d’atendre a les persones en risc de pobre-sa energètica i les assessora a través de l’estudi de factures i visites de diagnosi.Així doncs, el Ripollès camina de la mà de grans projectes que impulsen a la comarca cap a l’eficiència i la sosteni-bilitat, sempre amb energia.

Pirinnowa’tt o l’Agència de l’Energia ajuden dia a dia que el sector públic i privat aposti per la sostenibilitat

renovables. El proper objec-tiu del projecte d’innovació és aconseguir fer arribar el


Els pobles i ciutats són epi-centres d’idees, de comerç, de cultura, de ciència, de produc-tivitat i de desenvolupament social. Tant és així que han estat claus pel progrés soci-al i econòmic de les persones. De fet, durant les últimes dè-cades el món ha experimen-tat un creixement urbà sense precedents: la meitat de la humanitat –3.500 milions de persones– viuen a les urbs i, segons les previsions de les Nacions Unides, tot fa indicar que aquesta xifra augmenta-rà fins als 5.000 milions l’any 2030. No deixa de ser sorpre-nent que les ciutats del món ocupin només el 3% de la Terra i, no obstant això, representin entre el 60% i el 80% del con-sum d’energia, així com el 75% de les emissions de carboni.

És conegut per a tothom que patim un greu problema de qualitat de l’aire als nuclis ur-bans, un fet que es veurà agreu-jat en el futur, i més si s’incre-menta la població. És per això que les ciutats s’han de trans-formar, perquè juguen un paper

protagonista i ineludible en el present i en el futur de la trans-ició energètica, necessària per a poder complir l’objectiu de temperar l’escalfament global.Hem de ser ambiciosos i tenir la capacitat de traduir aquesta ambició en actuacions concre-

tes i decidides a electrificar la demanda amb l’objectiu d’acon-seguir la descarbonització de l’economia, fent especial èmfasi en el transport i el sector resi-dencial i de serveis, principals fonts d’emissió dels contami-nants atmosfèrics. Actualment la majoria de les ciutats ja han adquirit compromisos ferms i compten amb més facilitat per aconseguir aquesta disminució d’emissions, gràcies en bona part a que els principals sectors emissors disposen ja de tecno-logies prou madures per al seu desplegament massiu, com ara el canvi en la manera de mou-re’s en vehicles menys conta-minants, així com la implanta-ció de sistemes de control o la instal·lació de bombes de calor a l’edificació, per d’aquesta ma-nera compensar les dificultats a què s’enfronten altres sectors, principalment la indústria, el

EL RIPOLLÈS

Els nuclis urbans: elements clau en la transició energètica

Roberto Miguel García, expert en Medi Ambient d’Endesa

transport pesat de mercaderies o els sectors no energètics.A Endesa, som conscients que tenim molt a aportar en aquest procés de transformació de les nostres ciutats. Comptem amb una llarga experiència en el sector energètic i afany per mi-llorar la qualitat de vida de les persones. En aquest sentit, tre-ballem per fomentar i introduir el vehicle elèctric com a part de la solució, i ho fem mitjançant el pla d’infraestructures més ambiciós del sector, en el qual instal·larem en els propers 5 anys més de 100.000 punts de recàrrega privats i 8.500 a la via pública. En una primera fase (2019-2020), a Catalunya ja se n’estan instal·lant 300 repartits arreu del territori. Passos ferms i valents que faran que els nos-tres pobles i ciutats siguin llocs més inclusius, segurs, resilients i sostenibles en el futur.

|| Dia Mundial de les Ciutats ||

P6 OP OPINIÓ Dijous, 31 d’octubre de 2019

Des de SOM RIPOLL i des de l’ini-ci d’aquesta legislatura, després del ple municipal de la vila, llegim fragments de diferents textos, po-emes de diferents autors per do-nar veu als escriptors que defen-sen que les persones som la suma d’un munt d’identitats diferents. Hem llegit el poema ‘Podries’, de Joana Raspall, un tastet del llibre ‘Rashida treu el vel’ d’Abdellah El-Me� ahh i Youcef Alloui. Abdellah és ripollès i Youcef és osonenc. En aquest últim ple hem llegit un fragment del llibre ‘Les identitats que maten’, d’Amin Maalouf. Dei-xeu-me escriure el que vam llegir aquest dimarts, però abans m’agradria as-senyalar, encara que molts ja ho sapigueu, que Amin Maalouf és un autor nascut al Líban, que va anar a viure a França l’any 1976, premi Goncourd per l’obra ‘The Rock of Tànios’, a banda de molts altres reconei-xements. Cal tenir en consideració també que té el seient 29 de l’Acadèmia Francesa. El text que vam llegir diu així: ‘Ser cristià i tenir l’àrab -la llengua sagrada de l’Islam– com a llengua materna és una de les para-doxes fonamentals que han forjat la meva identitat. El fet de parlar aquesta llengua em fa sentir lligat a tots aquells que la uti-litzen cada dia en les seves pregàries i que, en una gran majoria, no la coneixen tan bé com jo.El fet de ser francès el comparteixo amb uns seixanta milions de persones; el fet de

La ratafi a és una beguda alco-hòlica feta amb un bon nombre d’herbes, rels, fruits i espècies, sovint força extens. Hi ha ratafi -es que fan servir 20 ingredients diferents, altres una quarantena i algunes vora vuitanta. Les parts vegetals utilitzades són extra-ordinàriament variables, però sempre hi trobem les nous ver-des, que li aporten amargor i co-lor. En el vi de nous només fem servir nous verdes, vi negre, su-cre i esperit de vi per fortifi car-lo. A tot estirar, podem afegir-hi pell de taronja i espècies per aroma-titzar-lo. En el licor de nous eli-minem el vi negre i només fem servir l’aiguardent. Una bona beguda de nous ha de ser de color negre, no només fosca, i per tenir aquest color cal que tingui l’adequada quantitat de nous verdes. Al voltant de quatre per litre en la ratafi a, fi ns a tren-ta per litre en el licor de nous. Les nous, anous o nogues, han de ser tendres. Cal que una agulla pugui travessar-ne la seva coberta sense difi cultat. Si no podem travessar-les, indica que s’està formant la closca, i són massa velles per fer-ne un bon ús.Les nous i les fulles de noguera són ri-ques en olis essencials que ens aroma-titzaran la beguda, però també juglones i tanins, que l’acoloreixen. Els fusters co-neixen aquest fet i utilitzen la nogalina, preparada amb nous verdes, per a tenyir la fusta de color fosc. Recordeu-ho quan

ser libanès, amb uns quants mili-ons més (entre vuit i deu comptant la diàspora); però el fet de ser al-hora francès i libanès, amb quan-tes persones el comparteixo? Amb alguns milers, com a molt. Cadascuna de les nostres perti-nences ens vincula amb un gran nombre de persones; però com més pertinences juntes tenim en comp-te, més específi ca resulta la nostra identitat.’He canviat la primera persona del singular de l’últim paràgraf per la primera persona del plural, amb l’objectiu de poder-nos-hi sentir tots identifi cats.

A Vic, aquesta setmana, el secretari d’Igualtat, Migracions, i Ciutadania, Oriol Amorós, va presentar, davant de diferents entitats d’Osona, el Pacte Nacional per a la Interculturalitat (PNI) i ens va explicar que dins del Consorci d’Ocupació del Llu-çanès s’avaluaran les competències de les persones que busquin feina sense tenir en compte la procedència dels cognoms, ni del color de la pell. Es faran les contracta-cions, va dir el secretari d’Igualtat, Migra-cions, i Ciutadania, aliens a la mirada es-tigmatitzada. Per una banda és una bona notícia però, per una l’altra banda, vol dir que encara hi ha molta feina per fer. I és per això que celebrem que el ripollès Ab-dellah i l’osonenc Youcef hagin escrit un llibre en llengua catalana ambientat als carrers de Ripoll. El món no té fronteres.

prepareu una beguda amb nous i feu servir guants. En cas con-trari us quedaran les mans ben enfosquides.Tradicionalment les nous ver-des, i per tant les ratafi es i els vins de nous, eren utilitzades per a combatre l’hipotiroïdis-me, la producció insufi cient d’hormones tiroidals. Un dels símptomes d’hipotiroïdisme és la formació d’un goll. D’aquí que les begudes i infusions de nous verdes s’empressin per a tractar els golluts. Es bo de recordar-ho ara que aquests dies hi ha el Fes-tival Gollut a la nostra comarca. En canvi, no crec que fos de coneixement popular que per

desenvolupar el color negre cal que les begudes de nous verdes siguin ri-ques en ferro. Amb aquest objectiu, i en l’àmbit domèstic, quan s’elabora ratafi a es recomana afegir-hi un o més brots d’orenga, de farigola i d’ortiga. Sí que n’eren coneixedors els fusters, que per elaborar una bona nogalina hi afegien claus rovellats. Finalment, una recomanació personal. La gran majoria de les ratafi es casolanes i comercials tendeixen a ser excessiva-ment fl uïdes, poc denses. No tenen cos. Si per cada litre afegiu dos o més brots fl orits de malva i unes fulles de plantat-ge (de fulla gran i de fulla estreta), acon-seguireu donar-li a la vostre ratafi a una textura més espessa i també un color més fosc. Us ho agraïran.

Les persones som la suma d’un munt d’identitats diferents

Una bona beguda de nous ha de ser de color negre

EnricGràcia

Nous verdes, ratafies i vi de

nous

Carta europea per al Parc Natural El Parc Natural de les Capçaleres dels rius Ter i Freser ha ob-tingut la Carta Europea de Turisme Sostenible. Aquesta con-sideració suposa haver d’assumir compromisos per tal de poder actuar en la gestió de parc d’acord amb normatives de respecte al medi ambient i la sostenibilitat, en un entorn magnífi c que disposem al Ripollès. La carta Europea, que concedeix l’entitat Europarc, tindrà una vigència de 5 anys, període en el que s’haurà de demostrar que les coses es fan ben fetes per tal que el parc sigui accessible, però també on s’hi respectin les actituds i les iniciatives d’educar i fomentar el respecte en el medi ambient i la sostenibilitat.

És a dir, ha de ser un parc amb activitat, amb veïns que hi vis-quin i que s’hi guanyin la vida, amb ramaderia, explotacions agràries i forestals controlades que afavoreixin la conserva-ció de l’entorn i, al mateix temps, que també es pugui visitar com a punt turístic. Això permetrà que sigui també un punt de destí per a les agències de viatges que portaran visitants, sempre complint les normes i amb el compromís de respec-tar els espais protegits.

El repte, ara, serà per als gestors del parc que, amb aquesta distinció, hauran de difondre tots els valors a les persones, entitats i col·lectius integrats en el Parc Natural de les Capça-leres del Ter i Freser.

Amb aquesta distinció, el Ripollès estarà en el mapa europeu de destins naturals, vol dir que molta gent podrà descobrir la comarca i, en conseqüència, es poden presentar noves opor-tunitats per a molta gent.

La Carta Europea de Turisme Sostenible no és només un tí-tol per lluir de nom i posar-lo en tota la paperassa ofi cial del Parc, és un compromís en el qual hi ha d’haver, a més dels mateixos gestors, molts sectors implicats per anar tots a una.

EDITORIAL

Amb la col·laboració de:

DIRECTOR: Francesc RubióDIRECTORA DE CONTINGUTS I CAP DE REDACCIÓ: Judith EspertREDACCIÓ: Judith Espert, Guillem Sánchez, Laura Segur, Xevi Pujol, Xevi Sunyol i Abril ChinchillaFOTOGRAFIA: Eudald Teixidor, Boi, Smrutishree Saló i Jordi AmàritaMAQUETACIÓ: Eudald Tutllo i Sílvia AbdelaPUBLICITAT: Manoli Santoro, Nani Begara, Mireia Arribas i Eduard CarreraCOORDINACIÓ PUBLICITAT: Montse SolàADMINISTRACIÓ: Zaida Picas, Eva Carrasco, Montse Solà i Sohaila El OuazgariDISTRIBUCIÓ: Roger EspertIMPRESSIÓ: Impressions IntercomarcalsDIPÒSIT LEGAL: GI.1611-2013

Membre de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC)Difusió controlada per OJDEDICIÓ: Corisa Media GrupCONSELL EDITOR: Jordi Martí i Esther MartíDIRECTOR FUNDADOR: Raimon Subirà

REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ I PUBLICITAT:Corisa Media GrupColònia Santa MariaCtra. C-17 km 91,517500 RipollT 972 70 21 12F 972 71 41 [email protected]@corisa.cat

En totes les cartes al director hi haurà de constar el nom i els cognoms del seu autor, l’adre-ça, el telèfon i el DNI. Les cartes han de tenir una extensió màxima de 1.500 caràcters. Es publicaran cartes al director signades amb pseudònim, sempre que vagin acompanyades de les dades anteriorment ressenyades. El Ripollès no es fa responsable de les opinions i/o afirmacions expressades a les cartes al director, que seran responsabilitat del seu autor. Envieu les vostres cartes a través de l’e-mail: [email protected], del fax: 972 71 41 60 o de l’apartat de correus 25 • 17500 Ripoll

CarmeBrugarola

ASSESSORA DE LLENGUAI COHESIÓ SOCIAL

Per la convivència


RIBES DE FRESER | A.G./G.S.

La taxa de residus també va ser la que va generar més de-bat amb l’oposició a Ribes de Freser, que dilluns passat a la tarda també va celebrar el ple extraordinari en referència a les ordenances fiscals del 2020. En el cas dels particulars, no aug-mentarà el preu de la taxa, mal-grat que la voluntat de l’equip de govern era poder-la baixar. Però l’alcaldessa, Mònica Sant-jaume, va recordar que s’ha de fer font al què demana el Con-sell Comarcal i la Generalitat pel cost del servei. Sí que hi ha novetats per als comerços. «No trobàvem lògic que els esta-bliments de pocs metres qua-drats paguessin el mateix que els de producte alimentari de fins a 350 metres quadrats; hem fet un petit ajust a la bai-

Ribes de Freser congela la taxa de residus, amb l’abstenció de l’oposició

CAMPRODON | GUILLEM SÁNCHEZ

Els veïns de Camprodon paga-ran més per la taxa de residus l’any 2020. Concretament, un 15% més. És una de les princi-pals conclusions de la sessió extraordinària celebrada di-lluns passat per tal d’aprovar les ordenances fiscals per a l’any que ve. La modificació es va aprovar amb cinc vots dels regidors presents de l’equip de govern, per quatre en con-tra dels regidors presents de l’oposició de Més Camprodon. És el canvi més important res-pecte de les ordenances mu-nicipals del 2019. L’alcalde de Camprodon, Xavier Guitart, ho va justificar fent referència al concurs específic per a la gestió dels residus respecte dels altres municipis del Ripollès (sota l’auspici del Consell Comarcal), amb què es va trobar el grup de Tots per Camprodon arribats a l’ajuntament. Segons l’acord

establert entre consistori i em-presa prestadora del servei, hi havia una sèrie de condicions que s’havien de complir aquest 2019. «Avui dia, no n’hi ha cap que s’hagi complert i l’em-presa que presta el servei ens està reclamant totes aquestes millores i inversions que s’ha-vien de fer, a què es va com-prometre l’antic de govern». Unes condicions que, segons Guitart, suposen un cost eco-nòmic per l’ajuntament «su-perior als 300.000 €, inassu-mibles per a nosaltres, i el que s’ha intentat és assumir-ho en el transcurs dels pròxims quatre anys». L’empresa, però, reclamava que l’augment havia de ser d’un 30% i no d’un 15%. D’aquesta diferència, sí que se’n farà càrrec el consistori, com es va detallar durant la sessió. És la solució «més lògica i equitati-va, tot i estar disconformes en haver de fer una pujada de la taxa de residus en l’època en

què estem». L’oposició de Més Camprodon va esgrimir que aquest augment és «inaccep-table i inadmissible» i afegei-xen que algunes partides inclo-ses per justificar l’augment del cost i la taxa no són clares i les hauria d’assumir directament l’ajuntament. Joaquim Coch, portaveu del grup a l’oposició,

BOI

ALBERT GÜELL

Augment de la taxa de residus en un 15% a Camprodon

L’oposició va votar en contra de les ordenances proposades per l’equip de govern

La sessió plenària es va celebrar el dilluns a la tarda

xa amb els establiments de 0 fins a 80 metres quadrats», va expressar Santjaume. No van donar suport als nous núme-ros els dos grups de l’oposició. Des de Tots Fem Ribes, s’apun-tava que falta transparència en l’únic procés participatiu que

hi ha vigent ara mateix. «Està publicat en un lloc de la web inaccessible per a qui no està acostumat», plantejava el por-taveu del grup, Joaquim Ro-qué. També va afirmar que cal començar a realitzar accions perquè, en general, es generin

exposava que «el concepte de les despeses i de l’amortitza-ció de contenidors, són uns 40.000 € dels més de 60.000 € en què es pressuposta l’in-crement del 15%». «Creiem que és una part descomunal i inacceptable i no hi podem votar a favor», comentava. Se-gons ells, el model de gestió de

residus hauria de ser un vestit a mida per al municipi, tal com ja s’havia començat a treballar els darrers quatre anys. Juntament amb l’aprovació d’aquests nú-meros, també es van tirar en-davant la resta d’ordenances: congelació de l’IBI (la part que correspon a l’ajuntament), aug-ment del 100% de la taxa de matrimonis a la vila (200 €, bo-nificables en un 100% o en un 50% en funció de si es tracta d’un contraent veí de la vila), arrodoniment de les tarifes de la piscina, incorporació de la taxa d’ús del gimnàs municipal (45€ mensuals) i incorporació d’algunes qüestions que no estaven contemplades fins ara sobre el paper.

menys residus a la vila. S’hau-ria de fer de Ribes, un poble «ja no que reciclés més, sinó que generés menys» perquè, «com menys tona hi ha, més baix serà» el cost per a tothom. Els regidors del grup municipal de la CUP van aprofitar les refe-rències fetes sobre el Consell Comarcal del Ripollès, per tal de criticar el pacte de govern actual que el regeix. De cara a pròximes modificacions de les ordenances, treballaran perquè es contemplin més bonificaci-ons en les taxes que regeixen Ribes de Freser. Àlex Medrano, portaveu de la CUP al consis-tori, va afirmar que «lluitarem sempre pels beneficis de les classes socials, en detriment de les grans empreses». A més, va afegir que l’economia de Ribes de Freser la mouen «els petits comerços, la nostra

Puja l’aigua per fer obres importants

CAMPRODON | G.S.

A Camprodon també serà més cara la factura de l’ai-gua l’any vinent. Pujada de més d’un 2% per als veïns de Font Rubí i d’un 6,25% per als habitants de Camprodon, Rocabruna i Beget. S’ha de-cidit concentrar l’augment en un sol any i deixar la taxa congelada els pròxims tres perquè hi ha dues obres importants que cal fer a la xarxa, tal com diu l’equip de govern: la captació de la Font de les Dous i una tube-ria al carrer de la Costinyola, que cal substituir. L’oposició tampoc hi va votar a favor (en una votació separada del global d’ordenances) i diu que controlarà que les in-versions i obres que s’han de fer, es tirin endavant al més aviat possible.

gent i és per aquí per on volem bonificar-los».Els tres grups polítics, però, sí que van estar d’acord en emplaçar-se a treballar conjuntament per ini-ciar una campanya entre els ha-bitants de la vila per afavorir la generació de menys residus.

P8 OP OPINIÓ Dijous, 31 d’octubre de 2019

també és veritat que per a mi, la química, l’electricitat i la ment de les dones són indistingibles entre elles i incomprensibles a parts iguals. Quan a l’Institut Abat Oliba de Ripoll encara es feia el Batxi-llerat d’abans (i COU després), un professor de química de la vella escola que sempre duia una se-riana militar ens feia recitar ‘si te comes el pato no me toques el pito’ o alguna collonada similar per recordar amb precisió in-fantil els sufi xos de derivació de sals, àcids, bases i hidrocarburs alifàtics (que són els que sempre m’han agradat més) entre altres reaccions màgiques, vull dir, quí-miques. La nomenclatura clàssica no ens va durar gaire a la nostra memòria perquè després la Unió Internacional de Química Pura

i Aplicada (la IUPAC) ho va engegar tot a prendre pel cul i ara les co-ses ja no es diuen com les dèiem, o com ens varen en-senyar que les havíem de dir.Els químics afi rmen que tot és química i els físics que tot, inclosa la química, és física, encara que sovint a mi em sembli que tot és màgia. Clarke, el popular escriptor de ciència fi cció a qui no vaig poder salu-dar mai personalment per motius que ara no vénen al cas, afi rmava allò que la

Espectacle. Així s’ha de defi nir l’exhumació del dictador Fran-cisco Franco, 44 anys després de la seva tranquil·la i plàcida defunció al llit l’any 1975. Un funeral d’Estat presidit per una Ministra d’un Govern Es-panyol, teòricament de caire progressista, que va presenciar tot un enaltiment a un geno-cida sense immutar-se. Ben el contrari de la fugida que va protagonitzar la mateixa mi-nistra Delgado, al mes de maig, durant l’acte d’homenatge per part de la Generalitat als de-portats republicans durant el nazisme a Mathausen, pel sol pretext d’esmentar als presos polítics catalans. Doble vara de mesurar d’un govern que ha convocat eleccions erràticament i que utilitza el necessari trasllat de la mòmia i la situació política de Catalu-nya com una eina electoral a la deses-perada.El Valle de los Caídos es queda sen-se la vergonya del motiu de la seva construcció però hi continuen des-cansant les més de 40.000 despulles de combatents que, sense voler-ho, han acompanyat a Franco -i al cos del Fundador de la Falange Española, José Antonio Primo de Rivera- durant més de quatre decàdes. 40.000 persones que van ser inhumades de manera de-sordenada i sense cap consideració i

tecnologia avançada resulta indistingi-ble de la màgia, ergo les dones, l’electri-citat, la química (amb la nomenclatura de la IUPAC) i la física no són altra cosa que pura màgia per als pobres mortals que, com jo, no entenem un borrall de gran cosa. Confesso que l’ergo, és meu.Tot i així, em complau poderosament que les òrbites geoestacionàries se’n di-guin òrbites de Clarke, deu ser cosa de màgia, suposo, això sí, amb excentrici-tat nul·la. Potser per això, l’escriptor bri-tànic va acabar els seus dies prop de la joia de la corona britànica, l’Índia, pot-ser bevent Gin & Tònics màgics, elèc-trics, físics, químics o femenins, que ve a ser el mateix.No sé si val la pena enganyar-nos po-sant noms nous a tot el que ja té nom, no hi ha res nou sota el sol o nihil novum sub sole que deia el meu pro-fessor de llatí abans d’emprenyar-se com una mona perquè no li fèiem cas

i començar a tirar-nos els guixos en aquells xafogosos dies de maig emmerdats amb la fressa del Freser que entrava per la fi nestra de la tarda, enfi lat a la tarima de fusta que tenia davant de la pissarra ara fa més de qua-ranta anys mal comptats a l’escola Salesiana.Que en Clarke em Rock me, geoestacionàriament, mà-gicament, això, sí, amb un Gin & Tonic en la seva justa mesura a les mans.

Justícia. La Llei sobre la localització i la iden-tifi cació de les persones desaparegudes du-rant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignifi cació de les fosses comunes, el Pla de fosses de la Generalitat i una Gene-ralitat compromesa a fer-la complir, sota la direcció primer, del conseller empressonat Raül Romeva, i, actualment, de la conselle-ra Ester Capella, ha permès recuperar les restes de gairebé 300 persones des del 2017.En aquest marc, divendres de la setmana passada els hereus i néts del santjoaní To-màs Verdaguer i Roqué, en Xavier i la Rosa,

van poder recuperar les seves restes 81 anys després del seu afusellament per la defensa del bàndol republicà, en un acte senzill i emotiu a la sala de plens de l’Ajuntament de Sant Joan. Una necessitat de justícia que es produeix mas-sa tard pel decés dels seus fi lls però necessària per clausurar un dol familiar. Des de les administracions locals s’ha de continuar do-nant a conèixer iniciatives com el Banc d’ADN dels de-sapareguts durant la Guerra Civil i el Franquisme. Queden milers de restes de persones que tenen el dret a ser enter-rades dignament i són milers les famílies que tenen el dret a tancar un dol incomprensi-blement llarg.

No sé si val la pena enganyar-nos posant noms a nous a tot el que ja té nom

Un funeral d’Estat presidit per una Ministra d’un Govern Espanyol, teòricament de caire progressista, que va presenciar tot un enaltiment a un genocida

JordiCaballeria

ESCRIPTOR

Els gintònics

d’en Clarke

SergiAlbrich

PORTAVEU ERC SANT JOAN DE LES ABADESSES

Espectacle i justícia

Un químic insigne el nom del qual no vull recordar advertia que és millor no posar àcid cítric, suc de lli-mona, a un Gin & Tonic si un vol que quedi com Déu i la reina d’Anglaterra manen. Explicava que la tèrbola re-acció de la llimona fa que el desequilibri en aquest medi tan plaent i gasós sigui tan gran que el gas anhídrid car-bònic abandona la tònica als pocs segons, s’escampa per l’estança, s’escapa per les escletxes de les cases cap a l’atmosfera superior, impregnant la troposfera primer i l’estratosfera des-prés, mentre fuig cap als pols geogràfi cs (i magnè-tics) en un vol estrany i cítric empès per l’efecte Coriolis, com si l’impulsessin els polits vents de l’es-pai interestel·lar (o de l’oblit) que no saben res de la joia de la corona de la Commonwealth, de la tònica, de la quinina, del paludisme ni del bon gin destil·lat amb un pim-pam en algun tuguri de Londres o d’aquella Amsterdam plena de putes com les que cantava en Jacques Brel, força emprenyat per cert, en moltes de les seves cançons contundents que de vegades recito per animar-me, sense èxit.Deu ser veritat això de la reacció qu-ímica i tota aquesta història, però

moltes d’elles provinents de fosses comunes d’arreu d’Espanya i de Catalunya.Franco descansarà al panteó fa-miliar del cementiri d’El Pardo-Mingorrubio, al costat de la seva dona i de múltiples ministres de l’època -i també dels expresidents del Govern Espanyol, Carlos Ari-as Navarro, i Luís Carrero Blanco. Un espai construït i mantingut en democràcia amb diner públic. Una altra vergonya democràtica.Separar el botxí de les víctimes era ne-cessari. Però l’encert de la solució esco-

llida s’haurà de comprovar a curt termini. La conjunció de tanta resta franquista en un espai de relatiu fàcil ac-cés potser promourà el pe-regrinatge de nostàlgics de l’època. Ara queda l’acció més complexa. Atorgar un repòs digne a totes i cada una de les 40.000 persones enter-rades al Valle de los Caídos. I identifi car i localitzar els de-sapareguts en foses comunes, tal i com intenta fer el govern de la Generalitat de Catalunya amb les despulles que es van localitzant arreu de les 505 fosses escampades pel terri-tori català.

D’aquí a pocs dies (aviat anunciarem la data), ens presentarem als jutjats de Ripoll per autoinculpar-nos dels mateixos delictes que, segons la justí-cia espanyola, van cometre els presos polítics. Òmnium Ripollès s’afegirà així a la campanya que aquesta set-mana ha començat a Barcelona, Giro-na, Lleida i Tarragona per denunciar que, si ells són culpables, també ho seríem molts de nosaltres. Els que ens vàrem concentrar el 20 de setembre de 2017 en la protesta pacífi ca davant del Departament d’Economia i els que l’1 d’octubre vàrem anar a votar en el referèndum. Si manifestar-se fent ús de la llibertat d’expressió, o votar en unes urnes és un delicte, ens declara-rem delinqüents. Aquesta serà una de les múltiples respostes que estan previstes en els propers dies, arran de la sentència que el Tribunal Suprem va emetre el passat dia 14 d’octubre. Una sentèn-cia que no ha estat benèvola, com alguns pronosticaven més enduts per la ingenuïtat que pel realisme, sinó extraordinàriament dura, amb pe-nes d’entre 9 i 13 anys de presó. Jordi Cuixart, president de l’entitat cultural i cívica amb més socis d’Europa, ha estat sentenciat a 9 anys de presó. I la seva condemna ens interpel·la a tots, perquè en el seu cas o el de Jordi Sànchez, expresident de l’ANC, s’està volent enviar a la societat el missatge de que tothom qui protesti pot aca-bar patint-ne les conseqüències. I la protesta no cal que sigui per demanar la independència, sinó per qualsevol motiu. Per això aquests dies han es-tat moltes les persones no indepen-dentistes que s’han solidaritzat en la resposta a la repressió, en les Marxes per la Llibertat, en la manifestació del passat 26 d’octubre a Barcelona, o en els centenars d’actes i mobilitzacions d’arreu del territori. Davant del jutjat de Ripoll, l’endemà de la sentència, ens concentràvem espontàniament i de manera pací-fi ca uns centenars de persones que portàvem a les mans una banda amb el lema “Contra la sentència, reinci-dència”, signada per Òmnium. Vàrem coreja aquesta afi rmació rotunda, contundent, que anuncia la voluntat de continuar exercint tots –tots- els nostres drets. Perquè ho tornarem a fer, i tant que sí. I veient la determina-ció de la resposta ciutadana d’aquests dies, no en tinc cap mena de dubte.

Si ells ho són, som tots culpables

JordiVilarrodà

PRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL RIPOLLÈS


RIPOLLÈS | XEVI SUNYOL

El reciclatge és un factor deter-minant en el futur del planeta i la Unió Europea va crear un pla d’augment del reciclatge per reduir els efectes dels residus al planeta. Segons aquest pla, a l’any 2020 tots els països hau-ran de superar el 50% de fracció reciclada. En aquest sentit, la nostra comarca encara no en-caixa dins dels estàndards, però és una de les que més recicla de tot Catalunya. Els veïns d’Osona són els que més reciclen del país, amb un 61% de residus separats. Per contra, la Cerdanya és la que separa menys residus, reciclant només un 25%. Al Ripollès, aquesta xifra, segons dades de l’any 2018, s’enfila fins al 44,77%,

una dada positiva però que que-da lluny de la meitat necessària per complir amb la normativa europea. En cas de no arribar a aquest 50% necessari, la comar-ca es podria trobar amb sanci-ons econòmiques per part de la Unió Europea. Segons dades del Consell Co-marcal del Ripollès, Sant Joan de les Abadesses és el poble que més recicla amb un 66% dels re-sidus reciclables separats, fet que es deu a la recollida porta a porta. Els que trien menys els residus són Setcases, Queralbs i Toses, un fet que també té a veure amb el turisme, a més de residus que no estan catalo-gats com a domèstics per part de les estacions de muntanya que hi ha en aquests municipis i que no computen a l’hora de

fer aquests percentatges. Lluny del percentatge de Sant Joan, els pobles que el segueixen a la taula de millors recicladors són Vallfogona (49,32%), Campde-vànol (46,66%), Molló (40,19%) i Ripoll (39,48%). Pardines i Vall-fogona son els pobles que, en valor total (mesurat en quilos),

EL RIPOLLÈS

Per sobre de la mitjana de Catalunya en recollida selectiva

produeixen menys residus.

