Unitat 8 Activitat comercial i comunicacions

83
UNITAT 8 L'ACTIVITAT COMERCIAL I LES COMUNICACIONS

Transcript of Unitat 8 Activitat comercial i comunicacions

Page 1: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

UNITAT 8L'ACTIVITAT COMERCIAL I LES COMUNICACIONS

Page 2: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

EL COMERÇ

El comerç és l’activitat per mitjà de la qual els recursos que s’obtenen de la natura, els objectes fabricats i els serveis es posen a disposició dels consumidors.

Cada cop hi ha més comerç, amb una major distància entre el lloc de producció i el de consum. Amb la globalització s'incrementa i és més difícil de controlar. Actualment, el comerç es desenvolupa a escala planetària i és un dels principals factors del desenvolupament econòmic mundial. És un servei destacadíssim, bàsic per a l’economia, car no produïm tot allò que necessitem.

Page 3: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

La circulació de persones, de productes i de serveis necessita xarxes i mitjans de transport ràpids i segurs.

Les comunicacions necessiten tecnologies avançades per tal que la informació es transmeti al mateix moment de produir-se.

Els intercanvis creen un mercat. Als mercats concrets s'exposen les mercaderies i es comercialitzen. Als mercats abstractes es negocien mercaderies absents. Un cas intermedi és el de es fires de mostres.

Cal diferenciar entre venda a l'engròs o venda al detall.

Page 4: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Normalment el circuït de distribució més común és el següent:productor - intermediari (majorista) - comerciant (minorista) – consumidor

Presenta una gran diversitat: botigues, cooperatives, grans superfícies, catàleg, internet …

Parlem de fluxos comercials referint-nos al moviment entre venedors i compradors produït pels intercanvis comercials. Aquests fluxos poden ser de matèries primeres, de productes manufacturats, de capital, i cada cop més d'informació.

Page 5: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Les característiques del comerç actual

L’activitat comercial actual es caracteritza per:- La creixent especialització.- L'augment del volum del comerç, que és ja una activitat global (millores en el transport i la comunicació).- Moure enormes quantitats de productes molt diferents. Per fer-ho necessita uns mitjans de transport de gran capacitat i eficàcia, a preus raonables.- Crear una xarxa de relacions d’àmbit mundial (eliminació progressiva de les barreres al lliure comerç, millora dels transports i les comunicacions).- Ser una activitat, juntament amb el transport, que ocupa moltes persones.- El desenvolupament del sector de la logística.

07

Page 6: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

- La presència d'intermediaris, entitats financeres i asseguradores (encareixen el producte, tot i que creen riquesa).- Ser una activitat cada cop més especialitzada.- Concentrar-se, de forma creixent, en un reduït nombre d’empreses.- Concentrar-se la demanda sobretot en algunes zones concretes (grans ciutats, zones industrials).

Page 7: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

En relació amb l'àmbit de l'activitat comercial, parlem de comerç interior i de comerç exterior.

COMERÇ INTERIOR

És aquell que es dóna dins el mateix Estat, que és l'encarregar de regular-lo. A mesura que augmenta la riquesa, augmenta el comerç interior.

Pot ser local, comarcal, provincial, regional o estatal.

Pot ser a l’engròs, dut a terme pels majoristes que compren grans quantitats de mercaderies i les venen a comerciants o a empreses, o al detall, que ven directament al públic petites quantitats.

Page 8: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

A Espanya el comer interior és dual: al costat de grans empreses (nacionals o multinacionals) trobem empreses petites (generalment familiars).

El comerç genera a l'Estat el 16% de l'ocupació total.

Els béns d'equipament no necessiten intermediris, car es fan per encàrrec. Són béns molt cars, en la comercialització dels quals es practica el lising (llogar la maquinària pagant una renda, amb la possibilitat de compra en finalitzar el termini) o el rènting (llogar maquinària pagant una renda, incloent el manteniment i l'assegurança, però sense opció de compra especificada).

Page 9: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Els béns de consum presenten una comercialització diferent segons el seu tipus.

Els aliments frescos necessiten una ràpida comercialització (són béns peribles). Normalment hi ha múltiples intermediaris entre el productor i el consumidor (encareix el producte). Darrerament prosperen les associacions de productors i cooperatives, per reduir la presència d'intermediaris.

La comercialització dels béns de consum durable continua molt atomitzat en petites botigues, tot i que des de fa dècades augmenta la pressió de les grans superfícies (ofereixen preus més competitius, marques blanques, una gran gamma de productes...).

