Word xarxes

ÍNDEX

1. QUÈ ÉS UNA XARXA?.......................................................................11.1 QUÈ CAL PER FORMAR UNA XARXA........................................................................11.2. AVANTATGES...................................................................................................1

2. TIPUS DE XARXES............................................................................22.1. SEGONS LA SEVA MIDA......................................................................................22.2. SEGONS LA SEVA TOPOLOGIA..............................................................................3

3. CONSTRUCCIÓ I PLANIFICACIÓ D’UNA XARXA....................................4

4. ELS CABLES DE CONEXIÓ DE XARXES................................................4

5. ELS ADAPTADORS DE XARXA...........................................................6

6. MÒDULS DE CONNEXIÓ....................................................................7

7.CONFIGURACIÓ D’UNA XARXA (TCP/IP)..............................................87.1.MODEL DE CAPES D’UNA XARXA DE TELECOMUNICACIONS..........................................87.2. ADRECES DEL NOSTRE ORDINADOR......................................................................9

8. ADMINISTRACIÓ DE XARXA I SEGURETAT........................................11

Apunts d’informàtica - XARXES Curs 2013/2014

1. QUÈ ÉS UNA XARXA?

Una xarxa és una sèrie d’ordinadors connectats entre ells mitjançant un sol punt per tal de que puguin compartir recursos (discos durs, accés a altres xarxes, impressores...) , informació o comunicar-se entre ells. Les persones que utilitzen una mateixa xarxa s’anomenen usuaris.

1.1 Què cal per formar una xarxa

Maquinari: cables, ordinadors amb adaptador de xarxa, mòdem, hubs...

Programari: protocols de comunicació (internet protocol IP), programes de correu electrònic, per poder-se connectar a internet...

1.2. Avantatges:

A partir de qualsevol ordinador pots accedir a la teva carpeta o compartir-la.

Amb un únic router hi poden navegar tots els usuaris. Podem controlar l’accés de la nostra carpeta, i a tots els recursos de la

xarxa. Es pot compartir impressores i BBDD (base de dades). Auditar les accions que fan els usuaris i enregistrar-les.

Júlia Serena 1

Imatge 1: xarxa

Imatge 3: xarxa informàtica domèstica

Imatge 2: exemples maquinari


2. TIPUS DE XARXES

2.1. Segons la seva mida:

LAN (Local Area Network): xarxa d’àrea local, l’abast és d’un edifici. Exemple: una botiga amb diferents punts de venda dins d’un mateix edifici acostuma a tenir-los connectats formant una LAN de manera que si un comprador no ha trobat el producte que buscava en aquell punt de venda es pot saber si en un altre hi ha el producte desitjat o no.

MAN (Metropolitan Area Network): l’abast és d’una ciutat, poble o àrea metropolitana. Exemple: s’utilitza per interconnectar les diferents botigues d’una ciutat i saber si un producte el tenen en estoc, en un altra botiga propera, de la mateixa cadena a la població.

WAN (Wide Area Network): l’abast és mundial. Exemple: internet o una xarxa bancària d’abast mundial.

2.2. Segons la seva topologia:

Júlia Serena 2

Imatge 4: LAN (Local Area Network)

Imatge 5: MAN (Metropolitan Area Network)

Imatge 6: WAN (Wide Area Network )


Topologia en anell: sistema creat per IBM que s’utilitzava principalment en la dècada dels 80. Funcionava passant la informació d’un terminal a l’altre de manera circular i en un sol sentit. El problema d’aquestes xarxes era que quan el cable es feia malbé o un ordinador es bloquejava o tenia un problema tota la xarxa sencera queia i deixava de funcionar

Topologia en bus: els ordinadors es connecten a un cable comú anomenat bus que recorre la instal·lació i en el es pot intercalar o suprimir les diferents terminals. Aquest tipus de topologia està obsoleta però la seva avantatge era que es podia modificar fàcilment i les instal·lacions accedeixen al bus sense la necessitat de que les altres estiguin enceses.

Topologia en estrella: les dades arriben des del servidor a les estacions a través d’un element connector en el que es connecten totes les línies terminals.

Topologia en arbre: La unió de xarxes en estrella.

