Unitat didàctica 7 - catilite.blog.catcatilite.blog.cat/files/2012/05/Cat2ESOSolUniDid7.pdf ·...

18
Unitat didàctica 7 Lectura Comprensió lectora En el plantejament del conte, el narrador es presenta, explica quina és la seva situació per- sonal i situa la història en un ambient determinat. a) Qui és el narrador? Quina és la seva situació familiar? A què es dedica? Què no li agrada fer? El narrador és en Leo Mills, un noi de tretze anys que és orfe i viu amb el seu avi en un ranxo. A ell, però, no li agraden les feines del camp i amb el bestiar que ha de fer. b) On passa l’acció? A quina època la situaries? L’acció passa a l’Estat de Nou Mèxic, als Estats Units d’Amèrica. Segurament a finals del segle XIX o inicis del XX. 7.2 7.1 Quin dels dos resums explica millor el plantejament del conte? Leo Mills és un noi de tretze anys que viu en un ranxo, a Nou Mèxic. Els seus pares van mo- rir fa més de dos anys. Aleshores, l’avi i ell van intentar tirar endavant el ranxo, però tot ana- va malament: l’avi era massa vell i el noi no tenia ganes de treballar. Des de fa un parell d’anys, Leo Mills té un amic, gràcies al qual ell ha canviat molt. A continuació ens explicarà la història d’a- quest amic. Leo Mills viu amb el seu avi i un amic en un ranxo de Nou Mèxic. En el ranxo tenen cavalls, vaques, camps de conreu, un pou d’aigua, un esquirol… També tenen un rifle per defensar- se i un parell de llibres. Com que el noi no té pares, ha d’ajudar l’avi a fer la feina del ranxo, però això no li agrada gens i, sempre que pot, se’n va a mirar les il·lustracions dels llibres. A continuació ens explicarà la història del seu amic. El segon resum és el que explica millor el plantejament del conte. El nus del conte s’inicia quan apareix, per sorpresa, un personatge nou. a) Descriu aquest personatge. Cap a on es dirigeix? Era un home jove, d’uns 25 anys, amb el barret d’ales amples encasquetat al cap. Muntava un cavall blanc que tenia una taca negra al front. Un revòlver penjava d’un costat i una canana feia de cinturó. Es dirigeix cap a Albuquerque. b) Què li ofereix l’avi de Leo Mills? Li ofereix de passar la nit al ranxo, a la pallissa. c) Què fa Sam Hoppins per recompensar l’hospitalitat de l’avi? L’ajuda en les feines del ranxo. d) Quines excuses busca Sam Hoppins per tal de continuar al ranxo? Que si ara amenaça de ploure, que si s’acosta una gran tempesta, que si fa massa sol… e) L’amistat amb Sam Hoppins fa que l’actitud de Leo Mills canviï? En quin sentit? Sí. A partir de llavors també li vénen ganes de treballar de valent com en Sam. Ja no li fa mandra, ja que ara ho comparteix tot amb el seu nou amic. Durant el nus sorgeixen moments de suspens. El suspens és un moment de la intriga que crea una gran expectació i que desvetlla molta curiositat. Ordena numèricament els fets principals del desenvolupament i després determina els dos moments en què apareix el suspens. 7.4 7.3 181

Transcript of Unitat didàctica 7 - catilite.blog.catcatilite.blog.cat/files/2012/05/Cat2ESOSolUniDid7.pdf ·...

Page 1: Unitat didàctica 7 - catilite.blog.catcatilite.blog.cat/files/2012/05/Cat2ESOSolUniDid7.pdf · Unitat didàctica 7 Lectura Comprensió lectora En el plantejament del conte, el narrador

Unitat didàctica 7

Lectura

Comprensió lectora

En el plantejament del conte, el narrador es presenta, explica quina és la seva situació per- sonal i situa la història en un ambient determinat. a) Qui és el narrador? Quina és la seva situació familiar? A què es dedica? Què no li agrada fer? El narrador és en Leo Mills, un noi de tretze anys que és orfe i viu amb el seu avi en un ranxo. A ell, però, no li agraden les feines del camp i amb el bestiar que ha de fer. b) On passa l’acció? A quina època la situaries? L’acció passa a l’Estat de Nou Mèxic, als Estats Units d’Amèrica. Segurament a finals del segle XIX o inicis del XX.

7.2

7.1

Quin dels dos resums explica millor el plantejament del conte?

Leo Mills és un noi de tretze anys que viu en un ranxo, a Nou Mèxic. Els seus pares van mo- rir fa més de dos anys. Aleshores, l’avi i ell van intentar tirar endavant el ranxo, però tot ana- va malament: l’avi era massa vell i el noi no tenia ganes de treballar. Des de fa un parell d’anys, Leo Mills té un amic, gràcies al qual ell ha canviat molt. A continuació ens explicarà la història d’a- quest amic.

Leo Mills viu amb el seu avi i un amic en un ranxo de Nou Mèxic. En el ranxo tenen cavalls, vaques, camps de conreu, un pou d’aigua, un esquirol… També tenen un rifle per defensar- se i un parell de llibres. Com que el noi no té pares, ha d’ajudar l’avi a fer la feina del ranxo, però això no li agrada gens i, sempre que pot, se’n va a mirar les il·lustracions dels llibres. A continuació ens explicarà la història del seu amic.

El segon resum és el que explica millor el plantejament del conte.

El nus del conte s’inicia quan apareix, per sorpresa, un personatge nou. a) Descriu aquest personatge. Cap a on es dirigeix? Era un home jove, d’uns 25 anys, amb el barret d’ales amples encasquetat al cap. Muntava un cavall blanc que tenia una taca negra al front. Un revòlver penjava d’un costat i una canana feia de cinturó. Es dirigeix cap a Albuquerque. b) Què li ofereix l’avi de Leo Mills? Li ofereix de passar la nit al ranxo, a la pallissa. c) Què fa Sam Hoppins per recompensar l’hospitalitat de l’avi? L’ajuda en les feines del ranxo. d) Quines excuses busca Sam Hoppins per tal de continuar al ranxo? Que si ara amenaça de ploure, que si s’acosta una gran tempesta, que si fa massa sol… e) L’amistat amb Sam Hoppins fa que l’actitud de Leo Mills canviï? En quin sentit? Sí. A partir de llavors també li vénen ganes de treballar de valent com en Sam. Ja no li fa mandra, ja que ara ho comparteix tot amb el seu nou amic.

Durant el nus sorgeixen moments de suspens. El suspens és un moment de la intriga que crea una gran expectació i que desvetlla molta curiositat. Ordena numèricament els fets principals del desenvolupament i després determina els dos moments en què apareix el suspens.