Page 10: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

La competència de les grans superfícies significa el tancament de petits comerços. Per això ha decaigut la funció comercial en molts centres urbans.

Per això ara es limita l'obertura de nous centres o es promou la instal·lació combinada amb mercats o comerços tradicionals.

Page 11: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

La distribució del comerç interior depèn bàsicament del grau de desenvolupament econòmic, de l'existència d'un mercat de consum ampli i amb poder adquisitiu suficient, així com de la disponibilitat d'una xarxa de transport eficient.

Aquests factors afavoreixen la concentració en barris urbans i localitats ben connectades, amb alta densitat de població i amb elevats nivells de renda (Madrid, Catalunya, Navarra i el País Basc).

Page 12: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Si es té en compte el pes de les empreses en el conjunt nacional destaquen Catalunya, Andalusia, Madrid i la Comunitat Valenciana.

Page 13: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Les àrees comercials són l'espai geogràfic on la població es desplaça per comprar articles que no són de primera necessitat, o bé cercant serveis especialitzats.

Les àrees comercials es relacionen amb la jerarquia urbana, permeten establir àrees d'atracció i planificar la comercialització d'un producte o servei.

Les grans metròpolis estatals o regionals (Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa, Bilbao) tenen àrees que ultrapassen les seves comunitats autònomes. Altres ciutats són centres d'atracció menor.

Page 14: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Màgic BadalonaMontigalàCarrer del Mar

Mataró ParcZona centre

Page 15: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

COMERÇ EXTERIOR

És aquell que es dóna entre Estats, servint per tal de complementar l’economia nacional.

En les darreres dècades s'ha disparat, gràcies a les millores en els transports i les comunicacions, i a l'adopció de polítiques lliurecanvistes (acords GATT, OMC).

Afecta a primeres matèries, productes, serveis, capital i mà d’obra. És mesurat en la balança comercial i en la de pagaments

Page 16: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

La Balança comercial relaciona el valor de les importacions (compres, pagaments) i de les exportacions (vendes, ingressos) d’un Estat durant un any. Pot ser positiva (superàvit) o negativa (dèficit).

La Balança de pagaments relaciona ingressos i pagaments entre el país i l'exterior. Té tres capítols bàsics, productes, serveis i capitals. Pot ser deficitària o excedentària.

Les importacions i les exportacions ens mostra el valor del comerç internacional d’un país. La seva proporció respecte el PNB ens indica el grau d’obertura o dependència econòmica del país.

Page 17: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Hi ha dues posicions bàsiques respecte el comerç internacional.

El liberalisme econòmic és partidari del lliurecanvisme. Per tal d'afavorir el comerç cal limitar o eliminar els aranzels.

El proteccionisme econòmic es partidari de limitar el comerç internacional. Considera que cal “protegir” l'economia nacional amb aranzels. És típic en moments de crisi econòmica o en economies dèbils. Aquesta posició origina les anomenades guerres comercials.

La tendència actual globalitzadora s'ha vist afavorida pel lliurecanvisme, i és el resultat de l'evolució al llarg dels darrers 50 anys. Diversos organismes i institucions (BM, FMI, OMC, Conferències GATT …) defensen la necessitat de potenciar el lliurecomerç i ampliar el lliurecanvisme. Argumenten que generarà més producció i més benestar.

Page 18: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Des de la segona meitat del segle XX, el comerç internacional ha experimentat un desenvolupament espectacular: inclou espais molt amplis i augmenta constantment el seu valor econòmic.

El major volum d’intercanvis es realitza entre la Unió Europea, el Japó, la Xina, Àsia Oriental i els Estats Units. Es comercialitza sobretot amb productes manufacturats.

07

Page 19: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions
Page 20: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

07La mundialització dels intercanvis ha obligat molts països a agrupar-se en blocs comercials per eliminar rivalitats i regular els fluxos.

Aquests blocs comercials tenen en comú la proximitat espacial, la unió duanera, la redistribució industrial, la creació de polítiques comunes (front comú) i la complementarietat i unió d’esforços.

Page 21: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

El 1944, amb els Acords de Bretton Woods, entre d’altres actuacions es parlava de la creació de l’OMC.

El 1947, es signà l'Acord GATT per regular el comerç internacional. Es continuava parlant de crear l’OMC, però mentre es creava s'havien de donar rondes negociadores, que s'anirien repetint al llarg dels anys.

Aquestes rondes negociadores tractaven diverses qüestions:

➢ El comerç dels productes industrials.

➢ La lluita contra el comerç deslleial.

