Fil d’Aram Editors 1 / 20 novembre del 2017

UN COP L’ANY

Sumari

1. Introducció

2. Propostes de treball prèvies a la funció de teatre 2.1. L’origen de l’obra: Same Time, Next Year

L’autor: Bernard Slade

Activitats d’aprenentatge

2.2. El context històric en la versió catalana de l’obra

La cultura i la societat

La política a l’Estat espanyol

La política internacional

Activitats d’aprenentatge

2.3. El context artístic

Els actors: Mar Ulldemolins i David Verdaguer

El director: Àngel LLàcer

L’equip artístic

La posada en escena

Activitats d’aprenentatge

3. Propostes de treball posteriors a la funció de teatre 3.1. Exercicis sobre el contingut literal de l’obra 3.2. Activitats entorn del text, la música i l’escenografia 3.3. Els continguts temàtics de l’obra.

Propostes de treball diverses

4. Annex: taula sobre les competències bàsiques educatives treballades

Fil d’Aram Editors 2 / 20 novembre del 2017

1. Introducció

Un cop l’any és l’adaptació de Same Time, Next Year , un espectacle teatral

original de Bernard Slade que va triomfar als anys setanta del segle passat a

Broadway i que es va popularitzar arreu del món gràcies a la pel·lícula del mateix

títol, protagonitzada per Ellen Burstyn i Alan Alda, l’any 1978. La versió castellana

de la pel·lícula es va titular El próximo año, a la misma hora.

La curiosa relació de la parella d’amants protagonistes que, al llarg de vint-i-cinc

anys, es troben una vegada a l’any, sempre el mateix dia i al mateix lloc, ens

ofereix un passeig per l’evolució de les seves vides respectives, cada un en el seu

entorn familiar, laboral i social. El retrat evolutiu de les situacions personals és,

alhora, un reflex dels canvis en la societat i ens permet també escenografiar els

esdeveniments més rellevants que, tant en l’àmbit propi com en l’internacional,

marquen, en el decurs d’aquest temps, la història de la humanitat a l’engròs i les

històries al detall dels figurants anònims que en formem part. En la versió ara

presentada al teatre Poliorama de Barcelona, l’acció parteix de l’any 1975 i abasta

l’últim quart del segle XX.

A l’entorn d’aquesta peça teatral us proposem dos grans blocs de propostes de

treball:

Propostes prèvies a la funció de teatre

Les propostes didàctiques pensades per a abans d’anar al teatre han de garantir

una millor recepció i comprensió de l’obra per part de l’alumnat. Des d’un punt de

vista de rendibilitat educativa són, per tant, especialment rellevants. Es tracta que

els joves espectadors puguin fer una lectura més rica, més comprensiva, d’allò que

s’exposa a dalt de l’escenari i que, comprenent millor l’obra, la puguin gaudir més.

I si l’alumnat entén i frueix la representació teatral podrem afavorir l’estimulació

del gust pel teatre i, en definitiva, el foment de la sensibilització artística i cultural.

S’aprèn a valorar i estimar el teatre anant al teatre, certament; convé, no obstant

això, crear unes condicions de recepció favorables que ens aportin garanties

d’èxit. Portem-los al teatre, sí, però portem-los-hi, si pot ser, preparats.

Propostes posteriors a la funció de teatre

Us presentem un ventall d’activitats per dur a terme, entenent que sereu

vosaltres, el professorat, qui triarà allò que sigui més convenient als vostres

alumnes i descartarà, a la vegada, el que no encaixi en la vostra particular

dinàmica educativa. És important, però, fer-se el propòsit que ningú pugui dir que

el “sentir-se a gust” al teatre es castiga posteriorment amb una rècula d’exercicis

Fil d’Aram Editors 3 / 20 novembre del 2017

que fan perdre les ganes de tornar a posar els peus en una platea. Mirem que

l’esforç que demanem a l’alumnat sigui gratificant, que contribueixi a esprémer el

sentit de l’obra teatral, a entendre allò que comunica, allò que ens interpel·la, que

ens emociona, que ens fa pensar, que ens fa sentir-nos més reflexius i més

humans.

ESO i BAT

Hem marcat cada un dels elements i de les activitats d’aquesta guia amb la

icona quan ens dirigim als estudiants de la secundària obligatòria, i ho hem

fet amb la icona quan pensem en propostes per a l’alumnat de batxillerat.

En alguns casos veureu de costat ambdues etiquetes ; vol dir que els

elements que van a continuació poden ser tan útils o adaptables a la capacitat

d’aprenentatge de l’alumnat de l’ESO com el de batxillerat; es tracta d’activitats

versàtils que permeten una realització de dificultat múltiple.