7.4

7.3

181

Page 2: Unitat didàctica 7 - catilite.blog.catcatilite.blog.cat/files/2012/05/Cat2ESOSolUniDid7.pdf · Unitat didàctica 7 Lectura Comprensió lectora En el plantejament del conte, el narrador

– Un home a cavall, que es diu Sam Hoppins, s’atura al ranxo de Leo Mills. – Sam decideix quedar-se a treballar al ranxo. – L’avi de Leo diu que no coneixen ningú que es digui Sam Hoppins. Sospita que es tracta d’un fu- gitiu. – Sam va a Albuquerque a vendre vedells i, quan torna, deixa els diners sobre la taula. – Una serp verinosa està a punt de mossegar Leo Mills, però Sam hi arriba a temps i la mata amb el ganivet. – Es presenten al ranxo tres homes a cavall, amb una estrella al pit, i demanen per Sam Hoppins. – Un home a cavall, que es diu Sam Hoppins, s’atura al ranxo de Leo Mills. – Sam decideix quedar-se a treballar al ranxo. – Una serp verinosa està a punt de mossegar Leo Mills, però Sam hi arriba a temps i la mata amb el ganivet. – Sam va a Albuquerque a vendre vedells i, quan torna, deixa els diners sobre la taula. – Es presenten al ranxo tres homes a cavall, amb una estrella al pit, i demanen per Sam Hoppins. – L’avi de Leo diu que no coneixen ningú que es digui Sam Hoppins. Sospita que es tracta d’un fugitiu.

El desenllaç s’inicia quan els tres homes amb l’estrella al pit entren a la casa. a) A qui es dirigeixen primerament? Per què? Primer parlen amb l’avi de Leo, per dir-li que abans els havia mentit molt bé. b) Què volien realment? Demanar-li a en Sam si volia ocupar la plaça de xèrif de Las Lunas, ja que el que hi havia s’ha retirat. c) Per què Leo Mills i el seu avi tenen la sensació d’haver fet una planxa molt gran? Perquè ells es pensaven que buscaven en Sam perquè era un fugitiu, perseguit per la justícia. d) Com acaba la història? En Sam ja no vol ser xèrif, s’estima més quedar-se a viure al ranxo amb en Leo i el seu avi.

El contingut del conte ens planteja un dilema moral. Quines paraules l’expressen amb més exactitud? a) Delatar o encobrir un amic quan un sospita que és culpable d’una mala acció. b) Ajudar o abandonar un amic que es troba en necessitat. Delatar o encobrir un amic quan un sospita que és culpable d’una mala acció.

Què opines de les paraules de Sam Hoppins quan diu que l’obligació de l’avi i en Leo era de- nunciar-lo si es pensaven que era un fugitiu? Què hauries fet tu en el seu lloc? Activitat oberta.

7.7

7.6

7.5

Paraules i expressions

Utilitza les paraules cleda, canana, pallissa, gropa, fenc, garbes i abeurador en les frases se- güents: a) L’avi del ranxo va dir al foraster que, si volia, podia dormir a la … . L’avi del ranxo va dir al foraster que, si volia, podia dormir a la pallissa. b) Duia el noi assegut a la … del cavall. Duia el noi assegut a la gropa del cavall. c) Recollien el … per al bestiar i en feien … . Recollien el fenc per al bestiar i en feien garbes. d) El noi havia de dur aigua a l’… de les vaques. El noi havia de dur aigua a l’abeurador de les vaques. e) El gos d’atura feia entrar les ovelles a la … . El gos d’atura feia entrar les ovelles a la cleda.

7.8

182

Page 3: Unitat didàctica 7 - catilite.blog.catcatilite.blog.cat/files/2012/05/Cat2ESOSolUniDid7.pdf · Unitat didàctica 7 Lectura Comprensió lectora En el plantejament del conte, el narrador

f) El pistoler duia a la cintura una … plena de bales. El pistoler duia a la cintura una canana plena de bales.

Substitueix les expressions destacades en cursiva de les frases de més avall per aquestes de la lectura: encasquetat, esclafir, fent la rateta, els sants, l’ullet, com aquell qui no diu res, ben bé de debò, li paressin un plat a taula, a dos dits del nas. a) Amb un mirallet, s’entretenia enlluernant els ocells de les branques. Amb un mirallet, s’entretenia fent la rateta als ocells de les branques. b) No llegia gaire, passava l’estona mirant les il·lustracions dels llibres. No llegia gaire, passava l’estona mirant els sants dels llibres. c) Duia un barret d’ales amples ben entrat al cap. Duia un barret d’ales amples encasquetat al cap. d) En veure el noi tan espantat, l’home va posar-se a riure. En veure el noi tan espantat, l’home va esclafir a riure. e) En Sam em va fer un senyal de complicitat. En Sam em va fer l’ullet. f) L’avi, dissimulant, va preguntar-li si es volia quedar fins l’endemà. L’avi, com aquell qui no diu res, va preguntar-li si es volia quedar fins l’endemà. g) Sam va dir que no li agradava que el mantinguessin sense fer res. Sam va dir que no li agradava que li paressin un plat a taula sense fer res. h) Leo tenia la serp a tocar. Leo tenia la serp a dos dits del nas. i) Les paraules de Sam no eren del tot sinceres. Les paraules de Sam no eren ben bé de debò.

Completa les expressions de més avall amb aquestes paraules: ombra, ull, totes, esquena, veta, feina, llavis, pirandó. a) Al ranxo hi havia molta feina, però el noi s’ho tirava tot a l’… . Al ranxo hi havia molta feina, però el noi s’ho tirava tot a l’esquena. b) L’avi es va mirar el foraster de bon … . L’avi es va mirar el foraster de bon ull. c) El foraster era un escarràs de … . El foraster era un escarràs de feina. d) Leo Mills seguia el seu amic com si fos la seva … . Leo Mills seguia el seu amic com si fos la seva ombra. e) En veure els tres homes a cavall, l’avi no les tenia … . En veure els tres homes a cavall, l’avi no les tenia totes. f) Sam no el va contradir, preferia seguir-li la … . Sam no el va contradir, preferia seguir-li la veta. g) L’avi li va aconsellar que toqués … immediatament. L’avi li va aconsellar que toqués pirandó immediatament. h) Leo Mills va preferir no obrir els … . Leo Mills va preferir no obrir els llavis.

Cerca en aquesta sopa de lletres set paraules que designen instal·lacions pròpies de la vida al camp. Relaciona-les amb les il·lustracions i amb les definicions que trobaràs més avall.

7.11

7.10

7.9

183

Page 4: Unitat didàctica 7 - catilite.blog.catcatilite.blog.cat/files/2012/05/Cat2ESOSolUniDid7.pdf · Unitat didàctica 7 Lectura Comprensió lectora En el plantejament del conte, el narrador

C L E D A R V A

L A L R T I E C

I N C O R T R A

S U A V E U T B

S I N I A N I A

E D R R R E F N

D U E M O L I Y

U R V U C L C A

R S I T J A E C

I O H A U C L O

a) Tancat on es recull el bestiar. Cleda. b) Construcció on es conreen plantes en condicions més favorables, principalment a l’hivern. Hivernacle. c) Màquina que serveix per moldre cereals, oli o altres productes. Molí. d) Barraca que s’utilitza per guardar-hi eines, farratge o bé per soplujar-hi el bestiar. Cabanya. e) Màquina que permet treure l’aigua d’un pou, moguda per un animal o per un motor. Sínia. f) Dipòsit que serveix per emmagatzemar cereals, farratge o altres productes. Sitja. g) Quadra per al bestiar, principalment per als porcs. Cort.

