l’obesitat infant i l

Un problema de salut que cal entendre i tractar

Sempre que sigui possible, menjar tota la família junta.

Aquest fet implica seguir un ordre i fomentar la convivència.

l’obesitatinfant i l

Un problema de salutque cal entendre i tractar

Autor: Andreu Requejo de las HerasCoordinació i direcció: Francesc García Cuyàs

Il·lustracions: Pep Rius

Correcció lingüística i adaptació de textos: Alícia Cruañas Tura

Preimpressió i impressió: l’abecedari

Setembre de 2008

5

L’obesitat infantil és el trastorn nutricional més comú a la infància a les societats desenvolupades.

Si no es tracta degudament, un percentatge alt tendeix a perpetuar-se en l’edat adulta.

A més a més, és un fenomen que ha experimentat un augment considerable en paral·lel a la consolidació d’uns estils de vida no sempre saludables.

Tots estem familiaritzats amb hàbits tals com menjar davant de la televisió o davant d’una pantalla d’ordinador personal. A vegades inclús dempeus.

Preguntem “què vols menjar?” enlloc de cuidar i planifi car el que menjarem. Acabem per confeccionar un estil d’alimentació “al nostre gust”, lliure, desordenat, desregulat i sense concentrar-nos en la conveniència per la nostra salut.

6

Cuina fàcil, ràpida i simple com una pizza, un entrepà o una tapa marquen tendències socials i substitueixen àpats variats basats en verdura, fruita, peix i carn.

Begudes refrescants, làctis com iogurts líquids, batuts i gelats es consumeixen en massa ocasions i predominen sobre la hidratació natural, és a dir, l’aigua.

Les solucions simples es fan protagonistes de la nostra dieta.

Formen part dels hàbits saludables l’exercici físic al pati de l’escola, la pràctica d’esports en equip, i el joc i l’oci actius.

El nen ha de ser actiu en la seva rutina diària.

L’ansietat, l’estrès o el no acabar d’agradar-se a un mateix són també factors fonamentals que intervenen decisivament.

Allò que mengem és del tot essencial i trascendental en la futura salut dels nostres infants.

7

La responsabilitat, per tant, no es troba a la banda dels nens, ben al contrari recau en els seus pares. En quin moment hem de posar tota l’atenció?

D’una manera especial els símptomes que indiquen que s’ha d’iniciar una actuació guiada per un especialista són els nens i nenes amb sobrepès i obesitat d’entre 7 i 12 anys d’edat.

Les causes de l’obesitat exògena són múltiples, per aquesta raó els tractaments més exitosos segueixen un enfocament multidisciplinari que ha de contemplar les àrees necessàries per tal de resoldre el problema.

L’educació nutricional, l’activitat física i l’emocionalitat del nen són la combinació que té com a objectiu un canvi conductual d’hàbits –alimentaris, físics i emocionals– i no l’obsessió per la pèrdua de pes, sempre amb un recolzament familiar.

8

Recomanacions nutricionalsEl disseny d’una dieta per a un nen o nena que pateix obesitat infantil correspon a un especialista com un pediatre endocrinòleg o un dietista especialitzat en la infantesa.

Implica la realizació d’una anàlisi de sang, valoració dels seus resultats i una individua-lització i personalització de cada cas.

Esmorzar cada dia: els infants necessiten esmorzar un lacti, una fruita i cereals.No saltar-se cap àpat, els infants necessiten fer 5 àpats al dia: esmorzar, esmorzar de mig matí, dinar, berenar i sopar. Fer àpats variats, cal recordar que “una alimentació completa és una alimentació variada”. Els aliments integrals no són necessàriament una solució als seus equivalents refi nats. Per tant, assessorar-se per l’especialista i no consumir-los sense control.

9

Consumir un màxim de dos culleradetes (de postre) de greix (oli, mantega, margarina, nata, crema, etc) per persona en qualsevol preparació culinària.El vinagre, soja, pebre, orenga, llorer, comí i un llarg etc són altres tipus de condiments que es poden utilitzar lliurement. Aliments light o baixos en greixos o sucre: Compte! Que tinguin menys calories que el seu equivalent normal no vol dir que siguin productes amb poques calories, no consumir-los lliurement. Els refrescos light no tenen pràcticament cap caloria. Atenció a la brioixeria, dolços, llaminadures, crispetes, patates xips, etc, tenen molts sucres i greixos.La substitució de la llet sencera i els iogurts per productes descremats és recomanable en aquests casos.

10

11

Recomanacions d’estils de vidaEl paper de la família ha de resultar predominant a l’hora de generar activitats que a més de marcar una convivència saludable, aquesta vagi orientada a augmentar les ocupacions “actives” en família, tant a l’aire lliure com a casa. Limitació de les hores de televisió (amb una selecció prèvia dels programes), videojocs i jocs d’ordinador a una hora al dia (màxim una hora i mitja). L’objectiu és obligar al nen a escollir altres passatemps que generin més activitat física. La vida quotidiana del nen o nena ha de ser activa, limitant clarament i reduint el seu sedentarisme o inactivitat. Evitar les “tardes de sofà”, comandament a distància, estirats o en posicions deixades.Sempre que sigui possible, incorporar a les rutines diàries anar caminant a l’escola, pujar les escales i fomentar les activitats no sedentàries amb altres nens. Tenir molt present que l’exercici físic augmenta l’autoestima i els jocs d’equip fomenten el cooperativisme, les relacions grupals, la solidaritat i el saber treballar en equip, tots ells elements bàsics en el seu desenvolupament i en el seu futur.

El paper de la família ha de resultar predominant a l’hora de generar activitats que

12

13

Recomanacions conductualsNo delegar aquests canvis d’hàbits a l’escola.L’entorn de l’infant ha d’ésser l’eix vertebrador de la consolidació dels canvis i aquest entorn és clarament la família. Per tant, els canvis s’intentaran realitzar a casa i per a tota la família. Evitar desigualtats alimentàries entre els diferents membres de la família. L’aprenentatge és l’element cabdal en la generació d’una preferència alimentària, per evitar el rebuig als aliments nous un bon recurs és la repetició culinària. Donar importància a l’educació en el menjar. Mai delegar en l’infant (per exemple donant diners) la compra de l’esmorzar o el berenar. Al contrari, controlar el que porta, preparar un entrepà. Els pares han de tenir el criteri alimentari i culinari a l’hora d’escollir i cuinar plats. Mai canviar a l’infant un plat per un altre. Sempre que sigui possible, menjar tota la família junta. Aquest fet implica seguir un ordre i fomentar la convivència. Mai un aliment ha de servir com a premi pel comportament, com per exemple fer els deures de l’escola o fer un petó a l’àvia. Tampoc s’ha d’utilitzar com a càstig.

Que aprofiti!!!

Alimentar-se correctament és salut.

Fem bons hàbits, fem salut!!!

Àrea de Salut