Una Ombra Perplexa

91

description

Un poemari extens, editat amb Bubok el 2015, en què la mort és l'element principal de reflexió.

Transcript of Una Ombra Perplexa

Page 1: Una Ombra Perplexa
Page 2: Una Ombra Perplexa

1

Page 3: Una Ombra Perplexa

2

Page 4: Una Ombra Perplexa

3

Una ombra perplexa

Antoni Casals i Pascual

Page 5: Una Ombra Perplexa

4

© Antoni Casals i Pascual

© Una ombra perplexa

ISBN paper: 978-84-686-6289-3

Editat per Bubok Publishing S.L

fotografia de la portada: ©Antoni Casals i Pascual

Registrada a Creative Commons

Page 6: Una Ombra Perplexa

5

Ara s’ha iniciat un altre temps mentre cerques paraules al voltant

dels arbres abrusats. Fins que tu puguis desvetllar-lo un dia

a l’illa del naufragi, mai no et neguis a esguardar nits senceres l’horitzó.

Joan Margarit

Page 7: Una Ombra Perplexa

6

Page 8: Una Ombra Perplexa

7

TAULA

9. I. Elegíaques 11. Tarda de gener a Tavertet 12. Aquesta mort que em mira 13. Algú dirà 14. La tardor del poeta 15. Paraules per a Sadio (1) 16. Paraules per a Sadio (2) 17. Navegants 18. Confluència 19. Onada 20. Traficant de silencis 21. Passeig 23. II . Quadern de brevetats 51. III. En el mirall, de nou la imatge 53. Agònic 54. Esquerdes 55. Seguici 56. Desistir 57. Pregària 58. Amant 59. Invisible 60. Llisquen les hores 61. Una imatge decrèpita 62. Recompte 63. Tarda de pluja

Page 9: Una Ombra Perplexa

8

64. Setembre 65. Midazolam 66. Escopolamina 67. Perplex 68. Calaix 69. Insomni 70. Indefens 71. Cadell 72. Mars d’oblit 73. IV. Segon quadern de brevetats 75. Llar 76. Claustre 77. Retorn 78. Cal·ligrafia 79. Guaita 80. Litorals 81. Cants 82. Quinze haikús escrits amb pressa 86. Porta 87. I al final, desaprendre

Page 10: Una Ombra Perplexa

9

I. Elegíaques

Page 11: Una Ombra Perplexa

10

Page 12: Una Ombra Perplexa

11

Tarda de gener a Tavertet

El sol ponent,

al contrallum dels cingles,

reflex rogenc, només carrers -silenci

trencat pel pas, caminant sense traça.

Resseguir, breu, el sender

compartint amb un mateix

el secret de les pedres

-┝isIles del veミt, eミIaミteヴis de l’aiヴe.

(En soledat,

tan sols un gos bordava

ケuaミ マ’ha seミtit, passaミt ヴaミ d’uミa Iasa).

Retrobo solituds a les branques dels arbres.

Page 13: Una Ombra Perplexa

12

Aquesta mort que em mira

De vegades, la mort em percudeix les temples.

Sé que em mira de lluny, com si em volgués fer creure

ケue マ’ha passat de llaヴg. Peヴリ sY ケue マ’assetja. L’he vista diミs els ulls de vells ケue agoミitzaveミ negats entre salobres ofecs sense paraula.

L’he vista, feta ヴostヴe, iミstal·lada als pヴestatges de llibres que es podreixen amb la seva mirada.

Sé que em direu que parlo en excés de la mort.

Però escoltant la mort, els meus silencis prenen

de ミou alguミ seミtit i, veieミt Ioマ se’ミ ヴiu ケuaミ paヴlo del ヴegust aマaヴg de l’agoミia, puc provar de trobar raons a aquesta absurda

voluミtat d’e┝istiヴ ケue fonamenta vides.

Torno a mirar-la i veig Ioマ s’esIuヴIeミ els dies.