Cal afegir, a més, l’existència d’una tercera icona que identifica les propostes

pensades per fer en grup. Ens referim a la icona .

COMPETÈNCIES BÀSIQUES EDUCATIVES

La línia de treball didàctic que us proposem s’emmarca en un tractament que té

com a horitzó el desplegament de les anomenades competències bàsiques

educatives. Per tant, sovint les activitats formulades tindran un caràcter complex,

és a dir “competencial”, en el sentit de generar actuacions per part de l’alumnat

que exigeixin l’articulació d’habilitats, requisits, coneixements o procediments

diversos. Es defugen, doncs, els processos mecànics o repetitius.

Val a dir, a més, que les propostes formulades afecten matèries ben diverses,

com ara la Llengua i la Literatura, la Història, la Música, l’Anglès, l’Educació Visual i

Plàstica, la Filosofia... Aquest caràcter multidisciplinar atorga al nostre

plantejament didàctic un enfocament clarament transversal, la qual cosa confirma

la concepció “competencial” d’aquesta guia didàctica.

Al final d’aquest document trobareu un quadre que recull l’aportació que des

de cada activitat formulada es fa al desplegament de les diverses competències

bàsiques.

ESO BAT

BAT

TO

ESO

G

Fil d’Aram Editors 4 / 20 novembre del 2017

2. Propostes prèvies a la funció de teatre

2.1. L’origen de l’obra: Same Time, Next Year

L’obra Un cop l’any és una traducció de l’obra Same Time, Next Year del

dramaturg canadenc Bernard Slade. Aquesta peça teatral va ser estrenada l’any

1975 al Brooks Atkinson Theatre, una de les moltes sales de Broadway, el popular

districte teatral de Nova York. L’obra va tenir un èxit molt notable i va ser portada

al cinema l’any 1978, amb guió del mateix autor i protagonitzada pels autors Alan

Alda i Ellen Burstyn. La versió cinematogràfica va escampar i popularitzar aquesta

història arreu del món.

L’argument dramaturg d’aquesta obra gira al voltant de la relació curiosa de

dos amants que al llarg de vint-i-quatre anys es van retrobant un cop l’any al

mateix lloc el mateix dia. Els canvis personals que els protagonistes experimenten

amb el pas del temps, el recorregut per les seves vides, ens mostren a la vegada

els canvis de la societat. D’una banda, l’espectacle ens ofereix una mirada a les

actituds i les conductes canviants d’un home i una dona de classe mitjana del món

occidental; l’evolució de la societat, els hàbits, les creences, els valors dominants,

les relacions de parella, la relació entre pares i fills, el paper de la dona... van

modelant el pensament i les emocions vitals d’aquests personatges. De l’altra,

l’obra ens permet donar una ullada al context sociopolític i cultural nacional i

internacional que impregna i condiciona el dia a dia dels ciutadans anònims de la

societat del primer món.

Tot i ser una traducció de l’obra original americana, la versió catalana, amb el

títol Un cop l’any, fa una adaptació de la ubicació temporal i geogràfica de l’acció

dramatúrgica. La versió per al públic català situa l’inici de l’acció l’any 1975 i

l’allarga fins al final de segle. Hi ha un decalatge temporal, per tant, entre l’original

americà (que es va estrenar justament l’any 1975 i que feia referència, per tant,

als 24 anys anteriors) i l’adaptació catalana. Així i tot, el text del guió original,

traduït per Hèctor Claramunt, manté la vigència i la validesa quant a contingut

dramàtic malgrat aquesta no coincidència en el temps per part de les dues

versions lingüístiques. Val a dir que l’adaptació catalana ha comportat, també,

canviar els referents geogràfics de l’obra original (la dona viu a Santiago de

Compostel·la, i l’home, a Barcelona; i el punt de trobada anual de tots dos se situa

a La Rioja). Així mateix, l’embolcall de referències socials, polítiques i culturals que

es projecten sobre el fons i els laterals de l’escenari mentre es fa el pas d’una

escena a una altra, i que són testimonis de la seqüència dels anys, està

documentat o il·lustrat des d’una visió pròpia, és a dir, des d’una posició

mediterrània o, si voleu, peninsular. El món que envolta la vida dels amants és el

Fil d’Aram Editors 5 / 20 novembre del 2017

de l’Espanya i la Catalunya de la transició política i els primers vint-i-cinc anys del

règim democràtic del 78, d’un costat, i el context universal dels grans

esdeveniments i personatges que resulten agents rellevants a escala mundial, de

l’altre.

