UD_ 1º ESO

8/18/2019 UD_ 1º ESO

1/67

UNITAT DIDÀCTICA

EVOLUCIÓ I BIODIVERSITAT

APRENENTATGE I ENSENYAMENT DE LES

CIÈNCIES NATURALS III

UNIVERSITAT POMPEU FABRA

BARCELONA 4. Març. 2016

Elena Rodríguez García

Francesc Sala Carbó

8/18/2019 UD_ 1º ESO

2/67

8/18/2019 UD_ 1º ESO

3/67

Màster en Formació del Professorat | Especialitat en Ciències Naturals Evolució i biodiversitat

Universitat Pompeu Fabra

ÍNDEX

I. PRESENTACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA………......….……...……….. 1

I.1. A qui està dirigida? …………………………………….…….…...……….. 1

I.2. Descripció de la unitat didàctica .……………...….........................…...... 2

II. CICLE, NIVELL I MATERIA …………………............….…...........………... 3

III. CONTEX D’APRENENTATGE …….........….............................................. 3

IV. TREBALL PER COMPETÈNCIES ………………………….………...…..... 4

IV.1. Competències generals de l’ESO……………..…..........…………..…… 4

IV.2. Àmbit personal i social ........................................................................ 6

IV.3. Competències específiques de la matèria.

Àmbit cientificotecnològic .................................................................... 6

V. OBJECTIUS ……………………………………………....……………………...... 10

V.1. Objectius relacionats amb el “saber”………….….…………………...... 10

V.2. Objectius relacionats amb el “ser”.…..………….…………………...….. 12

V.3. Objectius relacionats amb el “saber fer”............................................... 12 VI. COTINGUNTS ………………………………………………………………….. 12

VI.1. Consideracions al voltant dels continguts .......................................... 13 VII. SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS ................................................................... 14 VIII. CRITERIS GENERALS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT …………… 21IX. AVALUACIÓ…………………………………..……..……………………….……. 23

IX.1. Característiques del procés d’avaluació ............................................... 23

IX.2. Criteris generals d’avaluació ……………………………………………. 23IX.3. Ponderacions ........................................................................................ 24

X. CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES ……………………………………… 25 XI. BIBLIOGRAFI A …………………………………………………………………… 27 ANNEXOS

8/18/2019 UD_ 1º ESO

4/67

Màster en Formació del Professorat | Especialitat de Ciències Naturals Evolució i Biodiversitat

Universitat Pompeu Fabra 1

I. PRESENTACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

I.1. A QUI ESTÀ DIRIGIDA?

La unitat didàctica que presentem a continuació porta per a títol “Diversitat

d’éssers vius” i s’impartirà en un total d’onze sessions. Està dissenyada perl’assignatura de Ciències de la Naturalesa i concretament està dirigida als

alumnes de 1º curs d’ESO A, C i Acollida de l’Institut Barcelona Congrés. 1er

d’ESO A és un grup de 30 alumnes, a 1er d’ESO C en són 17 i a 1er d’ESO

d’acollida en són 15. Com a norma general de l’institut, els alumnes de les

aules A són aquells que més rendeixen, i els de les aules C-D, els que tenen

més dificultats, alguns dels quals encara no han assolit les competències

bàsiques de l’Educació Primària. Pel que fa a l’aula d’acollida, es tracta

d’alumnes nouvinguts que tenen problemes amb la comprensió i escriptura de

la llengua. Per tant, aquests alumnes necessiten una ajuda i atenció més

personalitzada que la resta. Als tres grups hi trobem una diversitat cultural

molt significativa, ja que hi ha alumnes procedents de tot el món. A més a

més, observem també molta diversitat tant a nivell cognitiu com en la

motivació que mostra l’alumnat per l’aprenentatge dins de l’aula. És

interessant dir que s’ha estudiat que la cultura d’origen de les persones ,

juntament amb l’ambient en el que es desenvolupen, influeixen

significativament en l’estructura i funció cerebral, cosa que provoca que les

persones processin i raonin la informació de diferent manera, depenent d’on

vinguin. Per tal de poder atendre aquesta gran diversitat cultural, cognitiva i

d’interessos que trobem a l’aula, aquesta unitat didàctica consta d’una gran

varietat d’activitats amenes i dinàmiques, dirigides a cobrir les

característiques i necessitats dels alumnes, tenint en compte la seva

procedència, dins d’un escenari que s’espera que pugui ser rellevant i

significatiu per l’alumnat. Per últim, creiem que el comportament dels

alumnes a l’aula podria ser considerablement millorable. Acostumen a alçar

la veu, aixecar-se de les cadires enmig de les explicacions dels professors i a

no fer la feina que se’ls encarrega. Aquesta situació es veu sovint afavorida

pel fet que molts alumnes no tenen a casa seva un ambient que els ajudi a

millorar i tenir èxit escolar.

