UNITAT DIDÀCTICA 3 GEODINÀMICA EXTERNA mica-exter… · La Geosfera. Geodinàmica externa 4 ......

Ciències Naturals

La Geosfera. Geodinàmica externa 1

UNITAT DIDÀCTICA 3

GEODINÀMICA EXTERNA

Activitat preliminar 1

a) Observa les següents fotografies i descriu estos paisatges.

b) Fixa't en les característiques que has tingut en compte per a fer-ho i digues què haurem

d'estudiar de l’escorça terrestre per a conèixer-la.

Ciències Naturals


Ciències Naturals


1. Com canvia la superfície terrestre?

Com pots veure, la superfície de la Terra és irregular, presentant una sèrie d'estructures i accidents molt variats. Davant d'este fet ens podem plantejar una sèrie de preguntes.

Activitat 1

a) El relleu de la Terra ha existit sempre com és en l'actualitat, o al contrari canvia amb el

temps?

b) Què pot ser el que modela esta superfície?

Activitat 2

Quins dels següents agents creus que són capaços de canviar lenta o ràpidament el relleu d'un

lloc?

Els rius

El mar

La neu

Un volcà en erupció

Un terratrèmol

La pedra

Les arrels de les plantes

El vent

Ciències Naturals


El paisatge que ens rodeja no sempre ha tingut el mateix aspecte que té en l'actualitat. Al llarg de molts milers o milions d'anys, el relleu ha canviat fins a adoptar la forma que apreciem actualment. En alguns llocs han aparegut muntanyes, en altres les muntanyes s'han convertit en tossals. Fins i tot hi ha zones de muntanya que, en el passat, eren planures baix el mar.

Els canvis en el relleu poden succeir molt ràpidament o molt lentament. Podem classificar-los en canvis lents, canvis bruscos i canvis de rapidesa mitjana.

Els canvis lents

Els canvis lents de la superfície terrestre es deuen a l'activitat de l'interior del nostre planeta, i succeeixen en un període molt llarg de temps, a vegades de molts milions d'anys. Per això és quasi impossible apreciar-los, a menys que puguem mesurar eixos canvis amb instruments molt sensibles.

Un exemple de canvi lent és la formació de les muntanyes. En el nostre planeta hi ha alguns exemples de muntanyes que encara s'estan alçant: per exemple, la serralada de l'Himàlaia, a Àsia, en la que es troben els pics més alts del món, i la dels Andes, a Sud-amèrica, encara s'estan alçant molt lentament.

Els canvis bruscos

Els canvis bruscos també es deuen a l'activitat interna de la Terra, però succeïxen amb molta rapidesa i, freqüentment, tenen conseqüències catastròfiques. Són exemples d'estos canvis els terratrèmols i les erupcions volcàniques.

Un terratrèmol és el moviment brusc d'una zona de la escorça terrestre. La seua força, anomenada magnitud, és variable. Encara que només duren segons o minuts, poden destruir ciutats senceres.

Una erupció volcànica és l'eixida brusca de materials (lava, trossos de roca, gasos o cendres) per un volcà. També poden ocasionar grans catàstrofes.

Els canvis de rapidesa mitjana

Són canvis que es poden mesurar en períodes d'anys, segles, mils o milions d'anys. Alguns d'ells són apreciables al llarg de la vida d'una persona.

El relleu està sotmès a una sèrie de canvis efectuats mitjançant l'acció d'uns processos (anomenats processos geològics externs): la meteorització, en la que es disgreguen i desfan les roques en el mateix lloc on es troben, o l'erosió, en la que s'arranquen i desgasten els materials solts de les muntanyes. Mitjançant un procés de transport, estos materials solts són conduïts per l'aigua, el vent i els glaceres cap a zones més baixes, dipositant-se al final del trajecte, després d'un procés de sedimentació, en els mars.

Tots estos processos són realitzats pels anomenats agents externs, com els atmosfèrics (temperatura, humitat, diòxid de carboni, ...), els rius, els mars, els glaceres, el vent, etc...

Ciències Naturals


Activitat 3 Elabora un mapa conceptual amb tota la informació que apareix en el punt 1.

Ciències Naturals


Nosaltres, en este curs, només intentarem entendre els canvis de rapidesa mitjana produïts pels processos geològics externs.

