UNITAT 7. DESCARTES

1. La filosofia moderna (S.XVII-XVIII):S.XVII: Racionalisme (Europa Continental) i Empirisme

Dues etapes (Regne Unit).S.XVIII: Il·lustració (Europa sencera. Kant) i Empirisme(Regne Unit. Hume).

S.XVII:– Canvi de mentalitat amb l'aparició de dos pensaments diferents:

– Europa Continental: Racionalisme (René Descartes).– Regne Unit: Empirisme (seguint la línia de coneixement d'Occam).

S.XVIII:– Aparició de dos moviments diferents:

– Europa sencera: Il·lustració (Kant (alemany)).

– Anglaterra: Il·lustració i Empirisme (Hume (il·lustrat)).

2. El Racionalisme:- Moviment que defensa la raó com a única eina de coneixement.- Dubta sobre la informació sensorial.- Mètode de coneixement: Deductiu o

mediat (matemàtiques). Molts racionalistes foren matemàtics.- Per conèixer es necessita seguir un mètode.- Coneixement progressiu i subjectiu (jo, centre de tot).

3. La vida de René Descartes (1596. Le Haye (França)-1650. Suècia):- Família de la baixa noblesa.- Estudia a l'Escola jesuita de la Flêche a França.- Abandona l'escola per viatjar ja que amb el què aprèn no té suficient.- S'uneix a l'exèrcit parisí per a viatjar més.- L'any 1628 arribà a Holanda on escrigué quasi tota la seva obra (ja que no té por, car és un país liberal). Fugí de la Inquisició.

1

Fig. 1. L'Europa Continentallloc d'apaició delRacionalisme.

Fig. 2. Regne Unit on apareguél'Empirisme

Fig. 3. ImmanuelKant, il·lustratalemany.

Fig. 4. David Hume,empirista escocès.

- L'any 1649 la reina Cristina de Suècia sapigué de la seva fama de savi i demanà que l'ensenyés. Descartes s'havia de trobar amb ella a les 7 del matí, hora en la que feia molt fred, acabà amb una pulmonia que el mataria l'any 1650.

4. Obra de Descartes:- "Regles per a la direcció de l'esperit" (1628).- "El discurs del mètode" (1637).- "Les meditacions metafísiques" (1641).- "Principis de la filosofia" (1644).

5. Les 4 regles del mètode "Regles per a la direcció de l'esperit" : - Regles que s'han de seguir per a resoldre un problema matemàtic.- 4 regles:

1ª: REGLA DE L'EVIDÈNCIA: Només donaré com a vertader allò que se'm presenta a la raó amb claredat i distinció. 2ª: REGLA DE L'ANÀLISI: Només acceptaré allò que sigui cert. D'entrada separaré el problema fins arribar a aquelles peces clau que no puc separar més. Per veure de què està fet el problema.3ª: REGLA DE LA SÍNTESI: Tornar a ajuntar les peces veient la seva coherència.4ª: REGLA DE L'ENUMERACIÓ COMPLERTA: Anar repassant les coses per a veure que no m'he equivocat.

6. La filosofia cartesiana:- Descartes parteix d'una actitud crítica de la filosofia.- Per a ell, es parteix de 0, com si la filosofia tornés a començar.- Comença la filosofia des del "Jo".- Té una visió unitària del saber, només hi ha unv saber/coneixement. Ho compara amb un arbre: Copa (ciències diverses), tronc (física) i arrels (metafísica).

2

Fig. 5. “Regles per a laDirecció de l'esperit”Obra de René Descartes

Fig. 6. “El discurs delmètode”. Obra deRené Descartes

Fig. 7. “Lesmeditacionsmetafísiques” Obra deRené Descartes

Fig. 8. “Els principis de lafilosofia”. Obra de RenéDescartes

Copa:Ciències diverses

Fig. 9. L'arbre delsaber de Descartes

Tronc:Física

Arrels:Metafísica

7. Operacions mental:2 operacions:

- Intuició: Operació que fa la ment quan capta un coneixement sobtat (immediata). "Claredat i distinció". Primers principis.- Deducció: Operació que consisteix en combinar premises per a obtindre una conclusió. Operació mediata.

Coneixement

8. "El mètode" : Punt 0: Dubtar de tot (Dubte hiperbòlic/metòdic). Dubtes:

– Informació sensorial: Sentits ens enganyen molts cops, si ens enganyen, perquè no creure que sempre ens enganyen.

– Existència del món físic: Distinció somni/vigília. El somni és quan es dorm i la vigília és quan s'està despert. Quan es dorm s'està en un determinat lloc i es perceben unes coses que no existeixen. Quan s'està en vigília percebem coses que potser somniem.

– Existència de Déu. Hipòtesi del Geni Maligne: Si enlloc d'haver-nos creat Déu, ens hagués creat un geni maligne amb una ment invertida (quan una cosa es considera certa, és falsa i viceversa). També poden estar equivocades les matemàtiques (creença de que són vertaderes).

– Funcionament de la raó: És impensable no dubtar, si es pensa que es dubta, només queda l'evidència de que es dubta (Cogito Ergo Sum). Inducció.

1ª evidència: El Jo Pensant, la Res Cogitans:

– "Què és un ésser pensant?": Ésser o cosa que pensa, dubta, entén, afirma, nega,.... encara que dormi o estigui despert. CONSCIÈNCIA. Cosa o substància pensant, la Res cogitans.