➢ La necessitat d'evitar el proteccionisme en el tèxtil i l'agricultura.

➢ Regular el comerç de serveis (GATS)‏

➢ Regular les Inversions Directes Estrangeres (IDE), la propietat intel·lectual, lluitar contra les falsificacions ...

Page 22: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

La Ronda Uruguai, del 1994 insistí en la necessitat de treure els aranzels dels productes tèxtils i agrícoles.

Igualment, es constatava la major complexitat del comerç mundial. Per això, finalment el 1995 es creà l'OMC.

Page 23: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

La màxima autoritat en l'estructura de l'OMC és la conferència ministerial. Es troba formada per respresentants de tots els membres i es reuneix, com a mínim, cada dos anys.

La tasca diària de l'OMC es troba a càrrec del Consell General, màxima autoritat entre conferències, i format també per tots els membres de l'OMC.

Les decisions de l'OMC es prenen per consens. S'aplica el principi d'un país, un vot. No es preveu el vot ponderat, com és el cas del FMI.

Page 24: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

L'OMC té els objectius com els dels Acords GATT però ampliats:

➢ Afavorir l'aplicació dels acords.

➢ Fer de fòrum negociador.

➢ Cooperar amb BM i FMI.

➢ Examinar les polítiques comercials

➢ Recolzar la lluita per la preservació del mediambient.

➢ Recolzar el desenvolupament (per exemple creant standards laborals)‏.

➢ Controlar els drets intel·lectuals (atorga patents a nivell mundial)‏.

L'OMC és cada cop més forta, sobretot ara que també inclou la Xina.

Page 25: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Ara bé, actualment constatem grans diversitats. Per exemple, els 23 països amb més indústria controlen el 71% comerç mundial. En canvi, el 25% de la població mundial, la més pobre, únicament aporta l'1,1% del comerç global.

D’altra banda, cal considerar el problema de l’intercanvi desigual.

Per intentar reduir aquestes diferències i col·laborar amb el desenvolupament dels països del S aparegué el Comerç Just.

“El comerç just hauria de ser comercial i el comerç tradicional hauria de ser just”

Page 26: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

EL COMERÇ JUST

Al món hi ha desigualtats econòmiques i socials, que incideixen en els evidents desequilibris comercials. Aquests són qüestionables èticament i ecològicament, car el comerç mundial no considera l’impacte humà, social o mediambiental.

Per exemple, els països del S liberalitzen el seu comerç, però tenen problemes comercials, com la baixada del preu de les primeres matèries (intercanvi desigual) o el proteccionisme del N.

Paulatinament s'ha anat produïnt una clara presa de consciència, que ha propiciat l'aparició de l'alternativa del comerç just.

El 1964, OXFAM creà OCJ. Ja el 1969 s'obrí primera botiga de CJ a Holanda (caldrà esperar fins el 1986 per tenir la primera botiga de CJ a Espanya). El 1990 es creà l'AECJ (Associació Europea del Comerç Just)‏. A Espanya existeix l'Organització de Comerç Alternatiu i Solidari (OCAS), integrada per una gran diversitat d’organitzacions (INTERMÓN, Alternativa 3, Equimercado, Ideas ....).

Page 27: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

El comerç just sorgeix com a alternativa, per això ha de ser útil a productors i consumidors.

Té tota una sèrie d'objectius:- Conscienciar els consumidors (campanyes informatives)‏

- Promoure la producció i comercialització sostenible (a nivell social, econòmic i mediambiental).

- Reduir la pobresa del S, donant-li accés al mercat del N.

- Millorar les condicions dels productors.

- Incidir en les polítiques dels països del N (p.e.: UE) demanant el recolzament als productes de CJ (traient aranzels, reconeixent les marques...)

Page 28: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Les associacions de comerç just contacten directament amb els productors del S, evitant així els intermediaris i els especuladors.

Pels productes es paga el “preu just”. Es tracta d'un preu negociat, que ha de cobrir la despesa total de producció (incloent les socials i mediambientals)‏. Es vol axií garantir una vida digna i la inversió futura (avança 40% o 50%). Es tracta de posar en marxa la producció i evitar l'endeutament.

Page 29: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Els productors però s’han de comprometre a acceptar tota una sèrie de condicions, com funcionar democràticament, tenir condicions de treball “acceptables”, potenciar la igualtat de gènere o respectar el medi.

Com a contrapartida, a banda d'obtenir un bon preu, aconsegueixen l’accés als mercats del N.