Expressió personal

Expressió escrita

UNA NARRACIÓ DE SUSPENS

El suspens s’aconsegueix mitjançant l’anunci d’un fet que podria tenir un desenllaç tràgic i dosificant la informació. Seguint l’estil del conte «L’home que es va aturar davant de casa», escriu una anècdota que pugui substituir la de la serp. Pots començar amb les mateixes paraules: Ell i jo, cada dia, érem més amics. Sobretot des d’aquell que em va salvar la vida. Era un dia que… Activitat oberta.

Expressió oral

DILEMA

7.13

7.12

MORAL

En grups de quatre, organitzeu un debat sobre aquest dilema moral: Un grup de quatre amics s’estan asseguts en un penya-segat de la Costa Brava. Al cap d’una es- tona, veuen dues noies que passen amb piragua molt a prop de les roques. Un dels nois, sense pen- sar-s’ho, agafa una pedra i la llança al mar, amb tan mala sort que la pedra cau al cap d’una de les noies. Aleshores els nois, espantats, fugen de l’indret. L’endemà, un dels nois llegeix en el diari que la noia de la piragua es troba hospitalitzada en es- tat greu, i que la policia demana ajuda ciutadana per trobar els culpables. Ell no va llençar la pe- dra; i, a més a més, sap del cert que l’amic que la va tirar no tenia intenció de fer mal.

184

Page 5: Unitat didàctica 7 - catilite.blog.catcatilite.blog.cat/files/2012/05/Cat2ESOSolUniDid7.pdf · Unitat didàctica 7 Lectura Comprensió lectora En el plantejament del conte, el narrador

– Què creieu que ha de fer? – Si tots penseu el mateix, proposeu diferents opcions i repartiu-vos-les de manera que cadascú defensi amb arguments la que li hagi tocat. Activitat oberta.

En grups de dos, feu un treball escrit sobre un tema original que us sembli atractiu i inte- ressant. Penseu en les possibilitats de trobar-ne informació amb certa facilitat. Activitat oberta.

7.14

Gramàtica

Activitats orals

7.15 Digues, en cada cas, quin és el SN que té un significat més precís o més limitat. Explica’n la

causa. a) 1 una novel·la / 2 una novel·la de ciència-ficció / 3 una novel·la de ciència-ficció d’Isaac Asi- mov El més precís és: el 3, perquè té més complements del nom que van acotant més el seu significat. b) 1 aquell vent tan fred / 2 aquell vent polar tan fred / 3 aquell vent El més precís és: el 2, perquè té més complements del nom que van acotant més el seu significat. c) 1 el tren de Mataró / 2 el tren de Mataró que surt a les tres / 3 el tren que surt a les tres El més precís és: el 2, perquè té més complements del nom que van acotant més el seu significat. d) 1 dues noies rosses de Polònia d’uns quinze anys / 2 dues noies rosses d’uns quinze anys / 3 dues noies de Polònia d’uns quinze anys El més precís és: l’1, perquè té més complements del nom que van acotant més el seu significat.

Identifica els complements del nom i digues, en cada cas, quina forma presenten: sintagma adjectival, sintagma preposicional o oració adjectiva. a) 1 la sal marina / 2 la sal del mar / 3 la sal que extraiem del mar 1 sintagma adjectival / 2 sintagma preposicional / 3 oració adjectiva. b) 1 uns pantalons sense butxaques / 2 uns pantalons que siguin ben amples de cintura / 3 uns pantalons molt curts 1 sintagma preposicional / 2 oració adjectiva / 3 sintagma adjectival. c) 1 els tres ciclistes que foren atropellats a la carretera / 2 els tres ciclistes ferits a la carretera / 3 els tres ciclistes de l’accident 1 oració adjectiva / 2 sintagma adjectival / 3 sintagma preposicional.

Els complements del nom ens permeten fer classificacions (subconjunts) d’animals, plantes o objectes. Per exemple: gat � gat domèstic, gat salvatge, gat d’Angora, gat siamès… Seguint aquest model, digues dos subconjunts o més de cadascun dels noms següents: Activitat relativament oberta. Possible solució: a) gos � gos d’atura, gos policia, gos guardià… b) peix � peix blau, peix blanc, peix de roca… c) pi � pi roig, pi blanc, pi negre… d) novel·la � novel·la negra, novel·la romàntica, novel·la de ciència-ficció… e) roba � roba d’estiu, roba d’abric, roba de mudar…

Activitats escrites

7.18

7.17

7.16

Representa gràficament l’anàlisi dels sintagmes nominals següents seguint aquest model:

185

Page 6: Unitat didàctica 7 - catilite.blog.catcatilite.blog.cat/files/2012/05/Cat2ESOSolUniDid7.pdf · Unitat didàctica 7 Lectura Comprensió lectora En el plantejament del conte, el narrador

els ocells que nien als arbres

OAdj [CN] Det [Esp] N [nucli]

a) l’home que es va aturar davant de casa l’ home que es va aturar davant de casa

Det [Esp] N [nucli] OAdj [CN]

b) l’aigua de l’abeurador aigua de l’abeuradorl’

Det [Esp] N [nucli] SPrep [CN]

c) el delit amb què treballava el delit amb què treballava

Det [Esp] N [nucli] OAdj [CN]

d) una serp tota tibada serp tota tibadauna

Det [Esp] N [nucli] SAdj [CN]

e) tres homes amb una estrella al pit tres homes amb una estrella al pit

Det [Esp] N [nucli] SPrep [CN]

f) un barret d’ales amples un barret d’ales amples

Det [Esp] N [nucli] SPrep [CN]

g) unes tempestes terribles unes tempestes terribles

Det [Esp]

7.19

N [nucli] SAdj [CN]

Converteix en sintagmes nominals les oracions següents seguint aquest model: Oració Sintagma nominal

La bomba va explotar.

SN [Subj] SV [Pred]

l’explosió de la bomba

N SPrep [CN]

a) La temperatura va augmentar. Oració Sintagma nominal

La temperatura va augmentar.

SN [Subj] SV [Pred]

l’augment de la temperatura

N SPrep [CN]

b) La casa va ser construïda.

Oració Sintagma nominal

La casa va ser construïda. SN [Subj] SV [Pred]

la construcció de la casa N SPrep [CN]

c) El secretari ha dimitit.

Oració Sintagma nominal

El secretari ha dimitit. SN [Subj] SV [Pred]

la dimissió del secretari N SPrep [CN]

d) El tren va entrar a l’estació.

Oració Sintagma nominal

El tren va entrar a l’estació. SN [Subj] SV [Pred]

l’entrada a l’estació del tren N SPrep [CN]

e) Els pares es mostraven feliços. Oració Sintagma nominal

Els pares es mostraven feliços.