– "Què pensa l'ésser pensant?": Idees (pensar és barrejar idees).– "Anàlisi de les idees" (2ª Regla):

– Cogito ergo sum és la 1ª certesa cartesiana (certesa --> experiència subjectiva de tenir la veritat).

– 3 tipus d'idees:– Adventícies: Aquelles que em sembla que són captades pels

sentits.– Factícies: Aquelles que provenen de la barreja d'idees

adventícies, són creades per l'experiència.– Innates: Aquelles idees que produeix la ment espontàniament.

Sense la intervenció exterior ni barreja de res. Les més reals segons Descartes.

– Diferència entre Plató i Descartes: Les innates estan més enllà de la ment (Plató), les idees les produeix la ment (Descartes. Subjectivitat cartesiana).

3

2ª evidència: La Res Infinita:

– Operació --> Deducció.– Ús de dues premises:

– Principi de causalitat: Qui ha posat les idees innates dins meu (Jo o algú altre?), jo sé que penso perquè soc una Res Cogitans, però dins meu tinc les idees de perfecció i infinitud, encara que soc imperfecte i finit. Alguna substància perfecta i infinita m'ha posat aquestes idees. Qui és la causa? Déu, l'ésser perfecte i infinit (Res cogitans)

– Argument ontològic de Sant Anselm: Si dins meu tinc la idea de perfecció i aquesta idea l'associo a Déu. També tinc la idea de Jo existent, jo soc imperfecte. Com pot ser que l'ésser perfecte i infinit no existeixi? Aleshores Déu existeix.

– Conclusió: Si Déu és perfecte i infinitm per tant bo, s'elimina la idea del Geni Maligne.

3ª evidència: La Res Extensa:

– Operació --> Deducció.– Ús de tres premises:

– El Jo pensant. LA RES COGITANS– Idees adventícies.– Déu com a ésser perfecte (bé). LA RES INFINITA

Hi ha un jo que pensa idees que venen de fora i un Déu que no pot permetre que jo no cregui que les idees vinguin de l'exterior, per tant, el món material existeix (per tant el cos existeix,...). La característica bàsica de totes les coses físiques és que tenen extensió (espai, per tant, 3 dimensions).

– El mecanicisme explica el funcionament de la Res Extensa, com si aquesta fos una màquina (el model fou Demòcrit, un atomista). Qui estudia la Res Extensa? La ciència a partir del principi de causa-efecte.

– Concepció cartesiana: diferent a l'organicisme aristotèlic (oposició absoluta mecanicisme-organicisme). Descartes diu que tot està lligat pel principi de causa-efecte. L'ésser humà té una substància veritable, l'ànima que no es reencarna, la Res Cogitans; i cos, la Res Extensa. Per relacionar cos i ànima s'ha d'usar la glàndula pineal o pituitària (sense parlar de com és la relació).

4

Factícies Adventícies

Innates

Fig. 10. Esquemarelacionant de lesidees cartesianes.

Fig. 11.: René Descartes

9. La substància:

- Definició donada per Aristòtil: La substància és allò que existeix per si mateix independentment de totes les demés coses.- Descartes diu que hi ha dos tipus de substàncies:

- Infinita/eterna (concepció aristotèlica): Déu com a causa necessària (La Res Infinita).- Finita/no-eterna (aquelles que depenen de la causa per ser): Jo (Res Cogitans) i el Món (Res Extensa) són l'efecte o éssers contingents.

Substància Atribut (qualitat que defineix la substància)

Modes (qualitats en les que es poden desglossar l'atribut)

DÉU Infinitud/Perfecció Omniscència/Bé/Omnipotència

ÀNIMA o JO Pensament Dubtar/Sentir/Voler/Raonar

COS o MÓN Extensió Volum/Pes/Moviment/...

– Comparació realitats platòniques, aristotèliques i cartesianes:– Plató: Dues realitats:

– Ideal: Intel·ligible i molt real.– Material: Sensible i poc real.

– Aristòtil: Una realitat:– Substancial: Unió de matèria i forma.

– Descartes: Tres realitats:– Infinita: Res Infinita.– Psicològica: Res Cogitans.– Material: Res Extensa.

10. La moral provisional cartesiana (Ètica --> Filosofia Pràctica):Descartes feu una moral provisional (mentre investiga què està bé i què no està bé, bé havia d'actuar).

– Està expressada en imperatiu (Les 3 Màximes):– 1ª Màxima: Obeeix les lleis i els costums del país, respectar la religió

en què ens han instruït i tenir opinions assenyades i mesurades sobre les coses.

– 2ª Màxima: Ser tan ferm i decidir com pugui amb les meves accions

5

Fig. 12.: El mètode deDescartes.

Fig. 13. Taula de lessubstàncies cartesianes

(és a dir, un cop presa una decisió no tornis enrere).– 3ª Màxima: Sempre vènce'm a mi mateix abans que a la Fortuna

(davant una adversitat et pots queixar o intentar millorar, sempre s'intentarà millorar).

Rep el nom de moral provisional, perquè quan Descartes morí abans d'acabar-la.Per a tenir un criteri raonable, s'han de tenir quatre qualitats: moderació, constància, autodomini i racionalitat.

6