Els productes de CJ són de gran varietat, com productes d'artesania, roba o joguines. Ara bé, prop del 60% són aliments (cafè, cacau).

Darrerament les vendes augmenten. Aquests articles no sempre són més cars (no hi ha intermediaris)‏. A banda, cal considerar la seva bona qualitat i la col·laboració amb el S que proporcionen (concepte de justícia social).

Els crítics del CJ són els economistes liberals. Consideren que és una intervenció injusta en el mercat, que genera més excedents

Page 30: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

El comerç exterior d'Espanya

Espanya es troba integrada al bloc comercial de la UE, que és el més important del món. Espanya comercia dins de la UE aproximadament el 70% de les seves exportacions i el 59% de les importacions. La relació comercial és especialment intensa amb Alemanya, França i Itàlia.

De la resta del món, destaquen les relacions amb Amèrica i amb la zona del Golf Pèrsic.

Page 31: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions
Page 32: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Entre els països rics s'intercanvien bàsicament els mateixos tipus de productes (vehicles, combustibles, maquinària...). En el cas espanyol, malgrat el que es creu, les estadístiques demostren que Espanya no és un gran exportador de primeres matèries i de productes agrícoles.

La balança comercial espanyola es caracteritza per un saldo negatiu (les exportacions cobreixen aproximadament el 65% de les importacions).

Page 33: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

El dèficit de la balança comercial es veu tradicionalment compensat en la balança de pagaments gràcies al turisme. Darrerament però, els ingresos pel turisme no compensen el dèficit i s'està produint un gran endeutament de l'Estat degut al valor desmesurat de les importacions (compra de petroli, manca de competitivitat de la nostra economia).

Page 34: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

El comerç a Catalunya

El 2006 el comerç representava el 19,2% de la producció total del sector serveis de Catalunya, ocupant el 15,5% de la població activa catalana.

La forma d’empresa predominant en el sector és la PIME, generalment constituïda per un treballador autònom amb un nombre de treballadors inferior a 10.

La distribució territorial del comerç no és homogènia. Prop del 70% de les llicències d’activitat econòmica comercial s’ubiquen a la demarcació de Barcelona, mentre que Lleida tenia només el 7%.

En un futur el comerç català s’hauria d’adaptar a la globalització econòmica, que comporta l’arribada de productes importats a preus baixos, la presència d’empreses estrangeres i noves formes i estratègies de venda.

Page 35: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Les principals característiques del comerç català són:

- El domini de la petita empresa familiar, amb un grau d’atomització elevat.

- Un associacionisme comercial feble, que no permet aprofitar les economies d’escala.

- Un gran de professionalització baix, amb escassa implantació de les modernes tècniques de venda i gestió.

- Un índex alt d’habitants per establiment.

Page 36: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Les principals tendències del comerç català són:

- El protagonisme creixent dels centres comercials enfront dels establiments tradicionals.

- La concentració de la distribució en poques empreses.

- La proliferació de noves formes de venda (franquícies, outlet, venda electrònica...)

- El ressorgiment en els últims anys del comerç de proximitat.

Page 37: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

El gruix de l'activitat comercial té lloc dintre de Catalunya i amb la resta d'Espanya. Les exportacions tenen un paper més discret.

L'activitat comercial es manté estable, tot i que la crisi ha provocat un lleuger descens.

Catalunya té unes 300 multinacionals, moltes de les quals produeixen en l'exterior, gestionant únicament aquí.

El comerç exterior català té un pes important en el conjunt de l'Estat espanyol (el 35,5% de les empreses exportadores d'Espanya són catalanes). Catalunya ocupa el primer lloc tant pel que fa a les importacions com a les exportacions. Ara bé, presenta un dèficit notable en la balança comercial (deslocalització).

Page 38: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions
Page 39: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

ELS TRANSPORTS

La Revolució Industrial comportà la revolució dels transports. El transport evolucionà, convertint-se en molt més eficaç, capaç de transportar la producció en massa i assegurar la venda.

Començà un paulatí augment de la dimensió del mercat, que propicià l'increment dels intercanvis a nivell mundial, així com una major integració econòmica a escala regional, nacional i supranacional.

El transport esdevení un sector molt dinàmic, la qual cosa va permetre la seva evolució i millora, multiplicant-se les inversions. Així, els transports van fer-se cada cop més econòmics, ràpids i segurs.

Page 40: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

La revolució als mitjans de transport en els darrers cinquanta anys ha tingut com a objectiu transportar quantitats més grans de persones i de càrrega, de forma més ràpida, segura i econòmica. Els canvis més significatius són:

- L’augment del tonelatge.