SN [Subj] SV [Pred]

la felicitat dels pares

N SPrep [CN]

186

Page 7: Unitat didàctica 7 - catilite.blog.catcatilite.blog.cat/files/2012/05/Cat2ESOSolUniDid7.pdf · Unitat didàctica 7 Lectura Comprensió lectora En el plantejament del conte, el narrador

f) El conductor anava distret.

Oració Sintagma nominal

El conductor anava distret.

SN [Subj]

7.20

SV [Pred]

La distracció del conductor

N SPrep [CN]

De vegades, el fet de posar l’adjectiu davant el nom pot ser degut a raons de significat. Posa els adjectius pobre, trist, simple, sola, cert davant o darrere els noms d’acord amb els signi- ficats donats entre parèntesis. Per exemple: la nova casa (= la casa on viuen des de fa poc); la casa nova (= la casa acabada de construir). a) un treballador (= que no té alegria) / un treballador (= que és això i res més) Un treballador trist / un trist treballador. b) home (= que mereix llàstima o menyspreu) / home (= que no té prou per viure) Un pobre home / un home pobre. c) una dona (= que viu sense companyia) / una dona (= que és única) Una dona sola / una sola dona. d) una explicació (= que és tal i no és res més) / una explicació (= que no és complexa) Una simple explicació / una explicació simple. e) un interès (= que respon la veritat) / un interès (= que no és total) Un interès cert / un cert interès.

Substitueix els adjectius destacats en cursiva per sintagmes preposicionals que tinguin un sentit igual o semblant. Utilitza les preposicions de, contra, sense, amb i per a. Per exemple: un matí ennuvolat � un matí amb núvols. a) una estructura metàl·lica una estructura de metall b) una campanya antitabac una campanya contra el tabac c) un cafè descafeïnat un cafè sense cafeïna d) una pell molt pigada una pell amb moltes pigues e) un programa juvenil un programa per a joves

Substitueix els sintagmes preposicionals destacats en cursiva per adjectius que tinguin un sentit igual o semblant. Per exemple: un conte per a infants � un conte infantil. a) un tractat entre nacions un tractat internacional b) els éssers de fora de la Terra els éssers extraterrestres c) un dia amb pluja un dia plujós d) unes sabates sense cordar unes sabates descordades e) la facultat de l’oïda la facultat auditiva

Substitueix les oracions adjectives destacades en cursiva per adjectius o sintagmes preposi- cionals que tinguin un sentit igual o semblant. Per exemple: el dia que vaig néixer � el dia del meu naixement.

7.23

7.22

7.21

187

Page 8: Unitat didàctica 7 - catilite.blog.catcatilite.blog.cat/files/2012/05/Cat2ESOSolUniDid7.pdf · Unitat didàctica 7 Lectura Comprensió lectora En el plantejament del conte, el narrador

a) els treballadors que han fet vaga els treballadors vaguistes b) el gos que no té cua el gos escuat c) el revolt on es va produir l’accident el revolt de l’accident d) la noia a qui van donar el premi la noia premiada e) Un poble que ama la pau un poble pacífic

Especifica alguns noms del text de més avall amb aquests complements del nom: [de va- ques]; [que salten per les branques]; [ple de cavalls]; [de conreu]; [tèbia]; [que expliquen coses d’Europa]; [gelada]. Visc en un ranxo, i tinc un estable; un bon ramat; camps i pastures; un pou d’aigua l’hivern i l’es- tiu; un rifle per si les mosques; un parell de llibres, i un mirallet per fer la rateta als ocells. Visc en un ranxo, i tinc un estable ple de cavalls; un bon ramat de vaques; camps de conreu i pastures; un pou d’aigua tèbia a l’hivern i gelada l’estiu; un rifle per si les mosques; un parell de llibres que expliquen coses d’Europa, i un mirallet per fer la rateta als ocells que salten per les branques.

Canvia les formes invariables dels pronoms relatius (qui, què) per les formes variables (el qual, la qual, els quals, les quals): a) L’home a qui va preguntar l’hora era estranger. L’home al qual va preguntar l’hora era estranger. b) Vaig anar a visitar el poble en què havien nascut els meus avis. Vaig anar a visitar el poble en el qual havien nascut els meus avis. c) És una actriu de qui tothom parla bé. És una actriu de la qual tothom parla bé. d) El ciment amb què havien construït els pisos no era de bona qualitat. El ciment amb el qual havien construït els pisos no era de bona qualitat.

Ortografia

Entra al web www.espaibarcanova.cat i en l’enllaç 3 trobaràs un text sense dissenyar tipo- gràficament. L’has de recuperar amb el teu ordinador i donar-li aquesta forma: a) Pàgina amb el text justificat, amb marges d’uns 3 cm a l’esquerra i 2,5 cm a la dreta i amb un interlineat d’1,5. b) Lletra Times New Roman, lletra rodona i de cos 11. Els títols en negreta i cos 16. I les citacions, en cursiva i amb uns marges més grans (d’unes 8 o 10 pulsacions més). c) Els paràgrafs separats amb una ratlla en blanc. Resposta gràfica.

En l’enllaç 4 hi trobaràs una portada de treball sense dissenyar. Recupera-la i distribueix les dades en la pàgina de manera adequada. Resposta gràfica.

En l’enllaç 5 trobaràs un text en què els signes de puntuació no s’han escrit correctament des del punt de vista tipogràfic. Recupera el text i corregeix-hi els errors que hi detectis. Resposta gràfica.

7.28

7.27

7.26

7.25

7.24

188

Page 9: Unitat didàctica 7 - catilite.blog.catcatilite.blog.cat/files/2012/05/Cat2ESOSolUniDid7.pdf · Unitat didàctica 7 Lectura Comprensió lectora En el plantejament del conte, el narrador

En l’enllaç 6 trobaràs una bibliografia que no segueix les convencions tipogràfiques esta- blertes. Recupera l’arxiu i escriu correctament la bibliografia. AUTOR: Títol. Editorial, Ciutat, Any.

Tipus de textos

Proposa un programa de televisió diferent del que proposava la Marina (text de la pàgina 215) i exposa’n en veu alta tres arguments a favor. Activitat oberta.

En grups de quatre, feu un debat a classe sobre alguna de les qüestions següents: hi ha d’haver zoos?; convé fer alguna activitat extraescolar?; als 13 o 14 anys encara ens han de pro- hibir veure determinats programes de TV o determinades pel·lícules?; hi ha d’haver deures esco- lars?; etc. Procureu que cada un defensi una opinió diferent de la dels altres. Un cop decidit el tema, cada un de vosaltres prepararà un esquema de l’argumentació semblant a aquest: – Tesi o opinió que defensaré. – Primer argument (causes o raons per les quals em decanto per aquesta tesi o opinió). – Segon argument (defectes o inconvenients d’acceptar les opinions contràries). – Tercer argument (avantatges que es poden aconseguir en el futur si se segueix la meva pro- posta). Activitat oberta.