2.1. Canvis de la superfície terrestre per meteorització

Al conjunt de fenòmens que produeixen la disgregació i destrucció de les roques sense que hi haja transport de materials, s'anomena meteorització. Esta exercix el seu efecte sempre que les roques estiguen exposades a l'atmosfera, per tant, podem deduir que són els components atmosfèrics (principalment la temperatura, la humitat, l'oxigen i el diòxid de carboni) els que la realitzen. Així mateix, podem comprovar que perquè este efecte siga patent, és necessari que la roca estiga exposada durant un llarg període de temps.

Segons les causes que originen la disgregació dels materials, podrem distingir tres tipus de meteorització: mecànica, química i biològica.

Meteorització mecànica

En els deserts àrids existeixen marcades diferències de temperatura (de fins a 30o C) entre el dia i la nit. Açò possiblement sotmet a les roques a repetits cicles de dilatació i contracció que alguns geòlegs consideren poden contribuir a fragmentar-les.

D'altra banda, en zones fredes on l'aigua de pluja arriba a congelar-se en l'interior de les roques, estes també seran fragmentades.

Meteorització química

Determinats components presentes en l'atmosfera com l'aigua, l'oxigen i el diòxid de carboni, al reaccionar amb la superfície de les roques provoquen reaccions químiques que afavoreixen la disgregació dels materials que les componen.

La meteorització química és especialment important en els climes humits i càlids, ja que la presència d'aigua facilita els processos químics i, d'altra banda, la temperatura augmenta la velocitat de les reaccions químiques.

Meteorització biològica

És produïda pels sers vius i la seua acció és molt variada.

Les arrels dels arbres, a l'introduir-se en l'interior de fissures, poden eixamplar-les fins a trencar les roques. Així mateix, les arrels de determinats vegetals així com els líquens, les algues i les molses, fabriquen substàncies que alteren químicament els materials.

Alguns animals com els talps, els cucs i els escarabats, excaven galeries que afavoreixen la penetració d'aigua i aire, la qual cosa facilitarà els processos químics.

Ciències Naturals


Activitat 4

a) Quines condicions meteorològiques són necessàries perquè es produïsca meteorització

mecànica? I química?

b) Raona quin tipus de meteorització serà més freqüent en:

- Els deserts

- Les altes muntanyes

- Galícia

- Les zones equatorials

c) Quina és la meteorització mes habitual en la zona on vius? Raona la teua resposta.

Ciències Naturals


2.2 Canvis de la superfície terrestre per erosió

Per a respondre a esta pregunta haurem d'estudiar com actuen els distints agents geològics sobre les roques.

2.2.1 Com influeix el vent en el modelatge terrestre?

L'atmosfera pot exercir una acció deguda a la temperatura o a la humitat de l'aire, que hem explicat en el procés de meteorització. Però és el vent el que exercix una acció dinàmica, per la qual cosa es denomina acció eòlica.

Activitat 5 a) Si estàs en la platja i bufa el vent, quina arena es traslladarà amb més facilitat, la humida o

l'eixuda?

b) Si en esta zona hi haguera vegetació el trasllat de les partícules d'arena seria major o

menor?

L'acció eòlica es realitza fonamentalment en els deserts, on el fort vent, la poca humitat regnant i l'escassa vegetació permeten alçar del sòl les partícules de xicoteta grandària: pols i arena. En estes condicions, el vent realitza tres accions: erosió, transport i sedimentació. a) Erosió eòlica: es realitza de dos formes:

Sobre materials solts, arrossegant les partícules fines. Sobre materials compactes (denominada corrosió o abrasió). Es porta a terme

fonamentalment per les arenes que transporta el vent en suspensió, les quals actuen com una llima. Al xocar contra les roques les desgasten, quedant polides si són dures o disgregades si són blanes.

Quan el vent actua sobre una roca heterogènia, es produïx la denominada erosió alveolar: el resultat és que la roca queda amb forats o alvèols, corresponents a les zones més blanes.

b) Transport i sedimentació eòlics: la distància que recorren les partícules transportades pel vent depèn del seu pes i de la velocitat del vent, de manera que es realitza un transport selectiu i els materials se separen segons la seua grandària. Quan la velocitat disminuïx, els materials transportats sedimenten formant dipòsits eòlics, que són de dos tipus:

Dipòsits d'arena: constituïxen els deserts d'arena, on són típics uns cúmuls denominats dunes. Dipòsits de pols, deguts a les partícules més fines, que formen el loess.

