Vols ser amic meu? - Estudi sobre les xarxes socials a Internet i com han canviat la nostra manera...

MARTA TORNER GRIMA

Vols ser amic meu? Estudi i reflexions sobre les xarxes socials

a Internet i com han canviat la nostra

forma de comunicar-nos

Treball de Recerca de segon de Batxillerat - Curs 2010-2011

Tutor: Toni Muñoz

Sabies que les xarxes socials ocupen la major activitat a Internet? Que el Facebook va

ser inventat per un estudiant que no va ni acabar la carrera? I que... En aquest treball

trobaràs les respostes a les preguntes que vulguis saber... i les que no vulguis saber.

Vols ser amic meu?


1 1

Índex

Índex .............................................................................................................................................. 1

Agraïments .................................................................................................................................... 6

Justificació .................................................................................................................................... 7

Introducció.................................................................................................................................. 10

Hipòtesi i objectius ..................................................................................................................... 13

Què és una xarxa social? ......................................................................................................... 14

1. Què és una xarxa social? ................................................................................................ 15

1.1 Quan podem considerar una pàgina com a xarxa social?................................ 17

1.2 Utilitats i beneficis ....................................................................................................... 19

1.2.a Com ens ajuden? ............................................................................................ 21

1.3 Perills ............................................................................................................................. 21

1.4 Les xarxes socials; una qüestió de moda? ............................................................. 22

1.5 Pàgines de xarxes socials .......................................................................................... 23

1.6 Comparació entre xarxes ......................................................................................... 24

1.7 Cronologia de les xarxes socials .............................................................................. 25

Què és el Facebook? ................................................................................................................ 27

2. Què és el Facebook? ...................................................................................................... 28

2.1 Història i actualitat de la pàgina .............................................................................. 28

2.1.a El Facebook ha evolucionat... ....................................................................... 29

2.1.b … fins arrivar a ser el REI de les xarxes socials .............................................. 30

2.2 En constant canvi ....................................................................................................... 34

2.3 Com començar a utilitzar el Facebook .................................................................. 35

2.4 Què podem fer al Facebook ................................................................................... 35

2.5 Tipus d’usuaris Facebook .......................................................................................... 36

2.6 Perills explícits al Facebook ....................................................................................... 37

2.7 Entrar-hi o no entrar-hi... aquesta és la qüestió ..................................................... 37

2.7.a Val la pena fer servir el Facebook? .............................................................. 38

2.8 Facebook, una xarxa “SOCIAL”? ............................................................................. 41

2.9 Serà mai una pàgina “substituïble”? ....................................................................... 42

2.9.a Els nous dissenys ............................................................................................... 42

2.9.b Més que una moda passatgera .................................................................... 43

2.10 Una mica de conceptes tècnics dins del “món facebookal” .......................... 43

2.10.a Què em passa pel cap quan entro al Facebook? .................................. 43

Vols ser amic meu?


2 2

2.10.b “Pàgines vs grups”: quina és la diferència? .............................................. 44

2.11 Una lectura negativa del Facebook (i tan negativa) ........................................ 45

Internet i la web 2.0 ................................................................................................................... 48

3. Internet i la web 2.0 .......................................................................................................... 49

3.1 Internet, bo o dolent? ................................................................................................ 49

3.1.a Un dia a Internet .............................................................................................. 49

3.1.b Història – Com hem arribat fins aquí? ........................................................... 51

3.1.c El 20% dels internautes es penedeixen de quelcom que van fer a la

xarxa ............................................................................................................................ 51

3.2 La web 2.0. Una altra manera d’explicar què són les xarxes socials ................. 52

3.3 Trobar parella utilitzant la tecnologia 2.0 ............................................................... 52

3.3.a Com trobar una parella dins la nostra xarxa social? ................................. 53

3.3.b Però, què passa quan ens deixen mitjançant Internet?............................ 54

Les xarxes socials com a eina per unir (o separar) .............................................................. 55

4. Les xarxes socials com a eina social per unir (o separar) ........................................... 56

4.1 Què ha suposat, la implantació de les xarxes socials? ........................................ 56

4.1.a Un món més obert? ......................................................................................... 57

4.1.b Apunt: connexió del Facebook amb el món real – “La desvirtualització

del que és virtual” ..................................................................................................... 57

4.2 Diversitat i diferències: les elimina Internet? ........................................................... 58

4.3 Xarxes socials – Com ens afecten ........................................................................... 59

4.3.a Connectats ....................................................................................................... 59

Poderosament poderós ............................................................................................................ 61

5. Poderosament poderós ................................................................................................... 62

5.1 Parlant de poder (+ els esdeveniments) ................................................................. 62

5.2 El poder del Facebook, regne de la hipocresia .................................................... 63

5.2.a La paraula en la “realitat” i la paraula “online” ......................................... 63

5.2.b Captant usuaris ................................................................................................ 63

5.3 El Facebook i les modes ............................................................................................ 64

5.4 El que les empreses en poden treure ...................................................................... 64

5.4.a El 27% dels consumidors es guia per les xarxes socials a l’hora de

comprar ...................................................................................................................... 65

La teoria dels sis graus de separació ...................................................................................... 66

6. La teoria dels sis graus de separació (i no parlem de temperatura) ....................... 67

6.1 Sis graus de separació i tres graus d’influència ..................................................... 67

Vols ser amic meu?


3 3

6.2 Els tres graus d’Influència aplicats a casos concrets ............................................ 68

Xarxes socials al món ............................................................................................................... 69

7. Xarxes socials al món ....................................................................................................... 70

7.1 Les xarxes socials a Espanya ..................................................................................... 72

7.1.a El 69% dels espanyols no entra mai a les xarxes socials ............................. 72

7.2 I a Catalunya? Com és la realitat de les xarxes socials a casa nostra? ............ 73

7.3 Apunt - La censura a la Xina .................................................................................... 73

Diferents generacions i gèneres a la xarxa ........................................................................... 75

8. Diferents generacions i gèneres a la xarxa .................................................................. 76

8.1 Quina edat tenen els usuaris de les xarxes socials? .............................................. 76

8.2 Els bebès tenen Facebook abans de tenir ús de raó ........................................... 76

8.3 Joves i les xarxes socials ............................................................................................. 76

8.3.a Estudiant altres hàbits dels joves a les xarxes socials .................................. 77

8.3.b I els pares, ho saben tot això? ....................................................................... 78

8.3.c És a dir, que els joves són els principals consumidors de les xarxes? ........ 79

8.4 La gent gran, viu aliena a tot plegat? .................................................................... 79

8.5 La dona i les xarxes socials ........................................................................................ 81

Conceptualitzant conceptes innatament humans ............................................................... 82

9. Conceptualitzant conceptes innatament humans portats a la xarxa .................... 83

9.1 Amistat ......................................................................................................................... 83

9.1.a Les pàgines d’amistat ..................................................................................... 85

9.1.b Com perdre un “amic” del Facebook ......................................................... 85

9.1.c Molts dels usuaris de xarxes socials accepta amistats que no coneix .... 86

9.2 Intimitat ........................................................................................................................ 87

9.2.a “El Facebook vincula l’èxit del servei a que sempre hi hagi dades

publiques” .................................................................................................................. 88

9.2.b Una cosa d’ara? .............................................................................................. 89

9.3 Addicció ...................................................................................................................... 89

9.3.a Sóc addicte? .................................................................................................... 91

9.3.b La “procrastinació” ......................................................................................... 92

9.4 Personalitat i llenguatge ............................................................................................ 93

9.4.a Què hi té a veure això amb el l lenguatge, doncs? ...................... 94

9.5 Emocions, sentiments ................................................................................................. 97

9.5.a La felicitat ......................................................................................................... 97

9.5.b La soledat ......................................................................................................... 97

Vols ser amic meu?


4 4

9.6 El Facebook, alimentador del narcisisme ............................................................... 98

9.7 El voyeurisme – l’art d’espiar .................................................................................... 98

9.7.a Xafarderia ......................................................................................................... 98

9.7.b El “Mur” .............................................................................................................. 99

9.8 Les xarxes als nostres gens – hem nascut per formar part de les xarxes socials?

........................................................................................................................................... 100

9.8.a Fent noves amistats – Les presentacions .................................................... 100

9.8.b Els gens i la relació que tenen amb les xarxes socials .............................. 101

9.8.c Els efectes químics en els éssers humans a les xarxes socials .................. 102

I això... com dius que funciona? ........................................................................................... 104

10. I això, com dius que funciona? Informacions importants que segurament ningú

t’ha explicat ............................................................................................................................. 105

10.1 Com ha evolucionat tot plegat? ......................................................................... 105

10.1.a Xarxes socials prehistòriques ...................................................................... 105

10.1.b Mirant 5 anys enrere – Les xarxes socials modernes de més èxit .......... 105

10.1.c El panorama actual - Les xarxes socials al 2010 ...................................... 107

10.1.d L’energia del Facebook ............................................................................. 109

10.2 Com guanyen diners? ........................................................................................... 110

10.2.a Bases de dades ............................................................................................ 110

10.2.b Altres maneres de vendre les nostres dades ........................................... 110

10.2.c Noves maneres de crear publicitat a partir de les xarxes socials ........ 111

10.3 Legalitat: quines lleis governen el Facebook? ................................................... 111

10.4 Privacitat .................................................................................................................. 115

10.4.a El 64% dels menors penja fotos privades a les xarxes socials ................ 117

10.4.b Les Condicions i termes d’Ús ...................................................................... 119

10.5 Com em puc donar de baixa? ............................................................................ 120

10.6 Què passa si et mors? ............................................................................................ 120

“Com triomfar” i altres coses que et poden ajudar ............................................................ 122

11. “Com triomfar” i altres coses que et poden ajudar personalment ........................ 123

11.1 Tu i el Facebook...................................................................................................... 123

11.1.a Conèixer-se a un mateix ............................................................................. 123

11.2 Una imatge... més que mil paraules? .................................................................. 123

11.2.a La primera impressió és la que compta ................................................... 124

11.2.b El Facebook com a carta de presentació .............................................. 125

11.3 “Malalties” ............................................................................................................... 125

Vols ser amic meu?


5 5

11.3.a “Estrès social” ............................................................................................... 125

11.3.b Síndrome de Diògenes digital ................................................................... 126

11.4 Consells per treure el màxim suc possible de les xarxes socials ...................... 127

11.4.a Potencialment poderoses .......................................................................... 128

11.4.b Utilitzar els recursos sensatament: la seguretat per davant .................. 128

11.5 Consells per triomfar a les xarxes socials ............................................................. 130

11.6 Com causar una mala impressió ......................................................................... 131

11.7 Què cal evitar, al Facebook? .............................................................................. 131

El futur ........................................................................................................................................ 133

12. El futur ............................................................................................................................... 134

12.1 Què ens espera? .................................................................................................... 134

12.1.a Passat ............................................................................................................ 134

12.1.b Present ........................................................................................................... 134

12.1.c Futur ............................................................................................................... 134

Curiositats, consells i coses que potser t’interessen... o potser no ................................... 137

13. Curiositats, consells i coses que potser t’interessen (o potser no) ........................... 138

13.1 Curiositats curtes: Sabies que... ............................................................................ 140

Sumaritzant ............................................................................................................................... 142

14. Sumaritzant ...................................................................................................................... 143

Conclusions ............................................................................................................................... 146

Unes últimes paraules .............................................................................................................. 149

Bibliografia ................................................................................................................................ 151

Llibres: ............................................................................................................................... 151

Pàgines d’Internet: ......................................................................................................... 151

Revistes i diaris: ................................................................................................................ 153

Material variat ................................................................................................................. 153

Annexos I. Entrevista a Mark Zuckerberg

II. Buscar persones interessants que poguessin col·laborar en el projecte

III. Experiment pràctic

IV. Enquesta

Vols ser amic meu?


6 6

Agraïments

A la família.

Als amics.

A en Toni.

I a tots els altres que han fet el camí més fàcil (Linda (linda_cq), Jordi (jordi_a), Enrique,

Emilio...

Gràcies.

Vols ser amic meu?


7 7

Justificació

Per què?

Xarxes socials, per què he triat aquest tema? No n’hi havia cap altre més interessant?

Què em va atreure d’aquest tema? Com se’m va posar al cap? Què em va motivar?

La veritat és que, de fet, no hi ha una única resposta a aquestes preguntes, i per tant

començaré des del principi, que és per on es sol començar.

A mitjans de primer, quan vaig haver de decidir en quin tema basaria la meva

recerca estava molt confusa. M’agrada l’art i la literatura, com també m’agraden

alguns aspectes de la ciència, i això en el moment de decidir es presentava com un

problema. Vaig tenir vàries idees, algunes més decents que altres, i vaig començar a

imaginar com seria el meu treball. Potser podia fer una recerca sobre l’educació,

sobre com mengen els nens a les escoles, sobre tècniques d’art o fins i tot sobre les

propietats de la xocolata.

Vaig demanar opinions, i si haig de ser sincera, cada opinió em confonia més. Al final

vaig arribar a algunes conclusions: el treball havia de ser meu, havia de tractar algun

tema que em motivés a la recerca i també algun aspecte en el qual em pogués

involucrar. El professor de filosofia ens va donar algunes idees per els treballs de

recerca, totes sobre filosofia i/o sociologia, algunes de les quals em van semblar

interessants. Hi havia un títol que em va cridar l’atenció “Com les xarxes socials han

canviat la nostra manera de comunicar-nos”, o alguna cosa per l’estil. Després de

pensar bastant vaig trobar la resposta: aquest era el tema! Aquest seria el meu treball.

I em vaig sentir satisfeta, perquè sabia que havia fet una bona tria, era un treball en el

que m’hi podia involucrar en primera persona.

Què et pot motivar més que quelcom que vius en primera persona, quelcom amb què

t’involucres, quelcom amb què et sents bé? És un plaer treballar així! Sempre m’han

interessat els ordinadors, les tecnologies de la informació... Però aquest tema no es

queda aquí, va més enllà, parla de la comunicació, una forma de comunicació entre

persones cada vegada més estesa i que està suposant una revolució, és un mitjà per

arribar a un fi nou, és actualitat, i és també una forma d’aprendre sense saber que

aprens – quantes vegades hem llegit quelcom que ens ha interessat a la web i ens

hem anat informant saltant de pàgina en pàgina fins saber-ne de tot? Jo, moltes. La

web 2.0 i les xarxes socials són un món per compartir i per descobrir, però va tant de

pressa que potser quan pensem que l’hem descobert del tot ja no existirà o tindrà una

Vols ser amic meu?


8 8

forma completament diferent. És per això que cal tenir un seguiment del tema força

continu, de ben a prop i amb esperit crític – quina millor manera que un Treball de

Recerca per fer-ho? :-)

Sóc usuària pràcticament diària de les xarxes socials i podria dir que el meu entorn

més immediat també ho és. Fer recerca sobre això significa experimentar amb

quelcom que ja utilitzes de per si, per entendre millor què fas, com ho fas i perquè ho

fas.

I vet aquí l’explicació complerta que justifica la meva tria. Però hi ha una altra qüestió:

la llengua. Al principi vaig començar-lo en anglès, motivada en part per alguns

professors que ens animaven a fer-ho. Fer-ho en anglès és realment més difícil que fer-

ho en la teva llengua materna, en aquest cas el català, i m’ho volia proposar com a

prova, per testar-me. I vaig estar treballant en l’idioma estranger. Finalment, però, vaig

veure que m’absorbien massa tots els aspectes lingüístics, sense deixar concentrar-me

en el que realment volia dir i com ho volia dir (és a dir, el contingut i el seu tractament)

i que si el feia en català em sentiria més còmoda; podria treballar millor i em podria

expressar també millor, de manera més natural i fresca. I és que un treball,

socràticament parlant, parit per mi, no podia ser escrit en cap altra llengua que no fos

la meva. – I després de tota la polèmica que ha sortit amb la llengua (la cooficialitat

del català i el castellà en institucions públiques sense ser el català llengua

predominant, la proposta del castellà com a llengua vehicular a les escoles...),

tampoc podia ser d’altra manera.

I aquí estic.

Vols ser amic meu?


9 9

Ja no es busquen les notícies,

elles ens troben a nosaltres

al Facebook i al Twitter.

Ja no busquem productes

a Internet, ells ens troben

a les Xarxes Socials.

Del video “Social Media Revolution 2”

d’Erik Qualman

Vols ser amic meu?


10 10

Introducció

Per què són tan populars les xarxes socials?

Les xarxes socials a Internet són cada cop més populars, però la pregunta és: per què?

Per què la gent es registra a les xarxes socials? En la majoria de casos la resposta és

senzilla: per trobar fàcilment altres usuaris d’Internet. Gràcies a tot el que les xarxes ens

aporten ara podem arribar a l’antiga utopia de tenir “un milió d’amics”, connectar-

nos amb qualsevol persona només amb sis “clics”, compartir, aprendre dels altres, i

podem enriquir les relacions que ja tenim però també establir-ne de noves.

Potser és només una qüestió de moda, tema que es debatrà més endavant. I és que

la nostra tendència a fer el que fa tothom no es manifesta només quan estem perduts,

sinó que també es mostra quan seguim la moda, a vegades tan criticada. Sovint

pensem (com a mínim jo ho faig) que, si hi ha una manca de raons vàlides per a fer

alguna cosa, "el que fa la majoria de gent ja està bé", i decidim entrar en aquest

cercle viciós de les xarxes socials. Però, fer el que fa tothom està bé? A vegades és

una fal·làcia. Que la majoria faci quelcom no vol dir que sigui un criteri absolutament

vàlid, ja que hi ha la possibilitat de l’error. Hem de saber decidir per nosaltres mateixos,

hem de saber què ens convé i què no. De totes maneres seguir les tendències no és

necessàriament una cosa negativa d’entrada: és, de fet, una condició humana

innata. És com anar a donar una volta i triar un lloc per seure a prendre quelcom.

Sempre ens atraurà més una terrassa plena de gent que una altra on no hi hagi ningú.

Com algú va dir un dia, amb molt sarcasme: "Menja merda. Milions de mosques no

poden estar equivocades"1. Així que, si una persona no troba una raó convincent per

registrar-se a una xarxa social, pot pensar que tantes persones registrades no poden

estar equivocades... Per què

no provar-ho? Al cap i a la fi

tots tenim una necessitat

compulsiva d'interactuar

amb la societat (i les xarxes

socials, i concretament el

Facebook, que té milions

d’usuaris registrats són, tot i

que ens és difícil d'admetre, “simuladors de la societat").

1 Faceboom, Juan Faerman

Vols ser amic meu?


11 11

Val a dir que abans que s’introduïssin les xarxes socials a Internet i els “perfils” que

caracteritzen els seus usuaris, no hi havia cap manera de saber coses sobre un usuari

d’Internet en particular, encara que ho desitgessis amb totes les teves forces. Ara,

amb aquestes pàgines ho podem fer i podem també trobar persones que

comparteixin els nostres gustos o aficions (o bé en tinguin de similars). Hi ha xarxes

socials, per exemple, que accepten només usuaris amb una determinada afició o

creença. A més a més, la majoria de pàgines són gratis, una raó més que explica per

què molta gent s’hi registra, encara que només sigui per provar-les i veure si són

d’utilitat o no.

L’objectiu de la meva recerca és, entre d’altres, descobrir per què les xarxes socials

estan creixent i són cada cop més i més populars. Fer un estudi d’aquesta nova

realitat, de com hem reaccionat davant de la mateixa i què la fa tant atractiva, tant

“absorbent”. És una manera de comunicar-nos o es tracta de la revolució més gran

dels últims temps?

Ens centrarem i parlarem més de la que més èxit està tenint arreu: el Facebook. Es vol

també reflexionar sobre com Internet i aquestes pàgines han canviat la nostra forma

de comunicar-nos, i amb tot pretén ser un treball pròxim, encara que sigui difícil ser-ho

per gent que no hagi tingut tracte amb aquest món. A aquests s’intentarà aproximar-

los a aquestes eines, o si més no aconseguir que la lectura del treball els ajudi a tenir

una lleugera idea d’aquest món, potser fent-los contemplar la possibilitat d’entrar-hi,

encara que no ho acabin fent.

Quan vaig triar el tema pensava que seria quelcom tant nou que pràcticament no en

trobaria informació, i que, per tant, més que recerca exterior hauria de ser recerca

interior feta per mi mateixa al noranta per cent. En certa manera ha estat així, el

treball és ple d’opinions, pensaments i idees que no tenen altra font que jo mateixa i la

meva experiència. Per altra banda, però, he trobat llibres (tots molt recents, del 2009 o

del mateix 2010) i moltes pàgines d’Internet, estudis... (la majoria també d’aquest any

o l’anterior). Sembla que tots pugem al carro en els mateixos temps, potser és perquè

ara “és moda”, o no. Serà quelcom del que haureu de treure l’entrellat vosaltres, i per

el que aquest treball potser us serà d’ajut. No puc oblidar comentar que he trobat útils

fonts d’informació típiques com llibres o Internet. Però, n’hi ha una (englobada dins

d’Internet) que per mi ha estat la millor: les xarxes socials. Un treball de xarxes socials

no podia estar fet d’altra manera. Mitjançant aquestes eines (més que res el Twitter)

he pogut entrar en contacte o bé seguir persones interessants que sovint penjaven

Vols ser amic meu?


12 12

adreces d’interès sobre xarxes socials o semblants, normalment sense que n’hi ho

sabessin. Per què buscar tanta i tanta informació per Internet tenint un filtre (persones

darrere una identitat virtual) que te’n seleccionen les millors parts?

No he tingut masses problemes a l’hora de dur a terme la feina. Als inicis la meva

intenció era fer quelcom diferent, una espècie de documental, però el treball en si se

m’ha endut massa. El treball ha estat estructurat en catorze blocs (temes, apartats)

desiguals en termes de llargada i subtemes. No tindria sentit fer blocs homogenis o

semblants si el que vols aprofundir en l’un o en l’altre és diferent, si la intenció és

diferent. Tot i que en tot el treball s’hi olora opinió, aquesta destaca més en els

apartats: 4 (Les xarxes socials com a eina per unir –o separar), 5 (Poderosament

poderós), 9 (Conceptualitzant conceptes innatament humans portats a la xarxa), 12

(El futur) i 14 (Sumaritzant). La resta són més informatius que d’opinió. Als annexos s’hi

troba la part més pràctica (buidat de l’enquesta que vaig fer i la crònica d’un

experiment, entre d’altres) que ha ajudat també a configurar la part teòrica.

He intentat que fos un treball fresc, nou, jove, dinàmic, estètic, amè i divertit, amb les

seves parts còmiques però també tractant les parts més serioses del tema. Un projecte

viscut des de primera persona i aportant l’experiència personal des d’un esperit crític

que ens permeti saber, valorar i actuar. I és en aquest sentit que la meva recerca té

una doble dimensió: per una banda, informativa i, per l’altra, ètica, moral. Aquesta

segona dimensió ens hauria de permetre valorar i qüestionar-nos les parts més socials

del tema, fer-ne una lectura crítica, opinar, reflexionar, pensar sobre els valors que hi

ha implícits en tot plegat i cap on ens dirigim o cap on se’ns dirigeix.

Finalment i abans de començar, només vull aclarir que el treball que teniu entre mans

NO pretén ser un manual d’instruccions ni res per l’estil, ja que escriure sobre un tema

com aquest és una cosa tant canviant que mai s’acabaria.

Bon profit.

Vols ser amic meu?


13 13

Hipòtesi i objectius

Aquesta recerca no es va iniciar amb un únic objectiu concret, sinó que ella mateixa

ens ha anat conduint fins arribar a esdevenir el que finalment és. Tot i això, aquí llisto

un seguit de punts que vindrien a ser, a grans trets, els objectius generals del treball:

- Determinar per què les xarxes socials estan creixent i són cada cop més

populars, si es tracta només d’una moda passatgera i la tendència que tenen

de cares al futur.

- Fer una aproximació a aquestes eines, definint-les i determinant-ne les utilitats,

així com els perills.

- Estudiar com reaccionem davant d’aquesta realitat.

- Veure com Internet i especialment les xarxes socials han canviat la nostra

manera d’actuar i de comunicar-nos.

- Portar conceptes de la vida real (amistat, intimitat...) al món online i reflexionar-

ne.

- Fer alguna activitat pràctica d’anàlisi per fer una millor valoració de temes com

són la privacitat o la concepció que el meu entorn immediat té sobre el tema i

quin sentit té tot plegat.

I el més important:

- Fer pensar i reflexionar el lector a mesura que avança en la lectura.

És per això que el treball no s’inicia amb una hipòtesi clara, sinó que dins del tema

general s’hi engloben molts subtemes, de cadascun dels quals se’n podria tenir una

idea a priori, abans d’investigar res. La concepció personal inicial del tema principal és

la següent: les xarxes socials no són tan dolentes com molts adults pensen, sinó que no

les volem entendre i és per això que no les valorem amb una investigació o reflexió

prèvia, amb els seus pros i els seus contres. Molts dels joves tampoc hem donat a les

xarxes l’ús adequat, dedicant-hi molt de temps “per res”, i d’aquests usos n’ha sorgit

una concepció generalment dolenta.

Aquesta recerca és un material, una eina per crear una opinió crítica sobre aquesta

matèria relativament nova.

Vols ser amic meu?


14 14

1. Què és una xarxa social?

Vols ser amic meu?


15 15

1. Què és una xarxa social?

La comunicació entre les persones ha canviat molt en els últims anys. Telègraf,

telegrames, telèfon, televisió, ràdio, telèfons mòbils... L’última moda són, de fet, les

xarxes socials: és la manera en què gran part dels que

vivim al segle 21 es comunica. Però... Exactament, què

significa xarxa social? Primer de tot, podem fer una

ullada al diccionari2:

Xarxa social. Estructura social feta de nodes, que són els

actors o usuaris, i arestes, que són les relacions entre ells.

Les relacions poden ser de diversos tipus: econòmiques,

professionals, d’amistat, sexuals, etc. Segons l’expert en

internet Bill Tancer, les xarxes socials s’han convertit en el

principal atractiu d’Internet. Posen en evidència el canvi

que s’està produint en la manera de comunicar-se i

interactuar les persones.

Per altra banda, al llibre “Aprendizaje con redes

sociales” ens descriuen les xarxes socials de la següent

manera:

2 www.diccionari.cat

Les xarxes socials virtuals

connecten persones

mitjançant cercles de

confiança, per trobar

amics, feina, clients o

compartir continguts. La

lleialtat és la clau en

qualsevol d’elles, sigui

una xarxa específica de

perruqueria o el

Facebook, que marca la

diferència per la seva

mida.

Vols ser amic meu?


16 16

Xarxes socials. Quan en aquest llibre utilitzem el terme “xarxes socials” ens referim

específicament a aquelles eines telemàtiques de comunicació que tenen com a base el Web,

s’organitzen al voltant de perfils personals o professionals dels usuaris i tenen com a

objectiu connectar seqüencialment als propietaris d’aquests perfils a través de categories,

grups, etiquetats personals, etc., lligats a la seva pròpia persona o perfil professional.

De fet, les xarxes socials no són res més que l’agrupació de persones individuals en

grups en què comparteixen quelcom. I tot i que aquesta activitat és perfectament

possible en persona, és més popular a Internet, online. Quan ja t’has registrat a una de

les pàgines que ofereixen aquest servei ja pots començar a socialitzar-te (llegint perfils

d’altres membres i, si es vol, contactant amb ells).

I és que avui en dia no és difícil topar-se amb anglicismes com Facebook o

MySpace… fins i tot podríem afirmar que formen part de la vida quotidiana, o si més

no, de la vida quotidiana de nosaltres, els adolescents. Pensem que és quelcom nou,

innovador, una revolució a la que els més grans no es poden enganxar: però no és

així. Les xarxes socials han existit sempre. Sempre... sempre? Sempre. I és que com va

dir Aristòtil, som éssers socials per naturalesa. Creem vincles, fem xarxa.

Per començar, remuntem-nos al concepte i tinguem clar què és una xarxa social.

Imagina una xarxa a la vida quotidiana (pot ser de pesca, d’una porteria de futbol...) i

identifica’n els elements: en primer lloc trobaríem els nusos (les persones) i després les

cordes que els uneixen (les relacions entre aquestes persones). Per tenir una xarxa

social no és necessari res més que això: persones que tinguin alguna relació entre elles,

és l’imprescindible. La família és, per exemple, una de les xarxes socials més antigues.

Els tipus de relacions entre persones poden ser molt diferents, i donat a que les xarxes

socials estan formades per persones, la seva complexitat pot ser infinita. El Facebook,

de la mateixa manera que altres pàgines de xarxes socials no és res més que una eina,

una plataforma que facilita la creació de xarxes entre persones o l’enfortiment

d’aquestes relacions, amplia les nostres capacitats humanes (ja que, com a humans,

estem limitats, i la tecnologia ho compensa), però de cap manera és quelcom

imprescindible per poder tenir bons contactes o una bona xarxa social, de la mateixa

manera que tampoc dóna garantia d’èxit. La regla no falla: seràs popular a Internet si

ho ets a la vida real. I és que per treure el màxim de suc a aquestes pàgines no es

necessita més que dues coses: formació i contactes.

Hi ha diferents tipus de xarxes socials a Internet. Algunes d’elles es centren en algun

tema o interès en particular i d’altres no. Normalment les que no estan basades en un

tema especial tenen inscripció oberta, la qual cosa significa que qualsevol es pot

Vols ser amic meu?


17 17

registrar i esdevenir així un membre de dita xarxa social. Es poden establir tres grans

grups de xarxes socials en funció de la finalitat principal per a la que han estat

dissenyades:

- Xarxes socials professionals

- Xarxes socials generalistes

- Xarxes socials específiques

Independentment dels objectius d’una o altra plataforma de xarxa social, les xarxes

les configuren les persones en base a les seves necessitats o interessos.

Molts usuaris d’Internet no estan segurs d’unir-se a una xarxa social, però la realitat

demostra que gent de totes les edats gaudeix connectant-se (a pàgines com el

Facebook o el Twitter, per exemple). La clau està en saber com fer-les servir, quan i

quines.

I, per més que siguin xarxes socials, cal tenir en compte que les relacions que s’hi

estableixen potser no són les mateixes que en la vida real.

1.1 Quan podem considerar una pàgina com a xarxa social?

Segons un article publicat per la Universitat de Califòrnia, una xarxa social d’Internet es

pot dir així quan:

1. Es pot construir un perfil personal

2. Es poden establir connexions (amistats) amb altres usuaris

3. Es pot consultar qui són els teus amics i els amics dels teus amics

És tan fàcil com això, només cal veure si compleix aquestes característiques i, si ho fa,

és una pàgina de xarxes socials.

Vols ser amic meu?


18 18

Tot i això, la complexitat de tot plegat no es queda aquí, ja que cal distingir entre

Mitjans de Comunicació Social (Social Media), Mitjans de Seguiment de l’Activitat en

Xarxa (Lifestreaming) i Xarxes Socials (Social Networking Sites). Totes elles son xarxes de

persones però són eines diferents, ja que el que cohesiona la xarxa és un objecte

diferent. Breument podem dir:

- Mitjans de Comunicació Social (Social Media). Eines amb xarxes subjacents on

la relació entre els individus gira entorn als elements que són compartits (les

meves imatges, els meus vídeos, els meus marcadors...), i on el fet de compartir

un determinat element suposa un gran al·licient per a l’individu i l’anima a

contactar amb altres. Tot i això, en aquest cas el que realment t’interessa és

l’OBJECTE que l’altre comparteix. Exemples: Flickr, Blogger, Blip, LastFM,

Wikisplaces...

- Mitjans de Seguiment de l’Activitat en Xarxa (Lifestreaming). Eines amb xarxes

subjacents de persones que comparteixen allò que atrau la seva ATENCIÓ i la

seva ACTIVITAT. En els nodes d’aquestes xarxes s’hi troben els ENTUSIASMES dels

altres i serveixen, als que les fan servir, a mode de filtre humà del que passa a la

xarxa i fora d’ella, perquè ens proporciona la visió dels esdeveniments a través

dels qui ens interessen i les expliquen o les documenten. Exemples: Friendfeed,

Plurk, Twitter.

- Les Xarxes Socials. Una xarxa de persones on el més important és la xarxa en

ella mateixa, les característiques de les persones amb qui et connectes en

aquella xarxa i allò que aporta a la teva xarxa de contactes el perfil d’ella i

l’objectiu principal de la qual és connectar successivament als usuaris que

formen part d’aquesta xarxa. Exemples: Facebook, Tuenti, NING, MySpace, Hi5.

He cregut que la distinció entre aquests elements no podia ser omesa, però un cop fet

aquest aclariment vull comentar que el meu treball no pretén ser una guia per experts

en el tema, de manera que quan parli de “xarxes socials” parlaré de totes en general,

sense fer distincions. A més a més, molta gent utilitza les xarxes amb finalitats per les

que no han estat dissenyades explícitament i les fa servir com s’explica a l’última

descripció (“Les Xarxes Socials”).

Vols ser amic meu?


19 19

1.2 Utilitats i beneficis

Per suposat, les xarxes socials no són “dolentes”, tal i com pensen les mares

preocupades que veuen que els seus fills passen hores i hores davant l’ordinador. Tot,

utilitzat en la seva mesura té els seus beneficis, i és que les xarxes socials no tenen un

únic ús. Els seus usos per part dels usuaris són molt variats, des de reprendre contacte

amb antigues amistats, comunicar-se amb coneguts, publicar i comentar fotos, crear i

mantenir comunitats professionals... “Les xarxes socials t’ajuden a aconseguir el que

vulguis ajudant als altres a aconseguir el que vulguin”. Aquí llisto alguns dels beneficis

que ens poden proporcionar les xarxes socials a Internet.

Estar connectat. Estar connectat és “molt important” en el món en què vivim. Et pot

ajudar a estar a la moda, a saber què passa al teu voltant i també a trobar coses que

et poden interessar.

Connectar amb els amics i la família. Per molta gent, la utilitat de les xarxes socials es

basa en mantenir el contacte amb membres de la família amb qui no pots estar,

antics amics o vells companys d’escola. Amb una connexió a Internet qualsevol o un

punt WiFi, qualsevol pot connectar-se i comunicar-se de forma “gratuïta”, sense

necessitat de fer grans despeses de telèfon.

Per fer amics. El cercle d’amistats que pots arribar a crear és només un dels beneficis

que es poden extreure de les xarxes socials. Pots fins i tot establir una amistat amb algú

que visqui a l’altra punta del món, amb possibilitat també d’aprendre coses noves

d’altres cultures. Tot i que les xarxes socials ens permeten mantenir el contacte amb

gent amb la que d’altra manera només tindríem llaços dèbils (antics companys o gent

que hem conegut en una festa), la majoria d’elles (com el Facebook) no estan

dissenyades per conèixer gent nova.

Per buscar parella. Aquest aspecte de la vida ha canviat molt amb les xarxes socials.

Durant el passat, això hauria estat inconcebible, però cada dia més i més gent creu

en les relacions que sorgeixen a través d’Internet. Les webs que ofereixen trobar

parella són considerades xarxes socials, però tenen un “plus”, ja que tots els que estan

registrats a la comunitat busquen el mateix: una parella. Aquest tipus d’activitat a

través d’Internet no és segura al cent per cent, però és important entendre que cap

forma de quedar és segura (aquella persona tan simpàtica i amable que has conegut

al bar o a la discoteca pot ser tan o més perillosa que aquella que has conegut

Vols ser amic meu?


20 20

online). De fet, un estudi realitzat per FriendScout24 el 2010 revelava que el 49% dels

espanyols entren en xarxes socials per “abandonar la solteria”.

Per buscar un treballador.

Cada dia més empreses fan

servir Internet per investigar

sobre la vida personal dels

seus possibles empleats. És a

dir, que depenent de la teva

imatge a Internet la impressió

que causaràs sobre el teu

futur “jefe” serà millor o pitjor.