L’autor: Bernard Slade (1930)

Bernard Slade va començar la seva carrera en el món de l’espectacle treballant

com a actor al Garden Center Theater, de la localitat de Vineland, a la província

canadenca d’Ontario. La seva trajectòria com a guionista es va iniciar a mitjans de

la dècada de 1960, quan Slade es va traslladar a Hollywood, on va començar a

treballar a la sèrie televisa Bewitched, una comèdia de situació que va tenir molt

d’èxit a tot el món i que a Espanya es va emetre amb el títol d’Embrujada. El seu

treball com a guionista ha estat realment prolífic. Per a la televisió va crear com a

guionista diverses sèries que van tenir una audiència molt reeixida, com ara Love

on a Rooftop (Amor en una azotea), The Flying Nun (La monja voladora) i The

Partridge Family (Mamá y sus increíbles hijos).

L’any 1975, justament amb l’obra Same Time, Next Year, Bernard Slade va

tornar al teatre. Els actors van ser Charles Grodin i Ellen Burstyn. De l’obra se’n

van fer 1.453 representacions i va ser tot un èxit. Slade va rebre el Premi Drama

Desk i una nominació al premi Tony a la Millor Obra.

A aquesta obra dramàtica la van seguir Tribute -1978- (Homenatge), amb Jack

Lemon al capdavant del repartiment, i Romantic Comedy -1979- (Comèdia

romàntica), protagonitzada per Anthony Perkins i Mia Farrow.

L’any 1978 Slade va escriure el guió de la versió cinematogràfica de Same Time,

Next Year. Ellen Burstyn va fer el mateix paper que al teatre i, en aquesta ocasió,

va tenir com a actor acompanyant Alan Alda. La pel·lícula va obtenir un gran èxit

en la seva exhibició arreu del món i Slade va ser nominat a l’Oscar al millor guió

adaptat. Slade va fer també l’adaptació dels guions teatrals per a les seves altres

dues obres teatrals versionades cinematogràficament, si bé aquestes no van tenir

ni en l’àmbit teatral ni en el cinematogràfic el reconeixement que el públic va

atorgar a Same Time, Next Year.

Fil d’Aram Editors 6 / 20 novembre del 2017

Activitats d’aprenentatge

1. Observa aquesta reproducció de la caràtula del programa de mà de l’obra:

2. Quin dels tres següents arguments de l’obra et sembla que expressa més

correctament el contingut d’aquesta peça teatral? Marca’l amb una creu.

Un home i una dona tenen una aventura extraconjugal. N’han gaudit

tant que decideixen repetir-ho d’any en any, secretament, perquè viuen

en ciutats tan distants que no poden trobar-se amb més freqüència. Els

uneix només l’impuls sexual. El pas del temps no decep les expectatives

de cada nova trobada.

ESO

Quin lema encapçala aquesta portada?

Què et suggereix el títol de l’obra?

L’autor és català? Com es diu?

Què tenen a veure els personatges del

primer pla amb els que apareixen a les

fotografies del seu darrere?

Et sembla que la indumentària i els

pentinats d’aquests dos personatges són

actuals? En quina época els situaries?

Escriu les dates de naixement dels teus

pares. Busca alguna fotografia de quan ells

tenien al voltant dels vint anys. Observa els

seus pentinats i els seus vestits i compara’ls,

d’una banda, amb els que predominen

actualment, I de l’altra, amb els dels dos

personatges d’aquest programa de mà.

Creus que la joventut dels teus pares és

anterior o posterior a l’època que

representen els personatges de l’obra?

BAT

BAT

Fil d’Aram Editors 7 / 20 novembre del 2017

L’any 1975, després de passar la primera nit junts en un hotel, dos

amants decideixen seguir amb la seva relació en secret: només es

trobaran un cop l’any, el mateix dia, a la mateixa habitació, mentre la

resta de la seva vida segueix amb els seus matrimonis i fills.

La infelicitat en els seus respectius matrimonis aboca dos amants a

mantenir la seva relació secreta al llarg de vint-i-cinc anys. Es veuran

només un cop l’any, però la trobada els compensarà de la resta de dies

infeliços.

3. Debat en el grup classe amb els teus companys i companyes per què has triat

un dels tres arguments i no un altre. Parleu sobre la raó que us sembla que fa

més bo l’argument triat per cadascú.

4. Feu un grup de treball i, amb la informació que heu rebut fins ara, escriviu en

equip l’argument de l’obra. Mireu de fer-ho amb un màxim de 400 caràcters

(espais inclosos).