Ciències Naturals


L'acció eòlica a la Comunitat Valenciana

Encara que en la nostra zona el clima és sec, no contem amb la presència de deserts; per tant

el vent no tindrà molta rellevància com a modelador del relleu. No obstant això, sí que tenim

costes arenoses en les que es poden observar les estructures dunars. Les nostres costes, en les

que antany abundaven este tipus de formacions, presenten en l'actualitat un estat deplorable a

causa de la influència humana (urbanitzacions, passejos marítims, cultius ... ). Açò ha reduït

considerablement estos paratges d'un alt valor ecològic, arribant als nostres dies les

formacions dunars de Canet d'en Berenguer, el Saler i Guardamar entre altres.

Ciències Naturals


2.2.2 Quins canvis produïx l'aigua en el modelatge terrestre? A) Acció de l'aigua de pluja

L'aigua de la pluja és un agent molt dèbil, però pot produir erosió en el sòl. Les gotes de pluja, al caure en el sòl, fan que algunes de les seues partícules boten i es moguen. Si la pluja és abundant, pot arrossegar estes xicotetes partícules fins a altres llocs. Este fet té importància si el sòl no té vegetació. Per l'acció del vent i de la pluja, este sòl pot perdre les partícules de la seua part superior, que són les que tenen les substàncies que necessiten les plantes. Si açò succeïx, el sòl s'empobrix i no podrà tenir mai una coberta vegetal.

Activitat 6 Tenint en compte que un dels terrenys té vegetació i l'altre no, en quin dels dos produirà

major erosió l'aigua de pluja? Per què?

B) Acció de les aigües superficials

L'aigua de pluja segueix tres possibles camins:

Circular per la superfície formant les aigües superficials.

Filtrar-se en el sòl i constituir les aigües subterrànies.

Evaporar-se i tornar de nou a l'atmosfera.

Si la pluja cau en una zona plana l'aigua entollarà el terreny. Però si té algun desnivell o inclinació circularà dirigint-se a les zones més baixes.

Al desplaçar-se, les aigües superficials arrosseguen els materials solts i els fragments de roques, transportant-los a zones més baixes.

Ciències Naturals


Factors que influïxen en la capacitat d'erosió

La capacitat erosiva de l'aigua depèn de diversos factors. Anem a veure, com influïxen alguns d'ells.

Quantitat d'aigua

Els dibuixos 1 i 2 representen dos situacions que es diferencien exclusivament per la quantitat d'aigua abocada en cada cas. En quin dels dos casos ha sigut major l'erosió?

Quant major és la quantitat d'aigua caiguda o el cabal que porta un riu tant _______ és la seua capacitat erosiva.

Pendent del terreny El que diferència les situacions 3 i 4 és el pendent de les caixes. En quina d'elles s'ha produït més erosió?

Quant major és el pendent del terreny _________ és la velocitat de l'aigua i ______ és la seua capacitat erosiva.

Materials del terreny En les situacions 5 i 6 hi ha fragments de roca de distinta grandària i naturalesa. Serà igual l'erosió en els materials de les dos caixes?

La grandària dels materials solts, així com la naturalesa que tinguen, influirà també en la intensitat de l'erosió.

Ciències Naturals


Coberta vegetal del sòl En les situacions 7 i 8 la diferència és la presència o no de coberta vegetal. serà igual l'erosió?

Quant major és la coberta vegetal __________ és la intensitat de l'erosió

Activitat 7

Per què en els talussos de la carretera es planta vegetació?

A les aigües de pluja que discorren per la superfície terrestre, abans d'estar canalitzades, se'ls denomina aigües salvatges. Estes aigües s'aniran canalitzant fins a formar els torrents i els rius. Un torrent és un curs d'aigua de cabal molt irregular (porta més o menys aigua segons les estacions de l'any), que discorren per un llit fix, normalment de poca longitud i fort pendent. Els rius són cursos d'aigua de llit fix i circulació constant, encara que el cabal pot variar estacionalment. En climes com el mediterrani (subàrids), l'aigua que descendix per les vessants de les muntanyes i els barrancs pot arribar a reunir-se en les zones més baixes donant lloc a un llit fix i pla, es tracta de les rambles. El llit de les rambles, a més de ser pla, és ampli i pedregós i només porta aigua en èpoques de pluja.