Un estudi realitzat per

l’empresa de treball temporal

Unique3 afirma que gairebé la

meitat de directius de Recursos Humans en empreses espanyoles utilitza les xarxes

socials per seleccionar personal.

Per compartir fotos. Cada vegada és més comú penjar fotos personals a les xarxes

socials. Això permet a la gent que ha compartit aquests moments amb tu pugui

agafar les fotos que li agradin o li convinguin, sense necessitat d’USBs, CDs o qualsevol

altra plataforma. La qüestió (que molta gent desconeix, ignora, passa per alt o li és

indiferent) és saber decidir què ensenyar i a qui fer-ho (no totes les fotos han d’estar

exposades a tothom).

Per convidar a esdeveniments. Aquesta és una pràctica que està esdevenint habitual.

Fas un partit amb els teus amics, hi ha un concert del qual ets mànager... Les xarxes

socials són una eina útil i eficaç per fer arribar aquest tipus d’informació a la població

(els cartells propagandístics, a part de suposar una despesa física i econòmica estan

molt en desús i no tenen tanta eficàcia).

Per les empreses. Les xarxes socials no són res més que una finestra on t’ensenyes a tu

mateix, els teus gustos i els teus interessos. Aquesta informació és molts cops venuda a

les empreses, de manera que saben què vols i busquen la manera d’oferir-t’ho

(mitjançant propaganda al voltant de la pàgina de la xarxa social, per exemple).

3 http://www.trecebits.com/2010/09/06/el-49-de-las-empresas-busca-candidatos-en-las-redes-

sociales/

http://www.trecebits.com/2010/09/06/el-49-de-las-empresas-busca-candidatos-en-las-redes-sociales/

http://www.trecebits.com/2010/09/06/el-49-de-las-empresas-busca-candidatos-en-las-redes-sociales/

Vols ser amic meu?


21 21

En resum: Les xarxes socials poden connectar-te amb antics amics amb qui pots

restablir el contacte, però també poden connectar-te al teu nou “jefe”. Es tracta

precisament d’això, de connectar-te i de comunicar-te. Per tant, el teu perfil inicial de

la xarxa social de la que formis part hauria d’adaptar-se a qualsevol que la pugui

veure, sense abusar ni de la formalitat ni de la informalitat. Òbviament, el teu perfil no

agradarà a tothom que el miri, però sempre és millor fer amics que enemics.

1.2.a Com ens ajuden?

Les xarxes socials ens fan aprendre d’altres, aprendre amb altres (aprenentatge

compartit). Formar part d’una o de vàries xarxes socials afavoreix la creació de

reputació pública. Cada vegada més, les nostres habilitats socials són el factor més

determinant en el nostre desenvolupament personal i professional a l’hora d’arribar als

nostres objectius. El conjunt de les relacions socials i professionals de les persones

integra el nostre capital social que té tant de valor pel que representa com per les

possibilitats de desenvolupament que ofereix l’establiment de nous vincles

interpersonals de cara al futur.

A més, tenir una xarxa social de contactes (amics i familiars) és terriblement important

per la persona i la seva salut. La inexistència d’aquesta és tan poc saludable com el

tabaquisme4, i Internet ens ajuda a tenir-la i a organitzar-la.

1.3 Perills

A les xarxes socials, però, no tot són avantatges. Hi ha també perills relacionats amb

aquest tipus de pàgines, dins dels quals s’inclouen el robatori de dades personals i els

virus.

Un dels perills que més preocupa té a veure amb els “depredadors online”, que

fingeixen ser algú que no són. Això existeix també al “món real”, i de la mateixa

manera que has d’anar en compte quan quedes amb estranys, has d’anar amb

compte a la web.

Quan quedes amb un amic que has conegut online has d’anar amb compte, ja que

molta precaució mai és suficient. És millor quedar a un lloc públic, i si alguna cosa va

malament val més tallar la relació i marxar.

4 Com ens explica Eduard Punset a http://www.eduardpunset.es/wp-

content/uploads/2010/08/semanal20100829.pdf

http://www.eduardpunset.es/wp-content/uploads/2010/08/semanal20100829.pdf

http://www.eduardpunset.es/wp-content/uploads/2010/08/semanal20100829.pdf

Vols ser amic meu?


22 22

Tot i que no és pròpiament un perill, com s’ha dit anteriorment, penjar informació

personal a Internet pot influenciar la vida personal del subjecte. Molts empresaris

recorren a aquestes xarxes per trobar bons candidats a les places vacants de les seves

empreses. És a dir, que és millor seleccionar què és apropiat per ser penjat i què no ho

és, i així intentar tenir una “persona online” el màxim de positiva. Els joves cauen sovint

en l’error de penjar continguts o fer comentaris

obscens, la qual cosa a vegades pot arribar a

impedir-los accedir a una feina. Per tant, també

és important saber portar una imatge

professional de tu mateix a Internet.

Un dels perills més recents i més polèmics que han sortit entorn el tema és el del

ciberbullying, que s’està expandint. Les noves tecnologies, i en especial Internet, han

proporcionat una manera de comunicar-se diferent. L’anonimat, la no percepció

directa i immediata del mal causat, l’adopció de rols imaginaris a la Xarxa i la gran

facilitat i disponibilitat d’Internet a la vida dels menors, han fet del ciberbullying un

problema seriós i real. A vegades, els acusadors graven material sobre la persona en

foto, video o audio i al penjar-ho li fan molt de mal psicològic.

El fet de connectar-nos a les xarxes no ens sembla perillós perquè associem molt el

perill a quelcom físic. Ens sembla més perillós estar davant d’un foc que crema que en

un despatx connectats a Internet. A la realitat física coneixem els perills, però també

hem de conèixer els perills d’aquesta nova realitat - i potser no en prenem prou

consciència.

En conclusió: tot i que les xarxes socials tenen nombrosos beneficis hi ha varis perills

preferiblement evitables. Entre ells destaca el fet que molta gent no és qui diu ser i que

pots ser víctima d’un robatori de dades o “agafar” virus.

1.4 Les xarxes socials; una qüestió de moda?

Les xarxes socials han arribat per quedar-se

Les xarxes socials són només una moda passatgera? No ho crec. Les oportunitats de

comunicació que ens donen són molt grans i atractives, la qual cosa fa pensar que no

marxaran tan fàcilment com han arribat. Segons un estudi elaborat per eMarketer, el

63 per cent dels internautes d’Estats Units visitarà les xarxes socials el 2014. El pronòstic

diu que dues terceres parts dels internautes seran assidus a aquestes plataformes en

qüestió de quatre anys, cosa que sens dubte cridarà l’atenció dels anunciants. No és

“Ves amb compte amb el que

publiques al Facebook perquè més

tard, en alguna part de la teva vida,

serà tret a la llum”

Barack Obama, President dels

EE.UU.

Vols ser amic meu?


23 23

poca cosa, ja que estem parlant de la meitat d’habitants dels Estats Units! I és que les

xarxes socials ja han superat els buscadors tradicionals.

Amb aquestes dades no és estrany veure que tantes marques ja hagin entrat a formar

part de les xarxes socials creant

les seves pàgines de fans.

Estem, per tant, davant d’un

nou canal de comunicació

que acaba de néixer i que és

capaç de donar molt de sí

mateix.

1.5 Pàgines de xarxes

socials

Hi ha moltíssimes pàgines de

xarxes socials. Entre les més

importants en termes de

popularitat al nostre país i

també arreu del món

destaquen el Badoo, Bebo,

Classmates.com, Facebook,

Flixter, Flickr, Fotolog, Habbo,

Hi5, LinkedIn, MySpace, Tuenti,

Twitter i el Windows Live

Spaces.

Una explicació senzilla i

divertida per entendre millor

què són les xarxes socials més

famoses per a principiants (que

no vol dir tontos) seria la que

ens mostra la imatge5:

5 http://www.netambulo.com/2010/07/23/redes-sociales-explicadas-para-dummies/

http://www.netambulo.com/2010/07/23/redes-sociales-explicadas-para-dummies/

Vols ser amic meu?


24 24

1.6 Comparació entre xarxes

Tot i que n’hem citat algunes a l’apartat anterior, proporcionar un

llistat de xarxes online complert és probablement una tasca

impossible, ja que la ràpida evolució d’Internet ha deixat obsolet

qualsevol intent de fer-ho. Tot i això, és interessant tenir-ne alguna

referència orientativa. És per això que he trobat interessant posar

la taula que es mostra a continuació, ja que ens ensenya de

forma més o menys clara alguns aspectes en què es diferencien

les xarxes socials més populars. Com podem veure, globalment, les xarxes més ben

valorades són el Facebook i el MySpace. Per a més informació es pot visitar la pàgina

que es mostra a la taula, on hi ha explicacions i comparatives detallades de cada

punt.

6 Mesura en què eviten els intents de contacte per part de gent desconeguda

Taula – Comparativa de llocs web de xarxes socials per TopTen Reviews 2010. Data de consulta:

Setembre 2010 (http://social-networking-websites-review.toptenreviews.com/)

Perfil Seguretat Interacció "Busca" Ajuda i suport

Filtrat6 Global

LLEGENDA

Excel·lent

Molt bé

Bé

Regular

Pobre

http://social-networking-websites-review.toptenreviews.com/

http://social-networking-websites-review.toptenreviews.com/facebook-review.html

http://social-networking-websites-review.toptenreviews.com/myspace-review.html

http://social-networking-websites-review.toptenreviews.com/bebo-review.html

http://social-networking-websites-review.toptenreviews.com/friendster-review.html

http://social-networking-websites-review.toptenreviews.com/hi5-review.html

http://social-networking-websites-review.toptenreviews.com/orkut-review.html

http://social-networking-websites-review.toptenreviews.com/perfspot-review.html

http://social-networking-websites-review.toptenreviews.com/my-yahoo-review.html

http://social-networking-websites-review.toptenreviews.com/zorpia-com-review.html

http://social-networking-websites-review.toptenreviews.com/netlog-review.html

Vols ser amic meu?


25 25

1.7 Cronologia de les xarxes socials

Ja fa anys que la cosa va en

augment… aquest gràfic o eix

cronològic ho mostra de manera molt

gràfica. Seguirem en la línia?

Vols ser amic meu?


26 26

Vols ser amic meu?


27 27

2. Què és el Facebook?

Vols ser amic meu?


28 28

2. Què és el Facebook?

Segons la Wikipedia (un recurs molt utilitzat entre els joves, que no sempre és del tot

fiable però que què diu, per a nosaltres, va a missa), “el Facebook és una xarxa

social llançada el 2004 i que pertany a la companyia privada Facebook, Inc. La xarxa permet afegir gent

com amics i enviar-los missatges, compartir enllaços, fotografies i vídeos, entre d'altres coses; és obert

per a tothom qui tingui més de 13 anys (als Estats Units), i només cal una adreça de correu

electrònic vàlida per registrar-s'hi”.7

2.1 Història i actualitat de la pàgina

Tot i que es diu que el Facebook va ser fundat per Mark Zuckerberg, estudiant de

ciències informàtiques a la Universitat de Harvard (Estats Units) el 2004, la veritat és que

ho va fer juntament amb els seus companys d’habitació Dustin i Chris, que en el seu

temps lliure es dedicaven a programar una xarxa social. En un principi la xarxa estava

limitada als estudiants de la seva pròpia universitat: pretenia ser una eina de

coneixement pels alumnes. A poc a poc, però, va anar-se expandint per tota l'àrea

7 www.wikipedia.com (consultada l’Agost del 2010)

http://www.wikipedia.com/

Vols ser amic meu?


29 29

de Boston, més tard per tot el país i, actualment, la conformen més de 500 milions

d'usuaris d'arreu del món.

Com tota empresa, ha tingut els seus mals moments. El Facebook ha estat bloquejat

intencionadament en països com el Paquistan, Síria, la Xina, el Vietnam o l'Iran. També

és usual trobar-lo bloquejat en llocs de treball per impedir que els treballadors hi perdin

el temps.

El 2009, segons un estudi de Compete.com, el Facebook era la xarxa més usada a

Internet, per davant de MySpace. De fet, segons paraules del mateix Mark Zuckerberg,

“si el Facebook fos un país, es situaria entre els cinc països més poblats del món, per

davant de Japó, Rússia, Brasil i Nigèria". En aquests moments el Facebook es situaria en

el tercer lloc.

L’Octubre del 2010 es va estrenar la pel·lícula “The Social Network” (“La Red Social) al

nostre país, que explicava de forma visual tota la història del Facebook i del seu

creador des dels seus inicis. La pel·lícula explica de forma molt novel·lada la creació

de la pàgina, però potser falla una mica a l’explicar què és el que realment hi ha

darrere la mateixa: en lloc de fer servir la història com una demostració del valor de la

xarxa o del que significa construir coses de la nit al dia mitjançant la transformació

d’idees en codi, la pel·lícula es dedica a recrear les escasses habilitats socials del

protagonista, l’ambient de “sexe, droga i rock’n roll” que envolta la trama, mentre

explica una història de presumpta apropiació indeguda de propietat intel·lectual. Ha

rebut nombrosos premis entre els que destaquen l’elecció de millor pel·lícula i millor

director als Globus d’Or. Es pot consultar la pàgina oficial de la pel·lícula aquí:

http://www.thesocialnetwork-movie.com/

2.1.a El Facebook ha evolucionat...

El Facebook va néixer el 2004. Creat per Mark Zuckerberg (que per cert, va ser

anomenat persona de l’any a finals del 2010 per la revista Times), va començar sent

una eina destinada exclusivament als alumnes de la Universitat de Harvard perquè

desenvolupessin les seves xarxes socials dins de la universitat i potenciessin d’aquesta

manera la seva experiència en la institució com una experiència interessant per al seu

futur laboral. El Setembre del 2005 es va ampliar i va incloure a vàries xarxes

educatives i professionals fins finalment estar oberta a tots els internautes el 2006.

http://www.thesocialnetwork-movie.com/

Vols ser amic meu?


30 30

Val a dir que, tot i que el Facebook no permet una personalització tan gran com la

que permeten altres eines com MySpace o Hi5, té una gran varietat de funcionalitats

(aplicacions, gadgets...) que fa que l’usuari pugui fer moltes coses amb la seva xarxa i

amb els seus continguts. Una mica tot ha fet que hagi tingut l’èxit que ha tingut, que

en l’actualitat tingui més de 500 milions d’usuaris actius i s’hagi convertit en la xarxa

social més popular del món.

Com tot, el Facebook canvia, i en només un any ha patit innumerables canvis, la qual

cosa fa que parlar d’aquest tema sigui quelcom sempre inacabat. Una d’elles és la

manera de mostrar les imatges als àlbums. A l’Agost del 2010 es va anunciar que el

Facebook escurçaria l’amplada de les seves pàgines a 520 píxels, quan fins llavors era

de 760. La pregunta és si el que estava fent era buscar un lloc per a més publicitat.

2.1.b … fins arrivar a ser el REI de les xarxes socials

El Facebook va anunciar a

mitjans del 2010 que ja tenia 500

milions d’usuaris actius, només

sis anys després del seu

llançament.

La pàgina s’ha convertit en el

model a seguir de les altres

xarxes socials a Internet. Mentre

algunes han experimentat un

creixement, la popularitat de

MySpace, Flickr i Bebo han

disminuït en l’últim any. De fet,

un 80% dels usuaris del

Facebook no utilitza cap altra

xarxa social, de manera que

centra tot el seu interès en ella.

Curiositat: La cosa no acaba

aquí. MySpace, que havia estat

un rival tant gran del Facebook,

al veure que no podia lluitar

Vols ser amic meu?


31 31

contra el seu enemic ha decidit unir-se a ell i ha llançat al mercat una eina de

sincronització amb el Facebook (quan actualitzes els estats, penges imatges... pots

mostrar-ho també als teus amics del Facebook). No és només el cas del MySpace.

Altres xarxes, com Twitter o el LinkedIn, programes com l’Spotify, i altres eines com el

Hotmail, blocs, i centenars d’altres, ja fa temps que van afegir una aplicació que les

uneix al Facebook – Està el Facebook monopolitzant-ho tot?

En els següents gràfics8 (preparats per BBC Mundo) s’observen també interessants

variants internacionals, tant en la quantitat de temps que passen els usuaris del

Facebook connectats mensualment com en la popularitat de les xarxes que

competeixen en diferents països.

8 Gràfics del Juny 2010

Vols ser amic meu?


32 32

Comparant el Facebook amb els Estats Units

Gran, monopolitzador...

quantes característiques

comparteix el Facebook

amb Estats Units,

potència mundial?

Aquest gràfic fa una

comparació dels dos

“llocs” (ja que un és real i

l’altre, online)

Vols ser amic meu?


33 33

Vols ser amic meu?


34 34

2.2 En constant canvi

Un any pot canviar moltes coses, i més si es tracta d’aquest món virtual en constant

creixement i desenvolupament. El 30 de Juliol del 2009 es va penjar al YouTube un

vídeo molt interessant i complet dedicat a tot el tema de les xarxes socials,

estadísticament parlant, titulat “Social Media Revolution”9. Abans d’un any després, el

5 de Maig del 2010, ja se n’havia publicat una actualització10, ja que s’havia cregut

oportú fer-ho. Alguns punts del vídeo relacionats amb l’actualitat “Facebookal” són:

- El Facebook supera el Google en termes de tràfic d’informació a Internet.

- El Facebook ha augmentat 200 milions d’usuaris en menys d’un any.

- Si el Facebook fos un país, seria el tercer més gran del món, més gran que els

EUA i només darrere de la Xina i l’Índia (al primer vídeo, del 2009, es situava al

quart lloc).

- El 50% del tràfic a Internet via mòbil al Regne Unit és al Facebook.

Altres curiositats interessants sobre la pàgina en “l’actualitat” (actualitat entre

cometes, ja que les dades són de mitjans del 2010):

- L’usuari mitjà del Facebook té 130 amics.

- Més de 25 bilions de continguts (links, posts de blocs, notes, àlbums de fotos...)

són compartits cada mes.

- Més de 300.000 usuaris han contribuït a la traducció del Facebook mitjançant

l’aplicació de traducció.

- Més de 150 milions de persones uneixen webs externes amb el Facebook cada

mes.

- Hi ha més de 100 milions d’usuaris actius del Facebook que accedeixen a la

pàgina mitjançant els seus dispositius mòbils.

- La gent que accedeix a la pàgina via mòbil són el doble d’actius que els no-

usuaris de “Facebook Mobile”.

- L’usuari mitjà del Facebook està connectat a 60 pàgines, grups i

esdeveniments.

- Els usuaris dediquen més de 500 bilions de minuts al mes al Facebook.

I segueix creixent...

9 http://www.youtube.com/watch?v=sIFYPQjYhv8 10 http://www.youtube.com/watch?v=lFZ0z5Fm-Ng

http://www.youtube.com/watch?v=sIFYPQjYhv8

http://www.youtube.com/watch?v=lFZ0z5Fm-Ng

Vols ser amic meu?


35 35

2.3 Com començar a utilitzar el Facebook

Molt de Facebook molt de Facebook però, i si no en tens ni idea? I si mai hi has tingut

contacte?

Imagina’t que t'han recomanat crear un compte de Facebook. El primer que has de

fer és entrar a www.facebook.com. A la "portada" es pot llegir: “El Facebook t’ajuda a

contactar i a compartir amb les persones de la teva vida”11

És a dir, que el Facebook es mostra com una eina útil que NECESSITES, perquè

NECESSITES posar-te en contacte amb la gent, i el Facebook és una plataforma que et

pot ajudar. Així que, en conseqüència, EL QUE NECESSITES ÉS EL FACEBOOK. Ningú

mitjanament assenyat s’hauria unit a una pàgina d'Internet per compartir la seva

vida. Si pensem una mica més, però, potser arribarem a la conclusió que els milions de

persones que estan registrades no poden estar equivocades i decidim

continuar. Quan t’estàs registrant se’t demana que introdueixis les teves dades

personals i pugis una foto. Quan finalment acabes la "burocràcia" pots entrar al

Facebook. Al principi, però, no hi ha ningú i et pots sentir molt sol. Després d’uns

moments de desesperació trobes la manera de buscar cares conegudes i la cosa

comença a tenir una mica de sentit.

Ho vols provar?

2.4 Què podem fer al Facebook

L’activitat al Facebook es pot resumir en aquests punts: escriure l'estat (en l'espai "Què

et passa pel cap?"), fer comentaris als altres estats, posar "m’agrada" a altres posts,

acceptar o rebutjar invitacions a

grups i buscar persones

conegudes. Sona simple i avorrit.

Quina és la seva funció real?

Però potser la pregunta seria...

Per què necessitem conèixer el

seu ús? A què ve aquesta

necessitat de tenir explicacions

per a tot? No podríem limitar-nos

a dir que es tracta només d’ una

11 D’acord, però, a compartir què? La teva vida? Els teus records? Els teus gustos?

Vols ser amic meu?


36 36

espècie d'entreteniment o passatemps? Potser ens sentim culpables o avergonyits per

navegar per una pàgina tan freda i buida i és per això que ens cal una explicació...

Algunes persones utilitzen aquesta xarxa social per divertir-se enviant invitacions per

jugar, per fer proves, enquestes... i és que hi ha qui diu que potser “les aplicacions del

Facebook que una persona utilitza són proporcionals a la seva inseguretat".

Com un estudi12 mostra, les coses que la gent acostuma a fer a la xarxa són molt

variades, i és que “no tot és cotillejar” (encara que és un aspecte de la xarxa molt

important del que parlarem més tard).

2.5 Tipus d’usuaris Facebook

Hi ha quatre tipus d'usuaris13. En ordre decreixent de fanatisme:

- El que s'ha enredat amb el Facebook i no ho pot negar. Per a ell, Facebook és l'eina

ideal per dur a terme les seves activitats. És un professional (així com un addicte) de la

interacció. Aquest usuari es caracteritza per comentar les fotos o aplicacions

constantment, per respondre als tests més inversemblants, per pujar un munt d’àlbums

de fotos i compartir els seus gustos personals sobre tot el que sigui possible.

- El que s'ha enredat amb el Facebook, però no s'atreveix a reconèixer-ho. És el grup

majoritari. L'usuari mitjà de Facebook, en un moment donat es troba enganxat. Sense

saber per què, està comprovant una cosa que no sap ni què és i va d'un costat a un

altre, buscant, trobant. Mira fotos i felicita els aniversaris. També accepta invitacions,

de vegades parla per el xat, però davant de la gent, tot sovint ho nega.

- El que mira a veure què passa. En la majoria dels casos aquest usuari és un inexpert

informàtic. Malgrat els seus esforços, no aconsegueix adaptar-se del tot a la comunitat

virtual. No afegeix més de tres o quatre amics i es dóna per vençut, desitjant i

anelhant que sigui només una moda passatgera.

- El que s'aparta de Facebook. Aquest usuari (o no-usuari) no sap què és el Facebook, i

si ho sap, se sent millor allunyat de la "manada", pensant que per actuar així és una

persona amb actitud i personalitat.

Possiblement, et sentiràs inclòs en un d'aquests grups o potser en més d'un, depenent

del moment de la teva relació amb Facebook en què et trobis. Si alguna cosa està

12 http://www.data-red.com/estudios/archivos/2009211194625.pdf 13 Tal com descriu Faerman al seu llibre “Faceboom”

Vols ser amic meu?


37 37

clara, és que hi ha tipus d’usuaris per a tots els gustos, ja que cada dia fan servir el

Facebook més de 250 milions de persones. Aquesta xifra s’incrementa dia a dia

gràcies al ràpid creixement que l’ús de la xarxa a través de dispositius mòbils està

tenint.

2.6 Perills explícits al Facebook

El Facebook és una xarxa social i, com a tal, comparteix els perills bàsics amb totes les

altres xarxes. Hi ha perills però, més explícits d’aquesta pàgina en concret que no

estan tan estesos. És el cas de donar moltes dades personals. En pàgines com el

Twitter, més simples, això no passa. En el Facebook, en canvi, estem donant

constantment informació sobre nosaltres (a part de la que hi deixem sempre en el

perfil). A part, cada cop més gent penja àlbums sencers de les seves vacances,

d’aquella festa tan sonada o d’una tarda a la platja amb els amics. Aquestes fotos

que un dia decidim pujar, ja no desapareixeran d’Internet MAI MÉS, de la mateixa

manera que no desapareixerà qualsevol contingut que hi pengem. I és que aquí a

Espanya en concret, tenim força interès per la protecció de dades, però si una

empresa té la seu en un altre país (com és el cas del Facebook, que la té a EEUU) la

Llei de Protecció de Dades ja no existeix ni els afecta.

2.7 Entrar-hi o no entrar-hi... aquesta és la qüestió

Entrar a les xarxes socials marca un abans i un després, tant per bé com per mal.

Donar aquest pas implica la possibilitat d’enganxar-s’hi, i, per conseqüent, de perdre

hores de son i hores vàries del teu temps lliure. Per què donar aquest pas, doncs? A

vegades es viu millor en la ignorància, ja que un cop dins pots descobrir que els altres

tenen millors feines que tu i més ben pagades, parelles més atractives, fills més llestos i

cases més grans. El teu primer amor potser s’ha convertit en una dona grossa que no

para de penjar fotos d’en Cristiano Ronaldo sense samarreta. Per què fer-ho? No són

més bonics els records?

A més a més, entrar a les xarxes socials porta un “pack” de problemes. Pots tenir

problemes a la feina per culpa d’unes fotos no massa decents d’una festa, per

exemple. Les “quedades” no seran les mateixes, ja que tothom sabrà la vida de l’altre,

i no tindrà sentit quedar per xafardejar sobre les últimes notícies del poble perquè

tothom ho haurà vist al Facebook.

Vols ser amic meu?


38 38

Potser no tens masses raons per entrar al Facebook. I la necessitat no és cap raó,

perquè només la trobes quan estàs a dins. Facebook no és necessari, només ho és

quan hi entres. I a més, que sigui necessari no vol dir que sigui indispensable.

Encara tens ganes d’entrar-hi?

2.7.a Val la pena fer servir el Facebook?

La llista a continuació ens parlarà de deu aspectes relacionats amb la pàgina, un punt

de vista a favor i un en contra. Amb quin et quedes? Potser, com diria Aristòtil, “la virtut

es troba en el punt mig”.

1. La massificació a Internet

- En contra: la teva àvia i la teva mare. Tots estan allà, controlant, enviant-se

missatges amb companys de la primària...

- A favor: per una banda, és precisament la massificació i la quantitat de

gent que hi ha el que ens obre portes, ens permet recuperar antigues

amistats oblidades (valdria la pena preguntar-se; si han estat oblidades, no

és perquè no les necessitàvem?). Per altra banda, també és beneficiós per

les empreses, administració pública, ja que permet tenir un contacte amb

els clients i la ciutadania.

2. Usuaris d’altres corrents altruistes

- En contra: tantes persones (sobretot noies) pujant imatges mig despullades

intentant buscar rotllo de cap de setmana per Internet.

- A favor: tot i això, tu pots decidir amb qui entres en contacte i configurar la

teva privacitat. Que es faci un mal ús d’una eina no vol dir que sigui

dolenta.

Vols ser amic meu?


39 39

3. Esdeveniments

- En contra: et conviden a esdeveniments als que mai has volgut anar, com

ara concerts de grups que mai has escoltat o sortejos falsos...

- A favor: però tu pots decidir quin tipus d’invitació reps – pots posar que no

t’enviïn més notificacions d’una persona o eliminar-la de la teva llista

d’amics.

4. SPAM

- En contra: t’etiqueten a imatges perquè les vegis, sovint de propaganda...

això només genera una cosa: l’SPAM (altrament anomenat correu o

informació brossa).

- A favor: tu pots controlar amb qui entres en contacte, eliminar el contingut

del teu mur o eliminar l’amistat que no para d’omplir-te d’spam.

5. Sol·licituds d’amistat tramposes

- En contra: t’agreguen persones amb imatges “sexys” perquè les acceptis

però sovint no són més que “màrqueting viral”, és a dir, una manera de fer

propaganda – sovint amb enllaços que porten a pàgines que no són el que

diuen ser.

- A favor: pots controlar a qui acceptes i a qui no, si coneixes la persona, si

tens amistats en comú, i sempre les pots eliminar.

Vols ser amic meu?


40 40

6. Grups inservibles

- En contra: et conviden a grups que no serveixen per res. Hem anat de la

inutilitat fins a la mediocritat.

- A favor: hi ha grups que sí que serveixen i que uneixen persones amb els

mateixos interessos.

7. Aplicacions inútils

- En contra: cada cop apareixen més aplicacions com ara; enviar

abraçades, petons, targetes i altres pèrdues de temps.

- A favor: hi ha aplicacions que sí que serveixen, com ara les que uneixen els

teus comptes en diferents pàgines.

8. Persones que potser coneixes

- En contra: abans encara era una aplicació útil, però ara, entre “possibles

amistats” hi trobem pàgines de propaganda...

- A favor: el Facebook no és endeví i només ens suggereix persones en funció

dels contactes que ja tenim. Si no els coneixem, no tenim per què demanar-

los amistat.

Vols ser amic meu?


41 41

9. Fotos en les que surto però no vull sortir-hi

- En contra: imatges amb exs, persones del nostre passat... que més que

portar-nos records ens poden portar problemes.

- A favor: et pots posar en contacte amb la persona en qüestió perquè elimini

la foto, eliminar-lo de la teva llista d’amistats, eliminar l’etiqueta o canviar la

privacitat. Hi ha moltíssimes formes d’arreglar l’assumpte, només cal

conèixer-les.

10. Publicitat

- En contra: una pàgina en la que busques contactar amb els teus amics no

hauria de ser una font tant important de publicitat que, moltes vegades, no

t’interessa.

- A favor: es pot escollir amb qui compartir un contingut i, en el cas d’una

empresa que té una pàgina, es pot escollir a quin tipus de públic va dirigit,

per zones de residència, per exemple. D’aquesta manera hi ha més

possibilitats que t’arribin anuncis que puguin ser del teu interès.

Podríem afegir molts altres punts en aquesta llista, però el que realment fa que una

pàgina com el Facebook sigui agradable o no per a la persona depèn en gran part

de l’ús que se’n faci.

2.8 Facebook, una xarxa “SOCIAL”?

Encara que el Facebook es proclama una “xarxa social", no és molt "social". De fet, de

vegades un missatge de Facebook ens estalvia haver de trucar per telèfon o fins i tot

de fer una cosa tan impersonal com és enviar un correu electrònic.

És que potser el Facebook ens està tractant com si fóssim estúpids? En realitat

no. Darrere de tots els bytes que viatgen a través d'Internet hi ha persones i empreses

Vols ser amic meu?


42 42

amb interessos diferents, famèlics per tenir la informació que nosaltres hem escrit amb

molta ingenuïtat i felicitat. De fet, la majoria dels "amics" que tenim en els nostres perfils

són perfectes desconeguts. Així que, per què ho fem?

Podem incloure Facebook en la "piràmide de Maslow (1943)":

Així doncs podem

incloure el Facebook a

l’apartat “afiliació" de

la piràmide, on es troba

l’"amistat". Podria el

Facebook ser un vincle

entre la persona i la

satisfacció de

qualsevol de les seves

necessitats?

Mark Zuckerberg diu que "el Facebook no és una mena de plataforma per tenir

contacte amb els amics, però que la seva principal virtut és la seva utilitat per a

mostrar-te a tu mateix, ja que pots exposar de tu el que vulguis, sense privacitat o

intimitat".

2.9 Serà mai una pàgina “substituïble”?

Podria ser que quelcom millor substituís el Facebook? O aquest ha trobat una fórmula

que el fa únic i irreemplaçable? Potser la segona opció és més realista, i tot seguit

intentarem explicar alguns punts del seu èxit.

2.9.a Els nous dissenys

El Facebook ha canviat moltíssimes vegades la seva aparença, i cada vegada que

ho ha fet la seva popularitat no ha patit gaires canvis, ans al contrari, molts usuaris

s’han queixat i han creat grups i pàgines en contra d’aquests canvis. De seguida,

però, la gent s’hi acostuma i ja accepta les novetats. Al principi, el canal de notícies

s’entenia com una mena d’invasió de la privacitat, però ara és un tret propi que en

certa manera defineix la pàgina.

Vols ser amic meu?


43 43

2.9.b Més que una moda passatgera

El Facebook ofereix la seva pàgina més com una necessitat que no pas com un

simple passatemps per matar el temps. Per a molts usuaris, es tracta d’una manera

d’organitzar de manera online tota la seva vida offline (quedades, esdeveniments,

felicitacions, àlbums de fotos, xerrar pel xat...). Les aplicacions de tercers ofereixen

diversió extra als usuaris, així com compartir els seus gustos en els aspectes més

inversemblants de la vida. Potser el més important de tot plegat és que ens permeten

establir connexions socials amb les persones conegudes i estar al dia de les vides

d’aquestes. Per totes aquestes possibilitats i utilitats, per ser un centre de contacte

personal i social, el Facebook no es pot considerar una moda d’Internet que marxarà

tant ràpid com va arribar.

2.10 Una mica de conceptes tècnics dins del “món facebookal”

És molt probable que, començant a navegar per aquest món, comencis a topar-te

amb coses que et facin bellugar el cap i que no acabis d’entendre. Aquí una petita

mostra d’algun d’aquests dubtes que hagin pogut sorgir.

2.10.a Què em passa pel cap quan entro al Facebook?

“Què et passa pel cap?”. Aquesta és la pregunta que el Facebook et fa cada cop

que hi entres. Un parell d’anys enrere, la pregunta que se’t feia no era aquesta, sinó

“Què estàs fent ara mateix?”. Mentre una podria ser l’inici d’una conversació entre

amics, la pregunta actual sembla més aviat un intent de treure fora la poca intimitat

que encara tenim. Dit d’una altra manera, es tracta de donar els nostres pensaments

al Facebook. Perfecte, no?

D’alguna manera estem “casats” amb el

Facebook (hem acceptat un contracte

quan ens n’ hem fet membres), i, a

vegades, fins i tot més: el Facebook sap

intimitats de nosaltres, i el “divorci” no és

pas fàcil (com podrem veure a l’apartat

10.5). Però, qui ha dit que el Facebook fos

un amic? En tot cas, es tracta d’una eina

que t’ajuda a connectar-te amb “gent

que potser coneixes”.

Què et passa pel cap?

Aquesta és la pregunta que se’t

demana respondre a l’entrar al

Facebook. Probablement et

passen un munt de coses pel cap,

però sigui com sigui, al final has

decidit “perdre el temps” al

Facebook.

Vols ser amic meu?


44 44

Tornant enrere a les preguntes que el Facebook ens fa. Cap persona de mentalitat

sana i equilibrada respondria el que realment està pensant a la pregunta “Què et

passa pel cap?” Tot sovint, la gent continua responent a la pregunta anterior i diu què

està fent. A la vida real, preguntes del tipus “com et va tot?” o “què estàs fent?”

servirien per establir una conversa, sense donar-hi més importància, però no passa el

mateix al Facebook. “Què et passa pel cap?” o “En què penses?” la majoria de

vegades a la vida real tindrien una resposta clara i senzilla: “res” o “en res”. A

vegades, però, els que estem més “viciats” a la pàgina estem pensant constantment

què posar en aquell espai, quina frase pot atreure més gent, és quelcom que es pot

anar renovant constantment. De fet, l’espai per respondre aquesta pregunta ja no té

una finalitat concreta, ja que sigui quina sigui la qüestió que se’ns planteja, acabem

posant el que volem (sigui el que estem fent, plans, el nom d’una persona, la lletra

d’una cançó, una frase bonica...).

2.10.b “Pàgines vs grups”: quina és la diferència?

Navegant pel Facebook et trobes constantment amb pàgines i grups, i l’usuari

estàndard s’uneix a grups i es fa “fan” de pàgines de la mateixa manera, sense

concebre que hi ha diferències. Penso que la diferència entre ambdues és un dubte

que té força gent i és per això que tot seguit intentaré aclarir què és una cosa, què és

l’altra, i com i perquè utilitzar-les.