- La intermodalitat en el transport de mercaderies.

- L’augment de la velocitat.

- La millora en la infraestructura viària.

- L’augment de la seguretat.

- La reducció del preu del transport.

- Els avenços en les telecomunicacions.

Page 41: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Cal distingir entre transport i comunicació.

Comunicació vol dir posar en relació llocs diferents amb canals o vies de comunicació (per exemple, el fil telefònic)‏.

Transport vol dir portar, traslladar persones o mercaderies d’un lloc a un altre.

Un mitjà de transport és l'element físic per fer el transport. Hi ha una gran varietat, depenent de la distància, del producte … Pot ser fixe (carretera, oleoducte...) o mòbil (diferents vehicles).

Un sistema de transport són les diverses formes en que es pot fer el transport o desplaçament (aeri, terrestre o marítim).‏

Page 42: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Les xarxes de transport són la distribució de les vies de transport pel territori Són un conjunt d’infraestructures per on poden circular fàcilment els vehicles.

Estan formades per eixos o línies que uneixen dos o més punts connectats entre si i en forma de xarxa que s’estén sobre un territori de forma més o menys densa.

Els llocs centrals d’aquests eixos són els nusos de transport.

Les xarxes de transport han de complir tota una sèrie d'objectius:- Garantir el transport de persones i béns.- Garantir l’activitat econòmica, connectant els centres econòmics.- Garantir la difusió d'idees, tècniques i cultures.- Garantir l'equilibri social i territorial del país, evitant al desconnexió d’algunes zones)- Reduir l’impacte ecològic.

Page 43: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Les xarxes de transport poden presentar una major o menor densitat. Els factors que intervenen en aquesta realitat són bàsicament tres: el nivell de desenvolupament econòmic, la densitat d'assentaments humans i els condicionants físics del territori.

Les xarxes de transports poden ser polaritzades (totes les vies convergeixen en un punt, anomenat nus)‏ o interconnectades (no hi ha un únic centre).

Les xarxes de transport són jerarquitzades. Segons l’ús i els tipus dels eixos ajuden a la jerarquia urbana (quan més important és un punt, més vies de comunicació hi convergiran). Per això la seva planificació condiciona el desenvolupament d’una zona o país. Aquesta planificació es troba condicionada per la ideologia de l’equip de planificadors.

Page 44: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Les xarxes de transport donen idea del grau de desenvolupament d’un país. Per exemple, podem establir una relació entre el volum de trànsit i el volum de desenvolupament.

Els països desenvolupats tenen millors xarxes de transport i millors vies de comunicació. Es tracta de xarxes més denses i variades, que connecten sobretot zones urbanes i industrials, tot i que no hi ha zones sense connexió. Aquests països acaparen la major part dels fluxos comercials.

En canvi, els països subdesenvolupats presenten una xarxa incomplerta, amb àmplies zones desconnectades. Bàsicament connecten zones productes primeres matèries amb centres d’exportació.

Page 45: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions
Page 46: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

ELS SISTEMES DE TRANSPORT

TERRESTRES

Carreteres i autopistes

Tenen una funció principal en el sistema, gràcies a la velocitat, capacitat i flexibilitat. Cal destacar que és el sistema que presenta una densitat sobre el territori més elevada. Es tracta d'una xarxa molt estructurada.

Per aquests avantatges, és el sistema més utilitzat en la curta distància, tant per persones com per mercaderies.

Presenten però alguns problemes, com ara la degradació del medi i la saturació, sobretot en les ciutats i els seus accesos.

Page 47: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Ferrocarril

El les darreres dècades experimentà una certa crisi, deguda a la seva manca de flexibilitat i a la competència, de l'avió en llargues distàncies, i de l'automòbil en distàncies mitjanes.

Tot i això, els experts consideren que el seu futur és bo, i que per això cal potenciar-lo. Hi ha diverses raons:

➢ És més ecològic, car és un sistema de transport col·lectiu.

➢ És competitiu per mercaderies a mitjana distància, car resulta força econòmic

➢ Resulta competitiu en el transport de persones a mitjana distància 300/500 Km, com demostra l'alta velocitat

➢ Resulta molt útil amb l’extensió urbana, car permet millorar el transport urbà (tramvia, metro) i la connexió entre l'àmbit urbà i suburbà (Rodalies). Per exemple, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, per potenciar-lo encetà la integració tarifària.