Digues quina és la tesi que defensen M. Àngels Petit i Josep M. Fullola en la seva carta d’o- pinió i quins són els seus arguments. Tesi: cal salvar el patrimoni històric. Arguments: ens expliquen la nostra història; són un patrimoni col·lectiu…

Escriu una carta d’opinió sobre alguna de les qüestions següents: són efectius els càstigs?; és necessari fer esport?; és bo tenir un gos o un gat en un pis?; tenim poc temps lliure?; som mas- sa presumits amb les coses de vestir?; hauríem de ser més respectuosos amb la gent gran?; etc. Fes-te, abans d’escriure, un esquema semblant al que has fet per preparar el debat. Activitat oberta.

7.33

7.32

7.31

7.30

7.29

Temps verbals

El plusquamperfet de subjuntiu

Completa les frases següents amb el plusquamperfet de subjuntiu dels verbs donats entre parèntesis: a) Li va saber greu que jo m’… (avorrir) a la festa del seu aniversari. Li va saber greu que jo m’hagués avorrit a la festa del seu aniversari. b) No et va perdonar que t’… (enfadar) tant per allò que et va dir. No et va perdonar que t’haguessis enfadat tant per allò que et va dir. c) Als pares els feia patir molt que la filla encara no … (arribar) a casa. Als pares els feia patir molt que la filla encara no hagués arribat a casa. d) Mai no van estar segurs que nosaltres els … (dir) la veritat. Mai no van estar segurs que nosaltres els haguéssim dit la veritat. e) M’alegro molt que aquell dia vosaltres … (poder) superar la prova. M’alegro molt que aquell dia vosaltres haguéssiu pogut superar la prova.

7.34

189

Page 10: Unitat didàctica 7 - catilite.blog.catcatilite.blog.cat/files/2012/05/Cat2ESOSolUniDid7.pdf · Unitat didàctica 7 Lectura Comprensió lectora En el plantejament del conte, el narrador

f) Semblava impossible que tots els passatgers … (sortir) il·lesos de l’accident. Semblava impossible que tots els passatgers haguessin sortit il·lesos de l’accident.

Torna a escriure les frases següents amb la conjunció si com en l’exemple: No vaig aprovar perquè no havia estudiat. � Si hagués estudiat, hauria aprovat. a) Es van ofegar perquè no sabien nedar. � Si …, no s’haurien ofegat. Si haguessin sabut nedar, no s’haurien ofegat. b) No vaig poder acabar el treball perquè se’m va espatllar la impressora. � Si no se m’…, hauria pogut acabar el treball. Si no se m’hagués espatllat la impressora, hauria pogut acabar el treball. c) La serp va poder entrar a l’habitació perquè havíem deixat la finestra oberta. � Si no …, la serp no hauria pogut entrar a l’habitació. Si no haguéssim deixat la finestra oberta, la serp no hauria pogut entrar a l’habitació.

7.36

7.35

Completa aquest text amb el plusquamperfet de subjuntiu dels verbs donats entre parèn-

tesis: Escolta, et truco per dir-te que s’han exhaurit totes les entrades per al concert. Encara que … (anar) a comprar-ne i … (fer) cua, no n’hauria aconseguit cap. Diuen que es van exhaurir al cap de poc de posar-les a la venda perquè se n’havien venut moltes a través dels caixers automàtics. Tant de bo ho … (saber) abans! Escolta, et truco per dir-te que s’han exhaurit totes les entrades per al concert. Encara que hagués anat a comprar-ne i hagués fet cua, no n’hauria aconseguit cap. Diuen que es van exhaurir al cap de poc de po- sar-les a la venda perquè se n’havien venut moltes a través dels caixers automàtics. Tant de bo ho ha- guéssim sabut abans!

Gramàtica

7.37 ² Identifica els complements del nom i digues, en cada cas, quina forma presenten: adjec-

tiu o sintagma adjectival; sintagma preposicional, o oració adjectiva. a) 1 la carretera nova / 2 la carretera de la costa / 3 la carretera que passa per dins el poble 1 nova (adjectiu) / 2 de la costa (sintagma preposicional) / 3 que passa per dins el poble (oració adjectiva) b) 1 un bosc de roures i alzines / 2 un bosc molt frondós / 3 el bosc que s’ha cremat 1 de roures i alzines (sintagma preposicional) / 2 molt frondós (sintagma adjectival) / 3 que s’ha cremat (oració adjectiva) c) 1 la plaça que han inaugurat / 2 la plaça major / 3 la plaça de l’església 1 que han inaugurat (oració adjectiva) / 2 major (adjectiu) / 3 de l’església (sintagma preposicional)

7.38 ² Especifica els noms següents amb dos complements del nom que en restringeixin el sig-

nificat possible. Per exemple: fulla � fulla perenne / fulla caduca. Activitat relativament oberta. Possible resposta: a) màquina � màquina de tren / màquina elèctrica. b) aigua � aigua oxigenada / aigua de roses. c) vent � vent huracanat / vent del nord. d) vestit � vestit de nit / vestit esparracat. e) aula � aula de música / aula magna.

7.39 ² Representa gràficament l’anàlisi dels sintagmes nominals següents seguint aquest model:

les

Det [Esp]

persones

N [nucli]

sense recursos

SPrep [CN]

190

Page 11: Unitat didàctica 7 - catilite.blog.catcatilite.blog.cat/files/2012/05/Cat2ESOSolUniDid7.pdf · Unitat didàctica 7 Lectura Comprensió lectora En el plantejament del conte, el narrador

a) els animals domèstics els animals domèstics

Det [Esp] N [nucli] Adj [CN]

b) la porta d’entrada laporta d’entrada

Det [Esp] N [nucli] SPrep [CN]

c) un gos que lladra un gos que lladra

Det [Esp] N [nucli] OAdj [CN]

d) una riera sense aigua unariera sense aigua

Det [Esp] N [nucli] SPrep [CN]

e) els dies que plou els dies que plou

Det [Esp] N [nucli] OAdj [CN]

f) una tarda tranquil·la unatarda tranquil·la

Det [Esp]

7.40

N [nucli] Adj [CN]

² Substitueix els adjectius destacats en cursiva per sintagmes preposicionals que tinguin un

sentit igual o semblant. Utilitza les preposicions de, amb i per. Per exemple: un dia hivernal � un dia d’hivern. a) un dia estiuenc � un dia d’estiu. b) una casa molt luxosa � una casa amb molt de luxe. c) les feines domèstiques � les feines de la casa d) un recorregut urbà � un recorregut per la ciutat e) tres dies festius � tres dies de festa

7.41 ²² Substitueix els sintagmes preposicionals destacats en cursiva per adjectius que tinguin

un sentit igual o semblant. a) uns productes d’Àsia � uns productes asiàtics b) les condicions de l’ambient � les condicions ambientals c) la vida al camp � la vida campestre d) les plantes dels boscos � les plantes boscanes e) un cèrcol de metall � un cèrcol metàl·lic