8/18/2019 UD_ 1º ESO

5/67



I.2. DESCRIPCIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

Aquesta unitat didàctica pretén que els alumnes siguin conscients, no només

del procés d’evolució que han patit les espècies al llarg de la vida de la Terra,

sinó també de la gran quantitat de biodiversitat que aquesta evolució haproduït.

Per això, tal i com es concreta al currículum, en aquesta unitat didàctica

s’inclouen activitats que permeten als alumnes:

- Adquirir estratègies que ajudin a resoldre problemes: identificar les

dades, interpretar-les, reconèixer quines dades falten per poder

resoldre el problema, identificar la pregunta i analitzar què és el que

se'ns pregunta.

- Desenvolupar exercicis en grup, que ajudin a resoldre una necessitat

quotidiana des d’un punt de vista científic.

- Tenir iniciativa personal i prendre decisions amb esperit crític.

- Aprendre a partir de les errades i formular respostes pròpies.

- Treballar en equip, negociar, cooperar i construir acords.

- Desenvolupar habilitats cognitives (expressió i comunicació oral,

escrita i plàstica; aplicació de recursos TIC a l'aula, etc.) i socials

(comunicació; cooperació; capacitat de relació amb l'entorn; empatia;

habilitats directives; capacitat de planificació; presa de decisions i

assumpció de responsabilitats; capacitat organitzativa, etc.)

Amb aquesta unitat didàctica també s’intenta que els alumnes siguin

conscients del seu propi aprenentatge. Per això, es treballarà la co-avaluació,

en especial amb l’ activitat d’elaboració d’un pòster. Per dur a terme aquestaco-avaluació, s’utilitzarà una rúbrica amb la qual els alumnes podran posar

nota a la tasca dels seus companys. A més a més, els alumnes també

treballaran l’autoavaluació i autoregulació del seu propi aprenentatge. Per fer

això, desprès d’haver acabat l’examen final de la unitat, els alumnes tindran

l’oportunitat de revisar-lo omplint una rúbrica que faciliti pensar en els errors

que hagin comès, i quina hauria d’haver estat la resposta correcta.

8/18/2019 UD_ 1º ESO

6/67



Per últim, la unitat didàctica s’avaluarà de forma continuada. Es durà a

terme una avaluació sumativa, on no només tindrà pes l’examen final de la

unitat, sinó també les activitats que es vagin fent. També es tindrà en compte

l’actitud de l’alumne, que serà avaluada mitjançant una rúbrica d’observació.

II. CICLE, NIVELL I MATERIA

La present unitat didàctica ha estat dissenyada per l’assignatura de Ciències

de la Naturalesa d’alumnes de primer d’ESO.

III. CONTEXT D’APRENENTATGE

Amb l’objectiu de què l’aprenentatge sigui el més significatiu possible, la

unitat didàctica sencera es desenvolupa seguint el fil d’un escenari basat en

encàrrecs que s’espera que siguin rellevants per a l’alumnat.

L’escenari que es proposa es el següent:

Es vol construir un museu de ciències naturals amb una exposició que tracti

sobre l’ evolució dels éssers vius, i se’ns demana que ajudem a organitzar-la. La

idea és agrupar les espècies amb característiques similars per facilitar les

explicacions. Pas a pas, a mida que els alumes vagin descobrint com

s’organitzen els éssers vius en regnes, ordres, famílies... aniran fent tasques

que contribueixin a la construcció de l’exposició. Dins del que faran, hauran de

fer una taxonomia inventada per classificar les espècies segon les seves

semblances. Per ajudar a establir les diferents parts de l’ exposició, elaboraran

els cartells introductoris de cada zona, on els visitants podran trobar les

característiques i curiositats dels diversos regnes, i prepararan mostres amb

organismes microscòpics per observar a la secció de bacteris i

microorganismes.

8/18/2019 UD_ 1º ESO

7/67



IV. TREBALL PER COMPETÈNCIES

IV.1. COMPETÈNCIES GENERALS DE L’ESO.

Competència comunicativa, lingüística i audiovisual: “Habilitat en l'ús del

llenguatge per a la comunicació, la representació, comprensió i interpretació de

la realitat, la construcció del coneixement i l'organització del pensament, les

emocions i la conducta”. Els alumnes desenvoluparan aquesta competència

mitjançant la comprensió lectora de textos científics, redactant els seus

resultats a la llibreta o fulls de l’alumne i amb la creació d’un pòster

expositiu. D’aquesta manera, aprendran a transmetre les seves idees de

manera clara i ben organitzada, tant de forma escrita com oralment.