Page 48: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Transports terrestres

07

Page 49: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions
Page 50: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

MARÍTIM

Fluvial

Es desenvolupa en rius i canals. És un sistema lent però molt econòmic ideal per transportar grans volums, sense pressa.

Marítim

Referint-nos al tansport de passatgers, pateix molt la competència d’altres sistemes, cosa que ha comportat una reducció del passatge. Ara però, pot recuperar terreny gràcies als creuers i transbordadors (ferry-boats)‏.

Respecte el transport de mercaderies, a escala global és el principal sistema emprat, car resulta molt econòmic en relació al volum transportat, tot i tenir l'inconvenient de la lentitud.

Page 51: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Els vaixells intenten ser més competitius. Per aquesta raó es fan més grans, especialitzats i ràpids.

Els ports s'han d'adaptar aquesta nova realitat (més calat). Per potenciar-los hi arribaden diverses vies de comunicació, i hi conflueixen rutes marítimes i terrestres. A banda, es potencia el transport combinat, gràcies als contenidors i remolcs.

Page 52: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Transport marítim

07

Page 53: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

AERI

Durant la segona meitat del segle XX experimentà un gran desenvolupament, guanyant en seguretat, capacitat de càrrega i economia.

Cada cop és més competitiu, sobretot gràcies a la rapidesa. Té l'inconvenient del preu en relació al volum i el pes de la càrrega. És un transport car perquè els avions consumeixen molt carburant i necessiten un manteniment rigorós.

És un gran sistema sobretot per a passatgers, en mitjanes i llargues distàncies. No resulta òptim per transportar grans volums de mercaderies.

Els sistemes de transports són bàsics. Actualment es vol potenciar una solució mixta, que consisteix en la integració de diversos sistemes de transport durant un mateix trajecte. Això permet reduir despeses. Aquí rau la gran importància de les empreses de logística.

Page 54: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Transport aeri

07

Page 55: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions
Page 56: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

LA XARXA DE TRANSPORT A ESPANYA I CATALUNYA

A Espanya s'ha incrementat de manera constant en les darreres dècades el tansport, tant pel que fa als desplaçaments com al volum de mercaderies.

Les infraestructures de comunicació s'han modernitzat gràcies en gran part als fons de cohesió de la UE (pràcticament un 30% de la inversió).

Constatem un descens del transport marítim i del ferrocarril. El ferrocarril és menys flexible i té el problema de la xarxa radial. Per potenciar-lo s'inverteix en rodalies i l'alta velocitat. Per contra, augmenten el transport aeri i per carretera (de fet, la major part dels fluxos són per carretera).

Page 57: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions
Page 58: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Transport terrestre.

El protagonisme indiscutible és de la xarxa de carreteres, en la qual s'han invertit moltíssims recursos (en detriment del ferrocarril). És l'element fonamental d'organització de l'espai i l'economia.

El model espanyol presenta problemes de congestió, impacte ambiental i augment constant de la demanda de noves vies.

La xarxa d'alta capacitat (dos carrils per sentit, com a mínim), clarament radial, suporta la meitat del trànsit total. Actualment es treballa en millorar la connectivitat entre els radis.

Page 59: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

La xarxa ferroviària presenta un traçat també radial, encara que no tan evident com la xarxa de carreteres. El 1941 es creà RENFE, que connectà les capitals de províncies, encara que amb un servei molt deficient.

Actualment la xarxa ferroviària presenta seriosos problemes:

- L'amplada de via diferent de l'europea.- Molts trams són de via única.- Deficiències en algunes infraestructures.

S'intenta incentivar el transport ferroviari de mercaderies (afavorir la ruptura de càrrega...) i el de passatgers per a distàncies mitjanes i curtes (rodalies, trens ràpids i l'AVE).

Page 60: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions
Page 61: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Transport marítim.

És molt rendible per transportar grans càrregues a llargues distàncies. Cal adaptar els ports al nou sistema de contenidors i crear les ZAL (zones d'activitat logística).

A Espanya hi ha més de 200 ports, destacant els de Bilbao, Tarragona, Barcelona i València (importants zones d'activitat logística, ZAL). En el cas dels passatgers domina el trànsit intern (entre illes, entre Ceuta i Melilla i la Península). L'exterior es veu aturat per la competència de l'avió.

El volum més destacat de mercaderies correspon als líquids a doll (petroli, olis, productes químics...) els sòlids a granel (carbó, minerals...) i la mercaderia en general.

El port de Sevilla és el més destacat pel que fa al transport fluvial.

Page 62: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions
Page 63: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Transport aeri.