Activitat 8

Existeix en la teua població algun carrer que reba el nom de rambla? Què passa en ella quan

plou?

Ciències Naturals


L'acció que exercix un riu sobre el relleu d'una zona varia en el curs alt, mig i baix d'eixe riu.

En el curs alt: el corrent del riu és molt fort i per això té gran capacitat d'erosió. El riu discorre encaixat entre roques i les erosiona a poc a poc, arrancant partícules d'estes i transportant-les. Com predominen l'erosió i el transport, les formes típiques del relleu són els canons i els valls.

En el curs mig: el corrent del riu és menys fort i es produïxen al mateix temps l'erosió, el transport i la sedimentació. Les formes típiques del relleu són les revoltes anomenades meandres.

En el curs baix: el corrent del riu és prou més dèbil i predomina la sedimentació dels materials que arrosseguen les aigües. Una forma típica del relleu en este tram és el delta, acumulació de materials en la desembocadura del riu.

Biologia i Geologia. 1er ESO. Ed Santillana

Ciències Naturals


Activitat 9 Completa el següent quadre

Part del riu Part del torrent Velocitat del corrent Processos que predominen

Curs alt

Canal de desaigüe Mitjana

Sedimentació

Activitat 10 Enumera les condicions que afavorixen la formació de barrancs

Ciències Naturals


Els materials transportats pels rius, poden ser arrossegats en dissolució o com a fragments sòlids de distinta grandària anomenats, detrits. Estos últims es van erosionant com a conseqüència dels xocs que es donen entre ells i amb el llit fluvial.

Activitat 11

a) D'on procediran els detrits transportats pels rius?

b) En la figura superior estan representades les distintes modalitats de transport per l'aigua.

Explica de què dependrà la modalitat en què seran conduïts els materials.

c) Quina forma acabaren tenint les pedres que trobem en el llit dels rius? A què és degut?

d) D'estes partícules quins tardaran més a sedimentar?

Les condicions climatològiques que presenta el nostre país fan que el cabal dels rius espanyols tinguen grans variacions al llarg de l'any: acusats estiatges i fortes crescudes. Les inundacions representen un perill natural, es tindrà un major o menor risc depenent dels factors climàtics, de les característiques de les conques fluvials i de l'estat i el grau d'ocupació dels terrenys inundables. Entre les solucions per a evitar les inundacions figuren:

La repoblació forestal i la construcció de grans embassaments de regulació de les aigües.

El condicionament de les conques fluvials i la protecció i la neteja dels llits.

Les canalitzacions i les rectificacions en el traçat dels llits i les travessies.

Ciències Naturals


TEXT: Si els faraons alçaren el cap

La civilització de l'Antic Egipte, que va mantindre la seua gran esplendor durant 3000 anys,

va estar vinculada al riu Nil i a les seues periòdiques crescudes. Els antics egipcis van

anomenar "Terra Negra" a la franja de terra situada a estos dos marges del Nil. Esta franja

té 1000 km de longitud per 10 o 20 km d'ampla.

Esta terra és molt fèrtil i correspon a dipòsits

al·luvials que han deixat les inundacions anuals

que tenen lloc entre juny i octubre. Les aigües

transportaven argiles i llims rics en nutrients que

cobrien els camps de forma regular i els

proporcionava la seua fertilitat.

El clima del desert dóna lloc a un creixement

ràpid de les plantes quan disposen d'aigua

il·limitada. Per a augmentar la superfície de

regadiu es va construir en els anys 60, una de les

majors preses del món, la presa d'Assuán. Amb

ella la terra potencialment cultivable d'Egipte va

augmentar en diversos milions d'hectàrees. A més

d'este motiu, altres també importants van

justificar la seua construcció, com són la gran

capacitat hidroelèctrica que posseïx, 10 bilions de

quilovats-hora anuals, i el poder controlar les

catàstrofes que causen les inundacions de la seua

vega.

No obstant això, no és or tot el que lluïx, i la

presa ha tingut algunes conseqüències, sens dubte

inesperades per als seus promotors.

