file · Web viewa de definir i defensar clarament el nostre marc competencial,...

Intervenció president del CGLC al Parlament per la LGLCDimarts 21 de maig de 2014

Intervenció President del Consell de Governs Locals de Catalunya al Parlament per la LGLC

PresidentDiputats

Compareixo davant de vostès en qualitat del President del Consell de Governs Locals de Catalunya, que com saben, és un òrgan estatutari format per 100 alcaldes i alcaldesses del país i que representem la pluralitat del món local català, amb alcaldes i alcaldesses de tots els partits, de totes les demarcacions i de tot els tipus de municipis (grans, petits, costa, interior, muntanya, turístics, rurals,...).

Aquesta és la primera, i de ben segur, de les més importants compareixences que fa el President del Consell. I la nostra voluntat no ha estat la de sotmetre aquesta intervenció a la majoria, fruit d’una votació del Consell.

Hem optat per un altre camí, el camí que seguim els electes locals dia a dia, que és cercar complicitats, treballar pel que ens uneix, apostar-ho tot a la carta del consens amb un únic objectiu, servir i ser útils a les persones que tenim l’honor de representar.

Per tant, aquesta intervenció no és el que jo personalment penso. És fruit d’un treball amb els vicepresidents del Consell, representants dels partits que el formen, i reflectirem la posició d’aquells temes en que hi ha acord de la majoria d’ells , si no unànimement, sí de forma àmplia.

De la mateixa manera que els partits han pogut mostrar la seva opinió mitjançant les compareixences que m’han precedit, nosaltres hem decidit centrar-nos en aquells aspectes que hem constatat que aglutinem força acord. D’entrada voldríem anunciar-los que comptem amb la seva capacitat de diàleg, la seva generositat, el seu esforç i la seva comprensió, per aprovar una llei que afecta de ple als interessos dels ciutadans. I que així com ho fem en el món local, que sabran prioritzar el consens i el servei a les persones per davant dels interessos legítims dels Grups.

Centraré la intervenció del CGLC en 6 principis generals i alguns aspectes puntuals:

D’entrada però, permetin-me que em refereixi a l’anunci del Govern per confeccionar un Decret, així com han fet altres indrets de l’Estat, dins l’entorn de l’LRSAL. Celebrem aquesta notícia i n’esperem poder estudiar el seu contingut.

1


En tot cas, què creiem que com a mínim ha de dir el decret de la Generalitat i a posteriori la Llei de Governs Locals de Catalunya?:

Doncs que ha de definir i defensar clarament el nostre marc competencial, especialment en:I. Competències pròpies dels municipis de CatalunyaII. Competències delegadesIII. Competències complementàries o distintes a les pròpies i les delegades

A l’Annex I de la documentació que els hi entreguem trobaran un esborrany del contingut que creiem que ha de tenir aquest decret i que hem fet arribar al Departament de Governació. Així com també podran trobar més desenvolupat l’anunciat dels punts que realitzaré.

1. L’Estatut és una llei orgànica de rang superior a l’LRSAL, una llei de bases, per tant s’ha de fer prevaldre l’Estatut aprovat i refrendat pels catalans i catalanes. Mentre no es resolgui el recurs d’incostitucionalitat, recordem que la Llei de Governs Locals de Catalunya va entrar al Parlament al Juliol de l’any passat, amb la voluntat d’encaixar-se amb LRSAL amb una eventual clàusula d’inaplicablilitat a Catalunya. LRSAL va passar el ribot del Consell d’Estat i posterior alguns dels seus aspectes s’han diluït fins a l’última versió aprovada. La LGLC ha d’eliminar aquells preceptes que la pròpia LRSAL ja ha fixat per sota en la seva evolució de juliol a desembre (cost efectiu, etc...).