Ha experimentat un gran creixement, sobretot internacional. S'han multiplicat el nombre d'aeroports, encara que destaquen els de Madrid, Barcelona i Palma.

Tradicionalment era només de passatgers, tot i que ara cada cop més hi ha també un creixent transport de mercaderies.

L'aeroport més destacat és el de Madrid, que a més de comunicar amb tots els aeroports d'Espanya, fa de hub (nus de coordinació) internacional. Aquesta tasca és reivindicada des de fa temps per l'aeroport del Prat, el segon en importància.

Destaquen també els aeroports de les zones turístiques (Palma, Les Palmes, Tenerife...).

Page 64: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

La UE vol millorar la xarxa de transport, i per això hi ha tota una sèrie de projectes que afecten Espanya, com l'Eix ferroviari d'alta velocitat del sud-oest d'Europa, que connectarà la xarxa espanyola amb l'europea, l'Eix multimodal Portugal/Espanya amb la resta d'Europa, o l'Eix ferroviari Sines-Madrid-París.

La UE vol fomentar el transport intermodal, per reduir la contaminació i els embussos (per això fomenta les “autopistes del mar”).

La política espanyola de transport es regeix pel Pla Director d'Infraestrutures (PDI). Darrerament s'ha creat el PEIT (Pla Estratègic d'Infraestructures i Transports).

La xarxa de transport espanyola s'integra en la xarxa europea. Aquesta connexió s'està veient afavorida per l'arribada de fons europeus, encara que queda molt per fer. L'exemple més destacat són el problemes de connexió del ferrocarril.

Page 65: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Els objectius més immediats pel que fa a la política espanyola de transport són:

- Potenciar el ferrocarril (corregir la xarxa radial i estendre l'amplària europea)

- Completar la xarxa de carreteres d'alta capacitat i millorar la gestió.

- Consolidar els ports com a nodes intermodals de mercaderies.

- Millorar la connexió dels aeroports.

Page 66: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Accessibilitat per carretera

MENOR ACCESSIBILITAT

•Fronteres•Zones interiors poc poblades

MAJOR ACCESSIBILITAT

•Eixos radials•Litoral mediterrani•Corredor de l'Ebre

Accessibilitat per ferrocarril

Page 67: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions
Page 68: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions
Page 69: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

El transport a Catalunya

L’existència d’una xarxa de comunicacions ben desenvolupada i eficient és un element cabdal en la vertebració dels territoris i en la dinàmica econòmica dels països.

Actualment és en vigor el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026.

A Catalunya, tant la xarxa ferroviària com de carreteres presenta una estructura radial, amb centre a l’àrea de Barcelona, tot seguint el litoral i les valls fluvials. Això ha afavorit la concentració de la població i les principals activitats econòmiques en la franja litoral, provocant però problemes de saturació en les vien en aquest sector del territori català.

Page 70: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

A Catalunya, la xarxa de carreteres té problemes seriosos de col·lapses, car és una xarxa molt desfasada.

La xarxa de carreteres afavoreix la connexió amb Barcelona. Per afavorir la connexió entre les zones interiors s’han creat eixos transversals (Eix Transversal, C-25). Una altra obra important ha estat l’Eix del Llobregat (C-16, Barcelona-Manresa-túnel del Cadí) per afavorir la connexió amb França.

Page 71: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

La xarxa ferroviària es va crear al voltant de Barcelona i es va estendre. Malauradament mai ha arribat a completar una xarxa reticular, i la connexió amb Europa és difícil (amplada de via diferent). La majoria dels serveis es centren a BCN i queden moltes zones desassistides.

A Catalunya coexisteixen dues xarxes de ferrocarril, la de RENFE i la de la Generalitat. Des del 2010 rodalies RENFE és gestionada per la Generalitat.

En les últimes dècades s’ha fet un notable esforç de modernització de la xarxa, ampliant la xarxa de metro o construint l’AVE (la construcció de l'alta velocitat va portar una gran inversió, però és deixà de banda la resta de la infraestructura).

L'AVE millora la connexió amb el centre i, en un futur, amb França.

Page 72: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

El Govern vol crear noves línies mixtes de trens de mercaderies i viatgers (Eix Transversal, Eix Transpirinenc i connexió amb els ports de Barcelona i de Tarragona), garantir la finalització de la connexió de l’AVE amb Europa i promoure els ferrocarrils de velocitat alta.

També s’intenta fomentar l’Eix Mediterrani.

Page 73: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

La xarxa portuària catalana té 49 ports, la majoria de caràcter esportiu. Els principals ports són Barcelona, Tarragona (depenen de l'Estat, car són d'interès general), Palamós i St. Carles de la Ràpita.