La retenció d'aigua en el llac, provoca que els

detrits arrossegats pel riu (de 50 a 100 milions de

tones anuals) es dipositen en l'embassament i no

continuen aigües baix, la qual cosa comporta què

les fèrtils marges del Nil, la Terra Negra, deixen

de percebre llims i nutrients, per la qual cosa han

d'aportar-se adobs químics i orgànics per a

produir noves collites.

Al ser retinguts els materials per la presa, la

sedimentació en la desembocadura es veu molt

disminuïda, de tal manera que els límits del delta

del Nil van retrocedint i perdent terreny davant

del mar. Com a conseqüència la rica indústria

pesquera que tenia la seua base en el delta, ha

sigut minvada per la disminució de l'aportació

nutritiva al mar. Abans de 1964, es capturaven

18000 tones de sardines anuals; quatre anys

després, esta xifra es va reduir a 5000 tones.

D'altra banda, els canals permanents de reg, han

creat les condicions òptimes per al desenvolupament de determinats caragols d'aigua dolça

que alberguen uns cucs trematodos, causants d'una greu malaltia parasitària anomenada

bilharzosis la qual produïx un gran debilitament a les persones que la patixen.

Ciències Naturals


Com veus, a més dels beneficis que aporta i pels que va ser construïda, esta presa ha portat

greus problemes en el transcurs dels anys. Ben és veritat que estos problemes es poden

solucionar d'una forma o una altra, encara que això comporte un gasto addicional enorme.

Abans de emprendre una empresa d'esta envergadura que afecte al medi ambient, és

convenient realitzar uns estudis seriosos i en profunditat sobre les possibles conseqüències,

tant econòmiques, com geomorfològiques i ecològiques. És llavors quan cap plantejar-se el

rendiment econòmic de l'empresa a realitzar, per a portar-la a terme o no, perquè pot

resultar que per a solucionar els problemes que es generen, els gastos siguen superiors als

beneficis.

Què dirien els faraons si alçaren el cap?

Activitat 12

Després de llegir atentament el text respon a les següents qüestions:

a) En el que afecta al relleu, quines modificacions està produint la presa?

b) Indica els beneficis que aporta la presa als egipcis. Se t'ocorren altres?

c) Per què es diu en el text, «no és or tot el que lluïx»?

d) Escriu totes les conseqüencies negatives ressenyades en el text. Tracta de trobar altres

i escriu-les.

e) Imagina com acabarà esta presa o qualsevol altra, si tots els anys es dipositen en ella

entre 50 i 100 milions de tones de detrits.

Ciències Naturals


C) Acció de les aigües subterrànies

Les accions geològiques més importants de les aigües subterrànies tenen lloc sobre els terrenys calcaris (procés càrstic), en els que es porta a terme una intensa acció erosiva.

Les roques calcàries no són poroses però tenen clavills per on penetra l'aigua de pluja carregada de diòxid de carboni que, per un procés químic, les dissol. D'esta forma, les aigües subterrànies van erosionant en profunditat el terreny, formant avencs, galeries i coves, per on circulen autèntics rius subterranis que poden eixir a l'exterior.

Les aigües subterrànies també realitzen processos de sedimentació. Açò ocorre en l'interior de les cavernes quan, al desprendre's el diòxid de carboni de l'aigua, la calcària que estava dissolta precipita de nou.

Així es formen les estalactites i estalagmites que, a manera de cilindres o cons de roca calcària, pengen del sostre o s'eleven des del sòl, respectivament, i que a l'unir-se entre elles donen lloc a columnes.

Com a conseqüència de l'acció erosiva, els massissos calcaris van corroint-se internament i acaben per afonar-se, del que són exemples típics la Ciutat Encantada de Conca, el Torcal d'Antequera o les coves de Canalobre.

Activitat 13

Imagina un gran massís calcari en la Naturalesa on apareguen formacions com les que es

veuen en la il·lustració adjunta.

a) Per on penetrarà l'aigua?

b) Com es poden dissoldre les roques calcàries?

c) Quines formes d'erosió es produiran?

d) Quines formes de sedimentació es produiran?

e) Si l'erosió és molt gran, quin pot ser el resultat final?

Ciències Naturals


D) Acció del mar sobre el relleu de costa

Els canvis que produïx el mar en el relleu depenen del tipus de material que el formen (hi ha roques més resistents a l'erosió que altres) de l'acció de les onades i dels corrents marines

Les onades: són moviments ondulatoris de l'aigua, produïts fonamentalment pel vent, que es propaguen fins a les costes. La part més elevada és la cresta i la més baixa el si.