Topologia cel·lular: és molt actual i gràcies a l’aparició de tecnologies inalàmbriques com bluetooth, wireless entre d’altres permet establir connexions d’abast reduït entre dos o més

Júlia Serena 3

Imatge 7: topologia en anell

Imatge 8: topologia en bus

Imatge 9: topologia en estrella

Imatge 10: topologia en arbre

Imatge 11: topologia cel·lular


màquines. No és tan fiable ni ràpida com les anteriors però no requereix la necessitat de cables i la seva facilitat d’ampliació ha fet que sigui una tecnologia que s’ha difós ràpidament.

3. CONSTRUCCIÓ I PLANIFICACIÓ D’UNA XARXA

Per tal de poder construir una xarxa, a part dels terminals i els cables de connexió, necessitarem que cada terminal que es vulgui connectar tingui un adaptador (targeta de xarxa) que li doni accés i que dialogui amb els altres perifèrics.

Quan la xarxa es fa més gran es possible que necessiti un hub per connectar més de dos aparells i si es tracta d’un lloc amb més d’una zona de treball caldran els switch i routers per tal de segmentar i conduir el tràfic.

Fins hi tot podrem afegir seguretat a la xarxa contra els intrusos amb un Firewall. Si volguéssim unir més d’una xarxa les connectaríem a través d’una passarel·la o gateway.

4. ELS CABLES DE CONEXIÓ DE XARXES

Els cables són el mitjà de transport per on circulen les dades que connecten els ordinadors als perifèrics necessaris. Les característiques que s’han de valorar són:

- Material, construcció i fabricació.- Velocitat de transmissió.- Fiabilitat enfront al soroll o el pirateig de senyal.

Coaxial: Cable de coure actualment obsolet. Era molt robust enfront interferències però no podia fer més de 100m de llargada perquè la senyal transmesa s’anava atenuant i la seva modificació era relativament complicada. Ja no s’utilitza en xarxes informàtiques però si en altres dispositius com televisors.

Júlia Serena 4

Imatge 12: targeta de xarxa

Imatge 13: firewall

Imatge 14: coaxial


Fibra òptica: aquest tipus de cable no està compost de cap tipus de metall. És un conjunt de dos nuclis transparents que està dins d’un altre no tant transparent de manera que la fibra actua com un mirall i els rajos de llum làser (la llum més recta) es concentren i circulen per dins del nucli transparent sense dispersar-se de manera que pot recórrer quilòmetres sense atenuar-se. No s’utilitza molt en les cases perquè la seva instal·lació i materials són cars. Actualment només l’utilitzen empreses que donen connectivitat a internet a altres empreses.

Parell trenat: és el cable de coure més trenat. Està format per 4 parells trenats que li dona immunitat enfront el soroll que es pot infiltrar. Per fabricar un cable RJ45 necessitem una eina anomenada grimpadora molt fàcil d’utilitzar.

Wifi: (fireless Fidelity) mitjà sense fil. La informació viatja per ones. En aquest tipus de xarxes els elements es podran connectar de 3 maneres diferents:

Bluetooth : de curt abast i poca velocitat.

Infrarojos : utilitza tecnologia semblant al comandament a distància. És de curt abast, poca velocitat de transmissió i poc fiable. Va ser la primera tecnologia inalàmbrica per transmetre dades.

WLAN : (wireless LAN): tecnologia especifica per ordinadors. El seu abast és fins als 100m però en espais tancats i també depen dels obstacles ja que les reixes metàl·liques entre d’altres materials impedeixen la circulació d’aquest tipus de Wifi.

Júlia Serena 5

Imatge 14: coaxial

Imatge 15: fibra òptica

Imatge 16: RJ45 Imatge 17: parell trenat Imatge 18: grimpadora

Imatge 20: WLANImatge 19: bluetooth


5. ELS ADAPTADORS DE XARXA

Són els elements que fan possible l’accés a la xarxa. El “llenguatge” que utilitzen s’anomena protocol Ethernet i aquest protocol s’encarrega de enviar els uns i els zeros en forma d’una ona que l’altre adaptador entendrà i sabrà interpretar.

Segons la tecnologia del bus i on es connecta el tipus de targeta de xarxa serà:

Integrada a la placa base : l’opció més habitual donades les necessitats de connectivitat actuals.

PCI : són les més antigues però encara freqüenten. Han de ser inserides obrint la torre del PC. No es poden utilitzar en portàtils per raons físiques.