El port de Barcelona és el més important, amb un gran nombre de molls i atracadors. S'està ampliant per tal de donar resposta a l'augment del trànsit de passatgers i de mercaderies. També cal considerar els molls de pesca i els destinants als vaixells esportius.

Page 74: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

El port de Taragona destaca també per l'arribada d'hidrocarburs i productes de la indústria química.

L’any 2007 s’aprovà el Pla de ports de Catalunya 2006-2015, per tal de dinamitzar els ports i fomentar la seva importància econòmica. Caldria potenciar els ports més petits com a complement dels grans ports. Igualment, caldria millorar la connexió dels ports amb la resta de transports.

port de Taragona

port de Palamós

Page 75: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

El transport aeri ha crescut molt en els darrers anys. Una bona xarxa aeroportuària, amb bones connexions per als vols regionals i amb vols intercontinentals directes, és un gran avantatge per a les economies que volen ser competitives.

Catalunya té quatre aeroports comercials (Barcelona , Girona, Reus, Lleida i Sabadell) i set aeròdroms d’aviació general i esportiva. El principal és el de Barcelona, recentmen t ampliat, tot i la problemàtica de la gestió (AENA).

Caldria continuar millorant i potenciant els aeroports de Girona, Reus (sobretot dedicats al turisme) i el recentment construït de Lleida. Per últim, caldria potenciar aeroports secundaris.

Page 76: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

El Pla d’aeroports , aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015 preveu la construcció nous aeròdroms i heliports i, en general, millorar les infraestructures.

Page 77: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

L'ampliació de l'aeroport del Prat (T1) ha de permetre arribar als 55 milions de passatgers a l'any. En gran part gràcies a Spanair, la segona companyia espanyola en volum de passatgers, adquirida per capital català.

Page 78: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Les connexions viàries amb Europa

Catalunya es troba a la cruïlla de dos grans corredors econòmics i estratègics europeus: la Diagonal europea (de Lisboa a Kíev) i el corredor Nord-Sud (Hamburg-Tànger).

La integració a la xarxa de transports (aeroportuaris, ferrocarrils o carreteres) és un requisit per a la competitivitat de l’economia catalana. Cal treballar en aquesta direcció, car la integració encara és deficient.

Per exemple, les instal·lacions portuàries de Catalunya encara no estan al mateix nivell que el potencial econòmic del territori, o l’aeroport de Barcelona necessita connexió directa amb grans vols internacionals.

Page 79: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Els eixos de desenvolupament i l’equilibri territorial.

La posició geogràfica de Catalunya fa que sigui un centre logístic de primer ordre en el context europeu.

Les plataformes logístiques són concebudes per donar suport a l’activitat logística i de transport de mercaderies. Per això és fonamental la connexió amb vies d’alta capacitat.

Les plataformes logístiques contribueixen al desenvolupament econòmic i social del territori on s’ubiquen. Han d’ajudar al transport, l’emmagatzemament i la distribució de mercaderies.

Page 80: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions
Page 81: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Els mitjans de comunicació

Per mesurar el grau de desenvolupament d'una país, cada cop cal tenir més en compte la importància dels mitjans de comunicació i informació. Cal considerar els fluxes d'informació, i per aquesta raó cal considerar les TIC.

Tot i que en principi un mitjà de comunicació és qualsevol instrument usat per a transmetre i rebre dades, un mitjà de comunicació de masses (Mass media) és un terme usat per anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per arribar a una gran audiència.

Page 82: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

Els mitjans de comunicació necessiten grans inversions, per això es troben controlats per grans grups inversors, amb interessos particulars.

Els mass media tenen un gran poder sobre la població, car generen corrents d'opinió.

La televisió és el principal mitjà d'informació i d'entreteniment. A Espanya cal diferenciar entre la televisió en obert (pública o privada) i la televisió de pagament.

Page 83: Unitat 8   Activitat comercial i comunicacions

En el sector que anomenem les TIC trobem la informàtica, l'electrònica i la telemàtica, claus en l'era digital.

Vivim una autèntica revolució digital i dels mitjans de comunicació. Les noves tecnologies ràpidament s'han implantat, millorant de manera notable les comunicacions, afavorint la transmissió gairebé instantània de la informació.

Aquest canvi es tradueix en el factor multiplicador (com la tecnologia millora una funció), el factor d'implantació (amb quina rapidesa s'ha implantat) i el factor d'accessibilitat.