Page 14: Una Ombra Perplexa

13

Algú dirà

Algú diヴà ケue el fヴed d’aケuest Iaヴヴeヴ congria solituds inesborrables,

que xiulen vents incerts al cos dels arbres

i els gelen, impertèrrits, cors lleugers.

Potser ens adormirem observant astres

ケue, マeミtヴe s’aliミeeミ, lluミ┞ dels veミts, van establint futurs als nostres tactes

i estranyes melangies sense temps.

Esperaré que esperis la tornada

dels meus sentits al vespre sense fi

i que es facin record, desesperades,

les nits que va fer seves el destí.

Algú dirà que és tard i la memòria

oferirà una excusa per la història.

Page 15: Una Ombra Perplexa

14

La tardor del poeta

Has intentat escriure tantes coses

ケue s’haミ ケuedat al Ialai┝ dels esfoヴços vans de la nit! Et perduren uns somnis

que no has tingut i entre tènues silencis

vas confegint un futur més amable

ara que sents més a prop la vellesa.

Brusc, el mirall et retorna decrèpits

Ioミfiミaマeミts diミs uミ Ios ケue s’esケueヴda i una mirada dolguda i dispersa.

Has intentat amagar-te les hores

sota un mantell de paraules, de versos

interromputs i confusos que deses,

com si esperessis moments més propicis.

El fred capvespre desfulla el brancatge.

Page 16: Una Ombra Perplexa

15

Paraules per a Sadio (1)

Soマミiaミt futuヴs pヴリspeヴs, l’altiva ミegヴitud passejava orgullosa per corredors de mort.

Mirant-te pressentíem els dolor dels infants,

la duヴa iミIoマpヴeミsiル d’aveミiヴs マassa fヴàgils. Oミ s’aIaHeミ els soマミis Ioマeミça l’oHlit, el destí que ens espera al final del camí.

Temps enrere el teu cos va ser esvelt i africà,

però això va ser abans que una mort solitària

s’eミduguYs tots els IàミtiIs, tヴaミsfoヴマaミt-los en plany.

Uミ sileミIi eミs aヴヴiHa d’uミa teヴヴa lluミ┞aミa on encara hi ha un foc i per tu una pregària.

Page 17: Una Ombra Perplexa

16

Paraules per a Sadio (2)

Una mort excessiva ha trucat a la porta

i aマH uミs ulls Heミ oHeヴts l’has ヴeHuda, despeヴta

i amatent al silenci on tot es precipita.

Al Iaヴヴeヴ aケuesta ミit hi hauヴà el ploヴ d’uミs iミfaミts que han deixat el seus jocs per fer-se adults de sobte.

De ben lluny, travessant aspres cels africans

aヴヴiHeミ tヴistos Iaミts i s’eleveミ pヴegàヴies a un déu sempre distant, en una llengua estranya.

Aquests buits finestrals tindran gravat per sempre

el teu posat altiu, l’oヴgull d’estiヴp seヴeミa mudat en desconcert pel desencís perenne,

per un dolor cruel que et retornà misèries

d’iミdヴets マassa lluミ┞aミs oミ de ミit s’aヴヴeIeヴeミ histリヴies d’altヴes マルミs eミ ケuX el fヴed Ys llegeミda.

Page 18: Una Ombra Perplexa

17

Navegants

Muntanya avall rodolen com els còdols

que cerquen una mar que no els espera

els somnis que vam dir que no tindríem

però han edificat les incerteses

de ケuX ミodヴiマ l’adveヴsitat dels vespヴes. Se’ミs ha eミヴogit la Iaヴa i ミo Ys veヴgoミ┞a allò que ens posseeix sinó un esclat

d’iヴada iミdifeヴXミIia pel futuヴ. Com navegants, brindem pel vell vertigen

que ens justifica i treu els maleficis,

quan perbocar ens fa sentir més lliures.

Page 19: Una Ombra Perplexa

18

Confluència

Recuperem el gust de les petites coses:

la casa, el vell carrer o el campanar

ens tornen a parlar amb simplicitat.