2.9.b.1 Què és una pàgina del Facebook?

El Facebook va crear les pàgines per

permetre als seus usuaris mantenir el

contacte amb certes marques de productes

o artistes famosos. A part, també serveixen

per mostrar als teus amics què és el que

t’agrada i recomanar-los pàgines a ells.

Tenen l’estructura d’un perfil normal, on es

pot escriure, penjar imatges... (per veure un

exemple pots visitar la pàgina del creador

del Facebook a

facebook.com/markzuckerberg). Quan et fas fan d’alguna cosa (actualment el botó

“m’agrada”, però sempre ho coneixerem per “fer-se fan”) aquesta pàgina és visible al

teu mur, però sempre serà consultable al perfil. Si vols crear una pàgina sobre tu o el

que sigui, pots dirigir-te a facebook.com/pages/create.php.

http://www.facebook.com/markzuckerberg

Vols ser amic meu?


45 45

2.9.b.2 Què és un grup?

Els grups són una mica diferents de

les pàgines. Per crear un grup pots

anar a

facebook.com/groups/create.php i

completar la informació. Pots triar si

el grup és obert a tothom, tancat

(s’han de demanar permisos per

entrar) o secret (només visible si et

conviden). Els grups solen tenir

administradors que el controlen,

accepten sol·licituds per entrar-hi o

conviden a altres a unir-s’hi. Per totes aquestes qüestions de privacitat els grups

vindrien a ser el mateix que els “clubs” a la vida “offline”.

2.9.b.3 Llavors, és millor que creï un grup o una pàgina?

Depèn del que vulguis fer, un serà més aquecuat que l’altre. En els grups hi ha més

interacció personal, es poden enviar mails als membres i hi ha més control que a les

pàgines. Per altra banda, les pàgines poden allotjar aplicacions, la qual cosa fa que

puguin mostrar més continguts. Ambdós poden crear esdeveniments.

Per tant, els grups estan bé per organitzar-se a escala més personal o petita i perquè hi

hagi més interacció entre membres. Les pàgines són millors per marques, pel·lícules o

gent famosa, on poden interactuar amb els seus fans sense haver-s’hi de connectar

amb el compte personal.

2.11 Una lectura negativa del Facebook (i tan negativa)

David Rowan, prestigiós editor de la Revista Wired, ha declarat obertament que no es

troba actiu al Facebook. Segons ell, la seva cautela en l’ús de les xarxes socials, no té

res a veure amb cap paranoia sobre la privacitat. El preocupa el cost polític i social

d’una participació que va en augment en unes xarxes administrades per empreses

privades amb finalitats de lucre o finalitats no massa clares. Aquestes són les raons per

les que aquest home s’allunya del Facebook, plantejaments que segurament una

minoria de la població que intenta anar en contra de la massa, segueix.

1. Les empreses creadores de les xarxes socials no estan motivades per l’interès

dels usuaris, ni molt menys. El Facebook existeix amb una única finalitat que és

http://www.facebook.com/groups/create.php

Vols ser amic meu?


46 46

guanyar diners. Això ho fa gràcies als anuncis, precisos i triats per a cada

comprador. Això fa explicable tots els problemes de privacitat, ja que no se’n

preocupen massa i així fan fàcil per a tercers accedir als teus gustos, interessos,

fotos... i defineixen el que pots comprar o no. En Mark Zuckerberg va bromejar

una vegada sobre la quantitat de “tontos” que “confien en mi”. Això no aporta

massa confiança.

2. El Facebook fa que sigui més fàcil reinventar-te a tu mateix. “Quan ets jove,

comets errors i fas algunes coses estúpides”, va advertir el president Obama als

estudiants de l’escola a Virginia el Setembre passat. “Ves amb compte amb el

que publiques al Facebook perquè més tard, en alguna part de la teva vida,

sortirà a la llum”.

Qualsevol cosa que estigui en línia (online) pot perseguir-te de forma

permanent.

3. La informació que subministres per a un objectiu, sempre serà utilitzada per un

altre. El telèfon que dónes per comprar una pizza, el teu historial de treball, els

préstecs de la biblioteca, tota la informació està connectada al gran sistema

d’informació existent.

El lloc de destinació de la pizza diu el barri on vius. Si vas agafar el llibre “El

Capital” de Marx de la biblioteca, és difícil que una empresa privada et

contracti. Què et fa pensar que es pot controlar on van a parar les teves dades

personals?

4. Existeix una bona possibilitat que les teves dades siguin utilitzades en contra

teva. Tothom pot aconseguir informació sobre tu; una venjativa ex-parella, un

rival en el lloc de treball, una assegurança de salut, un opositor polític...

5. La gent dóna més informació personal de la que es pensa. Per comprovar-ho

es pot anar a www.youropenbook.org i buscar frases. La majoria de persones

no deuen ser conscients que estan compartint aquelles actualitzacions amb

milions de persones.

6. I a més, per què deixem a les empreses privatitzar el nostre discurs social?

Algun dia hauries de prendre’t el teu temps per llegir les 5.830 paraules del

contracte amb el Facebook. El Facebook té el dret de fer el que vulgui amb les

teves dades i vendre l’accés a les mateixes a qui estigui disposat a pagar. Val

la pena preguntar-se fins a quin punt aquesta xarxa “social” està realment

interessada en el millor interès de la “societat”.

Vols ser amic meu?


47 47

No prengui la meva paraula com a sagrada, deia en David Rowan. Aquest entén que

els joves usuaris d’Internet són cada vegada més cautelosos a l’omplir les seves dades

personals.

Vols ser amic meu?


48 48

3. Internet i la web 2.0

Vols ser amic meu?


49 49

3. Internet i la web 2.0

3.1 Internet, bo o dolent?

La invenció de cada nou mètode de comunicació al llarg dels segles ha generat

sempre debats al voltant de l’efecte de la tecnologia en la societat. Els més

pessimistes han expressat la seva preocupació sobre com les noves formes de

comunicació poden debilitar les maneres tradicionals de relació, portant la gent a

rebutjar un conjunt d’interaccions en persona que en altres èpoques formaven part

necessària i normal de la vida. Els optimistes argumenten que aquestes tecnologies

simplement amplien i complementen les formes tradicionals en què la gent estableix

connexions.

En particular, en el cas d’Internet, els seus defensors raonen que les relacions que

sorgeixen del seu ús no estan delimitades per la geografia, ni tan sols per incòmodes

restriccions atribuïbles a la timidesa o discriminació. També aprecien un benefici en les

interaccions anònimes a gran escala, que són molt més difícils d’organitzar en el món

real. En lloc de mantenir vincles personals amb un nombre petit de persones, ara tenim

vincles més fluixets amb centenars o milers de persones. En lloc de conèixer només als

nostres amics o potser als amics dels nostres amics, ara podem anar molt més enllà i

veure on estem dins la xarxa mundial.

Tot i això, les noves tecnologies es limiten a fer possible quelcom que hem fet sempre

però d’una altra manera. És a dir, que no són res més que una eina que reflexa

tendències humanes universals i fonamentals (com quan a la prehistòria ens assèiem

al voltant d’una

foguera). No són res

menys i res més que

això.

3.1.a Un dia a

Internet

Què passa un dia a

Internet? Quin tràfic

d’Informació hi ha?

Com es comporta la

gent?

Vols ser amic meu?


50 50

Vols ser amic meu?


51 51

3.1.b Història – Com hem arribat fins aquí?

El món virtual és només un pas més en una llarga marxa de canvis tecnològics i

socioeconòmics que estan transformant la interacció entre éssers humans. El

creixement demogràfic mundial i la urbanització, juntament amb grans avanços en el

món del transport i comunicacions han tingut efectes molt grans sobre les persones. La

gran capacitat de mobilitat que tenim avui en dia i el fet que cada cop les distàncies

s’escurcen, per exemple, ha tingut efectes radicals en la difusió de tot (des de virus fins

a idees). El mateix passa amb totes les invencions per comunicar-se que han anat

sorgint (quan va aparèixer el telègraf va néixer una forma de comunicació que

eliminava l’espai i el temps). Després, el telèfon (que va fer més per estendre i enfortir

els vincles que no pas per debilitar-los), que va ser molt criticat, però que més que

substituir les interaccions socials, les complementa.

I ara, Internet.

Podem fer servir Internet per trobar gent que ja coneixem en el món real i traslladar les

nostres relacions a l’esfera virtual. També podem fer servir Internet per conèixer gent

del món virtual amb l’esperança d’establir connexions en el món real. O bé les nostres

connexions poden començar i romandre en el seu món respectiu, virtual o real.

3.1.c El 20% dels internautes es penedeixen de quelcom que van fer a la xarxa

Actuem correctament a la xarxa? El 25% dels usuaris fa servir noms falsos per inscriure’s

a les xarxes socials o quan completen formularis a Internet. El 9% menteix sobre el seu

estat civil i el 7% sobre la seva aparença física.

Es tracta només d’alguns apunts d’un estudi que va dur a terme l’empresa de

seguretat Norton en el que també es destaca que més del 20% dels internautes es

penedeix de quelcom que va fer a Internet. Norton va analitzar els impactes

psicològics i de conducta que té en els usuaris la vida online i hi ha conclusions si més

no, curioses.

Per exemple, una tercera part dels internautes reconeix que ha enviat mails amb fotos

o ha pujat imatges a les xarxes socials sense el permís de les persones que hi

apareixien. El 25% dels usuaris reconeix que ha espiat d’amagat perfils d’altres usuaris

per xafardejar les seves imatges. Per altra banda i com a dada també curiosa, apunto

que molta gent es descarrega pel•lícules o música “pirata”. El 17% dels usuaris creu

que és “legal” descarregar una cançó, mentre que el 14% creu que ho és d’una

pel•lícula sencera.

Vols ser amic meu?


52 52

3.2 La web 2.0. Una altra manera d’explicar què són les xarxes socials

Les persones necessitem expressar-nos, comunicar-nos. A vegades volem que tothom

sàpiga aquestes expressions, sentiments, necessitem el nostre minut de glòria (i és per

aquest motiu que la gent paga 1.20€ + iva per aparèixer deu segons al peu de

pantalla d’algun programa de la tele, per exemple).

Als anys noranta els més avançats en tecnologia aconseguien trobar una forma

d’expressió a la web mitjançant el que hem anomenat “navegar”. Però la navegació

no era suficient, la gent volia expressar la seva opinió a les pàgines web i també volia

saber què pensaven de la seva pàgina les altres persones... i així, en poc temps i

gràcies a grans esforços de persones que s’hi van dedicar molt va néixer la web 2.0

(que consisteix en emmagatzemar informació, opinions, conversacions, posteriorment

modificables de forma i contingut). Per tant, de la web 1.0 a la 2.0 passem d’un model

que prioritza la informació transmesa a un altre en que el primordial és la informació

compartida.

La web 2.0 és això. Si ens connectem a una pàgina, posem, un bloc d’un conegut del

que ens han parlat molt bé, llegim l’entrada d’avui i tanquem la pàgina ens quedem

a la web 1.0. Si, a part de llegir, ens fem un bloc, comentem el post del nostre

conegut, l’afegim com a amic i guardem la URL del seu bloc a preferits per tornar a

mirar-la en un altre moment fem ús de la web 2.0. La diferència és la base de dades.

Web 2.0 és descobrir, participar i influenciar.

Així doncs, les xarxes socials tradicionals (família, amics, companys de feina...) més la

web 2.0 (la tecnologia) han esdevingut les xarxes socials a Internet.

3.3 Trobar parella utilitzant la tecnologia 2.0

L’amor. L’amor és un sentiment que sorgeix (sovint es creu que esporàdicament) quan

dues persones s’atrauen mútuament i hi ha alguna cosa més enllà que les uneix

interiorment. Anys enrere, sovint t’enamoraves de la veïna, de la noia de la botiga del

costat de casa teva o d’aquella mossa ben plantada que havies vist “al ball” (he

posat exemples reals viscuts en primera persona per els meus avis o amics). Era

bastant poc comú, si vivies a Catalunya, acabar-te casant amb algú de Madrid (o,

encara més enllà, d’algun altre país). Tot i això, “l’amor no té fronteres”, i a vegades

passava. Si havies de viatjar quatre hores en cotxe per veure el teu estimat o

estimada, hi viatjaves, si havies de pagar una gran factura de telèfon, la pagaves.

Vols ser amic meu?


53 53

Avui en dia, amb Internet, la geografia és encara menys important. A l’any 2006 un de

cada nou adults estatunidencs que feien servir Internet (uns setze milions de persones)

va afirmar que utilitzava llocs web de contactes adults (com Match.com o

PlentyofFish.com – a Espanya és molt popular el Meetic) per conèixer altres persones.

De totes aquestes persones que s’han “trobat” en aquestes pàgines, el 43 per cent (o

casi set milions d’adults) s’ha arribat a conèixer personalment i el 17 per cent d’elles

(casi tres milions) ha iniciat relacions duradores o s’ha casat amb la seva parella

virtual. Per altra banda, només el tres per cent d’usuaris d’Internet que estan casats o

tenen parelles de llarga durada afirma haver conegut la seva parella a la xarxa, una

xifra que molt probablement s’elevarà en els pròxims anys.

Però, ens enamorem realment per Internet? Podria ser, però seria millor parlar

d’enamorar-se d’un perfil. Al Facebook no hi ha una persona, hi ha un perfil, i tu et

perfiles com vols... potencies el que vols que els altres vegin en tu i, per tant, la teva

descripció no és massa objectiva, ja que et crees com vols. I llavors els altres

s’enamoren del que voldrien o els agradaria que fos allò que els ensenyen. Però no

s’estan enamorant d’una persona, s’estan enamorant d’una pàgina d’Internet... i el

que realment ens fa veure si una persona ens atrau o no, si hi ha “química”, com es sol

dir, és conèixer-la (i doncs, que no la coneixies ja, per Internet?). No és el mateix.

3.3.a Com trobar una parella dins la nostra xarxa social?

Tot i que el tipus de xarxa a la que recorrin les persones i tant si aquesta xarxa és real

com virtual, normalment, el procés de buscar parella està impulsat per l’homogàmia,

que és la tendència de les persones a casar-se amb persones iguals o semblants (de la

mateixa manera que patim d’homofília, ja que normalment fem amistats que són

semblants a nosaltres). Per tant, facis el que facis tens un gran nombre de possibilitats

d’acabar sortint amb una persona amb la que comparteixis molt. Les xarxes socials a

Internet, que ens permeten informar sobre els nostres gustos, ens venten una eina per

a trobar semblants.

Si mirem més enllà de les nostres connexions directes tenim més possibilitats d’acabar

topant amb la persona més adequada per nosaltres, però tampoc anant massa lluny

(ja que al final acabaríem topant amb persones amb les que no tenim res en comú).

L’amic d’un amic o bé l’amic de l’amic d’un amic pot ser la persona que ens presenti

el nostre futur marit o la nostra futura esposa. Tot i això, a part de poder-nos presentar

persones interessants, s’ha de tenir en compte que aquestes persones són també els

nostres competidors. Però per acabar sent qui aconsegueixi determinada persona no

Vols ser amic meu?


54 54

cal ser la persona més simpàtica o atractiva del món, sinó que només cal ser la

persona més simpàtica o atractiva de la xarxa social d’aquesta persona (les nostres

qualitats, doncs, són relatives a què les comparem). Si tenim una xarxa d’amics no

gaire guapos potser ens sentirem superiors (comparació) però això també pot fer que

descuidem una mica el nostre aspecte (per influència). Aquests dos aspectes poden

influir molt a l’hora de trobar parella.

3.3.b Però, què passa quan ens deixen mitjançant Internet?

No hi ha una manera més trista o amarga

de saber que la teva relació sentimental

s’ha acabat que llegint-ho al mur del

Facebook del teu/teva ja ex.

Aquesta situació (dolorosa) és, pel que

sembla, cada vegada més comuna (tal i

com mostra una enquesta realitzada per

SNAP Interactive, el 2010).

Els autors de l’estudi van trobar-se amb que, d’uns 1.000 enquestats (70% homes i 30%

dones), un 25% s’havia trobat alguna vegada amb un missatge al mur de la seva

parella anunciant que la seva relació s’havia trencat.

Sembla que allò de “no ets tu, sóc jo...” és una frase que pot quedar en l’oblit. Ara,

deixar a algú és quelcom tan senzill com canviar l’estat sentimental del Facebook. De

fet, un 21% dels enquestats afirmaven que “tallarien” amb la seva parella canviant el

“està en una relació” amb “ara és solter” (estats sentimentals que pots triar al teu perfil

del Facebook).

Vols ser amic meu?


55 55

4. Les xarxes socials com a eina per

unir (o separar)

Vols ser amic meu?


56 56

4. Les xarxes socials com a eina social per unir (o separar)

Les xarxes socials, ens uneixen o ens separen? Potser una mica de tot…

4.1 Què ha suposat, la implantació de les xarxes socials?

Hi ha qui ho considera quelcom bo, i hi ha qui ho considera quelcom no tan bo. Però

hi ha una frase que realment em va impactar:

Les xarxes socials són útils per apropar als que

estan lluny i allunyar els que estan a prop.

Si aquesta frase és certa, i seguint la teoria, estem creant vincles personals més dèbils

però amb molta més gent, quan abans es tenien menys vincles però més forts amb la

gent més pròxima. I és cert que a vegades sí que es tenien vincles per carta, per

exemple, amb gent que vivia molt lluny, però la comunicació electrònica ha fet que

perdem el romanticisme del

paper.

Les xarxes socials ens aporten

una nova manera d’aprendre a

comunicar-nos. El que sí que ha

existit sempre ha estat la

necessitat de comunicar-nos

com a éssers humans. I ara ens

coneixem per Internet, però

conèixer és conèixer d’una altra

manera. És una nova realitat

que denominem amb el mateix

llenguatge però que és un

concepte diferent. Per tant són

dues realitats, dues maneres de

conèixer diferents.

I és que actualment Internet ens

serveix per compartir de tot

amb tothom amb qui vulguem mantenir “amistat” – amistat com a concepte diferent

a l’amistat de la vida real.

Vols ser amic meu?


57 57

4.1.a Un món més obert?

Amb tot aquest tema de les xarxes

socials, tenim un món més obert? Es

tracta d’una qüestió relativa a com

es miri. El tema et pot aportar més

aïllament social, menys contacte

social cara a cara, donat a que el

contacte social es converteix en

contacte virtual. Escurçar distàncies

ens pot arribar a aïllar més del món,

com diria la frase citada

anteriorment (“t’allunya dels que

tens a prop”). Internet i les xarxes

socials sí que et fan viure en un món

més obert, entre d’altres, en el sentit

que tens més accés a la informació,

però no en altres aspectes de la vida...

4.1.b Apunt: connexió del Facebook amb el món real – “La desvirtualització del que és

virtual”

Desvirtualitzar el que és virtual resulta

curiós perquè sembla un “pas evolutiu

invers”. A l’any 2010, sisè any des de la

creació del Facebook, aquesta xarxa

social és utilitzada per més de cinc-

cents milions de persones a tot el món

per a desenvolupar en un entorn

virtual infinitat d’accions, com ara saludar a algú o comentar quelcom, que abans

tenien lloc només al món físic.

Algunes d’aquestes accions habituals, com ara fer un “m’agrada” o fer servir la

moneda interna, sembla que es comencen a desvirtualitzar, a reflexar-se en el món

físic: aviat es podran adquirir “Facebook Credits” (moneda del Facebook) en forma

de “cupons regal” a les botigues. Per altra banda, hi ha una empresa que ha creat

cartells amb codis bidi (veure foto d’aquest apartat, on es pot fer una foto d’un

taronger) que es poden capturar amb mòbils d’última generació per a fer un

“m’agrada” de qualsevol objecte real. És una forma de portar al món real una acció

Vols ser amic meu?


58 58

ideada originalment en el món de les coses virtuals, fent una espècie “d’Internet de les

coses”.

El moviment s’inscriu en la creixent tendència d’interconnexió permanent entre

Internet i el món físic, amb temes com el Facebook Places (on poses al Facebook on

ets del món físic), l’ús del Facebook com a punt de venta... Són temes relativament

anecdòtics de moment, però amaguen un potencial i unes tendències interessants

per al futur – una creixent integració i desaparició de les fronteres entre el que és

virtual i el que és físic, entre els bits i els àtoms, entre els dos costats de la pantalla. Hi

ha tantes possibilitats com se’ns puguin passar pel cap...

4.2 Diversitat i diferències: les elimina Internet?

Sovint es diu que al món hi ha de tot i per a tots els gustos. Tots som diferents, i les

nostres diferències geogràfiques, culturals i econòmiques, entre d’altres, marquen la

nostra vida en certa manera. No tothom té els mateixos costums, o no tothom pot

comprar-se un iot privat. No podem evitar ser diferents, en el color de la pell, la

personalitat, o, com hem comentat, els recursos econòmics, és impossible igualar totes

les característiques de tots al mateix nivell. Tot plegat ens fa formar part d’unes xarxes

socials o altres en la vida real, que dependran una mica de tot.

A Internet, però, tots estem al mateix nivell, tenim la mateixa categoria, ens igualem.

Qualsevol persona amb un accés a Internet, per precari que sigui, pot crear un perfil a

una xarxa social i començar a socialitzar-se. Pot posar una imatge verdadera o no,

pot escriure sobre ell o no, pot agregar amics o no. Però pot fer el mateix que

qualsevol altre individu membre d’aquella xarxa social a Internet.

Tot i això, podem dir que Internet elimina les diferències entre tots? Potser no. La nostra

presència a Internet és qui més qui menys, un reflex de la nostra vida real. Podem tenir

molts “amics” que realment no són amics nostres, però no per això serem més

populars. Podem fingir ser qui no som, però aquesta ficció no anirà més enllà de la

pantalla, ja que tard o d’hora es descobrirà la farsa. A més, hi ha gent que a partir de

les xarxes descobreix que els altres tenen millors sous, millors cotxes i millors fills, la qual

cosa no els fa sentir iguals, sinó inferiors. Tanmateix, hi ha també qui no té accés a

Internet, i això encara l’allunya més de la resta del món.

Igual que en la vida real, a Internet hi ha de tot i per tots els gustos. Valdria la pena

reflexionar sobre si aquest recurs elimina o fins i tot crea diferències.

Vols ser amic meu?


59 59

4.3 Xarxes socials – Com ens afecten

Per què formem part de les xarxes socials? Com es formen? Com funcionen? Fins a

quin punt ens afecten?

No es pot ser amic de tothom. Les persones estem limitades per la geografia, la

tecnologia i fins i tot pels gens, i en virtut de tot això tenim un cert tipus de relacions

socials i un determinat nombre d’aquestes. La clau per entendre les persones, doncs,

es troba en comprendre els llaços que les uneixen.

Per saber qui som, hem de comprendre com estem connectats.

4.3.a Connectats

Les nostres connexions afecten molts aspectes de la nostra vida quotidiana. Les xarxes

socials difonen felicitat, generositat i amor. Sempre hi són, exercint una influència subtil

i determinant a les nostres eleccions, accions, pensaments i sentiments. I també en els

nostres desitjos. A més, aquestes connexions no s’acaben en les persones que

coneixem. Més enllà dels nostres horitzons socials, els amics dels amics dels nostres

amics poden impulsar reaccions en cadena que ens acabin afectant.

Per augmentar l’efectivitat dels éssers humans només fa falta canviar la manera en

què estan organitzats.

Quan un grup es constitueix com a xarxa, una xarxa particular de vincles connecta els

seus membres. Aquests vincles són complexes (poden ser efímers o durar tota la vida,

poden ser superficials o profunds, poden ser personals o anònims). Ens contagiem

mútuament constantment. Comprendre per què existeixen les xarxes socials i com

funcionen requereix que comprenguem certes normes relatives a les seves connexions

i a la forma amb què es contagien: la seva estructura i la seva funció. Aquests principis

expliquen per què els vincles poden fer que sigui major el tot que la suma de les parts.

1a regla – Som nosaltres qui donem forma a la nostra xarxa. Tenim tendència a ser

homofílics (és a dir, a ajuntar-nos amb els que s’assemblen a nosaltres). També

escollim l’estructura de les nostres xarxes socials, decidint a quantes persones

connectar-nos, modificant la forma en la que la nostra família i amics estan

connectats i controlant a quin lloc de la xarxa social ens trobem (al centre o als

marges). Hi ha estructures socials que triem i altres que ens han vingut donades (com

la família) però tant unes com altres governen les nostres vides.

Vols ser amic meu?


60 60

2a regla – La nostra xarxa ens dona forma a nosaltres. Al seu torn, el nostre lloc a la

xarxa ens afecta. No serem els mateixos si ens trobem en un lloc més central que si ho

fem en un lloc més apartat, encara que el nostre nombre de connexions directes sigui

el mateix.

3a regla – Els nostres amics ens influeixen. Els humans tenim tendència a influenciar-nos

i copiar-nos entre nosaltres. Cada un dels vincles que tenim amb algú ens ofereix la

possibilitat d’influir i rebre influències. Si tenim un company d’habitació molt estudiós,

ens tornarem més estudiosos; si en un dinar ens asseiem al costat d’algú que menja

molt, menjarem una mica més i si el nostre veí cuida molt el seu jardí, cuidarem el

nostre jardí.

4a regla – Els amics dels amics dels nostres amics també ens influeixen. Les persones no

només copien als seus amics, sinó que també copien als amics dels seus amics i als

amics dels amics dels seus amics. Hi ha una certa tendència a passar efectes de

persona en persona més enllà dels vincles socials directes d’un individu.

5a regla – La xarxa té vida pròpia. Hi ha coses a les xarxes que no podem controlar ni

percebre per nosaltres mateixos, sinó que s’han d’estudiar amb magnituds més grans i

tenint en compte una sèrie de factors.

El fet d’estar connectats ens permet obtenir coses que no podríem aconseguir per

nosaltres sols. Que estiguis més feliç o més sa que una altra persona, pot tenir a veure

amb la posició que ocupis a la xarxa.

Vols ser amic meu?


61 61

5. Poderosament poderós

Vols ser amic meu?


62 62

5. Poderosament poderós

5.1 Parlant de poder (+ els esdeveniments)

El poder que el Facebook, com qualsevol altra xarxa social, pot tenir sobre les

persones, les decisions, la manera de viure i el món en general pot arribar a ser bastant

considerable moltes vegades. La nostra quotidianitat, encara que no ha canviat

radicalment, en ocasions s’ha vist alterada. És el cas de les invitacions a

esdeveniments, per exemple. Abans, per qualsevol ocasió en la que es precisés el

contacte previ amb els convidats era necessari escriure una prèvia invitació, posar-la

en un sobre, comprar un segell, enviar-la i esperar pacientment que el convidat

acceptés assistir-hi o no. Si hi havia molts convidats, s’havia de repetir el procés per el

nombre de convidats que fossin. En el cas de voler-se estalviar tota la “parafernàlia”

del paper i el sobre es podia optar pel telèfon, un mètode molt personal de convidar i

assegurar-se que l’altra persona s’hagués assabentat de la proposta. El problema? Un

gran nombre de trucades precisa molt de temps i, en el cas de no tenir tarifa plana,

de diners. Les invitacions per mail podrien ser un bon substitut ecològic de la carta,

però mai pots saber si el teu amic mira el correu diàriament, un cop al mes o un cop

cada mig any.

Davant de tots aquests problemes, el Facebook, com altres pàgines, dóna una

solució. L’única cosa que s’ha de fer és “crear un esdeveniment” completar-ne els

detalls (hora, data...) i convidar les persones que t’interessin. Hi ha l’opció de crear un

esdeveniment obert (al que

qualsevol es pot unir) o bé tancat i/o

privat. A mesura que els contactes

van veient l’esdeveniment es

classifiquen automàticament en “Hi

assistiré”, “Potser hi assistiré”, “No hi

assistiré” o “Pendent de

confirmació”. Normalment també es

poden escriure comentaris al mur de

l’esdeveniment (inconveniències vàries...). Això facilita molt la tasca de convidar i

d’organitzar els convidats segons la seva assistència, així com l’estalvi de temps!

Aquesta és doncs, una i només una de les maneres en què el Facebook pot afectar la

nostra quotidianitat, normalitat o com li vulguem dir, la nostra manera de fer del dia a

dia (és només una mostra minúscula del seu poder).

Vols ser amic meu?


63 63

5.2 El poder del Facebook, regne de la hipocresia

Una de les funcions bàsiques i primordials d’una xarxa social és connectar un grup

d’amics o gent semblant. De fet, el fet d’estar connectat a una d’aquestes persones

(que sovint només coneixes pel nom i la imatge) i anomenar-la “amic”, ja és símptoma

de la gran hipocresia que trobem al Facebook i a qualsevol xarxa social similar. Ens fa

exterioritzar la pitjor cara de nosaltres, protegint-nos amb la virtualitat i l’anonimat (i és

que tot sovint poques persones són qui diuen ser). “Tots podem tenir – com va dir Andy

Warhol – quinze minuts de fama”, i el Facebook és una bona plataforma per

aconseguir-ho (costi el que costi). El poder i la seguretat que ens dóna estar darrere

d’una pantalla ens fa actuar d’una manera que, de no ser així, potser no actuaríem.

I què em dieu del fet de donar la nostra paraula pel Facebook? No sé si vosaltres heu

posat mai “hi assistiré” o “potser hi assistiré” a un esdeveniment que no sabíeu de què

anava o que sabíeu del cert que no hi assistiríeu. A vegades la paraula donada a

través d’Internet té un significat buit!

No seria mala idea aprofitar l’extraordinària oportunitat que Internet ens ofereix per

intercanviar experiències i revalidar la comunicació. Només cal donar-li el lloc que

mereix, omplint-lo de continguts interessants i aprofitant al màxim el poder que ens

podria donar si donéssim valor a les nostres paraules.

5.2.a La paraula en la “realitat” i la paraula “online”

La paraula és un recurs que canvia molt depenent d’on s’utilitzi. El major dany que pot

fer a Internet, però, són les males interpretacions. Quan parlem amb una persona cara

a cara veiem la reacció que li causen les nostres paraules i podem matisar o

suavitzar... En cas contrari, com diu la dita, “les paraules se les emporta el vent”, i per

tant, no hi ha massa de què preocupar-se. Amb el que escrius és diferent, no hi ha

possibilitat de rectificar, no es poden matitzar ni suavitzar, un cop escrit. La clau,

doncs, es troba en no criticar a ningú (i si ho fas, fes-ho offline) ni intentar ofendre, ja

que no perquè diguis quelcom en una xarxa social tindrà menys importància.

5.2.b Captant usuaris

El Facebook, potser amb un màrqueting una mica agressiu, vol competir contra el

Tuenti, que té un gran pes a Espanya entre els més joves (cosa que no li deu fer massa

gràcia al Facebook). És per això que fa campanyes per “reclutar” adeptes. L’any

passat (Setembre i Octubre del 2010) en va portar a terme una anomenada “los 500

de Facebook”, on buscava ambaixadors joves que atraguessin més usuaris... a canvi

Vols ser amic meu?


64 64

de “suculents” regals. L’enllaç a la pàgina Facebook on es duia a terme aquest

programa és http://www.facebook.com/los500. Els joves en qüestió no van dubtar ni

un moment en unir-s’hi (vet aquí una altra demostració del poder del Facebook).

5.3 El Facebook i les modes

La moda. Tots volem estar-hi, a la moda. Hi ha modes més llargues, més curtes, més

“cools”, més “cutres”, més infantils o més innovadores. Al cap i a la fi són modes i la

gent les segueix, s’hi enganxa. De la mateixa manera que pot estar de moda un tipus

de samarreta o de beguda, al Facebook també hi trobem modes. És el cas de les

aplicacions: hi va haver la moda de la “Galleta de la Fortuna”, la del “Pet Society” i la

del “Farmville”. Més o menys, el desig de seguir-les s’ha anat apaivagant... com en

qualsevol moda.

Per què fem el que fan els altres? Per què ens enganxem a les modes? Ens fa sentir bé

actuar com robots, com les altres persones? Potser el que ens fa sentir bé és que els

altres vegin que nosaltres també som “guays”, com ells, i que estem al corrent de tot,

que estem a la moda. Si comprem una samarreta que està molt de moda ens la

posarem per anar a algun lloc especial i que la resta de gent la vegi, no ens limitarem

a posar-nos-la a casa perquè ens agrada veure’ns-hi. De la mateixa manera, si fem

servir un joc molt de moda al Facebook ho publicarem al mur perquè tothom vegi que

nosaltres també hi juguem. Són dos mons paral·lels, o potser només n’és un portat a

dues dimensions. El que sí que és interessant comentar és que en ple segle XXI estem

jugant a simples jocs 2D com el FarmVille (on crees la teva granja) – ho fem per

voluntat, perquè ens agrada, o perquè ho fa la majoria?

També podríem plantejar-nos la pregunta a la inversa. No estar a la moda no és ja

una manera d’estar a la moda? No compartir res no és una manera de compartir?

5.4 El que les empreses en poden treure

El tema més important en l’ús empresarial del Facebook són les seves aplicacions. A

Espanya, però, molt poques empreses utilitzen internament el poder de les noves

tecnologies (segons uns estudis recents es tracta concretament d’un 10%, quan al

Regne unit és d’un 22%).

Una enquesta recent revela que si arribes a ser finalista en algun procés de selecció,

més del 90% de les agències comprovaran les teves referències i més del 60%

t’investigaran a les xarxes socials.

http://www.facebook.com/los500

Vols ser amic meu?


65 65

Exemples del que poden arribar a fer les xarxes socials en el món laboral/empresarial

són els casos de l’acomiadament d’una noia anglesa (Chelsea Taylor) per comentar a

la xarxa que la seva feina era avorrida i el cas d’una empleada de Nationale Suisse

per connectar-se durant la baixa maternal.

5.4.a El 27% dels consumidors es guia per les xarxes socials a l’hora de comprar

Un estudi realitzat per Nielsen14 va revelar que 3 de cada 10 espanyols es guia per les

xarxes socials a l’hora de fer les seves compres. La dada mostra la forta presència

d’aquestes plataformes 2.0 en el nostre dia a dia i demostra que són zones

d’influència de formació d’opinió per a les nostres compres. Que un 27 per cent dels

enquestats admeti això demostra que les opinions de coneguts a les xarxes socials són

clau... tant per bé com per malament. Si ets empresari, procura que les opinions que

corrin per la xarxa siguin bones...

14 http://es.nielsen.com/

http://es.nielsen.com/

Vols ser amic meu?


66 66

6. La teoria dels sis graus de separació

Vols ser amic meu?


67 67

6. La teoria dels sis graus de separació (i no parlem de

temperatura)

Si és veritat que els habitants de la Terra estan separats per un màxim de sis graus de

separació (com diu la famosa teoria), les xarxes socials ho han confirmat a Internet.

Aquestes pàgines han ofert als usuaris d’Internet una sèrie de serveis, i algunes han

aconseguit diferenciar-se i guanyar-se un lloc en les nostres rutines, en la nostra vida

quotidiana.

6.1 Sis graus de separació i tres graus d’influència

Stanley Milgram va fer un experiment a la dècada de 1960 en el que va demostrar

que totes les persones del món estem connectades per una mitjana de “sis graus de

separació” (un amic està a un grau de tu, l’amic del teu amic a dos i així

successivament). Es tractava d’un experiment a Estats Units. El 2002, uns altres científics

van decidir repetir l’experiment a escala global, i va resultar novament satisfactori.

Microsoft va fer també un experiment el 2008. Aquest consistia en analitzar 30.000

converses electròniques de 180 milions d’usuaris del seu servei de missatgeria

instantània Messenger i, considerant que dues persones es coneixien si havien

intercanviat com a mínim un missatge de text entre elles, es va demostrar que dos

individus qualssevol estan connectats entre ells per (com a màxim) 6,6 graus de

separació.