5. Llegiu en veu alta davant de la classe l’argument redactat. Compareu-lo amb

els que han escrit els altres grups de l’aula. Quin de tots els arguments escrits

us sembla que reflecteix millor el contingut d’Un cop l’any?

6. Consulta el lloc web següent i, amb el teu equip de treball, traduïu de

l’anglès el resum que hi trobareu sobre la versió cinematogràfica de l’obra

(desplegueu tot el resum: see full summary , o bé consulteu a la part inferior

de la pantalla l’storyline).

http://www.imdb.com/title/tt0078199/

7. Marca amb una creu els fets que creus que formen part de la història de

l’últim quart de segle XX:

Caiguda del mur de Berlín

Independència de l’Índia

Arribada de l’home a la lluna

Jocs Olímpics de Barcelona

Segona Guerra Mundial

Primera Champions Ligue del F.C.Barcelona a Wembley

ESO BAT

G

ESO

BAT

G

ESO

G

Fil d’Aram Editors 8 / 20 novembre del 2017

Retorn a Catalunya del president Tarradellas

Irrupció i popularitat de Michael Jackson

Mort del dictador Francisco Franco

Creació de l’Estat d’Israel

Mandats del president nord-americà Ronald Reagan

Atemptat gihadista a la salsa de concerts de París, Bataclan

Mort de Lola Flores

Atemptat d’ETA a l’Hipercor de Barcelona

Descomposició de l’URSS

Assassinat del president nord-americà John Fitzgerald Kennedy

Reforma política o perestroika de Mikhaïl Gorbatxov

Presidència espanyola de Felipe González

Mandat de la primera ministra britànica Margaret Thatcher

Assassinat de John Lennon

Atemptat a les torres bessones de Nova York

Intent de cop d’estat del tinent-coronel Tejero a Espanya

8. Feu una correcció de l’exercici anterior en el grup classe. Documenteu les

respostes donades.

9. Subratlla amb un retolador fluorescent les idees principals de la referència

biogràfica de Bernard Slade.

Fes equip amb tres o quatre companys i companyes i a partir de la

comparació dels vostres “subratllats” elaboreu un resum de la biografia de

Bernard Slade amb una extensió que no sigui superior al 30% del text

d’origen.

10. Redacta una nota biogràfica del guionista i autor de Same Time, Next Year,

Bernard Slade.

11. Amb el teu grup de treball, busqueu a interneu imatges sobre les

indumentàries i pentinats de moda dels anys 70, els anys 80 i els anys 90 del

segle passat. Munteu un àlbum digital o un power point amb les imatges

seleccionades i classificades per dècades.

ESO BAT

G

ESO

BAT

G

G

Fil d’Aram Editors 9 / 20 novembre del 2017

12. Els protagonistes de l’obra viuen a ciutats diferents i es troben cada any a La

Rioja, regió de la qual és capital Logronyo. La dona viu a Santiago de

Compostel·la, i l’home, a Barcelona.

Marca sobre aquest mapa aquestes tres localitzacions: Santiago de

Compostel·la, Logronyo i Barcelona.

Esbrina la distància que hi ha entre:

Santiago de Compostel·la i Logronyo

Barcelona i Logronyo

2.2. El context històric en la versió catalana de l’obra

La societat, la cultura, la política de l’últim quart de segle XX als territoris de

l’Estat espanyol, van estar marcades per uns fets transcendentals de caire polític:

la mort del dictador Franco, la restauració de la monarquia borbònica i el procés

de transició política cap a un estat democràtic, l’aprovació en referèndum de la

Constitució espanyola de 1978 i la consegüent instauració de l’anomenat estat de

les autonomies, un sistema polític que cada cop més es va coneixent amb la

denominació de “règim del 78”.

Fil d’Aram Editors 10 / 20 novembre del 2017

La cultura i la societat

La cultura i la societat espanyola i catalana van iniciar una nova etapa

condicionades, sens dubte, pels canvis polítics desencadenats amb la mort del

dictador Franco. La transició política de la segona meitat dels anys setanta va crear

un clima de llibertat i afany d’expressió democràtica, una llibertat que havia estat

reclamada i a la vegada reprimida durant la llarga dictadura del general Franco. La

llei d’amnistia política de 1977 obria un nou període de llibertats individuals i

col·lectives.

