Xavier Miralpeix 2n Batxillerat

�

� Pere Calders va néixer a Barcelona el 1912, tot i que va viure a Polinyà del Vallès.

� El 1920 la seva família va instal·lar-se a Barcelona i va començar a estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts.

� Va treballar com a dibuixant publicitari i periodista. Va col·laborar a L’Esquella de la Torratxa i a l’Avui, on va publicar el seu primer conte.

� El 1936 va publicar els seus dos primers llibres “El primer arlequí” i “La glòria del doctor Larén”.

�

�  En les seves primers obres ja es veien les característiques que marcarien les seves obres posteriors: l’absurd, l’imprevist i l’atzar.

� El 1937 es va allistar com a voluntari a l’exèrcit de la República. El van destinar a la rere guarda de Terol com a cartògraf. Allà va escriure “Unitats de xoc” , un dietari de guerra publicat el 1938.

� Calders va ser internat al camp de concentració de Prats de Molló al caure la República. Després de sortir-ne va fer una curta estada a França, deixant a Catalunya la seva primera dona i un fill.

� Després de França es va exiliar a Mèxic, on va tenir tres fills amb Rosa Artís (germana de Tísner). Hi va viure 23 anys.

�

� No va integrar-se mai a Mèxic, sempre va tenir el desig de tornar a Catalunya, allà, només es relacionava amb cercles intel·lectuals de catalans exiliats.

� A Mèxic va treballar per l’editorial Uteha i fent altres feines per la subsistència.

� El 1942 va publicar el primer recull de contes “Memòries especials” després de la guerra civil. Però el seu reconeixement per part de la crítica catalana va arribar el 1955 amb la publicació de “Cròniques de la veritat oculta”, un altre recull de contes.

� El fet que l’editorial mexicana per la qual Calders treballava comprés la barcelonina Montaner i Simón, li va facilitar el seu retorn a Catalunya el 1962.

�

� A Catalunya va publicar “L’ombra de l’atzavara” el 1964 que li fa fer guanyar el premi Sant Jordi. Una o b r a q u e m o s t r a v a l a d u r a experiència de l’exili, tan a nivell individual com a nivell col·lectiu.

� El 1968 va reunir tots els contes i en va afegir algun d’inèdit al volum “Tots el contes”, pel qual va obtenir el Premi de la Crítica Serra d’Or el 1969.

� � L’èxit li va venir gràcies a la

producció teatral “Antaviana” de Dagoll Dagom el 1978, en la qual es van representar alguns dels seus contes.

� El 1984 va començar la publicació

de les “Obres Completes” a la col·lecció de Clàssics Catalans.

� Va morir el 21 de juliol de 1994 a

Barcelona.