El fet que estiguem connectats a totes aquestes persones, no significa que tinguem

influència sobre totes elles. La influència a les xarxes socials es basa en la “Regla dels

Tres Graus d’Influència”. Tot el que fem o diem tendeix a difondre’s entre els nostres

amics (un grau), els amics dels nostres amics (dos graus) i els amics dels amics dels

nostres amics (tres graus). La nostra influència es dissipa gradualment i cada cop té

menys influència sobre aquelles persones que es troben a més de tres graus de

separació de nosaltres. La Regla dels Tres Graus d’Influència es pot aplicar a aspectes

tan diversos de la vida com les opinions polítiques, la obesitat i la felicitat. Encara que

estiguem limitats per tres graus, però, els efectes que podem causar en els altres són

extraordinaris. La observació que tots tenim tres graus d’influència explica fins a quin

Vols ser amic meu?


68 68

punt som contagiosos. D’aquestes propietats, la connexió i el contagi, diem que són

l’estructura i la funció de les xarxes socials, l’anatomia i la fisiologia15.

En conclusió: influenciem i estem profundament influenciats (per bé o per mal) per

persones que no coneixem per mitjà d’una espècie de reacció en cadena.

6.2 Els tres graus d’Influència aplicats a casos concrets

La influència que poden causar o podem causar sobre els altres en un radi de tres

graus de separació es fa extensa a varis aspectes de la vida. Podem, per exemple,

contagiar gèrmens... però també podem contagiar conductes sobre els qui ens

envolten (i els que no tant). Igual que la propagació dels gèrmens, els fenòmens

relacionats amb la salut es poden propagar de persona en persona. Tot seguit

explicaré de manera resumida i senzilla algunes d’aquestes conductes.

L’obesitat. Sobretot quan som joves, ens veiem fortament influenciats exteriorment a

l’hora de tenir uns hàbits alimentaris, però durant la nostra vida aquests poden anar

canviant sense ser-ne nosaltres els responsables. El fet d’asseure’ns al menjador al

costat d’una persona que mengi molt cada dia (encara que no la coneguem) ens

farà menjar més, automàticament. Tot i això, com més pròxima sigui la relació amb

una persona, més influència ens causarà – la influència té efecte fins a tres graus, a

partir de llavors es dispersa (però per exemple, si qui s’engreixa és el nostre millor amic,

el nostre risc d’engreixar-nos es triplica). La obesitat és, doncs, una malaltia contagiosa

(sorprenent, no?).

Aquesta connexió que tenim amb els altres es fa palesa de manera molt similar en

altres problemes de salut diferents a l’obesitat. Entre elles destaquen el mal d’esquena,

el tabaquisme o l’alcoholisme (les dones són més influents que els homes en aquest

últim hàbit). Per altra banda, qüestions tan serioses com el suïcidi es trobarien també

en aquest grup.

Així doncs, que formem part de xarxes socials significa que el que passi a altres

persones (coneguem o no) pot recórrer la xarxa i afectar-nos. La salut dels altres és un

dels factors més determinants de la nostra pròpia salut.

Les persones estem connectades, i la nostra salut i benestar també ho estan.

15 Per a més informació sobre la teoria, consultar el llibre Conectados, editorial Taurus, pàgines

39-43

Vols ser amic meu?


69 69

7. Xarxes socials al món

Vols ser amic meu?


70 70

7. Xarxes socials al món

L’ús de les xarxes socials ha crescut exponencialment en els últims temps, fins arribar al

punt que 6 de cada 10 usuaris d’Internet tenen un perfil en alguna xarxa social. A

dades referents al Juliol del 2010, segons comScore, hi havia 945 milions d’usuaris de

xarxes socials al món. Per una banda, es tracta d’una xifra que sorprèn, molt alta per

un fenomen relativament nou, però si et fixes en l’anàlisi es veu que la major

concentració dels usuaris està al “primer món”, de manera que algunes zones de la

Terra viuen encara alienes al boom social. De fet, si es compara amb la població total

de la Terra (6.814 milions d’individus en el moment en què es va fer l’estudi), el resultat

és que només un 14% dels habitants de la Terra són usuaris de xarxes socials. Una altra

curiositat és que el Facebook aclapara més de la meitat de tots els usuaris de les

xarxes socials al món, ja que ha superat els 500 milions.

Cal constatar que les preferències per utilitzar una o altra xarxa també han anat

canviant, i les xarxes socials professionals es situen ara en un segon pla per darrere de

les xarxes socials personals (la qual cosa no vol dir que no les fem servir, sinó que no

són les més importants ni les que marquen tendència).

Com ja hem comentat, comparat amb xarxes socials com el Tuenti (que té gran èxit a

Espanya) o altres com l’Orkut (popular bàsicament al Brasil), el Facebook és el rei

internacional, ja que si vols trobar a determinada persona que viu als Estats Units o a

Il·lustració 1 - Xarxes Socials arreu del món (http://www.readwriteweb.es/blog-cont/wp-

content/uploads/2010/06/Mapa-redes-sociales-ReadWriteWeb-es.png)

Vols ser amic meu?


71 71

França, probablement no les trobaràs al Tuenti, si no que recorreràs directament al

Facebook. De fet, vaig crear el meu compte Facebook l’estiu del 2008 quan, viatjant

per primer cop a Anglaterra, anglesos, francesos i italians em preguntaven si en tenia i

m’animaven a que me’l creés per mantenir el contacte amb ells un cop a casa.

A la Il·lustració 1 es veu clarament com el Facebook (color groc) domina el planisferi.

Els espais en blanc volen dir que no hi ha informació suficient sobre la zona. Però no tot

acaba al Facebook, el MySpace i el Hi5. Observem zones en què s’utilitzen eines locals

que cada cop van agafant més força. Es tracta del QQ a la Xina, el VKontakte a

Russia i Europa de l’Est, el Maktoob als Països Àrabs, el Naska-Klassa a Polònia, el Hyves

a Holanda, el Zing a Vietnam o el Mixi al Japó, entre d’altres. Això és degut a que,

encara que sembli que tothom que coneixem hagi de tenir Facebook o Twitter, el cert

és que existeixen molts països del

món que es decanten per altres

xarxes socials de les que potser

nosaltres ni hem sentit a parlar. Com

es pot veure en el gràfic són molts els

països que no es decanten per el

Facebook com a xarxa preferida. El

Brasil, Rússia i Japó semblen estar en

contra d’aquesta xarxa social i opten

per altres xarxes més populars en els

seus països, que ja hem comentat més amunt. Fins i tot Holanda surt al gràfic. Deduïm

doncs, que el Facebook encara ha de treballar si vol convertir-se en la xarxa social per

excel·lència.

Finalment comentar que les xarxes socials són més populars als països en vies de

desenvolupament. L’ús de les xarxes socials és major a Llatinoamèrica, Orient Mitjà i

Xina que als Estats Units i el Japó (així ho assegura l’estudi “Digital Life” de la firma

d’investigació de mercats TNS, que estableix que en els països en vies de

desenvolupament les xarxes socials són més populars que en els mercats ja saturats a

Internet). És curiós també veure la mitjana d’amistats que es tenen en cada país.

Malàisia és on és més alta (233 amics) seguida per Brasil (231 amics). El país on la gent

és “menys social” és el Japó, amb una mitjana de 29 amics. A la Xina, on hi ha usuaris

molt enganxats a les xarxes socials, la mitjana és de “només” 68 (potser els xinesos

valoren més tenir menys amistats però més fortes?).

Vols ser amic meu?


72 72

7.1 Les xarxes socials a Espanya

Espanya és líder europeu en l’ús de xarxes socials i el segon al món, després del Brasil.

Els internautes espanyols consumeixen una mitjana de 5,3 hores al mes en xarxes

socials, i és que Espanya s’ha incorporat de forma espectacular a l’ús d’aquestes

eines.

Si mirem un estudi de la Fundació Telefònica16 i ens fixem en les edats de 16 a 24 anys i

de 25 a 34, veiem que les xarxes socials són la tercera activitat més important a la

xarxa per darrere del correu electrònic i de l’ús de missatgeria instantània. El temps

dedicat a aquesta activitat (les xarxes socials) ha augmentat més del 500% en el cas

del primer grup (de 16 a 24 anys) i més d’un 360% en el segon. De tota manera, altres

estudis a nivell planetari situen les xarxes socials en aquests moments com a primera

activitat a Internet.

Espectacular, no? A què es deu tot aquest boom al nostre país? Potser el que ha

passat és que les xarxes socials han passat de considerar-se una eina de relació

paral·lela o simplement una eina per passar a considerar-se un entorn més de relació

entre les persones.

7.1.a El 69% dels espanyols no entra mai a les xarxes socials

Què ha passat? No acabem de dir que Espanya és tota una potència en el tema

xarxes socials?

I és que després de llegir varis escrits i estudis sobre el tema, en els que s’acostuma a

parlar d’Espanya com un dels països del món que més fa servir les xarxes socials,

aquesta dada sorprèn una mica (aquestes dades han estat publicades per la Comisió

Europea).

Segons l’”Eubarómetro”, Espanya es situa en el lloc 22 dels 27 països membres de la

Unió Europea en termes de participació a les xarxes socials. De fet, només el 28% dels

espanyols entra a les xarxes socials (la mitjana europea és del 32%). Dels “pocs” que es

connecten, el 29% ho fa casi cada dia, mentre que el 32% ho fa dues o tres vegades

per setmana, i el 18%, un cop a la setmana. El 21% ho fa fins i tot menys. El país on els

ciutadans estan més habituats a fer servir les xarxes socials és Lituània, on les fan servir

el 57% de la població. On menys, Romania, amb un 10%.

16 http://e-libros.fundacion.telefonica.com/sie09/

http://e-libros.fundacion.telefonica.com/sie09/

Vols ser amic meu?


73 73

Espanya es col·loca a l’última posició en quant a nombre de ciutadans que mai s’han

connectat a una xarxa social: el 69% de la població. Repeteixo que aquestes dades

sorprenen una mica tenint en compte la informació que s’ha anat divulgant fins al

moment – potser cadascú explica el que li interessa més, no n’he aconseguit treure

l’aigua clara.

7.2 I a Catalunya? Com és la realitat de les xarxes socials a casa nostra?

Des de fa poc, el Tuenti també està disponible en català, euskera i gallec. Potser es

tracta d’una estratègia per acostar-se a aquestes comunitats autònomes, ja que per

cada nou andalusos que utilitzen el Tuenti només hi ha cinc gallecs, tres bascs i només

un català. El cas de Catalunya és summament curiós ja que és l’única comunitat

autònoma de l’Estat on el Facebook guanya el Tuenti per golejada. Si de mitjana, a la

resta de l’Estat, per cada quatre persones amb Tuenti una té Facebook, a Catalunya

passa justament al revés. A vegades les diferències culturals es manifesten en els

aspectes menys sospitats.

Ara ja podem trobar pàgines de xarxes socials exclusivament catalanes, com és el cas

de “flog.cat”.

7.3 Apunt - La censura a la Xina

Aquest estiu he tornat a Anglaterra, i la nacionalitat que més abundava a l’escola era

la xinesa, amb una cultura molt diferent de la nostra. Aquesta vegada, jo ja en tenia,

de Facebook, i preguntava als meus nous amics si ells en tenien. Alguns em miraven

amb cara estranya (com volent dir: què és això?) i d’altres n’havien sentit a parlar.

Aquests últims deien que no en tenien perquè a la Xina “no era popular” i que tothom

formava part d’una altra xarxa social anomenada “QQ”. Alguns (molt pocs) deien

que creien que a la Xina estava prohibida la pàgina, i d’altres afirmaven que

coneixien algun amic que en tenia i que, per tant, la pàgina no podia estar prohibida.

El cas és que hi va haver xinesos que van crear el seu perfil Facebook des d’Anglaterra

estant, amb el dubte de si podrien connectar-se o no des de Xina (n’hi havia que

estaven convençuts que es podrien connectar). Per si les mosques, vaig decidir crear-

me jo un “QQ”, i així m’assegurava d’estar en contacte amb ells.

Van tornar a la Xina i, com era d’esperar, el Facebook estava prohibit i no es podien

connectar. Al cap d’un o un parell de dies alguns ho van aconseguir descarregant-se

un software anomenat “fg701p”. Alguns van registrar-se des d’allà. Tot i això, com que

no funciona massa bé, molts van decidir utilitzar bàsicament el seu estimat QQ. El que

Vols ser amic meu?


74 74

em sembla més fort és que molts d’ells no saben que el govern ha censurat aquesta

pàgina i creuen que no la utilitzen senzillament perquè no és popular, com diuen ells.

Vaig fer contestar una enquesta que havia fet per aquest treball a una noia xinesa, i a

comentaris, va escriure el següent: “In China,we don't use facebook,chinese use "QQ",but i think QQ is

the same as facebook~the difference between QQ and facebook i think is that QQ know more about what chinese

people need,so it is difficult for facebook to win the heart of chinese people.”. És a dir, que “a la Xina no

fem servir el Facebook, els xinesos fan servir el QQ, però penso que el QQ és el mateix

que el Facebook, amb la diferència que el QQ sap més coses sobre les necessitats de

la gent xinesa i, per tant, és difícil per al Facebook guanyar-se un lloc al cor de la gent

xinesa.” Una altra noia em comentava que el govern pensa que el Facebook no és bo

per la gent xinesa perquè en ell s’hi poden trobar coses d’arreu del món, que els

poden perjudicar. Trist, però cert. Tampoc poden parlar del seu governador en públic.

On és la llibertat d’expressió?

Tot i això, qui diu Facebook, diu Messenger, YouTube o Google... La Xina ha censurat

vàries pàgines, i en el cas del Google, aquest ha decidit retirar-se per complet del

país. De fet, existeixen dos tipus de censura a Internet a la Xina. La primera consisteix

en bloquejar per complet un lloc web, fent-lo inaccessible per als usuaris residents al

país (com és el cas de la BBC). La segona consisteix en fer que els motors de cerca

locals modifiquin els resultats de certes paraules clau (com “Drets Humans”, per

exemple), fent que el buscador

mostri pocs o cap resultat. Però

penso que prohibir no significa

alliberar. Prohibir és controlar, ja que

qui controla la informació té el

poder. Amagar informació és

controlar-te a tu i a la informació. No

s’han de prohibir les coses dolentes,

perquè no hi ha coses dolentes,

només hi ha coses mal utilitzades.

La imatge mostra una llista de

paraules censurades (ressaltades en

color vermell) i els llocs web

bloquejats a la Xina. El més curiós és

que forma un mapa de la Xina.

Vols ser amic meu?


75 75

8. Diferents generacions i gèneres a la

xarxa

Vols ser amic meu?


76 76

8. Diferents generacions i gèneres a la xarxa

8.1 Quina edat tenen els usuaris de les xarxes socials?

A aquestes alçades del treball hem pogut descobrir i entendre que el Facebook va ser

una xarxa social creada inicialment per a estudiants universitaris. Segueix però sent el

públic predilecte? I què passa amb les altres xarxes socials? Aquestes i altres dades

demogràfiques van ser publicades en una infografia de Flowtown, la conclusió

principal de la qual és molt interessant: els adults estan copant les xarxes socials, ja

que, segons l’estudi realitzat per usuaris americans, el grup d’usuari de més de 50 anys

és el que ha demostrat un creixement més significatiu en els últims anys, i el 47% dels

adults d’entre 50 i 64 anys ja fan ús de les xarxes socials així com el 26% dels que tenen

més de 65 anys.

Una altra dada interessant de la infografia és l’edat mitjana dels usuaris de les xarxes,

sent el LinkedIn la de major valor amb 44 anys d’edat, quelcom que no ens crida

l’atenció tenint en compte les seves característiques. Les altres xarxes tenen una edat

mitjana similar (el Facebook 38 anys, el Twitter 39 i el MySpace 39). L’edat mitjana de

totes és de 37 anys.

8.2 Els bebès tenen Facebook abans de tenir ús de raó

Un estudi anomenat “naixement digital”

fet als Estats Units revela que el 92% de

bebès té un perfil a les xarxes socials a una

edat mitjana de 6 mesos. A Europa, les

xifres són una mica més baixes (73%) però

no deixen de ser sorprenents. Cal?

8.3 Joves i les xarxes socials

Per la societat jove les xarxes susciten un gran atractiu, mentre que per als seus pares

semblen representar un gran perill. Potser és una qüestió generacional. El que està clar

és que primer és necessari conèixer per després jutjar i opinar. El que han de fer els

pares, de fet, és estar informats per saber orientar els seus fills en l’ús correcte i

responsable de qualsevol eina electrònica.

Vols ser amic meu?


77 77

Però si hi ha alguna cosa evident és que les xarxes socials s’han convertit en el nostre

espai d’interacció social preferit, entre joves, per divertir-nos, comunicar-nos, jugar,

xafardejar, en resum, viure i estar. Hi ha moltes opcions i eines a Internet, però les

xarxes socials ens permeten fer en el mateix espai accions que faríem habitualment

mitjançant altres eines (pujar fotos, penjar escrits, xatejar, compartir, competir en

jocs...).

A vegades, sembla que “perdem el temps”, però, el perdem? El temps que fem servir

els adolescents a les xarxes socials no es pot considerar una pèrdua de temps, sinó

que és quelcom útil i valuós a l’hora de cultivar les nostres habilitats socials i tècniques,

per una banda de manera rellevant en el pla personal al mantenir contacte amb els

amics, i per altra els interessos que impliquen l’accés a continguts i comunitats

centrades en una temàtica.

8.3.a Estudiant altres hàbits dels joves a les xarxes socials

Més del 80 per cent dels adolescents nord-americans utilitza Internet, i d’aquests,

gairebé la meitat ho fa diàriament. Les interaccions online ofereixen un recolzament

social valuós per adolescents potencialment aïllats, però també poden validar i fer

rutinaris comportaments perillosos com l’anorèxia, el vandalisme o el suïcidi.

Per què utilitzen tant les xarxes socials els joves? Quin és el seu objectiu? Quines utilitzen

i com les utilitzen?

Sens dubte, el Facebook és la xarxa social més famosa. Potser és el lloc de moda, però

vària gent considera la falta de privacitat o intimitat d’aquest quelcom negatiu. El

Tuenti potser és un lloc per a gent jove (a Espanya), més que no pas el Facebook, que

l’utilitza gent de totes les edats. És, a part, un lloc més segur en qüestions de privacitat

que no pas el Facebook. Els joves (i també la resta de la població que les utilitza),

però, acostumen a decantar-se o a tenir preferència cap a una xarxa social o una

altra depenent de la dificultat per trobar els seus coneguts. És a dir, que si tots els teus

amics estan al Facebook, per més que el Tuenti sigui un lloc més segur, aniràs al

Facebook.

Curiositat: Els coneixements i el temps invertit en xarxes socials sol augmentar a mesura

que l’edat de l’usuari disminueix (força obvi).

Vols ser amic meu?


78 78

8.3.a.1 Apunt: Un de cada cinc adolescents es comença a cansar del Facebook

Els joves d’entre 13 i 17 anys, que en un primer moment es van sentir molt atrets per el

Facebook, s’estan començant a cansar, i així ho afirma un estudi17 realitzat per

Roiworld, que assenyala que els adolescents acostumen a passar unes dues hores al

dia connectats a Internet, de les quals el 80% del temps encara es dedica a les xarxes

socials.

Tot i això, l’estudi comenta que els joves estan començant a experimentar el que

anomenen “la Fatiga del Facebook”. Segons l’informe, gairebé un de cada cinc joves

(el 19%) que tenia un compte al Facebook ja no visita més la xarxa social o ho fa molt

menys que abans. Entre els que han abandonat la xarxa social, el 45% ho ha fet

perquè ha perdut l’interès, mentre que el 16% ha marxat perquè els seus pares estan

al Facebook. El 14% assenyala que “hi ha masses adults a les xarxes socials” i el 13%

l’ha abandonat per temes relacionats amb la privacitat.

No obstant això, l’informe també diu que tot i això el Facebook segueix sent la xarxa

social que més interès desperta entre els més joves, ja que el 78% d’aquests han creat

un perfil i el 69% encara el fan servir.

En segon lloc es situa el YouTube, amb el 64% dels joves utilitzant-lo. El MySpace està

en tercera posició (41%) i el Twitter en quarta amb el 20%. Aquestes dades

corresponen als Estats Units. A Espanya, el Tuenti també formaria part d’aquest rol.

8.3.b I els pares, ho saben tot això?

Com s’explica molt bé en un article del diari “El Pais”18, el 40% dels pares no sap que el

seu fill està connectat a alguna xarxa social. I és que més del 90% dels joves d’entre 11

i 20 anys està registrat a una xarxa social i l’utilitzen per parlar amb els seus amics,

moltes vegades amics als que veuen i amb els que parlen freqüentment.

Com diria el director de la fundació Pfizer (que recentment ha fet un estudi sobre el

tema) “El 92% de los jóvenes usa las redes sociales para charlar con sus amigos

prácticamente a diario. Sin embargo, solamente dos tercios de los padres son

conscientes de que sus hijos participan en estas redes (casi el 40% de los padres son

desconocedores de las redes sociales)”. Amb aquest estudi van arribar a la conclusió

que “las redes sociales se encuentran totalmente incorporadas al día a día de los

17 Pots veure les conclusions d’aquest estudi a: http://www.scribd.com/doc/33751159/Teens-

Social-Networks-Study-June-2010 18http://www.elpais.com/articulo/sociedad/padres/sabe/hijos/estan/conectados/redes/social

es/elpepusoc/20090930elpepusoc_7/Tes

http://www.scribd.com/doc/33751159/Teens-Social-Networks-Study-June-2010

http://www.scribd.com/doc/33751159/Teens-Social-Networks-Study-June-2010

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/padres/sabe/hijos/estan/conectados/redes/sociales/elpepusoc/20090930elpepusoc_7/Tes

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/padres/sabe/hijos/estan/conectados/redes/sociales/elpepusoc/20090930elpepusoc_7/Tes

Vols ser amic meu?


79 79

adolescentes, frente al elevado porcentaje de padres que desconocen en su

totalidad o han incorporado con más lentitud este tipo de herramientas. Un 30% de los

padres todavía no tiene acceso a Internet”.

8.3.b.1 El 72% dels pares espien el compte de Facebook dels seus fills

Sembla que la majoria de pares no es refien del que fan els seus fills

al Facebook i molts controlen quin ús en fan, o com a mínim això

diu un estudi que les empreses TRUSTe i Lightspeed Research van

fer (mitjançant una enquesta a més de 2.000 pares). Les

conclusions mostraven que el 72% dels pares miren el compte del

Facebook dels seus fills com a mínim un cop al mes. A vegades ho

poden fer perquè són amics del seu fill a les xarxes socials, i només cal anar a fer una

ullada al seu mur del Facebook, per exemple.

Tot i això, segons l’informe, el 84% dels pares confien en el que els seus fills fan a les

xarxes socials, tot i que com també s’explica, el 68% dels joves reconeix que ha

acceptat la sol·licitud d’amistat d’un desconegut (cosa molt perillosa). De totes

maneres els joves afirmen que estan habituats a fer ús dels controls de privacitat de les

xarxes (potser els pares no hi estan tant?).

8.3.c És a dir, que els joves són els principals consumidors de les xarxes?

Potser els joves, per haver vist néixer aquestes xarxes socials, han tingut més facilitat a

l’hora d’entrar-hi i aprendre a utilitzar-les. Els estudis que s’han fet revelen que el públic

que més s’hi està unint no és aquest, sinó dones de més de quaranta anys (per

“marujear” una estona?). Tot i això no hem d’ometre que molts i molts joves fan ús

diàriament d’aquestes xarxes, i no tots els pares en són conscients (potser per falta de

comunicació, potser per falta de formació). Les dades són sorprenents i alhora una

mica preocupants. Un 40% dels pares no sap que el seu fill està a una xarxa social

d’Internet, ho desconeix.

8.4 La gent gran, viu aliena a tot plegat?

A primera vista, tothom diria que les xarxes socials són coses dels més joves. Tot i això,

un estudi realitzat per Pew Internet entre l’abril del 2009 i el maig del 2010 revela que el

percentatge d’ús de les xarxes socials entre els majors de 55 anys va créixer un 88%

durant el període d’estudi. Aquesta xifra s’eleva fins al gairebé 100% en el cas dels

majors de 65 durant el mateix període. Sorprenent, no? Les xifres encara impacten

més si es comparen amb el creixement registrat pels més joves en xarxes com el

Vols ser amic meu?


80 80

Facebook, ja que el percentatge de creixement és “només” d’un 13% (això sí,

continuem dominant la xarxa, però el nostre índex de creixement és molt menor,

òbviament perquè abans de fer aquest estudi que hem comentat ja hi havia molts

joves enganxats a la xarxa).

Encara que les facin servir més, als més grans encara els costa interactuar en elles.

Segons l’informe, només 1 de cada 10 persones majors de 50 anys utilitzen una cosa

tan bàsica en tota xarxa social com és l’actualització d’estat. I és que en aquesta

franja d’edat, l’eina de comunicació preferida segueix sent el correu electrònic (eina

que va ser substituïda fa temps pels més joves pels xats de les xarxes socials i la

missatgeria instantània com el Messenger).

Vols ser amic meu?


81 81

8.5 La dona i les xarxes socials

Val a dir que, per les dones, les xarxes socials

tenen utilitats molt importants més enllà de la

simple socialització. Les xarxes socials

representen gent moderna, connectada i

una mica atrevida. Permeten compartir

informació més enllà de les fronteres

geogràfiques. La gent hi participa de forma

natural, i la possibilitat d’enriquir-se

(culturalment parlant) és una de les coses que

més atrau les dones a participar-hi. A més, les

xarxes socials ofereixen beneficis i millores a la

qualitat de vida d’aquestes dones, donant

oportunitats de gestionar varis aspectes de la

seva vida (emocionalment, per exemple, els

agrada compartir i rebre aquests sentiments

que els altres comparteixen). Evidentment, tot

això també és atractiu pels homes, però la

qüestió és que per les dones encara ho és

més, ja que hi ha més dones que homes fent

ús d’aquestes pàgines. La raó pot trobar-se

en que (pot ser que soni masclista, però és

una realitat per la que estem lluitant) les

dones tenen, normalment, menys accés a

xarxes socials de personalitats importants o

ocupen menys posicions “importants” que els

homes.

Per les dones, doncs, connectar-se significa

molt més que xatejar amb les amigues.

Vols ser amic meu?


82 82

9. Conceptualitzant conceptes

innatament humans

Vols ser amic meu?


83 83

9. Conceptualitzant conceptes innatament humans portats a

la xarxa

En aquest apartat profunditzarem sobre diferents temes psicològics, reals o socials

(entre d’altres) que poden ser interessants i que poden fer reflexionar una mica més a

fons sobre aquesta nova realitat de la que estem parlant i de la que sentim parlar

constantment. Amistat, Intimitat, addicció, personalitat, llenguatge, emocions o la

xafarderia són alguns d’aquests conceptes que han existit sempre però que, un cop

portats al món virtual, neixen amb sentits i significats diferents dels que tenen al món

real.

9.1 Amistat

A través del concepte “d’amic”, el

Facebook es fa un lloc a la xarxa.

Però un amic del Facebook no serà

un amic real com el coneixem,

se’ns presenta com un concepte

nou. Si ens fixem en la paraula

"amistat" en qualsevol diccionari

probablement trobarem alguna

cosa semblant a aquestes

definicions:

amistat 19

1 1 f. [LC] Afecció d’una persona envers una altra nada d’una estimació i benvolença mútues més enllà

dels lligams de la sang i de l’amor sexual. L’amistat entre la Maria i la Júlia. Una amistat antiga. Fer amistat

amb una persona. Rompre l’amistat.

1 2 f. [LC] PER EXT. L’amistat entre dues famílies, entre dues ciutats.

2 f. [LC] Persona amb qui hom té amistat. Ho notificaren a llurs amistats i coneixences.

3 f. [LC] fer l’amistat Saludar els pares, els avis, etc., besant-los la mà.

Segons la Viquipèdia, l'amistat “és una relació afectiva entre dues persones. L'amistat

és una de les relacions interpersonals més comunes que la majoria dels éssers humans

tenen en la vida. L’amistat és també un sentiment convingut amb una altra persona,

on es busca confiança, consol, amor, diners i respecte.”

19 “amistat” segons l’Institut d’Estudis Catalans

Vols ser amic meu?


84 84

La definició de la Viquipèdia és potser més propera a la vida d’avui en

dia. Paradoxalment, s’allunya massa del que significa aquest concepte al

Facebook. Tots dos (la Wikipedia i el Facebook) pertanyen a la "Web 2.0", una paraula

que es refereix a una etapa nova d'Internet, amb una gran quantitat d'usuaris que

col·laboren entre sí i intercanvien informació (com hem vist a l’apartat 3.2). El

Facebook afavoreix l'intercanvi d'experiències i informació de l'usuari. Quin és l'ús

principal de Facebook? És per conèixer gent?

Els "Amics del Facebook" no es poden comparar amb els nostres veritables amics, que,

com a mínim, tenen el nostre número de mòbil o adreça de correu electrònic (o

sabrien com trobar-ho de ràpidament). A vegades tenim afegits “amics” que no

coneixem. Segons el Facebook, si un amic coneix a algú, per extensió, ell o ella també

és el nostre amic. A partir d'aquest moment, els “amics” del nostre nou “amic” seran

els nostres “amics”.

Però de fet, tenir 10.000 amics no vol dir ser una persona popular, i a vegades, fins i tot,

significa el contrari, perquè la majoria de vegades acceptem més fàcilment sol·licituds

d’amic d'algú que no

coneixem que no pas

d'algú del passat

conegut en persona

que pensem que no ens

aportarà cap nova

experiència .

Si volem ser populars en

“El llenguatge de

Facebook", només ens

cal fer clic a "gent que

potser coneixes" i

començar a afegir gent

indiscriminadament. L'eina "gent que potser coneixes" és una eina útil si es fa servir

correctament. És molt fàcil "fer amics"! I, per a molta gent, un dels usos principals del

Facebook és entrar en contacte amb gent desconeguda per fer gran la seva xarxa

social.

Vols ser amic meu?


85 85

També comentar que el concepte d'amistat no és el mateix per als homes que per a

les dones (de forma molt generalitzada). Per veure-ho només cal fer aquesta pregunta

a homes i dones "Creus en l'amistat entre un home i una dona?" Les respostes

dependran del sexe dels enquestats. Al Facebook existeixen, de fet, tres mons

simultanis principals:

1. El món dels homes que volen conèixer dones.

2. El món de les dones que volen fer amics.

3. El món de les dones que volen conèixer homes, però diuen que volen fer amics.

9.1.a Les pàgines d’amistat

Si “espiar” al Facebook era fàcil, ara ho és fins i tot més. La pàgina va llançar a finals

d’Octubre un tipus de pàgines anomenades “Pàgines d’amistat” on es pot veure tot el

que tenen en comú dos amics o usuaris dels que tinguis permís per veure el perfil.

Inclou fotos en comú, amistats en comú, actualitzacions, comentaris dels que han

participat els dos, esdeveniments en què els dos assisteixin...

Et preocupaves per la privacitat? Doncs té, doble cullerada. El món del “voyeurisme”

al Facebook no para d’innovar-se i d’oferir noves eines (perquè no s’avorreixin de les

antigues) als ansiosos “voayeurs”, als que els encanta espiar. Vet aquí, per molts, el

“ganxo” de la pàgina, que està en constant canvi, enganxant nous adeptes i

mantenint els de sempre (cal dir, però, que des del “boom” que va suposar un error

del sistema per el qual es van fer públiques milions de dades personals, moltes

persones van eliminar el seu compte).

9.1.b Com perdre un “amic” del Facebook

Vols perdre una “amistat” del Facebook? Hi ha dues maneres de fer-ho i són

increïblement similars a les raons per les que perdem una amistat en la vida real:

molestant i ofenent (especialment amb temes de religió i política). Aquest és el resultat

d’una investigació feta per un estudiant de Colorado i publicada al New York Times.

La diferència entre la vida real i el Facebook, assenyala l’estudi, és la tristesa que

provoca perdre l’amistat. En la vida real saps com es va trencar la relació mentre que

al Facebook moltes vegades ho desconeixes i et quedes amb el dubte de saber què

és el que realment va passar.

Vols ser amic meu?


86 86

També es comenta que és molt més freqüent que aquells que van acceptar l’amistat

siguin els que l’acabin al Facebook, cosa que també sembla ser semblant al món real

(els que busquen amistat d’algú solen tenir un estatus social més baix que els que són

buscats). Pot ser que el que accepti l’amistat (online o offline) valori menys la relació

que l’altre ha iniciat.

Els estudis semblen tenir certa lògica, però no podem comparar les amistats reals amb

les “amistats” del Facebook. Probablement tots tenim més “amics” al Facebook que a

la vida real (amistats vertaderes?). Per altra banda, algú pot decidir deixar de ser el

teu amic al Facebook perquè fas moltes actualitzacions, però si te’l trobes pel carrer el

saludaràs, prendràs un cafè amb ell i et dirà amb confiança que no et té al seu

Facebook perquè estava cansat de totes les actualitzacions de temes que no li

interessaven. L’amistat queda intacta.

Deixar de ser amic d’algú al Facebook costa només un clic, però a la vida real és molt

diferent. Els sentiments de l’amic són presos amb més consideració i els seus interessos

en diversos temes no són tan prioritaris en l’amistat com la confiança, la convivència,

el respecte i el recolzament mutu. I, a dir veritat, vols dir que ho notes quan algú deixa

de ser el teu amic al Facebook?

Per concloure, dir que per no perdre amics al Facebook l’únic que hem de fer servir és

el sentit comú, com en la vida real! (I sinó, pots pagar-ho car... en un article publicat

en un diari anglès -“metro”- aquest estiu, s’hi explicava com un estudiant va haver de

pagar £10,000 a un altre per acusar-lo de pederasta al Facebook).

9.1.c Molts dels usuaris de xarxes socials accepta amistats que no coneix

I sembla que sentit comú,

aquests, no en tenen gaire. Fa res

que s’ha publicat l’estudi “Social

networking and the ilusion of

anonimity”, o el que és el mateix,

“La il·lusió de l’anonimat en

xarxes socials”, i els resultats són

interessants.

Resulta que més del 90% dels

usuaris als que es va enviar una

bonica foto de perfil demanant

Vols ser amic meu?


87 87

amistat la van acceptar, tot i no conèixer de res a la persona. Per tant el perfil

d’aquestes persones queda obert a ser vist per algú o alguna cosa que no coneixen.

El més sorprenent és que el 86% d’aquests “crèduls” usuaris pertanyen al sector de

tecnologies de la informació i el 31% de l’àrea de seguretat.

Posa els pèls de punta veure com n’és de fàcil colar-se al perfil de xarxes socials de qui

ens interessa. Nosaltres vam fer un experiment semblant en un entorn més proper (del

que en podeu llegir la crònica als annexos) i els resultats van ser molt semblants. Un

87% de les persones a les que s’havia demanat amistat eren “amistats” al cap de dos

dies.

9.2 Intimitat

Totes les xarxes socials i el Facebook com a rei de totes elles són una finestra oberta al

món sobre tu, sobre la teva persona. Estàs

segur que només ensenyes el que vols

ensenyar? Això és el que ens diuen, però la

realitat és una altra. Els altres poden

ensenyar coses de tu, els teus amics poden

compartir intimitats teves. Mirat des d’un

costat molt diferent, tu pots arribar a crear

allò que no ets, crear la teva identitat,

ensenyar un tu que no ets tu, demostrar als

altres qui ets, però que no ho ets.

I allò que era intimitat, malauradament ja

no ho és. Quantes coses deixen de ser

intimitat per ser exposades? Quantes coses

consideraves íntimes i ja no ho són?

Vols ser amic meu?


88 88

9.2.a “El Facebook vincula l’èxit del servei a que sempre hi hagi dades publiques”

Segons Richard Allen, responsable de privacitat a Europa de la principal xarxa social

“Si t’uneixes és perquè vols compartir. Si cap dada és accessible, la seva existència no

té sentit” (referint-se al Facebook).