Resum de 2 articles

Article x. Preeminència de les lleis de CatalunyaLa legislació catalana de règim local i de competències sectorials locals que desenvolupa competències exclusives de la Generalitat segons l’Estatut d’Autonomia de Catalunya és d’aplicació preferent en relació a la legislació estatal pel que fa al règim local i a les competències de les institucions locals.Article x. Devolució de competències locals1. Són competències de les institucions locals catalanes les que disposa l’Estatut d’autonomia i les lleis de Catalunya.2. Les restriccions de competències locals que la legislació estatal ha aprovat atribuint-les a la Generalitat, per aquesta llei queden atribuïdes novament a les institucions locals.

Els nous articles els trobaran a l’annex II

2


2. Pensem que hi ha d’haver cessió voluntària de competències als CC's, sempre que compleixi els mínims d'estabilitat pressupostaria, i suficiència financera... i NO de forma obligatòria. Que la cessió sigui per convenciment que prestem un millor servei i a un millor cost, no que per obligació ens manllevin competències. Respectant la diversitats i les diferents realitats del País.

3. Fer LGLC més fàcil: Simplificar el contingut de la llei, allà on fa referència a l’Estatut, a altres lleis o a aspectes que copia d'altres lleis, i que pot ser innecessari. Fora bo que aquesta llei repassi d’altres lleis on no queda del tot clar el paper de l’administració local. Així com en posteriors lleis sectorials, es resolguin clarament les funcions, competències i obligacions... de l’administració local.

També treure la permanent referència a l’article 135 de la Constitució Espanyola referit a l’estabilitat pressupostària i la sostenibilitat financera P.Ex: (art 12 q parla de l’organització bàsica del govern local, ja està a l’Estatut, o l’article 27 que reprodueix les competències recollides a l’estatut). També treure el bloc de transparència i participació pq ja està a altres lleis que el Parlament està treballant i que aquestes lleis podrien superar la LGLC. Creiem que cal que el parlament revisi aquelles lleis sectorials en que no hi ha una atribució clara de competències al món local, i que es fixi, ja que amb LRSAL és important que quedi clar. També proposem al decret de la Generalitat que inclogui la llista extensiva de les delegacions de competències. En tot cas la llei es pot fer més senzilla, i en la refosa de lleis hi pot aparèixer tot de forma extensiva.

4. La llei, ha d’anar acompanyada d’una llei de finances locals, i així ho hem reiterat. Si més no, mentre no hi sigui, ens cal que es reconegui el deute i els mecanismes de pagament amb les administracions locals. En aquest sentit reiterem la importància de tenir present l’article 219.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en que “Tota nova atribució de competències ha d'anar acompanyada de l'assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-les correctament, de manera que es tingui en compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis traspassats”.

5. Defensem un model actualitzat de CC’s, i un treball d’aquests coordinats amb Diputacions. La governança dels consells comarcal ha de passar pels alcaldes/ses, i alhora cal que les diputacions treballin de forma coordinada amb els Consells Comarcals i Àrea Metropolitana de la seva demarcació.

6. Aprofitar la Llei de Governs Locals per dignificar la figura de l’electe local i de l’alcalde. I també per a la innovació institucional local.

3


Marcats aquests 6 eixos, altres qüestions que voldríem fer-ne referència:

EMD’sClarament defensem un model d’existència de les EMD’s, radicalment en contra del plantejament de LRSAL que pretén la seva desaparició. I pensem que basant-nos amb el principi de subsidiarietat i previ acord amb el municipi, poden ser eines de servei als ciutadans

CC’sReforçar els Consells Comarcals com a institucions supramunicipals de referència, indispensables actualment a moltíssims indrets de Catalunya.Un segon mecanisme per fer la “devolució” als ajuntaments de les competències arrabassades, si no és possible fer-ho directament, és assignar-les als Consells Comarcals com institució més propera.

Governança dels Consells ComarcalsCreiem en un model de governança en consell d’alcaldes, sense plenari, amb un President i una amplia junta de govern, format per entre 7-13 alcaldes/ses que poden delegar en electes del seu municipi per garantir representativitat de partits en funció dels resultats electorals a la comarca, i alhora governança amb gent “de govern”.Veiem bé que el gerent sigui un càrrec directiu de lliure designació del President/a (com a càrrec de confiança política), que ha de complir uns requisits mínims per ocupar el lloc.