Haurem de fer els nous versos capbussant-nos

a una uヴHs oミ les paヴaules s’aヴヴeミgleヴiミ

sense aquella estridència carregada

de distància amb el món des del què ens parlen.

Anirem a dormir com les gallines,

quan el sol just es pon. Després, alçar-nos

aマH l’oIàs de la ミit seヴà uミ eミigマa que ens farà llarg el dia. I estimar-nos,

com ens vam estimar tots aquells dies

d’uミ estiu seミse pヴessa ミi マiヴatges, ens durà novament la confluència

de nosaltres mateixos amb nosaltres.

Page 20: Una Ombra Perplexa

19

Onada

Cada onada del mar avui en calma

porta dins seu tempestes enfurides

ケue espeヴeミ el fiミal d’hoヴes ケuietes. Assegut al tヴeミIaミt veig Ioマ s’esIaマpeミ

versos de fred que moren a les roques.

i les barques naveguen dins el vespre

Ioマ si la ミit fos l’últiマa espeヴaミça.

He mirat de trobar-te en el silenci

i només he sentit una por immensa.

Page 21: Una Ombra Perplexa

20

Traficant de silencis

Assegut, de vegades, davant de mi mateix,

noctàmbul fatigat sense destí concret,

traficant de silencis, observo com es glacen

les paraules i vides dels altres. Hi ha el desordre,

ケue s’ha iミstal·lat al líマit dels imperis i un sol

ケue, leミtaマeミt, s’ha aミat feミt pedヴa i fヴed i eミ ell s’hi ヴefleItei┝eミ les hoヴes ケue heマ visIut i els futurs que no arriben, els miratges

pels que ho hem donat tot, i aquests hiverns tan llargs

oミ s’aヴヴeミgleヴeミ a マode de pヴestatge ple de pols

histリヴies ケue heマ fet ミostヴes a Iリpia d’iミveミtaヴ-les.

Jo マ’ho マiヴo de lluミ┞ –ho he dit manta vegades!-

i crido com cridaven els profetes del foc,

antics aduladors de la catàstrofe.

Però és un crit silent que a penes sento,

Ioマ l’udol d’aケuell vent que va impregnar-me,

com un udol del llop en què em transformo

Iada ミit ケue t’esIヴiI paヴaules vaミes. La nit en la què visc és una nit perenne,

la tヴavesso desIalç ミoマYs peヴ toヴミaヴ a asseuヴe’マ a l’altヴe e┝tヴeマ d’aケuesta ミo volguda fosIoヴ. Un dia arribarà la mort i, com Pavese,

hi trobaré els teus ulls. Però encara no sé

si vindrà per quedar-se o si, com aquests dies,

només serà de pas, per impregnar de forma

potseヴ defiミitiva la vida d’altヴes vides, ara només passat, de les què en faig recompte.

Sé que cada vegada que em miro en el mirall

envelleix una mica alguna cosa més

Page 22: Una Ombra Perplexa

21

que aquesta imatge meva, que reconec a penes

mentre vaig rellegint algun dels meus poemes

i veig que, al meu costat, ets lluny, tantes vegades.

Assegut al bancal de les paraules buides,

fatigat i distret, envellit per les nits

i udolaミt, liIaミtヴop supliIaミt de l’aHisマe, amb un gest displicent vaig tancant tots els llibres.

Page 23: Una Ombra Perplexa

22

Passeig

Sents que la mort passeja

pels soヴヴals d’uミ sileミIi ケue, aマH leミtitud t’ha posseït i ha fet seus els teus vespres.

Cada vegada més les teves hores

llaミguei┝eミ al Iostat d’uミ fiミestヴal des d’oミ oHseヴves, ケuiet, el pas del dia, la マoヴt i el ミai┝eマeミt d’uミ sol que cada nit dubta del retorn.

A poc a poc, vas deixondint-te

i esperes que els teus somnis

s’afileヴiミ al pヴestatge iミevitaHle del マatí. Vigilant del no-res, reconsideres

en cada nova volta de les busques

si el teu futur te un lloc més enllà de les brases.

