Uf2 ambits d_aplicacio_de_xml
41
Durada: 99 hores. Hores de lliure disposició: 0 hores Unitats formatives que el componen: UF1. Programació amb XML: 45 hores (mínim). UF2. Àmbits d’aplicació de l’XML: 27 hores (mínim). UF3. Sistemes de gestió empresarial: 27 hores (mínim). Mòdul 1: Implantació de Sistemes Operatius Mòdul 1: Implantació de Sistemes Operatius
-
Upload
adria-esteve-begue -
Category
Education
-
view
266 -
download
0
Transcript of Uf2 ambits d_aplicacio_de_xml
Durada: 99 hores. Hores de lliure disposició: 0 hores
Unitats formatives que el componen:UF1. Programació amb XML: 45 hores
(mínim).UF2. Àmbits d’aplicació de l’XML: 27
hores (mínim).UF3. Sistemes de gestió empresarial: 27
hores (mínim).
Mòdul 1: Implantació de Sistemes Operatius Mòdul 1: Implantació de Sistemes Operatius
Fonamentació legal de l’assignatura:http://www.xtec.catApartat Estudis Formació Professional La nova FP Els nous títols Informàtica i Comunicacions.
Visitar-ho.
Horari de l’assignatura: Jaume 1 hora setmanal
13:50-14:40
XML 13:05-13:50
Esbarjo12:50-13:05
11:55-12:50
11:05-11:55
Esbarjo10:45-11:05
9:50-10:45
8:55-9:50
DivendresDijousDimecresDimartsDilluns
Criteris d’avaluacióCriteris d’avaluació
Cada UF està composada per:o 60% examen tipus test.
o 40% pràctiques i/o treballs que es demanin durant la UF.
o Actitud: Encara per decidir.
o La UF es dividirà en temes, l’avaluació dels quals seguirà aquesta mateixa estructura de 60%-40%.
o Per fer mitja s’ha de treure com a mínim un 4 de les pràctiques i del test.
Criteris d’avaluacióCriteris d’avaluació
En el moment de posar cada pràctica/treball, es dirà la data d'entrega i la data d'entrega recuperada (una setmana o 2 més tard, el que s’acordi… amb nota màxima de 5).
Si es va a recuperar l’examen tipus test, la màxima puntuació serà de 5.
La recuperació de l’examen serà poc després d’aquest (una, 2 setmanes, el que s’acordi..).
Si tot i així es suspen, s’ha d’anar a la convocatoria extraordinària (juny).
Criteris d’avaluacióCriteris d’avaluació
TEST:
Cada pregunta té 4 possibles respostes: a, b, c i d, i NOMÉS UNA D’ELLES ÉS CORRECTA. No hi pot haver més d’una resposta correcta. En el cas que sembli que més d’una pot ser correcta, triar la menys errònia.
Només es comptaran les respostes de la graella al final del test, no es comptarà una resposta a qualsevol altre lloc del test.
Es pot escriure en qualsevol lloc del test, o a les pàgines de darrera, com a esborrany, però només comptaran les respostes escrites a la graella.
A cada pregunta del qüestionari només correspon una sola resposta vàlida. Si et sembla que vàries respostes poden respondre a l'enunciat, selecciona exclusivament una (la més completa, o la menys errònia).
Només es corregiran les respostes escrites amb bolígraf blau o negre (i escrites a la graella del final del test).
Criteris d’avaluacióCriteris d’avaluació
Cada 4 respostes errònies descomptaràn una pregunta bona.
Les respostes en blanc no puntuaràn.
Si hi ha més d'una resposta en una pregunta, es considerarà no contestada i no es puntuarà.
Normes generals de comportament durant els examens:
Mantenir els telèfons mòbils apagats. Si sona un telèfon mòbil es recollirà l'examen immediatament i la nota es considerarà zero.
Es donaràn els questionaris boca avall, i quan els tinguin tots els alumnes, i ho digui el professor, es podrà començar.
Criteris d’avaluacióCriteris d’avaluació
Totes les preguntes tipus test tenen el mateix valor.
Les respostes (a la graella del final) que siguin il·legibles, o siguin ambigues (una lletra que s'assembla a una altra, o que no es veu clarament quina lletra és) es consideraràn no contestades.
Continguts:
1 - Aplicació dels llenguatges de marques a la sindicació de continguts (XML i RSS) Temps previst: 7 hores.
2 - Conversió i adaptació de documents XML (XML i XSL) Temps previst: 14 hores.