VALORACIÓ COMARCALEl Ripollès se situa, en el seu global, per sobre de la mitjana de reciclatge de Catalunya. «És una bona xifra però encara ens queda molt recorregut per fer», diu el president del

Segons dades de l’Agència Catalana de Residus, el Ripollès supera el 44,7% de recollida selectiva

Consell Comarcal, Joaquim Colomer. «Ens agradaria que la xifra fos més òptima», comenta Colomer, que assegura que d’aquí a poc temps podran comptar ja amb les dades corresponents al 2019 i «veurem l’evolució que hi ha hagut amb els nous sistemes de recollida que s’han implementat i, de ben segur, augmentarem més els volums de reciclatge». «Les dades que tenim a priori» amb els nous sistemes «són millors que les que teníem», confessa Colomer. El president creu que cal «conscienciació i aplicació» per fer augmentar la xifra de brossa reciclada a la comarca i recorda que com millor es faci la recollida selectiva, comportarà una menor pujada de la taxa d’escombraries en un futur.

NOUS CURSOS FORMATIUS 2019-2020

UIERal servei

de les empreses

C. Macià Bonaplata, 417500 Ripoll

Tel. (+34) 972 703 111Whats: 636 816 [email protected]

www.uier.org

P10 AR ARREU

BARCELONA / RIPOLL | JUDITH ESPERT

Una nombrosa delegació d’alcal-des i alcaldesses del Ripollès van lliurar, conjuntament amb més de 700 batlles del país, les mo-cions aprovades de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem i on es demana l’amnistia per als presos i exiliats polítics. Va ser en un acte, dissabte passat, al saló Gòtic de Palau de la Generalitat en què el món local va demostrar múscul. L’acte, organitzat per l’Associa-ció Catalana de Municipis i Co-marques (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), va servir per mostrar la unitat del món local i donar una resposta conjunta a la sentèn-cia. En total, 814 consistoris van donar llum verda a la moció. El president de la Generalitat, Quim Torra, es va dirigir als alcaldes i alcaldesses i els va reclamar que

no defalleixin. «L’exercici del dret a l’autodeterminació no té camí de retorn; no podem defa-llir», els va encoratjar en un acte en què els batlles van lluir les vares i van fer sentir els crits de ‘llibertat’ i ‘independència’.Aquesta és la tercera vegada que el món local reclamava poder deixar decidir als ciutadans: «Ens

tornem a trobar totes i tots per dir ben alt i ben clar que posar les urnes i facilitar l’exercici de la democràcia no pot compor-tar 100 anys de presó. Donar la veu al poble ha de servir per escoltar la veu d’una ciutada-nia que ja fa massa temps que demana ser escoltada i a la que ens devem», va reivindicar el president de l’ACM, Lluís Soler. Per la seva banda, l’alcalde de Ri-poll, Jordi Munell, certificava que la sentència era una «vulneració flagrant dels drets universals»

ERC RIPOLLÈS

El món local demostra el rebuig a la sentència

La delegació d’alcaldes i alcaldesses del Ripollès amb el president de la Generalitat


«El llibre vol sacsejar el moment polític que viu el país»

RIPOLL | JUDITH ESPERT / ABRIL CHINCHILLA

Fer reflexionar i que la so-cietat sigui més crítica i exi-gent amb els governants i els líders polítics. Aquest és l’objectiu que persegueix el llibre La independència i els seus enemics del politòleg Marc Gafarot. Es tracta d’un recull d’articles en què l’au-tor vol «sacsejar» el mo-ment polític que viu el país amb una «denúncia» no tan

sols de la política espanyola, sinó també amb una «críti-ca» a aquells qui «projec-tant-se com a independen-tistes li fan un servei molt flac al procés i reforcen les estructures de l’estat espa-nyol a Catalunya», assenyala l’autor.Gafarot diu que el projecte va sorgir de la necessitat d’omplir un buit en el mercat, ja que és cert que hi ha moltes publica-cions que tracten sobre el pro-

ABRIL CHINCHILLA

Una trentena de persones van assistir a la presentació del llibre

i, per això, deia que era un deure dels representants dels consisto-ris «ser al costat de la institució del país, reclamant justícia i dient que això és una infàmia». La societat civil també es va mo-bilitzar al mateix dissabte per participar en la manifestació con-vocada al carrer Marina de Barce-lona sota el lema ‘Llibertat’. Des de la comarca van sortir 5 autocars, a més de les persones que s’hi van desplaçar amb altres mètodes de transport, per omplir aquest vial barceloní. Unes 350.000 perso-nes, segons la Guàrdia Urbana, hi van prendre part. Divendres, d’altra banda, es va produir un nou tall viari a la C-17, a l’altura de Can Villaura. Va ser després d’un concentració a la plaça de l’Ajuntament de Ripoll, que va reunir un centenar de persones, la majoria de les quals van sortir en una marxa lenta fins a l’entrada sud de la vila. Allà van paralitzar el trànsit durant unes dues hores fins que van retornar,

altre cop en marxa lenta, fins al centre de la vila. Uns talls de carretera que pre-ocupen des del sector comer-cial i de la restauració de la Vall de Ribes. Els dos darrers cap de setmana s’ha pogut constatar jornades amb «restaurants i co-merços buits», com explica el president de la Unió de Botiguers de Ribes de Freser, Marc Costa. Recorda que dos diumenges en-rere i el passat divendres, hi va haver visitants que van quedar clavats per sortir o entrar al Ri-pollès. En el seu cas, també li van constar anul·lacions d’activitat a la via ferrada del municipi i per-sones que diumenge al matí, ben d’hora, ja marxaven de nou a casa seu per evitar problemes a la car-retera, sense aprofitar la jornada turísticament i comercialment a la vila. Per això, que de cara a Tots Sants, «quan podem tenir feina, amb un pont bo pel nivell de re-serves, que no ens el deixin per-dre» amb més talls de circulació.

XEVI PUJOL

cés o la relació entre Catalu-nya i Espanya, però «poques que siguin crítiques amb els que diuen defensar Ca-talunya, però molts vega-des no defensen Catalunya i defensen tot allò contrari d’allò que pregonen». En aquest sentit va dir que els partits actuals posen els seus interessos per davant dels de la nació: «Si el que volem és un procés real d’indepen-dència, les lluites partidis-tes no haurien de quedar a un segon terme, sinó que hauria de ser l’última de les prioritats dels nostres lí-ders», va etzibar.Aquesta era la primera pre-sentació de la publicació, que va comptar amb una trente-na d’assistents, i va comptar amb la participació de la re-gidora de FNC, Sílvia Orriols, com a conductora de l’acte. Posteriorment es va fer un col·loqui amb tots els partici-pants en la presentació.

Dissabte 2 de novembre de 2019

De 10.30 a 11 hEspectacle de circ: Little Testa, “4x4!” Circus Show + servei de Food Truck!

D’11 a 15 h Una marató de tallers per descobrir en família el patrimoni del nostre territori. T’ho perdràs?Tot el dia, 50% de descompte

de Ripoll

Plaça de l’Abat Oliba

RipollGratuït

ELS

MU

SEU

S EN

XAR

XAD

E LE

S CO

MAR

QU

ES D

E G

IRO

NA


RIPOLL | J. ESPERT

L’ajuntament de Ripoll ha sancio-nat dues empreses per incompli-ment de contracte. La primera és l’encarregada del manteniment dels ascensors que donen accés al barri de Sant Pere. La penalització és de 262 euros (0,20€ per cada 1.000 de con-tracte) per no haver reparat en el termini acordat la incidència que va aturar el seu servei durant 21 dies, després d’un acte de vanda-lisme. La segona és per l’incom-pliment en el lliurament de sis tòtems interactius i una cartellera electrònica. El consistori impo-sarà una penalització de gairebé 11.000 euros a l’empresa (0,60 € per cada 1.000 de contracte) a qui se’ls ha llogat en règim de rènting.D’altra banda, el ple va acordar aprovar els convenis amb empre-ses privades per a la instal·lació de sistemes de recàrrega ràpida

Ripoll penalitza dues empreses per incompliment de servei

RIPOLL | JUDITH ESPERT

Els vilatans de Ripoll pagaran un 11% més de la taxa d’escom-braries el 2020. Així es va apro-var, aquest dimarts. La puja es justifica per l’estudi de costos facilitat pel Consell Comarcal i per la implementació del nou servei de residus. Hi ha diver-ses bonificacions que poden suposar una rebaixa d’uns 40 euros. El cap de Serveis Econò-mics, Josep Maria Creixans, va argumentar que cal fomentar el reciclatge per intentar reduir el cost d’aquest servei. En general, la resta d’impostos, taxes i preus públics s’incre-mentaran en un 1% i es man-tenen les bonificacions socials i ambientals. Les ordenances contemplen un 50% de recàrrec sobre la quota líquida dels im-mobles residencials desocupats permanentment per tal d’am-pliar el parc d’habitatges i faci-litar-ne l’ocupació. Es bonificarà la creació d’empreses i també el traspàs d’establiments comerci-als històrics, entre altres. El Partit dels Socialistes va abs-tenir-se argumentant que no hi ha canvis substancials en aquestes ordenances que es traduïen en «increments molt raonables». No obstant això, va reclamar que es comencés a treballar en l’àmbit de residus en un model comarcal comú: «Lamentablement la cohesió

JUDITH ESPERT

Llum verda a les ordenances

Vots a favor de l’equip de Govern

i semiràpida al municipi per a vehicles elèctric. Tot i que tots els grups estan d’acord que és un pas necessari, no tots ho estan en el fet que no sigui l’ajuntament mateix qui desplegui aquesta xarxa. Hi van votar a favor el PSC i FNC així com l’equip de govern, qui defensava que un estudi tèc-nic asseverava que tot i que el conveni era per a 10 anys, només els últims dos tindrien guanys i argumentaven que sense haver de fer una im-portant inversió el consistori s’enduria un 3% dels possibles beneficis. Alternativa per Ripoll, però, considera que «el més po-tent» és desenvolupar una xarxa pública mentre que ERC considera que l’ajuntament «s’ha venut a deu anys espai públics a benefici d’empre-ses privades».

Malestar per compres a Amazon

RIPOLL | J. E.

Esquerra Republicana va la-mentar que l’ajuntament ha-gués adquirit a una platafor-ma de venda en línia material per 800 euros. Van argumen-tar que el comerç de proxi-

mitat està vivint moments difícils i que el consistori ha-via de procurar pel seu man-teniment i no afavorir aquest tipus de grans empreses. Des de l’equip de govern es va ar-gumentar que, just després de detectar la compra, ja s’havi-en donat ordres que no es tor-nés a produir mai més.

comarcal ha brillat per la seva absència», deia Enric Pérez, qui deia que calia buscar «una fór-mula que permeti un millor sistema de recollida i que fo-menti els percentatges de re-ciclatge superiors». Per la seva banda, la regidora de Front Na-cional de Catalunya, Sílvia Orri-ols, argumentava que s’abste-nien perquè «l’augment no va lligat a una millora del servei per al ciutadà». Tot i que cre-uen que la taxa «no és despro-porcionada vers el cost que té la deixalleria i el tractament de residus, però sí és despro-porcionat vers el servei final al consumidor». Des de l’equip de Govern s’ha destacat que han estat unes ordenances confeccionades a partir de les aportacions de tots els grups municipals. Especialment han agraït les ide-es d’Alternativa per Ripoll, mol-tes de les quals s’han pogut in-cloure en la proposta pel 2020. No obstant això, queden sobre la taula les més innovadores. El seu portaveu, Aitor Carmona, explicava que feien referència, per exemple, a bonificar en un 95% dels habitatges que s’ad-hereixin al programa de reha-bilitació d’habitatges o gravar un 10% més els immobles d’ús comercial, industrial i d’ofici-nes amb major valor cadastral. Propostes encaminades a què «els preus públics, les taxes

i els impostos de Ripoll sigui progressius i que qui més té, pagui més». Esquerra Republicana hi ha votat en contra, fonamental-ment, per tres motius. No es-tan d’acord amb la puja d’un 1% perquè consideren que és doblar l’IPC així com l’augment del cost de la taxa de residus, derivada «d’un concurs que des del primer dia hem criti-cat perquè no s’adapta a les necessitats del nostre terri-tori». Així mateix, la modifi-cació de l’IBI que proposaven per augmentar la població, tot i ser aprovada «no podrà ser portada a terme», va dir el seu portaveu, Roger Bosch. Josep Maria Creixans va anunciar que es començarien a treballar les ordenances del 2021 a partir de febrer per tal que tots els grups tinguessin més temps.

P12 AR ARREU

RIPOLL | ABRIL CHINCHILLA

La música a Ripoll ha perdut un dels grans pilars i impul-sors d’aquest art. Joan Amils va morir el passar divendres a l’Hospital de Campdevànol després d’una curta malaltia, a l’edat de 85 anys. La trajectòria d’aquest músic i compositor ripollès és exten-sa i notòria. Aquí ha destacat per ser l’impulsor del Festival Internacional de Música de Ripoll, el qual va celebrar el 40è aniversari el passat estiu. Va ser president dels Amics de la Música de Ripoll i en el marc del seu festival, aquest juliol va rebre la Distinció Gui-fré, un reconeixement que atorga l’Ajuntament de Ripoll per mèrits que poden ser tant culturals, esportius, científi cs com artístics o polítics i alho-ra valora l’aportació i compro-

mís amb la vila. Amils rebia el premi amb la seva particular modèstia i sense allargar-se

perquè havia de continuar el concert de cobla que es tro-bava en la mitja part, moment

AJUNTAMENT DE RIPOLL

Mor el ripollès Joan Amils, qui va dedicar tota una vida a la música i a Ripoll

Joan Amils va rebre la Distinció Guifré aquest mes de juliol



L’Associació de familiars de malalts d’Alzheimer i altres demències del Ripollès (FA-DES) ha posat en marxa un any més els tallers de teràpia cognitiva que enguany han ampliat als cinc grans munici-pis de la comarca. Durant una hora, els malalts es reuneixen per estimular la memòria, al-hora s’ho passen bé i es rela-cionen. Arantzazu Aguerri és una de les terapeutes de l’as-sociació i explica que els ta-llers es realitzen d’una mane-ra «amena i divertida» i que «els agrada molt». L’activitat es realitza als di-ferents CAPS de la comarca i de manera gratuïta. Ja feia 19 anys que l’associació oferia aquest servei a Sant Joan de les Abadesses i Ripoll però després d’haver atès a més de 75 afectats en aquests darrers anys, des de FADES han deci-

dit «que calia ampliar la base d’actuació», explica el secre-tari de l’entitat, Manel Hueso. A Catalunya hi ha més de 86.000 persones afectades d’Alzheimer, 385 només al Ripollès, on la població enve-

llida és important. És per això que des de FADES ofereixen altres serveis com el d’atenció emocional a les famílies, as-sessorament jurídic i projec-tes de prevenció i sensibilitza-ció sobre aquesta malaltia.

ABRIL CHINCHILLA

Comencen els tallers de teràpia cognitiva de FADES a la comarca

Taller de teràpia cognitiva al CAP de Ripoll

Joan Amils era un apassionat de la música

del món, ha visitat Suïssa, el Japó, Tailàndia, Canadà, els Estats Units... sempre portat per la música i mai oblidant-se de les seves arrels ripolleses. També va arribar fi ns al fes-tival d’Eurovisió, on va dirigir una orquestra.En saber la notícia, diverses entitats ripolleses han volgut recordar-lo a través de les xar-xes socials com és el cas de la Fundació MAP, que publicava un agraïment al compromís del músic amb la fundació, ja que «han estat molts anys ca-minant plegats», apuntaven. «Et trobarem a faltar, mestre, amic!», i acabaven donant el condol a la família. Els Amics de la Música de Ripoll compar-tien la notícia a través de Face-book, on han rebut el suport i el condol dels usuaris i segui-dors de la labor de l’entitat i de la fi gura de Joan Amils.

en que se li va fer entrega del guardó. Però també ha destacat arreu

FUNDACIÓ MAP

Joan Amils i Pérez

La Corporació Municipal acompanyaen el dol els seus familiars i amics.

Ripoll, 31 d’octubre de 2019.

President d’Amics de la Música de Ripoll i director del curs d’interpretació musical i del Festival de música de Ripoll



El Bisbat de Vic ha escollit Ripoll per presentar el projecte ‘Síno-de per l’esperança’. Es tracta de tres anys de reflexió conjunta per ajustar la fe als nous temps. Diumenge al Teatre Comtal es va realitzar una primera activi-tat on testimonis van parlar de com l’església els ha ajudat en la vida i on es van veure algu-nes projeccions. Seguidament els fidels es van dirigir cap al Monestir de Santa Maria on va tenir lloc l’eucaristia i es va ex-plicar en què consisteix aquest projecte que està obert a tot-hom, tant creient com laics. El Bisbe subratlla que sínode sig-nifica «la participació de tots». Tot i això, en la trobada a Ripoll s’hi va trobar a faltar represen-

tació jove, un punt en el qual hauran de treballar durant el projecte per apropar-los a la fe. Ara, durant un any, les par-

ròquies del Ripollès treballaran en grups per tal d’aportar pro-postes innovadores de «com portar l’esperança al nostre

XEVI SUNYOL XEVI SUNYOL

El ‘Sínode per l’Esperança’ comença a caminar a Ripoll

El Monestir es va tancar al públic per celebrar l’eucaristia del sínode Acte de presentació del sínode al Teatre Comtal de Ripoll

món», com diu el Bisbe. La par-ticipació en general ha estat bona però caldrà que la gent s’impliqui en el projecte perquè

El Bisbat de Vic ha dedicat una jornada d’activitat a apropar l’església i a parlar del seu futur

en surtin uns bons resultats i no es perdi aquesta fe que tradici-onalment passava de generació en generació.

P14 EN ENTREVISTA Dijous, 31 d’octubre de 2019

RIPOLL | FRANCESC RUBIÓ

En aplicació de les directrius de la llei de barris, l’ajuntament de Ripoll ha començat a treballar en la rehabilitació d’habitatges del barri vell i en la dinamització dels establiments comerci-als. Helena López, directora de l’Àrea de Pro-moció Econòmica, ens explica les actuacions que s’estan portant a terme • En què es basen les actuacions que estan realitzant al barri vell de Ripoll?S’havia realitzat un estudi sociològic l’any 2008 i, després de 10 anys, hem considerat que era necessari tornar a reincidir en fer l’actualització de les dades. Durant aquest període, que ha durat un any, vàrem comptat amb un Agent d’Ocupació i Desenvolupament Local (AODL) com a figura per fer la nova di-agnosi del barri. Les línies en les que ha treba-llat aquest agent eren la revisió i actualització de l’estudi sociològic i, en paral·lel, elaborar un estudi sobre la situació del comerç al barri vell.• De quines dades disposen sobre el barri vell?Va ser un treball comparatiu de les que ja dis-posàvem de fa 10 anys. El que sabem és que es confirma un descens de població en el sector amb una mitjana d’edat dels habitants força envellida. Hi ha un percentatge impor-tant d’immigració resident al barri, que no és que sigui molt alt, però com a dada indicati-va és que un 28% dels habitants provinents de la migració estan al barri vell. En conjunt, els residents solen ser una població amb pocs re-cursos, perquè al ser gent gran, tenen uns in-gressos limitats. També es detecta una situació d’habitatges molt degradats. L’estudi es refer-ma en les dades que indiquen que es comença a parlar del tancament comerços i això fa que sigui més difícil comprar al barri vell i no com es podia fer anys enrere. • Davant aquesta situació, què fa l’ajunta-ment?Treballem en un pla de reforma d’habitatges de forma directa, que s’havia acordat entre di-ferents grups municipals. És a dir, hi ha propi-etaris que ens cedeixen habitatges a l’ajunta-ment per un termini de 10 anys i nosaltres els reformem per posar-los a la bossa de lloguer d’habitatges destinats a diferents col·lectius socials. També hi ha una altra línia mixta de la

F.R.

Helena López: «Volem que els joves visquin al barri vell de Ripoll»

La Directora de l’Àrea de Promoció Econòmica confirma la rehabilitació d’habitatges en aquest sector

Després de la diagnosi sobre la situació del barri vell de Ripoll, l’Ajuntament ha posat en marxa diferents accions per millorar la qualitat de vida dels seus residents

Generalitat on els propietaris es fan càrrec de l’arranjament l’estructura general de l’edifici, com teulades, per exemple, i nosaltres ade-qüem els habitatges. • Ja s’estan portant a terme aquestes refor-mes?Sí, se n’han acabat dues i ara se n’ha co-mençat dues més. Aquests estan destinats majoritàriament per a joves, atès que seguim la política de poder captar aquesta població

perquè resideixi al barri vell. El fet de destinar-los a joves també s’adequa al fet que molts edificis no dispo-sen d’ascensor i els joves són els qui menys ho prioritzen per la seva con-dició física per poder pujar escales.• I per a la gent gran?Anem fent accions amb el Consorci de Benestar Social. Quan detectem aquelles persones o famílies que necessiten un suport més social, els vinculem cap als assistents socials. Hem tingut un programa fins ara que ha fet possible que persones de

suport vagin als habitatges de gent gran per ajudar-los amb neteja, acompanyament al metge... O sigui, hem introduït una figura que és com un assistent social que fa el seguiment d’aquestes persones del barri vell que ho ne-cessiten. També, a més de la gent gran, aquests serveis han estat per a famílies que ho neces-sitaven.• I la dinamització del comerç?Ho estem treballant a partir de la diagnosi de l’estudi, amb l’anàlisi del tipus de comerç que hi

ha al barri vell, amb tots els anàlisis de sectors existents, els equipaments que disposen i així podem establir les mancances de cada tipus de comerç. D’això se’n deriva que, en aquests mo-ments, ens estem plantejant de cara l’any que ve redactar un pla estratègic del comerç per a tot el municipi, però amb especial incidència al barri vell. Tota aquesta acció anirà coordinada amb la Unió de Botiguers de Ripoll.• Quines són les accions prioritàries?Després del pla estratègic del comerç, es con-tinuarà amb la rehabilitació d’habitatges (2 o 3 a l’any), en funció de la capacitat econòmi-ca municipal. Sabem que és un procediment lent, però aquest procés ens va portant gent jove al barri vell, però esperem un efecte mo-tivador per la iniciativa privada i que propie-taris i constructors segueixin la nostra línia. En aquests moments podem dir que ja tenim un volum important d’habitatges de titularitat municipal o cedits que ens permetrà empren-dre aquestes accions. Ara tenim al barri vell uns 6 habitatges cedits per la Generalitat, 4 ce-dits pels propietaris i l’Ajuntament en disposa de 3 més. Ens movem directament en uns 13 habitatges al barri vell. • Revitalitzar els locals tancats, també és un objectiu?Sí, continuem amb la campanya dels apara-dors i ara ja estem actuant perquè aquests lo-cals tancats i que estaven a la borsa de locals sense activitat, tinguin un futur. Ara ja n’hi ha tres que es tornaran a obrir. Són accions len-tes però a la llarga estem segurs que donarà els seus resultats positius.

Helena López, directora de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Ripoll

L’ajuntament de Ripoll disposa actualment de 13 habitatges de gestió municipal al barri vell

P15ENENTREVISTADijous, 31 d’octubre de 2019

ST. JOAN DE LES ABADESSES | FRANCESC RUBIÓ

Divendres passat, la família Verdaguer, va re-bre per part de la Direcció General de Memò-ria Històrica la cessió de les restes de Tomàs Verdaguer, veí de Sant Joan de les Abadesses, localitzades en una fossa comú de víctimes al municipi d’El Soleràs. El seu nét Xavier expli-ca a El Ripollès l’experiència viscuda.• Com comença la recerca de les restes del seu avi?A casa, d’aquest tema no se’n parlava mas-sa. Sabíem que l’avi Tomàs, el pare del meu pare, havia mort a la guerra però desconeixí-em en quin front va morir i a on hauria pogut estar enterrat. El pare parlava alguna vegada d’El Soleràs, a Les Garrigues, però no tenia cap documentació. Arran de la creació de la conselleria de Memòria Històrica, del qui n’era conseller (Raül Romeva) l’any 2010, jo em poso a investigar el tema. En la primera recerca no va sortir res, després de buscar en tots els arxius de la Guerra Civil, als diferents fronts que hi va haver, les poblacions a l’en-torn de les batalles: el Soleràs, el Valle de Los Caídos... va ser frustrant. • I com es va descobrir doncs?En el sector d’El Soleràs, hi havia una zona que feia com un queixal, i pel que sembla hi havia un pont sobre el riu Segre que l’exèrcit republicà va voler recuperar. Llavors va ser quan l’exercit nacional va entrar en aquest queixal, va ser la primera ofensiva, i tots els republicans que estaven allà van morir i l’avi en va ser un d’ells.• Però al final es localitzen les restes...Sí, però no va ser fins el 2017. En paral·lel a la meva recerca es descobreix aquesta fossa, perquè sembla que un avi del poble comen-ta que en el cementiri vell hi havia d’haver aquesta fossa. Es busca informació als arxius municipals de l’època i es troba un llistat en el qual hi ha un seguit de persones enterra-des, entre les quals hi ha el meu avi. Després ja es van posar en contacte amb mi des del mateix ajuntament d’El Soleràs, la Generali-tat, la Direcció General de Memòria Històrica i comencen els treballs arqueològics per ex-humar la fossa.

F.R.

Xavier Verdaguer: «Recuperar les restes de l’avi suposa tancar ferides»

Tomàs Verdaguer va ser enterrat en una fossa comú d’El Soleràs (Les Garrigues)

La família Verdaguer ha aconseguit recuperar les restes de l’avi Tomàs. Durant gairebé 80 anys no sabien en quina fossa va ser enterrat durant la Guerra Civil, on va morir als 34 anys lluitant en el bàndol republicà

Xavier Verdaguer amb la foto del seu avi Tomàs amb la seva esposa

Algunes famílies del Ripollès ja han consultat a Xavier Verdaguer sobre com ho havia fet per localitzar les restes de l’avi

• Com es verifiquen que les restes són les del seu avi?A través de Memòria Històrica es fan les proves d’ADN. Comparant les restes de l’avi amb les meves que com a ascendent directe, surten els resultats positius.• Què representa per a vostès haver-les recuperat?Dins al família hi ha diferents maneres d’assumir-ho. La meva germana Rosa ho viu amb alegria perquè és una troballa que suposa tancar un tema que quedava pen-dent. A mi se’m barreja aquest sentiment amb el de la tristor, però el més important és tancar ferides. Moltes famílies, per evi-tar situacions tristes, no parlen de la guer-ra, tal i com era el cas de casa nostra, però són ferides que queden dins. A casa no es va tornar a parlar del tema fins que el pare va complir els 80 anys, quan jo vaig iniciar la recerca. Ara el pare és mort i no ha pogut conèixer la troballa.• La família ja disposa de les restes...Ens van trucar la primavera de la troballa. Llavors vàrem haver d’esperar un temps per conèixer els resultats de les proves d’ADN per anar comprovant les restes ar-queològiques amb les mostres meves que havia aportat. Havia de passar un temps. També hi ha uns tràmits legals perquè, se-gons em va explicar l’arqueòleg, tot el que són restes arqueològiques són propietat de la Generalitat. Llavors el que es fa és l’acte de signatura de la cessió de les restes per part de la Generalitat a la família, que és el que és va fer el divendres passat a l’Ajun-tament de Sant Joan de les Abadesses. Ara només falta fer l’enterrament al costat de les restes de l’àvia. Ho farem en acte íntim al cementiri de Sant Joan.• Estan satisfets del procés que s’ha se-guit per la recuperació de les restes?Sí, molt. Des de la Conselleria de Justí-cia, amb l’Ester Capella, i des de la Direc-ció general de Memòria Històrica, amb la Gemma Domènech, tot han estat facilitats i suport. Penso que en aquest tema hi ha una voluntat clara i diàfana d’una socie-tat que un 80%, els mateixos que volen un referèndum, valora la memòria històrica del país. Els qui frivolitzen o discrepen en aquesta qüestió saben a on tenen els seus familiars enterrats. És un dret que tenen totes les famílies i, no ho dic només pels republicans, ho dic per a totes les famílies, fossin del bàndol que fossin els seus fami-liars morts.• El seu cas ha servit també per motivar a altres famílies a iniciar aquest procés?Sí, estem rebent moltes consultes de gent del Ripollès i d’altres indrets que ens de-manen com ho hem fet. Penso que, si podem ajudar, serà una altra satisfacció personal.

• Hi havia moltes víctimes en aquesta fossa?Fins a 147 cossos, crec que és la més nom-brosa amb cossos enterrats a Catalunya. D’aquests, 8 eren nacionals, 3 del poble i els restants (136) eren republicans. De l’avi sa-bem que va morir d’un tret al cap durant la batalla.

P16 AR ARREU Dijous, 31 d’octubre de 2019

RIPOLL | G.S.

La situació dels vestidors vells del camp de futbol municipal de Ripoll ha millorat des de principi de temporada, un cop l’ajuntament de la capital ha realitzat una sèrie d’actuacions per pal·liar les deficiències que presentaven. La regidoria d’Es-ports ha actuat sobre el ves-tidor 1 i 2 de les instal·lacions municipals, amb la prioritat se-gons el regidor Josep Isern, de «treure totes les humitats». «Ho hem fet tant a les parets com al sostre, hi hem posat pintura antihumitats i ho hem pintat tot», ha argumen-tat el responsable de l’àrea.

Millores als vestidors vells del camp del Ripoll, amb nova calefacció i pintura

Les millores al Pont de Serrat funcionen a Queralbs

RIPOLL | G. SÁNCHEZ

El cementiri de Ripoll és pio-ner entre aquest tipus d’espais no només a la comarca, sinó entre els territoris veïns. Entre aquests motius, hi ha l’estrena de la nova zona d’espargiment de cendres, que s’ha habilitat per a l’ocasió i que s’estrena per l’època de Tot Sants. Aquests dies, els cementiris reben un major nombre de visitants en comparació amb la resta de mesos de l’any, quan la gent dedica més temps a recordar els seus familiars difunts. Una manera de «tancar el dol» pot ser utilitzar aquest nou es-pai d’espargiment de cendres del cementiri de Ripoll. Joan Catalan, gerent de l’empresa Áltima al Ripollès, explica que moltes vegades hi ha persones que no volen tenir les centres dels seus familiars a casa o no les volen posar en un colum-bari. Ara, tenen l’opció d’espar-gir-les en aquest espai habilitat de les instal·lacions del ce-mentiri. «Es poden llençar les cendres i gravar la placa amb el nom del difunt», explica Catalan. Una idea sorgida per

oferir un servei més als usua-ris però que, alhora, també és conseqüència de l’augment de les incineracions a la comarca. Segons Catalan, han crescut 15 punts en els darrers dos anys, situant-se pràcticament fins al «50%». En tractar-se d’un es-pai físic, natural, permet con-vertir-se alhora amb un lloc de record dels familiars de manera permanent. En un futur, aques-ta iniciativa potser es podria exportar en altres cementiris, comenta el gerent d’Áltima a la

comarca. Aquestes no són les úniques novetats a les instal-lacions. També s’han canviat les papereres i s’ha triplicat la seva capacitat, s’han reformat algunes vies, s’han refent co-lumnes malmeses, s’ha canviat alguna escala i «hem obert el cementiri per la part de dalt, fent unes jardineres noves». Un cop passat el cap de set-mana de Tots Sants, també es podrien començar més obres de millora al cementiri de la ca-pital del Ripollès.