Diputacions/VegueriesCooperació entre la vegueria i les comarques o àrees metropolitanesCreiem que en cada vegueria s’ha de constituir dins dels primers noranta dies de la presa de possessió del President una Comissió de Descentralització per articular les relacions interadministratives amb les comarques i àrees metropolitanes de la demarcació de la vegueria, i establir els criteris de descentralització de competències d’acord amb aquesta llei.La comissió estarà integrada pel president o presidenta del consell de vegueria i pels presidents o presidentes dels consells comarcals i àrees metropolitanes de la demarcació de la vegueria.

CompetènciesProposem un conjunt d’esmenes en la línia de simplificació, clarificació i defensa de les nostres competències en tot el paquet de competències de la llei. Les trobaran a l’annex II d’aquest document.

4


Innovació Institucional

Comissió Mixta de Govern LocalCreiem que la proposta del govern de crear la comissió mixta de govern local pot ser una bona iniciativa, sobretot si som capaços de donar-li un rol de governança, seguiment i arbitratge en els governs locals del país, implicant els ens locals i empoderant la comissió. Per tant en l’article 84 no ha de parlar només de “col·laboració”, sinó també de participació en la presa de decisions entre la Generalitat i els ens locals.

Poso exemples concrets en el següents temes que comentaré:

Auditoria de qualitatNo es tracta d’avaluar, sinó d’establir un sistema d’auditoria periòdica del compliment de la prestació de serveis. En la línia de les normes de qualitat, caminar i acompanyar els ajuntaments en una millora contínua. Per això s’ha de deixar de parlar d’estàndards de qualitat, ja que tenim un país que no és homogeni i el territori és molt diversLa fixació i actualització dels nivells de qualitat, així com la definició dels criteris i de la metodologia d’avaluació, requeriran acord unànime de la Comissió Mixta de Govern Local de Catalunya.

Prestació dels serveis mínims obligatorisEn el cas que un ajuntament no pugui prestar un determinat servei per cost o per compliment de nivell de qualitat, ho ha poder cedir a la comarca o vegueria segons correspongui. En el cas que no hi hagi acord en la cessió del servei i/o en les condicions de la cessió haurà de decidir com prestar-se aquest servei per la Comissió Mixta de Govern Local havent escoltat les dues parts.

Dispensa dels serveis mínimsSi l'establiment o la prestació de serveis mínims obligatoris resulta impossible o de difícil compliment, els municipis poden sol·licitar a la Comissió Mixta de Govern Local , i no tal com diu l’articulat actual al Govern de la Generalitat, la dispensa de l'obligació de prestar-los, d’acord amb la legislació local.

Hisenda pròpia de CatalunyaProposem crear un article nou sobre La Hisenda pròpia de Catalunya, que neix de la suma de l’Agència Tributària de Catalunya i els organismes de recaptació de les Diputacions, s’estableix com l’estructura d’estat que permet gestionar la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs suportats a Catalunya. Aquesta Hisenda

5


pròpia ha de garantir un bon finançament pel món local, i la seva direcció serà paritària entre la Generalitat de Catalunya, les quatre Diputacions i les entitats municipalistes.

Retribució dels càrrecs electes localsEls càrrecs electes locals tenen dret a rebre les percepcions econòmiques pel compliment de les seves funcions d’acord amb les lleis de Catalunya i les disposicions de la institució local a la que pertanyen.

Reforçar autonomia local millorant estatus de directius i funcionaris Els treballadors públics, directius i funcionaris locals, és un règim molt necessitat de modernització. Dins de les possibilitats proposem algunes mesures en aquest sentit.

Crear les condicions legals per a la innovació institucional localProposem també un mecanisme innovador per anar realitzant canvis i modernitzacions de manera controlada, amb els mètodes, que ja fa temps que s’utilitzen a altres democràcies avançades, dels projectes pilot i les desregulacions experimentals.

Per acabar, esperem haver estat útils, i els hi reitero la necessitat de que aquesta llei sigui fruit d’un ampli consens, i els hi agraeixo l’atenció que ens han prestat Srs. i Sres.