Fins fa poc, era molt difícil i costós fer la teva informació accessible només als teus

amics. Ara el servei s’ha simplificat i teòricament “és més fàcil” controlar tot aquest

tema. Tot i això, hi ha dades sempre públiques (nom, xarxa, gènere i imatge en el cas

que l’hagis penjat, ja que no és obligatori). El Facebook considera que la informació

sempre pública és rellevant perquè la resta et trobi. Si aquesta informació no fos

pública el servei deixaria de ser útil perquè estaries dins un entorn on no podries

compartir res amb ningú.

De fet, el Facebook ha canviat molt des dels seus inicis (quan era una xarxa estudiantil

a Harvard). Llavors la visibilitat de la informació personal només era accessible als

amics de les xarxes a les que s’estava connectat. En els últims anys, les opcions de

privacitat no només s’han fet cada cop més permissives sinó que han complicat la

seva gestió (que ara

tracten de simplificar).

Quan el Facebook es va

obrir el 2007 a empreses

externes perquè oferissin

serveis als abonats, la

cosa encara es va

complicar més, ja que el

servei va passar de ser

una pàgina d’amics a

una plataforma en la

que aquestes empreses

accedien al perfil i

continguts dels membres

quan s’instal·laven el

programa (fos el Pet

Society o la Galleta de la Fortuna). Ara, el Facebook afirma que les coses han canviat

i que les empreses només tenen accés a la informació pública.

Vols ser amic meu?


89 89

9.2.b Una cosa d’ara?

Cada cop és més comú veure que gent de la meva edat o semblant, el dia següent

de començar a sortir amb algú, canvien l’estat al Facebook per posar que estan en

“una relació”. Quan “tallen”, passen a estar “solter/a” i quan es donen una nova

oportunitat, llavors “és complicat”.

Potser això ens sembla una exhibició de la pròpia identitat, però sempre han existit els

senyals que ens diuen quina és la nostra situació sentimental, com és el cas d’un anell

de casat. La manera de vestir d’una dona, el caminar o l’actuar tampoc resulta ser el

mateix si està compromesa o està buscant alguna cosa. A les xarxes socials és més

fàcil: ho escrius i poses qui vols que ho sàpiga. I és que pàgines com el Facebook

t’animen a compartir allò que potser en la vida real es compartiria sense voler-ho

compartir (anell de casat...).

El que està clar és que una relació no comença o acaba fins que no queda reflectit al

Facebook (quantes vegades molts no hem mirat alguns perfils esperant veure el nou

estat sentimental de la persona en qüestió, posteriorment fent córrer la veu de “ja ho

ha posat al Facebook” o “encara no hi és?”)

9.3 Addicció

A vegades es considera que qui

està tot el dia “online” és addicte,

que té un problema perquè no es

pot desconnectar; un problema

sense solució. Però de fet, té

solució. Podem ser addictes a

l’activitat que fem amb les xarxes socials, però mai serem addictes a un mitjà o a una

eina.

Què ens fa ser addictes a quelcom? Fins a quin punt estar moltes hores significa estar

enganxat? Et diuen que ets addicte quan

alguna cosa altera la teva quotidianitat. I si la

meva quotidianitat es basa en això? Potser el

que passa és que tenim necessitat d’alguna

cosa. També podria ser que et pensessis que

No és culpa de

l’eina, és culpa del

que fas amb ella!

Vols ser amic meu?


90 90

forma part de la teva quotidianitat quan no és així (com és que ens qüestionem el

temps que passem connectats i no el que passem menjant, cosa que sí que és

quotidiana?).

El Facebook, semblantment a una droga, no serà ni bo ni dolent, sinó que aquestes

qualitats dependran de l’ús que se’n faci. No podem parlar de fer-ne un ús dolent,

sinó que en fem un ús incorrecte, igual que podem fer servir malament qualsevol eina

o utensili donant-li una funció per la que no ha estat dissenyada. Al món no hi ha res

més bo o més dolent, concebem diferents usos del món, més o menys correctes.

La gent feble té massa manilles. L’addicció és una actitud que apareix, es gesta, neix,

d’un mal ús. El Facebook ha creat una nova necessitat que abans no hi era,

necessitem connectar-nos, necessitem que ens comentin. A vegades, fins i tot

necessitem sentir-nos “profunds” (vet aquí la gent que penja frases filosòfiques). Si

realment fos quelcom tan necessari, no hauria aparegut abans? La necessitat la

crees. Com la podem corregir o evitar, doncs? La peça clau de les coses és sempre

l’educació, ja que les eines (en aquest cas les xarxes socials) les tens, i és l’educació

qui t’ensenya com utilitzar-les.

No s’ha d’educar en el què sinó

en el com.

I és que amb tot el tema de les

xarxes socials a Internet, se’ns

obre una experiència que

haurem d’experimentar en

primera persona sense cap

precedent.

Vols ser amic meu?


91 91

9.3.a Sóc addicte?

Per una banda es considera que l’ús de quelcom és patològic quan impedeix el

desenvolupament normal de les activitats bàsiques de la persona com l’alimentació,

la higiene i el descans, i quan la persona afectada és incapaç de modificar la seva

conducta encara que s’ho proposi. No cal alarmar-se, doncs. És normal que el

descobriment de noves formes de comunicació facin variar les nostres activitats

quotidianes, però això no implica que hi hagi addicció. Per altra banda, hi ha gent

que és addicta a quelcom i les xarxes socials són només una via per aconseguir-ho

(una persona pot ser addicta als problemes dels altres i necessitar connectar-se al

Facebook, però si no existissin les xarxes socials utilitzaria mètodes tradicionals com és

el pati dels veïns per obtenir la informació que desitgés).

“A vegades, penso que m’haig de connectar. Però... per què? No ho sé, sento que ho

necessito. De fet, estava de viatge amb la classe i tenia ganes d’arribar a casa per

connectar-me, no per dormir com molta altra gent. El que també em passa sovint (i

que també passa a molta gent que conec i amb qui he parlat) és que estic fent

qualsevol cosa a l’ordinador i automàticament obro el Facebook. Intento estar dos

minuts fent feina i al cap d’aquest temps

torno a tenir la pàgina oberta durant

deu minuts. D’aquesta manera la feina

tarda molt més en fer-se. Aquesta

necessitat d’estar connectat,

comunament denominada “estic

enganxat/da” només la puc canviar

amb la pròpia voluntat.”

Potser no em preguntaria si sóc addicte

si no ho fos. És un reconeixement de

l’addicció en forma de pregunta? Com

diria el meu avi, “Excusa no pedida,

acusación manifiesta”. Però també

podria ser que la pregunta fos un toc

d’alerta constant per no caure en

l’addicció, per no ser addicte i tenir por

de ser-ho en un futur.

Vols desenganxar-te?

Ja hi ha associacions i grups

que lluiten en contra de

l’addicció a les xarxes socials.

Una de les més extremes és

l’associació d’addictes a les

xarxes socials, que, mitjançant

teràpia, ajuden a desenganxar

els més enganxats – i que

gairebé tenen una malaltia.

Pots anar a la seva pàgina a:

http://www.stopwritingonmywall.com

http://www.stopwritingonmywall.com/

Vols ser amic meu?


92 92

9.3.b La “procrastinació”

Les xarxes socials ens donen bons motius per posposar la feina. Aquest mal, molt comú

en la societat, es coneix com a “procrastinació”.

Procrastinar significa deixar de fer quelcom

important i costós per ocupar-se de petites coses

més urgents però molt menys rellevants. Té relació

amb l’addicció perquè, si estàs enganxat a les

xarxes, el primer sempre són les xarxes i deixes de fer coses per connectar-t’hi. Es tracta

d’un tema que sempre ha existit, però amb les xarxes socials ens n’hem fet més

conscients. No serveix de res prohibir l’ús de les xarxes socials a la feina, ja que d’una

manera o altra la distracció arribarà (sigui a través del mòbil o d’un ocell de

papiroflèxia). La superació de la procrastinació no pot venir mai d’un reglament

extern, sinó que ha de ser una ferma determinació personal... però no és només una

simple qüestió de voluntat. Si ho fos, patrons de conducta humanes com el

tabaquisme o l’alcoholisme serien també fàcilment superables amb voluntat, però ja

se sap que no és així. Com que és un tema complicat, aquí hi ha alguns consells que

poden ajudar a que l’ús de les xarxes socials no es converteixi en un motiu més de

procrastinació (i que intentaré aplicar-me també a mi, que ho necessito):

- Abans de fer res, pensa quins objectius t’agradaria acomplir i apunta-te’ls.

- Comença per les coses que no requereixin ordinador ni connexió a Internet.

- Quan acabis i hagis de començar a treballar amb l’ordinador, tanca el router i

fes primer les coses que no necessitin connexió.

- Quan hagis de treballar amb Internet, estableix un ordre de feines.

- No tractis de fer dues coses alhora.

Procrastinar significa deixar de

fer quelcom important i costós

per ocupar-se de petites coses

més urgents però molt menys

rellevants.

Vols ser amic meu?


93 93

- Si tens alguna ocurrència que vols compartir o descobreixes alguna cosa molt

divertida que vulguis compartir, apunta-te-la. Quan segons l’ordre et toqui mirar

les xarxes socials ja compartiràs tot el que tinguis apuntat.

- Si necessites concentració, tanca el correu i apaga el mòbil perquè no sorgeixin

“coses millors per fer”.

9.4 Personalitat i llenguatge

Canviem, quan estem online?

A vegades, online ens sentim protegits. El fet que no se’ns vegi físicament, ni se’ns

escolti directament ens fa sentir segurs, podem exposar-nos com vulguem sense que

l’altra persona sàpiga exactament com som. Podem, fins i tot, crear un “jo” diferent,

un “jo” que no ets però amb el qual t’agrades més, amb el qual et sents millor amb tu

mateix. Si fas això, estàs enganyant a l’altra gent? Estàs explicant-los que ets d’una

manera que realment no ets, però, es pot considerar enganyar?

Vols ser amic meu?


94 94

Segons quins aspectes de la personalitat no es perceben a Internet, i al no percebre’s,

la COMUNICACIÓ entre persones canvia. Hi ha coses que es perden en aquesta

comunicació a Internet. Les expressions o el to de veu són aspectes fonamentals en la

comunicació que a Internet no hi són, es dissipen, te’ls has d’imaginar tu (a vegades,

les “emoticones” ajuden, però mai saps si realment aquella persona sent el que diu).

9.4.a Què hi té a veure això amb el llenguatge, doncs?

El llenguatge és viu en el món i el món és viu en el llenguatge. Interpretem el món a

partir del llenguatge i al seu torn, el món crea llenguatge. Hi ha creacions de

llenguatge constants, ja que el llenguatge està viu. El llenguatge és sempre expressió

d’una forma de vida, i com que la nostra manera de viure i de comunicar-nos està

canviant el llenguatge canvia. El llenguatge s’encomana, es passa, és el vehicle del

pensament, i el que hi ha darrere no és només la llengua. El que canvia és el teu

pensament, i per tant, la teva forma de vida.

I és per això que en moltes de les xarxes socials, sobretot entre joves, hi ha un

llenguatge característic, que defineix la forma de vida d’aquestes persones, tan

moguda i amb tants canvis.

Sent usuaris d’Internet i de les xarxes socials podem parlar de dos espais de la realitat.

Primer trobem el físic, el quotidià, i després el “ciberespai”. És a dir, que tenim un

llenguatge i dos llocs on utilitzar-lo. Fem servir les mateixes paraules (amistat, intimitat,

relacions, coneixença, amor...), però tenen aquestes paraules el mateix significat, el

mateix sentit en els dos “mons”? Encara que fem servir el mateix llenguatge, la

comunicació és la mateixa?

La resposta és no. No és el mateix parlar d’amic real que d’amic al Facebook, com ja

hem comentat a l’apartat “amistat” (9.1). Però el cas és que fem servir la mateixa

paraula. No s’adapten les paraules al lloc on les utilitzem? Si el Facebook és un món

fals, hipòcrita (apartat 5.2), no seran utilitzades també les paraules amb un cert

rerefons hipòcrita? Com fem servir el llenguatge? Quins temes tractem? Per poder

respondre aquestes preguntes no cal anar gaire lluny, només cal entrar al Facebook i

veure quin tipus de qüestions es tracten allà (sobretot entre joves). Potser els continguts

reflecteixen el que és. Aquí en tenim una petita mostra:

Vols ser amic meu?


95 95

Primer de tot, trobem els que fan servir la oportunitat d’escriure que ofereix la pàgina

per posar lletres de cançons (quelcom del que no es poden treure massa utilitats, i

que, a primera instància, no té un objectiu clar):

Després hi ha els típics comentaris sense massa sentit dels que també es desconeix la

finalitat – potser alegrar el dia de l’altre? “Tirar la canya”? Potser. Fixem-nos en l’ús del

llenguatge. Lletres duplicades, símbols (“L”, adoptada de la drecera de teclat del

Messenger, que forma un cor o “:P”, que és una cara amb un llengot) o les

“onomatopeies” com “jajaja” (onomatopeies sorgides en l’àmbit online i sobretot

entre joves). El missatge d’aquests comentaris no té massa contingut:

Després hi ha missatges una mica més elaborats però que no deixen de ser tres quarts

del mateix. Afegim l’emoticona “xD” molt i molt (repeteixo; molt) recurrent en

conversacions/textos en l’àmbit jove de xarxes socials i missatgeria instantània... torno

a apuntar que un contingut massa profund, no hi és.

Vols ser amic meu?


96 96

I els típics comentaris a algú que no veus ni tens la més mínima necessitat de veure

però a qui escrius amb una gran entusiasme i et contesten, potser per quedar bé... el

llenguatge segueix tenint característiques de les anteriors; lletres duplicades, símbols...

Després de veure aquests exemples ens podríem plantejar quina és realment la utilitat

que donem al Facebook. És realment una eina útil? És una eina poderosa? És una eina

de casa? Després d’estar molta estona remenant, se m’ha fet difícil trobar un missatge

publicat en les últimes hores coherent, ben escrit i amb un missatge de pes a dins. Per

tant, la manera d’utilitzar el llenguatge al Facebook no és massa profunda – és un

reflex de la superficialitat de la pàgina? Podríem fer-ne un símil amb l’exemple de la

destral: la destral es pot convertir en martell si la girem.

Vols ser amic meu?


97 97

9.5 Emocions, sentiments

L’origen de les emocions és col·lectiu i no individual. El nostre estat d’ànim depèn de

com es sentin les persones amb qui estiguem connectades (sigui estretament o no).

Les persones ens contagiem dels estats emocionals dels altres, i hi ha estudis que

revelen que podem “contagiar-nos” durant períodes que oscil·len entre alguns segons

i algunes setmanes.

Com a homes, tenim la capacitat de detectar els canvis més subtils de les expressions

facials, una capacitat localitzada en una zona del cervell. Ja el 1759, el filòsof i

economista Adam Smith va dir que el pensament conscient és una forma per sentir

quelcom pels altres i, a continuació, de sentir-nos com ells. Ens dediquem a imitar les

expressions dels altres, i tot seguit comencem a sentir com ells. És una espècie

d’empatia.

Totes aquestes característiques i contagi d’emocions que podem trobar en qualsevol

xarxa social es fan extenses a les xarxes socials d’Internet. Entrar en contacte amb

persones que tenen uns determinats sentiments pot tenir conseqüències crucials en les

nostres vides.

9.5.a La felicitat

La felicitat, doncs, és una emoció que es pot estendre de persona en persona. Si

t’envoltes de moltes persones que són felices, probablement la teva felicitat

augmentarà, és una emoció que passa de persona en persona.

Quan coneixes noves persones, per exemple, hi ha la possibilitat que et transmetin

infelicitat, però el més probable és que sigui felicitat. Per tant, tenint en compte tot

això, la clau del nostre benestar emocional no és tenir molts amics: és tenir molts amics

feliços.

9.5.b La soledat

Si la felicitat és contagiosa, tanmateix, què passa amb la resta d’emocions? Un dels

sentiments que més abunden a les xarxes socials és el sentiment de soledat. D’alguna

manera, soledat és el contrari de connexió, és la sensació d’estar desconnectat.

No us ha passat mai que (a mi em passa sovint), estant sol/a a casa per qualsevol

motiu, si et connectes al msn o al Facebook i parles amb algú pel xat ja no tens la

sensació d’estar tan sol/a? Aquest amic de cos no present “t’acompanya” de

manera virtual, per dir-ho d’alguna manera.

Vols ser amic meu?


98 98

El sentiment de soledat, de la mateixa manera que la felicitat i que tots els altres

sentiments i influències s’expandeix fins a tres graus. Per tant, segons la famosa regla,

la teva soledat no només té a veure amb la dels teus amics, sinó que també té a

veure amb la dels amics dels teus amics i la dels amics dels amics dels teus amics.

Similarment totes les característiques comentades són aplicables a altres sentiments,

com és el cas de l’amor, per exemple (ja hem comentat a l’apartat 3.3 com ens

influencien els altres en trobar parella).

9.6 El Facebook, alimentador del narcisisme

Sembla lògic pensar que les persones narcisistes passin més temps a les xarxes socials i

que el seu comportament a la xarxa sigui més egocèntric. Un estudi20 ho va demostrar

el 2010, afirmant que les persones amb més “ego” tenien un comportament a la xarxa

diferent al de les altres, explicant tot luxe de detalls sobre les seves qualitats a “Sobre

mi” i pujant àlbums de fotos del rotllo “book personal” on es potenciï molt el seu

atractiu físic. L’estudi assenyala que per als narcisistes “El Facebook és una porta per a

mostrar centenars de relacions i portar a terme una comunicació emocional

exagerada”. Les xarxes socials atreuen aquet tipus de persones perquè poden

controlar com són presentats al món, potenciant els aspectes de la seva vida i del seu

físic que vulguin. Normalment passen més estona a la pàgina que l’usuari mitjà

“autopromocionant-se” actualitzant estats o penjant imatges personals.

9.7 El voyeurisme – l’art d’espiar

9.7.a Xafarderia

Alguna vegada t'has preguntat quin tipus d'impuls ens porta a estar constantment

informats i preocupats sobre notícies que no ens afecten en absolut?

Si pensem en “les notícies”, possiblement ens vindran al cap les notícies de la tele,

sobre catàstrofes naturals o accidents. Potser pensarem en les novetats en la vida de

la gent famosa. Però al Facebook (un expert en el canvi de significat de les paraules),

la paraula "Notícies" fa referència a tot el que els nostres amics fan a la pàgina. Estem

exposats constantment a notícies sense importància, irrellevants. Potser el que els

nostres amics estan compartint són algun tipus d'aplicació, algun comentari o una

invitació, però en cap cas el que nosaltres anomenaríem “notícies”. Una notícia en la

vida dels nostres amics podria ser un matrimoni, una mort o el naixement d’un fill, però

no que el veí del tercer vagi al teatre aquesta nit.

20 Més informació sobre el mateix a http://mashable.com/2010/08/28/facebook-narcissism/

http://mashable.com/2010/08/28/facebook-narcissism/

Vols ser amic meu?


99 99

Tot i això, a vegades ens veiem impulsats a “espiar”, a saber més de determinada

persona. On podem trobar més informació? Al mur.

9.7.b El “Mur”

El "Mur” del Facebook és un espai personal al Facebook (cada persona en té un al seu

perfil, una altra cosa és que sigui públic o no), on apareix la majoria d’activitats que un

subjecte ha fet dins la pàgina del Facebook. Així que el "mur" està compost per una

aglomeració d’informació. Molta gent té el costum d'escriure-hi missatges privats, al

mur, on poden ser llegits per tots els amics del receptor. De fet, és una pràctica

extremadament estesa entre gent jove (és al·lucinant la quantitat de missatges privats

que gent de la meva edat “i rodalies” escriuen regularment en aquest espai). Què

passa, doncs, amb l'aplicació "Missatges"? “Hola?!, sóc aquí, serveixo per enviar

missatges!” (Una espècie de correu electrònic, dissenyat, com el seu nom indica, per

enviar missatges privats).

En conclusió: per saber coses sobre la vida

d’algú que t’interessi afegir-lo al Facebook és

molt útil, ja que la quantitat d’informació sobre

la persona que pots arribar a trobar és

impressionant (i més si es tracta d’algú que

utilitza regularment la pàgina).

Vols ser amic meu?


100 100

9.8 Les xarxes als nostres gens – hem nascut per formar part de les xarxes

socials?

El que ve a continuació és informació de caire més científic, biològic. S’intenta

explicar una mica com és que, com a animals i com a persones, creem xarxes i

vincles. Podria ser que haguéssim evolucionat genèticament per adaptar-nos a la

cooperació de grup. Si això fos cert, en el nostre ADN podríem trobar proves del nostre

comportament cooperatiu i la nostra tendència a connectar. La cooperació,

l’altruisme, el càstig o l’oportunisme són característiques humanes escrites en el nostre

ADN. Les nostres experiències vitals, sens dubte, tenen un gran impacte sobre totes

aquestes característiques, però la diversitat en aquestes preferències socials és, en

part, resultat de la nostra evolució genètica.

La sociabilitat humana i les xarxes socials tenen antigues arrels genètiques. Els simis

formen vincles, cacen en grup, mantenen llaços socials duradors i de tot això

n’obtenen avantatges en termes d’esperança de vida i reproducció. En els humans

aquestes característiques s’eleven a un altre nivell. La tendència a formar unions

socials més enllà de la mera reproducció, per exemple, és una característica nostra.

9.8.a Fent noves amistats – Les presentacions

Com hem comentat a l’apartat 3.3.a la gent sol conèixer les seves parelles a partir de

terceres persones. Les presentacions són un element clau de la vida humana. Però no

tothom es dedica a unir els seus amics. De fet, hi ha gent que ho evita radicalment

(perquè vol mantenir ben separats el món de les amistats de l’afectiu, per exemple). Hi

ha gent que físicament o d’altres maneres és més atractiva que altra, de manera que

tenen més facilitat a atraure gent al seu cercle social. Hi ha altra gent que té

predisposició a presentar nous amics al seu cercle d’amistats o intentar aparellar

amics.

Aquests dos comportaments influeixen en la posició (més o menys central) que

ocupem dins la xarxa, i es creen nombroses posicions ben diferents i variades, i que al

seu torn tenen un impacte en els nostres vides. Trobar-nos al centre o a la perifèria

d’una xarxa social pot afectar a la velocitat amb què ens arriba un rumor (el centre és

millor) o la probabilitat de contraure una malaltia epidèmica (el centre és pitjor). El

desitjable d’aquestes posicions varia segons les circumstàncies, el que ajuda a

explicar per què no totes les posicions en les xarxes socials humanes són idèntiques.

Vols ser amic meu?


101 101

9.8.b Els gens i la relació que tenen amb les xarxes socials

Uns estudis que es van fer fa poc a Holanda confirmen que aproximadament la meitat

de la variació de soledat que experimenta una persona depèn dels seus gens.

La connexió social constitueix un fenomen complex que probablement està

influenciat per innumerables interaccions entre aquests i l’entorn.

9.8.b.1 Tenim realment un cervell per a les xarxes socials?

Contràriament als animals, els homes

cooperem amb individus desconeguts en

societats enormes i complexes. Navegar per

aquesta complexitat requereix habilitats

especials que només posseïm nosaltres. En

concret, sembla ser que el nostre cervell, el

cervell humà, ha estat constituït per les

xarxes socials.

En comparació amb altres espècies, el

nostre cervell és molt gran i tenim capacitats cognitives úniques, que inclouen des del

llenguatge a les matemàtiques abstractes. Hi ha vàries hipòtesis i teories que expliquen

l’evolució de l’home cap a un cervell més gran, però una de les més noves i la que

més ens interessa en aquest cas apunta a que totes les qualitats que l’home ha anat

adquirint estan adaptades a un entorn altament social. També diu que aquestes

habilitats han evolucionat en els homes per crear i donar forma a grups socials, per

manipular el món social i modelar l’arquitectura dels grups en què estem immersos

(siguin tan grans com cultures senceres o petits com grupets de familiars). Una vegada

els homes formen determinats grups socials amb determinats vincles de xarxa social

poden transmetre els seus coneixements a tots els altres.

En resum, que el cervell humà sembla estar construït per a les xarxes socials. Al llarg del

temps, la selecció natural ha afavorit els cervells grans i amb més capacitat cognitiva

per satisfer les exigències d’un entorn social més complex. Els individus que viuen en les

xarxes socials s’enfronten a un conjunt de reptes cognitius als que no estan exposats

els individus solitaris o aquells qui viuen en grups desconnectats. Aquests reptes

sorgeixen de la necessitat d’entendre als altres i cooperar amb ells, així com d’actuar

ocasionalment de manera altruista en benefici del grup. Es necessita un cervell gran

per evitar l’agressió autodestructiva, per caçar un elefant...

Vols ser amic meu?


102 102

9.8.b.2 Quans amics puc tenir? - Llenguatge

Dunbar va fer vàries investigacions que relacionaven la mida del cervell i la mida del

grup que es podia arribar a tenir. Va estimar que els homes podíem tenir una mitjana

de 150 amics. Per comunicar-nos amb aquests fem servir el llenguatge.

Fins fa poc es creia que el llenguatge havia evolucionat per a facilitar l’intercanvi

d’informació (sobre la localització de depredadors o de caça, per exemple) o com

una conseqüència secundària derivada del nostre desenvolupament de les eines.

Però la perspectiva social del llenguatge suggereix que aquest ha evolucionat com a

mitjà per mantenir la cohesió de grup. De la mateixa manera que les emocions, el

llenguatge és la clau per a l’adquisició i manipulació d’informació social sobre altres

membres de la nostra espècie.

La tendència a establir vincles i viure les nostres vides en xarxes socials ha tingut un

efecte important en el nostre desenvolupament com a espècie. Les xarxes socials van

estimular el ràpid creixement dels nostres cervells, la qual cosa ens va permetre

adquirir el llenguatge i convertir-nos en espècie dominant del planeta. Al mateix

temps, aquests canvis biològics ens han donat la capacitat de cooperar en grups

grans, fins i tot amb desconeguts, en la creació de xarxes socials a gran escala,

complexes i magnífiques. Les nostres connexions es fan i es desfan cada dia. Escollim

als nostres amics, desenvolupem normes culturals sobre l’ordre social, creem regles...

La nostra habilitat per manipular i participar en xarxes és altament rellevant per als

nous reptes i oportunitats a les que ens enfrontem en aquest món hiperconnectat. Al

traspassar les nostres xarxes socials del món real al món electrònic, portem amb

nosaltres les eines forjades per la selecció natural per crear un nou món, mai vist per la

naturalesa. Tot i això, les xarxes socials virtuals no són substitutes de les relacions

humanes cara a cara. Som persones i, com a tals, necessitem sentir-nos físicament a

prop les unes de les altres.

9.8.c Els efectes químics en els éssers humans a les xarxes socials

Les xarxes socials són un món paral·lel, però fins a quin punt són virtuals i no traspassen

la frontera que les separa de la realitat per convertir-se en aspectes tan reals com la

vida mateixa?

El Centre d’estudis de Neuroeconomia de la Universitat de Claremont (als Estats Units)

va fer un estudi sobre les accions de les persones en les xarxes socials, apuntant que

Vols ser amic meu?


103 103

serveixen per millorar l’empatia i que es nodreixen d’aquestes plataformes per donar a

conèixer els moments d’eufòria.

El cas del Mundial de Sudàfrica n’és un bon exemple: quan hi havia gols les

plataformes de xarxes socials s’omplien de missatges d’eufòria, contagiant alegria als

seus seguidors. El professor Paul Zak apunta que el Twitter pot ser una plataforma

òptima per reduir l’estrès de les persones.

Fer servir les xarxes socials ens permet no només relacionar-nos a través d’aquestes i

compartir, sinó també experimentar emocions intenses. La responsable serà

l’oxitocina, una hormona crucial en l’empatia i l’afinitat entre els éssers humans i que

explica, entre altres coses, la forta relació entre una mare i els seus fills. Aquesta

hormona és, segons el doctor Zak, el que uneix a les famílies, les comunitats i les

societats.

La conclusió a la que va arribar el professor Paul és molt interessant, i admet que “el

cervell sembla veure la interacció virtual com si les persones estiguessin davant

nostre”, per la qual cosa sembla que no es distingeixen les relacions socials en directe

o “en diferit” a través d’Internet (vet aquí les papallones a la panxa que alguns senten

al veure alguna notícia o material a les xarxes de la persona que els agrada).

9.8.c.1 El valor de sentir-se recolzat

Altres estudis reforcen el llaç entre les xarxes socials i el benestar. Un experiment

australià va demostrar que les persones amb més amics tenien menys possibilitats de

morir en la següent dècada que aquelles amb escàs recolzament social. La distància

no va ser un factor significatiu en la tranquil·litat que produïa la sensació de sentir-se

escoltat i recolzat. Altres investigacions han provat que els que declaraven tenir amics

es posaven menys malalts que aquells que no, sense importar la proximitat física

d’aquests.

Vols ser amic meu?


104 104

10. I això... com dius que funciona?

Informacions importants que segurament ningú t’ha explicat mai

Vols ser amic meu?


105 105

10. I això, com dius que funciona? Informacions importants

que segurament ningú t’ha explicat

Tens dubtes sobre el funcionament de les xarxes? Com guanyen diners? Com creixen?

Com…? Aquí trobaràs respostes a algunes preguntes que et poden intrigar

relacionades amb el funcionament intern de les xarxes, aprofundint, com sempre, en

el nostre estimat Facebook.

Es tracta d’un apartat on, a part d’una mica d’història, es tractaran “temes seriosos”.

10.1 Com ha evolucionat tot plegat?

Quan parlem de l’evolució de les xarxes socials, no parlem només de l’evolució d’una

eina, sinó que parlem sobre com ha evolucionat una forma de socialització que és

inherent a les societats i que forma part de la nostra quotidianitat, amb o sense

tecnologies. Per saber com funcionen en l’actualitat, no hi ha millor manera de fer-ho

que mirar enrere, al passat, cosa que ens pot donar una idea més clara d’on estem i

què hi ha en aquest moment i fins i tot donar-nos idees de què podem esperar del

futur.

10.1.a Xarxes socials prehistòriques

Com ja s’ha comentat a l’apartat 1, les xarxes socials han existit sempre, des que ens

reunim en societat. Ara bé, les xarxes socials virtuals en sentit abstracte existeixen des

que existeix Internet (o fins i tot des d’una mica abans, amb els seus precursors).

Cap al 1974 ja existia el correu electrònic, el 1979 les Usernets i més tard van anar

apareixent altres eines com els xats i la missatgeria instantània, entre d’altres. Tot i això

l’origen del concepte de xarxes socials entesa com un grup de persones connectades

a través d’Internet i unides amb una finalitat comuna es remunta probablement a les

primeres pàgines de cites online, on els usuaris creaven els seus perfils i podien

contactar amb altres usuaris de la pàgina.

De mica en mica van anar sorgint pàgines com classmates, SixDegrees, Mi Gente,

Asian Avenue o Blackplanet, la majoria d’elles encara en funcionament.

10.1.b Mirant 5 anys enrere – Les xarxes socials modernes de més èxit

Però tot i que per entendre com hem arribat a les xarxes socials que més utilitzem

actualment podem remuntar-nos a un passat llunyà, no cal que ho sigui massa, amb

cinc anys en tenim prou.

Vols ser amic meu?


106 106

Fa tot just cinc anys, el YouTube tot just s’estrenava, el MySpace era la pàgina més

popular dels Estats Units i el Facebook es limitava a ser una pàgina per estudiants de

certes escoles i universitats. Avui en dia les coses han canviat dramàticament i,

actualment, el Facebook

ja supera al Google en

qüestió de visites, hi ha

milers d’aplicacions i

aparells que permeten la

connexió des de qualsevol

lloc i ha sorgit una nova

manera de fer publicitat a

partir del botó

“m’agrada”. Com hem

arribat fins aquí?

A finals del 2006, el

Facebook va incloure a la

seva pàgina el “Canal de notícies”, que potser va ser una de les coses que el va

portar a l’èxit – i també una de les coses més copiades per altres pàgines de xarxes

socials a Internet. El YouTube, per altra banda, en menys d’un any va aconseguir ser el

portal de vídeos més popular i al Juliol del 2006 s’hi reproduïen vídeos 100 milions de

vegades cada dia (actualment aquest nombre s’eleva fins als 2 bilions diaris).

Cap al 2008 les xarxes socials es van adonar que els perfils dels usuaris podien ser usats

com la seva identitat a la xarxa, permetent a més als publicistes fer les pàgines més

dinàmiques i socials. D’aquesta manera van sorgir projectes com el Facebook

Connect (actualment Facebook Open Graph), el Google Friend Connect o el

MySpaceID, que permeten als visitants posar links directes de moltes pàgines que van

visitant a la seva pàgina de xarxa social.

Com a punt afegit, cada vegada més mòbils ofereixen la possibilitat de connectar-se

d’una manera molt pràctica a les xarxes socials i, a més, des de qualsevol lloc. Es

tracta d’un “boom” força recent, però a principis del 2010 un 30% dels usuaris de

telèfons d’alta tecnologia accedien a les xarxes socials des d’aquests dispositius.

Si en cinc anys ha passat tot això, ara que cada vegada les innovacions s’acceleren

més, què pot arribar a passar en els pròxims cinc?

Vols ser amic meu?


107 107

A més a més: És interessant fer una ullada a aquesta imatge. En només 10 anys, tot el

món d’Internet ha canviat, i sinó, les xifres que s’hi poden veure parlen per sí soles.

Sembla, doncs, que tot aquest “boom” virtual ha estat beneficiós per molta indústria

dedicada a aquestes tecnologies.

10.1.c El panorama actual - Les xarxes socials al 2010

Com han estat les xarxes socials durant l’últim any? Aprofitant un estudi del Novembre

2010 de la IAB (Interactive Advertising Bureau), associació que representa el sector de

la publicitat en els mitjans digitals a Espanya, podem veure com està ara mateix el

mercat extraient les conclusions més importants del mencionat estudi (es va fer una

enquesta a espanyols de 18 a 54 anys, 538 usuaris de xarxes socials a Internet i 245 que

no les fan servir) fent també una comparativa amb el mateix estudi del 2009 (amb 503

persones de mostra).

Vols ser amic meu?


108 108

- El 70% dels individus contactats el 2010 són usuaris de xarxes socials. El 2009

aquesta xifra era del 51%.

- Els internautes que fan servir xarxes socials són més actius a Internet que els que

no les fan servir. Fan servir en major grau els programes de missatgeria

instantània, veuen més televisió online o compren més per Internet. Tot i això, el

gest en compres online dels usuaris i els no-usuaris de les xarxes socials és similar,

no hi ha diferències significatives. Els sí-usuaris, però, compren més productes

relacionats amb viatges, entrades d’espectacles, hotels, música i pel•lícules

que els no-usuaris.

- Curiosament, els usuaris de xarxes socials també fa més activitats offline que els

no-usuaris. El 42% dels usuaris afirma que sopa fora de casa molt o bastant

freqüentment.

- El 89% dels enquestats usuaris de les xarxes socials, utilitzen o visiten també el

Facebook. Més de la meitat dels usuaris de Tuenti i Facebook visiten la xarxa

social com a mínim un cop al dia, convertint-se en els usuaris més actius. No és

d’estranyar que siguin les xarxes que més es visiten i a les que es dedica un

major nombre d’hores.

- Els usuaris de Facebook són els que han incrementat més les seves visites

respecte a l’any anterior.

- Badoo, Hi5 i MySpace són tres xarxes amb expectatives d’un menor ús en el

futur.

- El principal lloc de connexió a qualsevol de les xarxes és la mateixa casa.

- El Facebook és la xarxa preferida dels internautes. El Tuenti i el YouTube la

segona i la tercera. El 2009 també eren les xarxes preferides en aquestes

mateixes posicions. Per què són preferides? El motiu principal per el que trien

aquestes xarxes és perquè la utilitzen els seus amics.