QUERALBS | REDACCIÓ

Queralbs ha pogut compro-var que les actuacions du-tes a terme al pont de Serrat, que dona accés a la carretera que permet arribar a aquest nucli, han estat beneficioses. Les últimes pluges viscudes fa pocs dies van permetre corroborar que les obres i ac-tuacions de millora comple-tades la primavera passada permeten aguantar precipi-tacions abundants sense que això generi cap perill a la in-fraestructura. L’alcaldessa de Queralbs, Imma Constans, co-menta que «un any més tard s’ha vist que ens ha servit molt com a mur de conten-ció», referint-se a l’escullera construïda. «Hi ha hagut al-guna part que fins i tot s’ha mogut, però si no hi hagués estat, com que el terreny es-tava molt dèbil, segurament haguéssim parlat d’una al-tra esllavissada», amb con-seqüències majors també de quantitats de terra «que

haguessin anat al riu i més avall». «Per això, la impor-tància de les actuacions», dutes a terme per l’Agència Catalana de l’Aigua.Després del Leslie, el pont de Serrat va quedar malmès. Les administracions superiors han pogut donar un cop de mà a l’ajuntament. Constants afirma que «ja teníem previst fer l’actuació amb fons pro-pis però, com que les conse-qüències van ser majors del que teníem, gràcies a la Di-putació i Generalitat» es van dur a terme les actuacions de calçar, fer l’escullera i fer la barana noves.

XEVI PUJOL

LAURA SEGUR

XEVI PUJOL

Ripoll estrena la zona d’espargiment de cendres

El nou espai situat al cementiri de Ripoll

L’aspecte dels vestidors un cop fetes les actuacions de millora

A més a més, per fer més con-fortable l’estada dels jugadors de rugbi o futbol, per exem-ple, dins dels vestidors, també s’han instal·lat nous aparells de calefacció situats a la part superior, «molt més potents que els que ja hi havia», ha confirmat Isern. Unes millores fetes segons el consistori per «aguantar el poc temps que queda fins a inaugurar els nous vestidors; és una petita solució dins del què es podia fer».Jugadors, familiars i entrena-dors de les entitats esportives que utilitzen aquestes instal-lacions ja havien manifestat temps enrere la seva queixa

per l’estat dels vestidors del camp municipal. Així ho van fer públic en una concentració da-vant de l’equipament, per mos-trar la seva disconformitat i avi-sar dels problemes que hi havia (aigua freda, poc confort...). A la vista ja hi ha la construc-ció dels nous vestidors. Segons apunta Josep Isern, els terminis amb què treballen són els que marquen els diferents pro-cessos legals. «Hem superat l’exposició pública i comp-tem que pel febrer o el marc puguin començar les obres» i intentar-les «acabar abans de començar la nova tempora-da» esportiva 2020/21, ha con-firmat el regidor d’esports.

Millores al cementiri, també, per ajudar a tancar el dol

XEVI PUJOL

P17ARARREU

RIPOLL | XEVI SUNYOL

L’hivern és dur als camps de refugiats de Grècia i Lesbos. Una campanya engegada al Ri-pollès pretén fer una recollida intensiva, que durarà un mes, per entregar recursos mate-rials als refugiats dels camps d’Atenes i Lesbos i ajudar-los a passar l’hivern amb millors condicions. Aquesta crida so-lidària demana roba i aliments fàcils de conservar per portar en un viatge cap als camps i poder ajudar a les persones que han hagut de fugir de casa seva. L’hivern és un dels moments més difícils per als refugiats i aquest projecte ha de ser-vir perquè els ripollesos que vulguin ajudar, ho puguin fer realitat. Núria Rodríguez, edu-cadora social i col·laboradora en diferents projectes d’ajuda

als refugiats, explicava que «fa relativament poc que hem començat a fer els cartells, anuncis i la pròpia recolli-da i ja tenim moltes mantes, anoracs i roba d’abric i també menjar». «De moment està anant bé i la gent ens està

ajudant, però continuem ani-mant a tothom a aportar el que pugui», afegia. Hi ha llocs de recollida als punts Òmnia de Ripoll, i tam-bé a les escoles, a més de Ri-bes, Sant Joan, Campdevànol i Camprodon.

ABRIL CHINCHILLA

Un mes per recollir roba per als refugiats

Xerrada de l’enginyer industrial Pedro Nueno a la Solana del Ter de Ripoll


Setzena edició de trobades culturals pirinenques

Una guia de viatge electrònica permet descobrir els atractius turístics del Ripollès i l’Alt Empordà


L’E-Book The Crowded Pla-net és una guia de viatge electrònica de senderisme pel Ripollès i l’Alt Empor-dà, a través de la xarxa Itir-nerànnia, que es publicarà pròximament. Per a desen-volupar-la, s’ha organitzat un viatge per a dues per-sones, que són creadores del contingut The Crowded Planet. El principal objectiu

de la guia electrònica és do-nar a conèixer els atractius turístics del Ripollès i de l’Alt Empordà, fomentant el sen-derisme a través dels camins i vies habilitades i gestiona-des per Itinerànnia. Hi han intervingut el Patronat de Turisme Costa Brava, amb la col·laboració de l’Agència de Desenvolupament del Ripo-llès. Del 13 al 19 d’octubre, van realitzar-se els recorre-guts pel Ripollès.

EL RIPOLLÈS

RIPOLL | X.S.

L’edició d’enguany de les Trobades Culturals Pirinen-ques va tornar a tenir repre-sentació ripollesa. Després que aquest certamen s’hagi celebrat dues vegades a Ri-poll (els anys 2008 i 2013), Sureda, localitat del Rosselló, a la Catalunya nord, va acollir unes jornades enfocades sota el tema Els pirineus marítims, el darrer cap de setmana. El Ripollès hi va aportar la par-ticipació d’Antoni Llagoste-

ra, amb la presentació de Les Relacions marítimes de Santa Maria de Ripoll: Tossa i el viatge de l’abat Ramon Descatllar a Grè-cia. Llagostera és assidu a aquest tipus de troba-des. De fet, a l’edició d’en-guany es van presentar les actes de l’edició anterior, celebrada al Berguedà i on hi va haver presència de dos ripollesos. El mateix Antoni Llagostera i Miquel Sitjar, que van parlar del patrimoni religiós.

AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT DEL RIPOLLÈS AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT DEL RIPOLLÈS

Elèctrica Vaquer Energia, S.A.U. || C. Macià Bonaplata, 1 || 17500 Ripoll (Girona) || [email protected] || 972 70 03 42

Consells d’estalvi energètic//22

Cal valorar la substitució dels vells electrodomèstics per altres energèticament més efi cients.

Encara que el preu sigui més elevat es veurà compensat amb la major qualitat, vida útil i, sobretot, menor consum d’energia

P18 AR ARREU

QUERALBS | G.S.

La intenció de l’ajuntament de Queralbs és presentar propos-tes que puguin ser considera-des dins del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC). L’alcaldessa del municipi, Imma Constans, ha confirmat que «hem fet un lot de diver-sos carrers» sobre els quals voldrien actuar, des de com-pletar un asfaltat, un empedrat, canviar punts de llum o secto-ritzar l’aigua i el clavegueram. Un seguit d’actuacions puntu-als que cal presentar perquè es puguin puntuar i valorar. Hi ha temps fins a la primera setma-na de novembre. De la mateixa manera que Constans recorda que la Generalitat no ha donat massa marge per presentar els informes dirigits a establir una puntuació entre les diferents actuacions de cada un dels mu-nicipis que així ho decideixin, «esperem que el compromís de resoldre amb celeritat» es faci realitat, «perquè puguem

fer les actuacions ràpid-ment», diu l’alcaldessa. Cons-tants comenta que el que els donaria més puntuació de cara a obtenir diners per a les actu-acions són les obres i remode-lació dels serveis bàsics. «És un àmbit que convé molt actualit-

zar perquè ho hem de tenir al dia». Constans recorda que ha estat una «grata sorpresa» la convocatòria del PUOSC, enca-ra més per als municipis petits com Queralbs. «Hem de treba-llar i saber molt bé què volem fer», destaca l’alcaldessa.

EL RIPOLLÈS

El PUOSC a Queralbs, per millorar carrers

Queralbs presentarà propostes al PUOSC


Molló presentarà dos projectes per als ajuts

Confirmat l’enllumenat per a la via verda fins a Llanars


Un dels projectes que l’ajun-tament de Camprodon espe-ra tenir enllestit o, si més no, molt avançat abans d’acabar el 2019 és la il·luminació de la via verda que uneix el mu-nicipi amb Llanars. «Tenim negociacions avançades i

espero que arribarà a bon port», ha explicat l’alcalde camprodoní, Xavier Guitart. Ho volen tirar endavant con-juntament amb Llanars (i el seu alcalde, Amadeu Rosell) i el Consorci de les Vies Verdes. «És una via que utilitza mol-ta gent, i també visitants que venen», diu el batlle, que ja

CONSORCI VIES VERDES

EL RIPOLLÈS

MOLLÓ | REDACCIÓ

L’ajuntament de Molló ha ex-posat que intentarà que dos projectes que vol tirar en-davant, obtinguin una sub-venció del PUOSC dels anys 2020-2024. Un d’ells, és la cobertura de la pista polies-portiva, un projecte que es plantegen també altres muni-cipis de la Vall de Camprodon (com Vilallonga de Ter i Lla-nars). HI veuen molts avan-tatges, especialment quan fa mal temps. L’alcalde de Molló, Josep Coma, explica que «ens convé un espai cobert on po-der desenvolupar activitats esportives o culturals al mu-

nicipi». Ja ho portaven al programa electoral i inten-taran complir amb aquesta promesa «si obtenim el fi-nançament per part de la Generalitat». El consistori també vol que se li con-cedeixin diners per a re-modelar la planta baixa de la casa de la vila (dins una línia de petits municipis). Allà hi havia les antigues escoles i ara mateix és un espai desaprofitat. «Vol-dríem tenir una sala poli-valent, amb uns lavabos, dutxes i volem encabir-hi un espai perquè els joves puguin reunir-se o un gimnàs», afegeix l’alcalde.

va avançar que la voluntat del seus equips de govern és que projectes com aquests s’exe-cutin amb «fluïdesa». «N’hi havia molt que no s’havien engegat i volem treballar des del minut 1» per aconse-guir desencallar-los i treure’ls del calaix on estaven guardats darrerament.

mercatCAMINADA

26a CAMINADA PER LA VIA ROMANA DE SANT PAU DE SEGÚRIES

CAMPRODON

4a FIRA INTERNACIONAL DEL FORMATGE

CAVALL PIRINENC

EL RIPOLLÈS ESCULL ELS EXEMPLARS QUE PARTICIPARAN AL CONCURS DE PUIGCERDÀ

CULTURA

EL RIPOLLÈS SUMA PROPOSTES AL FESTIVAL SOM CULTURA

Arriba la diada de Tots Sants i amb ella, una tradició gastronòmica ca-talana com és la Castanyada. S’ex-

plica que aquesta tradició prové de l’ofi ci de campaner. Per Tots Sants, els campa-ners havien de tocar a difunts durant tota la nit, perquè la gent no s’oblidés de resar per l’ànima dels morts. A mitjanit, per-què la feina no fos tan pesada, alguns ve-ïns s’apropaven a l’església i compartien amb ells fruits secs, galetes, vi o dolços. I d’aquest fet també en sorgeixen els al-tres protagonistes de la Castanyada: els panellets. Aquests pastissos petits, de diverses formes i fets amb una base de massapà i alguns altres ingredients que els donen els sabors i els aromes carac-terístics, comparteixen escena amb les castanyes i els moniatos. Des del Gremi de Pastissers Artesans de la província de Girona, el seu president, Àngel Garcia, està segur que aquest serà un bon any pel que fa a la venda de pane-

llets. «Aguantarem, som un col·lectiu artesà i la gent sempre se’n recorda de nosaltres, del tracte i la qualitat», diu. Garcia explica que «el panellet va evolu-cionant, ara es busquen gustos més re-frescants, no tan carregats de massapà. La tendència és posar-hi alguna peça de fruita, perquè passi més bé i visual-ment siguin més llaminers». Per a Gar-cia, el de pinyó segueix essent el rei, però ara s’innova molt en aquest terreny. Fins i tot, s’arriben a fer panellets fregits. Si es respecta la base de massapà, tot s’hi val.Al Ripollès, des del Forn Robiró de Ribes de Freser, Climent Robiró ens explica que «els panellets se segueixen comprant molt, la venda es centralitza en el dia de Tots Sants, però també en venem molts des de quatre dies abans i quatre dies després». En aquest establiment, en preparen uns 100 quilos pensant en aquestes jornades. Robiró lamenta que «aquest any s’ha pujat molt de preu

el pinyó i les ametlles, i això farà pu-jar els preus dels panellets». Al forn en fan una vintena de diferents, destacant les novetats d’enguany: el de ratafi a i el de gintònic. Climent Robiró afi rma que el de pinyó segueix essent l’estrella, el més venut, i que de la resta «la gent va alternant». Els de coco i de cafè també es venen bastant.Al Forn Ca la Carme, de Campdevànol, aquests dies han estat elaborant pane-llets de pinyó, codonyat, maduixa, cafè, ametlla o llimona. El forner VicençPas-cal també coincideix en què els més ve-nuts sempre són els de pinyó. Malgrat això, lamenta que el seu preu s’hagi in-crementat aquest any. «La tradició dels panellets es va mantenint, més o menys cada any en venem un volum semblant, encara que últimament la venda s’hagi repartit més, perquè als supermercats també es poden comprar panellets», afi rma Pascal.

elDEL 31 D’OCTUBRE AL 6 DE NOVEMBRE DE 2019 | SUPLEMENT D’OCI I DE CULTURA

Pàgina 22

Pàgina 27

Pàgina 23

Pàgina 25

ELS PANELLETS, DE PINYÓ O INNOVADORS, NO PODEN FALTAR PER TOTS SANTS

RIPOLLÈS XEVI PUJOL

SUPLEMENT D’OCI I DE CULTURADEL 31 D’OCTUBRE AL 6 DE NOVEMBRE DE 2019 ME20 EL MERCAT

PROPOSTES DE TOTA MENA AL RIPOLLÈS PER CELEBRAR LA CASTANYADA

S’ESPERA EL DIA DE MÉS AFLUÈNCIA ALS CEMENTIRIS

La tardor fa olor de castanyes i moniatos coent-se al foc, un ambient que acompanya

a trobar-se i gaudir com ho farà el Ripollès. No només les casta-nyes seran les protagonistes sinó que aniran acompanyades d’al-tres atractius.

RIPOLLA la capital de la comarca, aquesta celebració es traduirà en una fes-ta al barri Ripoll 60. La plaça Vila de Prada bullirà d’activitat aquest dijous a partir de les cinc de la tar-da. Es podran menjar castanyes i hi haurà una gimcana, taller de pintar cares o un taller de bombolles de sabó gegants a càrrec de l’associació Fraktal. DJ Pijey hi posarà la músi-ca, en un esdeveniment preparat per l’associació de veïns del bari.

PLANOLESPer altra banda, a Planoles se ce-lebren castanyades per a totes les edats, amb propostes diferencia-des. El dimecres 31 l’AMPA de l’es-cola de la vila organitza un sopar que anirà acompanyat de casta-nyes i moniatos. Serà a dos quarts de nou al Casino. I dissabte, la cas-

Els cementiris de la comarca i, de fet, els de tot el país, esperen el seu dia de mà-

xima afluència amb l’arribada aquest divendres de la diada de Tots Sants. És el moment en el qual les famílies es reuneixen per visitar els seus difunts, i per això, a alguns municipis de la co-marca del Ripollès s’organitzen autobusos perquè s’hi pugui ac-cedir amb comoditat. És el cas de Ripoll, Ribes de Freser i Camp-devànol, que ja han confirmat que duran a terme aquest servei, sobretot pensat perquè la gent gran que moltes vegades té mo-bilitat reduïda, hi pugui arribar.A Ripoll, l’empresa funerària Àlti-ma espera que hi assisteixin fins a 1.800 persones durant aquestes jornades. Al llarg del divendres, hi haurà música al cementiri de Ripoll, amb Adéus, sota el títol

‘On no arriben les paraules’. El cementiri estarà obert de les 9 h a les 18 h. L’endemà, també a Ri-poll, es farà una missa en record als difunts a les 10 h, a la capella del cementiri. Al mateix lloc, a les 16.30 h, es durà a terme una pregària i també el res del ro-sari. A Ribes de Freser també hi haurà un concert al cementiri a les 13.15 h, amb violí, violoncel i

soprano. El bus en aquesta loca-litat sortirà cada mitja hora (de les 11.30 h a les 17 h) des del car-rer Fonderia.Pel que fa a Campdevànol, a les 12 h hi ha programat un concert de música clàssica en record dels difunts. En aquest cas, el bus farà viatges de matí i tarda amb dife-rents parades a diversos punts de la localitat.

PORTAR FLORS ALS DIFUNTS «S’ACABARÀ PERDENT»

Un dels gremis que té feina els dies entorn de Tots Sants és el dels floristes.

A l’Espiga Verda, de Ripoll, as-seguren que «es nota, la gent ve més a comprar flors». So-bretot, la gent més gran és qui hi acudeix, per portar-les pos-teriorment als cementiris per recordar als seus difunts. No tant la gent jove, que ja no prac-tica aquesta tradició amb tanta freqüència. «És una comme-

moració que cada any baixa més», comenten des de Rams and Roses, floristeria també de la capital de la comarca. «En el nostre cas, un 80 o 90% de gent que ve és de la tercera edat», detallen. Un dels fets que també troben per la davallada en els darrers anys de la com-pra a les floristeries per Tots Sants és la fabricació de mol-tes flors artificials en altres es-tabliments. «De moment, pe-rò, anem fent», afirmen des de l’Espiga Verda.

tanyada anirà dirigida a la maina-da i al jovent. A partir de les cinc de la tarda, conta contes, concurs de carbasses i molt més en la ‘Cas-tanyeta’, pels infants de la vila. El ‘Castanyasso’, organitzat pels joves planolencs serà a mitjanit al Casi-no i anirà acompanyat de música fins entrada la matinada.

SETCASESSetcases repeteix l’activitat de l’any passat després de la bona acollida que va tenir. Dissabte a les set de tarda podrem gaudir de l’actuació de ‘La Carpeta’, una part del grup ‘Les Violines’, entre castanyes i vi dolç.

GOMBRÈNEl divendres, a partir de les 11 h es podran elaborar cistells al centre cívic. A la tarda, a les sis, castanya-da popular a la plaça del Roser, i a la nit una proposta diferent amb la gimcana per al jovent i adults a partir de 14 anys, des de les 21 h des del centre cívic. Ferran Cap-devila oferirà un concert gratuït a partir de les 23 h.

QUERALBSCastanyes i molta música per a to-tes les edats. Petits, grans i mitjans estan convidats a celebrar la cas-tanyada a Queralbs, a la plaça de la Vila a partir de les sis de la tarda.

RIPOLLÈS ABRIL CHINCHILLA / XEVI PUJOL

RIPOLLÈS X.P.

RIPOLLÈS X.P.

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

SARDANES I CASTANYES A SANT JOAN DE LES ABADESSES

Una de les primeres cele-bracions relacionades amb les castanyes a la

comarca es va produir aquest passat cap de setmana a Sant Joan de les Abadesses. Allà, l’agrupació sardanista de la po-blació va dur a terme la que va ser ja la setena edició de la se-va pròpia castanyada. Per tant, sardanes i castanyes van anar de la mà en una jornada molt completa. Una trobada al pa-velló municipal que va comp-tar amb la música de les cobles Tres Vents i Ciutat de Girona.

Fins a 50 quilos de castanyes es van repartir entre les 250 persones que hi van assistir. De fet, per a l’agrupació, a més de la benvinguda a la tardor, aquest acte és una espècie de clausura del curs.«Com que ha anat tenint èxit hem anat fent el mateix, per-què les cobles agraden molt i ens ho passem molt bé», de-tallava Assumpta Roura, pre-sidenta de l’Associació Sar-danista de Sant Joan de les Abadesses. N’hi ha, doncs, que fan baixar tot ballant les calori-es ingerides aquests dies amb les castanyes i els panellets.

SANT JOAN DE LES ABADESSES X.P.

XEVI SUNYOL

SUPLEMENT D’OCI I DE CULTURADEL 31 D’OCTUBRE AL 6 DE NOVEMBRE DE 2019ME 21EL MERCAT

ÈXIT DE L’ESCAPE ROOM DE DIPSALUT UNA ACTIVITAT INSPIRADA EN ENIGMES AMB GIMCANA INCLOSA PELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS DE CAMPDEVÀNOL

Èxit rotund el de la proposta de Dipsalut d’aquest pas-sat dissabte a Campdevà-

nol. Sota l’embolcall d’un esca-pe room, però a l’aire lliure i per diferents equipaments públics del poble, vuit grups van poder participar d’una proposta de ga-mifi cació amb un clar objectiu: donar a conèixer els serveis que Dipsalut ofereix al poble.La resposta ha estat excepcio-nal perquè, per una banda, es van omplir ràpidament els grups inscrits,vuit, i vuit més es van quedar a la reserva. Una acció,

Una activitat de caràcter familiar per apropar els conceptes bàsics de la salut pública

que tal com recordava una de les responsables de la propos-ta, Noemí Morales, no deixava de ser «una activitat didàcti-ca», però amb «enigmes tipus escape room i una gimcana».

A LA RECERCA DEL DR. PINYOLEl punt de partida era la desa-parició del Doctor Esteve Pinyol. Els participants havien de seguir les pistes que anirien trobant en espais com l’Escola Pirineu o el Centre Cívic La Confi ança. Una activitat amb destacat caràcter familiar, on s’havia de descobrir on es trobava el doctor i qui hi ha-via darrere de la seva desaparició.

UNA IDEA CUSTOMITZADAEl municipi de Campdevànol ha estat un d’un total de 12 pobles per on ha d’acabar passant aquest any aquesta proposta que vol apropar, tot jugant, alguns dels conceptes bàsics relacionats amb la salut pública, s’explica les acci-ons que les administracions du-en a terme en aquest àmbit i es fomenta la implicació dels veïns i veïnes en la millora de la salut i benestar tant a nivell individual com, comunitàriament. La Dipsalut Escape Experience parteix d’una idea original de l’empresa gironina Customazed encarregada de crear les proves.

CAMPDEVÀNOL LAURA SEGUR

XEVI SUNYOL

EL CIRC I EL TERROR, DE LA MÀ AL ‘MALEÏT TEATRE’

Aquest any torna el ‘Ma-leït Teatre’ que organit-za cada dos anys el Te-

atre d’Emergència de Ribes de Freser. Es tracta d’un passatge del terror que en aquesta oca-sió estarà ambientat en el circ. Maleït Teatre-Cirkus és un muntatge que explora tots els racons del casal de Cultura de la població a través d’una histò-ria, cada any diferent. Enguany, els participants descobriran el malèvol esperit de la nena mor-ta al circ, que perseguirà a tots els personatges d’un circ, els quals acabaran corromputs pel diabòlic esperit. Els interessats en participar podran fer-ho en grups reduïts d’unes 4 persones. Les funcions de ‘Maleït teatre’ seran durant aquest cap de set-mana: el dissabte i diumenge. Els passis seran cada quinze mi-nuts entre les cinc i les vuit del vespre i dos quarts de deu i dos quarts d’una de la nit.

El circ com a protagonista del passatge del terror

Sergi Clos de l’organització avi-sa que «l’edat mínim és de 12 anys. D’aquí cap a baix estarà prohibida l’entrada». Una dada que destaca que és «importan-tíssima» i que ja ajuda a enten-dre de com serà de terrorífi ca la posada en escena i la carac-terització dels actors.Una cinquantena de persones faran possible aquestes vet-llades de terror entre actors, maquilladors, entitats col-laboradores... Uns participants que esperen amb ganes la cita, ja que «l’èxit de cada any fa que la gent vulgui anar parti-cipant». La direcció artística de l’espectacle la signen, de mane-ra compartida, el mateix Clos, Carles Mateu i David Sadurní. Es poden comprar les entrades pel preu de 7 euros a la taqui-lla que s’instal·larà a la plaça del Mercat. Per als indeci-sos, es pot consultar el vídeo promocional de l’espectacle a través de les xarxes socials de Teatre d’Emergència.

RIBES DE FRESER ABRIL CHINCHILLA

TEATRE D’EMERGÈNCIA

Servei NISSAN i TOYOTAVenda de vehicles nous i d’ocasióTaller de reparacions MULTIMARCA

Ctra. N-152, km 108 - Pol. Ind. Rocafi guera - Ripoll - Tels.: 972 70 33 11 - 626 656 456 - Correu-e: [email protected]


BON BALANÇ DE LA CAMINADA POPULAR PER LA VIA ROMANADESPRÉS DE L’ESMORZAR POPULAR, DESFILADA DELS ROMANS COM A PRELUDI A L’INICI DE LA CAMINADA POPULAR FINS A SANT SALVADOR DE BIANYA

Més de dues-centes per-sones han participat en la 26a Caminada Popu-

lar per la Via Romana. El protocol es va seguir un any més: després de l’esmorzar, desfilada dels ro-mans i tallada de la cinta. A partir d’aquí, s’iniciava el periple d’en-torn uns 6 quilòmetres de la via fins a Sant Salvador de Bianya, amb la tradicional aturada a la Trona, a mig camí. Allà l’actualitat social i política es vestia de sàtira a oïdes dels assistents amatents. L’emperador Filipus Sextus (Fe-lip VI) i en Petrus (Pedro Sánchez) van ser objecte del discurs intel-ligent i humorístic, on tampoc no es va passar per alt el fenomen del Tsunami Plus Uno (Tsunami

CONCERT DE TENOR I COBLA PER CELEBRAR LA CASTANYADA POPULAR DE RIPOLL

Un concert de castanyada de luxe. Aquest dijous a partir de dos quarts de

deu de la nit el Teatre Comtal serà escenari d’una vetllada de nivell amb un concert d’una ho-ra i mitja en què els assistents gaudiran de música de cobla, de sardanes cantades i d’un homenatge al Cercle Filatèlic i Numismàtic de la població. Des de l’agrupació sardanis-ta «els hi volíem fer un reco-neixement, entre altres per la Creu de Sant Jordi que van rebre l’any passat», explica el president Ernest Roura. Un ho-menatge que es materialitzarà també amb la interpretació de la sardana que ja se’ls va dedi-car temps enrere, de Tomàs

És dijous, al Teatre Comtal

Gil Membrado, Filatèlics Ripolle-sos. Serà a la mitja part, moment en què també se’ls farà entrega d’una placa del reconeixement a càrrec de l’Agrupació Sarda-nista, l’Ajuntament i el CIT. Un concert, El tenor i la cobla, per al

SANT PAU DE SEGÚRIES LAURA SEGUR

RIPOLL LAURA SEGUR

EL RIPOLLÈS

qual es comptarà amb el tenor Albert Deprius, la Cobla Ciutat de Girona sota la direcció de Je-sús Ventura. En acabat, com ja és tradició, es durà a terme la castanyada popular, amb cas-tanyes i moscatell.

Democràtic) i el Telegram. Aplau-diments i riures a mig camí en una edició que va gaudir de bon temps i de bona assistència. De tornada, la disbauxa va continuar amb el dinar, on els participants van arribar fins a les 350 persones segons l’organització, i la festa fi-

nal al pavelló santpauenc, amb l’anomenada bacanal. L’organització està novament sa-tisfeta per haver reunit a tants participants en aquesta edició. Josep Clota ‘Neró’, organitza-dor de la caminada, deia que «estem molt contents perquè

tenim molta gent que ens aju-da. Quan es van fer els túnels i tot això, la Via Romana no es coneixia gaire diguéssim, fins que nosaltres vam arribar i vam fer aquestes caminades. En fa 26 anys, i no ens ho pensàvem que arribaria tan amunt».

JORDI AMÀRITA

Dissabte 9novembre 2019a les 19.30 h

VENDA ANTICIPADA D’ENTRADES:

i una hora abans de l’espectacle a la taquilla del Teatre Comtal.Preu venda anticipada: 15 € - Venda a taquilla: 18 €

Lapònia, una comèdia brillant sobre la veritat i la mentida.


EL RIPOLLÈS JA TÉ REPRESENTACIÓ AL CONCURS NACIONALESCOLLITS ELS MILLORS EXEMPLARS DE CAVALL PIRINENC CATALÀ DE LA COMARCA, QUE COMPETIRAN AL CERTAMEN NACIONAL DEL PRÒXIM 16 DE NOVEMBRE A PUIGCERDÀ

La pròxima cita dels criadors de cavalls guanyadors del IX Concurs Comarcal de Cavall

Pirinenc Català serà el 16 de no-vembre, a la Cerdanya. Allà s’hi celebrarà el XII Concurs Nacional de Cavall Pirinenc Català, on els exemplars del Ripollès es veuran les cares amb la resta de parti-cipants del Pirineu. Els escollits de la comarca van sorgir de la cita que va tenir lloc diumenge passat al Camp del Toro, a Lla-nars, amb un total de 34 caps de bestiar de 10 explotacions dife-rents (membres de l’Associació de Criadors d’Eugues de Munta-nya del Ripollès), amb un total de 17 exemplars premiats.

ELS MILLORS DEL RIPOLLÈSEntre tots ells, Milan de la Ra-maderia Tubau de Pardines va guanyar en Sobrany (poltre de recria nascut el 2018), per davant de Jaguar, de Xavier Planella de Mas Serradell (Vilallonga de Ter) i

QUINZE PARADES AL MERCAT DEL VI I DEL FORMATGE DE PLANOLES

Els productes tradicionals seran pro-tagonistes de nou en aquest cap de setmana llarg al municipi de Pla-

noles. Durant tot el dissabte, la vila acull una nova proposta social, cultural i gas-tronòmica: el Mercat del Vi i del Format-ge. Els interessats que es desplacin a Pla-noles o els mateixos veïns que vulguin, podran triar i remenar entre les diferents propostes i productes que es mostraran a les parades. Un mercat que s’allarga-rà de les 10 del matí a les 8 del vespre, amb presència d’una quinzena de para-des aproximadament. S’hi podran tro-bar vins de l’Empordà (alguns dels quals amb la DO Empordà), així com format-ges de Pujol Orra (al Ripollès), de la DO Idiazabal, i de la formatgeria Montbrú, a qui el World Cheese Awards han premiat recentment el seu formatge Sarró dde cabra com el millor formatge de cabra de pell florida del món. També seran al mercat planolenc les marques Embotits

SETZE EDICIONS JA AMB LA TRUMFA COM A PROTAGONISTA DE LA FIRA

Aquest dissabte no es pot faltar a la cita a Vilallonga de Ter, amb la XVIa edició ja de la Fira de la Trumfa, que

sempre arriba durant la tardor. Durant tota la jornada es podrà comprar l’autèntica patata de la Vall de Camprodon, a més de gaudir d’un mercat artesanal, especta-cles de carrer o demostració d’oficis an-tics. Serà a la plaça de l’Orri i al carrer del

Parades de patates de la Vall de Camprodon a Vilallonga de Ter

de Fermin, també de l’explotació pardinenca. En Sobranya, primer lloc per a Xata, de Xavier Plane-lla, imposant-se a Pometa18, de Ramadera la Illa (del Mas la Illa de Llanars) i de Bera, exemplar també de Xavier Planella. A la ca-tegoria de Terçó (poltre de recria nascut el 2017), primera posició per a Ruffi (La Illa), per davant de Bruce de la Coromina (animal de Raquel Serrat, de Cal Tubau de Pardines). En Terçona, la millor va ser Tragella (La Illa), davant

millor que Estel i Dau de La Coro-mina (de la mateixa explotació). En tercer lloc, els exemplars Bru-neta i Iris, de Ramaderia Tubau de Pardines. Un jurat format per tres jutges designats per la Fe-deració d’Associacions de Cri-adors de Cavall Pirinenc Català van escollir els guanyadors. Els tres guanyadors de cada catego-ria (si no repeteixen explotació; en aquest cas, salta a la següent) seran els qui aniran al concurs nacional de Puigcerdà.

de Xispa (Fàtima), d’Albert Rigat de Mas El Galceran de Molló i de Mora, de Maria Torrent, de Can Bacada de Molló. En Semental, Gascon (La Illa) va endur-se el pri-mer premi. Aquesta explotació també va guanyar el tercer, per al seu exemplar Falguero, men-tre que Pilgrim, de Jordi Solé i Jordi Corcoy (La Coromina, de Molló), va ser segon. En Parella (euga amb pollí o pollina no des-lletats), triomf per a Tina i Dolça de La Coromina (de Solé i Corcoy),

LLANARS GUILLEM SÁNCHEZ

PLANOLES G. SÁNCHEZ

VILALLONGA DE TER G. SÁNCHEZ

BOI

BOI

Pou. La Fira de la Trumfa es completarà amb més activitats paral·leles per a pe-tits i grans. Des de les 11 del matí i a dos quarts de 5 de la tarda, tallers infantils a la Cooperativa, de maquillatge i d’ela-boració de la Trumfamascota. A les 12, s’obrirà el VII Concurs de truita de pata-ta, mentre que a les 8 del vespre, el cor de cambra Solo Voce oferirà un concert d’antiga i nova cançó, també a la Coope-rativa, amb entrada gratuïta.