7.42 ²² Substitueix les oracions adjectives destacades en cursiva per adjectius que tinguin un

sentit igual o semblant. a) un gat que caça moltes rates � un gat molt ratador b) un remei que no falla mai � un remei infal·lible c) una decisió que és extremadament dolenta � una decisió dolentíssima d) un noi que té por de qualsevol cosa � un noi espantadís e) un arbre de fulles que es desprenen anualment � un arbre de fulles caduques

7.43 ²² Completa aquests sintagmes nominals amb una oració adjectiva.

a) el pont que … / el pont per on … b) la clau que … / la clau amb què … c) el company que … / el company de qui … d) la casa que … / la casa on …

191

Page 12: Unitat didàctica 7 - catilite.blog.catcatilite.blog.cat/files/2012/05/Cat2ESOSolUniDid7.pdf · Unitat didàctica 7 Lectura Comprensió lectora En el plantejament del conte, el narrador

e) l’equip que … / l’equip contra el qual … Activitat relativament oberta. Possible solució: el pont que travessa la via del tren / el pont per on passa l’autopista la clau que obre la porta / la clau amb què pots descargolar la roda el company que seu al meu costat / el company de qui s’acomiadaven la casa que té jardí / la casa on viu la seva àvia l’equip que juga a futbol / l’equip contra el qual vam perdre

7.44 ²² Identifica els complements del nom que apareixen en aquest text:

El món en què es troba situada la Terra forma un conjunt de planetes i satèl·lits que giren al vol- tant del Sol. El Sol és una estrella de potència mitjana. És una estrella que pertany a una nebu- losa anomenada Via Làctia. El món en què es troba situada la Terra forma un conjunt de planetes i satèl·lits que giren al voltant del Sol. El Sol és una estrella de potència mitjana. És una estrella que pertany a una nebulosa anomenada Via Làctia.

Tècniques de treball

7.45 ² Quin és el contingut d’un treball monogràfic? I el d’un treball panoràmic?

El treball monogràfic focalitza la recerca en un tema molt concret. El treball panoràmic abraça un tema ampli i, per tant, dóna una visió de conjunt.

7.46 ² A partir dels títols següents, digues quins d’aquests treballs són monogràfics i quins, pa-

noràmics: a) El parlar de la Ribagorça Treball monogràfic. b) La història de la llengua catalana Treball panoràmic. c) La poesia medieval Treball panoràmic. d) Els poemes d’amor de Joan Salvat-Papasseit Treball monogràfic.

7.47 ² Suposem que t’encarreguen un treball sobre la indumentària (manera de vestir) a l’èpo-

ca dels faraons. a) Formula un seguit de preguntes a les quals, segons el teu criteri, el treball hauria de donar res- posta (recorda els interrogatius: qui…?, on…?, quan…?, com…?, etc.). b) Digues quines són les fonts de consulta que utilitzaries. Activitat oberta.

7.48 ²² Suposem que vols fer una entrevista a un ornitòleg amb l’objectiu de fer un treball es-

crit sobre els ocells cantaires del nostre país. Prepara el guió de l’entrevista amb un llistat de set o vuit preguntes sobre les qüestions que cre- guis més interessants del tema que has de tractar. Activitat oberta.

7.49 ²² Cerca a Internet informació sobre els Jocs Olímpics que es van celebrar a Barcelona

l’any 1992. Després, elabora un esquema (índex provisional) que pugui servir per redactar un tre- ball escrit. Activitat oberta.

192

Page 13: Unitat didàctica 7 - catilite.blog.catcatilite.blog.cat/files/2012/05/Cat2ESOSolUniDid7.pdf · Unitat didàctica 7 Lectura Comprensió lectora En el plantejament del conte, el narrador

Ortografia

7.50 ² En les referències bibliogràfiques hem d’utilitzar tres tipus de lletra. Relaciona cada ti-

pus amb la informació corresponent: lletra rodonaciutat, editorial i data lletra cursivatítol del llibre lletra versaletanom de l’autor o de l’autora

7.51 ² Escriu correctament la referència del llibre titulat El regal de la comunicació de Sebas-

tià Serrano que l’editorial Ara Llibres va publicar a Barcelona l’any 2004. SERRANO, Sebastià. El regal de la comunicació. Barcelona: Ara Llibres, 2004.

7.52 ²² Corregeix els errors tipogràfics que trobis en la puntuació d’aquests textos (signes mal

col·locats). a) Durant milers d’anys , fins que es va inventar l’escriptura , l’única manera que tenia la huma- nitat per transmetre els coneixements , la història i els costums era parlant : és el que anomenem la tradició oral. Durant milers d’anys, fins que es va inventar l’escriptura, l’única manera que tenia la humanitat per trans- metre els coneixements, la història i els costums era parlant: és el que anomenem la tradició oral. b) La literatura oral ( els contes, les llegendes, les rondalles, les cançons, els refranys … ) va pas- sant de pares a fills gràcies a la memòria col·lectiva. La literatura oral (els contes, les llegendes, les rondalles, les cançons, els refranys…) va passant de pares a fills gràcies a la memòria col·lectiva. c) Encara avui hi ha pobles africans que poden recordar el nom dels seus avantpassats – els pares, els avis, els besavis, els rebesavis, els pares dels rebesavis … – fins a centenars d’anys enrere. Encara avui hi ha pobles africans que poden recordar el nom dels seus avantpassats –els pares, els avis, els besavis, els rebesavis, els pares dels rebesavis…– fins a centenars d’anys enrere. d) No va ser fins a l’aparició de la impremta– tot just fa cinc-cents anys –que les coses van co- mençar a canviar realment i que la importància de la memòria va anar disminuint. No va ser fins a l’aparició de la impremta –tot just fa cinc-cents anys– que les coses van començar a can- viar realment i que la importància de la memòria va anar disminuint. e) ¿Sabeu que en un espectacle americà un actor es va fer famós perquè recordava tots els noms dels espectadors que l’anaven a veure ? Diuen que va arribar a memoritzar més de vuit milions de noms. ¿Sabeu que en un espectacle americà un actor es va fer famós perquè recordava tots els noms dels es- pectadors que l’anaven a veure? Diuen que va arribar a memoritzar més de vuit milions de noms. Frases extretes de «L’art de recordar». Cavall Fort, núm. 969.

7.53 ²² Representa els mots següents per abreviatures: carrer, avinguda, plaça, número, volum,

pàgina, capítol, editorial, per exemple, Senyor, Senyora, descompte, divendres, dissabte. c. / av. / pl. / núm. / vol. / p. / cap. / ed. / p. ex. / Sr. / Sra. / dte. / dv. / ds.

7.54 ²² Substitueix els conjunts de mots següents per sigles: associació de mares i pares d’a-

lumnes; associació de veïns; codi postal; Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya; Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya; institut d’ensenyament secundari; Institut d’Estudis Catalans; im- post sobre el valor afegit; Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord; Organització de les Na- cions Unides; Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord; very important person (‘persona molt important’). AMPA / AV / CP / DOGC / FGC / IES / IEC / IVA / OTAN / ONU / OTAN / VIP.

