UNITAT 3. La filosofia d'Aristòtil

UNITAT 3. La filosofia d'Aristòtil1. La vida d'Aristòtil:

• Neix a Estagira (Macedònia)• El pare d'Aristòtil era el metge d'Amintes (avi d'Alexandre).• El fill d'Amintes és Filipo de Macedònia (el pare d'Alexandre).• El fill de Filipo fou Alexandre el Gran (mor el 323 a.C.).• Filipo i Aristòtil eren amics des de petits.• Aristòtil, 18 anys --> el seu pare mor i marxa a Macedònia a l'Acadèmia de Plató durant 20

anys (Atenes). Estudiant i professor.• Mor Plató --> Aristòtil marxa de l'Acadèmia. Viatja durant mesos fins que Filipo li

encarrega l'ensenyança del seu fill.• Durant dos anys, Alexandre i els nobles macedonis són educats per Aristòtil.• Filipo, assassinat –-> Alexandre hereta el tron i Aristòtil perd la feina --> Torna a Atenes i

funda l'escola de "El Liceu" (centre d'estudi i ensenyança de la Physis i la natura).• 323 a.C. --> Mor Alexandre el Gran --> Divisió de l'imperi --> Atenencs ameacen Aristòtil

que marxa a Atenes (Illa d'Eubea, allà troba la mort l'any següent (322 a.C.)).

2. Les obres d'Aristòtil:• Escriu molt, però es conserven molts dels seus llibres interns del Liceu (no ordenats).• S. I a.C. --> Un dels directors del Liceu (Andrònic de Rodes) organitzà i ordenà tots els

escrits d'Aristòtil i els divideix per temes:➢ Llibres de Física➢ Llibres de Metafísica ("Metafísica", ell parlava de la "Filosofia Primera". Temes que

estan relacionats amb allò que està més enllà de la Física).➢ Llibres de Lògica➢ Llibres d'Astronomia➢ Llibres d'Ètica➢ Llibres de Política

3. La divisió de la filosofia:• 3 parts del saber (segons la finalitat):

➢ Teòrica (física, metafísica): Aquella en la que la seva finalitat és el saber, (Què és X?) conèixer. Ve de Theoros (persona que eia el que passava als jocs olímpics).

➢ Pràctica (praxis) (Ètica, política): Aquella en la que la seva finalitat és l'acció (Com hem d'actuar?) Dues subdivisions:➔ Ètica (bé/mal)➔ Política (Benefici intern i extern)

➢ Poètica (poesis) (tejné): Aquella en que la seva finalitat és l'acció (per obtenir un objectiu).

4. L'Òrganon (Lògica aristotèlica):• 4 tipus de judicis (judici --> oració en la qual el predicat afirma o nega alguna cosa del

subjecte).➢ Universals Els gats són blancs.

1

UNITAT 3. La filosofia d'Aristòtil

➢ Particulars Alguns gats són blancs.➢ Afirmatius Tots els gats són blancs.➢ Negatius Tots els gats no són blancs.

• Els raonaments deductius: Sil·logismes (formals, l'experiència no entra).➢ El TERME MITJÀ ens permet unir premises i extreure conclusions.➢ Premisa primera: Els gats són blancs.➢ Premisa segona: El Cuqui és un gat.➢ Conclusió: El Cuqui és blanc.

➔ Terme mitjà: "gat".➢ Sil·logisme: encadenament o relació de judicis a partir dels quals es pot extreure una

conclusió necessària (és d'aquella manera i no pot se de cap altra). Les premises són necessàries. En un sil·logisme hi ha dues premises (1ª: general. 2ª: específica) i una conclusió.

5. La substància:• Què és la realitat?

➢ Plató creia que hi havia dues realitats (sensible i intel·ligible).➢ Aristòtil creu en una sola realitat (substància).

• Les substàncies són els éssers (coses) i els éssers són físics (substància primera).• Dos orígens de l'home:

➢ Per Physis --> "aigua"➢ Per Tejne --> "rellotge"

• Les diferents maneres de parlar dels éssers són les categories:➢ 1ª: SUBSTÀNCIA --> Què és X? (nom de l'ésser).➢ 2ª-10ª són ACCIDENTS (coses que li passen a la substància):

➔ 2ª: QUANTITAT --> Expressa magnitud.➔ 3ª: QUALITAT --> Com és una substància.➔ 4ª: RELACIÓ --> Com es relaciona amb altres.➔ 5ª: ESPAI --> Localització de la substància.➔ 6ª: TEMPS --> Quan té lloc.➔ 7ª: POSICIÓ --> Com està col·locada la substància.➔ 8ª: ESTAT --> Circumstàncies (forma en la que es troba la substància).➔ 9ª: ACCIÓ --> El que fa la substància.➔ 10ª: PASSIÓ --> Allò que reb la substància.

• L'esdevenir de la substància:➢ Tot està en constant canvi i esdevenir.➢ Substàncies fetes de Matèria (Hyle, substrat bàsic) i Forma (Morfe, idees que configuren

la matèria) [Hilemorfisme].➢ La matèria és la potència (dinamis): allò que es pot arribar a ser. En quant a la matèria,

aquesta és la possibilitat d'esdevenir una altra cosa.Futur.➢ La forma és l'acte (energeia): és el present d'una substància.➢ Per Aristòtil el coneixement és adquirit i a través de l'abstracció abandonen la

materialitat i s'extreu un concepte.➢ 2 classes de canvi:

• Substancial: La substància deixa de ser el que és.