3 - Emmagatzematge d'informació (XPath) Temps previst: 14 hores.
Total: 35 hores. (1 hora a la setmana x 9 mesos de curs aprox=36h)
UF2: Àmbits d’aplicació de l’XML (27 hores mínim)UF2: Àmbits d’aplicació de l’XML (27 hores mínim)
Continguts:
1 - Aplicació dels llenguatges de marques a la sindicació de continguts:
o 1.1 - Àmbits d'aplicació.
o 1.2 - Estructura dels canals de continguts.
o 1.3 - Tecnologies de creació de canals de continguts.
o 1.4 - Validació.
o 1.5 - Directoris de canals de continguts.
o 1.6 - Agregació.
UF2: Àmbits d’aplicació de l’XMLUF2: Àmbits d’aplicació de l’XML 27 hores27 hores
XML és un llenguatge per a emmagatzemar i compartir dades.
Vol dir “eXtensible Markup Language”.
Serveix per a fer una separació de les dades i la presentació. Per exemple: puc presentar les mateixes dades de diferents maneres.
Exemple:
XML
Repàs XML:
Word
Html
Excel
Impressora
Llenguatge de programació (Java, C++, etc…)
Repàs XML:
És semblant al HTML (llenguatge per a la creació de pàgines web).
Usos: Llegir les novetats de diaris i agències de notícies
(mitjançant RSS).Revistes online. Format d’emmagatzematge de fitxers (Openoffice).Bases de dades basades en XML (Xpath)Escriure llibres, documents, etc.. Mitjançant XML
(Docbook)Etc...
Quin aspecte té?
<obra><autor>Shakespeare</autor><acte id=“I”>
<personatge>Rei Claudi</personatge><personatge>Lord Polonius</personatge>
</acte>
<acte id=“II”><personatge>Rei Claudi</personatge><personatge>Ophelia</personatge>
</acte></obra>
RSS
Una de les utilitats de XML és fer funcionar RSS.
Els feeds són un tipus de document usat per notificar actualitzacions en fonts d’informació (normalment llocs web).
Aquests documents estan formats per una sèrie d’entrades resumides, que fan referència al corresponent artícle o versió estesa.
RSS
Els formats més habituals per els feeds són Atom i RSS, primer farem servir RSS, després Atom.
Els feeds permeten als usuaris subscriures als seus blogs o pàgines habituals (a través d’un agregador, la majoria de navegadors ja el porta) i obtenir notificació de les darreres actualitzacions sense tenir que visitar aquestes pàgines vàris cops al dia.
Pràctica 1 – RSS estàtic: Crear aquest fitxer .xml (adaptant les dades a notícies de diferents temes que busqueu per Internet) (Baixar notepad++)
<?xml version="1.0" encoding="iso-8859-1" ?><rss version="2.0">
<channel><title>Títol vostra web</title><link>notícies.rss</link><description>Descripció</description>
<item><title>Títol article 1</title><link>http://www...</link><description>Resum article 1</description><pubDate>Wed, 21 Sep 2011 17:30:00 GMT</pubDate>
<category>Esports</category></item>...
...<item><title>Títol article 2</title><link>http://www...</link><description>Resum article 2</description><pubDate>Wed, 21 Sep 2011 17:30:00 GMT</pubDate> <category>Mi categoria 2</category></item>
// Crear 3 artícles més (en total 5 artícles)// Cercar per Internet artícles que us agradin i
</channel></rss>
Pas 2: Afegir la icona de RSS a la pàgina principal
Crear una portada de la vostra pàgina web (index.html). Posar-hi el vostre nom, cognoms, data i curs. Com a títol (i <h1>) podeu posar “Pràctica 1: RSS estàtic” (veure següent transparència)
Després de tot això, hi ha d’haver un enllaç al fitxer rss.Per posar la icona de RSS s’ha de fer així:
<a type=“application/rss+xml” href=“notícies.rss”>Imatge de la icona RSS</a>
Buscar la imatge de la icona RSS per Internet. Exemple:
Entre les etiquetes <head> de la pàgina web s’ha d’incloure el següent:
<link rel=“alternate” type=“application/rss+xml” title=“La meva pàgina RSS Feed” href=“notícies.rss" />
D’aquesta manera, els navegadors, detectaran que el nostre lloc té un feed RSS i mostraran una icona als visitants del nostre lloc a la barra d’adreçes, per a subscriure’s directament (si la pàgina està en un servidor).