193

Page 14: Unitat didàctica 7 - catilite.blog.catcatilite.blog.cat/files/2012/05/Cat2ESOSolUniDid7.pdf · Unitat didàctica 7 Lectura Comprensió lectora En el plantejament del conte, el narrador

7.55 ²² Representa aquests mots o sintagmes per símbols: centímetre cúbic, quilogram, quilò-

metres per hora, metres per segon, gigabyte, volt, wat, nord-oest, sud-est, aigua. cc / kg / km/h / m/s / Gb / V / W / NO / SE / H2O

Tipus de textos

7.56 ² Redacta tres arguments a favor de cadascuna de les opinions següents:

a) «A la nostra edat, jo crec que els pares han de confiar totalment en nosaltres i ja no ens han de controlar.» b) «A la nostra edat, jo crec que els pares encara no poden confiar totalment en nosaltres i, per tant, ens han de controlar.» Activitat oberta.

7.57 ²² Redacta una carta pública dirigida al director d’un diari defensant una d’aquestes idees:

a) «Els joves necessitem més temps i més instal·lacions per jugar i divertir-nos.» b) «Els joves necessitem espais on poder treballar i estudiar en condicions.» c) «Els joves hauríem de tenir almenys una cadena de televisió que tingués una programació des- tinada íntegrament a nosaltres.» Activitat oberta.

Avaluació

Lectura i literatura

L’estructura tradicional dels contes consta de tres parts. Digues com s’anomenen. Plantejament, nus i desenllaç.

En una narració, de l’encadenament dels fets que formen el nus de l’acció en diem intriga. Com s’anomena l’expectació creada en un moment de la intriga que desvetlla un estat de gran cu- riositat o de gran angoixa? Suspens.

Escriu una frase per a cadascuna de les expressions següents de manera se’n comprengui per- fectament el significat. Si ho prefereixes, pots fer-ne una explicació. a) fer la rateta (amb un mirall) Projectar sobre alguna cosa la llum reflectida per un mirallet. b) parar un plat a taula (a algú) Oferir menjar a algú que arriba a casa teva. c) a dos dits del nas Que està molt a prop teu. d) tirar-s’ho tot a l’esquena No preocupar-se per fer la feina que toca. e) ser un escarràs de feina Treballar molt, treure’s la feina de sobre molt de pressa. f) seguir la veta (a algú) Donar la raó a algú, encara que no la tingui, per dissimular. g) tocar pirandó (d’un lloc) Marxar de seguida.

3

2

1

194

Page 15: Unitat didàctica 7 - catilite.blog.catcatilite.blog.cat/files/2012/05/Cat2ESOSolUniDid7.pdf · Unitat didàctica 7 Lectura Comprensió lectora En el plantejament del conte, el narrador

Gramàtica

Analitza els sintagmes nominals següents de manera que se’n distingeixin clarament els tres constituents: 312 DetNomSAdj / SPrep / OAdj [especificador] [nucli][complement del nom] a) dos animals salvatges dos animals salvatges

Det [Esp] N [nucli] Adj [CN]

4

b) tres pisos de lloguer tres pisos de lloguer

Det [Esp] N [nucli] SPrep [CN]

c) aquelles cireres que vam collir aquelles cireres que vam collir

Det [Esp] N [nucli] OAdj [CN]

d) una persona dinàmica i alegre persona dinàmica i alegreuna

Det [Esp] N [nucli] Adj [CN]

e) un pastís de xocolata i nata un pastís de xocolata i nata

Det [Esp] N [nucli] SPrep [CN]

f) l’helicòpter que va rescatar l’excursionista i el va dur a l’hospital que va rescatar l’excursionista i el va dur a l’hospitall’ helicòpter

Det [Esp]

5

N [nucli] SPrep [CN]

Fixa’t en el significat dels SN de cada sèrie i ordena’ls, en cada cas, del que té el significat més general al que té el significat més específic. Explica’n la causa. Els que tenen el significat més general són els que tenen menys complements del nom, mentre que els que tenen el significat més específic són els que tenen més complements del nom. a) el cant encisador dels ocells / el cant encisador dels ocells boscans / el cant dels ocells el cant dels ocells / el cant encisador dels ocells / el cant encisador dels ocells boscans b) l’helicòpter dels bombers que va rescatar l’excursionista / l’helicòpter dels bombers que va res- catar l’excursionista i el va dur a l’hospital / l’helicòpter dels bombers l’helicòpter dels bombers / l’helicòpter dels bombers que va rescatar l’excursionista / l’helicòpter dels bom- bers que va rescatar l’excursionista i el va dur a l’hospital c) la lectura en veu alta del testament de l’avi / la lectura del testament / la lectura en veu alta del testament la lectura del testament / la lectura en veu alta del testament / la lectura en veu alta del testament de l’avi d) la mossegada verinosa de l’escurçó / la mossegada de l’escurçó / la mossegada verinosa de l’es- curçó que va trepitjar la mossegada de l’escurçó / la mossegada verinosa de l’escurçó / la mossegada verinosa de l’escurçó que va trepitjar

Tècniques de treball i ortografia

Tot seguit presentem, desordenats, els títols dels capítols i apartats d’un treball de llengua. Col·loca’ls en el lloc que els correspon.

6

195

Page 16: Unitat didàctica 7 - catilite.blog.catcatilite.blog.cat/files/2012/05/Cat2ESOSolUniDid7.pdf · Unitat didàctica 7 Lectura Comprensió lectora En el plantejament del conte, el narrador

Índex general 0. Introducció 1. La comunicació 1.1. La comunicació humana 1.2. La comunicació animal 2. El llenguatge 2.1. Les funcions del llenguatge 2.2. Els signes lingüístics 3. Conclusió

Escriu la informació següent d’acord amb la tipografia establerta per fer un índex bibliogrà- fic. Recorda que quan s’escriu a mà, el subratllat equival a la lletra cursiva de l’ordinador. Llibre consultat: Diccionari ideològic d’Ernest Sabater publicat per l’Editorial Barcanova l’any 1990 a Barcelona. SABATER, Ernest. Diccionari ideològic. Barcelona: Barcanova, 1990.

Tipus de textos

En un article d’unes cent paraules, has d’argumentar a favor o en contra d’aquesta opinió: «Els jocs d’ordinador són més entretinguts i divertits que els jocs tradicionals». Activitat oberta.

Parlem-ne

Lectura Escolta atentament la lectura d’aquests textos i després llegeix-los en veu alta. Pàgines 223 i 224 del llibre de l’alumne. Activitat oberta.

Comprensió Després d’haver llegit els textos anteriors, respon les preguntes següents:

TEXT 1 a) Quin esport practica la Gemma Mengual? Natació sincronitzada. b) Per què creus que l’anomenen «la sirena metàl·lica»? Perquè ha guanyat sis medalles en els darrers mundials de Melbourne. c) Quin objectiu s’ha marcat en els propers Jocs Olímpics de Pequín? Guanyar la medalla d’or. d) Qui li va fer agafar afició a aquest esport? Què la va fascinar? La seva cosina Judith. La va fascinar la combinació natació, música i ball. e) A més de resistència i potència físiques, quines altres qualitats es necessiten per dominar aquest esport? Molt d’esforç, molta disciplina i afany de superació. f) Quantes hores es passa cada dia al CAR de Sant Cugat? Entre vuit i onze hores, depèn del dia. g) Durant els entrenaments, què és el més cansat: el ballet o la coreografia? I amb quina discipli- na s’ho passa més bé? El més cansat és la coreografia. Amb el que s’ho passa més bé és amb l’acrobàcia. h) Què vol dir quan afirma que la força mental és molt important? Que t’has de convèncer que es pot fer i has de confiar en les teves possibilitats.