6


Annex I

Contingut del Projecte de decret

7


Què ha de dir el decret de la Generalitat i a posteriori la Llei de Governs Locals de Catalunya?:Ha de defensar i definir clarament el nostre marc competencial, especialment en:I. Competències pròpies dels municipis de Catalunya II. Competències delegades III. Competències complementàries o distintes a les pròpies i les delegades

I. Competències pròpies dels municipis de Catalunya: Són competències pròpies dels municipis catalans:1. Les que es deriven de la llista de matèries de l'actual article 25.2 LRBRL, que és el mínim per sota del qual es vulneraria l’autonomia municipal. Tal com s’indica en la NE l’article 25 de la LRBRL actua com a garant de l’autonomia municipal, com a configuració legal mínima del mandat d’autonomia de l’article 137 CE. Amb el límit d’aquesta garantia mínima, l’Estat i cada comunitat autònoma, d’acord amb les seves pròpies competències, podran optar per una atribució extensiva, si s’escau, de competències als municipis.2. Les que es deriven del llistat de matèries de I'article 84 de I'EAC, no compreses en l'apartat anterior.3. Les atribuïdes per lleis estatals sectorials abans de l’entrada en vigor de la LRSAL.4. Les atribuïdes per lleis del Parlament de Catalunya abans de l’entrada en vigor de la LRSAL.5. Les que, amb posterioritat a l’entrada en vigor de la LRSAL, siguin atribuïdes per lleis sectorials, estatals o autonòmiques. Aquestes lleis sectorials hauran de complir amb els requisits de l’article 25, apartats 3, 4 i 5 de la LRBRL: Avaluació de la conveniència de la implantació de serveis locals d’acord amb els principis de descentralització, eficiència, estabilitat i sostenibilitat financera. Memòria econòmica que reflecteixi l’impacte sobre els recursos financers de les administracions públiques afectades i el compliment dels principis d’estabilitat, sostenibilitat financera i eficiència del servei o l’activitat. La llei haurà de preveure la dotació dels recursos necessaris per assegurar la suficiència financera dels ens locals, d’acord també amb l’article 219.3 EAC. Garantia que no es produeix una atribució simultània de la mateixa

8


competència a una altra administració pública (garantia de no duplicitat).Així mateix s’hauria d’elaborar un llistat exhaustiu de totes les competències que tenen atribuïdes els municipis catalans a través de les diferents lleis sectorials, en especial les que desenvolupen les matèries de serveis socials, salut i educació.Tenint en compte que l’article 84 de l’EAC preveu un llistat de matèries en relació a les quals les lleis sectorials hauran d’atribuir competències als governs locals (municipis i vegueries), caldria diferenciar clarament quines competències pròpies corresponen als ajuntaments, quines a les diputacions (disperses en diferents articles de la LRSAL) i, alternativament, quines són de les comarques.

II. Competències delegades. 1. La Generalitat pot delegar en els municipis, les comarques i vegueries l’exercici de competències que per la seva naturalesa o característiques permetin l’aplicació del principi de subsidiarietat.2. La delegació de competències ha de tenir com a finalitats apropar la gestió pública a la ciutadania, millorar l’eficàcia en la prestació dels serveis i simplificar les estructures administratives.3. La delegació no pot afectar la sostenibilitat financera de l’ens local i ha de garantir la suficiència financera de l’exercici de la competència.4. Les vegueries poden delegar competències a les comarques i als municipis, sempre que es compleixin els requisits de l’apartat anterior.5. Els municipis poden delegar a les comarques l’exercici de les seves competències per a la seva gestió en comú amb altres municipis.6. La LRSAL no altera els serveis locals que presta l’ens local en virtut d’una competència delegada per l’administració estatal o autonòmica. La competència delegada es continuarà exercint per part dels ens locals de conformitat amb les previsions contingudes en les normes d’atribució d’aquella delegació.7. Les noves delegacions de la Generalitat als municipis, una vegada ha entrat en vigor la LRSAL, s’ajustaran als requisits de l’article 27. 1 LRBRL, en el marc del sistema institucional propi de Catalunya i sens perjudici del que preveu l’EAC: Temps mínim de la delegació: 5 anys. Memòria econòmica que justificarà la millora de l’eficiència en la gestió del servei, que es contribueix a eliminar duplicitats, que s'acompleix amb la legislació d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i que no produeix una despesa major a l'anterior a la delegació.8. Clarificació de I'abast de I'article 57bis LRBRL: cal determinar en