PCMCIA: utilitzat en portàtils antics. És una escletxa per on s’insereix una targeta d’aquest tipus i que dona la connectivitat.

USB : utilitzant el bus USB podem disposar de prestacions inalàmbriques inserint un dispositiu en forma de pendrive extraïble.

6. MÒDULS DE CONNEXIÓ

Hub: s’encarrega d’enviar els paquets que li arriben per una de les seves entrades a totes les altres connexions que van als altres terminals, de manera que tots els ordinadors que estan puguin rebre aquesta

Júlia Serena 6

Imatge 21: protocol Ethernet

Imatge 22: PCI Imatge 23: PCMCIA Imatge 24: USB

Imatge 25: hub


informació. El seu inconvenient és que hi ha molt trànsit inútil que rellenteix l’ample de banda efectiu de la xarxa.

Switch: Fa la mateixa funció que el hub però mira si els paquets corresponen a algun terminal d’aquest segment de xarxa i si no en correspon el rebutja.

Router: Comunica la xarxa amb una altra xarxa. Permet que la informació sigui filtrada depenent de la xarxa on vingui o fins i tot depenent de quin tipus d’informació sigui. També regula les xarxes amb les que podem connectar i quin serveis podem utilitzar, amb això podríem impedir que els usuaris de la nostra xarxa es connectin a una determinada adreça o enviïn fitxers. Alguns routers es poden configurar com un Firewall, un element que protegeix la xarxa de hackers o intrusos.

Gateway: és com un router però enllaça xarxes que no tenen perquè ser del mateix protocol. Per exemple uneix les xarxes de telefonia a la xarxa d’Internet.

Access Point: és com s’anomena el hub en les xarxes inalàmbriques i a més permet passar d’una xarxa de cable a un segment sense cable connectar-hi un o més ordinadors a la xarxa sense haver d’instal·lar cap mena de cable.

Servidor d’impressió: Permet connectar una impressora a una xarxa de manera que podem imprimir des de qualsevol equip perquè la impressora tindrà un receptor inalàmbric per rebre la informació d’imprimir.

Repetidor de senyal: es un tipus de dispositiu que regenera el senyal. S’utilitza en els casos en que la senyal arriba degradada i es podrien rebre molts bits erronis a causa de la longitud del cablejat.

7.CONFIGURACIÓ D’UNA XARXA (TCP/IP)

7.1.Model de capes d’una xarxa de telecomunicacions:

Van de la més simple (1a capa) a la més complexa i complicada.

Júlia Serena 7

Imatge 26: router

Imatge 29: repetidor de senyalImatge 28: access pointImatge 27: gateway


1a capa - nivell físic: s’encarrega de detalls com el tipus de cables, com ha de ser el senyal i la seva freqüència, com es codifiquen els bits...

2a capa – enllaç: s’encarrega de regular el procés pel que un ordinador pot transmetre informació al BUS i ser entès pels seus companys de xarxa. Les targes ethernet també tenen mètodes de detectar i corregir els erros que s’hagin pogut produir durant la transmissió. MAC: Media Access Control.

3a capa – xarxa: s’encarrega de la transmissió de dades fora de la nostra LAN. Aquesta capa assegura que les dades trobin el camí a través de les diferents xarxes per les que passen. (IP: Internet Protocol)

4a capa – transport: rep les dades de es aplicacions que està utilitzant l’usuari, les fragmenta, les posa en ordre i assegura el seu enviament. Al arribar al seu destí per tal de composar el missatge original correctament fa el procés invers evitant la pèrdua de paquets .(TCP Transport Control Protocol)

5a capa – aplicació: representa finalment el processament de les dades que fa l’aplicació que està utilitzant un usuari. (IRC) S’utilitzen diferents protocols i mètodes:FTP: File Transport ProtocolSMTP: Simple Mail Transfer ProtocolHTTP: Hyper Text Transfer ProtocolPOP: Post Office ProtocolTELNET: permet la connexió remota al nostre ordinadors des d’un altres i poder veure que té, com està configurat, esborrar coses...

Cada capa necessita una mica de informació addicional per poder complir amb la

seva tasca de manera que aquesta es troba a l’encapçalament de cada paquet.