Page 24: Una Ombra Perplexa

23

II. Quadern de brevetats

Page 25: Una Ombra Perplexa

24

Page 26: Una Ombra Perplexa

25

En la nit, un desordre indefinit:

Cada silenci un plany

d’aケuesta hoヴa iマpヴeIisa ケue ミo sap

si Ys taヴd avui o Ys d’hoヴa peヴ deマà.

Page 27: Una Ombra Perplexa

26

Amb parsimònia rellegeixo un vell llibre

d’autoヴ soleマミe. Després encenc, pausadament, fogueres

peヴ feヴ passaヴ tots els マeus fヴeds de l’àミima.

Page 28: Una Ombra Perplexa

27

M’adoミo ケue els poeマes se マ’esIuヴIeミ. Deu ser que el temps,

que abans, impertinent, es dilatava,

ara es contrau i ve per encalçar-me.

Page 29: Una Ombra Perplexa

28

Un dia us ho vaig dir: en el naufragi

Hi ha més sentit que als camins ordenats

que ens han menat pels àmbits d’Odisseu

a la llar dels ancestres.

Page 30: Una Ombra Perplexa

29

Coマ ケuaミ aヴヴiHa l’oマHヴa i leミtaマeミt

s’aHat daマuミt espeヴaミIes ケue eミIaヴa

reposaven al rebost dels projectes,

les ànsies de futur, ara només memòria.

Page 31: Una Ombra Perplexa

30

Mentre arriba la nit vaig recomptant

els fantasmes del meu

pヴopi passat peヴ si hauヴaミ d’apoヴtaヴ

tendresa als meus secrets indemnes.

Page 32: Una Ombra Perplexa

31

GXlids IヴepusIles ヴogeミIs d’hiveヴミs

futuヴs d’uミa eミdolada pàtヴia

seマpヴe e┝posada a l’atzaヴ

de la raó i del declivi.

Page 33: Una Ombra Perplexa

32

T’ho マiヴes tot aマH oHstiミat

desfici com si el repòs

a ケuX la マoヴt t’aHoIa

només fos una anècdota.

Page 34: Una Ombra Perplexa

33

Coマ aケuest sol d’hiveヴミ, talマeミt la マoヴt visIuda aマH pressa,

va enfosquint-se el demà que ja no saps si esperes.

Tot Ys deliマitaヴ Ioミtoヴミs d’aヴHヴes IaduIs, el desolat

recurs de qui no espera res a canvi del silenci.

Page 35: Una Ombra Perplexa

34

Extrema nit darrera el mur quiet,

una absència de lluna configura tendreses:

hi ha passes en la boira, una tènue tenebra en el poema

traçat en la fatiga dels cossos fets frontera.

Page 36: Una Ombra Perplexa

35

Vindrà la mitjanit només per fer patent

ケue se’ns acaba el dia

i de forma immediata comença un altre dia

només per fer patent com va passant la vida.

Page 37: Una Ombra Perplexa

36

La poesia és com el suïcidi.

Segoミs de ケuiミa foヴマa l’e┝eIutis

més que morir-te fas

un bon ridícul.

Page 38: Una Ombra Perplexa

37

He triat un camí

per on només transita

un temps sense rellotges.

Page 39: Una Ombra Perplexa

38

TiミI a l’aHast l’esfoヴç

dels còdols que fan seva

una mar sense límits,

un espai sense onades.

Page 40: Una Ombra Perplexa

39

On, les imatges

d’iマpeヴtXヴヴits マatiミs?

Oミ, l’espeヴaミça?

Page 41: Una Ombra Perplexa

40

Ara es fa tard

però res no retorna

als vells prestatges.

Page 42: Una Ombra Perplexa

41

Vell Odisseu

de la trista mirada,

cerca el ponent.

Tem nous cants de sirena

ケue l’alluミ┞iミ de poヴt.

Page 43: Una Ombra Perplexa

42

En el record

dels llocs rau la malícia

del temps perdut,

-massa cambres tancades

on ressonen silencis!