9


quins convenis s’ha d’incloure la clàusula de garantia de pagament i en quins no, quins convenis corresponen a delegacions, i si els convenis de col·laboració en matèries en què els ajuntaments tenen competències pròpies es troben dintre de l’esfera d’aplicació d’aquest article (es a dir, si s’hi ha d’afegir la clàusula de garantia de pagament). És important que la norma clarifiqui els aspectes “formals”, és a dir, quan es considera que hi ha una delegació, els aspectes “materials”, és a dir, quan es considera que hi ha obligacions financeres, i els aspectes “temporals”, és a dir, quan es considera que hi ha hagut pròrroga, expressa o tàcita, etc.

III. Competències complementàries o distintes a les pròpies i les delegades.El decret llei hauria d’afirmar que els ens locals poden promoure activitats i prestar serveis no inclosos en l’àmbit de les seves competències pròpies, sempre que es compleixin els requisits següents: L’activitat o servei contribueix a satisfer una necessitat o a aprofitar una oportunitat per a la societat local, o bé se n’acredita tècnicament la conveniència per al progrés econòmic, social o cultural. L’activitat o servei no està atribuït expressament per llei a una altra administració pública. L’ens local disposa de capacitat econòmica i financera per promoure l’activitat o prestar el servei. L’ens local té garantida la prestació dels serveis mínims obligatoris que per llei li corresponen. L’ens local demostra que la prestació del servei no afecta la sostenibilitat financera i que no hi ha "execució simultània".

Règim dels serveis que corresponen a competències complementàries:a) Serveis que en el moment de l’entrada en vigor de la LRSAL ja eren prestats per l’ajuntament: Si no hi ha un canvi substancial en el servei (forma de prestació, objectius, població afectada, etc.) l'ajuntament el podrà seguir prestant sense necessitat de complir cap requisit addicional, llevat que l'ajuntament es trobi en els supòsits de l'article 116bis (incompliment de l'estabilitat pressupostària, de la regla de la despesa o de la del deute).b) Creació de nous serveis que suposin exercici de competències complementàries: compliment dels requisits de l’article 7.4 LRBRL:1. Informe de Sostenibilitat Financera (Departament d'Economia i Finances).2. Informe d'inexistència d'execució simultània (Departament

10


competent per raó de la matèria).La norma hauria de precisar clarament què s’entén per execució simultània, els supòsits en què s'han de demanar informes, les seves característiques, el procediment per obtenir-los, els terminis i els departaments afectats.

11


Annex II

Proposta de nous articles, o esmenats, a incorporar a la Llei de Governs Locals de Catalunya

12


Article x. Preeminència de les lleis de CatalunyaLa legislació catalana de règim local i de competències sectorials locals que desenvolupa competències exclusives de la Generalitat segons l’Estatut d’Autonomia de Catalunya és d’aplicació preferent en relació a la legislació estatal pel que fa al règim local i a les competències de les institucions locals.

Article x. Devolució de competències locals1. Són competències de les institucions locals catalanes les que disposa l’Estatut d’autonomia i les lleis de Catalunya.2. Les restriccions de competències locals que la legislació estatal ha aprovat atribuint-les a la Generalitat, per aquesta llei queden atribuïdes novament a les institucions locals.

Competències locals

Article 29. Condicions del reconeixement legal de les competències pròpies Article x. Atribució i regulació de les competències locals1. Les lleis atributives de competències a les institucions locals o reguladores de competències ja atribuïdes han de diferenciar amb claredat les competències municipals respecte de les que, dins el mateix àmbit material regulat, corresponguin a altres administracions públiques; i, d’acord amb l’article 219 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, han de preveure el finançament addicional necessari per tal que en cap cas no produeixin en la institució destinatària un desequilibri econòmic o financer.