El futur de la cria d’eugues i ca-valls està «assegurat, de mo-ment», diu Joan Moret, «però amb la nova reforma de la PAC puguem tenir algun ajut més», remarca. Recorda que el preu ac-tual dels pollins «està bé», en comparació amb com estava fa dos o tres anys però és qüestió de «picar pedra» des del sector i fer veure a la gent que «si s’ha de menjar poca carn, que en men-gin poca però bona», com la de poltre, assegura.

BOI

de Planoles o el Forn Franquesa. També s’hi podrà trobar la parada de l’AMPA de l’escola, que estaran en plena celebració de la Castanyada al municipi.

ME24 EL MERCAT

«SOC UN GRAN DEFENSOR DEL PATRIMONI LÍRIC CATALÀ»ALBERT DEPRIUS, TENOR MARESMENC I UNA VEU PROU CONEGUDA A LA COMARCA, SOBRETOT A LA VALL DE CAMPRODON ON TÉ UNA SEGONA RESIDÈNCIA

Albert Deprius, 47 anys, ma-resmenc, amb segona re-sidència a Llanars, tenor

i director.

• D’on sorgeix la seva relació amb el Ripollès?En casar-me, els pares de la meva parella ja tenien una casa a Lla-nars. De seguida, vaig començar a pujar. Em va fascinar no tan sols Llanars sinó tota la comarca. Per a mi és una vàlvula d’escapament. Quan tinc un cap de setmana, al-gun pont, vacances, cap d’any... pujo aquí i desconnecto. És una comarca que m’agrada molt i que tenim relativament a prop d’on tenim la primera residència.

• Descansar, però relativa-ment, perquè des de fa uns anys se’l pot veure al concert d’Any Nou a Camprodon!(Riu) Ja passa això. A més, a l’agost pugem aquí de vacan-ces i aquest any he fet un con-cert a Camprodon. Però és dife-rent! Quan vas de vacances a un lloc que t’agrada i que t’estimes, i que saps que la gent t’estima i que ja t’espera, es fa molt menys feixuc. Però per descomptat que la meva feina m’agrada molt. Per Cap d’Any sempre fem aquest concert de valsos i polques que sempre és un format que resulta molt i agrada moltíssim.

• Ha fet gairebé tots els pa-pers de l’auca en el seu àm-bit... Amb què se sent més cò-mode, intèrpret, director...?Tot el que faig m’agrada! Vaig co-mençar com a cantant, tot i que ja dirigia corals. No obstant això, la principal feina ha estat sempre la de tenor. De totes maneres, tam-bé després vaig començar a fer docència, m’agrada molt també fer classes de cant i veure com els joves comencen a cantar (tot i que jo també encara me’n sen-to!) i donar tots els consells que bonament pots. Amb la direc-ció d’orquestres em vaig posar una mica més endavant i tam-bé m’agrada molt! Ho gaudeixo tot: quan estic cantant penso que és el millor del món i quan estic dirigint, també! No em faci triar

bé col·laboro amb altres festi-vals assessorant i programant concerts, siguin meus o d’altra gent, faceta que per cert, també m’agrada. Com tot el que envol-ta la música. Sincerament, jo ara no em veig fent cap altra feina ni de despatx ni de res de compli-ments horaris. És el que sé fer i de moment, no em busqueu en cap altre àmbit que no sigui de músic on de fet m’acabo posant de vegades la careta de cantant, de vegades la de director, però tot és al cap i a la fi expressar un sentiment i fer arribar el que tu sents per mitjà de la música. L’im-portant és que el públic rebi el que tu vols.

• Una feina la seva que a mi em fa pensar molt en la dels cambrers. Quan nosaltres es-tem de celebració en dates marcades, treballeu. Quan fa que no gaudeix d’aquestes festes més socials i familiars?Ara ja, les dates molt assenya-lades, intento sempre reser-var-me-les. Per exemple, el dia de Nadal és bastant sagrat. Algun any per Sant Esteve m’ha tocat fer concerts, però aquests ja són més de tarda. Per Cap d’Any no em ve gens gros fer el concert de Camprodon perquè ja estic a Lla-nars i el podem celebrar. L’únic

solint tots els objectius. Com que soc feliç fent el que faig, tot el que em va venint és benvingut.

• Però algun projecte deu te-nir!Sí, però són projectes que et sur-ten, que ja no busques. Evident-ment que has d’anar buscant nous projectes, nous concerts. Per exemple, aquest any vinent, si déu vol, he d’anar a fer una gira de concerts a la Xina, una mas-terclass i de jurat en un concurs a Rússia, he d’anar a Itàlia com a membre del jurat d’un concurs internacional... i molts concerts i òperes! Però ho veig com qual-sevol altra feina. L’important és ser feliç.

• Aquest dijous, concert de la Castanyada al teatre Com-tal. Quina música per a vostè identifi ca aquesta festa?A mi em sona com a una festa molt popular, molt catalana i crec que el concert que oferirem en-caixa molt. Per començar serà amb la Cobla Ciutat de Girona, una formació instrumental pu-rament catalana, que és la cobla, amb la meva veu. El que farem és cançó catalana, començarem amb un recull de cançons cata-lanes, després amb un de sarsu-eles catalanes i acabarem amb sardanes.

• Quina cançó catalana li agrada més?N’hi ha moltes, soc un gran de-fensor del patrimoni líric català, en faig molts concerts. De fet, en la majoria, a no ser que sigui es-trictament d’òpera, de cançó na-politana, sempre hi poso alguna. Per exemple, en el repertori de la gira a la Xina, que ja estic prepa-rant, també cantaré cançó cata-lana. El famós Pirineu. Territori d’amor i de guerra, de la qual tinc un gran record de Ripoll. L’any 2007 vaig actuar precisament al Teatre Comtal amb la sarsu-ela catalana d’Amor i de Guerra.Aquella va ser l’última funció de les 25 que vam fer per tot Catalu-nya passant pel Palau de la Músi-ca, La Jonquera, Balaguer.... gai-rebé per totes les províncies. La veritat és que em fa molta il·lusió tornar a actuar a Ripoll.

que el dia 1 després de dinar has de fer el concert, però a mi no em fa gens de mandra ni cantar ni dirigir perquè m’ho passo tan bé! Tinc a més la sort que la meva família m’acompanya. Què més puc demanar!

• Els objectius i somnis que tenia més de jove han canviat molt a mesura que s’ha anat fent més gran? Què ha acon-seguit i què es proposa ara?En l’àmbit d’aquest món més que objectius tens il·lusions. Quan co-mences, ahir ho parlava amb una alumna meva que comença, jo li explicava que quan vaig comen-çar m’ho veia tot molt lluny: can-tar en una òpera, per exemple! Recordo que mirava òperes del Pavarotti, del Plàcido Domingo, del Carreras. El meu pare llavors em preguntava: I tu, t’hi veus?, i jo li deia que sí, perquè la il·lusió podia, però pensava que era molt i molt difícil. No obstant, a mesu-ra que passen els anys, lluitant i treballant constantment, essent rigorós i seriós amb la feina, ar-riba un moment que t’hi trobes. I et trobes cantant una òpera en un teatre amb altres cantants i orquestra i et dius a tu mateix que això és el que jo veia. És una manera d’assolir aquella fi ta. No vull dir que hagi tocat sostre as-

LLANARS LAURA SEGUR

EL RIPOLLÈS

Aquest dijous actua al Teatre Comtal en el marc del concert de la Castanyada

En la música, l’important és que el públic rebi el que tu vols

SUPLEMENT D’OCI I DE CULTURADEL 31 D’OCTUBRE AL 6 DE NOVEMBRE DE 2019

perquè és una pregunta que em fan sempre i la veritat que no li sé respondre perquè tot el que sigui fer música és una cosa que em fascina.

• Li costa encaixar totes les feines que fa en aquests dife-rents àmbits que toca?Simplement és portar una agenda, una programació...

• ... Però és que a més porta la direcció artística d’un festi-val! Sí, de la Temporada Lírica de Ciu-tat de Calella on posem òperes en escena, sarsueles, concerts i això, és clar, també porta la seva feina de gestió molt gran. Tam-

Parc Naturalde l’Alt Pirineu

supleMENTEL

31 D’OCTUBRE DE 2019

4FESTIVAL LLUÈRNIA

A OLOT

6MUSEU DEL SURO

A PALAFRUGELL

7BEGET

8ES NIU A

PALAFRUGELL

PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU / OSCAR RODBAG

EL SUPLEMENT31 D’OCTUBRE DE 2019supleMENTEL2

Gairebé 80.000 hectàrees de les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell formen part del Parc

Natural de l’Alt Pirineu, el més extens de Catalunya. El Parc combina una gran di-versitat de paisatges propis de l’alta i la mitjana muntanya pirinenques, essent els seus valors naturals rics i variats, com també els elements que formen el seu extens patrimoni cultural, fruit de l’acció humana sobre el territori. El decret de creació del Parc estableix com a objec-tius bàsics la protecció de tots aquests valors i l’establiment d’un règim ordena-dor adreçat al desenvolupament soste-nible de tot el territori de l’espai natural.

Dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu hi trobem una gran varietat de paisatges, degut a la seva extensió, diferències alti-tudinals i grau d’intervenció humana. En tota l’extensió del Parc Natural de l’Alt Pirineu es poden trobar llocs de gran bellesa natural.

A continuació trobareu algunes de les àrees d’especial interès paisatgístic de l’Alt Pirineu:• Vall de Bonabé • Airoto-Vall d’Àrreu • Pla de Boavi (Vall de Cardós) • Bosc de Virós (Vall Ferrera). • Vall de Santa Magdalena. • Noarre.

LLAVORSÍ • REDACCIÓ

El Parc Natural de l’Alt Pirineu, el més gran de Catalunya


PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU / OSCAR RODBAG PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU / OSCAR RODBAG

EL SUPLEMENT31 D’OCTUBRE DE 2019 supleMENTEL 3

PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU


PUBLICITAT

iParc Natural de l’Alt PirineuCarrer de la Riba, 125595 Llavorsí (Lleida)Tel. 973 622 335Fax: 973 622 [email protected]

Altes muntanyes, refugi d’espècies amenaçades i uns paisatges modelats per segles d’activitat humana constitueixen el parc natural més gran de Catalunya, a cavall de les comarques del Pallars Sobirà i de l’Alt Urgell

El Parc Natural de l’Alt Pirineu té la re-presentació de gran fauna més com-pleta de Catalunya: el gall fer hi té la major població ibèrica, l’àguila daurada, el voltor i el trencalòs són freqüents, es poden observar sis espècies de grans mamífers herbívors (isard, mufl ó, cabi-rol, cérvol, daina, senglar) i, fi ns i tot, el mític ós bru es passeja sovint per les valls més septentrionals.

Els ambients oberts de l’estatge alpí te-nen entre els seus habitants més no-tables la perdiu blanca, el pardal d’ala blanca i el pela-roques. Als boscos d’alta muntanya, a més del gall fer, són des-tacables el mussol pirinenc, la becada, el raspinell pirinenc i la marta. L’exten-sa xarxa de rius del Parc és l’hàbitat de bones poblacions de truites i d’alguns

vertebrats semiaquàtics singulars, en especial l’almesquera -un petit mamí-fer insectívor amenaçat endèmic del nord ibèric-, la llúdriga, la rata d’aigua i la merla d’aigua.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu ofe-reix múltiples opcions de gaudi per als seus visitants durant tot l’any: descobrir magnífi cs estanys d’alta muntanya o extensos boscos de co-níferes recorrent els camins antics del Parc, visitar museus que mos-tren la forma de vida present i pas-sada dels habitants d’un territori de muntanya, respirar la solitud de la muntanya hivernal mitjançant una passejada amb raquetes de neu, o bé gaudir d’espectaculars vistes pa-noràmiques des d’un dels diversos miradors del Parc.

Per completar aquesta informació no dubteu en apropar-vos als punts d’informació del Parc o a les ofi cines comarcals i locals de turisme.

COMERCIALIZADORA

C. Sant Pere, 6 - 17500 RIPOLLTel. 972 70 00 94 - Fax 972 70 37 03e-mail: [email protected]

Energia neta del Ripollès per al Ripollès

LA SEVA ENERGIA100% RENOVABLE


Lluèrnia, festival del foc i de la llum, es celebrarà el dissabte dia 9 de novembre, des de la posta del sol

fins a mitja nit. El festival continua volent ser una festa participativa amb el foc i la llum com a protagonistes, de manera que evoquin el nostre entorn volcànic. Com cada any artistes visuals i profes-sionals creatius d’àmbits ben diversos, acompanyaran els alumnes de les Es-coles d’Art de Catalunya i dels Instituts i escoles d’Olot i la Garrotxa que, amb les seves instal·lacions efímeres, ens re-descobriran els espais quotidians amb una nova mirada.

LA FUMAROLADE LLUÈRNIALluèrnia comença dies abans amb di-verses activitats, algunes organitzades amb col·laboració amb altres entitats i associacions, que conformen el pro-grama de La Fumarola. Amb la intenció d’estendre el festival temàticament amb conferències, espectacles, cursos, ex-posicions i altres propostes. Júlia Ferre-ro amb la col·laboració del Teatre Prin-cipal presentarà l’espectacle Teia, fruit d’una beca de creació de la Plataforma d’Arts de Carrer.

Com cada any, l’inici de Lluèrnia 2019 el donarà el Vermut dels Enlluernats, que es celebrarà el dissabte 26 d’octubre. Es tracta d’una reunió, oberta a tots els vo-luntaris i col·laboradors del festival, on

OLOT • REDACCIÓ

Lluèrnia, el festival del foc i de la llum

JOAN GASIOT - PRISMA OLOT / LLUÈRNIA

PUBLICITAT

Número 11Any IIIOctubre de 2019

Fundació Eduard Soler2 Comercial

Pirene4 Hospital de Campdevànol6Unió

Intersectorial Empresarial del Ripollès

3 CBG5 Lersa7

El teixit empresarial del Ripollès i de les comarques veïnes, és actiu i innovador en molts aspectes.

Empresa.cat és un suplement periòdic dins el setmanari El Ripollès, on la finalitat és fer conèixer i difondre l’activitat i promoció econòmica de les nostres empreses, empresaris, entitats i institucions.

Amb aquesta informació facilitarem el coneixement d’aquest sector que considerem que és d’interès per a tots els nostres lectors.

ENTITAT\\ FES2

La UIER i els convenisde territoriUna de les línies estratègiques de la UIER ha estat sempre la força del grup, la nostra fun-ció principal és la de defensar les empreses del territori, fo-mentar l’activitat empresarial i exercir de lobby d’influència. La frase sempre ha estat: ‘Si som més, serem més forts, i si som més forts, aconseguirem millors fites per a les empreses del nostre entorn’.

UIER //ENTITAT 3

En aquesta línia, la UIER sem-pre ha treballat per aconseguir descomptes i avantatges per als seus socis. Amb aquests descomptes hem d’aconseguir abaratir alguns costos de les empreses associades. Durant el 2019 s’està fent una tasca de reforç també en la línia de fomentar la cooperació entre empreses de territori. Això es

fa fent convenis que pretenen oferir uns preus especials entre empreses del territori i per em-preses del territori.

Així doncs, estem treballant per aconseguir uns preus espe-cials i descomptes via conve-nis. En aquest moment tenim pendent de concretar:1) Conveni de col·laboració

amb Ferrocarrils de la Genera-litat de Catalunya.2) Conveni de col·laboració amb Fundació MAP.3) Conveni de col·laboració amb M&B.4) Conveni amb Girona Futbol Club.5) En aquests moments, ja te-nim tancat el conveni amb l’Hotel La Trobada.

UNIÓ INTERSECTORIAL EMPRESARIAL DEL RIPOLLÈS

C. Macià Bonaplata, 417500 Ripoll Tel.: 972 70 31 11Fax: 972 70 39 54

[email protected]

CONVENI AMB HOTEL LA TROBADA Aquest conveni treballarà dife-rents línies de treball:i) Oferta d’apartaments i allot-jament amb tarifes especials per al projecte de captació de talent (residència per a per-sones que vulguin venir a tre-ballar al ripollès i encara no tenen habitatge o han d’asse-gurar el lloc de treball, sempre que l’empresa sigui associada a UiER).ii) Oferta d’un hotel còmode i àgil per poder encabir tant muntadors com a persones que han d’estar treballant puntu-alment en una empresa de la comarca. La Trobada Hotel Sport, és un allotjament eco-nòmic amb capacitat per a 80 persones. Ofereixen servei di-ari d’esmorzars i cafeteria al seu Restaurant 1981, es po-den gaudir de preus especials si els costos van a càrrec o ho reserva una empresa associada a UiER.iii) Hotel amb uns serveis di-ferenciats. La Trobada Hotel Ripoll, un hotel de qualitat i amb encant completament re-novat, amb 5 suites temàtiques per a persones d’empresa que demanen un allotjament d’alta qualitat i molt mes còmodes.

EMPRESA\\ COMERCIAL PIRENE4

Comercial Pirene, atenció professionalitzada i de proximitatComercial Pirene és una em-presa fundada l’any 1984 dedicada a les instal·lacions elèctriques de baixa tensió en instal·lacions industrials i domèstiques, així com a la venda d’electrodomèstics i a la seva reparació, que ha nas-cut, crescut i s’ha consolidat al Ripollès. La seva principal missió ha estat oferir als seus clients la possibilitat d’incor-porar les instal·lacions més innovadores i eficaces, do-tant-les dels avenços tècnics i estètics que requereixen un mercat en contínua evolució.En aquesta línia tecnolò-gica, Comercial Pirene és capdavantera en el control de climatitzacions i automa-titzacions d’edificis munici-pals, residències, indústries o habitatges, aportant grans avenços i beneficis en efici-ència energètica i seguretat, amb el sistema basat en PLC industrial, amb la platafor-ma Somachine. Aconseguint un gran control del clima i visualitzant ‘online’ les tem-

COMERCIAL PIRENE

Pl. Josep Anselm Clavé, 217860 St. Joan de les Abadesses Tel.: 972 72 09 35

C. Vinyes, 817500 RipollTel.: 972 70 40 72

Av. Xile, 517800 Olot Tel.: 972 26 36 63

[email protected]

peratures i esdeveniments, creant gràfics, generant alar-mes via correu electrònic o SMS, controls d’accessos, portes d’emergència, o qual-sevol aplicació imaginable amb control total des de la xarxa o des del mòbil.Comercial Pirene es dedica també a la venda i reparació d’electrodomèstics, amb el servei integral de posada en marxa i garantia, així com a l’assessorament persona-litzat requerit per cadascun dels seus clients.Amb una clara voluntat de servei, l’empresa ha procu-rat sempre cobrir totes les necessitats dels clients, ofe-rint tots els serveis que són necessaris per a la tranquil-litat de la postvenda, tant en instal·lacions elèctriques com en serveis de reparació, disposant de tallers propis de reparació de tot tipus d’elec-trodomèstics, aire condicio-nat, televisió i electrònica.

Comercial CBG acabarà l’any amb l’ampliació de les seves instal·lacions de Ripoll

L’últim any i mig han estat uns mesos d’ampliacions i millores per l’empresa es-pecialitzada en producte italià de Ripoll. Un tras-llat a unes instal·lacions de major capacitat a la seva delegació de Málaga i una ampliació de la seva cambra de congelat de 3.980m3 a la seva seu de Ripoll, han estat les prin-cipals inversions de l’em-presa ripollesa.

Comercial CBG es tro-ba en plena recta final en l’ampliació de les seves instal·lacions de congelat a la seva seu de Ripoll.

Una nova cambra de con-gelat de 520m2 amb una

capacitat de 550 palets, són les dades d’aques-ta nova instal·lació que també permetrà, alhora, ampliar el seu espai d’em-magatzematge tan de pro-ductes frescos com de tem-peratura ambient.

«Un espai molt necessa-ri, ja que durant els dos últims anys ens vèiem obligats a contractar es-pai extern de congelat a causa de la falta del mateix» segons comenta Ruth Anton, responsable de màrqueting de l’em-presa.

«En els darrers anys, l’augment de vendes en tota la família de pro-

ductes congelats en gene-ral ha estat molt impor-tant, segurament perquè és un format de producte que presenta molts avan-tatges: desapareixen els problemes de caducitat, redueix considerable-ment el minvat del pro-ducte, ja que el client descongela només el què necessita, i en els últims anys les empreses pro-ductores han desenvolu-pat mètodes punters de congelació que permeten oferir productes d’una elevada qualitat i varie-tat, conservant totes les qualitats del producte intactes. Avui en dia, congelat ja no és sinònim de baixa qualitat, sinó

de productes punters que solucionen el dia a dia dels professionals de la restauració», continua Ruth Anton.

Amb unes instal·lacions recent estrenades, l’em-presa encara un 2020 farcit de fires, degustaci-ons i esdeveniments, amb l’objectiu d’estar a prop dels seus clients i d’es-tar al dia en les últimes tendències italianes en el món de la gastronomia.

Una empresa consolidada que l’any que bé complirà 34 anys de trajectòria i que encara el futur amb il·lusió i una voluntat de millora constant.

CBG //EMPRESA 5

COMERCIAL CBG

P.I. Mas d’en Bosch, parcel·la 417500 Ripoll T 972 70 33 70 / F 972 70 30 00www.cbg.es / [email protected]

ENTITAT\\ HOSPITAL DE CAMPDEVÀNOL

Es posa en funcionament el nou servei territorial de cirurgia de la Garrotxa i el Ripollès

Des del mes d’octubre s’ha posat en funcionament el nou Servei Territorial de Cirurgia de la Garrotxa i el Ripollès integrat per professionals de cirurgia de l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa i l’Hospital de Campdevànol. Els professionals del nou equip territorial treballaran conjun-tament i en xarxa i prestaran els seus serveis als dos centres i de manera coordinada amb l’Hospital Universitari de Gi-rona Doctor Josep Trueta com a hospital de referència de la Regió Sanitària Girona, per garantir la continuïtat pel que fa a l’assistència dels pacients i que necessiten ser derivats per aspectes de complexitat assistencial.

D’aquesta manera, l’Hospital de Campdevànol i l’Hospi-tal d’Olot i Comarcal de la Garrotxa duran a terme les intervencions programades de cirurgia major ambulatòria i de cirurgia menor, a més de les consultes externes per al ciutadans de les respectives comarques. Les intervenci-ons programades de cirurgia general i digestiva quirúrgi-ca que necessitin ingrés i les intervencions urgents s’aten-dran d’acord amb la seva com-plexitat a l’Hospital d’Olot o l’Hospital Trueta.

Es preveu que l’Hospital d’Olot assumirà unes 108 altes del cirurgia general de pacients de l’àrea de Campde-

vànol, un 40% dels quals són patologia urgent. En aquest sentit, els estudis preoperato-ris i les visites postoperatòries que se’n derivin es continua-ran duent a terme a l’Hospital de Campdevànol.

REORDENACIÓ DE L’ATENCIÓ ESPECIALITZADA La creació del Servei Terri-torial de Cirurgia General de la Garrotxa i el Ripollès s’emmarca en la reordenació de l’atenció especialitzada al Ripollès. Així, els usuaris de la zona del Ripollès, que fins ara podien ser atesos tant al seu hospital comarcal, el de Campdevànol, com a l’Hospital Universitari Ge-neral de Vic i a l’Hospital

Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, seran atesos preferentment en l’eix Hos-pital de Campdevànol, Hos-pital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa i Hospital Uni-versitari de Girona Doctor Josep Trueta, d’acord amb les necessitats dels pacients i el nivell de complexitat del centre hospitalari. Així, per exemple, al 2018 l’Hospital Universitari General de Vic va registrar 280 altes de pa-cients del Ripollès i al Trueta unes 300 corresponents a to-tes les especialitats.

Un cop consolidat de l’equip territorial de cirurgia entre els hospitals de Campdevà-nol i Olot, la implantació

del qual s’avaluarà periò-dicament, es treballarà per millorar l’atenció d’altres especialitats, com ara l’on-cologia i, més endavant, la urologia, amb el mateix ob-jectiu de millorar l’equitat assistencial entre els paci-ents, garantir la continuï-tat assistencial i solucionar els problemes generats per la manca generalitzada de professionals sanitaris, en el marc de la reordenació de l’atenció sanitària dels paci-ents del Ripollès.

6

HOSPITAL DE CAMPDEVÀNOL

Ctra. de Gombrèn, 2017530 Campdevànol T 972 73 00 13www.hospitaldecampdevanol.cat

LERSA, l’energia verda del RipollèsEn plena celebració del cente-nari, l’empresa LERSA segueix amb la � loso� a del tracte proper al públic i respectuós amb el medi ambient. Des que la fundaren el 1919 Modest Sayós i els seus socis, el grup no ha deixat d’abastar d’elec-tricitat a la comarca del Ripo-llès amb un tarannà propi que combina proximitat i qualitat i amb esperit de superació cons-

LERSA //EMPRESA 7

tant. Aquesta és una part im-portant del valor afegit de la companyia que, al llarg de la seva història, avui centenària, ha sabut adaptar-se als temps amb una aposta constant per a la innovació en un sector cada vegada més complex i compe-titiu. Ja des dels seus inicis, la volun-tat d’emprar energies naturals per aconseguir-ne electricitat va ser una constant en la � lo-so� a empresarial, a partir de dos apro� taments hidràulics al riu Freser.Amb els anys, la societat ha esdevingut més conscient per la protecció del medi ambi-ent, donant la raó a qui al seu moment apostava per la naturalesa. Ara, LERSA se-gueix encaminada a la millora del producte, apostant per les

energies verdes, d’origen 100% renovables. La companyia ri-pollesa pensa en les energies sostenibles, renovables i res-pectuoses amb el medi ambi-ent. L’energia elèctrica que co-

mercialitza LERSA és d’origen 100% natural i renovable.Aquest fet li ha permès acon-seguir el Segell de Garantia d’Origen, atorgat per la Comi-sión Nacional de los Mercados

y la Competencia, l’organisme públic encarregat d’acredi-tar l’obtenció d’energia verda. LERSA ja és 100% RENOVA-BLE, sent un orgull per l’em-presa i per als seus clients po-der lluir un segell de qualitat i distinció com aquest.

LERSA

Carrer de Sant Pere, 617500 RipollTel.: 972 70 00 94Fax: 972 70 37 03

[email protected]

ENTITAT\\ UIER8

Sempre al costatde les empresesdel territori

Si tens un projecteVine’ns a veure!


ALBERT BADOSA / LLUÈRNIA

LLUÈRNIA

PEP SAU / LLUÈRNIA

PUBLICITAT

iLluèrniawww.lluernia.catwww.facebook.com/Lluernia/www.fl ickr.com/photos/lluernia

els autors de les diverses instal·lacions presenten els seu projectes.

HORTOLÀ 2019L’hortolà de la llum, és escollit pel grup d’hortolans dels anys anteriors i plante-ja un repte creatiu a partir del concepte del domini del foc per transformar-lo en llum, com en un hort, el conreu del foc salvatge en foc domèstic, llum i tecno-logia. Quim Domene serà l’Hortolà 2019.

ENCERCLAR EL VOLCÀL’itinerari continuarà ocupant els car-rers i places del nucli antic, recuperarà els espais més cèntrics de la ciutat com el Firal, el Firalet i la plaça de davant de

l’Arxiu Comarcal que acollirà, de nou, l’Hort de la Llum.Instal·lacions al Passeig del Morrot, les grederes de darrere el cementiri i de sobre el Camí Montsacopa i Carretera

de Les Feixes acostaran el recorregut a paisatges més naturals.

EL PROGRAMAEl programa està format per 15 propostes seleccionades de les prop de 80 que es van presentar a la convocatòria oberta de projectes, 15 instal·lacions proposades i realitzades pels alumnes de les esco-les d’art de Catalunya, i 15 instal·lacions encarregades per la direcció artística del festival. Al capdavent, l’Hort de la Llum, la instal·lació conjunta de les Es-coles de Primària, que presenta Pim-PamPum Foc!, l’AOAPIX, Lluèrnia Kids, les produccions conjuntes amb el col-lectiu Binari i el programa Transefímers de la Xarxa Transversal...

LES CAPELLETESDE CARRERLes capelletes de carrer són una mos-tra d’arquitectura popular, estretament lligada a la importància que ha tingut per Olot la indústria dels sants. Moltes d’aquestes capelles estan situades for-mant fornícules en façanes d’edifi cis del nucli antic, algunes presenten un bon estat de conservació i s’hi pot observar un curós manteniment.Lluèrnia vol impulsar una operació de discreta rehabilitació d’aquestes ca-pelletes, que contempli actuacions de pintura, neteja, i molt especialment d’il-luminació.

C/ Clivillers, 30 - Olot972 266 712C/ Progrés, 1 - Ripoll972 700 [email protected]


Ubicat al centre de Palafrugell, el Museu del Suro es presenta com una institució singular per la seva

temàtica, el seu àmbit territorial i la seva vocació de servei. Adquireix, conserva, interpreta i posa en valor el patrimoni vertebrat a l’entorn del món del suro a Catalunya, en tant que configurador d’un paisatge, una indústria, unes for-mes de vida i una identitat comunes. Té els propòsits de contribuir al desenvo-lupament social, econòmic i cultural de la comunitat; d’oferir suport a l’educa-ció formal i com a proposta d’educació informal; així com alternativa de crea-ció i de lleure.

El Museu del Suro s’ubica en una anti-ga fàbrica surera, la més important del sector industrial a Espanya. Compta, a més d’un passat rellevant dins el sec-tor, amb uns elements poc comuns a les construccions sureres que, sovint, són edificis funcionals sense concessions als elements decoratius ni a la partici-pació d’arquitectes reconeguts. Aquest aspecte fa encara més rellevant el con-junt en què destaquen els elements mo-dernistes, les dimensions i l’estructura.L’edifici que acull l’actual museu va ser construït l’any 1899-1900 on s’hi ubica-va l’empresa Miquel, Vincke & Meyer fundada el 1900 per Joan Miquel Ave-llí, Heinrich Vincke Wischmeyer i Pau Meyer Unmack. En destaca la decoració

PALAFRUGELL • REDACCIÓ

El Museu del Surode Palafrugell

iMuseu del SuroPlaceta del Museu del Suro, s/n17200 PalafrugellTel. 972 30 78 [email protected]

de la façana principal d’estil modernis-ta, obra de l’arquitecte General Guitart Lostalo, amb l’excel·lent treball de forja a la imponent porta de ferro del carrer Pi i Margall.