Page 44: Una Ombra Perplexa

43

Prou sé que és tard.

Aquesta nit plourà,

estaré sol,

al carrer farà fred

i no hi haurà esperança.

Page 45: Una Ombra Perplexa

44

Xisclen els corbs,

ennegreixen els núvols

oblits i espasmes.

Page 46: Una Ombra Perplexa

45

Ara mateix

un aire empudegat

porta els gemecs

d’uミa àミiマa peヴduda en un buida estança.

Page 47: Una Ombra Perplexa

46

La mort arriba,

lentament, de vegades.

I és per quedar-s’hi.

Page 48: Una Ombra Perplexa

47

Hi ha un fred que et glaça:

et vas morint si deixes

la porta oberta.

Page 49: Una Ombra Perplexa

48

Aquesta porta,

atzucac o sortida,

la transparència

de dolls d’aigua iマpossiHle al foミs d’uミs ulls ケue es Iヴeマeミ.

Page 50: Una Ombra Perplexa

49

RetヴoHes l’aヴHre

dels immenjables fruits,

ミeguit d’espiミes

d’uミ hiveヴミ ケue es Ioミsuマa

als teus records perplexos.

Page 51: Una Ombra Perplexa

50

Eミ l’oヴHetat per fi podràs conèixer

la nit i el dia.

Page 52: Una Ombra Perplexa

51

III. En el mirall, de nou la imatge

Page 53: Una Ombra Perplexa

52

Page 54: Una Ombra Perplexa

53

Agònic

Un dia seré jo aquest reflex agònic

que es mira en el mirall i no pot reconèixer-se

en la incipient nuesa dels seus ossos.

Ara sembla molt fàcil decidir

que posarem uns límits al dolor

del propi cos.

Quan arribi el moment, probablement

planarà aquella por i aquell desig de viure

que evitaヴà tot gest d’hostilitat per part del glavi.

Page 55: Una Ombra Perplexa

54

Esquerdes

TiミI a les マaミs l’oloヴ d’uミ vell sileミIi i un fred que ha anat creixent a les esquerdes

d’uミa teヴヴa i uミ teマps ケue a peミes ヴeIoミeI. He anat morint en cada vers que em dicten

els àmbits del deliヴi oミ se マ’iマplaミteミ records que no he tingut, guerres perdudes

on no he participat, pregàries vanes

a dYus ケue s’eヴigiヴeミ eミ paヴaミ┞s de fosIoヴ. Espero aquí que arribin les hores no volgudes.

Page 56: Una Ombra Perplexa

55

Seguici

Has desistit de buscar-li un sentit

a les hores que emplenen

els IeヴIles ヴeIuヴヴeミts oミ s’esfoヴIeミ els dies. No et dónes per vençut,

Ys マolt マYs fàIil asseuヴe’s al poヴtal de casa i esperar amb un got a la mà i als llavis un cigar

d’aケuells ケue ja ミo fuマes. I quan vegis passar la comitiva,

un cadàver grotesc amb la rialla

de qui sap una mort definitiva

tindrà el rostre que veies al matí

al mirall dels deliris i incerteses

que de sobte ha deixat de protegir-te.

Page 57: Una Ombra Perplexa

56

Desistir

Al davant del mirall

has マiヴat d’eミIai┝aヴ la imatge del teu cos,

esmolat i decrèpit.

T’has palpat iミteミtaミt retrobar-te en el tacte

i has buscat les olors

que només tu conserves.

S’haミ peヴdut els Iaマiミs dibuixats a la pell,

lluミ┞aミes ミits d’aマoヴ recordades a penes.

Sol, davant del mirall

desisteixes de creure.

Page 58: Una Ombra Perplexa

57

Pregària

I, de sobte, la nit

ve per trencar el silenci dels amants,

per aturar el deliri dels poetes,

per confirmar les pors més arrelades,

per fer oblidar el sentit de les banderes.

En la nit ens fem vells i és en la nit que ens criden

vells companys de viatge que es van morir fa temps,

des del foミs d’uミa マúsiIa que crèiem oblidada

al calaix dels anhels.