La llibertat d’expressió va modificar l’estil i els continguts de la premsa i dels

mitjans de comunicació en general, i va permetre una eclosió de la creativitat i una

amplitud de mires en les programacions de cinema, teatre i, en definitiva, en totes

les arts escèniques. Van irrompre en l’escena musical nous cantants i grups

musicals, i punts d’efervescència cultural com l’anomenada “movida madrileña” ,

amb noms de referència com els del cineasta Pedro Almodóvar, la cantant Alaska

o el grup Mecano. D’altra banda, els músics de renom internacional es feien sentir

amb èxit a casa nostra; entre molts altres noms, cal ressenyar Bruce Springsteen,

Sting, Michael Jackson, Madonna, Prince, Cyndi Lauper, Elton John... Els nous

fenòmens musicals van conviure amb cantants molt populars arrelats a la música

de consum més interior o hispànic, com ara Manolo Escobar, Lola Flores, Peret o

Rafhael.

A Catalunya, va aparèixer el “rock català” -tot i que l’etiqueta comprenia

tendències musicals diverses- que va mantenir una forta presència entre el públic

jove les dècades dels vuitanta i noranta, amb grups com Sopa de Cabra, Sangtraït,

Els Pets, Sau, Lax’n’Busto, Obrint Pas, Brams, Gossos...

La Llei de Normalització Lingüística de 1983, així com la creació de TV3 el

mateix any, va donar un impuls de la presència del català a l’escola i en l’espai de

comunicació col·lectiva.

Els canvis polítics i la circulació lliure d’idees va contribuir a difondre la reflexió

sobre la igualtat de gènere i el paper de la dona en la societat tradicional. El

feminisme va reivindicar l’emancipació de les dones paral·lelament a la

progressiva incorporació de la dona al món del treball i la modificació dels hàbits

de conducta i els rols en la configuració de les famílies. Les relacions tradicionals

de parella, les relacions pares-fills, la legalització del divorci (1981)... van encetar

una nova perspectiva en el conjunt dels vincles dels membres de la societat.

Fil d’Aram Editors 11 / 20 novembre del 2017

La política a l’Estat espanyol

En l’àmbit dels territoris de l’Estat espanyol, el darrer quart de segle XX va

estar marcat pel final de la dictadura franquista, la transició democràtica i la

instauració del règim monàrquic del 78.

El pacte constitucional entre els poders fàctics del règim franquista i les forces

polítiques opositores -fins aleshores instal·lades en la clandestinitat- va permetre

endegar un sistema polític fonamentat en la sobirania popular i amb una

ordenació territorial que a través de l’estat de les autonomies donava sortida a les

reivindicacions nacionals de comunitats històriques, com era el cas del País Basc,

Catalunya, Galícia i Andalusia, les tres primeres, a més, amb una llengua pròpia

llargament perseguida fins aleshores.

L’intent de cop d’estat per part d’alguns membres de l’exèrcit espanyol l’any

1981, l’entrada d’Espanya a l’OTAN (1982) i a la Comunitat Europea –institució

precedent del que seria més tard la Unió Europea- (1985), van ser possiblement

els fets polítics més rellevants d’una època amb grans canvis geopolítics d’àmbit

planetari.

Els canvis polítics, però, no van frenar l’activitat terrorista d’ETA, organització

armada que va continuar perpetrant atemptats, alguns dels quals, per la seva

indiscriminació i crueltat, van tenir un impacte especialment dolorós per a la

població, com ara l’atemptat a l’Hipercor de Barcelona el juny de 1987, que va

provocar 21 morts i 45 ferits.

La política internacional

L’esfondrament de l’URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques) va ser

possiblement el fet més transcendental d’aquest període. El dirigent rus Mikhaïl

Gorbatxov va impulsar reformes rellevants conegudes amb el nom genèric de

perestroika, que comprenien l’intent de democratitzar la Unió Soviètica, acabar

amb la corrupció, introduir reformes econòmiques pròpies de les economies de

mercat i canviar la política exterior d’enfrontament i tensió per una política

d’acostament i diàleg. L’afany secessionista de les repúbliques soviètiques i

l’enfrontament entre immobilistes i reformistes radicals va provocar

l’autodissolució de l’URSS. La caiguda del mur de Berlín el novembre de 1989 que

dividia la ciutat en dues zones (la zona occidental o capitalista, i la zona comunista)

des de feia vint-i-nou anys i arran del final de la Segona Guerra Mundial, va ser el

símbol i el desencadenant del desmembrament de l’URSS, una de les dues

potències mundials que mantenien el món sota l’amenaça de la guerra freda. Un

nou ordre mundial emergia sobre les runes de la geopolítica basada en

l’enfrontament entre els EEUU d’Amèrica i l’URSS.