El Museu del Suro gestiona, a més, el Centre d’Interpretació del Dipòsit Mo-dernista de Can Mario i també el Con-junt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda a Llafranc.


La marca Pobles amb Encant, entès aquest com un atractiu o bellesa es-pecial que captiva i enamora el visitant,

està adreçada a pobles de menys de 2.500 habitants amb una conjunció d’aspectes i elements arquitectònics, urbanístics, patri-monials, mediambientals i turístics que con-tribueixen a aquesta bellesa.

Les ciutats, viles i pobles que aconseguei-xen aquesta distinció entren a formar part d’un pla de promoció específic de l’Agèn-cia Catalana de Turisme i adquireixen una sèrie d’avantatges com són: visibilitat en els canals en línia de l’ACT, ús per utilitzar el distintiu exclusiu de Ciutats i Viles amb Ca-ràcter o Pobles amb Encant, participació en accions promocionals de l’ACT (fires, works-hops, presentacions, viatges de familiaritza-ció, etc.), accés al pla de formació de l’ACT o accés a informes d’intel·ligència de mercat, entre d’altres.

Arribar a Beget no suposa només fer un trajecte per una carretera estreta i tortuo-sa, des de la zona pirinenca de la Vall de Camprodon fins a l’àrea volcànica de l’Alta Garrotxa. Una vegada s’entreveuen les pri-meres cases d’aquest petit poble, ja tenim la sensació d’haver anat enrere viatjant en el temps.

Dins de tot el conjunt de pobles que formen la Vall de Camprodon, Beget és, per diver-ses raons, un indret ben singular. Pels seus valors arquitectònics, tradicionals i paisat-gístics aquest petit poble va ser declarat Pa-trimoni Històric Monumental i, des de l’any 1983, conjunt historicoartístic.

Tot i que Beget pertany des de 1969 a la co-marca del Ripollès, concretament al terme municipal de Camprodon, geogràficament el seu àmbit és el de l’Alta Garrotxa. Beget està situat a 541 metres d’altitud, fet excepcional dins de la Vall de Camprodon, on la majo-ria de pobles estan entorn els 1.000 metres d’altitud. Aquesta diferència es nota en la fauna, en la flora i també en la temperatura,

BEGET • REDACCIÓ

L’encant de

BegetMANCOMUNITAT DE LA VALL DE CAMPRODON

MANCOMUNITAT DE LA VALL DE CAMPRODON

sempre uns graus per sobre de la resta de la vall, remarcant encara més que estem a la zona volcànica.

Beget dona la sensació de conservar-se tal com era fa segles. L’aïllament per la manca de carreteres, tant cap a la Vall de Camprodon com cap a la Garrotxa, ha permès mantenir intacta l’estructura medieval, amb les seves cases arrenglerades al costat del riu, esgla-onades adaptant-se als desnivells del ter-reny. Fins a l’any 1969 no es va obrir la car-retera entre Camprodon i Beget.

Passejar pels carrers costeruts i estrets, sen-tint els còdols de l’empedrat que encara avui els recobreix, ens permet tenir una idea força clara de com s’hi vivia temps enrere. L’em-premta del temps la trobem a cada petit racó o detall.

El nucli està situat al fons d’una vall profun-da, on es troben el riu Beget i la riera de Can França. Per poder superar aquestes aigües, encara avui resisteixen a l’embat del temps un parell de petits ponts de pedra d’un sol arc, lleugerament apuntat.

El respecte per les formes de vida tradicional ha permès mantenir sistemes ancestrals de

construcció. Una passejada pel poble per-met admirar les solanes fetes totalment en fusta i orientades a la part més assolella-da de la casa, on antigament s’assecava el blat de moro.

Les rodes de molí escampades per diferents racons recorden la importància de l’aigua en el dia a dia dels seus habitants.

Antics finestrons de fusta pintada amb espi-ells encara destaquen enmig de façanes re-cobertes amb morter de calç, ben arestades per protegir-se de la pluja i del vent. Petits detalls com els furriacs per tancar portes, els passamans de ferro adossats a la paret i els forats gatoners reviuen temps antics. També rere algunes portalades s’endevi-nen corrals i pallisses amb grans obertures, rastre d’activitats avui perdudes.

ESGLÉSIA ROMÀNICADE SANT CRISTÒFOLAl bell mig del poble, destaca i presideix l’església romànica de Sant Cristòfol. L’es-glésia va ser declarada monument nacional l’any 1931 i s’ha conservat sense gaires can-vis des de l’època barroca. El primer esment d’aquesta església parroquial és de finals del segle X; tanmateix, l’edifici actual és un

clar exemple de l’arquitectura romànica del segle XII. És un edifici de grans proporcions format per una sola nau coberta amb vol-ta de canó lleugerament apuntada i refor-çada per dos arcs torals. La capçalera està formada per un absis semicircular amb du-es capelles rectangulars a banda i banda de l’ampli presbiteri. A la façana de migjorn es situa el campanar, de planta quadrada i compost d’un sòcol cec i quatre pisos. Tot l’edifici està envoltat per l’exterior per arcs cecs característics de la decoració llombarda.La portalada d’accés és igualment remarca-ble per les quatre columnes que l’envolten, cadascuna amb dibuixos i esgrafiats diferents. Dins de l’església, just a l’absis central, col-locada sobre unes pintures del pintor olotí Joaquim Vayreda, presideix l’altar major la famosa Majestat de Beget, una imatge del Crist crucificat.

Aquesta talla romànica de fusta policroma-da datada al segle XII fa uns 2 metres d’alça-da i presenta composició totalment vertical. Aquesta representació de Crist a la creu to-talment hieràtic i amb els braços oberts pre-senta trets d’influència bizantina, evidents en la túnica llarga fins als peus i amb mànigues decorada amb daurats i sanefes. Tot i que es considera la Majestat de Beget una de les talles que van sortir d’un taller de Ripoll al s. XII, tant pels colors com pels estampats recorda les tècniques emprades pels artis-tes orientals dels segles XI i XII. Entorn de la Majestat hi ha moltes històries, potser la més remarcable és que gràcies a la protec-ció dels habitants de la vila es va salvar de la destrucció durant la Guerra Civil espanyola.

MANCOMUNITAT DE LA VALL DE CAMPRODON


LA POÈTICA DE L’AIGUA

L’artista multidisciplinari Mario Paqualotto presen-ta, fi ns al 12 de gener, una

mostra inèdita al Palau de l’Aba-dia de Sant Joan de les Abades-ses. L’exposició, sota el títol La poètica de la Fragilitat, regala al visitant un recorregut per dife-rents tècniques artístiques i en què l’aigua esdevé fi l conductor de la proposta. El projecte sor-geix del programa Itiner’Art, de la Fundació Vila Casas, amb la voluntat d’establir sinergies amb altres punts del territori i donar major recorregut als artistes. Pasqualotto proposa una refl e-xió estètica entorn de la memò-ria i la fugacitat de l’existència i ho fa a través de l’aigua, pre-sent en totes i cadascuna de les obres. L’artista ha partit de la idea de traspàs i de transforma-ció, per defugir qualsevol idea de tancament. «És el primer cop que presen-tem una sèrie de ceràmica», ex-plicava l’artista, qui detallava que

EL RIPOLLÈS SUMA PROPOSTES AL FESTIVAL SOM CULTURA

El festival cultural de les co-marques gironines dona el tret de sortida i ho fa de la

mà d’una de les activitats que re-peteix edició gràcies a l’èxit de l’any passat. Es tracta de la pro-posta Els Museus surten al car-rer, una jornada amb activitats per redescobrir els nostres mu-seus. El Museu Etnogràfi c de Ri-poll serà la seu principal de la di-ada que se celebrarà a diferents centres de la Xarxa de museus de Catalunya. La proposta consisteix en una marató de tallers gratuïts que s’ubicarà a la plaça de l’Abat Oli-ba, just davant del Museu, i en la qual es reuniran una quinze-na d’equipaments de la Xarxa de Museus de comarques gironines que programaran tallers infantils durant tot un matí. En aquesta edició i com a novetat, la pro-posta inclourà un espai de joc lliure per a infants (de les 11h a les 15 h) així com l’actuació de Little Testa que presenta el seu espectacle de circ 4×4 Show, a les 10.30h. Específi cament per aquesta jornada, el Museu Etno-gràfi c de Ripoll oferirà el taller de

UN 25% MÉS DE VIATGERS AL TRENET TURÍSTIC

Xifres de rècord al tre-net turístic de la Vall de Camprodon. Més

de 4.000 viatgers han pujat a aquesta atracció turísti-ca, el que representa un 25% de persones més respec-te de l’any passat. Han es-tat majoritàriament adults (62%) i que han utilitzat amb major freqüència la ruta de Camprodon vila. Els impul-sors asseguren que aquest re-sultat positiu està vinculat al fet que el trenet és «l’atractiu més valorat i apreciat per als seus usuaris i els visitants, i al conjunt de promocions i novetats que s’ofereixen». La bona climatologia, indiquen, també ha ajudat al fet que les xifres hagin augmentat.Aquest servei s’ofereix en pe-ríodes vacacionals i serveix per complementar l’estada de vi-sitants per tal que puguin re-córrer els racons de la Vall de la manera més àgil i lúdica. Es

Fins a 4.042 persones que han pujat al trenet de la vall de Camprodon

L’exposició es va inaugurar dissabte al Palau de l’Abadia

proposen set rutes diferents i l’impulsa l’Associació de co-merç i turisme de la vall.

«les barques ens uneixen en tot el trajecte de l’exposició». Unes barques que parteixen del mite de Caront, el barquer que segons la mitologia era l’encarregat de portar les ànimes a Hades. Per això, a la instal·lació hi ha tres monedes «que procedeixen de diferents llocs del món». Un mite que és present arreu de l’exposició i que connecta amb una darrera obra de gran format i de diferent època en què l’artista

a partir de l’acer «aconsegueix fer un paisatge pictòric», ex-plica Natàlia Chocarro, adjunta de Direcció d’Art de la Fundació, gràcies al concepte «de destruir per construir», diu Pasqualot-to. A l’interior s’hi pot veure les fonts de la villa Tivoli, als afores de Roma: una imatge que con-necta amb la pila baptismal, la qual connecta «la roma antiga amb Sant Joan de les Abades-ses», ressalta Pasqualotto.

SANT JOAN DE LES ABADESSES JUDITH ESPERT

RIPOLL ABRIL CHINCHILLA

CAMPRODON J. ESPERT

ABRIL CHINCHILLA

ACTIVITUM.CAT

AJ. CAMPRODON

l’Scriptorium Fes de monjo co-pista i el 50% de descompte en l’entrada del Museu durant tot el dissabte.Per altra banda, al Monestir de Santa Maria de Ripoll es propo-sa una visita guiada sota el nom Amor sacre i amor profà. Cants d’amor i desamor al Monestir de Ripoll. Es tracta d’una activitat apta per tota la família, la qual proposa descobrir les formes d’amor a l’edat mitjana que hi ha representades en alguns es-pais del temple. Serà a les 16.30h, en una activitat en què l’art, la

música i la poesia ens permetran conèixer alguns secrets del mo-nestir i del fenomen de l’amor.De cara a diumenge, continuen les activitats del Som Cultura al Ripollès. A Ribes de Freser ens proposen una sortida per des-cobrir Fonts, rius, homes, dones i nans al Pirineu. Serà a dos quarts d’11 del matí, en una passejada que conduirà els assistents per diferents indrets del poble i a ca-da espai s’explicarà una època històrica o una llegenda. Per últim, Sant Joan de les Abades-ses se suma a les visites guiades

El taller de monjo copista és una de les activitats estrella

amb Els enigmes de Sant Joan de les Abadesses, a les 12 del migdia. Es tracta d’un joc de pistes i enigmes

en què a través de la descoberta es podran conèixer racons de la vila i de la seva història medieval.

NATURA

MASIES · CASES RURALSFINQUES RÚSTIQUES · TORRESCASES DE POBLE · CASTELLS

Sr. Cos T. 93 363 35 00F. 93 321 58 24 · París 130 entresòl · 08036 Barcelona

www.fi ncascos.com info@fi ncascos.com

Per vendre pot donar els passos que vulgui,però de defi nitius, només n’hi ha un: Sr. Cos.42 anys venent, tot un referent per a la gent de la ciutat que va al poble o al camp. Truqui i visitarem la seva fi nca aconsellant-li el millor sense cap compromís.Anem al gra i no li fem perdre el temps.


CAPACITATS PEL CINEMA TROBEN EL SEU LLOC AL GOLLUTAQUESTA HA ESTAT UNA DE LES NOVETATS D’AQUESTA SISENA EDICIÓ QUE ENCARA LA RECTA FINAL, DIVENDRES, RECONEIXEMENT A VENTURA PONS AMB EL GOLLUT A LA CONCÒRDIA

L’aposta pel compromís i per persones amb capaci-tats diferents s’ha eviden-

ciat aquest cap de setmana amb la projecció de films d’altres col·lectius dins el bloc de Capacitats pel cinema. Una activitat gratuïta en què es van poder veure tre-balls de la fundació MAP, d’Afad Valdepeñas i la Fundació Caviga de Sant Feliu de Llobregat. Una sessió que ha estat possible grà-cies a la col·laboració amb la fun-dació ripollesa, qui ha estat l’en-carregada de triar les tres obres que s’hi han projectat. L’objectiu final ha estat el d’incloure el col·lectiu de persones que tenen di-fícil accés a la cultura. El director del Festival Gollut, Joaquim Ro-

L’art del moviment i de la dansa ha passat aquest cap de setmana per Sant Joan

dins el festival Fem Dansa. Di-vendres es va oferir una sessió educativa a l’IE Mestre Andreu a càrrec de Big Bouncers. Era en el marc de la tercera edició d’aquest projecte i que va seguir diumenge a peu de mercat, amb tres espec-tacles com si es tractessin d’una parada més. César Compte, ge-rent de l’Agència de Professionals de la Dansa de Catalunya, expli-cava que l’objectiu és «contagiar de manera positiva la dansa». Després de les peces de carrer: Hippos, Conseqüències i Topas, el relleu l’agafarà novament un taller educatiu, el 20 de novem-bre, a la llar d’infants el Molí Petit. Pel que fa al futur d’aquest pro-jecte segons Compte, «els ajun-taments adherits estaven com-promesos pels tres anys del pla, passat aquest temps, la conti-nuïtat del projecte ara està en mans de la Generalitat».

LA DELS MONTADITOS, UNA FESTA OBERTA A TOTHOM

La festa del montadito de la Casa Cultural Andaluza té des del primer dia la vo-

luntat d’obrir-se a tothom, no només als socis i que esdevé gai-rebé la principal font d’ingres-sos de l’entitat. El seu president Juan Antonio Santiago afirma que al darrere hi ha un gran grup

Una festa amb montaditos a preus assequibles

Divendres i diumenge, Sant Joan s’ha apropat a la dansa i el moviment

de gent que treballa per man-tenir la casa cultural. El secret per seguir organitzant aques-ta festa és que agrada molt, per una banda i en part també pels preus assequibles dels monta-ditos per compartir. La sala Eu-dald Graells va esdevenir punt de trobada també per als que es van quedar a les animaci-ons i el ball.

qué, així s’hi referia: «Són films realitzats i protagonitzats per persones amb capacitats dife-rents, i això ha estat la prime-ra vegada que s’ha fet. Ens hi hem sentit molt còmodes». En

dies també es pot veure al Pas-seig Guimerà una mostra de 13 estructures de doble cara sota el títol: The Backway. D’Àfrica a Europa per la porta del darrere. Aquest divendres es projectarà

Miss Dalí, un homenatge al di-rector Ventura Pons, qui rebrà el Gollut de la Concòrdia per la seva trajectòria, per promoure la tolerància i la convivència al nostre país.

aquesta sisena edició que s’allar-ga fins al dia 3 de novembre s’hau-ran programat 61 sessions i s’ha obert també a altres escenaris. Aquesta és fins al moment l’edi-ció més gran i extensa. Aquests

RIBES DE FRESER LAURA SEGUR

SANT JOAN DE LES ABADESSES L.S.

RIPOLL L.S.

X.SUNYOL/E.TEIXIDOR

L.S.

X.S.

JORDI AMÀRITA

FEM DANSA A L’ABAST DE LA GENT DE SANT JOAN


CAP DE SETMANA FORMATGER A CAMPRODON AMB LA FIRA INTERNACIONAL DEL FORMATGE

Tot el pont de Tot Sants per gaudir del formatge a Camprodon. Aquesta és la

proposta que ofereix la vila en la 4a Fira Internacional del Format-ge on tots els amants d’aquest producte podran degustar-lo, comprar-lo i gaudir-lo. Parade-tes amb formatges de tota me-na i de tot el territori guarniran Camprodon i arribaran acompa-nyats de divertides activitats tant per nens com per adults que tin-dran lloc entre la plaça de la Vila i el carrer de Sant Roc.

DIVENDRES 1A partir de les onze del matí de divendres, la fira obrirà portes amb la inauguració a càrrec de Joaquim Colomer, president del Consell Comarcal del Ripollès. Només inaugurar ja hi trobarem la primera activitat: el taller de munyir la cabreta. Seguidament,

La fira del formatge comptarà amb productes d’arreu del territori

la fira s’animarà al ritme de la cercavila itinerant La locomo-tora i els seus comerciants. De cara al migdia, hora de fer el ver-

mut ens esperen dues propos-tes: a les dotze, un taller gastro-nòmic dirigit a la mainada sota el nom La marieta formatgera.

CAMPRODON ABRIL CHINCHILLA

BOI

A dos quarts d’una, és el torn dels adults que podran partici-par del taller El formatge de les vaques felices. Mentre la gent volta, degusta i aprèn sobre el formatge, a la una iniciarà una nova cercavila de la mà dels Xefs francesos. De cara a la tarda els tallers i l’ani-mació no s’aturen. A les cinc hi haurà un taller creatiu per disse-nyar la teva pròpia ovelleta. A les sis, els adults que no hagin po-gut participar del taller del mig-dia, aquest repeteix edició. A la mateixa hora i mentre els adults s’entretenen en el taller, els nens i nenes poden apropar-se a l’ac-tivitat de maquillatge i tatuatges formatgers.

DISSABTE 2Dissabte a les onze la fira torna a obrir portes i ho fa amb el taller Crea el teu ratolinet, seguidament cercavila amb els Xefs francesos. A les dotze, descobrirem els for-

matges del Ripollès a través d’un taller per adults.De cara a la tarda la mainada podrà crear punts de llibre i els adults tornar a gaudir del taller El formatge de les vaques felices.A les sis de la tarda, no hi podia faltar un taller gastronòmic i sa-ludable. Clouran les activitats de la fira de dissabte el maquillatge infantil i una cercavila itinerant.

DIUMENGE 3Diumenge és el darrer dia per gaudir de la gran varietat format-gera que ens apropa Camprodon. Aquest darrer dia de fira només comptarà amb activitat al matí. Els tallers de diumenge són: l’ac-tivitat munyir la cabreta, un taller gastronòmic de piruletes de for-matge i el maquillatge infantil. Cada dia de la fira els més petits podran passar-s’ho d’allò més bé amb les atraccions infantils The fabula mobile, un carrussel ecològic i l’inflable Dragon Age.


UNA SETMANA CAMINANT I FOTOGRAFIANT BOSTON

CONCERT CORAL A TRES BANDES,A CAMPRODON

El fotògraf David Fajula va apropar el seu punt de vista fotogràfi c sobre Boston als

assistents a la xerrada que es va celebrar dissabte al Centre Cívic El Palmàs. Boston 24 , una “expo-sició” de vivències i d’anècdotes d’un viatge fotogràfi c, però també de reptes, amb un condicionant autoimposat i estudiat: recórrer únicament amb una angular de 24 mil·límetres.Un repte que es fonamenta en la previsualització, en poder veu-re una foto abans de fer-la. «A partir d’aquí, havia de buscar fotografi es que poguessin en-

La Coral Camprodon serà l’amfi triona, aquest diven-dres, d’una proposta de mú-

sica coral d’accents diversos. Les veus camprodonines s’acompa-nyaran de dues corals més convi-dades. Serà en el marc del Concert de Tardor, en un recital gratuït on prendran, a part de l’agrupació local, la Coral Bonanova de Bar-celona i la Singkreis Forstern, de Baviera. Serà a l’església de San-ta Maria, a partir de les 18 h. Una vetllada que és possible també gràcies al suport del consistori. L’alcalde, Xavier Guitart, engres-ca a què la gent gaudeixi «d’una fantàstica festa de la música (...)en un entorn ple de patrimoni, paisatge i història».

ÀLEX ROCA VISITA VALLDE NÚRIA

Àlex Roca portarà la seva història de lluita i su-peració, aquest diven-

dres, a Vall de Núria. Esportista que a disputat quatre triatlons i que ha ofert mig centenar de conferències ha après a tenir una vida normal, tal com afi r-ma ell. Al sis mesos de néi-xer va patir un herpes cerebral que el va deixar amb un 76% de discapacitat física, que no ha estat un obstacle prou pe-sant per fer-se a si mateix. La seva història es podrà escol-tar a l’auditori a partir de les 16.30, amb el títol: El límit te’l poses tu!. S’emmarca en la si-sena edició del Festival Gollut. Aquest dia s’oferirà un preu es-pecial de Cremallera, del 50%, per al qual caldrà registrar-se prèviament. Roca ha estat, en-tre altres, Finisher de la Titan Desert 2019 i la Mitja Marató de Barcelona.

SANT JOAN DE LES ABADESSES LAURA SEGUR

CAMPRODON LAURA SEGUR

QUERALBS LAURA SEGUR

David Fajula, dissabte durant la conferència

caixar». El temps també esta-va limitat: una setmana. «No és un reportatge, és entendre com funciona aquest tipus d’equip i limitar-te a això». Fajula ex-plicava que es tractava de «tor-nar a un equip primari» i de ca-minar. «Per desplaçar-me, no vaig agafar ni un sol transport públic», comentava. Una expe-riència que la va viure el mes de maig. Però aquí no s’acaba per-

què en ment té continuar amb més reptes, travessant novament l’Atlàntic. Ara bé, canviant algu-nes de les “normes”: «La volun-tat és que a la llarga pugui con-tinuar amb aquest projecte».Assegura que li agradaria pas-sar primer pel midwest americà i continuar segurament cap a la costa oest, amb altres con-dicionants pel que fa a l’equip fotogràfi c.

EL RIPOLLÈS


EL SEGON CICLE DE TARDOR AL TEATRE CENTRE, EL DISSABTEEL PROGRAMA CONSTARÀ AQUEST COP DE TRES PROPOSTES I COMPTARÀ AMB NOVETATS, COM PER EXEMPLE UNS PREUS D’ENTRADA MÉS ASSEQUIBLES I UN ESPECTACLE A L’HORA DEL VERMUT

Aquest dissabte torna el Ci-cle de teatre de tardor del SAT Teatre i ho fa amb un

format amb coincidències amb un dels espectacles amb millor res-posta de la passada edició: música i teatre, amb Shakespeare com a protagonista. En aquest cas, però serà al Palau de l’Abadia, amb tres persones sobre l’escenari, amb un repertori d’artistes prou conegut. Sota la direcció de Jordi Fité, qui orquestrarà l’obra Tots els dies són nits, d’Il·lús Teatre, veurem l’actor Joan Carreras, la veu emergent de Marina Prades (veu i violí) i amb Mateu Peramiquel, al piano.

SEGONA EDICIÓ AMB NOVETATSDe cara aquest cicle de tardor es passen de cinc a tres propostes. Aquesta programació no comptarà amb el pack ni les vendes online. Per contra, han apostat per posar un preu d’entrada més assequible. El segon cicle de tardor continuarà diumenge 10 de novembre, amb un canvi d’horari sobre l’habitual. Serà també al Palau de l’Abadia, però al migdia, amb una proposta de música clàssica. Un gir radical en el programa tant pel que fa al tipus de música com pel que fa a l’hora. El Quartet Calders amb Gui-llem Pareja interpretaran Schubert i el quintet per a dos violoncels: el so del silenci, a partir de les 12.30 h.

SANT JOAN DE LES ABADESSES LAURA SEGUR

J/M NEDDERMANN

Les germanes Neddermann tancaran el cicle amb nadales

El món del Playmobil serà por-tat a escala del pavelló vell de Camprodon des de diven-

dres i fins diumenge, en la prime-ra edició d’una fira que ja fa dies que es comença a intuir al sector comercial del municipi. I és que des de l’ajuntament s’han facili-tat figures gairebé a mida real, una d’uns 150 cm i l’altra d’uns 70 cm, i s’han col·locat en diversos es-tabliments. Des del consistori es mostren satisfets per l’interès que ha despertat aquesta proposta. La El sector comercial també s’hi ha implicat

CAMPRODON LAURA SEGUR

AJUNTAMENT DE CAMPRODON

inauguració serà a les 11 h, coinci-dint amb la fira del Formatge, Tant el primer com el segon dia es podrà visitar la fira fins a les 21 h, mentre que diumenge l’horari serà de 10 h a les 16 h. Dins del pavelló troba-rem una zona amb una exposició amb mitja dotzena de diorames de Playmobil, com per exemple d’Egipte o de Jurassic Park, així com alguns expositors locals i un espai amb diferents figures. Serà una fira que comptarà a més amb especialistes sobre la temàtica que estaran a disposició de la gent que vulgui saber més sobre la història i

les diferents escenes d’aquests jocs amb una base de ninos de plàs-tic que tenen moviment al cap i a les extremitats. La instal·lació comptarà també amb inflables de plàstic inspirats en aquestes figu-res que es van inventar l’any 1971 a Alemanya de les mans de Hans Beck. Es calcula que al món hi ha uns 2.700 milions de ‘clicks’ i es-tan presents en més de 70 països. Des de l’ajuntament s’ha expres-sat de cara a futures edicions que la voluntat és desestacionalitzar aquesta fira dins l’agenda d’acti-vitats anual.

Finalment, el cicle de tardor es tancarà amb les germanes Judit i Meritxell Neddermann & band el proper 14 de novembre, ara sí al Teatre Centre, amb el seu con-cert de nadales. Per a Judit Ned-dermann aquesta no serà la pri-mera visita al municipi, ja que hi va participar amb el Clownia, tot i que amb un altre format. De fet, Neddermann també estava pro-grama per venir a Sant Joan de les Abadesses en un cicle que es va acabar cancel·lant. D’aques-ta manera, es podrà veure final-ment actuar al teatre santjoaní, però amb un repertori en aquest cas més de caràcter popular, en un típic concert de Nadal.

CAMPRODON APOSTA PELS PLAYMOBILS PER TOTS SANTS

A càrrec d’Evelyn Sampanis,fa 44 anys que viu a Catalunya

i ens ensenyarà a cuinar un postre alemany típic de tardor

Dimarts 5 de novembre del 201918.00 a 20:00 h.Al Casal Cívic la Devesa del Pla(apunta’t a allà mateix o al whats 636 090 808).

La Gastronomia com a nexe d’unió i de coneixement de la riquesa d’altres països

GRATUÏT


LA BIBLIOTECA JOSEP PICOLA DINAMITZA L’ESPAI AMB ACTIVITATS PER PETITS I GRANS

L’HORA DEL CONTE, UNA DE LES ACTIVITATS MÉS POPULARS A LA LAMBERT MATA

Les biblioteques s’han rein-ventat i ja no són un lloc on imperi el silenci i la lectu-

ra, sinó que les activitats i l’am-pli ventall de consultes, siguin a través de llibres o internet que ofereixen, les ha convertit en un centre cultural. La Biblioteca Josep Picola de Sant Joan de les Abadesses ha preparat activitats de tota mena per pe-tits i grans per apropar el públic al centre també els divendres i els dissabtes. Les propostes pas-sen per tallers de manualitats, ci-nema infantil i adult, decoració de l’espai... El dia 9 de novem-bre tindrem un taller infantil de màgia on els participants disse-nyaran els seus propis trucs. Més endavant també hi trobarem un taller de lectura amb gossos de teràpia o la decoració de Nadal de la Biblioteca on es farà un ar-bre amb material reciclat. Totes les activitats seran d’accés lliure i gratuït, algunes com el taller de

La Biblioteca Lambert Mata de Ripoll ha cele-brat el dia Internacional

de les biblioteques amb una de les activitats més populars que ofereix: l’hora del conte. Aquesta és una activitat peri-òdica que se celebra dues ve-gades al mes i on s’explica una petita història als infants, de manera teatralitzada i fent-los formar part de l’activitat. Montse Guix, Directora de la biblioteca lamenta que les ac-tivitats per adults no tinguin tanta participació com els in-

EL VINIL CONTINUA SENT L’ESTRELLA DEL FIRADISC

La fira dedicada a la música aterra de nou a Ripoll per apropar-nos el caliu del vi-

nil, els cds i els dvds. Àngel Que-rol, organitzador de Firadisc, fa incís en l’èxit del vinil entre els joves que busquen sobretot «els Beatles, Nirvana, tot el que és metal i punk dels anys 70...», sembla que la música en físic i no

en digital continua deixant «un punt de nostàlgia», però ja no només a la gent gran sinó també a les noves generacions. Els cds i dvds pateixen una davallada que Querol atribueix «a l’auge d’Internet». Tot i això, amb la desaparició dels videoclubs la Firadisc és un bon lloc per acon-seguir aquelles pel·lícules més antigues que ens agrada reme-morar de tant en tant.

lectura amb gossos requeriran inscripció prèvia. Avilés demana «puntualitat», sobretot en les sessions de cinema.Aquestes activitats, sumades a les visites periòdiques dels nens del Molí Petit i l’escola Mestre Andreu, fan que no només els

infants sinó també les famílies s’apropin a la biblioteca. La tèc-nica de la Josep Picola, Anna Be-lén Avilés assegura que «els in-fants són un públic molt fidel» i que si de ben petits els portem a la biblioteca «seran usuaris de per vida».

SANT JOAN DE LES ABADESSES ABRIL CHINCHILLA



AJUNTAMENT SANT JOAN

Moment de l’hora del conte a la Biblioteca Lambert Mata

ABRIL CHINCHILLA

AJUNTAMENT RIPOLL

OCI

Camprodon ha acollit la troba-da d’amics que se celebra cada dos anys d’aquells que són de la quinta del 77 i que van com-partir la mili a la Base aèria de Reus. Un d’ells el pastisser de Can

Travessa de Camprodon qui en-guany els ha convidat a celebrar la trobada a la vila. L’alcalde de Camprodon, Xavier Guitart els va rebre a l’ajuntament amb un obsequi amb productes de la vall

i els va agrair que haguessin es-collit Camprodon per trobar-se. Els vells amics fa 40 anys que es troben i asseguren que l’objec-tiu no és més que «conservar aquesta amistat».