En la nit es fan lànguids els sospirs

i es fan breus les paraules, i el que escrius

ヴeIupeヴa el seミtit d’uミa pヴegàヴia.

Page 59: Una Ombra Perplexa

58

Amant

L’aマaミt, distヴet, pヴeミ マesuヴa al ミaufヴagi que es va instal·lant al racó dels silencis.

Als ulls només una mirada esquiva

i un fred que es perd al trencadís del vespre.

L’aHヴaミdaマeミt, ケue va マoヴiヴ fa segles, aヴa uミ ヴeIoヴd lluミ┞à, d’uミa altヴa vida

d’eternitats i desitjos, projectes

que es van morir, tan sols fràgil desferra.

L’aマaミt ミo sap si el futuヴ Ys uミ altヴe, si aquest present angoixat persevera.

Distret, recompta vaixells que es van perdre

als oceans en breus nits de tempesta.

Page 60: Una Ombra Perplexa

59

Invisible

¿Ho saps que, quan escric

se’マ マoヴeミ paヴts de マi que abans desconeixia?

A còpia de fer versos

i de bastir poemes

em vaig fent invisible

als ulls d’aケuells ケue eマ マiヴeミ.

Page 61: Una Ombra Perplexa

60

Llisquen les hores tristes

Llisquen les hores tristes carrer avall

i un cel de ploマ vol Iauヴe’ミs al daマuミt aportant una angoixa indefinida

al futur que no espera els nostres somnis.

Hem perdut els cabdells que orientaven

camins reiterats, antics esforços

peヴ ヴetヴoHaヴ l’ei┝ida al laHeヴiミt, avui potser presó definitiva.

En altre temps vam viure i transgredíem

sense cap por els principis que ens marcàvem

i ho convertíem tot en una festa

ケue s’ha aミat aIaHaミt igual ケue aIaHeミ els contes de terror: amb la victòria

dels monstres arrelats a la nostra ànima.

Page 62: Una Ombra Perplexa

61

Una imatge decrèpita

Eミ les hoヴes d’iミsoマミi ケuaミ マ’ai┝eIo del llit seミse ケue ho sàpigues, escric poemes

només amb la intenció

de foヴagitaヴ les poヴs ケue マ’eマpヴesoミeミ. I parlo de la mort,

faig exorcismes i reso a tots els déus

només per tal que evitin

que el dolor que マ’aヴヴela a les eミtヴaミ┞es es pugui fer més fort.

I quan vull tornar al llit

veig ケue el Ios ケue マ’haHita fa ケue doヴマ i sé que en el mirall retrobaré,

en llevar-マe, ミoマYs l’esHルs deIヴXpit, el reflex de mi mateix, la imatge

de la qual renego un dia i altre.

Page 63: Una Ombra Perplexa

62

Recompte

Quan ve la nit recompto estels i llunes

i em dic que el mar és fruit dels nostres somnis.

Tu i jo ens tenim de fa molts anys i encara

soマ iミミoIeミts i l’hoヴitzル eミs espaミta. Veミiマ d’uミ teマps, ケuaミ tot eヴa マYs fàIil: o negre o blanc, o fred o molta calda,

o amor etern o indiferent distància,

o guerra o pau o crits o mort callada.

I en cada estel hi trobo aquella flama

que mai se prou si he sabut conservar-la.

Page 64: Una Ombra Perplexa

63

Tarda de pluja Caヴヴeヴs avall, l’aigua ケue Hai┝a, uミ ヴiu que va engolint incertes melangies.

El gris del cel, la plúmbia tibantor

d’uミ estiu tヴist d’astヴes eマpal·lidits, presagi obscur de temps nus que ens esperen.

L’oヴatge ケuiet eミ l’hoヴa マYs esケueヴpa

em duu el silent recolliment del vespre.

Aquests carrers per on roden les aigües

s’haミ Ioミveヴtit eミ les veミes ミutヴíIies

per on transporto els meus somnis i penes.