Competències completariesArticle 19 Article x. Competències complementàries1. Les institucions locals poden promoure activitats i prestar serveis no inclosos en l’àmbit de les seves competències pròpies, sempre que es compleixin els requisits següents:a) quan l’activitat o servei contribueixi a satisfer una necessitat o a aprofitar una oportunitat per a la societat local, o bé se n’acrediti tècnicament la conveniència per al progrés econòmic, social o cultural.b) quan l’activitat o servei no estigui atribuïda expressament per llei a una altra Administració pública, o bé d’acord amb ella mitjançant conveni.c) quan la institució local disposi de capacitat econòmica i financera per promoure l’activitat o prestar el servei, id) quan la institució local tingui garantida la prestació dels serveis mínims obligatoris que per llei li corresponen.

13


Competències delegades (de la Generalitat)

Treure la limitació de no poder delegar als menors de 20.000h. Sempre s’ha de basar en el principi de subsidiarietat. En aquesta línia s’ha d’incorporar la capacitat que la delegació pugui ser del municipi a la EMD.Article 20 Article x. Competències delegades1. La Generalitat pot delegar en els municipis, les comarques i vegueries l’exercici de competències que per la seva naturalesa o característiques permetin l’aplicació del principi de subsidiarietat, reservant-se l’exercici de potestats de planificació o coordinació que excedeixin de l’àmbit territorial de la institució a què es delegui.3. La delegació de competències ha de tenir com a finalitats apropar la gestió pública a la ciutadania, millorar l’eficàcia en la prestació dels serveis i simplificar les estructures administratives.4. El règim jurídic de la delegació és el previst en aquesta Llei, en la legislació de règim local i en la legislació de règim jurídic i procediment de les administracions públiques. En qualsevol cas, la delegació no pot afectar la sostenibilitat financera de la institució local i ha de garantir la suficiència financera de l’exercici de la competència.5. Les vegueries poden delegar competències a les comarques i als municipis, sempre que es compleixin els requisits de l’apartat anterior.6. Els municipis poden delegar a les comarques l’exercici de les seves competències per a la seva gestió en comú amb altres municipis, d’acord amb el que preveu l’article següent.7. Els municipis podran delegar competències a les entitats municipals descentralitzades per tal d’afavorir la descentralització i la proximitat de serveis mitjançant la concertació d’un conveni de col·laboració interadministrativa, sempre que es compleixin els requisits d’aquest article.

Competències en règim de gestió comunaTant en consorcis i mancomunitatsArticle 21 Article x. Competències en règim de gestió comunaArticle 22 Article x. Competències consorciades3. La gestió comuna de competències municipals en els àmbits comarcal o metropolità, o la seva previsió en el pla d’actuació comarcal, exclou la gestió de la mateixa competència per un consorci/una mancomunitat. No obstant això, el consorci/la mancomunitat la podrà realitzar si acredita que la pot fer a un cost inferior al que la presta o la pot prestar la comarca o l’àrea metropolitana i que equipara o supera el compliment dels nivells de qualitat, i si obté prèviament l’autorització per part de l’òrgan de govern del consell comarcal o de l’àrea metropolitana de l’àmbit territorial d’actuació del consorci/la mancomunitat.

14


Hisenda pròpia de Catalunya

Article X. La hisenda pròpia de Catalunya. La Hisenda pròpia de Catalunya, que neix de la suma de l’Agència Tributària de Catalunya i els organismes de recaptació de les Diputacions, s’estableix com l’estructura d’estat que permet gestionar la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs suportats a Catalunya. Aquesta Hisenda pròpia ha de garantir un bon finançament pel món local, i la seva direcció serà paritària entre la Generalitat de Catalunya, les quatre Diputacions i les entitats municipalistes.

15

file · Web viewa de definir i defensar clarament el nostre marc competencial,...

Documents

Transcript of file · Web viewa de definir i defensar clarament el nostre marc competencial,...