Fil d’Aram Editors 12 / 20 novembre del 2017

En l’esfera internacional val la pena mencionar el lideratge de signe

conservador de Margaret Thatcher, a la Gran Bretanya, i de Ronald Reagan, als

EEUU, que van marcar notòriament la política occidental la dècada dels vuitanta.

La Guerra del Golf, que va enfrontar l’Iraq, governat per Saddam Hussein, amb

una coalició de 34 països occidentals liderats per EEUU, va ser un dels

esdeveniments que va generar més tensió i inestabilitat mundial a les acaballes

del segle XX.

Activitats d’aprenentatge

13. Posa’t d’acord amb el teu equip i trieu tres cantants o grups musicals dels

que surten a l’apartat sobre “Cultura i societat”, i feu-ne una ressenya.

14. Per què creus que la Llei de Normalització Lingüística i la creació de TV3

van ser dos fets importants en la dècada dels vuitanta?

15. Esbrina i explica què pretenien els militars que van intentar un cop

d’estat el 23 de febrer de 1981.

16. Treballa en equip i cerqueu informació sobre l’atemptat que ETA va fer a

l’Hipercor de Barcelona el 19 de juny de 1987. Feu-ne tots plegats una breu

ressenya i compartiu-la amb la resta de la classe.

17. Esbrina i explica en què va consistir l’anomenada Guerra Freda?

18. Posa cara al personatges següents. Fes un àlbum amb les fotografies dels

personatges i cada un dels seus noms al peu.

Mikhaïl Gorbatxov – Saddam Hussein – Ronald Reagan -Margaret Thatcher –

Adolfo Suárez – Antonio Tejero – Felipe González – Juan Carlos I de Borbón-

2.3. El context artístic

Els actors

A l’obra intervenen dos actors: Mar Ulldemolins, en el paper de Pilar, i David

Verdaguer, en el paper de Josep. En el pas d’una escena a l’altra, tres ajudants

d’escena s’ocupen d’efectuar els canvis necessaris de l’utillatge teatral (atrezzo).

El director

L’obra és dirigida per Àngel Llàcer, actor, presentador de televisió i ràdio, i director

de teatre. Com a actor ha intervingut en nombroses representacions, com ara El somni

de Mozart (1998), Mein Kampf (1999), The Full Monty (2001), Salinger (2002), Molt

G

ESO

ESO BAT

G

Fil d’Aram Editors 13 / 20 novembre del 2017

soroll per no res (2015), entre moltes altres obres. Per cada una de les tres primeres

obres ara citades va rebre el Premi Butaca. Ha participat en programes de televisió

com Operación Triunfo y Tu cara me suena, i ha presentat també programes com

Anónimos, a la Sexta, i El salt de l’Àngel, a TV3. A Catalunya Ràdio, va presentar amb

Manu Guix el programa Els optimistes.

Ha dirigit El somni d’una nit d’estiu (2002), Ja en tinc 30 (2004), La màgia dels

kikids (2005), Tenim un problema (2005), Geronimo Stilton (2010), Madame Melville

(2011), i El Petit Príncep (2014).

L’equip artístic

La representació d’una obra teatral demana la intervenció de molts professionals,

més enllà dels actors i el director de l’obra. Per començar, en aquest cas, Hèctor

Claramunt ha fet la traducció i adaptació de l’anglès al català de l’obra original. Manu

Guix ha compost la música i ha seleccionat els temes musicals que acompanyen l’acció

dramàtica. Francesc Isern ha estat el responsable del disseny dels vídeo que il·lustren

la transició d’una escena a la següent, mentre que Damien Bazin s’ha ocupat del

disseny del so.

En una obra que es desplega en el transcurs de vint-i-cinc anys a través d’uns

mateixos personatges n’era especialment important la caracterització, a càrrec

d’Helena Fenoy i Marta Ferrer, i el disseny del vestuari, que ha fet Míriam Compte. De

la producció de l’obra ha estat Marta Soro la responsable. Per últim, cal afegir que

l’obra ha comptat també amb un ajudant de direcció: Daniel Meyer.

A més de l’equip artístic, al programa de mà que us repartiran en entrar a la sala

del teatre podreu veure la relació de professionals que formen l’equip tècnic i una

sèrie de col·laboradors imprescindibles per a la bona marxa de la funció teatral.

La posada en escena

Un cop l’any s’estructura en sis escenes sense entreacte. Tot plegat té una durada

d’1h 45’. Cada escena representa la trobada dels dos amants en una de les cites anuals

al llarg dels vint-i-cinc anys de relacions secretes. L’ordre de les escenes segueix una

cronologia que mostra l’evolució durant aquests vint-i-cinc anys.