Els corrents marines: són grans desplaçaments de masses d'aigua, en l'interior del mar o en superfície, les causes dels quals són variades i complexes (vents, diferències de temperatura, salinitat, etc.).

L'erosió marina es deu fonamentalment a l'impacte de l'onatge sobre la costa, incrementat pels fragments de roques que actuen a manera de metralla, a més de l'erosió causada per la capacitat dissolvent de l'aigua.

Una forma típica d'erosió marina és la formació de penya-segats.

Activitat 14 Ordena els següents dibuixos i explica com es forma el penya-segat.

Ciències Naturals


Transport i sedimentació marins

Els materials procedents de l'erosió marina i els aportats pels rius, que són la majoria, són transportats per les onades i els corrents marines fins a la costa o a l'interior del mar, on se sedimenten.

El transport és selectiu; els cantells i l'arena queden prop de la costa formant els dipòsits costers o litorals, mentres que els llims són traslladats cap a l'interior del mar constituint, junt amb les restes de sers vius, els dipòsits marins.

Els dipòsits litorals donen lloc a diverses formacions entre les quals destaquen:

Les platges: dipòsits d'arena prop de la línia de costa

Els tòmbols: bandes de sediments que arriben a unir una illa amb el continent.

Les albuferes: llacunes litorals que es formen quan una banda de sediments tanca una badia.

Activitat 15

Quins són els agents per mitjà dels quals el mar actua erosionant les costes i transportant els

sediments d'un costat per a un altre?

Ciències Naturals


La sedimentació té lloc en els medis aquàtics, fonamentalment en el mar, encara que també es produïx en els llacs i en el tram final dels rius però, com es dipositen estos materials?

Activitat 16

Agarra una botella, ompli-la de terra, grava, arena.....(els components deuen ser de distint

grandària) i ompli-la d'aigua fins a 2/3 del seu volum. Agita-la i deixa-la reposar. Com s'han

dipositat els materials?, anota l'orde en què han sedimentat els materials i les característiques

de les capes formades.

Així es trobarien els materials terrestres si no existiren unes forces internes que els modificaren. Estes forces poden formar plecs dels materials o ruptures d'estos (falles).

Ciències Naturals


2.2.3 Com influïxen els sers vius en el modelatge terrestre? L'acció erosiva que realitzen els sers vius complementa la dels altres agents geològics externs i té certes semblances amb l'acció estàtica de l'atmosfera. Així, els sers vius erosionen les roques per processos mecànics i químics.

Processos mecànics: entre ells destaca l'acció de falca que provoquen les arrels que s'introduïxen entre les fissures de les roques. També és important l'efecte produït pels cucs, els animals sapadors com els talps, que remouen el terreny afavorint la seua disgregació.

Processos químics: els sers vius, especialment bacteris i fongs, produïxen substàncies (moltes de caràcter àcid) que provoquen alteracions químiques en les roques. Com a conseqüència d'eixes accions, els sers vius tenen gran importància en la formació del sòl, necessari per a l'assentament dels vegetals.

També els sers vius realitzen processos de sedimentació que tenen lloc fonamentalment en el mar. Les closques, exoesquelets i la resta de restes de sers vius formen roques sedimentàries d'origen orgànic.

En alguns casos, els exoesquelets de les colònies de corals originen grans cúmuls, que poden emergir de l'aigua formant illes coral·lines o atol·lons.

No obstant, les accions dels sers humans sobre el medi físic, i molt especialment sobre

els sòls, no sempre són les més adequades, la qual cosa ocasiona grans alteracions:

a) El problema de la pèrdua del sòl

El sòl és un important recurs natural, tant per als sers vius com per a les persones. Un sòl ric conté les substàncies nutritives que necessiten les plantes i pot suportar una coberta vegetal densa.

Però el sòl, en moltes regions del nostre país, està en perill. Açò succeïx especialment en les regions més seques del sud de la península, on la pluja és prou escassa i a vegades cau torrencialment.

En estes zones, molts sòls han perdut la seua coberta vegetal, pels incendis o per l'agricultura. Els incendis deixen el sòl sense vegetació, i el mateix succeïx quan s'abandona un camp de cultiu. El sòl queda, llavors, desprotegit.