2

1

8

7

196

Page 17: Unitat didàctica 7 - catilite.blog.catcatilite.blog.cat/files/2012/05/Cat2ESOSolUniDid7.pdf · Unitat didàctica 7 Lectura Comprensió lectora En el plantejament del conte, el narrador

TEXT 2 a) Quines molèsties evita el costum de deixar sortir la gent d’un vehicle abans d’entrar-hi? Evita les topades i les empentes. b) Quina norma de cortesia s’ha mantingut durant segles a l’hora de cedir el pas? Que els homes cedeixin el pas a les senyores i els joves als més grans. c) Què hauries d’evitar quan obres una porta i ve una persona darrere teu? Que la porta li caigui als morros. d) Què cal fer quan algú agafa les escales mecàniques i no vol pujar-les caminant? Cal mantenir-se a la dreta perquè els que vulguin caminar puguin passar per l’esquerra. e) A qui cal que cedeixis el seient? A les persones grans i a les dones embarassades. f) Quina peça de roba et salva d’algunes situacions enutjoses? Un mocador de butxaca. g) En el cas que et vingui un esternut o un estossec, què hauries de fer? I si no et dóna temps? Tapar-te el nas i la boca amb un mocador. O almenys amb la mà. h) Quina és la manera més educada de mocar-se? Amb moderació i girant la cara cap a un costat per ser discrets.

Paraules i expressions per comunicar-se a) Respon aquestes preguntes: 1. Et rentes les dents després de dinar? (sempre / sovint / de tant en tant / mai). 2. Quan acostumes a anar-te’n a dormir? (d’hora / tard). 3. Quan esmorzes? (abans de sortir de casa / a l’hora del pati). 4. Fas migdiada després de dinar? (sovint / alguna vegada / mai). 5. A la tarda, abans de sortir de casa, et pentines? (sempre / de vegades / mai). 6. Quan agafes el metro? I l’autobús? I el tren? (cada dia / sovint / de tant en tant) 7. A quina hora sol plegar de la feina el teu pare o la teva mare? 8. Acostumes a arribar aviat, just o tard a l’hora d’entrar a l’institut? 9. T’eixugues els cabells amb l’assecador? (sempre / sovint / de vegades / mai). 10. Quants cops et dutxes a la setmana? Activitat oberta. b) Digues quatre hàbits de conducta positius que tinguis costum de fer. Per exemple: Tinc costum d’agrair els favors. Activitat oberta. c) Digues dos hàbits de conducta negatius que algú o algunes persones tenen per costum de fer. Per exemple: Alguns companys tenen per costum dir mentides. Activitat oberta. d) Digues tres coses que acostumen a fer els teus pares el cap de setmana. Activitat oberta. e) Digues alguns hàbits o costums positius que encara no hagis adquirit. Per exemple: Encara no m’he acostumat a guardar silenci. Activitat oberta.

Sons i lletres a) Escolta atentament la lectura de les paraules que tens a continuació i classifica-les segons cor- respongui. Després llegeix-les a poc a poc remarcant els sons de la lletra l i el dígraf ll: molt, pell, algú, treballar, lunar, lluna, insultar, molèstia, despullar-se, lent, llegir, ull, vol, ball, val, llum, alhora, barallar-se.

4

3

197

Page 18: Unitat didàctica 7 - catilite.blog.catcatilite.blog.cat/files/2012/05/Cat2ESOSolUniDid7.pdf · Unitat didàctica 7 Lectura Comprensió lectora En el plantejament del conte, el narrador

Sona com fil Sona com fill

molt, algú, lunar, insultar, molèstia, lent, vol, val, pell, treballar, lluna, despullar-se, llegir, ull, ball, alhorallum, barallar-se

b) Ara practica aquests sons amb l’embarbussament següent: Una ovella llanada, llanuda, des del cap fins als peus peluda; va fer un bè llanat llanut, des del cap fins als peus pelut. Activitat oberta.

Gramàtica a) Completa aquests textos amb les formes correctes del present de subjuntiu. 1. Les portes no estan pensades perquè hi … (passar) deu o dotze persones alhora. Per això, és cos- tum esperar que la gent … (sortir) d’un vehicle o d’una sala abans d’entrar-hi. Encara que … (tu, voler) ser el primer a agafar un seient buit, espera’t. Les portes no estan pensades perquè hi passin deu o dotze persones alhora. Per això, és costum es- perar que la gent surti d’un vehicle o d’una sala abans d’entrar-hi. Encara que vulguis ser el pri- mer a agafar un seient buit, espera’t. 2. Quan no … (tu, poder) evitar d’esternudar, tapa’t el nas i la boca amb el mocador i si tens mocs, no … (fer) que es … (passejar) pel nas. Treu el mocador i moca’t. Però no … (tu, ser) exagerat i fes-ho amb moderació. Quan no puguis evitar d’esternudar, tapa’t el nas i la boca amb el mocador i si tens mocs, no facis que es passegin pel nas. Treu el mocador i moca’t. Però no siguis exagerat i fes-ho amb moderació. 3. És un acte de cortesia que, quan … (tu, empènyer) una porta per sortir i darrere … venir) una altra persona, … (tu, tenir) l’amabilitat d’aguantar-la perquè … (poder) passar tranquil·lament; no la hi … (tu, deixar) caure als morros. És un acte de cortesia que, quan empenyis una porta per sortir i darrere vingui una altra persona, tinguis l’amabilitat d’aguantar-la perquè pugui passar tranquil·lament; no la hi deixis caure als morros.

Expressió personal a) Explica oralment les coses que acostumes a fer el cap de setmana. Activitat oberta. b) Has vingut d’un altre país? Explica’ns: 1. Quines coses hi són habituals. Per exemple: Hi acostuma a ploure molt. A l’hivern no hi sol fer tant de fred. 2. Quins hàbits o costums té la gent que hi viu. Per exemple: Hi ha el costum de posar dos noms a les persones. Tenen costum de … 3. A quines coses encara no t’has avesat (o acostumat) del nostre país? Per exemple: Encara no m’he avesat al menjar. Activitat oberta. c) Prepara’t un text breu en què expliquis dues maneres de ser amable i educat (segueix el model del text 2 de la lectura). Després llegeix-lo en veu alta. Activitat oberta. d) En parelles. Feu les preguntes del qüestionari «Tal com raja» a un company o una companya. Després llegiu-lo en veu alta amb les respostes que heu obtingut. Activitat oberta.

6

5

198