I què pensen els no-usuaris? Perquè són no-usuaris tot i haver-hi aquesta moda?

- Els motius més importants per a no registrar-se a cap xarxa social són la falta

d’interès, el desgrat, la falta de temps i la desconfiança.

- Un 65% afirma que no està registrat a cap xarxa perquè no és del seu interès o

no el diverteix. El segon motiu és protegir la pròpia privacitat.

- Més de la meitat afirmen que probablement no es registraran a cap xarxa

social el pròxim any.

Tornem a les xarxes: què declaren fer-hi a la xarxa, els usuaris?

Vols ser amic meu?


109 109

- L’activitat més freqüent és contactar amb amics.

- La menys freqüent consultar serveis d’atenció al client de marques.

- Facebook és la xarxa més utilitzada i la que es fa servir més per a realitzar tot

tipus d’activitats, però aquest motiu no es posiciona amb claredat. Es diferència

de moltes altres xarxes per el fet d’estar en contacte i compartir missatges amb

amics o conèixer gent. És una xarxa que es percep apropiada per a compartir

vídeos i aprendre.

Com combinen la publicitat i les xarxes socials?

- En general no s’observa cap rebuig important a la publicitat en xarxes socials.

I entre elles?

- Un 76% dels usuaris combinen Facebook amb Twitter.

Hi ha diferències entre sexes i edats?

- Les dones utilitzen el Facebook significativament més que els homes (això té

relació amb el punt 8.5, les dones i les xarxes socials).

- Les dones indiquen significativament més que els homes que no es registren a

cap xarxa social per a protegir la seva privacitat i perquè no saben com

funciona.

- Entre els Internautes de 18 a 34 anys trobem una proporció significativament

més gran d’usuaris de les xarxes socials que en el segment de 35 a 44 anys. A

més, utilitzen més el Tuenti.

10.1.d L’energia del Facebook

Aprofitant l’estrena de la pel·lícula “The Social Network”, sobre els fundadors del

Facebook, Greenpeace va crear una petita pel·lícula d’animació que ha titulat “The

So Coal Network” (“La xarxa del carbó”). En ella, imitant el to de la pel·lícula, es posa

amb el Facebook criticant-lo per l’energia que consumeix la seva central de dades,

principalment basada en el carbó, tot i que és una de les centrals més ecològiques

del món. Es troba a Oregon, als Estats Units. Arrel del vídeo ja s’ha creat un grup del

Facebook on es demana a la pàgina que elimini el carbó com a font d’energia.

Vols ser amic meu?


110 110

10.2 Com guanyen diners?

Muntar una xarxa social no és quelcom barat, especialment si té èxit i s’han de

contractar nombrosos empleats perquè vagin solucionant els problemes que van

sorgint contínuament. Tot i això, hi ha inversors que decideixen dedicar milions d’euros

a aquestes iniciatives, esperant obtenir-ne un benefici: la clau es troba a la base de

dades.

10.2.a Bases de dades

Què són les bases de dades? No són res més que conjunts de dades

emmagatzemades per a un ús posterior. Si algú està interessat en aquesta informació,

la pot comprar i així sorgeix el negoci.

Llavors, venen les nostres dades? No. Les xarxes socials no poden vendre les nostres

dades directament, perquè això suposaria violar la LOPD (Llei Orgànica de Protecció

de Dades). El que sí que és cert és que el que fa valuoses les empreses és la quantitat

d’informació que tenen sobre nosaltres. No vendran el nostre correu electrònic, però sí

que poden vendre els nostres patrons de conducta i hàbits de consumidor (cosa que

poden saber, per exemple, a partir de les pàgines de les que formes part). Així doncs,

les xarxes socials es converteixen en una gran plataforma on trobar persones

disposades a participar en enquestes o donar la seva opinió sobre certs productes. A

més, la possibilitat de crear una pàgina sobre un producte permet a les empreses

obtenir més informació i analitzar percentatges per a planejar una millor estratègia

comercial.

10.2.b Altres maneres de vendre les nostres dades

Una manera d’explotar més aquest recurs que ens donen les xarxes socials és la

“segmentació”. Segmentar un mercat significa dividir els possibles consumidors en

grups més petits que tinguin característiques i necessitats semblants, i les xarxes socials

ens donen la possibilitat de fer-ho fàcilment. És per això que encara que estiguem

accedint a la mateixa pàgina, a la meva amiga de Madrid, a la meva mare, al meu

germà o a mi ens apareixeran anuncis diferents.

El Novembre de 2010, segons un estudi de comStore, el Facebook aclaparava el 23%

de la publicitat display als Estats Units.

Vols ser amic meu?


111 111

10.2.c Noves maneres de crear publicitat a partir de les xarxes socials

Hem vist que les xarxes socials poden generar riquesa de dues maneres: mitjançant

l’anàlisi de les dades que contenen o bé permetent una gran segmentació en la

publicitat. No obstant, algunes xarxes socials estan demostrant que encara es pot

anar més enllà, especialment si es combina amb la telefonia mòbil. En pàgines com

Twitter, si l’usuari decideix que vol que el seu contingut sigui obert, les empreses poden

consultar-lo i oferir-li promocions “individualitzades” (si algú publica algun “tweet”

dient “pensant en comprar un mòbil nou” i una empresa que ven mòbils ho veu, la

xarxa possibilita que contactin i que ambdós en surtin beneficiats). Per altra banda, hi

ha gent que utilitza les xarxes socials en el mòbil i que decideix que sigui visible en tot

moment el punt geogràfic en què es troba. Això permet que t’arribin promocions i

ofertes al mòbil depenent dels carrers per els que passis. Potser d’aquí un temps ja no

es veuran promotors repartint invitacions de locals d’oci, sino que aquestes t’arribaran

directament al mòbil.

10.3 Legalitat: quines lleis governen el Facebook?

Saps? El Facebook no és privat, però hi ha moltes altres coses que hauries de saber i

que tot seguit explicaré. Quan firmes el “contracte” amb el Facebook (quan acceptes

les condicions d’ús, vaja) estàs atorgant-li tot el contingut que tu puguis arribar a tenir

dins del Facebook en un futur (fins i tot les converses del xat). Per tant, no és

recomanable fer servir el xat per temes importants, delicats o confidencials. El més

preocupant és que el Facebook, automàticament obté una llicència en tot el que hi

publiques, és a dir, que poden fer el que vulguin amb les teves idees o imatges, la qual

cosa no és massa agradable.

De fet, quan interactues amb algú, sigui quan sigui i on sigui, perds una mica de

privacitat i les pàgines web (especialment xarxes socials) no en són una excepció.

Però, per què a Internet la cosa va a pitjor? El que passa és que la gent està posant

números de telèfon i adreces al Facebook, està pujant imatges i donant moltes altres

informacions personals. El Facebook, per altra banda, no promet en cap moment que

protegirà aquestes dades.

Les condicions d’ús i privacitat al Facebook són llargues. Tot seguit he apuntat algun

punt concret que crida força l’atenció. He copiat també directament de l’anglès el

que diu la pàgina perquè no hi haguessin errors de traducció que fessin canviar

Vols ser amic meu?


112 112

lleugerament el significat del text. Estaràs més tranquil després de llegir tot això...? Jo

crec que no.

1. Les condicions d’ús i polítiques de privacitat poden canviar en

qualsevol moment sense avisar-te.

“We can change these Developer Principles and Policies at any time without prior

notice as we deem necessary. Your continued use of Platform constitutes acceptance

of those changes.” http://developers.facebook.com/policy/

“We can change this Statement if we provide you notice (by posting the change on

the Facebook Site Governance Page) and an opportunity to comment To get notice

of any future changes to this Statement, visit our Facebook Site Governance Page and

become a fan.”

2. Únicament per ús personal

Suposadament (i a diferència d’altres xarxes com el MySpace, que s’utilitza molt per

promocionar grups musicals) el Facebook és únicament per ús personal, és a dir, que

abans de crear un perfil per a un negoci o organització potser val més pensar-s’ho

dues vegades, ja que en pots sortir penalitzat.

“You understand that except for advertising programs offered by us on the Site (e.g.

Facebook Flyers, Facebook Marketplace), the Service and the Site are available for

your personal, non-commercial use only.”

“You will not use your personal profile for your own commercial gain (such as selling

your status update to an advertiser)”

3. Un compte d’usuari únic i individual

Una persona, un compte. Així ho diu el Facebook, de manera que no és lícit crear un

usuari Facebook per un grup de persones o tenir més d’un compte, encara que

vulguis mantenir la teva vida privada-laboral separada en dos espais...

“You agree not to use the Service or the Site to: ...register for more than one User

account on behalf of an individual other than yourself, or register for a User account on

behalf of any group or entity”.

http://developers.facebook.com/policy/

http://www.facebook.com/fbsitegovernance

http://www.facebook.com/fbsitegovernance

Vols ser amic meu?


113 113

4. Dones al Facebook una llicència molt gran per actuar sobre la

teva informació.

Publicar quelcom al Facebook significa donar llicència a la pàgina per fer tot el que

vulgui amb aquest contingut. Poden fer el que vulguin amb el que era teu fins llavors

sense pagar-te ni un euro. Per exemple, podrien publicar un llibre o vendre les teves

fotos a una empresa. Considera-ho abans de publicar res.

“By posting User Content to any part of the Site, you automatically grant, and you

represent and warrant that you have the right to grant, to the Company an

irrevocable, perpetual, non-exclusive, transferable, fully-paid, worldwide license (with

the right of sublicense) to use, copy, publicly perform, publicly display, reformat,

translate, excerpt (in whole or in part) and distribute such User Content for any purpose

on or in connection with the Site or the promotion thereof, to prepare derivative works

of, or incorporate into other works such User Content, and to grant and authorize

sublicenses of the foregoing.”

5. No se’t garanteix que les aplicacions que puguis trobar a la

pàgina siguin segures.

El “senyor Facebook” no controla massa que les aplicacions siguin segures ni es fa

responsable del que pugui passar a partir d’elles (pàgines malicioses que puguin fer un

mal ús de la teva informació, per exemple). Tranquil·litzant, no?

“While we have undertaken contractual and technical steps to restrict possible misuse

of such information by such Platform Developers, we do not screen or approve

Developers, and we cannot and do not guarantee that all Platform Developers will

abide by such restrictions and agreements”

6. El Facebook està regit per les lleis dels Estats Units (Delaware

law)

I és que facis el que facis a la pàgina, seràs jutjat als Estats Units segons la seva llei.

“You consent to having your personal data transferred to and processed in the United

States.”

7. Entregues incondicionalment tot el que és teu

Vols ser amic meu?


114 114

Si tens una idea brillant per canviar el Facebook i els hi envies, la idea passa a ser

automàticament propietat seva. Per tant, si tens la idea del segle, millor no els hi enviïs

i recorris a altres mètodes legals.

“You acknowledge and agree that any questions, comments, suggestions, ideas,

feedback or other information about the Site or the Service (“Submissions”), provided

by you to the Company are non-confidential and shall become the sole property of

Company”.

8. No es garanteix privacitat

Tal i com es diu a la política de privacitat:

“We cannot and do not guarantee that User Content you post on the Site will not be

viewed by unauthorized persons. We are not responsible for circumvention of any

privacy settings or security measures contained on the Site.”

Per tant, si algú “hackeja” la pàgina, roba les teves dades i en fa un mal ús, no pots

posar cap denúncia contra el Facebook, que serà immune a tot.

També podria ser que algun dia tot el que has penjat al Facebook es convertís en

informació pública, i tu no podràs fer-hi res. Però ep! Ells ja t’han avisat.

“Please keep in mind that if you disclose personal information in your profile or when

posting comments, messages, photos, videos, Marketplace listings or other items, this

information may become publicly available.”

Per a més informació pots consultar què diu el senyor Facebook en persona:

CONDICIONS D’ÚS: http://www.facebook.com/terms.php

POLÍTICA DE PRIVACITAT: http://www.facebook.com/policy.php

NOVETATS: Cal dir que ara el Facebook ha creat una pàgina anomenada Facebook

Safety21, on s’anirà informant als usuaris dels canvis en la política de privacitat. És una

manera que l’empresa considera útil per fer callar tots aquells que tant en critiquen el

sistema.

21 http://www.facebook.com/fbsafety

http://www.facebook.com/terms.php

http://www.facebook.com/policy.php

http://www.facebook.com/fbsafety

Vols ser amic meu?


115 115

10.4 Privacitat

Estem vivint en un temps on la privacitat s'està convertint en un valor que està perdent

pes. En una època on es descobreix el secret més fosc d'una persona a l’enviar un

correu electrònic a la persona equivocada. Si t’uneixes al Facebook, has de saber

que estàs jugant a un joc en el que en qualsevol moment “el vent pot ensenyar la

teva carta més forta”. Però, on són els límits de la privacitat i per què són les xarxes

socials una potencial amenaça a aquests límits? És evident que els límits de la

privacitat varien d’acord amb la persona i el context.

És important constatar que les

persones es mostren més disposades

a difondre informació personal

important (foto, aniversari, ciutat

natal i número de telèfon) en

pàgines de xarxes socials que en

altres webs. A més, les persones

divulguen informació quan veuen

que altres persones estan fent el

mateix.

El Facebook és una pàgina que empeny a 500 milions de persones a compartir al vida

privada fins la sacietat, però irònicament, no parla de la seva vida privada (dades

financeres i funcionament intern). En Mike Murphy, vicepresident de la xarxa social va

afirmar el següent en una entrevista feta per el país el Juny del 2009: “No venem

dades als anunciants ni proveïm informació personal identificable. És una plataforma

molt més segura que altres webs.” I afegia que “A mida que el temps passi la gent es

sentirà més còmoda compartint informació”.

La pàgina va modificar al Maig-Juny del 2009 la gestió seva política de privacitat

però, per a molts experts, ho va fer tard i poc. Els canvis consistien en un procés de

“simplificació” de les eines de control, amb l’esperança de callar les crítiques. Les

autoritats dels Estats Units exigien també “una explicació detallada” de les dades que

la pàgina va facilitar a tercers sense el coneixement dels usuaris.

El Facebook té moltes deficiències que mostren la seva fragilitat, com és el cas del fet

que els perfils dels membres de la xarxa social apareixen als buscadors com el Google.

Respecte al tema dels menors, encara és pitjor. Hi ha molts nens d’edats de 5 o 6 anys

Vols ser amic meu?


116 116

amb perfils creats per els seus pares, encara que la llei només els permeti entrar a

partir dels 14 (13 als Estats Units). L’any passat l’Agència Espanyola de Protecció de

dades (AGPD) va fer moltes investigacions sobre denúncies, la majoria degudes a la

difusió de fotografies sense el consentiment de la persona que hi apareix. I és que un

de cada tres internautes del món és membre del Facebook, i la minoria és Nord-

americana, però la companyia es regeix per les lleis dels Estats Units, és a dir, que per

més control que vulguem tenir aquí les coses no s’acabaran d’arreglar mai del tot.

Malgrat això, de mica en mica va fent millores, i ara ja és possible tenir control de la

privacitat del Facebook des del mòbil, cosa que fa un any no ho era possible.

Tota la polèmica és deguda a que el Facebook va actuar malament i el van

enganxar venent dades a tercers... El fundador, Mark Zuckerberg, sosté per altra

banda que l’era de la privacitat s’ha acabat, i dubta sobre si la gent realment es

preocupa sobre aquest tema. Però és que encara que soni contradictori al veure

alguns joves eixelebrats, la realitat és, però, que a aquests els preocupa més la seva

identitat digital que als adults.

Què passa? Que si s’obren totes les dades el Facebook és més atractiu per l’usuari no

avançat, perquè li permet fer de tot sense haver de configurar res, però provoca

seriosos problemes de privacitat. Si, per el contrari, hi ha les opcions més estrictes, hi ha

menys interaccions de la majoria i el servei és menys atractiu. En qualsevol cas, davant

el dubte, sempre hauria de ser prioritària la privacitat davant del negoci.

La majoria de les xarxes socials ofereixen serveis gratuïts i reben els seus ingressos

gràcies a la publicitat: i el Facebook no n’és una excepció. Últimament, davant de tot

aquest tema s’ha arribat a plantejar un altre model de pàgina basat en el “pay for

privacy”, que significa que si vols privacitat has de pagar un preu.

LA PRIVACITAT A INTERNET ÉS EL REPTE DE LA DÈCADA. Però jo, de totes maneres, crec

que per viure en el món en què vivim es necessita perdre una mica de privacitat. Si

vols que la teva vida sigui 100% privada, tanca’t a casa i no parlis amb ningú. Tampoc

interactuïs online. Què me’n dius, ara?

(Sostinc això des d’un punt de vista de compartir responsablement. Cal preguntar-se:

som conscients del que estem compartint? O compartim molt – massa - alegrement?)

Vols ser amic meu?


117 117

10.4.a El 64% dels menors penja fotos privades a les xarxes socials

Estan protegits els drets dels menors a les xarxes socials? Unicef ha fet un estudi titulat

“Programació i continguts de televisió i Internet” que ofereix dades interessants sobre

l’ús que els espanyols menors d’entre 12 i 18 anys fan de les xarxes socials.

- El 64% dels adolescents admet haver penjat imatges privades (seves o d’algú

altre) a Internet, sobretot a les xarxes socials.

- El 35,5% dels joves accedeix a les xarxes socials sense cap control dels pares.

- El 42% assegura tenir amics que només coneix a través de les xarxes socials.

- Un 14% reconeix que ha arribat a veure’s alguna vegada amb aquestes

persones.

- El 14% també ha rebut proposicions sexuals deshonestes a través d’Internet.

Els més extremistes estan preocupats perquè s’està creant una “generació búnquer”,

amb adolescents que es tanquen a l’habitació per connectar-se a Internet durant

hores completament aïllats de la família.

La següent cronologia ens mostra com ha evolucionat tot aquest tema de la

privacitat al Facebook des de la seva creació fins a dia d’avui.

Vols ser amic meu?


118 118

Vols ser amic meu?


119 119

10.4.b Les Condicions i termes d’Ús

Donar-se d’alta en una xarxa social és quelcom tant fàcil que poques vegades

pensem en la transcendència d’aquest pas. Hem de marcar com a llegides les

“Condicions i Termes d’Ús” per a completar el registre, unes pàgines que ningú llegeix

mai. Tot i això, aquest text és importantíssim, però el comú dels mortals decideix refiar-

se de la bona fe de la pàgina i passa de llegir-ho.

El Facebook va fer públics els seus nous "termes d'ús" l’any passat, deixant clar el fet

que quan hi escrius alguna cosa estàs donant permís al Facebook per publicar

aquesta informació i compartir-la amb altres usuaris de la xarxa social.

De fet, deixes de ser el "propietari" del que tu personalment has publicat. Els aspectes

més importants que es recullen en aquest text (relacionats amb el que s’ha comentat

a l’apartat 10.3 però més concrets) i que és important que sapiguem són:

1. Edat mínima de participació. Al Facebook són 13 anys, i en altres xarxes 18.

Estan obligats a esborrar tota la informació referent a persones menors

d’aquesta edat. Últimament han anat sortint altres xarxes per a públics més

específics, com és el cas de “Togetherville” una plataforma destinada

majoritàriament als menors de 10 anys.

2. Quina informació d’activitat emmagatzemen. Al Facebook guarden un registre

amb dades d’accions com ara afegir un amic, fer-te fan d’una pàgina, unir-te

a un grup o esdeveniment, crear un àlbum de fotos, enviar un regal, donar un

“toc” a un altre usuari, indicar que “t’agrada” una publicació, assistir a un

esdeveniment o autoritzar una aplicació.

3. Intercanvi de dades amb altres llocs web. El Facebook sol·licita informació als

anunciants sobre el comportament dels usuaris davant els anuncis, però es

compromet a emmagatzemar les dades com anònimes en un termini de sis

mesos.

4. Quines dades teves es consideren públiques. És a dir, quines dades poden ser

trobades per a qualsevol usuari encara que no li donis permisos. Al Facebook

són públics el nom, la foto de perfil, la llista d’amistats (que pots privatitzar-la,

però no pots privatitzar les amistats en comú), la regió geogràfica, les pàgines

de les que ets fan i el sexe.

5. Eliminació del contingut. És molt convenient assegurar-te que podràs retirar el

teu perfil i el contingut generat sempre que ho desitgis. Sembla quelcom obvi,

però tot sovint es compleix només de manera parcial: deixen el teu perfil creat

Vols ser amic meu?


120 120

però buit, o fins i tot es conserva algun contingut tot i la teva petició de retirada.

El Facebook et garanteix que podràs esborrar la teva informació personal i el

contingut que hagis generat, però que no es podran esborrar ni els missatges

que enviïs a altres persones ni els continguts que hagis penjat i que hagin estat

compartits per els teus contactes. La majoria d’informació, però, s’ha d’esborrar

manualment... Sí, és per sempre. No es pot eliminar, de la mateixa manera no

es pot eliminar un correu electrònic enviat en el passat. Quan algú publica

alguna cosa, en el sentit de "fer pública" alguna cosa (una foto, un text ...), és

per sempre. Publicar significa exactament això. La diferència entre publicar en

una revista o fer-ho al Facebook o un bloc és la simplicitat, la gratuïtat (en

l’aspecte de que és gratuït) i la immediatesa.

En realitat, és una qüestió de pensar, fins i tot per escriure alguna cosa al

Facebook.

6. Accés i modificació de les dades personals. Totes les xarxes socials que operen

a Espanya han de garantir l’accés i modificació a les dades que has facilitat. Si

no ho fan incompleixen la LODP (Llei Orgànica de Protecció de Dades).

10.5 Com em puc donar de baixa?

A l’hora de donar-se de baixa al Facebook no és el mateix “desactivar” que

“eliminar”. Sol passar: és més fàcil donar-se d’alta que de baixa, i encara més difícil

aconseguir que desaparegui tot el rastre que has deixat quan hi has estat.

En el cas del Facebook, hi ha una diferència afegida, no és el mateix “desactivar” el

compte que “eliminar-lo”. En el cas de desactivar-lo, el compte deixarà d’estar

operatiu, però (segons aclareix el propi Facebook), no desapareixerà el perfil, perquè

es pugui reactivar més endavant i així no perdre res del que conté aquest, ja que hi ha

gent que se’n penedeix o que necessita donar-se de baixa durant un cert temps per

tornar a activar el perfil més tard.

10.6 Què passa si et mors?

Encara que el Facebook ens permet registrar tots els esdeveniments de la nostra vida

social i afectiva (si estem en una relació, si passem a estar solters, si ens casem, si

quedem vidus...), no hi ha cap opció per descriure a algú com a "mort". Després

d'algunes manifestacions públiques, el Facebook va dir que la seva política consistia

en l’eliminació del compte del membre mort després d'un mes del defalliment, per

evitar que el seu “mur” es convertís en una mena de "sepulcre públic". Després

d'algunes queixes, el Facebook va canviar de nou i va posar els perfils de les persones

Vols ser amic meu?


121 121

mortes en estat "commemoració". S'ha discutit si la família o els amics tenen dret a

eliminar el perfil del difunt.

Què passa amb qui no vol esperar la mort i vol desaparèixer del Facebook per

iniciativa pròpia? Com hem dit, no és el mateix “desactivar” que eliminar. Fa algun

temps, el Facebook permetia als usuaris desactivar els seus comptes, però això no

significa que la seva informació fos eliminada. Contràriament, aquesta informació es

manté emmagatzemada per a l’ús del Facebook. El Facebook va afirmar que si els

usuaris volien eliminar la seva informació haurien de fer-ho manualment (eliminació

d'amics, missatges, grups ...). El febrer de 2008 Facebook va canviar les seves polítiques

de privacitat i va permetre als usuaris demanar l’ eliminació total dels seus comptes,

amb prèvia sol·licitud on s’expressés aquest desig.

Vols ser amic meu?


122 122

11. “Com triomfar” i altres coses que et

poden ajudar

Vols ser amic meu?


123 123

11. “Com triomfar” i altres coses que et poden ajudar

personalment

En aquest apartat volem acostar-nos una mica més a tu i a la teva persona, per veure

com et comportes i com et podries comportar en aquest entorn de xarxes socials. Hi

trobaràs explicacions, curiositats i consells sobre diversos aspectes que poden

interessar-te.

11.1 Tu i el Facebook

Sempre parlem del “meu Facebook” o “del Facebook de tal”. El Facebook (i

qualsevol altra xarxa) és, en certa manera, un reflex de tu. Hi ha gent que se’n cuida

més i gent que no tant, però la gran majoria mirem de causar una bona impressió.

11.1.a Conèixer-se a un mateix

“El millor perfil és el perfil complet”. A vegades està bé dedicar uns minuts a respondre

unes preguntes aparentment inútils, no perquè et coneguin els altres, sinó per

conèixer-te a tu mateix. Es tracta d’informació que encara que no ho sembli, diu molt

de tu, com ara pel·lícules i llibres que t’han emocionat, música que t’agrada i altra

que no... Si creus que et coneixes suficientment bé, per què et quedes en blanc a

l’hora de descriure’t en poc més d’un parell de línies? Condensar el que ets en aquest

espai requereix temps i molt de coneixement propi.

11.2 Una imatge... més que mil paraules?

Algú va dir alguna vegada la famosa frase d’“una imatge val més que mil paraules”.

Si això fos cert, tots els llibres estarien il·lustrats, no? Però en el context en què ens

trobem, i tenint en compte que normalment pràcticament tot el que veiem del perfil

d’algú abans d’acceptar-lo com amic és la imatge, acceptarem per bona la cita.

LA IMATGE. El Facebook, entre tantes altres eines, és també un món d’imatges: imatge

de perfil, àlbums de fotos, etiquetar amics en fotos, enllaços i altres continguts que ens

atrauen per la imatge, així com anuncis amb imatge... De fet, per la majoria de

persones resulta molt incòmode parlar amb un perfil en blanc, sense cap foto (de la

mateixa manera que resulta incòmode parlar amb algú que, com a foto de perfil, té

la foto del seu gos o gat). A la foto de perfil hi has d’aparèixer tu.

La imatge de perfil, en realitat, tot sovint “menteix”. A vegades una imatge molt

afavoridora no és suficient, i sobretot gent d’edat ja superior als, posem, quaranta

anys, fan servir una imatge antiga, de quan eren deu anys més joves. Per norma

Vols ser amic meu?


124 124

general, es dóna molta importància a aquest aspecte del perfil (és ni més ni menys el

primer que ensenyem de nosaltres als nostres potencials “amics”). Per experiència

pròpia, diré que la imatge de perfil, si no t’acaba de convèncer del tot, es retoca

(força, si cal) fins aconseguir que no se’t vegin els grans, per exemple.

Si bé la imatge de perfil pretén donar una bona primera impressió (en aquest cas

física), per no decebre als que potser algun dia ens veuran en directe, hi ha els

“àlbums de fotos”, on ja acostumes a triar les fotos on surts bé, però que no estan

retocades. Normalment, els amics pengen fotos de tu (a vegades fotos que preferiries

que no estiguessin penjades a la xarxa) i no s’acostuma a denunciar res (a part dels

típics comentaris com “esborra aquesta! No m’has vist la cara?”), encara que

legalment penjar fotos sense el consentiment del fotografiat és penalitzable (cosa que

molta gent desconeix, i segueix penjant fotos de tothom alegrement). Val a dir que els

àlbums de fotos del Facebook són extremadament útils a l’hora de xafardejar què ha

fet a les vacances tal persona o qui són els seus amics. Per altra banda, la majoria de

gent troba molt avorrides les persones monotemàtiques, és a dir, que si hi ha varietat,

millor.

Fixem-nos en com hem utilitzat el terme “àlbum de fotos” per definir les carpetes de

fotos que pengem online. Si avui en dia ja és estrany veure fotografies impreses, d’aquí

uns anys ja no seran res més que història, que un bonic record. Potser fins i tot hi haurà

menys excuses per quedar, ja que els àlbums del Facebook es poden compartir amb

persones concretes. La tecnologia ens està portant cap a l’aïllament, més que no pas

cap a la socialització?

11.2.a La primera impressió és la que compta

A partir d’ara, una oportunitat laboral o conèixer noves persones pot dependre en

gran part del teu perfil a les xarxes socials, ja que serà l’eina a que recorrerà qualsevol

persona que vulgui contactar amb tu abans d’escriure’t un mail.

Molts dels adolescents que es passen hores i hores a les xarxes socials, miren i remiren

el seu perfil i el van actualitzant: volen donar una bona impressió. I és que avui en dia,

quan es té una primera cita amb algú, es vulgui creure o no, l’altra persona sap molt

més de tu del que estaries disposat a acceptar. Hi ha informació teva a Internet, per la

qual cosa qualsevol primera cita comença a la xarxa.

Prova de fer una cosa. Posa el teu nom al Google i descobreix tot el que els altres

poden saber de tu abans de creuar una sola paraula. Mira els teus perfils de les xarxes

Vols ser amic meu?


125 125

socials com si no et coneguessis de res, i pensa en la impressió que dónes a un

desconegut. Si no t’agrada, ara és el moment “d’editar” i canviar les coses.

11.2.b El Facebook com a carta de presentació

La guanyadora del concurs del 2010 de BBC Radio 4 al Regne Unit (Nina, de 17 anys)

es plantejava el perquè de les fotos de perfil de la gent. Algunes de les conclusions a

les que va arribar van ser les següents:

- Els homes acostumen a retocar les seves fotos molt més que les dones: en un

50% més dels casos, per ser exactes.

- La possibilitat de que aquests surtin somrient és d’un 20% menor.

- El fet de tenir parella augmenta en un 35% la probabilitat d’un somriure.

- Els menors de 30 anys, per altra banda, són més propensos a mostrar imatges

d’ells mateixos en festes.

- Les persones de més edat acostumen a ensenyar fotos dels seus fills i filles.

El Facebook s’ha convertit en la nova carta de presentació, el primer punt de

contacte. I és per això que és important que entenguem què és el que volem mostrar.

11.3 “Malalties”

Les xarxes socials poden ser “saludables”, i ja n’hem comentat els seus beneficis. Tot i

això, si t’hi aferres massa, la salut es pot veure afectada, ja que poden ser les causants

d’aquestes dues “malalties”. Si després de llegir-ho et sents identificat no pateixis, jo

també les he patit i de moment no han anat més enllà de símptomes i petits trastorns ;)

11.3.a “Estrès social”

Quan comences a escriure en una xarxa social se’t van afegint amistats, que et van

comentant cada cop més, i et vas sentint bé (no ens enganyem, sempre fa sentir bé

que et comentin coses que pengem). Arriba un moment en què et comences a

preguntar per què tens menys comentaris ( o en el cas de que utilitzis Twitter, de

perquè tens vint seguidors menys). La teva autoestima depenia de les xarxes socials i

ara ha baixat! Penses i penses què pots posar el dia següent a la web (hi ha

conductes i pensaments malaltissos en què et despertes per les nits pensant què pots

posar a la xarxa el dia següent que pugui agradar). Si no pares de pensar què posar,

comproves les estadístiques varis cops al dia per saber quanta gent mira el teu

perfil/bloc o similars, el diagnòstic és senzill i clar: estrès social. Potser és el moment de

Vols ser amic meu?


126 126

quedar amb vells amics i desconnectar una mica... quan tornis segur que hi ha alguna

sorpresa que et farà pujar l’autoestima.

DEU SÍMPTOMES DE L’ESTRÉS SOCIAL

1 Connectar-se varies vegades cada hora per mirar si tens

alguna notificació.

2 Comprar-se un nou mòbil per connectar-se des de qualsevol

lloc.

3 Crear perfils falsos per tenir més amics.

4 Trobar-se pel carrer un amic i preguntar-li “Per què encara no

t’has unit al grup del Facebook que vaig fer ahir?

5 Demanar constantment seguidors per arribar als 100, després

als 200...

6 Sentir-se inferior al conèixer algú que té més amics a la xarxa

social que tu.

7 Preguntar-se varis cops durant la setmana perquè algú no ha

acceptat la teva sol·licitud d’amistat.

8 Dormir dues hores menys cada nit buscant coses divertides pel

mur o redactant un post pel blog.

9 Mesures l’èxit de les teves idees en funció dels cops que la

gent clica “m’agrada”

10 Penses que tens alguna possibilitat amb una noia només

perquè ha posat algun comentari en un dels teus vídeos.

11.3.b Síndrome de Diògenes digital

Tots coneixem el síndrome de Diògenes, es tracta d’un desordre del comportament

que normalment afecta persones d'edat avançada que viuen soles i que tot sovint

estalvien de manera exagerada i recullen tot tipus d’escombraries a casa “per si un

cas”, formant-ne tonelades. A Internet trobem una variant d’aquesta malaltia. Els

afectats guarden molts i molts vídeos, imatges i pàgines “per si algun dia fan falta” i ho

fan sense un motiu en especial, no tenen la intenció d’escriure cap llibre ni fer cap

conferència. Tot i això, omplen discs durs etiquetats amb compte. Pràcticament cap

d’aquests materials serà utilitzat mai, però mira, per si les mosques! Si pateixes aquesta

malaltia, les xarxes socials agreujaran el teu estat (a vegades els malalts obren perfils a

moltíssimes xarxes socials per no perdre’s res). Els mails al teu correu es van acumulant,

Vols ser amic meu?


127 127

però ho has de mirar tot. Consell: llançar tots els materials que has gravat (tranquil,

quan els necessitis el Google ja t’ajudarà a trobar-los de nou) i eliminar la teva llarga

llista de preferits i els missatges sense llegir. És el moment d’evolucionar cap a un

consum d’internet “d’usar i llençar”.

DEU SÍMPTOMES DEL SÍNDROME DE DIÒGENES DIGITAL

1 La teva llista de preferits és tan gran que quan intentes obrir el

navegador es queda penjat varis segons.

2 Aquest matí has anat a comprar una bobina de DVDs.

3 Ara mateix estàs descarregant més d’una dotzena de

pel·lícules simultàniament.

4 Tens més de cent missatges de correu electrònic que no

t’atreveixes a eliminar sense haver llegit.

5 Estàs subscrit a més de cent blogs.

6 Els enllaços que has compartit al Facebook es compten per

centenars.

7 Tens un blog (o més d’un) del que vas fent còpies de seguretat

per si es perd tot el teu treball.

8 Tens més de mil vots a “Menéame”.

9 Has après a descarregar vídeos del YouTube per guardar-los a

l’ordinador per si algun dia els borren.

10 Guardes PDFs amb retalls de premsa pensant que algun dia els

necessitaràs.

11.4 Consells per treure el màxim suc possible de les xarxes socials

Tot sovint ens obrim perfils a noves pàgines (de les que hem sentit a parlar), hi posem

fotos, comentem posts i ens unim a grups. Al final tot segueix sent el mateix, amb la

diferència que hem invertit moltíssimes hores en aquelles pàgines i no entenem

exactament el per què. A vegades ens hi connectem sense un objectiu clar, hi

passem un temps X i ens desconnectem, trobant-nos exactament en el mateix punt

del que havíem partit però amb unes quantes hores gastades invertides en

pràcticament res. En aquests casos, estem perdent el temps? Potser la definició

correcta seria que no l’invertim de la millor manera possible.

Vols ser amic meu?


128 128

El que s’ha de fer per aprofitar al màxim aquest temps que decidim invertir, pel motiu

que sigui, a les xarxes socials, és marcar-nos uns objectius clars (i potser un temps

concret) i complir-los. D’aquesta manera es pot utilitzar la xarxa social d’una manera

més productiva que si hi invertim grans quantitats de temps sense uns objectius clars.

Abans d’omplir les dades d’un nou perfil, per exemple, seria convenient preguntar-se

per què ho estem fent i què volem obtenir després d’invertir el nostre temps. Potser per

tu les xarxes socials són només un hobby i simplement esperes passar una bona estona

sense fer-te masses preguntes, però amb una mica d’estratègia es pot passar una

estona divertida i alhora complir objectius concrets, és a dir, una inversió doblement

rendible.