7.2. Adreces del nostre ordinador:

Júlia Serena 8

Imatge 30: model de capes TCP/IP


L’adreça MAC: és l’adreça que ens identifica dins de la xarxa formada per 48 bits. Es troba en el nivell dos i va lligada amb l’adreça de xarxa. Per saber quina és l’adreça MAC de la nostra targeta de xarxa em de seguir els següents passos:

1. Anem a inicio, entrem a configuración i seguidament a conexiones de red o posem al buscador directament conexiones de red i hi entrem.

2. Anem a detalles.3. Allà on diu dirección física trobem la nostre adreça MAC.

Adreça IP: Per identificar el nostre ordinador dins i fora de la xarxa necessitem un numero que ens identifiqui internacionalment anomenat IP (Internet Protocol).

N’hi ha de dos tipus:

Dinàmica: cada cop que et connectes tens un nou IP. Estàtica: sempre tens el mateix IP.

Aquesta té dues parts: la de xarxa (serà comuna a totes les xarxes d’una mateixa LAN) i la de màquina (diferent per a cada dispositiu). Si volem saber el numero d’IP del nostre ordinador hem de seguir el passos següents:

1. Seguim exactament els mateixos passos per arribar a detalles de la conexión de red i allà trobarem també la direcció IP.

2. O també podem entrar a la pantalla de comandes (veure els passos a seguir al principi del punt 8) i un cop allà posar: ipconfig

Júlia Serena 9

Imatge 32: pas nº3Imatge 31: pas nº2


3. Al obtenir els resultats podem veure la nostre adreça IP.

La transmissió d’informació a través del protocol TCP/IP:

1. El missatge inicial es fragmenta en paquets amb una capçalera on s’indica l’adreça d’origen, de destí i quin lloc ocupa en la transmissió.

2. Aquesta informació en paquets s’envia cap al seu destí pel camí més ràpid que s’ha trobat però no és el mateix per a tots ells de manera que arriben desordenats.

3. Els paquets arriben al seu destí on són recol·lectats, comprovats (per si s’ha produït algun error durant la transmissió) i ordenats de nou.

Júlia Serena 10

Imatge 34: pas nº 2 i 3

Imatge 33: pas nº1


4. El missatge es reconstrueix al seu destí.

DNS: és un servidor que fa de traductor dels IP de les pàgines web.

MÀSCARA DE XARXA: a part de l'adreça Internet i donat el creixement que ha patit aquest es molt possible que necessitem una segona adreça anomenada màscara. Totes les terminals d'una mateixa xarxa tenen la mateixa màscara. Gràcies a aquesta adreça addicional les terminals que comparteixen màscara es diferencien entre elles fàcilment mentre que les d'una xarxa externa necessiten un router o gateway.

8. ADMINISTRACIÓ DE XARXA I SEGURETAT

El primer que em de fer són els passos següents:

1. Entrem a Inicio (l’Icona de la part d’abaix de tot a l’esquerra de la pantalla).

2. Posem al buscador: ejecutar.3. Se’ns obre una pestanya on hi posem: cmd.4. La pestanya que teníem oberta es tanca i n’apareix una de color negra.

Un cop hem arribat podem fer dues comandes diferents:

Fer “ping”: serveix per comprovar l’estat de la connexió i la màquina destí. És una comanda molt senzilla que es fa de la següent manera:

1. Escrivim: ping+(la pàgina web que ens interessa). Entre ping i la pàgina web fem un espai.

2. Premem enter i esperem que es facin les operacions necessàries.3. Un cop obtingut els resultats podem observar quan tarda en respondre en

milisegons. Hi ha casos en que no s’obté cap resposta, pot ser per dues

Júlia Serena 11

Imatge 35: passos per arribar a la pantalla de comandes.


raons: o que la pàgina web escrita estigui protegida contra els pings o que simplement no existeixi.

Fer “tracert”: també és una comanda molt senzilla que ens indica per on passen els paquets de la IP. Aquesta comanda es fa de la següent manera:

1. Escrivim: tracert+(a pàgina web que ens interessa). Entre tracert i la pàgina web fem un espai.

2. Premem enter i esperem que es facin les operacions necessàries.3. Un cop obtingut els resultats podem observar quina quantitat de salts ha

fet, per quins routers ha passat i quant ha tardat en cada cas.

Júlia Serena 12

Imatge 36: pas nº1

Imatge 37: pas nº 2 i 3


Júlia Serena 13

Word xarxes

Technology

Transcript of Word xarxes