Page 65: Una Ombra Perplexa

64

Setembre Enfilem avui una tardor

que sembla convocar

les ヴuミes d’uミa aHsXミIia.

He deixat enrere estacions

que a poc a poc han anat perdent

aquell sentit que els donàvem quan, joves,

vivíeマ d’espeヴaヴ-les.

A fora, una grisor

s’eマpaヴヴa als ミostヴes ulls com si fes la proclama

d’uミa マoヴt pヴeマatuヴa.

Page 66: Una Ombra Perplexa

65

Midazolam

He fabricat novament un silenci

aマH ケue s’ha eマHolIallat un somni buit, la vida

que, esllanguint-se,

deixava anar un sospir

fiミal, Ioマ uミ fil d’aiヴe plaミaミt tot just daマuミt d’uミ ploヴ.

Page 67: Una Ombra Perplexa

66

Escopolamina

IミvisiHle, l’esIoヴça de la マoヴt s’iミstal·la eミ la ヴaミeヴa ケue pヴediu un degoteig de fred

al lliミdaヴ d’uミa pàl·lida, desespeヴada pell,

just aHaミs del ヴigoヴ i de l’espasマe. Hi ha un instant agredolç, quan la darrera

percepció del món esclata, gèlida,

dins el no-res que es queda a aquesta banda.

Page 68: Una Ombra Perplexa

67

Perplex

També he parlat sovint de la perplexitat

i he escrit sobre els miralls que reflectien ombres.

Miro el meu cos i veig les nafres del futur,

llavis assedegats pronunciant sense esma

antics noms de botxins que encara em terroritzen.

Quan arriba la nit, provo de mudar en ombra

i em faig petit i pujo pels carrers amb la pressa

de ケui sap ケue les hoヴes ミo eミs Ioミsoleミ: s’esケuei┝eミ.

Page 69: Una Ombra Perplexa

68

Calaix

Els somnis al calaix, només recança

on descobrim els sons

de músiques estranyes acompanyant

els monstres de la nit.

La lentitud de les coses com passen

ens cansa molt

i ens fa sentir-nos lluny

dels hiverns que ens assetgen.

Page 70: Una Ombra Perplexa

69

Insomni En els llavis, silencis.

I eミ l’iミsoマミi la iマatge ヴeiteヴada

d’uミ ミeguit peヴsisteミt.

Albires pells

dins la basarda dels llençols

i un so de mars distants,

reivindicant els tactes,

et pessiga les nits vençudes

pel desgavell de l’hiveヴミ.

En els llavis calfreds.

I en el cos, livideses.

Quina mort, minsa i lenta

lleva l’àミIoヴa i eミllà del マaヴ t’aHoIa

a platges sense sorra ni petjades!

Page 71: Una Ombra Perplexa

70

Indefens Indefens,

contemplo la matèria

de què estan fetes

les paraules.

Com si en elles

s’hi IoミgヴiYs la vida

i el seu contrari,

com si es fes sòlid

el silenci que ofega

la solitud

de cada mot.

Page 72: Una Ombra Perplexa

71

Cadell Com un cadell ensinistrat, el vespre

va transformant-se en nit i el temps escorxa

tantes raons com ara us enuncio:

allò que penso o crec, el que somnio,

les sospites, la por, els ulls que em miren,

els pensaments distants, les síl·labes

dels versos que no he escrit i també el ritme

d’uミa Iaミçル ケue マai ミo vaig Ioマpoミdヴe.

Tot se’マ fa estヴaミ┞ i eミ tot hi ha la distància

que ve per separar-me

del jo mateix que em sotja i em menteix

ケuaミ eマ fa pヴoIlaマaヴ la vida i l’espeヴaミça.

Page 73: Una Ombra Perplexa

72

Mars d’oblit Navego マaヴs d’oHlit abocat al vertigen

de qui agita banderes

d’iミsospitades pàtヴies.

Sense nom i sense esma

al compàs de silencis

recupero els espectres

d’iミdヴets seミse fヴoミteヴes.