11.4.a Potencialment poderoses

Avui en dia, hi ha gent que obté grans resultats fent servir sàviament recursos que

estan a l’abast de tothom. L’Obama, per exemple, va aconseguir difondre

àmpliament el seu programa electoral i va recollir més de tres milions de petits

donatius. Al capdavant de tot això hi havia una entusiasta de la comunicació de

només 25 anys (per tant, les nostres passions ens poden conduir a l’èxit si les sabem

orientar adequadament).

11.4.b Utilitzar els recursos sensatament: la seguretat per davant

“No posis al Facebook el que no voldries que aparegués al teu currículum, ni allò que

podria avergonyir a la teva mare” aconsella la Rosaura Alastruey, directora de

Projectes TIC i especialitzada en xarxes socials professionals. El Facebook és una eina

de relació i contacte important. Fins i tot el LinkedIn, xarxa professional per

excel·lència, té la seva aplicació per el Facebook, “amb la que pots

posar també el teu currículum al teu perfil”.

11.4.b.1 Seguretat

Sabies que el 75% de les persones fan servir la mateixa contrasenya a

les xarxes socials i al correu electrònic? Una empresa de seguretat

(BitDefender) ha portat a terme un estudi en el que s’ha descobert

que per Internet circulen dades de més de 250.000 direccions de

correu electrònic, noms d’usuari i contrasenyes. Segons l’anàlisi i

seguint amb el fil de la pregunta inicial, un 75% de les persones fan

servir la mateixa contrasenya per el correu i per el seu perfil de xarxes

socials, dades accessibles en comentaris, blocs o “torrents”. És per

Vols ser amic meu?


129 129

això que és recomanable tenir una contrasenya diferent per a cada aplicació, ja que

si et roben una contrasenya no tindran accés a totes.

Curiositat: El 95,51% dels usuaris del Facebook entrevistats per l’empresa Sophos

pensen que el Facebook hauria de verificar les aplicacions a tercers a disposició dels

usuaris (en altres paraules; que hauria de canviar per convertir-se en un lloc més

segur). Es tracta d’un percentatge molt elevat, que fa pensar que, tot i que veiem que

no és un lloc “bo” o “segur” ens hi quedem enganxats per alguna raó.

La web “de aquí no pasas” (http://deaquinopasas.org/) explica de forma amena

com hem de “cuidar-nos” online. Tot i que és una pàgina dedicada als nens i a la

seva seguretat ens dóna consells que també podem utilitzar nosaltres.

11.4.b.2 Error de seguretat al Facebook: dades personals de milions de usuaris, al

descobert

Moltes de les aplicacions més populars del Facebook han estat transmetent dades

personals de milions d’usuaris – en alguns casos fins i tot el nom personal i relació dels

amics que tenen – a dotzenes d’anunciants i companyies de seguiment a Internet,

segons una investigació que ha portat a terme el diari “The Wall Street Journal”.

L’error de seguretat (ocorregut el 2010) va deixar al descobert les dades de desenes

de milions d’usuaris, fins i tot els que havien configurat moltes restriccions de seguretat

als seus perfils. El problema va ser reconegut per la xarxa social. Un dels portaveus va

reconèixer al diari citat anteriorment que moltes de les aplicacions proporcionen l’ID

de l’usuari a tercers.

“L’ID d’un usuari del Facebook pot ser compartit per un navegador o una aplicació

de tercers sense problemes. Saber l’ID no significa que es pugui accedir a la

informació personal”, va dir el portaveu.

El cert és que amb l’ID es poden trobar moltes altres dades personals... i moltes de les

aplicacions estan venent aquestes dades dels usuaris a tercers. El Facebook no crea

aquestes aplicacions, però sí que les pot controlar, i seria interessant que ho fes.

11.4.b.3 El Facebook, investigat per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades

La difusió de la informació personal d’usuaris de Facebook sense el seu previ

consentiment a empreses publicitàries a través de jocs i altres aplicacions a tercers és

un tema que ha portat a polèmica i a debats i segurament seguirà fent-nos qüestionar

sobre aquesta realitat. L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha decidit

http://deaquinopasas.org/

Vols ser amic meu?


130 130

actuar en el tema i ha anunciat (o va anunciar, l’Octubre del 2010) que té oberta una

investigació al Facebook amb l’objectiu d’esbrinar si s’havia saltat o no la normativa

espanyola (recordem que la seu del Facebook és a Estats Units) i els drets dels usuaris

espanyols.

La investigació, a hores d’ara teòricament encara en procés, vol saber si s’han vist

afectats usuaris espanyols. Ha partit de la denúncia

realitzada per l’Associació de Consumidors i Usuaris

FACUA. Tot i que el Facebook reconeix que es van filtrar

les ID de milions d’usuaris, encara afirma que el cas no és

tant “escandalós” com alguns medis de comunicació

publiquen, però es compromet a millorar la protecció de

les dades personals dels usuaris.

11.5 Consells per triomfar a les xarxes socials

A vegades, el desig de triomfar a les xarxes socials es converteix en necessitat. Els

consells que vénen a continuació són un resum de tot el que s’ha anat comentant al

llarg del treball i serviran per la millora personal en aquestes pàgines, però, com a tot

arreu, la clau es troba en fer servir el sentit comú.

1. Posar una bona foto de perfil. Poca gent s’atreveix a interactuar amb algú que

no posa cap foto i deixa el perfil en blanc. Sense una imatge no ets ningú. I

encara que posis la foto d’un famós o un dibuix, el que més s’agraeix sempre és

la imatge d’un mateix.

2. No val la pena “emmerdar-se” en discussions inútils, ja que no porten enlloc i

l’únic que et donaran són problemes.

3. Donar les gràcies sempre (perquè has trobat un vídeo gràcies a un amic, per

exemple) i compartir aquelles coses interessants que trobes.

4. No enviar peticions d’amistat a tort i a dret ni acceptar a tots els que

t’agreguen només per tenir més amics. Si vols afegir gent que no coneixes el

més intel·ligent és incloure només aquelles de les que creguis que pots

aprendre molt. Val més boig conegut que savi per conèixer...

5. Si et molesta quelcom no escriguis res del que et puguis penedir. De callar no

te’n penediràs mai, però de parlar, moltes vegades.

Vols ser amic meu?


131 131

6. No intentis ser el que no ets. El Google pot convertir-se en el teu pitjor enemic.

7. Un dels avantatges de les xarxes socials és que permeten posar en contacte

gent amb els mateixos gustos i aficions, per tant, pots unir-te a grups i descobrir

que no ets l’única persona que té gustos estranys.

8. Hi ha moltes xarxes socials, però tenim un temps limitat. Si vols estar en totes,

possiblement acabis per no estar en cap. A més, en moltes ocasions no es

gaudeix de la xarxa si no hi ha una implicació i un ús continuat, i per tant és

millor focalitzar-se en algunes en concret que no pas intentar fer-les servir totes.

11.6 Com causar una mala impressió

Si el que vols causar una mala impressió mentre navegues per la xarxa (cosa que no

crec que vulguis), tingues en compte aquests punts. Sort!

1. Dir que ets un expert en xarxes socials si només tens 4 amics i ni t’has molestat a

completar el teu perfil.

2. Dir que t’agrada la fotografia i que la teva foto de perfil estigui feta amb el

mòbil.

3. Unir-te al grup “Mai miro la tele” i a la vegada ser fan de “Ventdelplà”.

4. Assegurar que vas néixer el 1984 quan a les teves fotos es veu claríssimament

que va ser el 1974.

5. Demostrar que ets mol culte amb una llista de dues dotzenes de llibres preferits i

fer faltes d’ortografia escrivint-los.

6. Criticar les persones que utilitzen el seu cos per cridar l’atenció i sortir en roba

interior a la foto de perfil.

7. Dir que “només busques amistat” en una xarxa social de contactes adults.

8. Demanar diners prestats a un amic i penjar una foto de la teva nova moto el

dia següent.

9. Posar que estàs casat i tenir centenars de fotos penjat al coll de dones amb

minifaldilla en algun bar o discoteca.

10. Escriure al teu perfil que ets una persona sensible i alhora pertànyer al grup de

“Gaudeixo insultant desconeguts pel carrer”.

11.7 Què cal evitar, al Facebook?

Hi ha una sèrie d’errors comuns que possiblement tu també has pogut cometre però

que és interessant rectificar, ja que fer-ho pot estalviar-nos molts problemes.

Vols ser amic meu?


132 132

- Fer servir una contrasenya dèbil, que sigui fàcil d’endevinar.

- Posar la teva data de naixement completa al perfil. Hi ha pàgines que

demanen la data de naixement si oblides la contrasenya, i posant-la al

Facebook estàs facilitant la feina al lladre del compte. Pots posar la data sense

l’any, per exemple, perquè la gent et pugui felicitar però no tingui la data

completa.

- No mirar els ajustos de privacitat del Facebook. S’han de mirar les opcions de

privacitat de tant en tant, ja que van canviant, i així assegurar-nos que només

els nostres amics poden veure la nostra informació.

- Etiquetar els teus fills (o etiquetar qualsevol persona que no tingui un perfil al

Facebook). Amb això estem comprometent la seva privacitat sense el seu

consentiment.

- Dir que has marxat de vacances. Una ocasió perfecta per la gent que et vulgui

qualsevol tipus de mal! És millor dir que les vacances han estat genials un cop

hagis tornat!

- Escriure la direcció de casa teva. Està relacionat amb el punt anterior. Si diem

que marxem de vacances i, a més, posem la nostra adreça, és com si

demanéssim a crits que ens robessin. Però també pot evitar altres tipus

d’espants, com ara ex-parelles obsessionades, acusadors...

- Permetre que el teu perfil surti a buscadors. Pots treure la opció i fer que no hi

surti, ja que qualsevol que vulgui informació teva la pot trobar molt fàcilment.

- Permetre que els menors d’edat facin servir Facebook. Tot i que l’edat mínima

per utilitzar el Facebook és de 13 anys, nens menors d’aquesta edat falsegen la

seva edat i punt. Aquests nens poden escriure, sense ser-ne conscients,

informació sensible sobre la família.

Vols ser amic meu?


133 133

12. El futur

Vols ser amic meu?


134 134

12. El futur

12.1 Què ens espera?

Mike Murphy, vicepresident del Facebook afirma que els dirigents de l’empresa

“creuen que el Facebook canviarà la forma de comunicar-nos durant dècades”. I

afegeix: “L’important en els pròxims 30 anys no serà el Facebook, sino el gràfic social,

les connexions amb els teus amics portades a tots els dispositius electrònics”.

12.1.a Passat

Sens dubte, el que avui ens influeix més no és el futur, sinó el passat. En alguns casos, el

que estimula la majoria de la gent a unir-se a Facebook és la idea de reunir-se amb

vells amics, socis o antics companys de classe. Quan un usuari del Facebook es

converteix en un "fan" d'alguna cosa, no està (en la majoria dels casos) intentant

recordar o reviure la seva infància? El mateix Facebook declara que els usuaris que

més es registren es situen a la categoria d’una edat superior als trenta-cinc anys

d'edat (el que significa que predominen les persones que van viure la seva infància en

els anys 70 i ara tenen càrrecs importants en algun negoci).

12.1.b Present

De fet, i com a conclusió de què és el Facebook (en l’actualitat) podríem dir que no

és un "lligam", ni una "necessitat d’aprovació per reafirmar l'autoestima personal", ni

"exposar-se", ni un "record": és tots ells al mateix temps, perquè formar-ne part implica

exposar el propi "producte" a un aparador, per tal de conèixer persones que

comparteixen amb tu interessos (amb intencions que poden variar en funció l’estat

social en què et trobis i les preocupacions personals que tinguis). Ara mateix, el

Facebook no és res més que això!

12.1.c Futur

Els pròxims anys del Facebook es poden dirigir cap a dos extrems totalment oposats i

alhora viables:

1. Que el Facebook no evolucioni més i, com qualsevol moda passatgera,

desaparegui.

2. Que el Facebook es converteixi en un dels "amos" més poderosos de la xarxa,

monopolitzant-la.

Vols ser amic meu?


135 135

És cert que el Facebook no és més que una xarxa social online, i, com a tal, no ha

inventat res nou. També és cert, però, que la seva popularitat és sorprenent en

comparació amb altres pàgines similars (tals com MySpace, Hi5 ...).

Predir el futur de les xarxes socials, doncs, no és una tasca fàcil.

Potser el Facebook es convertirà en una eina personal diària per fer altres tasques

quotidianes. Altres hipòtesis giren en torn al fet que el Facebook es converteixi en el

que avui coneixem com un "sistema operatiu". Així doncs, potser aquesta pàgina no es

troba massa lluny de deixar de ser una pàgina i aparèixer al nostre escriptori de

l'ordinador i també dels telèfons mòbils, captivant més i més usuaris i convertint-se en el

centre de la seva atenció.

La tendència que segueix el Facebook també es mou cap a convertir-se en una base

de dades a distància. Avui en dia el punt més fort és l'emmagatzematge de fotos de

Facebook, tot i que pàgines com Picasa o Flickr superen el Facebook en termes

d'opcions i aplicacions.

Les eines que utilitzem per interactuar amb els altres (ordinadors, telèfons...) estan

canviant a favor de models que permeten la portabilitat i la possibilitat d'estar

connectat sense límits de localització. Així doncs, potser d'aquí a uns anys el nostre

"PC" (Personal Computer) es convertirà en un "HC" (Home Computer), i tindrà el mateix

valor que el telèfon fixe té avui en dia en comparació amb el telèfon mòbil. És a dir,

que possiblement el nostre escenari tecnològic del futur estarà compost pels

dispositius portàtils que emmagatzemaran informació i aplicacions en servidors remots

(cada vegada s’està avançant més en aquest camp, creant aplicacions com per

exemple “Vonage”, que permet fer trucades gratuïtes entre usuaris del Facebook).

Però ningú sap del cert què passarà amb les xarxes socials a Internet, i molta gent no

pot evitar formular-se preguntes contínuament. Seran una moda passatgera? Seran

una revolució? Es convertiran en quelcom de la vida quotidiana? De moment, el que

puc dir és que les xarxes socials s’han convertit en la principal activitat de la xarxa, per

davant de la reina “pornografia” i casi tocant el déu “Google”. Si abans tiraven més

“dues tetes que dues carretes” ara aquestes pàgines estan tirant més que dues tetes, i

això pot ser preocupant.

Tot i això, no cal tornar-se fanàtic amb tot el tema de les xarxes socials i el fenomen

2.0, ja que segurament d’aquí poc utilitzarem alguna altra eina. El que seguirà sent-hi,

serà l’essència. He dedicat molt de temps a aquest treball i a la reflexió que tota

Vols ser amic meu?


136 136

aquesta esfera comporta, però ja està. Dedicar-hi tots els teus esforços

permanentment significa perdre un temps molt valuós que en un futur voldràs

recuperar.

Segurament, les xarxes socials, com les concebem actualment, passaran de moda. Hi

haurà coses semblants però diferents. No sé en què consistiran (està clar que si ho

sabés em podria fer milionària), però el món no pot estar dedicant tanta atenció al

Facebook i al Twitter durant molts més anys. De fet, si les xarxes socials “enganxen” no

ho fan per la seva capacitat de compartir, sino perquè qui comparteix som persones, i

necessitem estar en contacte amb

altres persones com a éssers socials

que som. Ningú vol parlar amb una

marca ni amb un logotip. El que

ens agrada són les persones. No

ens agraden els contestadors

automàtics, ni els caixers

automàtics, i preferim una

gasolinera on ens atenguin

personalment.

És un pronòstic arriscat però no del

tot descabellat, no?

Sigui com sigui, i passi de moda o

no, el que no passarà mai seran les

ganes i necessitat de comunicar-

nos. Perquè... recordeu Aristòtil? Els

homes som éssers socials per

naturalesa.

Vols ser amic meu?


137 137

13. Curiositats, consells i coses que

potser t’interessen... o potser no

Vols ser amic meu?


138 138

13. Curiositats, consells i coses que potser t’interessen (o

potser no)

Aquest penúltim apartat es podria ometre perfectament, ja que està compost de

cosetes divertides o interessants amb les que m’he anat trobant fent la recerca. Tot i

això, vull compartir-ho amb vosaltres :-)

Una pàgina que, si bé la trobo una mica bèstia, no deixa de tenir la seva

gràcia i utilitat i potser a algú li pot fer servei:

- Elimina el teu/teva ex de les xarxes socials. A vegades, quan s’acaba

una relació no ens ve massa de gust tornar-nos a trobar la persona, ni

tan sols de manera virtual. Pot ser que compartim amics, la qual cosa

pot fer que en qualsevol moment te’l trobis per alguna de les xarxes

socials de les que formes part. Com evitar tot això? Hi ha una pàgina a

Internet que es diu ex-Blocker1 i que et pot ajudar, ja que bloqueja

qualsevol informació sobre aquella persona que hi pugui haver per

Internet i, a més, pots posar-hi més ex. La pàgina bloqueja actualment

més de 7.000 ex.

S’ha anat comentant que el Facebook era perillós ja que podia afectar en la

teva vida laboral si el teu “jefe” t’investigava, però... fins a quin punt? A

Alemanya ja no hi ha perill...

- A Alemanya els “jefes” no poden buscar dades dels seus empleats al

Facebook (o altres xarxes socials com MySpace). El Govern alemany ha

posat aquesta mesura com una llei progressista i pionera en l’àmbit de la

protecció de dades que posa límits a aquest ús... encara no es sap si anirà

bé.

Vols ser amic meu?


139 139

A partir d’ara ja podràs dir als teus amics del Facebook on et trobes:

- Un nou producte del Facebook, Facebook Places, ha vist la llum. Es tracta d’un

programa de geolocalització semblant al FourSquare, amb el qual l’usuari pot indicar

on es troba, amb algunes altres aplicacions, després de donar el consentiment exprés

al Facebook perquè aquest pugui rastrejar-te la posició.

L’addicció està arribant a tots els gèneres i grups d’edat:

- Un article22 explicava que el 39% de les dones joves (de 18 a 34 anys) es

considera addictes a les xarxes socials i sobretot al Facebook, cada vegada en

són més dependents. Segons l’informe, el primer que fan 1/3 noies al matí quan

s’aixequen és consultar la pàgina, fins i tot abans d’anar al lavabo.

22 http://mashable.com/2010/07/07/oxygen-facebook-study/

Si vols alimentar el teu “ego”,

ara pots fer un llibre amb tot

el contingut del teu

Facebook! Més informació a: http://apps.facebook.com/my-

egobook/

Les xarxes socials s’estan convertint en el pitjor enemic d’altres eines de la xarxa

que fins ara resultaven indispensables:

- Segons un informe de Nielsen (es.nielsen.com) l’email és el més afectat i

es fa servir un 28% menys per culpa de les xarxes socials. Els programes

de missatgeria instantània (Messenger) han caigut un 15% en l’últim any,

i els portals de serveis generalistes un 19%. Encara que les dades

corresponguin al mercat nord-americà es poden extrapolar a la resta

del planeta amb tota seguretat.

http://mashable.com/2010/07/07/oxygen-facebook-study/

http://apps.facebook.com/my-egobook/

http://apps.facebook.com/my-egobook/

Vols ser amic meu?


140 140

IMPORTANT: No facis server mai la mateixa contrasenya per totes

les xarxes socials i/o altres pàgines, ja que un cop se’n descobreix

una pots accedir a tot arreu. Fes una contrasenya difícil, amb

majúscules, minúscules i números.

M O L T I N T E R E S S A N T !!!: Visita http://youropenbook.org, una pàgina on pots

escriure qualsevol paraula o frase i et surten tots els estats (públics) on hi surt

aquella paraula. És una paròdia/crítica a la privacitat del Facebook. La pàgina té

un format similar al del Facebook i en paròdia varis aspectes, començant per la

frase que et trobes quan hi entres, que aquí és “Facebook helps you connect and

share with the people in your life. Whether you want to or not." (“El Facebook

t’ajuda a connectar-te i compartir amb la gent de la teva vida, ho vulguis o no!”).

Podeu trobar una altra paròdia de la pàgina a http://www.lamebook.com/.

13.1 Curiositats curtes: Sabies que... - ...El 70% de les empreses no té bloc a Internet, però sí Facebook?

- ...No es pot bloquejar a en Mark Zuckerberg al Facebook?

- ...El botó “No m’agrada” del Facebook és una estafa?

- ...Cada dia entren al Facebook (com a mínim) 250 milions d’usuaris?

- ...El Facebook ordenarà les felicitacions d’aniversari al mur?

- ...El Facebook no sortirà a la borsa fins al 2012?

- ...En Mark Zuckerberg sortirà en un episodi dels Simpson?

- ...El Facebook té més de 500 milions d’usuaris?

- ...El Facebook ja es pot consultar des de l’Outlook?

- ...Un 24% dels empleats consulta les xarxes socials des de la oficina?... i que les

els empleats de les empreses més grans són els que menys hi van?

- ...Espanya és el 10è país del món en usuaris del Facebook?

http://youropenbook.org/

http://www.lamebook.com/

Vols ser amic meu?


141 141

- ...Les Xarxes Socials (Social Media) han superat com a “ús” principal a la

pornografia a Internet?

- ...1 de cada 8 parelles ala EUA s’han conegut mitjançant les Xarxes Socials?

- ...El 80% de les empreses americanes fan servir les Xarxes Socials per a captar

treballadors?

- ...El segment d’edat de major creixement als EUA són dones de 55 a 65 anys?

- ...El 50% del tràfic a Anglaterra des de mòbils és cap al Facebook? (Imagina

què passaria si tinguessis una empresa i una persona molt descontenta anés a

explicar-ho via Facebook als seus amics immediatament).

- ...Algunes universitats ja no donen als seus estudiants mails, els donen eReaders,

Ipads i Tablets?

- ...Existeixen 200 mil blocs al món, generant opinió pròpia, i el 34% d’aquests

bloggers parlen sobre marques?

- ...Només el 18% de les campanyes de televisió tenen un ROI positiu ja que el

90% de les persones es salta la publicitat?

Vols ser amic meu?


142 142

14.

Sumaritzant

Vols ser amic meu?


143 143

14. Sumaritzant

Aquest últim apartat servirà per acabar de fer-nos la idea de com aquest món ha

afectat a la nostra manera de comunicar-nos – per bo o per dolent – i ens portarà a

unes conclusions finals que resumiran tot el treball. Molta de la informació no és res

més que la repetició del que s’ha anat dient al llarg del treball, a part d’alguns

conceptes nous que acaben d’arrodonir el tema.

Com s’originen les xarxes socials a Internet? Quina és la clau del seu

èxit?

Des de la seva aparició el 1995, han aconseguit crear una necessitat que fins llavors

només estava parcialment coberta per l’e-mail i la missatgeria instantània. El seu èxit

es basa en potenciar la seva eficàcia online i en la millora del seu denominat

“software social”. Per aconseguir-ho operen en tres àrees que actuen de forma

entrellaçada. Aquests tres termes són coneguts com les “3C’s” i es fan servir per a la

obtenció i codificació de continguts:

Comunicació: “ens ajuda a posar en comú els nostres coneixements”.

Comunitat: “ens ajuda a trobar i integrar comunitats”.

Cooperació: “ens ajuda a fer coses junts”.

En un món completament globalitzat hi ha una nova força de control i poder que

s’està introduint en tots els àmbits de comunicació a través de les nostres pantalles

d’ordinador o els nostres terminals mòbils. Un poder que cada dia està creixent més i

sembla no tenir límits. Un poder que recau en les conegudes com xarxes socials o

xarxes d’interacció social.

Aquest potencial sorgeix de la possibilitat dels usuaris d’interactuar amb altres

persones, encara que no es coneguin. El sistema és obert i es construeix amb el que

cada subscrit a la xarxa aporta, és a dir, amb la informació que cada usuari deixa a la

xarxa sobre els seus gustos, preferències i moment de la seva vida personal.

Però, per què? Per què ens és una necessitat tan gran formar part de

les xarxes socials?

El gran èxit de les xarxes socials es produeix perquè aconsegueixen donar a l’anònim

popularitat, incrementant la seva vanitat; al discriminat integració, ja que s’evadeix

d’una realitat completament inversa; al diferent igualtat, al malhumorat educació, i

Vols ser amic meu?


144 144

així infinitat d’estereotips que comparteixen les seves vides a través d’Internet. Aquesta

connexió crea una força del grup que permet que recaigui sobre l’individu i efectuï,

en moltes ocasions, canvis que d’altra manera podrien ser difícils. Tot això acaba per

generar nous vincles afectius i de negocis.

Si s’analitza i profunditza una mica més en aquest últim punt, es descobreix que les

xarxes socials són una bona oportunitat per a les empreses. En aquest àmbit es

considera que l’organigrama d’una companyia revela les relacions interpersonals que

realment tenen lloc dins de la organització. Tot i això, cada vegada és més freqüent

que l’organigrama no sigui el reflex real de la realitat d’aquestes relacions. De fet, la

majoria dels executius de qualsevol companyia reconeixerien que més enllà del que

diu l’organigrama existeix tota una xarxa de relacions informals entre els membres de

la organització. I és aquesta xarxa informal la que realment fa que la companyia

funcioni o no. Aquesta és la raó per la que és important aplicar una anàlisi de xarxes

socials a la organització. No només en un primer nivell, referit a la comunicació

interna, sino també en un segon nivell extern, per analitzar els targets (parts del

mercat), la seva segmentació... En definitiva, la obtenció d’informació més concreta

per aconseguir un elevat coneixement dels públics.

Però, per què el Facebook ha crescut tant en tant poc temps?

Els experts asseguren que la clau de l’èxit del Facebook es basa en potenciar el seu

nom-marca i crear connexions molt sòlides amb els seus usuaris, que es senten molt

integrats a ella com a xarxa social, cosa que MySpace ha anat perdent. Entre altres

factors, el secret del Facebook ha estat, des d’un bon principi, la seva aplicació de

“gent que potser coneixes”, que facilita la relació entre els diferents usuaris. Un altre

avantatge ha estat la unificació de perfils sota un estàndard i la simplificació en l’ordre

de les diferents eines i aplicacions.

Vols ser amic meu?


145 145

.. .

Conclusions

. ..

Vols ser amic meu?


146 146

Conclusions

Les xarxes socials no són noves. Existeixen des que existeixen les societats. No són

res més que l’agrupació de persones individuals en grups en què comparteixen

quelcom. I tot i que aquesta activitat és perfectament possible en persona és

més popular a Internet, online.

Les xarxes socials a Internet han fet més tangible la teoria dels sis graus de

separació i han apropat els avantatges potencials d’aquesta teoria a tots els

usuaris de la xarxa.

Tot i que les xarxes socials tenen nombrosos beneficis hi ha varis perills

preferiblement evitables. Entre ells destaca el fet que molta gent no és qui diu

ser i que pots ser víctima d’un robatori de dades o “agafar” virus.

Entre els beneficis, estar connectat amb els amics i la família, fer amics, buscar

parella, treballadors, compartir fotos i convidar a esdeveniments.

L’increment en l’ús de xarxes socials a Internet ha estat exponencial des de la

creació de la primera d’elles. Actualment la majoria dels usuaris de les xarxes

socials a Internet són menors de 34 anys.

El Facebook és la xarxa social més utilitzada arreu del món. Fundada al 2004 per

estudiants de Harvard i per ús únicament universitari té avui més de 500 milions

d’usuaris actius arreu del món. Si fos un país, seria el tercer més gran del món.

El Facebook es mostra com una xarxa que necessites. De fet no es presenta

com a un passatemps, sinó com a quelcom imprescindible. Amb ell pots

escriure estats, fer comentaris, compartir... Hi ha gent que l’utilitza per portar

online la seva vida offline. Destaca el perill de donar massa dades personals o

penjar moltes fotos i àlbums sencers que no desapareixeran mai més.

El Facebook proclama ser una xarxa social, però sovint ens estalvia haver de

trucar per telèfon o fer una cosa tan impersonal com escriure un email.

En lloc de mantenir vincles personals amb un nombre petit de persones, ara

tenim vincles més fluixets amb centenars o milers de persones. Podem

comunicar-nos amb qui vulguem independentment de la geografia. Les xarxes

socials et fan viure en un món més obert, entre d’altres, en el sentit de que tens

més accés a la informació.

Vols ser amic meu?


147 147

Podem fer servir Internet per trobar gent que ja coneixem en el món real i

traslladar les nostres relacions a l’esfera virtual. També podem fer servir Internet

per conèixer gent del món virtual amb l’esperança d’establir connexions en el

món real. O bé les nostres connexions poden començar i romandre en el seu

món respectiu, virtual o real.

Web 2.0 és descobrir, participar i influenciar. Les xarxes socials tradicionals

(família, amics, companys de feina...) més la web 2.0 (la tecnologia) han

esdevingut les xarxes socials a Internet.

Al Facebook no hi ha una persona, hi ha un perfil, i tu et perfiles com vols.

Potencies el que vols que els altres vegin en tu i, per tant, la teva descripció no

és massa objectiva.

Les xarxes socials ens aporten una nova manera d’aprendre a comunicar-nos.

El que sí que ha existit sempre ha estat la necessitat de comunicar-nos com a

éssers humans.

Les xarxes socials són útils per apropar als que estan lluny i allunyar els que estan

a prop.

A diferència de la vida real, a Internet tots estem al mateix nivell. Qualsevol

persona amb un mínim accés a Internet pot crear un perfil a una xarxa social.

De totes maneres, sempre estem lligats a la nostra vida real.

Per saber qui som, hem de comprendre com estem connectats, i per tant, per

entendre les persones hem de comprendre els enllaços que les uneixen. El fet

d’estar connectats ens permet obtenir coses que no podríem aconseguir per

nosaltres sols. Que estiguis més feliç o més sa que una altra persona, pot tenir a

veure amb la posició que ocupis dins la teva xarxa.

Ens distanciem de qualsevol persona del planeta per 6,6 graus de separació

(com a màxim), i exercim influència sobre els que estan 3 graus distants de

nosaltres. Per tant, influenciem i estem profundament influenciats (per bé o per

mal) per persones que no coneixem per mitjà d’una espècie de reacció en

cadena.

Vols ser amic meu?


148 148

6 de cada 10 usuaris d’Internet tenen un perfil en una xarxa social i la major part

d’usuaris està al primer món. De fet, només es tracta d’un 14% de la població

mundial. La meitat dels mateixos són usuaris del Facebook.

Hi ha països del món que es decanten per xarxes de les que ni hem sentit a

parlar; Orkut al Brasil, QQ a la Xina...

A diferència de la resta de l’Estat, a Catalunya hi ha més usuaris amb Facebook

que amb Tuiter.

Tot i que els joves són els grans usuaris de les xarxes socials, els adults i grups

concrets de la població (dones de més de quaranta anys, per exemple) són

cada vegada més utilitzant les xarxes.

Amistat, Intimitat, addicció, personalitat, llenguatge, emocions o la xafarderia

són alguns d’aquests conceptes que han existit sempre però que, un cop

portats al món virtual, neixen amb sentits i significats diferents dels que tenen al

món real.

A les xarxes socials hi ha un llenguatge característic, sobretot entre joves, que

defineix la forma de vida d’aquestes persones

Els contagis d’emocions que podem trobar en qualsevol xarxa social es fan

extensos a les xarxes socials d’Internet.

Quan parlem de l’evolució de les xarxes socials, no parlem només de l’evolució

d’una eina, sinó que parlem sobre com ha evolucionat una forma de

socialització que és inherent a les societats i que forma part de la nostra

quotidianitat.

La clau dels beneficis de les xarxes es troba a la base de dades. Poden generar

més riquesa permetent una gran segmentació en la publicitat.

Quan firmes el “contracte” amb el Facebook (quan acceptes les condicions

d’ús) estàs atorgant-li tot el contingut que tu puguis arribar a tenir dins del

Facebook en un futur. Tots els problemes que hi puguin sorgir seran jutjats des

de la llei dels Estats Units.

S’hi t’aferres massa a les xarxes socials la teva salut es pot veure alterada per

malalties com “l’estrés social” o la “síndrome de diògenes virtual”.

Vols ser amic meu?


149 149

En un futur, potser el Facebook es convertirà en una espècie de sistema

operatiu, de base de dades a distància... Potser desapareixeran perquè

aparegui quelcom nou, però el que no desapareixerà serà la nostra necessitat

de comunicar-nos.

Unes últimes paraules Primer de tot, demanar disculpes per la llargada del treball i per si s’ha fet pesat.

M’agradaria que després de la lectura d’aquesta recerca que teniu entre mans

haguéssiu après alguna cosa. És evident que la gran quantitat de dades i informació

és impossible de memoritzar en totalitat, però em sentiria satisfeta sabent que teniu

una idea clara del concepte de xarxa social, general i aplicat a Internet. Que us

haguéssiu interessat pel tema, que us hagi despertat alguna emoció i, sobretot, que us

hagi fet qüestionar temes, que us hagi fet pensar, ja que és el més important i un dels

objectius bàsics del treball.

Potser havíeu començat a llegir el treball amb una idea de xarxa social i l’heu acabat

amb una altra. Potser us heu quedat igual. Personalment, sempre he estat molt

partidària de les xarxes socials i de les noves tecnologies, crec en elles, hi tinc molta fe.

Tanmateix, en el transcurs de la recerca i investigació sobre les mateixes he vist que

potser no eren tan bones com les tenia considerades, i que sí, és un tema de moda,

molta gent en parla, però que potser no aniran gaire més lluny. Fent el treball m’he

registrat en molts llocs, he estat víctima d’una gran sobre-informació que a vegades

era innecessària. Si sóc sincera, el que ara em ve de gust és “desconnectar” una

mica, buscar un punt d’equilibri que em permeti estar informada però tranquil·la,

connectada però no massa bombardejada per persones i informacions per tots

costats.

Per tant podria concloure dient que la connectivitat és important, així com crear

vincles. Internet és una bona plataforma per mantenir-los. Tot i això, ara mateix estem

molt connectats, híper-connectats. Crec que potser és necessari desconnectar-se una

mica per poder-se reconnectar amb més força després. Aquest és el punt final on

m’ha dut el treball, per sorpresa meva.

Evidentment em sento satisfeta de la feina feta. He après molt, i amb l’excusa de la

recerca he topat amb eines i gent molt interessant. Crec que l’elecció del tema

també va ser encertat, sóc una persona molt oberta i social, i aprendre sobre les

Vols ser amic meu?


150 150

societats i les connexions, tot relacionant-ho amb tecnologia i passant per qüestionar

alguns valors han estat dels millors temes que hauria pogut tractar.

Els objectius s’han complert i s’ha fet una bona investigació, tot i que la meva

concepció inicial del treball s’ha anat modificant, canviant. La paraula perfecta seria

madurant. Ha madurat la meva opinió perquè he anat tenint més coneixements sobre

el tema i he pogut valorar des de més punts de vista, a part del meu.

Espero que n’hagueu gaudit tant com jo.

Vols ser amic meu?


