L’IMPERI ANTIC D’EGIPTE 2700-2200 a.C

FAIDELLA GUINEA XAVIER

EGIPTE

• Egipte es troba situat en l‟extrem d‟Africà i Àsia (península del Sinaí). Comparteix frontera amb Sudan al sud, Líbia a l‟oest i al nord‟est amb Israel, al nord topa amb el mar mediterrani i al sud‟est amb el mar vermell (mar Rojo).

• La seva major superfície es troba constituïda pel desert del Sàhara de 9.065.000 km ². A més a més el riu Nil creua el desert de nord a sud, amb una morfologia d‟un estret vall i un gran delta en la desembocadura.

Fig.1 Mapa actual d’Egipte

EGIPTE EN L‟IMPERI ANTIC• Durant aquest període Egipte

va tenir tot un seguit de dinasties: Dinastia III, IV, V i VI.

• Els moments clau d‟aquest període es troben en la dinastia III i IV.

• pel trasllat de la capital a Memfis i la formació d‟un estat des dels fonaments .

• la consolidació d‟espais religiosos en el món dels vius i en el món de la mort .

• l‟expansió militar cap a zones pròximes als recursos principals.

Fig.2 mapa d’egipte en l’imperi antic i mitja

L‟ESPAI GEOGRÀFIC

Fig.3 mapa d’Egipte en l’imperi antic Fig.4 mapa d’Egipte de recursos

Si ens fixem en el mapa de la figura 4, podem observar el recursos del territori . Des de l‟aigua, natró, or, coure, diorita, pòrfid, granit, alabastre, ,...

Si ens fixem en el mapa de la figura 3, es un mapa polític on estaven els assentaments i les ciutats importants.

L‟ESPAI GEOGRÀFIC

• El riu Nil de uns 3.254.555 km ².

• Es el primer espai físic ocupat.

• Els motius principal es l‟aigua dolça font de vida per diferents especies i l'ús de l‟aigua en l‟agricultura.

• Va propiciar la creació dels assentiments.

Fig.5. Hapy (Ḥˁpī) o Iteru(itrw) “Nil” en jeroglífic

Fig.6 dibuix del riu Nil

L‟ESPAI D‟ASSENTAMENT

Fig.7 reconstrucció de la ciutat de Memfis. al fons.

L‟ESPAI D‟ASSENTAMENT• La ciutat cobraria gran rellevància com un sistema d‟organització

política, econòmica, cultural,i religiosa. Memfis ciutat capital d‟Egipte, Conté quatre espais diferents: el palau, la ciutat, el temple de Ptah i l‟agricultura en el riu . Un model d'estructuració de cada ciutat d‟Egipte , com Abidos, Coptos,...

• Un dels espais més importants considerats pels habitants era la zona agrícola a la vora del riu Nil, que permetia una excedència d‟aliment per alimentar la població durant de més d‟un any. El seu sistema de regadiu era un dels més moderns amb una morfologia de canalitzacions controlant el seu nivell arran de portes que feien la funció de vàlvules.

• El segon espai de rellevància era el palau del faraó lligat en aquest període com la figura de màxima popularitat en la creença de un governant lligat amb els deus.

• Tercera es el temple de ptah, “déu creador, gran constructor” . Cada ciutat tenia el seu déu ( com avui dia amb el sant de la ciutat), però sempre vinculat a la funció de la ciutat dintre del regne. Per exemple Memfis com a capital tenia que tindre el temple de la creació,... Mentre que Luxor tenia el temple de Toth (déu de la escripturà) per la referència a l‟escola dels escribes,...

L‟ESPAI DE LA MORT

• La necròpolis en una primera instància van néixer, com un zona d‟enterrament exclusivament fora de les ciutats.

• també tindrien que estar localitzades en l‟extrem occidental del riu en l‟oest, per la simbologia que l‟oest esta el món de la mort per on s‟amaga el sol i a l‟est les ciutat el món de la vida on surt el sol.

Fig.8 mapa d’Egipte en l’imperi antic

L‟ESPAI DE LA MORT• Més endavant però es van

adornar d'elements religiosos com per exemple el temples característics com el de Sokar(déu de la duat, es a dir de l‟ inframón) i el temple d‟Anubis(déu que realitza la guia de l„ anima cap a la duat davant d‟ ossíris).

• Al ser una classe jerarquitzada, repercutia en els enterraments. Per exemple en la necròpolis de Saqqara de la ciutat de Memfis trobem la construcció de mastabes de la dinastia III i en la necròpolis de Guiza tenim la piràmide del faraó Keops de la dinastia IV.

Fig.9 piràmide de Dyeserdinastia III

Fig.10 piràmides de Guizadinastia IV i V.

L‟ESPAI DE LA MORT• La mort estava present en tot

moment. Va ser una de les civilitzacions que s‟enterraven a tots els ciutadans d‟Egipte independentment de la seva condició.

• Així tothom tenia les mateixes possibilitats d‟arribar al més enllà.

• Les tombes es poden dividir en tres categories la classe d‟elit, la classe mitjana i la classe pobra. Ho feien a traves de la momificació que durava 70 dies. Només canviava en el tipus de material, els elements funeraris i forma de la tomba segons la condició social. Però tothom tenia que ser enterrat.

Fig.11 el déu Anubismomifican .

RELACIÓ AMB ALTRES CULTURES.• Podem dividir les seves relacions amb

altres cultures, en dues branques: la militar i l'econòmica.

• Per la rama militar, les dinasties III,IV, V i VI van expandir el seu territori cap al sud passant la primera catarata. Com es pot veure en la figura 12.