TROBADA DE LA QUINTA DEL 77 A CAMPRODON

UN TALLER DE MAQUILLATGE PER TRIOMFAR AQUEST HALLOWEEN

S’apropa aquesta tradició que hem adaptat durant la castanyada i que trans-

forma la revetlla del dia de tot sants en una nit terrorífica. Es tracta del Halloween on no pot faltar una disfressa i una ca-racterització pròpia de la nit de terror. El casal de joves de Ripoll, el Galliner ha celebrat un taller de maquillatge per tal de donar idees i ensenyar les millors tècniques per aconse-guir una caracterització digna


AJUNTAMENT RIPOLL

La biblioteca rep visites periòdiques dels infants del Molí Petit

fants i els agradaria que «vingu-és més gent a aquestes activi-tats que sempre són gratuïtes». També és el públic infantil el que més participa del dia a dia de la bi-blioteca. Tot i això, Guix assegura que els adults s’hi solen adreçar «quan surten les novetats lite-ràries de cada mes». També ex-plica que els llibres de coneixe-ment són els que «s’han quedat més aturats en els prestatges»Així doncs, s’espera que aquest tipus d’activitats com l’hora del conte tinguin continuïtat any re-re any però que també els adults siguin partícips de les propostes de la biblioteca.

AJUNTAMENT RIPOLL

d’Òscar. No només s’han trans-format amb maquillatge a la ca-ra sinó que també han après ha fer-se cicatrius i ferides d’allò més angunioses. Una desena de joves han acudit als vestu-

aris del Teatre Comtal on han après la tècnica del maquillat-ge a través d’aquest taller que ha deixat resultats terrorífics i per tant, maquillatges molt ben trobats.

SUPLEMENT D’OCI I DE CULTURADEL 31 D’OCTUBRE AL 6 DE NOVEMBRE DE 2019ME 31ESPECIAL MOTOR

L’ALINEAT DE LA DIRECCIÓ DE LES RODES ÉS CLAU ÉS RECOMANABLE FER L’ALINEAT DESPRÉS DE CADA CANVI DE RODES, PERÒ TAMBÉ CAL ESTAR ALERTA AL QUE ENS DIU EL NOSTRE VEHICLE

Cal mantenir el correcte de l’alineat de direcció de les rodes dels nostres vehicles,

tant per aconseguir una conduc-ció estable com si volem allargar la vida dels nostres pneumàtics.

ALINEAT PER LA SEGURETATL’objectiu és restablir la seva confi guració geomètrica segons els paràmetres del fabricant. Cal ajustar tant la direcció com la sus-pensió de les rodes del vehicle. Així s’aconsegueix que els pneu-màtics s’assentin bé a l’asfalt i que puguin rodar correctament i de forma segura. Les rodes de cada eix han d’estar paral·leles, també els eixos entre si.

ALINEAT PER L’ESTALVIGarantim, a més, que aquests es desgastin de manera irre-gular i que es millori el seu

rendiment i l’adherència. A més, es contribueix a l’estalvi de combustible i a la reduc-ció de CO2.

RIPOLLÈS LAURA SEGUR

EL RIPOLLÈS

ACCIDENTS PER ANIMALS CINEGÈTICS, QUÈ FER?

Cada cop són més abundants els accidents en què es ve-uen implicats animals, més

enllà dels animals domèstics per la nostra situació geogràfi ca i eco-nomia, no són poques les topades amb animals cinegètics. És a dir, senglars o cérvols, per exemple i sobretot es produeixen a la franja nocturna. Què ha de fer el propie-tari del vehicle en aquest supòsit? Hem de partir de la base que no totes les asseguradores inclouen danys cinegètics. En qualsevol cas, primer cal senyalitzar el lloc de l’accident, trucar el 112 i esperar que arribin les autoritats perquè puguin fer un atestat per tal de no tenir problemes davant possible reclamacions. L’atestat policial és necessari si es vol presentar una reclamació, però també ho són les fotografi es tant de l’animal mort com dels danys dels vehicles. Cada any hi ha més de 1.000 accidents a les carreteres de Catalunya amb fauna salvatge. Des de l’any 2015 ja no es considera sempre respon-sable el vedat de caça.

RIPOLLÈS L.S.

EL RIPOLLÈS

QUAN CAL L’ALINEAT?Tan bon punt com es detecti al-guna anomalia en el comporta-ment dels pneumàtics. Això és, per exemple, quan sentim vibra-cions en conduir, quan les rodes presentin un desgast irregular, si l’adreça és més rígida del compte o que el vehicle no pugui circu-lar en línia recta... però també és recomanable després de ca-da canvi de pneumàtics.

Manteniment i reparacióde vehicles

Servei de diagnosi multimarca

Pneumàtics, frens, suspensió...

PERE CABANA SALAC/ Progrés, 53 baixos

17500 RipollTel. i fax: 972 70 39 88

[email protected]

PLANXISTERIA I PINTURA

M. ORTEGA S.L.T. 972 715 310

P.I. Casanova de Baixc. Martinet, 10 · 17500 Ripoll

[email protected]


AGENDAACTES I FESTES

CAMPRODONDIVENDRES 1A les 18.00h, Concert de tardor amb la Coral Camprodon, la Coral Bonanova i Singkreis Forstern, a l’Església de Santa Maria.

DIVENDRES 1, DISSABTE 2 i DIUMENGE 3Fira Internacional del FormatgeA partir de les 11.00h Activitats durant tot el dia (consulteu programa)

DIVENDRES 1, DISSABTE 2 i DIUMENGE 3Fira del Playmobil amb inflables, al Pavelló vell.

CAMPDEVÀNOLDIVENDRES 1 A les 12h, Concert de música clàssica en record dels difunts de la vila. Al cementiri de Campdevànol.

RIBES DE FRESERDIJOUS 31Festival GollutA les 10.30 h, Taula rodona: La migració cap a Europa d’asolescents sense els seus pares. Al Cinema Catalunya.A les 16.00h, Taller: Els principis del cinema, introducció a la lectura de la imatge, amb joves participants en el Jurat Jove. Al Cinema Catalunya.

DIVENDRES 1Festival GollutA les 12.00 h, Taller-espectacle d’ombres xineses: ‘La petita Margarida, la nena golluda’. Al Cinema Catalunya.A les 16.30h, Conferència d’Àlex Roca: ‘El límit te’l poses tu’, a l’Auditori Vall de Núria.

DIVENDRES 1 i DISSABTE 2 De 17.00h a 20.00h i de 22.30h a 24.30h. Maleït

Teatre amb ‘Circus’ de la mà de Teatre d’Emergència.Entrada per majors de 14 anys.

DISSABTE 2Festival GollutA les 23.30h, Concert de Mont Sound, al Cinema Catalunya.

DIUMENGE 3A les 10.30h, ruta guiada ‘Ribes de Freser: fonts, rius, homes, dones i nans al Pirineu’. Punt de trobada a l’Oficina de Turisme.

DIMARTS 5A les 18.00h, Hora del conte a càrrec d’Assumpta Mercader a la Biblioteca Terra Baixa.

RIPOLLDIJOUS 31A les 17.00h, Castanyada Ripoll 60. Taller de bombolles de sabó gegants i Dj Pijey. A la Plaça Vila Prada.

DIJOUS 31A les 21.30h, Concert ‘El tenor i la Cobla’ amb Albert Deprius, la Cobla Ciutat de Girona i Jesús Ventura com a director. Al Teatre Comtal.Seguidament, castanyada popular.

DIVENDRES 1A partir de les 10.45h, Concert de corda i veu de Tots Sants, al cementiri de Ripoll.

DISSABTE 2Els Museus surten al carrer en el marc del festival Som Cultura de les comarques gironines.De 10.30h a 11.00h, Espectacle de circ mb Little Testa i servei Food Truck.D’11.00h a 15.00h, Marató de tallers per descobrir en família el patrimoni.Durant tot el dia 50% descompte en l’entrada al Museu Etnogràfic.

DISSABTE 2A les 12.00h, Inauguració de

l’exposició ‘Artpirineus’, a la Sala Abat Senjust.

DISSABTE 2Som Cultura.A les 16.30h, visita guiada ‘Amor sacre i amor profà. Cants d’amor i desamor al Monestir de Ripoll.

DIUMENGE 3A les 10.30h, Sessió pràctica de Qigong, a la zona verda de Cal Déu.

DIUMENGE 3A les 17.30h, Ball amb Elisabeth, a la Sala Eudald Graells.

DIMARTS 5A les 18.30h, Fogons d’Alemanya en el marc del projecte ‘12 mesos ,12 països’. Al casal cívic de la Devesa del Pla.

DIMARTS 5A les 19.00h, Inauguració de l’exposició de pintura ‘Els cants de l’ànima’, d’Imma Mudarra. A la Biblioteca Lambert Mata.

SANT JOAN DE LES ABADESSESDISSABTE 2 A partir de les 21.00h, esoectacle ‘Tots els dies són nits’ de William Shakespeare, de la mà de Teatre Il·lustre, al Teatre Centre.

DIUMENGE 3 Som CulturaA les 12.00h,visita guiada ‘Els enigmes de Sant Joan’, trobada al Palau de l’Abadia.

DIMECRES 6A les 10.00h, Jornada Tècnica: ‘L’allotjament rural, preescriptor del territori: fer vincle amb el sector agroalimentari’. Al Palau de l’Abadia.

PLANOLESDIJOUS 31A les 20.30h, Sopar de Castanyada de l’AMPA

de l’Escola de Planoles, al Casino.

DISSABTE 2A partir de les 17.00h, Castanyeta, activitats infantils i concurs de carbasses a la sala del Casino

DISSABTE 2A partir de les 23.59h, Castanyassu Vol.II, nit de música a la sala del Casino.

DISSABTE 2A les 9.00h, sortida ‘Els colors de la tardor’, trobada a la Plaça Primer d’Octubre.A les 19.00 h, Projecció del film ‘Maleïda 1882’, a la sala d’actes de l’Ajuntament.

DISSABTE 2Durant tot el dia, Mercat del Vi i del Formatge.

SANT PAU DE SEGÚRIESDIVENDRES 1 i DISSABTE 2De 19.00h a 22.00h, Túnel del terror, a la Sala el Molí. Entrada per a majors de 10 anys.

SETCASESDISSABTE 2A les 19.00h, Castanyada. Actuació del duet ‘La Carpeta’ mentre es torren les castanyes. A la Plaça Major.

VILALLONGA DE TERDIVENDRES 1 Som CulturaA les 17.00 h, ‘Mainada, fem de cartògrafs?’, a la Sala de la Cooperativa.

DISSABTE 2Durant tot el dia, XVI Mercat de la Trumfa. Activitats i menús a base de trumfa.(consulteu programa)

MOLLÓDISSABTE 2A les, 12.00h, presentació de la revista ‘Les Garrotxes’, al refugi els Estudis, d’Espinavell.

GOMBRÈNDIVENDRES 1A les, 11.00h, elaboració de cistells, al centre cívic.

A les 18.00h, castanyada popular, a la Plaça del Roser.A les 21.00h, gimcana per grans i joves al centre cívic.A les 23.00h, concert amb Ferran Capdevila.

QUERALBSDIVENDRES 1A partir de les 18.00h, Castanyada popular a la Plaça de la Vila.

EXPOSICIONS I ALTRES ACTIVITATS

RIPOLLFINS AL 30 DE NOVEMBREExposició ‘Sentiments en vitrines. Hi ha una part de tu dins les nostres vitrines’. Exposició temporal amb fons propi del Museu, com a commemoració dels 90 anys. Al Museu Etnogràfic.

FINS AL 30 DE NOVEMBREExposició ‘Els cants de l’ànima’ d’Imma Mudarra, a la Biblioteca lambert Mata. De dilluns a divendres de 15.30h a 20h, de dimecres a divendres de 9.00 h a 13.30h, dissabtes de 10h a 14h. (inauguració el 5 de novembre)

FINS AL 30 DE NOVEMBREExposició ‘Artpirineus’ a la Sala Abat Senjust. De dimecres a dissabte de 18h a 20h i diumenges i festius de 12h a 14 i de 18h a 20h.

FINS AL 10 DE NOVEMBREExposició ‘Experiències matemàtiques’ a l’església de Sant Pere. Horari: els dijous, divendres i dissabtes de 17 h a 19.30 h.

SANT JOAN DE LES ABADESSESFINS AL 12 DE GENERExposició ‘La poètica de la fragilitat’ de Mario Pasqualotto, a l’espai d’art del Palau de l’Abadia. De dilluns a dissabte, de 10 a 14 i de 16 a 19 h, i els diumenges, de 10 a 14 h.


TV RIPOLLÈSProgramació del 31 d’octubre al 6 de novembre de 2019

07.00 Notícies en Xarxa10.00 Bentrobatst12.00 Connecti.cat12.45 La tertúlia del Magazín14.00 Comarca Informatiu14.25 El temps14.30 Al Dia Comarques de Girona15.00 Camprodon Avui15.30 La porteria16.30 El Magazín17.30 Aventura18.00 Art de l’Empordà18.30 Volta i volta19.00 Connecti.cat20.00 Comarca Informatiu20.25 El temps20.30 El Magazín21.00 Caminant per Catalunya22.00 Comarca Informatiu22.25 El Temps22.30 Al Dia Comarques de Girona23.00 Només Esport23.30 Gaudeix la festa00.00 Teló de fons00.30 Comarca Informatiu00.45 El temps01.00 La tertúlia del Magazín02.00 Connecti.cat03.00 El Magazín03.30 Bentrobats

07.30 Del pla al plat

08.00 La clau de la nostra història

08.30 Comarca Informatiu

cap de setmana

09.00 El Magazín

edició cap de setmana

10.00 Ribes Avui

10.30 Camprodon Avui

11.00 Missa des de Montserrat

12.30 Rugbi en joc



15.30 Caminant per Catalunya

16.00 Hoquei en joc

18.00 Handbol en joc

20.00 En Joc

21.30 Al Dia vespre

22.00 Castells en xarxa

23.00 Al Dia Comarques

de Girona

23.30 Gastropirineus

00.30 Gaudeix la festa



01.45 Teló de fons

NOMÉS ESPORTParlem amb Jordi Gamito, atleta de muntanya resident a Espinavell, des d’on entrena gaudint del paisatge Ripollès.Dijous a les 23h, divendres 10.30h, dissabte a les 13.30h

ANEM DE FESTAAquest programa ens portarà al Festival Inspira de Ripoll. Reviurem tots els tallers, espectacles i concerts i parlarem amb els seus protagonistes.Divendres a les 23.30h i dissabte a les 15.30h

07.30 Primer pla

08.00 Foc i saviesa08.30 Comarca Informatiu edició cap de setmana09.00 Vull una resposta10.00 Que n’aprenguin10.30 Fet al País11.00 El Magazín edició cap de setmana12.00 Connecti.cat13.00 Només Esport14.00 Comarca Informatiu edició cap de setmana14.30 El Magazín15.00 Només esport15.30 Anem de festa16.00 The Weekly Mag18.00 Bàsquet en joc20.30 Paisatges encreuats21.00 Ripoll Avui21.30 Al Dia vespre22.00 Òpera Garraf 23.45 Al Dia Comarques de Girona00.15 Caminant per Catalunya00.45 De vall a vall01.30 Comarca Informatiu edició cap de setmana01.45 Torna-la a tocar, Sam03.30 Amb Josep Pons

07.00 Notícies en Xarxa

10.00 Bentrobats

12.00 Connecti.cat

13.00 La tertúlia del Magazín


14.20 El temps

14.30 Al Dia Comarques de Girona

15.00 De vall a vall

15.30 La porteria

16.30 El Magazín

17.30 Actual Esports


19.00 Connecti.cat


20.25 El temps

20.30 El Magazín

21.30 Aventura


22.25 El temps


23.00 Tot recordant

23.30 Va de castells

00.00 Volta i volta


00.45 El temps


02.00 Connecti.cat

03.00 El Magazín

03.30 Bentrobats

10.00 Només Esport

11.00 Missa des de Montserrat

12.30 Fet al País

13.00 Connecti.cat

14.00 Paisatges encreuats

14.30 Aventura

15.00 Caminant per Catalunya


16.30 El Magazín

17.00 Ripoll Avui

17.30 Només Esport

18.00 Gaudeix la festa

18.30 Teló de fons

19.00 Final del Picalletres

20.25 De la taula al plat

20.30 El Magazín

21.30 On tot comença

22.00 Festival COS Reus Rodó

23.30 Anem de festa

00.00 Fet al País

01.30 El Magazín

07.00 Notícies en Xarxa

10.00 Bentrobats

12.00 Connecti.cat



14.20 El temps


15.00 Només Esport

15.30 La porteria

16.30 El Magazín

17.30 Paisatges encreuats

18.00 Amb Josep Pons

19.00 Connecti.cat


20.20 El temps

20.30 El Magazín

21.30 De vall a vall


22.25 El temps


23.00 Actual Esports

23.30 Amb Josep Pons


00.45 El temps


02.00 Connecti.cat

03.00 El Magazín

03.30 Bentrobats

07.00 Notícies en Xarxa10.00 Bentrobats12.00 Castells en xarxa13.00 La tertúlia del Magazín14.00 Comarca Informatiu14.20 El temps14.30 Al Dia Comarques de Girona15.00 Torna-la a tocar, Sam15.30 La porteria16.30 Barcelonautes17.00 Tot recordant17.30 Foc i saviesa18.00 Que n’aprenguin18.30 En joc19.00 Connecti.cat20.00 Comarca Informatiu20.20 El temps 20.30 El Magazín21.30 Només Esport22.00 Comarca Informatiu 22.25 El temps22.30 Al Dia Comarques de Girona23.00 Paisatges encreuats23.30 Gastropirineus00.30 Comarca Informatiu00.45 El temps01.00 La tertúlia del Magazín02.00 Connecti.cat03.00 El Magazín03.30 Bentrobats

TOTA L’ACTUALITAT DELS MUNICIPIS DE LA COMARCA A TVR

L ’actualitat de la comarca ens arriba a través del Ripollès Avui. Francesc Rubió entrevista els alcaldes i regidors que mouen la comarca, tractant els temes de més actualitat.

Aquesta setmana trobarem el Camprodon Avui, Ribes de freser Avui i el Ripoll Avui. Tot el que necessites saber del teu muni-cipi, sense moure’t de casa.

Dijous a les 15h i a les 21h. Diumenge a partir de les 10h

EL RIPOLLÈS

Dijous 31

Diumenge 3

Dissabte 2

Dimecres 6

Divendres 1

Dimarts 5Dilluns 4


CINEMA

HHHHH Obra mestra HHHH Molt bona HHH Bona HH Passable • Dolenta - Sense qualificar

Cinema Comtal

MALÉFIA: MAESTRA DEL MAL EUA, 2019. (118 min)De Joachim Rønning. Amb Angelina Jolie, Michelle Pfeiffer, Elle Fanning i Ed Skrein.HHH

Té lloc diversos anys després dels esdeveni-ments narrats en la primera pel·lícula, i ex-plora la relació entre Malèfica i Aurora i les aliances que es formen per a sobreviure a les amenaces del màgic món en el qual habiten.Fantàstica. Divendres a les 17 h. Dissabte a les 19 h. Diumenge a les 19.45 h. Dilluns a les 22 h.

JOKEREUA, 2019 (121 min).De Todd Phillips. Amb Joaquin Phoenix, Robert De Niro i Zazie Beetz.HHHH

Arthur Fleck viu en Gotham amb la seva mare, i la seva única motivació en la vida és fer riure a la gent. Actua fent de pallasso en petits treballs, però té problemes men-tals que fan que la gent el vegi com una bestiola estranya. El seu gran somni és ac-tuar com a còmic davant del públic, però una sèrie de tràgics esdeveniments li farà anar incrementant la seva ira contra una societat que l’ignora. DramaDivendres 19.30 h. Dissabte 22 h.

Casal Camprodoní

MIENTRAS DURE LA GUERRAEspanya, 2019. (107 min)D’Alejandro Amenábar. Amb Karra Elejalde, Eduard Fernández i Santi Prego. HHH

Espanya. Estiu de 1936. El cèlebre escriptor Miguel d’Unamuno decideix donar suport públicament la revolta militar que promet portar ordre a la convulsa situació del país. Immediatament és destituït pel govern republicà com a rector de la Universitat de Salamanca. La deriva sagnant del conflicte i l’empresonament d’alguns dels seus companys provoca que Unamuno comenci a qüestionar la seva postura inicial i a sospesar els seus principis.DramaDivendres, dissabte i diumenge a les 18 i les 22 h.

Cinema Comtal

TABALUGA I LA PRINCESA DE GELAlemanya, 2018. (86 min)De Sven Unterwaldt Jr. HH

Tabaluga coneix a la bella princesa del gel Lilli i sorgeix alguna cosa més que una gran amistat. Per a salvar al món del malvat Home de les Neus, s’embarquen en una de les aventures més grans de les seves vides.Animació. Aventures. Diumenge a els 17 h.

ESPORTSTot preparat per començar la temporada d’esquí alpí

Núria Pau és una de les 37 esportistes que conformen els equips nacionals de la RFEDI per a aquesta temporada, on vol millorar resultats respecte l’hivern passat

MADRID | GUILLEM SÁNCHEZ

La ribetana Núria Pau és una de les dues noies que formen el grup de 9 esportistes de l’equip nacional d’esquí alpí per a la temporada 2019/20, tal com ha confirmat la Real Federación Española de Deportes de Invierno. Juntament amb ella, també hi ha la catalana Mireia Vázquez, que se sumen al grup format pels catalans Joaquim Salarich, Albert Ortega, Àlex Puente i Jordi Triulzi, els bascos Aingeru Garay i Juan del Campo i el navarrès Adur Etxezarreta

(també hi ha tres esquiadors d’alpí més dins del programa de desenvolupament). Ells són els esportistes encarregats de donar bones notícies a la RFEDI i a l’esport estatal, aconseguint bons resultats i bones marques en les proves en què participin els pròxims mesos de competició nacional i internacional. En el cas de l’esquiadora de Ribes de Freser, Núria Pau ja ha expressat públicament la seva voluntat de tornar a participar de proves de la Copa del Món, on va debutar la temporada passada. Si el darrer

Nova oportunitat a casa per a un Camprodon que no acaba d’arrencar

Vilablareix i Les Planes, rivals per als equips del Ripollès de Tercera

La formació en bici trial 2019/20 al CTER comptarà amb tres alumnes

L’HC Ripoll vol enganxar-se a la part alta guanyant al líder, el CP Vic

Dalia Santiago, al Campionat d’Europa de parataekwondo

ES ES ES ES ESESPORTS ESPORTS ESPORTS ESPORTS ESPORTSP36 P37 P39 P41 P43

RFEDI

Els 37 esportistes que formen els equips nacionals de la RFEDI per a aquest hivern

L’esquiadora espera millorar els resultats de l’any passat en aquesta nova temporada

NÚRIA PAU

hivern ja va quedar satisfeta d’haver-se pogut estrenar amb força en aquest àmbit, per a aquests mesos la ribetana treballarà per obtenir uns resultats millors i estar més a prop de les esportistes capdavanteres del moment. Alternarà les proves de Copa del Món amb cites també en l’àmbit europeu, com és habitual. Però, entre cella i cella, també té les ganes de fer passos endavant per acostar-se als Jocs Olímpics. Aquesta tardor, ja es va presentar públicament el projecte ‘Pequín 2022’, apadrinat pel pilot de

motos Àlex Márquez, que vol ajudar a trobar patrocinadors i ajudes per tal que quatre esquiadores (entre elles, Núria Pau), puguin ser als següents Jocs d’Hivern.

UN EQUIP DE RÈCORDL’estructura d’esportistes per a la temporada 2019/20 de la RFEDI està formada, enguany, per 37 esportistes. Una xifra de rècord, que es divideix en 12 esquiadors d’alpí, 10 snowboarders, 4 esquiadors de fons, 5 esportistes de freeski, 2 d’esquí de velocitat i 4 en múixing. Una crescuda de participants que prové, sobretot, de la incorporació de 15 joves que

s’han sumat a la disciplina de la federació per «treballar en un futur des de ja i assegurar la continuïtat d’un gran projecte», assegurava el president de la RFEDI, May Peus. Així ho va exposar durant la presentació oficial dels equips, dimarts passat a Madrid, desitjant també tots els «èxits en aquesta temporada emocionant». Per la seva banda, el director esportiu de la RFEDI, Olmo Hernán, va exposar durant la seva intervenció que veu els esportistes preparats per millorar el rendiment que s’ha vist fins ara en els esports d’hivern espanyols perquè «cada vegada són més i cada cop entrenen millor».

P36 ES ESPORTS Dijous, 31 d’octubre de 2019

CAMPRODON | XEVI SUNYOL

El Guíxols serà el proper rival de la U.E. Camprodon al grup primer de la Segona Catalana. Els de Sant Feliu arriben a la cita amb la condició de líders en solitari i seguint una trajec-tòria molt positiva que els ha deixat, després de vuit jorna-des, amb sis victòries, un em-pat i una derrota. Un dels grans fonaments del Guíxols és la defensa i una porteria molt ben coberta. És el tercer equip menys golejat

de la lliga, només superat en aquest aspecte per l’Amer i el Marca de l’ham. El Camprodon haurà de tre-ballar de valent no només per guanyar davant el proper rival a la lliga, sinó també per tornar al camí de la victòria que ja fa tres setmanes que no troba, i és que en els últims tres par-tits els camprodonins només han aconseguit dos punts. Un bagatge insuficient i que ha fet baixar als nois de Rafa Rodrí-guez i Xavi Melero fins a la ca-torzena posició de la taula, no-

més una per sobre dels llocs de descens, que marca el Blanes amb set punts, només un per sota dels del Ripollès. La nota esperançadora, però, és que amb els mateixos punts que els camprodonins hi ha dos equips més i, per tant, és viable que guanyant un partit els grana s’allunyin d’aquesta posició. La labor no serà fàcil, però, ja que el Guíxols arriba amb embranzida i havent per-dut només contra el conjunt garrotxí del Bosc de Tosca, rival amb qui el Camprodon es va

BOI

El Camprodon rebrà al líder amb la necessitat de guanyar

El Camprodon no va poder fer més al camp de gespa natural del Bosc de Tosca

veure les cares a l’última jorna-da, disputada dissabte passat. Un partit on el Camprodon va demostrar bon joc però on va anar mancat de punteria i no va tenir sort amb la dinàmica i les decisions arbitrals. Els visi-tants van veure fins a set tar-getes grogues, per només dos dels locals. La primera part va ser del Camprodon en termes de joc, possessió i ocasions, però una bona defensa local i un porter molt encertat i segur no van permetre que el marcador vari-és abans del descans. Un zero a zero que no feia content a nin-gú, i menys al Camprodon. A la segona el Bosc de Tos-ca va fer un pas endavant i va començar a rondar l’àrea d’Àlex Torres. S’havien dis-putat set minuts de la represa quan un mal refús dins l’àrea del Camprodon, després d’una centrada lateral, va caure als peus de Marco Megías i aquest va engaltar un xut potent que va superar un munt de cames per superar al porter visitant. Amb el marcador en contra el Camprodon va intentar buscar porteria amb més intensitat però ni una falta executada per Fredi Juanes ni una rematada de cap de Jordi Pla, qui va re-trobar-se sol dins l’àrea, van servir per tornar a equilibrar l’electrònic. El partit es va acabar decantant al minut 83 quan el col·legiat va mostrar la segona targeta groga

L’únic representant de la comarca ha sumat dos punts dels últims nou possibles i el triomf és vital

a Ezequiel Romero i el va envi-ar al vestidor. Segons Rafa Ro-dríguez, tècnic del Camprodon, la decisió arbitral va ser errò-nia. «Hi ha hagut moltes ju-gades polèmiques. Teníem el partit controlat, però l’àr-bitre ha volgut condicionar el nostre joc amb moltes tar-getes grogues, sobretot als nostres centrals, i la segona groga [a Romero] és injusta perquè toca la pilota claríssi-mament», deia el tècnic des-prés del partit. Xevi Melero, però, hi volia veure l’aspecte positiu de cara al partit de la setmana vinent i afirmava que «veure el que hem vist aquí, contra un dels equips pun-ters de la categoria, ens dona molts ànims i ens deixa coses positives per enfrontar-nos al Guíxols. Estem tranquils i l’encararem positius i de la millor manera». Per si no n’hi havia prou, el Bosc de Tosca va acabar de senten-ciar el partit al minut noranta de joc, amb un contraatac letal quan el Camprodon buscava l’empat a la desesperada. Qua-tre jugadors locals van llançar la contra davant un sol defensa i el porter i tan sbon punt van arribar a l’àrea Alejandro Gaitán es va encarregar de superar de nou a Torres i sentenciar d’aquesta manera el duel. Aquest és el primer partit de tota la temporada on el Camprodon s’ha quedat sense veure porteria.

P37ESESPORTS

L’Abadessenc es retroba amb la victòria i es col·loca cinquè


ST. JOAN DE LES ABADESSES | XEVI SUNYOL

El conjunt de Sant Joan de les Abadesses espera la visi-ta al camp de Les Planes a la novena jornada de lliga amb dinàmica ascendent i amb la intenció de mantenir els bons resultats. Els de Toni Garcia han fet del seu camp un fortí però necessiten trobar bones sensacions fora de casa, on només han guanyat un partit i n’han empatat un altre. De moment, els bons números a casa són els que fan que els blanc-i-negres es mantinguin a la part alta de la classificació, ja que de quatre partits jugats al municipal de Sant Joan, els santjoanins n’han guanyat tres. L’últim va ser aquesta passada setmana, amb la vi-sita de l’Atlètic Club Banyoles, equip de la part baixa.

El conjunt local va demostrar un bon nivell de joc i, tot i dife-rents canvis en l’esquema i les posicions dels jugadors sobre el terreny de joc, els tres punts es van quedar a casa. El partit va quedar ben en-caminat a la primera meitat. Bassols va obrir la llauna amb un llançament de penal que va superar per poc la bona estira-da del porter visitant. Quatre minuts més tard, just abans del descans, Nassiri aprofitava una pilota morta després d’un corner per afu-sellar al porter i batre’l amb facilitat. Toni Garcia, l’entrenador sant-joaní explicava, que «hem dominat de principi a fi, hem tingut moltes ocasions, n’hem fet dues, i l’important era deixar la porteria a zero i trobar el camí de la victòria».

JORDI AMÀRITA

Els Santjoanins s’instal·len a la part alta de la taula

El Campdevànol necessita fer-se fort a casa per oblidar la derrota a Fornells de la Selva

CAMPDEVÀNOL | X.S.

El Campdevànol espera la visi-ta del Vilablareix al municipal del poble per tornar a prendre bones sensacions a la Tercera Catalana. El rival és propici, ja que els gironins han perdut els tres partits que han jugat lluny del seu estadi, una dada per a l’optimisme pel conjunt del Ripollès, ja que tot i haver disputat una jornada menys, es troben a la sisena posició de la classificació. Les sensacions de l’equip de Jordi Florido són bones, tot i que l’equip ja ha acumulat dues derrotes i un empat en set jornades. L’última derrota va ser la setmana passada al camp del Fornells de la Selva. Els campdevanolencs van caure per un ajustat 3 a 2 en un partit boig i que tots dos equips es podrien haver em-portat. El Fornells, però, que és el líder invicte de la lliga, va imposar la seva llei. Les coses no van començar bé pels visitants perquè els locals

El mateix Isaac va ser l’encar-regat de fer el tercer gol dels líders i dificultar encara més la tasca dels de Jordi Florido. Era el minut 80 i les coses es complicaven. El Campde-vànol no va deixar d’inten-tar-ho i la insistència va do-nar els seus fruits. Així i tot, el gol de Caballé va arribar al minut vuitanta-nou i no hi va haver temps per aconseguir l’empat desitjat.