La transició d’una escena a l’altra es fa amb l’escenari a les fosques i la projecció a

la caixa escènica d’imatges que il·lustren els personatges i els fets rellevants dels anys

transcorreguts, mentre sonen músiques vinculades a les imatges projectades.

L’obra té un sol decorat. Totes les escenes transcorren en una mateixa habitació d’un

hotel. El mobiliari i la disposició dels elements en l’escena no canvien. Només es

modifiquen alguns elements de l’escena (el model de telèfon, la ràdio...) i s’endrecen

altres elements de l’utillatge (copes, safates, roba, coixins...). Tres ajudants d’escena

fan aquests canvis en l’interludi d’una escena a l’altra.

Fil d’Aram Editors 14 / 20 novembre del 2017

Activitats d’aprenentatge

19. Dividiu la classe en dues meitats. La meitat dels alumnes farà una cerca

individual i una ressenya sobre la trajectòria professional de l’actriu Mar

Ulldemolins. L’altra meitat farà el mateix però referint-se a l’actor David

Verdaguer.

20. Poseu en comú al grup classe la informació que heu obtingut dels dos

actors que representen Un cop l’any.

21. Explica per què són especialment significatives les tasques de disseny de

vestuari i disseny de caracterització en l’obra Un cop l’any.

3. Propostes de treball posteriors a la funció de teatre

3.1. Exercicis sobre el contingut literal de l’obra

1. L’obra s’inicia l’any…

1980

1960

1975

2. Com es diu el personatge femení?

Paula

Pilar

Mercè

3. En quina regió espanyola es troben els amants?

Castilla León

Navarra

La Rioja

4. Quants fills té el Josep?

Tres

Dos

Un

5. La dona amant es manifesta...

Atea

Catòlica

Agnòstica

ESO BAT

G

ESO

Fil d’Aram Editors 15 / 20 novembre del 2017

6. Inicialment, el Josep treballa com a...

Comptable

Comercial

Dissenyador

7. A la tercera escena, Josep té una bona sorpresa...

La seva amant no ha aparegut

La seva amant està embarassada

La seva amant s’ha separat del marit

8. A la quarta escena, el Josep sembla irritable perquè...

No ha superat la mort del seu fill Enric en l’atemptat d’Hipercor

Ha perdut la passió per la seva dona Mercè

La seva dona ha descobert la seva relació adúltera

9. A la cinquena escena...

Pilar continua sent mestressa de casa

Pilar ha engegat un negoci que li funciona molt bé

Pilar vol anar-se’n de Santiago de Compostel·la

10. El Josep parla per telèfon amb Manu, el marit de la Pilar i...

Li confessa que és l’amant de la Pilar

Li recomana que se separi de la Pilar

Li fa veure la importància del seu matrimoni amb la Pilar

11. Explica com comença i com acaba l’obra.

12. Fes una descripció de cada un dels dos personatges?

3.2. Activitats entorn del text, la música i l’escenografia

13. La coneixença entre la Pilar i el Josep resta associada a la cançó Borriquito,

del cantautor de rumba catalana Peret, i el Josep se’n lamenta. Baixa’t la

cançó i escolta’n la lletra (o obtin-la). Explica l’actitud del Josep respecte a

aquesta cançó.

BAT

ESO

Fil d’Aram Editors 16 / 20 novembre del 2017

14. Dels cantants i grups musicals als quals es fa referència en el pas d’escena

a escena en l’obra de teatre, quins coneixes força bé? Fes memòria i fes

també una ressenya d’allò que recordes d’alguns cantants o grups

musicals referenciats a l’obra.

15. En la primera escena, les paraules dels actors sembla que tinguin sovint

un cert to humorístic. Atesa la situació en què es troben, creus que la seva

actitud resulta frívola? Raona la resposta.

16. Treballa amb el teu equip i valoreu l’eficàcia de les projeccions sobre la

caixa escènica entre escena i escena. Recolliu per escrit els aspectes més

importants de les vostres valoracions.

Poseu en comú les vostres valoracions amb la resta del grup classe.

17. Durant vint-i-cinc anys la vida dels amants experimenta molts canvis, però

l’habitació de l’hotel on es troben cada any resta pràcticament igual.

Només es noten alguns petits canvis d’utillatge, com ara el telèfon o

l’aparell de ràdio. Pensa i comenta amb els teus companys i companyes de

classe el sentit que pot tenir, en el missatge teatral, la permanència de

l’àmbit físic de l’encontre anual dels amants.