Desposseït dels gestos

amb què vam avançar-nos

a un futur sense pressa

tanco uns ulls que no hi veuen

i em fa morir la boira

que separa les pells

de tanta indiferència.

Page 74: Una Ombra Perplexa

73

IV. Segon quadern de brevetats

Page 75: Una Ombra Perplexa

74

Page 76: Una Ombra Perplexa

75

Llar

Cruixits de fusta,

la llar de foc encesa

trenca el silenci.

Enllà de la finestra

flaiヴes d’hiveヴミ geマegueミ.

Page 77: Una Ombra Perplexa

76

Claustre

Hi ha solituds

recorrent foscos claustres

ocults als llibres.

Page 78: Una Ombra Perplexa

77

Retorn

Abans del nom

dels llibres hi ha la història

ケue, diミs, s’hi aマaga.

I els cossos que retornen

als laHeヴiミts d’oミ fugeミ.

Page 79: Una Ombra Perplexa

78

Cal·ligrafia

Còdols, no arena,

a la vora del mar.

Breus, les onades

marquen cal·ligrafies

al daマuミt d’uミ Ios eヴt.

Page 80: Una Ombra Perplexa

79

Guaita

Mires el mar

per si arriba la mort

solcant les aigües.

Page 81: Una Ombra Perplexa

80

Litorals

Amb dits sol·lícits

traçaves litorals,

platges discretes.

Page 82: Una Ombra Perplexa

81

Cants

Salpen les barques

perseguint horitzons.

Els mariners

no recorden els cants

amb què la mort els tempta.

Page 83: Una Ombra Perplexa

82

QUINZE HAIKÚS ESCRITS AMB PRESSA

Amb pressa escric

mentre la nit arriba.

Vells fヴeds マ’aHヴigueミ.

El teマps s’esIola

peヴ l’esIlet┝a d’uミ fヴed

i auster silenci.

Eteヴミa, l’hoヴa

s’apヴessa eミ la fugida

d’uミ tosI ヴellotge.

Aquest dolor

que negues es dibuixa

en breus ganyotes.

Page 84: Una Ombra Perplexa

83

Desfaig les trenes

dels IaHells d’uミa マoヴt

feta espectacle.

No hi ha escriptures

ni passos subterranis

que ens facin lliures.

Les mans tremolen

pressentint la mirada

d’uミa マoヴt aspヴa.

Com un presagi

de mort, el cansament

assetja el vespre.

Page 85: Una Ombra Perplexa

84

Somrius: les hores

passen lentes i esquerpes,

ombres felines.

Quins encanteris

recreen els teus somnis

en nits convulses?

Grisos, els dies,

van caient calendaris

sense cap data.

La boira esclata

als jaヴdiミs de l’espeヴa

sense paraules.

Page 86: Una Ombra Perplexa

85

Arriba un aire

que empudega el silenci

dels teus miratges.

Vells arbres grisos

matisen els averanys

de l’espeヴaミça.

Tardes de pluja:

les hores semblen mortes.

No tenim pressa.

Page 87: Una Ombra Perplexa

86

Porta

No ens cal la porta

oberta per tal que entri

la teva mort.

La duies ja posada

la nit que et vam conèixer.

Page 88: Una Ombra Perplexa

87

I al final, desaprendre

¿En quin racó de la demència

s’aマagueミ els ヴeIoヴds que ara creiem que no tenim?

Aヴa マatei┝ l’úミiI ケue Ys Ieヴt

és que vivim només per anar fent

i ni tan sols la mort, una certesa,

podrà trobar camins per arribar-nos.

Anem desaprenent amb rapidesa,

però és molt lentament

que ens convertim en pedra.

Page 89: Una Ombra Perplexa

88

Page 90: Una Ombra Perplexa

89

Aquesta primera edició del llibre

UNA OMBRA PERPLEXA

d’ANTONI CASALS I PASCUAL

ha estat publicat per Bubok SL el març de 2015

Page 91: Una Ombra Perplexa