EL RIPOLLÈS

El municipal de Campdevànol ha de ser un fortí

El Ripoll visita al cuer per intentar sortir del pou

JORDI AMÀRITA

El Ripoll va aconseguir una victòria de mèrit

RIPOLL | X.S.

El camp de Les Preses sem-bla idoni perquè el Ripoll acabi d’agafar l’embranzida que ne-cessita per sortir de la part baixa de la taula. El proper rival no-més ha guanyat un partit i tanca la classificació amb cinc punts, els mateixos que el Camós. Els de Felip Nieto necessiten els tres punts com l’aire que res-piren per fer un salt a la taula i allunyar-se de la cua. El primer pas per tornar a mirar cap amunt va arribar la passada

jornada, amb una victòria molt treballada davant de l’Osor. El Ripoll va dominar i va mos-trar-se fort en totes les fases del joc, però el gol no arribava i els nervis s’anaven fent presents al municipal. Quan més pressionava el Ripoll, Daniel es va inventar un xut des de molt lluny que va sorprendre el porter. Amb el marcador a fa-vor, Uri va rematar el partit amb un gol de cap. El mateix capità, explicava que «hem anat de menys a més i avui finalment ha entrat la pilota».

amenaçaven la porteria amb llançaments perillosos, un dels quals es va estavellar al traves-ser. Al minut vint-i-u, però, Aitor va inaugurar l’electrònic aprofi-tant una passada de Cristian. Un error de Sellas, però, va perme-tre que els locals empatessin per mitjà d’Albert. Dos minuts més tard Isaac feia el segon gol local i enviava el partit al descans amb derrota campdevanolenca mo-mentània.

P38 ES ESPORTS

Una edició més del curiós cagaponi

ST. JOAN DE LES ABADESSES | X.P.

A Sant Joan de les Abadesses, hi ha un concurs d’allò més especial. És el cagaponi, un esdeveniment que cada any proposa el CE Abadessenc i que consisteix en, simple-ment, esperar que la sort et somrigui i que un poni faci les seves necessitats sobre la

casella que té escrit el teu nú-mero. Si això és així, guanyes premis amb bones quantitats de diners. L’aparcament de Can Crehuet en va ser l’esce-nari el passat diumenge, i es va comptar amb molta expec-tació per conèixer els núme-ros premiats. Finalment, van ser el 416, el 324, el 85, el 135 i el 60.

JOEL REGUÉ


RIPOLLÈS | XEVI PUJOL

El sènior de l’Atlètic Ripoll tor-na a la càrrega pel que fa a la competició de lliga aquest cap de setmana, després de des-cansar una jornada. El dissab-te, des de dos quarts de sis de la tarda, rep al Vic Riuprimer REFO al camp municipal de Ripoll. Les ripolleses van co-mençar amb un empat la lliga i després va venir una derrota. Per tant, davant les vigatanes volen sumar els que serien els primers tres punts al grup 5 de la Segona Femenina. No serà fàcil, si es miren els resul-tats que porta fins ara l’equip visitant: tres victòries en tres partits i nou punts a favor seu.Serà, doncs, tot un repte. Pel que fa a l’altre equip sèni-or femení del Ripollès, el de la FEC - Vall del Ter, afronta tam-bé una jornada de descans, en el seu cas aquest pròxim cap de setmana. Per ara, les coses els van molt bé i han firmat un gran inici de lliga. De fet, fins que es disputin els par-tits d’aquest cap de setmana, l’equip és el líder del grup 4 de la lliga amateur de futbol 7. El passat cap de setmana, victò-ria àmplia per 2-5 al camp del Pradenc. Coma i Ferrés van posar el 0-2 en pocs minuts. Després va venir un gol en

contra, en pròpia porta, i l’em-pat al següent minut. Però això no va fer dubtar a les de Josep Canseco, que van fer tres gols més. Ferrés completava un hat-trick, i Coma el seu parti-cular doblet.

EL RIPOLLÈS

L’Atlètic Ripoll rep al Vic-Riuprimer i descans per a la FEC - Vall del Ter

Alguns dels membres dels veterans de l’Abadessenc en un entrenament

Un equip de veterans que no para quiet

Jornada de descans per al GB Ripollès abans de la Santboiana


Aquest cap de setmana, la fase prèvia de la competició de rug-bi es pren un descans per ca-lendari. Per tant, els membres del GB Ripollès hauran acumu-lat dues setmanes sense jugar, ja que el passat cap de setmana tampoc ho van fer. Un descans que haurà anat bé a l’equip per recuperar efectius i també per anar millorant l’engranatge que suposa haver-se fusionat amb el Garrotxa Banyoles. El proper rival dels del Ripollès serà la Unió Esportiva Santbo-iana C, en un matx que amb tota probabilitat es jugarà al

EL RIPOLLÈS

INSTAGRAM @AFVABADESSENC

ST. JOAN DE LES ABADESSES | X.P.

L’edat no és un impediment, i això ho demostren constant-ment els membres de l’equip de veterans del CE Abades-senc. I és que no paren quiets, i demostren les seves ganes d’entrenar i competir setmana rere setmana. El passat diven-dres van jugar un partit amis-tós davant els veterans de la Unió Esportiva Olot, al munici-pal de Sant Joan. Els olotins es van imposar per 0-3, amb gols d’Ayats, Serra i Picart.Ara, però, els membres de l’equip santjoaní estan cen-trats a preparar la seva parti-cipació un any més al torneig de veterans que es disputa a la ciutat esportiva CEM - Vi-

la-real. En aquesta ocasió, es durà a terme els dies 15 i 16 de novembre, i allà l’Abadessenc es veurà les cares al seu grup amb els veterans del Llevant i els Atípics. El divendres ju-garan el primer partit al vespre i l’endemà al matí, el segon. Els resultats de-terminaran quin rival de l’altre grup es trobaran al tercer partit. Podrien ser el Pinosport Élite, l’Abo-gados València o el Racing Onda. L’any passat els santjoanins ja van partici-par en aquest torneig i allà van coincidir amb exjuga-dors de primera divisió, com Juanfran o Marcos Senna, entre d’altres.

camp del Garrotxa RC el cap de setmana del 10 de novembre. El rival fins ara ha jugat qua-tre partits i n’ha guanyat dos,

mentre que els ripollesos n’han vençut un dels tres disputats. Serà un partit difícil per als de la capital de comarca.

El proper partit de les de la Vall del Ter serà a casa, al camp de la vila de Camprodon, el diumenge 10 de novembre, previst per les sis de la tarda, davant la Pe-nya Esportiva Montagut.

L’Atlètic Ripoll afronta el que serà el seu segon partit a casa en aquesta lliga

FUTBOL Segona Femení | Grup 5 | Jornada 3

LA PERA, U.E.,A - CASTELLTERÇOL, C.F.,A Ajornat

VIC RIUPRIMER REFO FUTBOL CLUB,B - MOIÀ, C.E.,A 4 - 0

L’ESTARTIT, U.E.,A - FIGUERES, U.E.,A 0 - 12

SANT PERE PESCADOR, F.C.,B - CASSÀ, U.D.,A 0 - 1

OAR VIC,A - VILA-SACRA, U.E.,A 8 - 0

MANLLEU, A.E.C.,B - RIPOLL ATLÈTIC CLUB FUTBOL,A --

TARADELL, U.D.,A - CORNELLÀ TERRI, A.E.,A Ajornat

Classificació

Equip PT PJ PG PE PP GF GC

1.- CASSÀ, U.D.,A 9 3 3 0 0 13 1

2.- VIC RIUPRIMER REFO FC,B 9 3 3 0 0 12 1

3.- FIGUERES, U.E.,A 6 2 2 0 0 16 3

4.- SANT PERE PESCADOR, F.C.,B 6 3 2 0 1 6 3

5.- OAR VIC,A 4 3 1 1 1 9 6

6.- TARADELL, U.D.,A 3 2 1 0 1 8 7

7.- LA PERA, U.E.,A 3 2 1 0 1 7 6

8.- CORNELLÀ TERRI, A.E.,A 3 2 1 0 1 6 5

9.- RIPOLL ATLÈTIC CLUB FUTBOL,A 1 2 0 1 1 3 4

10.- CASTELLTERÇOL, C.F.,A 0 1 0 0 1 0 3

11.- MOIÀ, C.E.,A 0 2 0 0 2 0 7

12.- VILA-SACRA, U.E.,A 0 2 0 0 2 0 15

13.- L’ESTARTIT, U.E.,A 0 3 0 0 3 2 21

FUTBOL Femení Amateur F7 | Grup 4 | Jornada 3

PRADENC,F.C.,A - FEC VALL DEL TER,A 2 - 5

LES PRESES, C.F.,A - BISBALENC, AT.,A 3 - 6

CAMALLERA, C.F. Descansa

RIELLS I VIABREA ATHLETIC CLUB,A - RIUDEPERES C.F. AT.,A 4 - 6

JOVENTUT SANT PERE MÀRTIR,A - PENYA ESPORTIVA MONTAGUT,A 0 - 2

Classificació


1.- FEC VALL DEL TER,A 7 3 2 1 0 10 6

2.- PENYA ESPORTIVA MONTAGUT,A 6 3 2 0 1 8 12

3.- LES PRESES, C.F.,A 3 2 1 0 1 14 10

4.- BISBALENC, AT.,A 3 1 1 0 0 6 3

5.- RIUDEPERES C.F. AT.,A 3 1 1 0 0 6 4

6.- RIELLS I VIABREA ATHLETIC CLUB,A 1 3 0 1 2 8 11

7.- CAMALLERA, C.F. 0 0 0 0 0 0 0

8.- PRADENC,F.C.,A 0 1 0 0 1 2 5

9.- JOVENTUT SANT PERE MARTIR,A 0 2 0 0 2 1 4

P39ESESPORTS

Els veïns del Raval de Sant Pere es queixen del volum



La temporada oficial de bici tri-al d’aquest any s’ha acabat per als esportistes que practiquen aquesta modalitat al Centre de Tecnificació Esportiva del Ripollès. En principi, Martí Vayreda, un dels integrants, havia de disputar el Mundial de la Xina com a component de la selecció estatal. Però una lesió el darrer cap de setmana. «He estat entrenant molt dur aquest any per ser seleccio-nat per anar a la Xina; és molt dur per mi no poder competir en el que hauria estat el meu primer Campionat del Món», escrivia a través de les xarxes socials.La setmana passada encara seguia entrenant amb els seus companys, tenint entre cella i cella aquest objectiu interna-cional. Havia de marxar el 5 de novembre cap al continent asi-àtic per intentar cloure la tem-porada esportiva amb un bon sabor de boca. Tot i això, esta-

va satisfet del seu rendiment sobre la bicicleta aquest any. Vayreda apuntava que «crec que he millorat molt des de començament d’any i me’n vaig amb molt bones sensaci-ons». Vayreda també va poder participar del darrer Campio-nat d’Europa amb la selecció

estatal, on va obtenir una me-ritòria quarta posició. Tot i que el curs escolar comença per als joves esportistes que entrenen i estudien a Ripoll, la tempora-da (que és anual), arriba al seu final i és moment de fer balanç. Tal com recorda el tècnic de la secció de bici trial del CTER,

Dani Parramon, ha estat un any 2019 positiu i amb bons resul-tats. En Martí Riera es va pro-clamar campió d’Espanya i va obtenir una medalla de bronze als Jocs Mundials i «ha debu-tat en alguna prova de Copa del Món amb un resultat for-ça bo». En Martí Vayreda va fer

medalla al Campionat d’Espa-nya, a més de poder entrar a l’equip nacional. En general, com explica Parramon, «tots han participat de proves de Copa del Món, absoluta, sen-se arribar a places de final, però amb tots ells; estem molt contents». En Martí Vayreda, en Martí Riera i en Guillem Oli-ver formen el grup de ciclistes de trial que enguany s’inclouen dins del projecte del Centre de Tecnificació Esportiva del Ri-pollès. Des de la direcció tècni-ca esperen que, un cop s’obrin les inscripcions per formar-ne part de cara al pròxim curs, al maig, «a veure si pugen no-ves generacions». En el cas d’en Guillem Oliver i en Martí Vayreda, és el darrer curs que en poden formar part, ja que estan cursant 2n de Batxille-rat actualment. La competició del 2020 no començarà fins a mitjans de febrer amb proves regionals. Per a les Copes d’Es-panya i del Món caldrà esperar fins a l’estiu.

EL RIPOLLÈS

Una lesió aparta Vayreda del Mundial

Martí Riera, Martí Vayreda i Guillem Oliver, a la zona indoor de l’Avellaneda

Menys d’un mes per a la Centúria Trail d’enguany

CENTÚRIA TRAIL

SANT PAU DE SEGÚRIES | REDACCIÓ

El dissabte 23 de novembre, Sant Pau de Segúries acolli-rà la sortida i l’arribada de la Centúria Trail. Encara hi ha inscripcions obertes per a poder participar d’aques-ta prova, a poc menys d’un mes de celebrar-se. L’orga-nització proposa, com és ha-bitual, fins a tres distàncies per gaudir al màxim del pai-

satge i l’entorn que es trobaran els corredors. La prova principal serà la Colossus, de 35 quilòme-tres, amb passos pel Turó del Sitjar, Puig Ou, Talló, la serra de Malforat (a la fotografia), Capsa-costa, la mateixa Via Romana i el Puig Sa Creu. Qui no es vegi amb cor d’afrontar aquesta dis-tància exigent, també es pot apuntar a córrer la Ferreus (de 22 quilòmetres) o bé la Strata (de 12 quilòmetres).

Els Bastions obre inscripcions, ben aviat, per al 2020

EL RIPOLLÈS

Una de les sortides del 2019

RIBES DE FRESER | REDACCIÓ

Una de les proves amb més ca-pacitat d’atracció de corredors al Ripollès, Els Bastions de Ri-bes de Freser, ja té data per a celebrar-se el 2020. Serà el cap de setmana del 6 i 7 de juny, tal com ha confirmat l’organització. Comptarà amb quatre distàn-cies diferents: l’Ultra (101 qui-lòmetres), el Trail (77 quilòme-tres), la Marató (51 quilòmetres) i el Short Trail (29 quilòmetres). Qui s’hi vulgui apuntar, ja es pot reservar una data: el pròxim 15 de novembre s’obriran les ins-cripcions per a la prova.

Un dels llocs de pas de la cursa llarga

P40 ES ESPORTS



ST. JOAN DE LES ABADESSES | XEVI PUJOL

No hi ha millor manera de co-mençar una lliga que amb un derbi com el que van protago-nitzar el Club Bàsquet Camp-devànol i la Unió Esportiva Ripoll B el passat dissabte. En-cara al pavelló de Sant Joan de les Abadesses, s’hi va viure un gran ambient de bàsquet, amb les graderies plenes d’aficio-nats dels dos conjunts que vi-braven amb cada acció. Final-ment, la victòria se la va acabar enduent el Campdevànol, per 49-46. Va ser un final molt ajustat, i de fet els ripollesos van disposar d’una oportu-nitat per llançar un triple que hagués capgirat el marcador quan encara estava 48-46. La pilota va picar diversos cops al cèrcol però finalment no va entrar a cistella. El rebot va ser per als campdevanolencs, que

van rebre falta. Van anotar un dels dos tirs lliures i el partit es va acabar amb càntics i una gran celebració dels jugadors amb el públic. «L’hem tingu-

da, hem fet el nostre partit defensant molt bé i això s’ha vist reflectit al marcador, amb molt pocs punts. Hem anat guanyant tot el partit,

XEVI SUNYOL

El CB Campdevànol s’emporta el derbi que obria la fase

Gran ambient al pavelló de Sant Joan per presenciar el derbi ripollès de bàsquet

però a l’últim quart han estat més encertats i ens han pas-sat per davant», explicava Pol Oriol, jugador de la UE Ripoll B. Els dos equips tenien bai-

Victòria dels campdevanolencs al pavelló de Sant Joan (49-46) davant el filial de la UE Ripoll

xes per al partit, però els juga-dors que hi eren ho van donar tot sobre la pista. Eva Pascal, entrenadora del Campdevà-nol, deia que «la idea era ju-gar al nostre joc, no entrar en ritmes ràpids, aguantar i buscar espais, i ho hem aca-bat aconseguint». «No hem perdut els nervis, perquè al principi anàvem accelerats i perdíem molts contraa-tacs. Hem hagut de frenar la cosa», deia l’entrenadora.Finalment, han pogut donar la volta a la truita. «Potser ens ha faltat jugar més ordenats als moments finals. Ens ha pogut la pressió del derbi, som joves...», comentava Ori-ol, per part del Ripoll.Des del Campdevànol es va valorar molt positivament l’as-sistència de públic a Sant Joan. «És un ambient molt sa, ens han ajudat molt», deia Pascal.

RIPOLL | XEVI PUJOL

La Unió Esportiva Ripoll haurà de seguir apostant per mante-nir la ratxa positiva de resul-tats a casa si vol tornar a gua-nyar aquest cap de setmana. Al pavelló de l’Avellaneda, rebran al CB Bescanó dissabte des de tres quarts de sis de la tarda.

UE RIPOLL

La UE Ripoll espera que el seu fortí segueixi funcionant

Nova derrota a fora de la UE Ripoll, en aquest cas a la pista del CB Blanes

Optimisme per als dos equips de cara a la segona fase

CAMPDEVÀNOL/RIPOLL | X.P.

Després d’aquest derbi, aniran arribant la resta de partits en la segona fase del campionat de la territorial de bàsquet. Ha estat un inici intens per a CB Campdevànol i UE Ripoll B, i a banda del resultat, hi ha optimisme en ambdós con-junts per al global de la fase. Al vestidor del Ripoll estan contents de tornar a estar al mateix grup que el Campde-vànol. El jugador ripollès Pol Oriol, opinava que «aquest any, si surten bé les coses i el que anem treballant, po-dem estar amunt. Crec que estem millor que l’any pas-sat». Per la seva banda, l’en-trenadora del CB Campdevà-nol, Eva Pascal, deia que «el nostre objectiu és anar ju-gant, jugar bé i aprendre. La idea és anar guanyant i si es pot estar per sobre de mitja taula, millor».

Aquest cap de setmana, les properes cites. El CB Camp-devànol visitarà el Porque-res Blanc dissabte a les 19 h, mentre que la UE Ripoll B rep també dissabte a les 19.15 h a l’Olot. Ambdós rivals estan a la part alta de la classificació.

El rival de moment ha guanyat tres partits i n’ha perdut un. Els ripollesos, per la seva banda, han guanyat els de casa i han perdut els de fora. És a dir, dues victòries i tres derrotes. El passat dissabte els de Paco Fernández i Vicenç Vilarra-sa es van desplaçar a la pista del Muralla Òptica CB Blanes.

Allà, van perdre per 88-77. Van començar guanyat el primer quart, però durant la resta de partit van anar sempre per darrere al marcador. A la mitja part, el resultat era de 44-36 i ja no van poder reaccionar.

BÀSQUET Segona Masculina | Grup 3 | Fase Regular | Jornada 5

CB GRANOLLERS 2-SANS - CB TONA A 67 - 57

C.B. BESCANÓ - RIPOTRANS LLIÇÀ D’AMUNT 2 97 - 76

CEB GIRONA - CESET 59 - 71

C.B. FARNERS A - C.B. SANT CELONI A 66 - 62

MURALLA ÒPTICA C.B. BLANES - UNIÓ ESPORTIVA RIPOLL A 88 - 77

CB QUART BICENTURY - C.B. SANTA EUGÈNIA 73 - 75

UER PINEDA DE MAR - F.D CASSANENC 57 - 70

Classificació

Equip PJ PG PP NP PF PC PT

1.- CESET 5 4 1 0 383 327 9

2.- CB GRANOLLERS 2-SANS 5 4 1 0 368 315 9

3.- CB TONA A 5 4 1 0 371 298 9

4.- F.D CASSANENC 5 3 2 0 381 362 8

5.- C.B. FARNERS A 5 3 2 0 318 321 8

6.- UER PINEDA DE MAR 5 3 2 0 349 351 8

7.- C.B. BESCANÓ 4 3 1 0 322 298 7

8.- CB QUART BICENTURY 5 2 3 0 361 371 7

9.- UNIÓ ESPORTIVA RIPOLL A 5 2 3 0 337 385 7

10.- C.B. SANT CELONI A 5 2 3 0 350 332 7

11.- MURALLA ÒPTICA C.B. BLANES 4 2 2 0 325 296 6

12.- C.B. SANTA EUGÈNIA 4 1 3 0 287 319 5

13.- CEB GIRONA 5 0 5 0 295 414 5

14.- RIPOTRANS LLIÇÀ D’AMUNT 2 4 0 4 0 277 335 4

BÀSQUET Sènior B masculí | Grup 1 | Segona Fase | Jornada 1

CB OLOT - ESCOLÀPIES FIGUERES 61 - 51

CLUB ATHLETIC SILENC - CB HOSTALRIC 60 - 56

SOLDATAL CB CAMPDEVÀNOL - UNIÓ ESPORTIVA RIPOLL B 49 - 46

C. B. VILABLAREIX - A.B. SANT JULIÀ DE RAMIS 69 - 55

CB PALAU SACOSTA SALT - AE BEGUR FOUNDATION 50 - 39

C.B. PALAFOLLS - BASQUET PORQUERES BLANC 74 - 78

JORMAT - BQ VALL DEL TERRI - UNIÓ BÀSQUET PALAMÓS 46 - 92

Classificació

Equip PJ PG PP NP PF PC PT

1.- UNIÓ BÀSQUET PALAMÓS 1 1 0 0 92 46 2

2.- C. B. VILABLAREIX 1 1 0 0 69 55 2

3.- CB PALAU SACOSTA SALT 1 1 0 0 50 39 2

4.- CB OLOT 1 1 0 0 61 51 2

5.- CLUB ATHLETIC SILENC 1 1 0 0 60 56 2

6.- BASQUET PORQUERES BLANC 1 1 0 0 78 74 2

7.- SOLDATAL CB CAMPDEVÀNOL 1 1 0 0 49 46 2

8.- UNIÓ ESPORTIVA RIPOLL B 1 0 1 0 46 49 1

9.- CB HOSTALRIC 1 0 1 0 56 60 1

10.- C.B. PALAFOLLS 1 0 1 0 74 78 1

11.- ESCOLÀPIES FIGUERES 1 0 1 0 51 61 1

12.- AE BEGUR FOUNDATION 1 0 1 0 39 50 1

13.- A.B. SANT JULIÀ DE RAMIS 1 0 1 0 55 69 1

14.- JORMAT - BQ VALL DEL TERRI 1 0 1 0 46 92 1

P41ESESPORTS




L’Hoquei Club Ripoll espera trobar-se un rival, aquest di-vendres, amb «jugadors molt joves, que físicament tenen un nivell molt alt». La pista del líder del grup A de Prime-ra Catalana, el Club Patí Vic, no serà fàcil d’assaltar (des de les 8 del vespre). Tot i els últims resultats aconseguits, Màrius Doblas, entrenador ripollès, considera que el seu equip porta «una bona dinàmica». «L’únic partit que havíem perdut fins ara va ser a l’últim segon a Masies amb un gran equip», afegeix el tècnic, que té clar que han de creure en les seves possibilitats i seguir treballant i mirant endavant. «Ser un equip», en definitiva «i així tirarem endavant la lliga». Voldran, també, inflin-gir la primera derrota de tot el curs als vigatans que, fins al moment, no han perdut cap partit (juntament amb el CH Santa Perpètua). L’entrenador té clar que jugant com ho van fer dissabte passat a la segona part, a casa, contra el Cassa-nenc, tindran moltes opcions de victòria.L’equip va estar a un gol de re-muntar el 0 a 4 amb què van

XEVI SUNYOL

Duel de l’HC Ripoll a la pista del líder, el Vic

Tot i la reacció al segon temps, l’HC Ripoll no va poder puntuar a casa

RIPOLLÈS | G.S.

El primer equip del Club Tennis Taula Ripoll no té partit aquest cap de setma-na. Jornada de descans a la Tercera Estatal masculina (grup 1) per als de la capital, que el darrer dissabte van guanyar per un contundent 6 a 0 al CTT Vilablareix a la seva pista.Un resultat que els manté amb 3 victòries i 2 derrotes fins ara a la classificació, empatats amb tres equips més.A la Primera Provincial, tri-omf del CTT Ripoll també envers el Vilablareix (3 a 4) i derrota del CTT Camprodon a la pista del TT Tramunta-na (4 a 2).L’eqiup de Segona Territo-rial va guanyar 6 a 0 a casa contra el TT Girona Ciuta A.

Descans després de la victòria

RIPOLL | REDACCIÓ

Aquest dissabte, cap a les 8 del vespre, algun dels dos equips que fins ara no ha puntuat en lliga, al grup B de la Segona Catalana (o els dos), trencarà aquesta dinà-mica. S’enfronten al pavelló municipal de Ripoll el filial de la capital i el Club Patí Sant Celoni, amb cinc i sis derrotes respectivament.L’objectiu: estrenar el seu caseller de punts i mirar una mica cap amunt a la classifi-cació. En la darrera jornada, el conjunt d’Eduard Vidal va perdre a la pista del Shum Frit Ravich, per un resultat clar de 7 a 1.

Duel entre els dos cuers del grup B

INSTAGRAM CTT RIPOLL

marxar al descans, contra un rival que no havia guanyat cap enfrontament en sis partits de lliga. La reacció la van capita-nejar Monje i Farrés, amb un doblet (un d’aquests, de falta directa) i els locals van fregar l’empat en els darrers cinc mi-nuts. Però els pals i les presses no van ajudar a sumar de nou com a locals en competició re-gular. Malgrat perdre, Màrius Doblas tenia clar que «potser és el dia que estic més orgu-llós del meu equip perquè hem sabut aixecar un partit amb un 0 a 4 i hem arribat amb opcions d’empatar-lo», quedant satisfet de l’actitud dels seus jugadors.

HOQUEI Primera Catalana | Grup A | Jornada 7

HC RIPOLL - FD CASSANENC 3 - 4

UE LA GARRIGA - CP FOLGUEROLES 1 - 5

G.E. i E.G. - CH CASTELLET 0 - 2

HC SENTMENAT - CP VIC 3 - 3

CH LLORET - CP MASIES VOLTREGÀ 3 - 6

CP RODA - CP JONQUERENC 7 - 1

CHP BIGUES I RIELLS - CH SANTA PERPÈTUA 2 - 4

CH PALAFRUGELL - CE ARENYS DE MUNT --

Classificació


1.- CP VIC 15 7 4 3 0 37 26

2.- CH SANTA PERPÈTUA 15 7 4 3 0 19 13

3.- CP RODA 14 7 4 2 1 29 19

4.- CP MASIES VOLTREGÀ 13 7 4 1 2 31 24

5.- CH LLORET 13 7 4 1 2 35 30

6.- CH PALAFRUGELL 11 6 3 2 1 26 16

7.- G.E. i E.G. 11 7 3 2 2 26 25

8.- HC RIPOLL 10 6 3 1 2 24 15

9.- HC SENTMENAT 10 7 3 1 3 24 19

10.- CE ARENYS DE MUNT 9 5 3 0 2 21 19

11.- CP FOLGUEROLES 7 7 2 1 4 22 27

12.- CH CASTELLET 7 7 2 1 4 18 24

13.- CHP BIGUES I RIELLS 7 7 2 1 4 21 28

14.- FD CASSANENC 6 7 1 3 3 20 27

15.- UE LA GARRIGA 1 7 0 1 6 11 22

16.- CP JONQUERENC 1 7 0 1 6 14 44

HOQUEI Segona Catalana | Grup B | Jornada 7

CH ST JORDI DESVALLS - CP RODA 7 - 6

SHUM Frit Ravich - HC RIPOLL 7 - 1

CH OLOT - FD CASSANENC 6 - 4

CP JONQUERENC - HP TONA 7 - 3

CP SANT CELONI - GIRONA CH 3 -8

CP VIC - CP BLANES ATLÈTIC 3 - 6

Classificació


1.- CH FARNERS 18 6 6 0 0 29 14

2.- CP BLANES ATLÈTIC 15 5 5 0 0 48 11

3.- SHUM Frit Ravich 15 6 5 0 1 38 21

4.- CP VIC 15 6 5 0 1 28 19

5.- GIRONA CH 12 6 4 0 2 36 21

6.- CH OLOT 10 6 3 1 2 39 26

7.- CP JONQUERENC 10 5 3 1 1 25 18

8.- CH ST JORDI DESVALLS 9 6 3 0 3 25 23

9.- CH LLORET 5 5 1 2 2 24 31

10.- CP RODA 4 6 1 1 4 26 23

11.- HP TONA 4 7 1 1 5 26 48

12.- FD CASSANENC 3 7 1 0 6 22 40

13.- HC RIPOLL 0 5 0 0 5 8 39

14.- CP SANT CELONI 0 6 0 0 6 9 49

P42 ES ESPORTS Dijous, 31 d’octubre de 2019


Resten per endavant com a mínim quatre proves en-cara de la Copa Catalana de Marxes Tècniques i de Regu-laritat, ara que comença el mes de novembre. Diversos equips del Ripollès hi partici-pen d’aquesta competició. El 10 de novembre se celebrarà la 42a Marxa de Regularitat de les Terres de Lleida. El cap de setmana següent tindrà lloc la 65a Caminada de Regularitat per Muntanya (a Badalona), mentre que el diumenge 24 seguirà la competició la 56a Marxa d’Orientació i Regula-ritat El Cuc (de la UE Corne-llà). L’1 de desembre es durà a terme la marxa del Club Ex-cursionista Reddis, suspesa el

Quatre proves per endavant de la Copa Catalana de Marxes Tècniques i Regularitat

Descans aquest cap de setmana a la Territorial

Partit el dia 4de desembre


Entre el primer classificat de la Nacional Catalana i el ter-cer, l’EFS Ripoll, hi ha menys d’un partit de diferència. De fet, la primera posició podria ser propietat dels ripollesos, si el darrer cap de setmana no haguessin perdut a casa contra el Padre Damian, actual líder de la taula (15 punts). Dani Abellán, capità de l’EFS Ripoll, creu que estaven en una «bona dinàmi-ca» abans del partit. «No haví-em perdut cap matx encara», recordava el jugador ripollès, que també té clar que a ell i als seus companys ens «falta molt per millorar». Especialment, en un aspecte: «hem de sortir als partits amb molta inten-sitat». La Nacional Catalana és una competició en la qual no es troba «cap rival fàcil».La pròxima oportunitat de l’equip de la capital del Ripollès per demostrar que el matx per-dut dissabte passat a l’Avella-neda contra el Padre Damian (2 a 5) va ser només un petit error serà el cap de setmana del 9 i

10 de novembre, a la pista del Sansur. Això significa que ni el dissabte ni diumenge que ve hi ha partit, ja que la Federació ha establert per calendari una jornada de descans, coincidint amb Tot Sants. Dissabte passat, per primer cop pràcticament aquesta tempo-rada, a l’EFS Ripoll li va tocar jugar a remolc i «no és fàcil», recordava Abellán. Després de 10 minuts on els ripollesos van competir degudament contra

el Padre Damian, van encaixar el primer de la tarda i, al cap de poc, el segon. «Hem abaixat el cap i ja no hem sigut nos-altres», reconeixia el capità. Els locals van reduir distànci-es fins a l’1 a 3 i el 2 a 4 i, amb porter jugador, van atacar ge-nerant molt perill, però sense poder perforar la porteria rival. El Padre Damian va aprofitar una pèrdua per marcar el cin-què i definitiu gol per als seus interessos.