151 151

Bibliografia

Llibres:

Castañeda Quintero, Linda. Aprendizaje con redes sociales. Editorial MAD S.L,

2010

H.Fowler, Nicholas A.Christakis. Conectados. Editorial Taurus Santillana, Madrid,

2010

Gómez Morales, Francesc. El pequeño libro de las redes sociales. Editorial

Medialive Content S.L, Barcelona, 2010

Vander Veer, Emily A. Exprime Facebook. Anaya Multimedia, Madrid, 2009

Faerman, Juan. Faceboom. Alienta editorial, Barcelona, 2010

Pàgines d’Internet:

http://www.bbc.co.uk/mundo/cultura_sociedad/2010/07/100722_redes_sociale

s_cifras.shtml

http://www.bbc.co.uk/news/technology-11226786

http://bitelia.com

http://bitelia.com/2010/09/que-edad-tienen-los-usuarios-de-las-redes-sociales

http://es.biz.yahoo.com/09082010/233/siete-pecados-facebook.html

http://blog.hubspot.com/blog/tabid/6307/bid/6128/The-Ultimate-List-100-

Facebook-Statistics-Infographics.aspx

http://clickefectivo.com/?p=7043

http://www.clickz.com/clickz/column/1712644/social-media-what-difference-

year-makes

http://commo-consulting.com/data/pdfcastellano/58082c_Commonsense-N2-

RedesSociales.pdf

http://www.cookingideas.es

http://dannybrown.me/2010/07/03/cool-facts-about-social-media/

http://www.data-red.com/estudios/archivos/2009211194625.pdf


http://www.digitalbuzzblog.com/facebook-statistics-facts-figures-for-2010/

http://www.dotpod.com.ar

http://www.eduardpunset.es/

http://www.elpais.com

http://www.emarketer.com/

http://www.bbc.co.uk/mundo/cultura_sociedad/2010/07/100722_redes_sociales_cifras.shtml

http://www.bbc.co.uk/mundo/cultura_sociedad/2010/07/100722_redes_sociales_cifras.shtml

http://www.bbc.co.uk/news/technology-11226786

http://bitelia.com/

http://bitelia.com/2010/09/que-edad-tienen-los-usuarios-de-las-redes-sociales

http://es.biz.yahoo.com/09082010/233/siete-pecados-facebook.html

http://blog.hubspot.com/blog/tabid/6307/bid/6128/The-Ultimate-List-100-Facebook-Statistics-Infographics.aspx

http://blog.hubspot.com/blog/tabid/6307/bid/6128/The-Ultimate-List-100-Facebook-Statistics-Infographics.aspx

http://clickefectivo.com/?p=7043

http://www.clickz.com/clickz/column/1712644/social-media-what-difference-year-makes

http://www.clickz.com/clickz/column/1712644/social-media-what-difference-year-makes

http://commo-consulting.com/data/pdfcastellano/58082c_Commonsense-N2-RedesSociales.pdf

http://commo-consulting.com/data/pdfcastellano/58082c_Commonsense-N2-RedesSociales.pdf

http://www.cookingideas.es/

http://dannybrown.me/2010/07/03/cool-facts-about-social-media/

http://www.data-red.com/estudios/archivos/2009211194625.pdf


http://www.digitalbuzzblog.com/facebook-statistics-facts-figures-for-2010/

http://www.dotpod.com.ar/

http://www.eduardpunset.es/

http://www.emarketer.com/

Vols ser amic meu?


152 152

http://emiliomarquez.com

http://www.error500.net

http://www.facebook.com/apps/application.php?id=3267890192

http://fernandotellado.com/

http://www.flowtown.com/

http://www.fundacionpfizer.org/docs/pdf/Foro_Debate/INFORME_FINAL_Encue

sta_Juventud_y_Redes_Sociales.pdf

http://www.gabycastellanos.com/

http://www.hoytecnologia.com/noticias/ciento-usuarios-redes-sociales/187428

http://www.inquisitr.com/75923/facebook-breakup-survey/

http://www.k-government.com

http://www.latercera.com/

http://www.legalandrew.com/

http://www.madrimasd.org/informacionidi/noticias/noticia.asp?id=45843

http://mashable.com/

http://mercadeo.com/85_redespeligrosas.htm


http://www.redessociales.es/

http://www.rosauraochoa.com

http://www.slideshare.net/IAB_Spain/informe-sobre-redes-sociales-en-espaa

http://www.slideshare.net/IAB_Spain/informe-redes-sociales-iab-2010-

noviembre-2010?from=ss_embed

http://www.slideshare.net/jjdeharo/redes-sociales-en-educacin-4237119

http://www.socialmediaexaminer.com/social-media-marketing-industry-report-

2010/

http://www.socialnetworks10.com/

http://www.touchgraph.net

http://www.trecebits.com

http://usuariodigital.com/paginas-web-y-palabras-bloqueadas-en-china/

red.es

http://www.whatissocialnetworking.com

http://www.wordstream.com/articles/google-privacy-internet-privacy

http://youropenbook.org

http://emiliomarquez.com/

http://www.error500.net/

http://www.facebook.com/apps/application.php?id=3267890192

http://fernandotellado.com/

http://www.flowtown.com/

http://www.fundacionpfizer.org/docs/pdf/Foro_Debate/INFORME_FINAL_Encuesta_Juventud_y_Redes_Sociales.pdf

http://www.fundacionpfizer.org/docs/pdf/Foro_Debate/INFORME_FINAL_Encuesta_Juventud_y_Redes_Sociales.pdf

http://www.gabycastellanos.com/

http://www.hoytecnologia.com/noticias/ciento-usuarios-redes-sociales/187428

http://www.inquisitr.com/75923/facebook-breakup-survey/

http://www.k-government.com/

http://www.latercera.com/

http://www.legalandrew.com/

http://www.madrimasd.org/informacionidi/noticias/noticia.asp?id=45843

http://mashable.com/

http://mercadeo.com/85_redespeligrosas.htm


http://www.redessociales.es/

http://www.rosauraochoa.com/

http://www.slideshare.net/IAB_Spain/informe-sobre-redes-sociales-en-espaa

http://www.slideshare.net/IAB_Spain/informe-redes-sociales-iab-2010-noviembre-2010?from=ss_embed

http://www.slideshare.net/IAB_Spain/informe-redes-sociales-iab-2010-noviembre-2010?from=ss_embed

http://www.slideshare.net/jjdeharo/redes-sociales-en-educacin-4237119

http://www.socialmediaexaminer.com/social-media-marketing-industry-report-2010/

http://www.socialmediaexaminer.com/social-media-marketing-industry-report-2010/

http://www.socialnetworks10.com/

http://www.touchgraph.net/

http://www.trecebits.com/

http://usuariodigital.com/paginas-web-y-palabras-bloqueadas-en-china/

http://www.whatissocialnetworking.com/

http://www.wordstream.com/articles/google-privacy-internet-privacy

http://youropenbook.org/

Vols ser amic meu?


153 153

Revistes i diaris:

Article “Conectados” del “país semanal”

“Sala de espera”

Article “Les xarxes socials acaparen el temps dels joves a Internet” del Periódico

(27 d’Octubre 2010)

Metro (UK) (28 Juliol 2010)

“Els perills de Facebook” (suplement “El periódico” a Octubre 2010)

Material variat

Xerrada/curs sobre seguretat informàtica (2 hores) impartida per la policia local

de Malgrat de Mar el 10 de Juny del 2010

Programa “30 minuts”, a Tv3, titulat “Malalts d’Internet” el 10 d’Octubre del 2010

Programa “Banda ampla” de Tv3 sobre les xarxes socials, el 13 d’Octubre del

2010

Pel·lícula “La Red Social”

Vols ser amic meu?


154 154

Vols ser amic meu?


155 155

MARTA TORNER GRIMA

Vols ser amic meu?

Annexos

Tutor: Toni Muñoz


. . . . .

Vols ser amic meu?


156 156

Annexos Els annexos d’aquest treball no són res més que eines o procediments pràctics que

s’han dut a terme a l’hora de portar a la pràctica aquest treball.

Índex

I.Entrevista a Mark Zuckerberg ............................................................... ........157

II.Buscar persones interessants que poguessin col·laborar en el projecte158

III.Experiment pràctic ........................................................................................ 159

IV.Enquesta ......................................................................................................... 161

Buidat enquesta ......................................................................................... 162

I. Entrevista a Mark Zuckerberg

Aquest és un qüestionari/carta que vaig enviar a Mark Zuckerberg, creador de la

página del Facebook, i que no va ser contestada.

Hi, my name’s Marta and I am a Spanish student working on a Project about social

networking websites (specifically Facebook). I will be grateful if you can answer these

questions, which will be added to my project.

- How did the idea of creating Facebook appear?

- Had you thought about Facebook or a similar project before?

- Had you ever thought about the great reputation and big impact it has had around

the world?

- Which are the main profits a person can get from Facebook? Which uses do you think

people use Facebook for? Do you think they use Facebook in a good way?

- Why you cannot delete completely the information you have shared in the past?

- Has it become a business? Where do the incomes come from? Just from publicity?

- Can the police access to the whole information in your database?

- Do you think people NEED Facebook?

Thank you very much in advance if you could answer this spending some minutes of

your valuable time.

Vols ser amic meu?


157 157

II. Buscar persones interessants que poguessin col·laborar en el

projecte

Un amic em va recomanar una persona que els hi havia fet una xerrada a la

universitat perquè hi entrés en contacte. Aquesta persona era en Jordi Adell, que em

va recomanar la seva amiga Linda Castañeda. Ella em va enviar el seu llibre (la

imatge que es pot veure a sota). També agraeixo la col·laboració de Enrique Burgos y

Emilio Márquez, amb els que vaig entrar en contacte via e-mail i em van respondre

molt amablement donant-me alguna que altra pàgina de referència sobre el tema.

Vols ser amic meu?


158 158

III. Experiment pràctic

Per acabar d’arrodonir el tema de la privacitat, què millor que fer un experiment i

veure com actua el meu cercle d’amistats davant d’una circumstància en la que es

posa en perill la seva privacitat? Això és precisament el que vaig fer: un experiment.

Descripció: aquest experiment consisteix en la creació del perfil de Facebook d’una

amiga que encara no en tenia i enviar invitacions a contactes de manera aleatòria

(he fet l’experiment enviant part de les invitacions a amics que tinc agregats al meu

perfil del Facebook, per veure com reaccionaven).

Dades: 115 invitacions

Dates: Des del dia 11/11/10 a les 21:00 fins al 12/11/10 a les 18:00

Procediment:

Dia 1

Ens inscrivim al Facebook amb les dades de la meva amiga.

A les 21:20 aproximadament ja tenim el nou perfil de Facebook

creat.

Començo enviant 35 peticions d’amistat a les 21:30h, i al cap

de 20 minuts ja tinc 8 amics. Un d’ells (una noia) m’esborra

Vols ser amic meu?


159 159

després de preguntar-me qui sóc i no saber-li donar una explicació raonable. Envio 55

sol·licituds d’amistat més. Això fa un total de 90 invitacions.

En pocs minuts, més gent em va acceptant, fins i tot el meu germà (per el que veig, no

li han afectat massa els meus sermons sobre la privacitat).

La gent veu que no em coneix i em deixa missatges al mur d’aquest tipus:

Sí, felicitats, veig que m’has acceptat i que reconeixes que no ens coneixem, però per

ara, ja em tens com a amiga i puc veure totes les teves fotos, tots els teus amics i altres

informacions. Què és el que puc veure d’aquesta gent que en menys de cinc minuts

d’enviar-los la sol·licitud d’amistat l’han acceptat tant alegrement?

Ha passat mitja hora des de l’últim enviament de sol·licituds i em torno a posar a

l’ordinador. N’envio 25 més (115 en total si hi sumem les d’abans). Han passat

aproximadament tres quarts d’hora i ja tinc 25 amistats... 30... 33... 35... Algunes

persones m’agreguen i, potser imaginant-se que sóc un perfil fals, m’eliminen (ho puc

saber ja que m’arriba un missatge al correu electrònic conforme m’han acceptat

però a la pàgina de Facebook no em comptabilitzen com a amistats). Resumint, que

a passat menys d’una hora des de la creació del perfil (uns 50 minuts) i tinc:

- 35 amistats

- 35 murs plens d’informació personal

- Accés a les fotos i vídeos de 35 persones

- 34 dates de naixement

- 32 adreces de correu electrònic

- 6 telèfons mòbils

- 3 telèfons fixes

- 5 adreces de casa complertes (altres només posen la població)

Vols ser amic meu?


160 160

I tot això sumat als centres escolars de molts d’ells, els estats civils, les dates d’inici de

relació, pàgines web personals... Si amb menys d’una hora es pot tenir aquesta

informació, quanta en podria arribar a tenir dedicant-hi una setmana? Segurament

fent una regla de tres arribaríem a resultats immensament grans.

Mentre estic fent aquest recompte he arribat a les 44 amistats. De les 115 invitacions

enviades, 44 m’han acceptat! Això vol dir dues coses:

1. La gent no té ni idea de la transcendència que pot arribar a tenir un acte així

(altrament dit “fer un click”).

2. És increïble la quantitat de gent connectada en aquell moment, ja que molts

m’accepten immediatament!

El més curiós d’això és que m’ha acceptat gent que pensava que no ho faria – creia

que valorarien més la seva intimitat. Els joves, suposadament i segons alguns estudis

que he estat llegint, no acceptem amistats així com així (a diferència de molts adults) i

en gran part és degut a l’educació i la suposada “consciència” que tenim del tema.

No deixa de sorprendre’m la quantitat d’informació que en aquest període de temps

puc aconseguir. Si no hagués marxat de l’ordinador i hagués estat enviant sol·licituds

a tort i a dret, segurament seria un nombre encara més gran.

Les xarxes en sí no són un perill, però si les utilitzem d’aquesta manera evidentment SÍ

que ho són. Això no és culpa del Facebook ni de qualsevol altra plataforma o eina,

sinó de l’ús que en fem. Per cert... ha passat una hora i mitja i he arribat al rodó

nombre de 50 amics. Val a dir que dues persones (noies, per cert) m’han escrit un

missatge privat preguntant-me si em coneixien, però sense acceptar la meva

sol·licitud. Marxo a dormir amb 59 “amics” al compte: que fàcil és fer amics! Tinc una

estranya sensació d’incertesa barrejada amb desencís (els resultats m’estan

sorprenent).

Vols ser amic meu?


161 161

Dia 2

A les 18:00 de la tarda em connecto al compte de la

meva amiga i... sorpresa! Ja tinc 100 “amics”! (de fet

no sóc jo qui els tinc, sinó ella).

Recordo que havia enviat 115 peticions d’amistat, i que 100 m’han acceptat i em

tenen allà, observadora de les seves vides... podent veure què fan, quan ho fan, amb

qui ho fan, amb recursos gràfics (fotos, vídeos), amb dades personals (aniversaris,

adreces, números de telèfon...). No se’ls veu preocupats, al contrari, fan broma al

“mur” de la meva amiga, intentant saber “qui sóc” (o qui és, de fet). Evidentment, la

meva intenció no és obtenir dades per a fer-ne un mal ús, però podria haver-ho estat i,

sota un perfil innocent, haver obtingut fitxes de persones que, alegrement, m’obren les

portes a major o menor part de les seves vides personals.

Unes altres 8 persones em tenien agregada però m’han eliminat. Això significa que

només 7 persones (de 115) no han respòs a la meva sol·licitud d’amistat (perquè no

s’han connectat) o m’han ignorat. La resta s’han connectat com a mínim una

vegada durant ahir a les 21:30 i avui a les 18:00 i a més han interactuat amb mi (com a

mínim acceptant-me).

La meva amiga em demana desactivar el compte. Al cap i a la fi, la cosa, agradar-li,

no li ha agradat massa.

I és que com hem ja s’ha comentat en el treball, la culpa no és de l’eina (del

Facebook) sinó nostra, perquè l’utilitzem malament.

IV. Enquesta

Al principi de tot del treball, a finals de primer de batxillerat, vaig crear una enquesta

utilitzant la pàgina “Google Docs” amb l’objectiu de saber, a priori, com entenien les

xarxes socials els que es movien entorn meu. Encara podeu trobar l’enquesta a:

https://spreadsheets.google.com/viewform?hl=es&formkey=dEtwR3VreHN6LWlLU3hfTlR

kZ0U1Y3c6MQ#gid=0

Tot seguit, el buidat i les dades que se’n van extreure.

Buidat enquesta

Aquí podreu llegir el que s’extreu buidat d’una enquesta que va ser realitzada per

concebre una mica millor la idea de xarxes socials en el meu entorn més immediat,

https://spreadsheets.google.com/viewform?hl=es&formkey=dEtwR3VreHN6LWlLU3hfTlRkZ0U1Y3c6MQ#gid=0

https://spreadsheets.google.com/viewform?hl=es&formkey=dEtwR3VreHN6LWlLU3hfTlRkZ0U1Y3c6MQ#gid=0

Vols ser amic meu?


162 162

acompanyada de comentaris i impressions sobre els resultats, amb l’objectiu d’arribar

a alguna conclusió. L’enquesta està composta per 13 preguntes, de les quals 12 són

de contesta obligada i una última per afegir comentaris voluntaris. Estava escrita en

dos idiomes: català i anglès.

Quan s’acabi aquest apartat, podreu trobar les taules amb els resultats que

corroboren la veracitat de les dades.

DADES DE L’ENQUESTA

- Àmbit: Familiar, amistats i coneguts

- Tamany mostral: 96 persones

- Dates del treball de camp: 04/06/10 – 29/08/10

L’enquesta la vaig passar personalment a amics via Messenger i també va ser

penjada al Facebook. Es podia contestar via internet mitjançant els Google Docs23.

Cal comentar que s’han suprimit respostes sospitoses o incoherents per poder realitzar

un millor anàlisi.

Procedirem a analitzar pregunta per pregunta.

23 Encara podeu trobar l’enquesta a

http://spreadsheets.google.com/viewform?hl=es&formkey=dEtwR3VreHN6LWlLU3hfTlRkZ0U1Y3c

6MQ#gid=0

Il·lustració 2 - Imatge de l'enquesta

a la pàgina web

Il·lustració 3 - Una altra imatge

de l'enquesta

http://spreadsheets.google.com/viewform?hl=es&formkey=dEtwR3VreHN6LWlLU3hfTlRkZ0U1Y3c6MQ#gid=0

http://spreadsheets.google.com/viewform?hl=es&formkey=dEtwR3VreHN6LWlLU3hfTlRkZ0U1Y3c6MQ#gid=0

Vols ser amic meu?


163 163

1. Quants anys tens?

Gairebé

9/10

parts de

la mostra (un 89%) es situa a la franja

de 14 a 18 anys. Era quelcom

previsible, ja que es tracta de la franja d’edat on em trobo també jo i, per tant, amb la

que acostumo a tenir més relació. Les dades que extraurem de l’enquesta doncs,

seran molt representatives d’aquest grup d’edat. A més observem que la mostra

també està composta per un 9% de joves d’entre 19 i 25 anys, una persona adulta i un

nen de menys de 13 (quan teòricament, les persones menors d’aquesta edat tenen

prohibit l’ús del Facebook). El fet que molts menors de 13 anys tinguin Facebook és

una realitat que no està controlada, però això ja seria una altra història.

2. D’on ets? (regió o país)

Un 96,875 dels enquestats (93/96) afirmen ser catalans i/o espanyols, però dins la

mostra també es considera un bolivià, un italià i un xinès. El producte de casa serà

bàsicament el que condueixi els resultats cap a un lloc o altre.

3. Ets membre d’alguna xarxa social? (Si és que sí, marca’n tantes com sigui

necessari)

La gran majoria dels enquestats (un 98%) és

usuari de Facebook (és normal que la majoria

ho sigui, ja que l’enquesta va ser en part

patrocinada en aquesta plataforma). Molts

d’aquests (gairebé la meitat) són

també usuaris de plataformes com

Fotolog i Metroflog. El Tuenti és

també força popular mentre que altres pàgines com Twitter o Hi5 es queden enrere.

Menys de 13 1 1%

Entre 14 i 18 85 89%

Entre 19 i 25 9 9%

Entre 26 i 35 0 0%

Entre 36 i 50 1 1%

Entre 50 i 70 0 0%

Més de 70 0 0%

No sóc membre de cap xarxa social 1 1%

Facebook 94 98%

Twitter 8 8%

Tuenti 21 22%

Hi5 4 4%

Fotolog o metroflog 44 46%

Altres 8 8%

Vols ser amic meu?


164 164

Una persona no és usuària de cap xarxa social. Altres usuaris comenten a “Altres” que

són usuaris de xarxes socials (algunes de les que no havia sentit mai) com Nosplay

(videojocs) o QQ (xarxa social xinesa). Per gustos, els colors.

4. Cada quan entres a les xarxes socials de les que ets membre?


Cada dia 88 92%

Dues o tres vegades a la setmana 7 7%

Un cop a la setmana 0 0%

Dos cops al mes 0 0%

Menys d’un cop al mes 0 0%

Una dada important i sorprenent. Un 92% dels enquestats entra a visitar les xarxes

socials cada dia! I el 7% restant que és membre d’alguna xarxa social, si no cada dia,

ho fa varis cops a la setmana... Cap dels enquestats ha contestat que les visiti amb

menys freqüència (de fet els que l’han contestat també és perquè més o menys estan

connectats i l’han vist). Tot i això la xifra no deixa de ser un xic impactant. Som

addictes? S’està convertint tot aquest tema en la “droga” dels adolescents?

Últimament veig varis grups del tipus “Yo tambien me aburro en el Facebook... ¡PERO

NUNCA LO CIERRO! ”. Què ens dóna el Facebook que fa que necessitem connectar-nos

tant sovint? Com diu el grup que he copiat, a vegades fins i tot ens avorrim... però és

el que tenen les drogues; es necessita molta voluntat per deixar-les.

5. Quanta estona et passes connectat cada cop que visites alguna xarxa social?

http://es.tegustafb.com.ar/like.php?id=1021

http://es.tegustafb.com.ar/like.php?id=1021

Vols ser amic meu?


165 165

Tot i que sí que hi ha molta gent que “inverteix” (el temps no es malgasta, s’inverteix

de millor o pitjor manera) una hora h o menys al Facebook (concretament la meitat,

un 50% de la població enquestada – un 11% 10 minut, un 19% una mitja hora i un 20%

als voltants de l’hora), el que queda de la població hi inverteix més. El grup més

nombrós (35% del total) és el que hi inverteix entre 2 i 4 hores, però també trobem gent

que hi passa entre 4 i 8 i dues persones fins i tot més – potser massa, no? Caldria veure

si la gent que ha contestat això realment dedica tot aquest temps a navegar per les

xarxes socials o simplement les té obertes mentre fa altres coses – la qual cosa em

semblaria més raonable.

6. Si ets un usuari del Facebook, per què et vas registrar?

No sóc membre del Facebook 1 1%


10 minuts 11 11%

Mitja hora o menys 18 19%

Sobre una hora 19 20%

Entre 2 i 4 hores 34 35%

Entre 4 i 8 hores 11 11%

Més de 8 hores 2 2%

Vols ser amic meu?


166 166

Un amic em va dir que ho fes 38 40%

Per curiositat 46 48%

Necessitava registrar-me per raons personals 5 5%

Altres 6 6%

Gairebé la meitat de la població (un 48%) afirma que el motiu de la seva entrada al

Facebook va ser per simple curiositat. En el 40% veiem també que els amics tenen

molta influència en aquests temes, i és que 38 persones van unir-se a la xarxa perquè

un amic els va dir que ho fessin. 5 persones ho van fer per motius personals i les 6

restants per altres motius com ara “perquè el meu germà me’l va recomanar”,

“perquè una amiga me’l va fer i em va agradar”, “per poder comunicar-me amb els

amics i mantenir contacte amb la família” o “per veure les fotos meves que pengen i

fer publicitat del meu grup de música”, entre d’altres. Crida l’atenció un enquestat

que diu que va registrar-se “perquè en tenia tothom”. És ben bé que seguim les

tendències de masses...

7. Per què utilitzes el Facebook?

Vols ser amic meu?


167 167


Per escriure e-mails 33 34%

Per jugar 36 38%

Per respondre tests 20 21%

Per “espiar” gent 39 41%

Per escriure “què em passa pel cap” 44 46%

Per penjar fotos i vídeos 58 60%

Per mirar fotos i vídeos que els altres pengen de mi 67 70%

Per lligar 11 11%

Per fer amics 28 29%

Per estar connectat amb els meus amics 85 89%

Per trobar gent del meu passat 51 53%

Altres 2 2%

En aquesta pregunta es demanava a la població que responguessin per què feien

servir el Facebook. Hi ha hagut enquestats que han respòs moltes coses i diverses, i

altres que sembla a ser que només l’utilitzen per una o un parell d’aplicacions

concretes. El que destaca en el gràfic és la barra de “per estar connectat amb els

meus amics”, ja que un 89% dels usuaris del Facebook consideren que utilitzen la

pàgina per això – i és, de fet, la utilitat per la que ha estat dissenyada (recordem la

frase de benvinguda que ens donava la pàgina “Facebook t’ajuda a contactar i a

compartir amb les persones de la teva vida”). Molts també volen estar en contacte

amb les persones que han conegut en un passat (un passat, però, no massa llunyà,

recordem que la mostra era molt jove... potser companys de colònies, amics

d’antigues escoles...) i així ho il·lustra el 53% que ha marcat aquesta casella. No és una

eina per conèixer gent nova ni per fer amics, però un 29% considera que sí, que ells li

donen aquesta utilitat... i fins i tot 11 persones el fan servir per “lligar”.

Com s’ha comentat, el Facebook és també una plataforma per compartir. Uns dels

usos més triats per els enquestats són, de fet “Per penjar fotos i vídeos” (60%) i “Per

mirar fotos i vídeos que els altres pengen de mi” (70%). També és un espai per

compartir pensament (un 46% dels enquestats fan servir el Facebook per “Escriure què

em passa pel cap”.

Una de les respostes que poden semblar més “gracioses” és la de “Per espiar gent”,

però sense això possiblement el Facebook no tindria l’èxit que té, segons expliquen els

mateixos “jefes” de l’empresa. Quan passava l’enquesta personalment a gent pel

Messenger, pocs seleccionaven aquesta casella (van ser els primers i pràcticament

ningú l’havia seleccionat). Potser era per vergonya, tot i que l’enquesta era anònima i

jo no podia saber qui havia escrit què. Quan la vaig penjar al Facebook, però, i donat

a que és més difícil saber qui contesta i qui no, la gent la va començar a seleccionar.

Vols ser amic meu?


168 168

Fins i tot un parell de persones van seleccionar només aquesta opció com a activitat

que fan a la pàgina! Un 41% han dit que fan servir el Facebook per “espiar gent” i ja

que no és una qüestió fàcil de reconèixer, segur que molta més gent ho fa. És allò de

“si no està al Facebook, no és oficial”. Tenim la necessitat d’estar constantment

informats sobre les vides dels altres...

Encara que aquestes són les activitats més populars, no cal oblidar que la pàgina té

altres serveis i que n’hi ha que també la fan servir per enviar missatges privats o mails

(34%), per jugar (38%) o per respondre tests (21%).

8. Quants amics tens agregats al Facebook?

Sembla a ser que allò de “pobre de mi, no tinc amics” ha passat a la història. Només 5

dels enquestats afirmen tenir menys de 100 amics (3 dels quals en tenen entre 50 i 99).

Pocs en tenen entre 100 i 199 (15) i la resta en tenen 200 o més (37 entre 200 i 399, 34

entre 400 i 699). Fins i tot hi ha quatre persones que en tenen més de 700 però menys

de 1000 (ningú ha contestat que en tingui 1000 o més.

Les dades no són estrepitoses tenint en compte que últimament està de moda

agregar “amics” a tort i a dret per motius variats que ja comentarem més endavant.

Però estudis de mostren que per no “tornar-se boig” el nombre ideal d’amics és de 150

com a màxim i, com hem vist, ¾ parts dels enquestats tenien entre 200 i 699 amics, una

xifra que s’allunya força dels 150... tot i això cal comentar que, entre joves, si una

persona té molt pocs amics pot ser considerada un “freak”, ja que per algun motiu no

en té gaires (no es connecta mai,

ningú vol ser amic seu...).

No sóc membre del

Facebook

1 1%

49 o menys 2 2%

Entre 50 i 99 3 3%

Entre 100 I 199 15 16%

Entre 200 I 399 37 39%

Entre 400 i 699 34 35%

Entre 700 i 999 4 4%

Entre 1000 i 1999 0 0%

2000 or més 0 0%

Vols ser amic meu?


169 169

9. Tots els teus amics del Facebook són amics en la vida real?

És evident que els 500 i tants amics que molta gent té agregada al Facebook no seran

amics íntims en la vida real, però potser uns quants sí. És per això que es va preguntar si

realment aquestes “amistats” ho eren, d’amistats, i les respostes no van deixar de ser

interessants. 10 persones (gairebé un 10%) va respondre que sí, que tots ho eren. Jo

interpreto que aquestes persones serien les que tindrien menys amics agregats, perquè

si no ja poden tenir hores que no n’hi hauria suficients per cultivar tantes “amistats”. Un

30%, no tant idealista, contestava que si bé no tots, la majoria d’ells sí que ho eren

(aquí qui diu amics diu coneguts que, total, tot bé a ser el mateix... no? Doncs no

maco, és diferent). El grup més nombrós i que arriba gairebé al 60% de respostes és el

de “Alguns són amics i els altres només coneguts”, que vindria a ser que la meitat de la

gent la coneixes molt poc o només de vista, si és que la coneixes. Llavors... si no són

amics teus, per què els agregues? Per què els acceptes? Per què els vols tenir

ocupant-te temps per llegir el que publiquen? Tant interessant és tenir gent que tant

poc coneixes?

Ningú va respondre que hi

tingués pocs o cap amic...

10. Tens gent agregada al

Facebook que no

coneixes?


Sí, tots 10 10%

La majoria 29 30%

Alguns són amics i els altres només coneguts 56 58%

Molt pocs són amics meus a la vida real 0 0%

Cap dels meus amics del Facebook és amic meu a la vida real 0 0%

Vols ser amic meu?


170 170

La següent pregunta era més concreta i potser animava a la gent a sincerar-se una

mica més. Mentre un 34% dels enquestats negaven tenir agregada gent que no

coneixien, un 58% (força més de la meitat) ho reconeixia, i deia que sí que tenia gent

que no coneixia (però ep! Molt pocs, eh...).

Crida l’atenció que 5 persones contestessin que no coneixien a la meitat de la gent

que tenia agregada... recordem que el Facebook no és una eina per conèixer gent

nova i que tenir-hi gaires desconeguts pot tenir unes conseqüències no massa

agradables...

11. En cas que diguessis que

sí a la pregunta 10, per

què?

Un cop reconegut que a vegades tenim

agregada gent que no coneixem, falta

saber per què ho fem, per què

permetem que gent que no ens coneix

tingui la possibilitat d’infiltrar-se en la

nostra vida privada. Igual que en altres

qüestions anteriors, en aquesta pregunta es permetia marcar més d’una

resposta i és per això que no sumen exactament 100%.

La indiscutiblement barra més llarga és la de “Per fer amics” (40 persones). La

majoria de gent agrega i accepta gent desconeguda per conèixer-la i establir-

hi amistat, tot i que no sigui la funció de la plataforma. Qui diu amics diu

intentar “lligar” (8 persones) o 10 persones confessen que ho fan simplement

augmentar el nombre d’amics per ser més “popular” (no t’enganyis, no per

tenir més amics que no són amics i que no coneixes seràs més popular).

Forces persones han comentat altres motius. Tots donen voltes sobre més o

menys el mateix, però n’hi ha alguns més curiosos que d’altres. En trobem com

“Ella no em coneix però m’ha caigut bé” (com et pot caure bé si no us

coneixeu? Potser et transmet simpatia... però a Internet les aparences

No sóc membre del Facebook/ 1 1%

No, conec a tothom que tinc agregat 33 34%

Sí, però molt pocs/Yes, but just a few 56 58%

Sí, més o menys la meitat dels que tinc agregats els coneixo i la resta no 5 5%

Sí, la majoria. M’agrada fer noves amistats!/Yes, most of them! 1 1%

He dit que no 33 34%

Per lligar 8 8%

Per fer amics 40 42%

Per espiar-los 2 2%

Per tenir més amics al Facebook 10 10%

Altres 16 17%

Vols ser amic meu?


171 171

enganyen), “perquè m’han agregat i potser em coneixen” (si et coneixen

potser seria normal que tu també els coneguessis, i si realment els interessa tenir-

te ja insistiran o t’enviaran un missatge explicant-te qui són), “perquè em van

agregar i em feien pena” (si has de tenir a tothom que t’agrega anem

malament...), “perquè són amics dels meus amics” (com diu la dita “los amigos

de mis amigos, ¡són mis amigos!”, a acceptar-los tots s’ha dit!), “Ah, no, es que

m’han agregat ells” (i tu els has acceptat, dic jo...)... No són motius massa

profunds, per dir-ho d’alguna manera.

12. Finalment, consideres que el Facebook i les xarxes socials en general són eines

útils?

Dominen les respostes positives (83%; un 22% de la població pensa que sí, que es

tracta d’eines útils i un 65% pensa que dependrà de l’ús, però que en general es pot

considerar que sí que ho són). El 10% també pensa que depèn de l’ús però que

generalment no són eines útils i 2 persones neguen que ho siguin amb un “no” rotund.

Una persona no opina.

Sí 21 22%

No 2 2%

Depèn de com les utilitzis, però en general sí 62 65%

Depèn de com les utilitzis, però en general no 10 10%

No ho sé 1 1%

Vols ser amic meu?


172 172

13. I per últim… Vols dir alguna cosa més sobre el tema? (serveixen experiències

personals, curiositats…)

Es tractava d’una resposta lliure que poca gent ha comentat. Aquí alguns dels

comentaris, i, com sempre, hi ha opinions per tot:

● ● ●

Crec que la gent hauria d'anar més amb compte

amb la gent que agrega (sobretot si no la coneix) i

també hauria de vigilar el nivell de privacitat del seu

compte. Per exemple, molta gent té predeterminat

que tothom pugui veure els seus continguts personals,

com ara fotografies (o la opció de 'amics dels meus

amics'). A més, algunes [de fet, la majoria]

aplicacions tenen accés a les teves dades (tu ho

acceptes gairebé sense adonar-te'n quan t'hi

afegeixes).... Falta molta més informació sobre el grau

real de privacitat dels comptes. És veritat que si

elimines el compte, facebook es 'queda' els

continguts que hi vas penjar (fotos, etc..). A més, en

alguns casos, l'utilització massiva i obsessiva d'aquesta

xarxa social [com de qualsevol altra] va en detriment

de la teva vida personal, professional o estudiantil.

Cal fer-ne un ús responsable!

● ● ●

En la majoria de xats i

pàgines d’aquestes el

que es busca és lligar,

però bé, jo hi he entrat

algun cop a causa de

l'avorriment i, com a tot

arreu, també hi trobes

bona gent amb qui pots

arribar a tenir una gran

amistat. Penso que el

millor de tot això és que

aprèns que no pots fiar-

te mai de ningú i cal

conèixer a fons a les

persones.

Tot i que en tinc,

crec que és un

"timo" això del

facebook.

Has de saber com

utilitzar les xarxes

per després no

patir

conseqüències no

desitjades.

Vols ser amic meu?


173 173

Una vegada vaig veure

una sèrie en què utilitzaven

el face com a catàleg de

noies, en què els rics

triaven una noia la

segrestaven i se la

quedaven.

És com un vici!

In China,we don't use facebook,chinese

use "QQ",but i think QQ is the same as

facebook~the difference between QQ and

facebook i think is that QQ know more

about what chinese people need,so it is

difficult for facebook to win the heart of

chinese people.

Facebook m’ha enamorat! (L)

El Facebook és una eina genial

per conèixer gent. En el cas de

persones homosexuals que

viuen en un poble petit, com és

el cas, et permet conèixer

molta gent com tu i fer nous

amics. Bona eina per enterar-te del que passa

socialment al teu voltant.

La veritat és que les xarxes socials

són sens dubte una pèrdua de

temps exagerada, i et pot arribar a

distreure a l’hora d'estudiar.

En el meu cas l'utilitzo perquè hi

rebo informació sobre càstings

que m'interessen, i que no

sempre els rebo via mail!

Van molt bé per

distreure't i

desconnectar un

moment quan hi han

exàmens.

Jo considero que des del

Facebook pots recuperar

gent del teu passat,

continuar en contacte

amb gent que has

conegut i que són d'altres

llocs. Però també penso

que es una mica

“adictiu”, i que t'incita a

voler saber mes coses dels

altres.

Vols ser amic meu? - Estudi sobre les xarxes socials a Internet i com han canviat la nostra manera...

Documents

Transcript of Vols ser amic meu? - Estudi sobre les xarxes socials a Internet i com han canviat la nostra manera...