2

UNITAT 3. La filosofia d'Aristòtil

• Accidental: Canvis de la substància relacionats amb els nou accidents al llarg de la vida. Però no deixa de ser ella.

6. Les 4 causes de les substàncies:• Causa material: Accepta la idea dels Milecis, els atomistes,... (de què?)• Causa formal: Accepta la idea de Plató i dels pitagòrics (què?)• Causa eficient o motriu (qui?)• Causa final o telos: Per això Aristòtil és teleologista (per a què?)

7. L'ésser humà segons Aristòtil:• Ta. Hylemòrfica: Substància --> ésser humà:

➢ Matèria: cos➢ Forma: ànima➢ Unió cos – ànima --> substancial

· 1 ànima dividida en tres:ÀNIMA: FINALITAT: FUNCIONS: ESTRUCTURA: PRÒPIA DE...:Vegetativa Conservació de

l'individuNutrició, reproducció i creixement

Organisme Plantes

Sensitiva Moviment Sensorials 5 sentits + sentit comú, imaginació i memòria

Animals

Intel·lectiva Pensament Intel·lectuals Enteniment pacient i agent

Humans

· Avuí dia: Abandonament del teleologisme aristotèlic (contari a l'atzar) i s'ha donat lloc a un mecanicisme basat en l'atomisme (a favor de l'atzar).

8. Ètica artistotèlica: L'eudaimonisme

· ETIMOLOGIA: Eu/Daimon /isme (tenir un diable bo). Eudaimoni = felicitat (grec).

➢ Finalitat de l'ésser humà com espécie segons Aristòtil: Aspirar i cercar la felicitat i està relacionda amb el tenir uns bons consells d'un bon daimon.➢ Tothom està d'acord en que la felicitat es cerca, però hi ha divergències en el QUINA felicitat hem de cercar.➢ Part de la filosofia que estudia les accions --> Filosofia Pràctica o "Praxis" --> Apareixen l'ètica i la política.

- La potència duu a l'acte --> Quan una persona aconsegueix totes les potències obté l'acte màxim. El bé, per tant, la felicitat.

➢ Qualsevol moral precisa que l'ésser humà per realitzar-se ha de cultivar unes virtuts (Areté). Tipus de virtuts:

- ÈTIQUES: aquelles que ens ajuden a cultivar la vida moral. Actuar de forma justa.- DIANOÈTIQUES: lligades a la part racional i a la part racional i al coneixement.

➢ Plató: Conèixer duu a la virtut.

3

UNITAT 3. La filosofia d'Aristòtil

➢ Aristòtil: Cultivar les virtuts duu a la virtut --> Virtut com a hàbit.➢ La virtut és el terme mitjà entre dos extrems: - Excés: Temeritat - Terme mitjà: Valentia - Defecte: Covardia➢ El terme mitjà dona la felicitat segons Aristòtil.➢ Política (felicitat --> bé comú) superior a l'ètica (felicitat --> bé individual).➢ Segons Aristòtil: el coneixement de la justícia, no farà que siguem justos; mentre que si actuem de forma justa, aleshores serem justos. El coneixement és important, però s'ha de saber aplicar.➢ Vida virtuosa <-- Practicar les coses (si es té l'hàbit de fer-les, aleshores obtindrem la virtut).➢ Hi ha dos tipus d'hàbits: les virtuts (bons hàbits) i els vicis (mals hàbits).

9. Política aristotèlica:➢ Zoon politicon --> Animal polític <--> Ésser humà (sociable i polític).➢ Tres etapes o estadis de la sociabilitat:

- Família (natura ha dividit als éssers humans en homes i dones).· Mare, pare i fills.· Finalitat: supervivència, procreació i cura.· Satisfer les necessitats elementals.

- Logarret (unió de vàries famílies):· Finalitat: millorar lees condicions de supervivència a través de fer tasques organitzades.· Lligada, com la família, a la supervivència.

- Polis (font perfecta de comunitat, ja que els seus membres es poden desenvolupar. En tots els seus aspectes. Ha d'estar regida per lleis que regeixen els drets i deures dels ciutadans. L'home tendeix a realitzar-se en un zoon politicon).

· Finalitat: no només seguir les necessitats biològiques.

10. El Ciutadà (polites):➢ Home --> desenvolupament --> ciutadà actiu.➢ Animals: Phonos (expressar necessitats bàsiques).➢ Humans: Logos (discurs raonat, raonament).➢ Logos --> permet a l'ésser humà crear lleis --> millorar convivència amb altres humans --> Crear una comunitat superior a les demés.➢ Naturalesa desigual --> tothoms és desigual: - Dones inferiors als homes. - Dones: instintives. - Homes: Racionals. - Estrangers i esclaus: Inferiors.➢ Aristòtil defensa la propietat privada i l'esclavisme.

11. Formes de govern:Rectes (justes) --> Corruptes (injuestes)

Corrupció o degeneració

Monarquia (govern a mans Tiraniadel monarca)

4

UNITAT 3. La filosofia d'Aristòtil

Aristocràcia (govern a mans Oligarquiade les persones més aptes)

Politeia (govern dels ciutadans) Demagògia

Cada país pot escollir les seves formes de govern, no hi ha unes bones o millors, sino que unes són necessàries segons el país.

12. Justícia aristotèlica:➢ Dues característiques: - Commutativa (tothom ha de ser igual davant la llei "Mínims"). - Distributiva (distribució de béns. Els béns es reparteixen en funció als mèrits. "Màxims").

5