Tot i que en un primer mo-ment estava previst que el partit pendent entre la UE Campdevànol i el Santa Pau (grup 17 de Tercera Catalana de futbol) es jugués aquest divendres, aprofitant la festi-vitat de Tot Sants, finalment aquest matx es disputarà més endavant. Serà el 4 de desembre, a dos quarts de 9 del vespre, tal com ha confir-mat el club. Cal recordar que, en ser un partit corresponent a la primera volta de la lliga, s’ha de jugar abans d’acabar la primera part de la compe-tició. El partit pendent del CF Ripoll al camp del Castellfo-llit es disputarà finalment el 6 de desembre, tal com mar-ca el calendari de la Federa-ció Catalana de Futbol.

ABRIL CHINCHILLA

TONI MONRÓS

La primera derrota i pèrdua del lideratge

L’EFS Ripoll és tercer, a dos punts del Padre Damian


Un cop passades sis jorna-des de lliga, l’Escola Futbol Sala Ripoll B Sant Pau de Segúries ocupa un lloc a lloc a la meitat de la taula. Juntament amb el Santa Susanna Futsal Club, és un dels equips que ha re-but menys gols de tota la competició, amb 12 dianes encaixades en cinc partits. Això, però, no li ha servit per estar fins ara a la part alta del grup B de Prime-ra Territorial. Per davant,

del Santa Susanna, Cadaqu-és i Vilobí encapçalen el grup d’equips. Precisament, aquest últim conjunt va ser l’últim botxí a la lliga de l’EFS Ripoll B Sant Pau de Segúries, a qui van golejar a la seva pista per 6 a 1. Sense opcions, doncs, de sumar lluny del Ripollès una jornada més. De cara al prò-xim partit, caldrà esperar fins el cap de setmana del 9 i 10 de novembre, ja que per Tot Sants, la Federació Catalana de Futbol Sala va decidir no pro-gramar cap partit i donar festa als equips.

L’últim partit de l’EFS Ripoll a casa contra el Padre Damian (2 a 5)

Participants de la Copa Catalana en la prova celebrada a Ripoll

20 d’octubre. Actualment, els santjoanins Arnald Grabulosa i Guifré Miquel (UE Sant Joan) són els millors classificats amb 355 punts acumulats, per da-vant de Miquel Cinca (CE Ri-poll), amb 335 punts. Meritxell

Clotet i Manel Galante (del CCE Avinyó) lideren la classificació amb 400 punts. Joan Munta-das, Ponç Miquel i Pere Salga-do, del Ripollès, també partici-pen de les diferents proves de la competició de la FEEC.

Competicions el 9 i 10 de novembre

CAMPRODON | REDACCIÓ

Amb l’arribada del mes de no-vembre, els equips de la sec-ció de bàsquet de la FEC Vall del Ter iniciaran ja les diverses competicions on estan inscrits. Per això, els equips continuen entrenant a les ordres dels tèc-nics, per afrontar el debut en partit el cap de setmana del 9 i 10 de novembre, demostrant els conceptes apresos.

FEC VALL DEL TER

FUTBOL SALA Lliga Nacional | Jornada 6

FUNDACIÓ BETÀNIA PATMOS - MONTSANT SALA 5 2 - 1

F.S. UNIÓN LLAGOSTENSE “A” - OLÍMPIC ARGENTONA 1 - 2

EFS RIPOLL A SERVYCAT - PADRE DAMIÁN GUINOTPRUNERA “A” 2 - 5

C.F.S TRINITAT NOVA - ACE SANSUR 5 - 3

F.S. GELIDA INDUSTRIAL - CLUB ATHLETIC AGUILAR DE SEGARRA 3 - 3

TELIC GROUP BIGUES I RIELLS - ALBELDA FUTSAL 5 - 0

F.S.PRAT BAR LA TERRAZA ALCALÁ - TEIÀ FUTBOL CINC “A” 3 - 5

Classificació

Equip PJ PG PE PP GF GC PT

1.- PADRE DAMIÁN 6 5 0 1 36 20 15

2.- FUNDACIÓ BETÀNIA PATMOS 6 5 0 1 21 14 15

3.- EFS RIPOLL A SERVYCAT 6 4 1 1 21 15 13

4.- C.F.S TRINITAT NOVA 5 4 0 1 34 21 12

5.- ACE SANSUR 5 3 1 1 23 8 10

6.- TEIÀ FUTBOL CINC “A” 6 3 0 3 25 25 9

7.- OLÍMPIC ARGENTONA 5 2 2 1 16 15 8

8.- TELIC GROUP BIGUES I RIELLS 5 2 1 2 16 16 7

9.- F.S. UNIÓN LLAGOSTENSE “A” 6 2 0 4 19 25 6

10.- F.S.PRAT 4 1 1 2 14 16 4

11.- CA AGUILAR DE SEGARRA 5 1 1 3 11 19 4

12.- MONTSANT SALA 5 6 1 1 4 17 26 4

13.- ALBELDA FUTSAL 5 0 1 4 10 21 1

14.- F.S. GELIDA INDUSTRIAL 6 0 1 5 9 31 1

FUTBOL SALA Primera Territorial | Grup B | Jornada 6

CLUB VILOBÍ FUTBOL SALA - EFS RIPOLL B ST. PAU DE SEGÚRIES 6 - 1

C.F.S. CADAQUÉS - FUTSAL MONTGRÍ 6 - 2

FS HOSTALRIQUENC B - MESTRE D’AIXA U.A. TOSSA 3 - 7

FS HOSTALRIQUENC - CEFS BEGUR 4 - 3

SANTA SUSANNA FUTSAL CLUB - AE CENTELLES B 10 - 3

SANTA SUSANNA FUTSAL CLUB B - CLUB ESPORTIU GUÍXOLS FUTSAL 1 - 2

Classificació

Equip PJ PG PE PP GF GC PT

1.- C.F.S. CADAQUÉS 6 6 0 0 41 18 18

2.- CLUB VILOBÍ FUTBOL SALA 6 5 1 0 42 17 16

3.- SANTA SUSANNA FUTSAL CLUB 5 4 0 1 32 12 12

4.- FS HOSTALRIQUENC 5 4 0 1 29 19 12

5.- CLUB ESPORTIU GUÍXOLS FUTSAL 6 3 0 3 18 27 9

6.- MESTRE D’AIXA U.A. TOSSA 6 2 2 2 26 28 8

7.- EFS RIPOLL B ST. PAU DE SEGÚRIES 5 2 1 2 17 12 7

8.- CEFS BEGUR 5 2 0 3 13 15 6

9.- AE CENTELLES B 5 1 0 4 14 38 3

10.- FS HOSTALRIQUENC B 5 1 0 4 7 18 3

11.- FUTSAL MONTGRÍ 5 0 2 3 11 18 2

12.- C.F. FAMULUS TEAM PALAMÓS 4 0 2 2 9 21 2

13.- SANTA SUSANNA FUTSAL CLUB B 5 0 0 5 8 24 0

P43ESESPORTS

L’1 de novembre, inscripcions obertes

RIBES DE FRESER | REDACCIÓ

El Trail Vall de Ribes ha con-firmat que aquest divendres, 1 de novembre, s’obren les ins-cripcions per a les seves cur-ses que arribaran el 18 i el 19 d’abril del 2020. Per tant, tots aquells corredors i corredo-res que ja estiguin preparant el calendari de l’any vinent ja poden reservar-se aquests dies per gaudir d’una de les múltiples opcions que l’es-deveniment presenta. 5 re-correguts i 8 opcions de cur-sa en total, en dos dies, amb seu a Ribes de Freser. Per una banda, es pot fer el Gran Trail de 77 km en dos dies, també el Half Trail, de 48 km en dos dies, la Marató de 43 km, el Trail de 34, el de 25 o el de 10, i també es pot optar per rea-litzar una caminada. Opcions per a tots els gustos i nivells. A cadascuna d’aquestes proves qui vulgui s’hi pot inscriure a www.trailvallderibes.com. Des d’aquest divendres, ja es pot preparar un bon pla de running al Ripollès.



RIPOLL | XEVI PUJOL

Aquest dijous, la ripollesa Da-lia Santiago prendrà part del campionat Europeu de Para-Taekwondo a Bari (Itàlia). Ac-tualment, l’alumna de l’esco-la Lee Young de Ripoll, de 21 anys, és la número 16 del món en la seva categoria, el K44 de +58 kg. L’objectiu en aquest europeu és millorar posicions en el rànquing mundial -ella s’ha marcat l’objectiu d’arribar al número 12- però sobretot, veure els errors per poder-los millorar. Tot això amb el pre-olímpic entre cella i cella. San-tiago sap que per rànquing, no podrà accedir a les olimpíades de Tòquio 2020, on el para-taekwondo hi debuta. Per tant, la seva única opció és obtenir la medalla d’or al preolímpic, que es disputarà a finals de març del 2020. Per això, aquest campionat europeu és un en-trenament per a la cita que

ja s’acosta. «Anem a què ens corregeixin els deures», diu Juan Antonio Santiago, pare i entrenador de la Dalia. «Vull posar en pràctica tot el que he millorat als entrenaments. Hi vaig a guanyar, és la meva mentalitat, però també a veu-re quins errors faig, per no repetir-los al preolímpic», explica ella. Es tracta d’un eu-ropeu, però és open, és a dir, que s’hi trobarà rivals dels Es-tats Units, Corea o el Japó.

SANTIAGO, UNA PIONERALa Dalia va ser la primera es-panyola, juntament amb Aida Esteve, en participar en un Mundial en la seva categoria, a Turquia, l’any 2017, i se’n sent «molt orgullosa». Per complir aquesta fita, va haver de pas-sar per un període «amb molt esforç i molt entrenament». Ella, des dels 3 anys, ha practi-cat taekwondo. Ara, compagi-na els estudis d’administració i

finances, una feina i els entre-naments. Entrena una o dues hores al dia, i quan pot, alguna estona més. Una setmana al mes també es desplaça a Múr-cia, al Centre d’Alt Rendiment. «Em poso uns horaris per poder-ho compaginar tot», comenta. Valora molt l’ajuda que rep dels companys de l’es-cola ripollesa, de qui diu que l’ajuden molt. Ells l’animen di-ent-li, que «ens has de portar la nostra medalla!». Per al seu pare, que també és el seu entrenador, és «un orgull que els meus fills vulguin formar part del que ha estat tota la meva vida, perquè porto 40 anys dedicant-me al taekwondo». Taekwondista i entrenador afirmen que no te-nen res a perdre, però sí molt a guanyar. El somni olímpic està molt present en cada entrena-ment i competició. Tòquio està entre cella i cella i és l’objectiu a perseguir.

XEVI PUJOL

Dalia Santiago viatja a l’europeu amb les olimpíades entre cella i cella

BOI

LLANARS | X.P.

El passeig de Mn Lluís de Lla-nars va ser l’escenari d’una nova edició de les curses in-fantils del Campionat de Tar-dor, organitzat pel Consell Esportiu del Ripollès. Aques-tes trobades apleguen als menuts en diferents poblaci-ons del Ripollès amb l’objec-tiu de fomentar entre ells els bons hàbits de salut centrats en l’activitat física. Els tècnics del Consell supervisen l’escal-fament, les curses i també que els nens puguin gaudir d’un avituallament posterior.A Llanars, com en totes les proves, els nens i nenes hi van córrer separats per edats, en uns recorreguts que van dels 300 metres per als més petits, a un quilòmetre i mig per als més grans. En total, cinc cate-gories per als nascuts des del 2006 i 2007 fins al 2014 i 2015.

Abans de Llanars, el campio-nat va passar per Planoles, que va acollir la primera prova. La següent serà el 17 de novem-bre a Ripoll, coincidint amb la mitja marató de la capital de la comarca. Al desembre,

Dalia Santiago, abans de marxar a Bari

Llanars acull la segona prova de les Curses Infantils de Tardor

dues proves a Sant Joan de les Abadesses i Campdevànol tancaran el calendari. Al final del campionat, la suma de les puntuacions a totes les proves determinarà els guanyadors en cada cas. Per participar en

les proves se sumen 30 punts, i si es queda en primera posició, 10 més. 9 en el cas del segon, i així successivament. A Lla-nars, cares de cansament des-prés de les curses, però també molts somriures.

P44 GS GUIA DE SERVEIS Dijous, 31 d’octubre de 2019

BORSA DE TREBALLclub de la feina uier NECESSITEM COBRIR URGENTMENT

REF. 041/19 AGENT PROFESSIONAL ASSEGURANCES Formació universitària o comercial. Iniciativa emprenedora. Capacitat de comunicació i organització. Aptitud per establir relacions comercials. Interès per la gestió d’un negoci. Experiència o disposició a treballar per objectius. Ambició de desenvolupament econòmic i professional.REF. 045/019 TÈCNIC MANTENIMENT ROBÒTIC Experiència contrastada de 3-5 anys en manteniment de robots automatitzats. Formació mínima de CFGS en manteniment electromecànic d’automatizació. Disponibilitat per treballar relleus alternativament: matí/tarda. Imprescindible residencia en la Comarca o proximitat. Coneixements: electricitat de control, manteniment mecànic i elèctric del robots (ABB), mecànica general, neumàtica, hidràulica, electrònica i programació PLC’s, Kuka, Fanuc, Lectura i interpretació de diagrames i plànols pneumàtics. Tasques: Manteniment dels robots de les cèl·lules automatitzades. Fer diagnòstics de les errades dels robots. Trobar i implementar idees per millorar l’efi ciència dels robots. Manteniment preventiu, correctiu i predictiu dels robots. Formació d’altres operaris de manteniment. Lloc de treball: Campdevànol.REF. 046/019 TÈCNIC/A Marca líder per professionals del sector porcí tant en continguts tècnics, xarxa social, formació i botiga online busca incorporar responsable pel departament COMERCIAL I MARKETING per la línia de negoci de la

Requisits professionals manteniment: Experiència manteniment industrial. Interpretació de plànols. Coneixements de xarxes. Coneixements de robòtica i PLC’s. Esquemes elèctrics. Coneixements de torns. Coneixements d’hidràulica i pneumàtica. Soldadura. Requisits personals de la persona: Organitzada, metòdica i dinàmica. Disponibilitat horària per treballar en sistema de relleus rotatius. Orientada a resultats i a la qualitat. Molta iniciativa. Acostumada a treballar sota pressió.REF. 006/19 TÈCNIC MUNTATGE Muntatge equipaments d’aire fred i aire calent. Manteniment industrial en general. Localitat: ripoll.REF. 018/19 TÈCNIC DE MANTENIMENT Lloc a ocupar: Tècnic de manteniment de mecànica i electricitat. FP1 Grau mig en electricitat, mecànica o formació industrial. Experiència valorable. Població de treball Ripoll. Horari de matí o tarda 40 hores setmanals. Contracte temporal amb possibilitat de fi x. Experiència valorable. Carnet de conduir: B i vehicle propi.REF. 027/19 CUIDADOR/A GENT GRANFP sociosanitari o auxiliar d’infermeria. Contracte obra i servei per suplències. Sou segons conveni. Lloc de treball: Montesquiu.REF. 029/19 MECÀNIC Mecànic + Electrònica. Jornada Completa. Horari: 9 - 13 h i 15 - 19 h. Lloc de treball: Sant Joan de les Abadesses.REF. 030/19 OPERARI FUSTERIA Es valora experiència en el sector de la fusteria. Jornada completa. Lloc de treball: Sant Joan de les Abadesses.

Per més informació trucar al club de la feina UiER. Tel. 972 70 31 11

REF. 003/2019 OPERARI CENTRE DE MECANITZATS Preparació i galgatge del centres de mecanitzat per tal de realitzar la producció d’acord amb les dades donades. Supervisar les operacions de mecanitzat. Control de la qualitat de les peces fabricades. Manteniment de primer nivell dels centres de mecanitzat. Es requereix acreditar experiència en centres de mecanitzat, preferiblement formació en Grau Mig o superior en mecatrònica o mecanització. Disponibilitat horària.REF. 005/2019 OPERARI MANTENIMENT INDUSTRIAL Empresa industrial amb varies plantes a la comarca del Ripollès precisa la incorporació d’Operaris de Manteniment (mecànic i elèctric), amb demostrada experiència en el manteniment de maquinaria industrial i en especial en premses d’estampació i/o equips de forja. Les funcions principals que hauran de realitzar són les següents: Complir amb els plans de manteniment, tant preventiu com predictiu. Manteniment correctiu, donar resposta a les avaries imprevistes. Control de recanvis. Anàlisis d’avaries i propostes de millora. El perfi l, tan professional com personal que requereix el lloc és:

venda online. Funcions: Dissenyar i dirigir plans comercials a curt, mig i llarg termini per tal d’accedir als mercats objectiu en les millors condicions de rendibilitat i competitivitat; Seguint les directrius de la Direcció General, gestionar i executar tant les ventes a grans comptes com les ventes online, també supervisar i mantenir el catàleg de productes, coordinat amb els diferents departaments. Requeriments: Formació Universitària (preferiblement Enginyer tècnic agrícola, Enginyer agrònom o veterinari); No es requereix experiència però es valorarà experiència en el sector ramader o carni. Anglès (es valoraran altres idiomes). Disponibilitat per viatjar. Residència al Ripollès, Osona o Garrotxa S’ofereix: Incorporació a la plantilla de l’empresa; Desenvolupar una carrera professional en una empresa amb 20 anys d’experiència en el món online en continu procés d’innovació i creixement; Salari brut anual en funció de les competències aportades.REF. 047/019 TÈCNIC/A QUALITAT Experiència. Formació mínima enguinyeria tècnica òptima haver treballat previament en un lloc similar. Habilitats capacitat d’anàlisi i deducció. Autoritat responsable qualitat producte. Competències habilitats d’assertivitat i comunicació. ependència tècnica . Responsabilitats/ funcions. Respectar i complir les normes de seguretat. Anglès. Coneixements en aparells de mesura. Coneixements dels procediments de treball. Gestiona la qualitat dels projectes de clients assignats. Interlocució amb el client per tots els temes relacionats

amb la qualitat. Coneixements de la norma IATF. Coneixements en AMFE,SPC i MSA. El lloc de treball sempre té d’estar net i ordenat. Lloc de treball: Ribes de Freser.REF. 048/019 CAMBRER/A Experiència. Disponibilitat caps de setmana i festius. Lloc de treball: Sant Joan de les Abadesses.REF. 052/019 OPERARI MAGATZEMCarrega i descarrega de camions. Ordenar magatzem. Preparació de comandes. Experiència. Lloc de treball: Ripoll.REF. 053/019 TÈCNIC COMERCIALSector construcció i decoració. Enginyer tècnic. Imprescindible coneixements o experiència en el sector. Coneixements de venta. Lloc de treball: Manlleu – Ripoll.REF 054/019 ADMINISTRATIVA CFGM o CFGS en Administració i fi nances. Coneixements en comptabilitat. Domini de la informàtica. Sector arquitectura. Contracte indefi nit. Lloc de treball: Sant Joan Abadesses.REF. 055/019 OPERARIA Operaria de planta. Torn de tarda. Es valora experiència en sector industria. Lloc de treball: Ribes de Freser.REF. 057/019 TRANSPORTISTA Carnet C1. Carnet de carretons elevadors. Lloc de treball: Ribes de Freser.REF. 058/019 CAMBRER/A / RECEPCIONISTA Experiència. Es valora la capacitat d’atenció al client i experiència en recepció hotelera. Lloc de treball: Ripoll.

Agència de col·locació autoritzada 9900000223

RIPOLLÈSLÍDERS

10ANYS

Presenta les teves candidatureswww.ripollesliders.cat

2009 2019

P45GSGUIA DE SERVEISDijous, 31 d’octubre de 2019

SERVEIS

GUIA MÈDICA

972 70 21 [email protected]ònia Santa Maria

Ctra. C-17 km 91,517500 Ripoll

ANUNCIA’TA LA GUIA DE MEDICINA

tel.972 70 21 12e-mail: [email protected]

tel.972 70 21 12e-mail: [email protected]

972 70 21 [email protected]

Joan Ortiz ÁvilaCORREDOR D’ASSEGURANCESDGPFA F-172GCCol·legiat núm. 72866

C. Berenguer, 11, baixos · 17500 RIPOLLTel.972 70 02 [email protected]

Clínica DentalDr. F. LLAGOSTERA

IMPLANTSORTODÒNCIA

PRÒTESIS

Tel. 972 70 33 91C. Progrés, 41 · 17500 Ripoll

DR. JOAN TELLOFTALMÒLEG

VISITES:dimarts a les 11 h

dissabtes a les 10:30 h

Carrer Forn, 2 RIPOLL

☎ 972 70 38 50(només dies visita)

☎ 93 886 17 70VIC

Passeig Sant Joan, 9 · 17500 RipollTel. 972 70 01 01 · a/e: [email protected]

as

se

ss

oria

Construccions Jordi MonturiolMés de 25 anys dʼexperiència

SerralleriaLampisteriaTancaments dʼalumini i PVCFusteria

ReformesEstufes - XemeneiesManteniments

T. 649 41 77 [email protected] Camprodon (Girona)

Disposem de vehicle de cortesia

Reparació de tot tipus de vehicles i substitució de vidresRestauració de vehicles i motos clàssiquesTreballem amb totes les companyies d’assegurances

c/ Santiago Rusiñol, nau 1.3 - Ripoll628 344 445 - 972 663 566 - [email protected]

Planxa i pintura

P46 GG GUIA GASTRONÒMICA

AQUESTA SETMANA RECOMANEM...


ANUNCIA’T A L’ESPAI GASTRONÒMICD’EL RIPOLLÈS

la guia gastronòmica més gustosa

tel. 972 70 21 12

MENÚ DIARI 13€MENÚ CAP DE SETMANA I FESTIUS 22€ Cafè inclòs

Tots els menús inclouen postres, pa i beguda.PAELLA MIXTA INCLOSA ALS MENÚS CADA DIA

Tel. 93 852 90 80 ∙ St. Quirze de Besora

∙ Servei de carta ∙ Especialitats de carn a la llosa∙ Ampli aparcament davant del restaurant∙ Tancat dilluns i dimarts per festa setmanal

DE DIMECRES A DIUMENGE, ESMORZAR DE FORQUILLA I DINARS

Vine!

Snack Monestir

Plaça Gran, 4. Ripoll.Diumenge tancat

• Esmorzars de forquilla

• Entrepans freds i calents

i les tapes casolanes de la Maria!

Nova

direcció!

i les tapes casolanes de la Maria!

Gaudeixde la nostraterrassa!

PanelletsRIPOLLÈS | REDACCIÓ

Recepta obligada, avui farem panellets!

El massapàEn un bol posem l’ametlla, el sucre i la ratlladura de la pell d’una llimona. Remenem en sec. Li afegim dos ous, un a un, barrejant-ho bé. Ho amassem fi ns a obtenir una textura de plastilina. Fem una bola, la ta-pem amb fi lm i deixem la mas-sa unes 12 hores a la nevera.

Els panelletsAra podem fer les varietats al gust. Primer partim la bola de massapà amb tantes parts com varietats vulguem fer. Fem un xurro (cilindre allar-

• 500 gr d’ametlla crua mòlta• 500 gr de sucre• 2 ous• Mantega• Clara d’ou• Pinyons• Ametlla• Xocolata• Coco• Pell ratllada de llimona• Pell ratllada de taronja• Suc de llimona• Suc de taronja• Cirera confi tada• Canyella

INGREDIENTS

gat) de cada porció i anem ta-llant petites porcions per fer les boletes.Per fer els panellets de pi-nyons, passarem les boletes per clara batuda i després per un plat amb pinyons. Els pa-nellets d’ametlles es fan de la mateixa manera.Per fer panellets de coco, afe-gim a la massa coco ratllat i fi ns i tot xocolata en pols. Fem les boles i les arrebossem amb sucre o coco pel damunt.Per als panellets de canyella, arrebossem les boletes amb sucre, que haurem amassat amb força canyella en pols.Per als panellets de taronja, barregem la massa amb el suc d’una taronja i la seva pell rat-llada molt fi na. Fem boletes i

llets amb ou sencer batut i els coem per tandes, posant-los en una safata coberta amb pa-per de forn.Posem la safata al forn pre-escalfat i coem els panellets a 225-250 graus de 8 a 10 mi-nuts. Les coccions varien: uns 10 minuts a 240 graus pels de

les ensucrem. Podem deco-rar-los amb trossos petits de fruita confi tada.Per fer els panellets de llimo-na, afegim el suc d’una llimo-na i la seva pell ratllada molt fi na a la massa, els fem igual que els de taronja.Finalment, pintem els pane-

pinyons i uns 8 minuts per la resta, tot i que pot variar se-gons el model de forn.Hem de treure els panellets quan encara semblen tous de dins perquè la temperatura que han agafat els continua coent.Deixem refredar i bon profi t!

P47GGGUIA GASTRONÒMICAAQUESTA SETMANA RECOMANEM...




tel. 972 70 21 12



tel. 972 70 21 12

Al costat del camp de futbolCtra. de Barcelona, 43 . Ripoll972 701 429 . 626 579 951

ENTREPANS FREDS I CALENTSBILLARS DE CARAMBOLESTENIM TERRASSAOBRIM CADA DIA

Els Billars N O U

Obert de 6 a 10 de la nit

R E S T A U R A N T

Ctra. C-17, km 93. RipollTel. 972 71 51 60

Entre el Lidl i la benzinera

VINE A CELEBRAR

LA CASTANYADA

amb nosaltres!

REST

AURA

NT

DE

TAPE

S

C. Sant Pere, 15 · RipollTel. 972 70 33 80

Obrim de dilluns adiumenge a les 18hTapes per emportar

50anys!

• MENÚ DEL DIA• MENÚ TREBALLADOR 8€• Esmorzars de forquilla • Tapes casolanes• Plats combinats• Entrepans freds i calents

Tel. 972 721 229C/ Pere Rovira, 3. Sant Joan de les Abadesses

Comença el diaentre muntanyes

amb un bon esmorzar!

Fesla tevareserva!

Carnsa labrasaNov

et

at!

LC LA CONTRA

RIPOLL | FRANCESC RUBIÓ

Aquest jove ripollès ha entrat en el món literari amb una novel·la protago-nitzada per un personatge afectat per la impotència erèctil. Aquesta situació el fa viure diferents experiències que el porten a plantejar-se la seva vida amb nous aspectes i valors personals.

• La impotència masculina és el fi l argumental del llibre...Els problemes erèctils m’han inspirat per fer una novel·la a l’entorn d’un personatge que està confós davant aquesta situació, perquè era un in-convenient que no s’esperava. La im-potència sexual ,de fet, és una situació que no és massa present a la literatura • Però a vostè l’ha inspirat per fer tota una novel·la...Jo crec que és un tema que pot cridar l’atenció perquè és una manera d’en-trar amb força al mercat literari. És un problema tabú, que el presento amb una portada que crida l’atenció. Crec que puc despertar l’interès de molta gent a llegir-la.• Com estructura el relat?No va ser fàcil. Jo tenia el procés en-trebancat, però em vaig decidir a es-criure i a posar els personatges que tenia al cap. Després li vaig donar la forma que pensava que era la més adequada com a relat. La novel·la té 19 capítols i a cada un el protagonista coneix a una noia diferent. Cada una les relacions que té van marcades per la seva impotència sexual.• Hi busca algun missatge en el seu llibre?

Bernat Roig (28)Novel·lista, autor de ‘Como casi fornicar’

F.R.

La disfunció erèctil inspira la primera novel·la de Bernat Roig

‘Como casi fornicar’ ha sortit al carrer fa un mes i està previst traduir-se a l’anglès

F.R.

No crec que hi hagi una fi nalitat clara en què vulgui transmetre cap tipus de solució. M’agradaria que cadascú ob-tingués les seves conclusions. Però, en general, el que es pot deduir és que no cal rendir-se davant la situació, cal creure que hi haurà solució. I un altre aspecte també , molt important és el de l’acceptació. Aquesta també és una manera de madurar.• La publicació, en aquesta primera edició, és només en castellà?Sí, de fet el manuscrit original el tinc en anglès però vaig decidir traduir-lo al castellà jo mateix i publicar-lo en aquesta llengua... Hi ha possibilitats de publicar-la en anglès, ho estic parlant amb l’editorial i no descarto publi-car-la en català. Potser no serà aquest

nar. Llavors, vaig anar a Londres du-rant un any i mig, però no hi acabava d’estar còmode. Un cop torno a casa, on hi vaig estar un any, decideixo anar a Edimburg, on encara hi sóc després de dos anys i vuit mesos. Allà hi estic molt bé.• A què es dedica professionalment?A banda d’escriure, estic treballant en una companyia que ofereix tours de visites gratuïtes per Edimburg. No sóc guia, treballo amb els nostres partners, la meva funció és visitar hostals i ho-tels per explicar-los els nostres tours i els convido a participar de l’activitat que fem. També faig promoció de les visites directament amb els turistes del carrer.• El seu futur l’encara com a escrip-tor?Sí, ho tinc molt clar. A part de les feines que hagi de fer de moment, em vull dedicar a escriure. De fet, ja estic en la meva segona novel·la, que ja està molt avançada i després ja tinc molt enfocada la tercera, i ja estic pensant sobre la quarta i la cinquena... Tinc moltes idees i sé que vull seguir viat-jant, però el que tinc molt clar és que em vull dedicar a escriure.• Li han arribat les primeres crí-tiques o reaccions de ‘Como casi fornicar’?Les primeres referències han estat de la família i amics, que em donen l’en-horabona. Molts ja s’han comprat el llibre... Però tot just fa un mes que s’ha publicat i és molt d’hora per fer valo-racions. De fet, amb l’editorial enca-ra treballem per veure com el podem promocionar.

Bernat Roig presenta la seva primera novel·la

Bernat Roig és un ripollès que ha fet la seva primera immersió en el món literari com a novel·lista i explica que «de moment estic molt satisfet perquè he aconseguit arribar al primer graó d’una escala molt alta i que, poc a poc, vull anar pujant». En Bernat va fer els seus estudis a Ripoll, als Salesi-ans i va continuar a l’Institut Abat Oliba. Es confessa un apassionat de la història i explica que, per consells del seu entorn, va estudiar crimi-nologia. «Va ser una decisió que no havia d’haver pres, vaig acabar la carrera però no em va portar cap valor dels que jo volia, no m’apas-siona tant com escriure», diu.

Roig està treballant en una segona novel·la i ja té els argu-ments per basar les pròximes publicacions

any ni el que ve, però tard o d’hora ho farem. • A on es pot trobar el seu llibre?Bàsicament per internet, Amazon o també a l’Fnac, Corte Inglés... També a algunes llibreries com La Casa del Li-bro, per exemple.• Ha fet la presentació?Per falta de disponibilitat de temps encara no ho he pogut fer aquí, potser més endavant. Probablement el pre-sentaré a Edimburg, allà on resideixo. • Un ripollès a Escòcia...Sí, abans jo ja vaig anar a viure a l’es-tranger fa 6 anys per un intercanvi d’estudis a Vilnius, a Lituània. A par-tir d’allà em va canviar la vida, vaig conèixer molta gent i em vaig sentir molt bé amb l’anglès i ja no volia tor-

Corisa Media GrupPremi Nacional de Comunicació de Proximitat 2018

90.6 FM

el Ripollès

XEVI PUJOL la Carta Europea de Turisme Sostenible · Dijous, 31 d’octubre de 2019 Aquest dilluns...

Documents

Transcript of XEVI PUJOL la Carta Europea de Turisme Sostenible · Dijous, 31 d’octubre de 2019 Aquest dilluns...