• També van haver petites intervencions en l‟oest del Nil, sobretot a les afores de Meidum i Saqqara. Com a objectiu d‟evitar les tribus del desert.

• Per últim van haver campanyes militars a l‟est, particularment en la península del sinaí.

Fig.12 mapa d’Egipte en l’imperi antic

RELACIÓ AMB ALTRES CULTURES.

• Les expedicions militars , principalment es fien per aconseguir esclaus per les construccions i manteniment de les ciutats , palaus, temples i intercanvis comercials

• Aquets canvis comercials es portaven amb les ciutats del llevant com Biblós, Sidón,... I en el mar mediterrani amb l‟illa de Creta. El motiu principal fou l'intercanvií de necessitats materials. Per exemple Egipte intercanvia alabastre i altres materials a canvi de fusta quelcom li faltava per portar a terme en les obres del seu territori.

• També tenim una imposició de la cultura de l‟alt Egipte, vers al baix Egipte que es va unifica en el període predi nàstic i tinita. Per aquest motiu per consolidar el domini en ela Dinastia III s¡‟imposa la capital en Memfis en el baix Egipte.

VISIÓ DEL MÓN• Tot i que podem dividir la seva visió

del món en un espai físic i en un espai altern, tenien una visió molt lligada a la terra en que hi vivien.

• Primer els seu espai físic era constituït pel domini territorial que ells governaven i allò que coneixien.

Fig.13 mapa d’egipte en l’imperi antic i mitja

VISIÓ DEL MÓN• El segon espai estava condicionat per la religió com una forma

d’entendre els fenòmens que succeïen al voltant dels egipcis.

• Un exemple es la creació donada per Ra (déu del sol) que crea Egipte del mar amb el Nil per a que l’alimenti. Te a Shu (déu de l’aire) i Tefnut (deesa de l' humitat) tenint de fill a Geb(terra) i Nut (cel) i bast (deesa protectora de la casa). Geb i Nut tenen a Osíris (déu d'Egipte en un primer moment), Isis (deessa de la maternitat), Seth (déu de les tenebres) i Neftis(deessa de la casa). Osiris te a Horus vinculat amb el faraó d'Egipte amb la deessa Isis i te un fill Anubis (déu de la momificació i protector dels cossos) amb Neftis.

Fig.14 creació del cel i la terra per geb i nut fills de shu i tefnut fillsde ra. Llibre dels morts de Nesitanebtashru

REPRESENTACIÓ DEL COSMOS• La mitologia egípcia consta de més

de 700 déus i es difícil posar un ordre cronològic. Per exemple Pathdéu de la creació serà desterrat per Ra (deu del sol). O fusions amb altres divinitats , per exemple amon-ra-path son tres déus en un.

• Però totes les divinitats segueixen un patró. Tene una morfologia humana però amb unes característiques zoomorfes. Sempre vinculades a un element físic de la natura. Per exemple el déu Anubis amb cap de xacal, el objectiu era que el xacal desenterrava el cós del difunt i s‟alimentava d‟ell. Els egipcis el resaven perquè no ho fes i el van condicionar com guardià de les necròpolis i del morts.

Fig.15 representació de déus zoomorfs egipcis

REPRESENTACIÓ DEL COSMOS

• Principalment es representaven la seva religió, vida, costums, organització,… arran de l'escriptura jeroglífica des de 3300 a.C

• Escrita en les parets dels temples amb la historia de cada déu zoomorf o en els papirs extreta del cyperus papyrus. En el llibre del morts, o documents politics, econòmics , organitzatius.

Fig.16 déu Thot en el temple de karnak.

BIBLIOGRÀFIA I WEBGRÀFIA

• Grandes imperios. Salvat 1981.

• Chryl Campell. Arqueología los yacimientos arqueológicos y los tesoros culturales más importantes del mundo. Blume 2009

• http://egipto.nuestrozaragoza.com/diosesegipcios.htm

• http://www.youtube.com/watch?v=HhNvFYrUxzE

• http://historicodigital.com/el-imperio-antiguo.html

FIGURES.• Fig.1 :http://www.egiptologia.com/todo-para-

viajar-a-egipto.html

• Fig.2 http://www.viajejet.com/mapa-del-antiguo-egipto/mapa-del-antiguo-egipto/

• Fig.3 Grandes imperios. Salvat 1981

• Fig.4http://mediateca.cl/900/geografia/mapas%20historicos/paginas%20mapas%20historia%20antigua/Egipto%20Imperio%20Antiguo.htm

• Fig.5. Chryl Campell. Arqueología los yacimientos arqueológicos y los tesoros culturales más importantes del mundo. Blume 2009

FIGURES.

• Fig.6 dibuix del riu. http://www.forodefotos.com/fotos-de-paisajes-y-naturaleza/8102-fotos-del-rio-nilo-en-africa.html

• Fig.7 http://antinousgaygod.blogspot.com.es/2013_05_01_archive.htm• Fig.8 Grandes imperios. Salvat 1981• Fig.9 http://egiptomaniacos.top-forum.net/t1298-complejo-de-saqara• Fig.10 http://patricia-maravillasdelmundo.blogspot.com.es/2011/02/la-

piramide-de-giza.html• Fig.11 http://www.teslaintempo.com/search/label/Terror• Fig.12 Grandes imperios. Salvat 1981• Fig.13 http://www.viajejet.com/mapa-del-antiguo-egipto/mapa-del-antiguo-

egipto/• Fig.14 http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Geb,_Nut,_Shu.jpg• Fig.15 http://fernandaldrete.blogspot.com.es/2011/06/dioses-egipcios_07.html• Fig.16 http://www.egiptologia.com.es/ART_Magia_egipto_egiptologia.html