Un sòl sense coberta vegetal està exposat a l'erosió. La pluja i el vent es porten les partícules de la seua capa superior, deixant al sòl empobrit. Una vegada que el sòl s'empobrix és difícil que torne a recuperar-se.

Ciències Naturals


Moltes vegades el procés de degradació del sòl està induït directament per l'acció humana, el procés seria el següent:

o Primer, es produïx la tala del bosc. S'aconseguix així espai per a poder llaurar el terreny. D'esta forma, es trenca l'estructura del sòl i es fa més apte per a la sembra.

o Anys més tard, una vegada arreplegades diverses collites, el sòl queda esgotat: en ell quasi no hi ha substàncies nutritives per a les plantes, i només poden créixer algunes herbes i xicotets matolls. El camp deixa de ser apte per a l'agricultura, però pot ser aprofitat per a l'alimentació del bestiar.

o Uns anys després, el sobrepasturatge pot haver portat al sòl a una situació desastrosa. Els animals poden arrancar quasi totes les plantes i atapeir amb les seues xafades la capa superior del sòl.

o Quan el sòl ni tan sols és vàlid per a la ramaderia, queda abandonat. El sòl empobrit i desproveït de la seua coberta vegetal queda així degradat i exposat a l'erosió, que acaba per inutilitzar-lo.

b) La desertificació

Com a conseqüència de la degradació dels sòls, es produïx el fenomen de la desertificació. A causa de la pobresa dels sòls i a les prolongades sequeres, alguns llocs de la nostra costa mediterrània s'han convertit en desèrtics o semidesèrtics, tant per causes naturals com per l'acció humana.

La desertificació és un problema que amenaça a moltes zones del sud peninsular i que requerix una gestió adequada dels sòls per a evitar que avanç. Una zona desertificada és pràcticament irrecuperable.

Activitat 17

Si és tan important que no es produïsca una pèrdua de sòl quines mesures hauríem de prendre

per a evitar la seua erosió?

Ciències Naturals


L'única forma d'evitar l'erosió és realitzant pràctiques agrícoles i ramaderes que siguen respectuoses amb el sòl i que no provoquen el seu esgotament.

La rotació de cultius, una pràctica agrícola tradicional, permet conservar amb eficàcia les propietats d'un sòl. Consistix en alternar els cultius que esgoten el sòl, com el blat, amb altres cultius, com els llegums, que l'enriquixen. Així, d'una forma natural, es manté la riquesa del terreny.

Les zones ramaderes han de cuidar-se per a evitar que desaparega tota la coberta vegetal. Una solució interessant és la de les deveses, regions ramaderes en les que es mantenen abundants arbres, encara que separats entre si. El sòl de les deveses està més protegit i rep les restes dels fulls dels arbres, que l'enriquixen.

Si el sòl està ja afectat, l'única solució és repoblar-lo amb espècies autòctones, tractant d'enriquir-lo a més per mitjos artificials.

c) Conflictes d'interessos

Tots sabem que hi ha una forta demanda d'aliments per part de la població humana. En qualsevol país, l'agricultura aporta gran part dels aliments que consumeixen les persones. Per això són necessàries tècniques agrícoles intensives, que permeten obtindre collites ràpidament i amb un bon rendiment.

El problema és que els cultius intensius produïxen danys irreparables en els sòls. Normalment, és necessari aportar al sòl abonaments i altres productes per a evitar que s'empobrisca i es convertisca en un sòl estèril, no apte per a l'agricultura.

Activitat 18

Pensa sobre el problema dels cultius intensius. Tracta de trobar les raons per què l'agricultura

intensiva és imprescindible i busca solucions per a evitar que conduïsca a la degradació dels

sòls.

Ciències Naturals


Activitat 19

Observa el dibuix i explica quins elements afavoridors de l'erosió observes en ell.

Activitat 20

Realitza un informe-recapitulació del tema.

UNITAT DIDÀCTICA 3 GEODINÀMICA EXTERNA mica-exter… · La Geosfera. Geodinàmica externa 4 ......

Documents

Transcript of UNITAT DIDÀCTICA 3 GEODINÀMICA EXTERNA mica-exter… · La Geosfera. Geodinàmica externa 4 ......