18. Gustavo, el conserge o encarregat de l’hotel, no apareix però és present

en l’obra, bàsicament a través de les converses telefòniques o de les

referències que en fan els amants. Tot i no ser-hi físicament, el Gustavo és

un personatge ajudant, un personatge secundari. Pensa i explica en quin

sentit aquest personatge contribueix al desplegament de l’acció

dramatúrgica.

19. El Josep corregeix de tant en tant el llenguatge de la Pilar, però sembla

que la Pilar no s’ofèn. En quin sentit creus que aquesta “relació

lingüística” entre els amants ajuda a definir la personalitat de cada un?

3.3. Els continguts temàtics de l’obra. Propostes de treball diverses

20. Al llarg de les escenes, la Pilar passa de ser una mestressa de casa a

convertir-se en una universitària i, posteriorment, en una emprenedora

que munta el seu propi negoci amb èxit. Hi ha un moment que la Pilar diu

G

BAT

ESO BAT

ESO BAT

G

G

G

Fil d’Aram Editors 17 / 20 novembre del 2017

alguna cosa així com: ”Tenir el meu primer fill em va fer deixar els

estudis, i en canvi tenir ara aquest altre m’ha empès a reemprendre’ls”.

Organitzeu un debat a classe sobre el canvi en el paper familiar i social de

les dones. Parleu sobre el significat d’allò que es coneix com la igualtat de

gènere. Debateu sobre la situació actual de la dona en el context social

actual. Creieu que la maternitat és una limitació real en la progressió

professional de les dones?

21. Els amants fan referència més d’una vegada al sentiment de culpabilitat

que els provoca la seva relació clandestina, secreta. El Josep,

principalment, ho viu de tant en tant com una traïdoria a la seva esposa.

Creieu que es tracta d’un cas de doble moral, és a dir, de defensar

socialment la fidelitat però practicar la infidelitat ni que sigui només un

cop l’any? Parleu-ne tots plegats a classe.

22. La pèrdua del seu fill Enric en l’atemptat terrorista d’Hipercor fa que el

Josep es manifesti intolerant, rabiüt, conservador, i xoqui amb les idees

progressistes de la Pilar. El debat de les idees entre els dos amants es

resol en la confluència emocional de tots dos quan la Pilar s’assabenta de

la mort de l’Enric. Pensaments i sentiments no sempre van alhora. O sí?

Tu què hi dius? Fes-ne una reflexió personal i escriu-ne unes línies per a

explicar-la. Comparteix el teu escrit amb els teus companys i companyes

en una carpeta creada per a aquesta finalitat al DRIVE.

23. Podeu organitzar un debat al voltant dels escrits que heu fet en l’activitat

anterior. Que cadascú defensi el seu punt de vista i el contraposi al dels

seus companys i companyes.

24. La Guerra Freda va dividir el món en dues zones d’influència: els aliats

dels EEUU d’Amèrica, i els aliats de l’URSS. Qualsevol conflicte al món

enfrontava en últim terme aquestes dues grans potències. La perestroika

de Mikjaïl Gorbatxov va comportar, encara que fos involuntàriament, la

desaparició de l’URSS. Tu creus que el món és més segur ara que en

temps de la Guerra Freda? Raona la resposta.

G

G

Fil d’Aram Editors 18 / 20 novembre del 2017

ACTIVITATS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21

Competències

comunicatives

C. c. lingüística i

audiovisual

C. artística i cultural

COMPETÈNCIES

METODOLÒGIQUES

Tractament informació i

competencia digital

Competència matemàtica

Competència d’aprendre

a prendre

Competències personals

C. autonomia i iniciativa

personal

C. especifiques per

conviure i habitar

el món

C. en el coneixement i la

interacció món físic.

C.social i ciutadana

COMPETÈNCIES BÀSIQUES EDUCATIVES

PROPOSTES DE TREBALL PRÈVIES A LA FUNCIÓ DE TEATRE

Fil d’Aram Editors 19 / 20 novembre del 2017

ACTIVITATS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Competències

comunicatives

C. c. lingüística i

audiovisual

C. artística i cultural

Competències

metodològiques

Tractament informació

i competencia digital

Competència

matemàtica

Competència

d’aprendre a prendre

Competències

personals

C. autonomia i

iniciativa personal

Competències

especifiques per

conviure i habitar

el món

C. en el coneixement i

la interacció món físic.

C.social i ciutadana

COMPETÈNCIES BÀSIQUES EDUCATIVES

PROPOSTES DE TREBALL POSTERIORS A LA FUNCIÓ DE TEATRE MUSICAL

Fil d’Aram Editors 20/ 20 novembre de 2017