Pas 3: Comprovar que (no) funciona
Obrir la pàgina amb un navegador. Que passa si obrim un .xml (rss) en un client (sense servidor?). QUE NO HO INTERPRETA CORRECTAMENT! Veure la següent transparència per veure quin aspecte té si ho obrim en local.
Si hi ha errors de sintàxi s’indicaran aquí (és una forma de validar el document).
S’ha d’utilitzar un servidor (o pujar-ho a Internet).
Pas 4: Instal·lar un Servidor.
Connectar-se a Internet i baixar el Xampp. Instal·lar-lo. Posar el html i el xml en una carpeta, anomenada “p1” i posar-la al subdirectori htdocs (d’allà on s’hagi instal·lat el xampp).
Obrir la consola del Xampp i executar el servidor web (Apache).
Obrir un navegador i anar a http://localhost/p1 (el fitxer html s’ha de dir index.html).
Si tot va bé ha de tenir l’aspecte de la següent transparència.
Pas 5: Lectors RSS externs
Ara provarem que funciona amb un lector RSS extern.
Buscar el programa (de codi lliure) RSS Owl (lector de feeds RSS), baixar i instal·lar-lo.
Seguir les següents transpes per afegir el feed abans creat a RSS Owl.
Quan acabeu, podeu fer cerques de feeds de temes que us interessin, i afegir-los a RSS Owl, o fer la cerca directament, al moment de fer “new feed”.
Pràctica 2 Ara crearem un feed utilitzant un altre dels formats principals,
el Atom. És molt semblant al RSS, només s’han de fer uns petits
canvis. El format Atom va ser desenvolupat com a una alternativa al
RSS. Ben Trott, un dels principals iniciadors de Atom, creia que
RSS té limitacions i defectes – com per exemple una falta de innovació i la seva necessitat de mantenir-se backwards-compatible (compatible amb versions antigues) – i que hi havia més avantatges en crear un nou disseny fresc des de zero.
Els proponents del nou format van crear el IETF Atom Publishing Format and Protocol Workgroup, per a crear un estandard per a Atom.
El format Atom per a sindicació de continguts va ser publicat com a un estàndard IETF en el RFC 4287 (desembre del 2005) i el format Atom per a la publicació de continguts va ser publicat com el RFC 5023 (a l’octubre de 2007).
Pràctica 2 Copieu la carpeta de la pràctica 1 i anomeneu-la
pràctica 2. Modifiqueu el .xml per a que sigui en format Atom. Podeu veure el format Atom en la següent
transparència. Finalment haureu de mostrar al professor com llegiu
les vostres notícies des d’un lector diferent. Per variar, aquest cop utilitzarem Google Reader (demostrar al professor que funciona).
El document ha d’estar igualment al servidor, o no funcionarà.
Els ids són números identificadors únics. Els podeu generar amb aquesta pàgina (botó “Get a new UUID”) http://www.itu.int/ITU-T/asn1/uuid.html
Aspecte del format Atom
<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?><feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom">
<title>Example Feed</title> <subtitle>A subtitle.</subtitle> <link href="http://example.org/" /><id>urn:uuid:60a76c80-d399-11d9-b91C-0003939e0af6</id> <updated>2003-12-13T18:30:02Z</updated> <author>
<name>John Doe</name> <email>[email protected]</email>
</author>
…
Aspecte del format Atom
... <entry> <title> Troben aigua a Mart </title> <link href="http://mart.com"/><id>urn:uuid:1225c695-cfb8-4ebb-aaaa-80da344efa6a</id> <updated>2003-12-13T18:30:02Z</updated> <summary>Some text.</summary> </entry>
(cada notícia és una entry)...</feed>
Pràctica 3 Ara es tracta de donar format CSS al fitxer RSS de la pràctica 1, per
a que si s’accedeix directament al fitxer es pugui veure amb una estètica més agradable.
Accediu directament al fitxer en local (sense accedir a través del servidor) i veureu que no té cap mena de format associat.
Per a enllaçar el fitxer .xml que conté el nostre RSS amb un full d’estils CSS hem de fer el següent a la capçalera del nostre fitxer:
<?xml version="1.0" encoding="iso-8859-1" ?> <?xml-stylesheet type="text/css" href="rss.css" ?>
Ara ja podem crear el fitxer rss.css i dedicar-nos a donar-li una estètica més agradable al nostre fitxer.
En la següent transparència podeu veure un exemple de css aplicat a un rss.
Intenteu obtenir un aspecte similar a aquest, i després un similar al de l’altra transparència.
Mostrar al professor i entregar, si es que diu que està correcte.