L’aprenentatge d’aquestes habilitats es durà a terme de forma

individualitzada i treballant amb els companys.

Competència artística i cultural: “Habilitat per comprendre, apreciar i

valorar, amb esperit crític i actitud oberta i respectuosa, diferents

manifestacions culturals, i interessar-se en la seva conservació com a

patrimoni cultural”. Aquesta competència es treballarà en la creació del

pòster il·lustratiu on explicaran un dels cinc regnes en els que es divideixenels éssers vius. Tot i que els alumnes tindran una guia amb els mínims que

ha de contenir el cartell, també es tindrà en compte la forma de presentar-lo i

la informació extra que afegeixin.

Tractament de la informació i competència digital: “Habilitat per buscar i

processar informació mitjançant un ús creatiu, crític i segur de les TIC”. Els

alumnes hauran de cercar informació a internet, processar-la i sintetitzar-la

per tal d’utilitzar només la informació que sigui rellevant en la creació dels

cartells.

Competència d’aprendre a aprendre: “Habilitat per iniciar, organitzar i

persistir en l'aprenentatge” . Les correccions dels exercicis es faran en comú,

amb l’objectiu de què els alumnes es puguin auto i coavaluar, i així prenguin

consciencia d’on presenten més dificultats. A més, un cop realitzat l’examen

final, hauran d’omplir una graella d’autoavaluació per trobar els errors

comesos i buscar quina hauria d’haver estat la resposta correcta. Aquesta

8/18/2019 UD_ 1º ESO

8/67



competència també es veurà reflectida en l’activitat de disseny d’un

experiment a l’aula, ja que seran ells mateixos els responsables de pensar

tant la metodologia com la hipòtesi de treball.

Competència d’autonomia i iniciativa personal: “Capacitat per adquirir i

aplicar una sèrie de valors i actituds, i de triar amb criteri propi,

transformant les idees en accions”. De nou, aquesta competència es treballa

en el moment que els alumnes s’han de posar a dissenyar l’experiment, amb

la ajuda del professor, però partint de les seves idees i iniciatives. A més a

més, en general, la majoria de les activitats proposades en la unitat didàctica

tenen com a objectiu que l’alumne sigui protagonista del seu propi

aprenentatge.

Competència de coneixement i interacció amb el món físic: “ Les competències

bàsiques en ciència i tecnologia proporcionen un acostament al món físic i a la

interacció responsable amb ell des d'accions, tant individuals com col·lectives,

orientades a la conservació i millora del mitjà natural, decisives per a la

protecció i manteniment de la qualitat de vida i el progrés dels pobles”.

L’estudi dels éssers vius és un tema molt significatiu per si mateix, degut a la

íntima connexió dels humans amb la resta d’éssers, tant a nivell econòmic

com afectiu. Estem en contacte i relació constant amb la resta d’éssers vius, al

menjar, a l’interaccionar amb la natura, al posar-nos malalts... A l’apartat de

biodiversitat també es tracta aquesta competència, descobrint el valor que té

tenir riquesa i diversitat d’éssers vius, i prenent consciència de com algunes

accions de l’ésser humà poden perjudicar aquesta diversitat.

Competència social i ciutadana: “ Habilitat per utilitzar els coneixements i

actituds sobre la societat, entesa des de les diferents perspectives, en la seva

concepció dinàmica, canviant i complexa, per interpretar fenòmens i problemes

socials en contextos cada vegada més diversificats; per elaborar respostes,

prendre decisions i resoldre conflictes, així com per interactuar amb altres

persones i grups conforme a normes basades en el respecte mutu i en les

conviccions democràtiques” . Els alumnes treballaran aquesta competència

quan hagin de defensar i argumentar la importància social, econòmica i

8/18/2019 UD_ 1º ESO

9/67



mediambiental que té la conservació de la biodiversitat al nostre planeta.

També es treballarà en els moments que hagin de treballar en grup o en

parelles, com en el cas del pòster o de l’anàlisi al microscopi, ja que part de la

competència inclou el tracte amb altres persones.

IV. 2. ÀMBIT PERSONAL I SOCIAL

Consisteix en què l’alumne sigui conscient del seu propi aprenentatge,

adquirint les habilitats, les estratègies i els procediments necessaris per a què

aquest sigui el més satisfactori possible. Per altra banda, suposa l’adquisició

d’un grau suficient de consciència de les pròpies capacitats intel·lectuals,

emocionals i físiques, el desplegament d’actituds i valors personals com la

responsabilitat, la perseverança, l’autoconeixement i la construcció de

l’autoestima. Tot plegat, per tal de continuar aprenent de forma cada vegada

més eficaç i autònoma.

També ha de permetre l’adquisició de la capacitat d’aprendre de les errades

pròpies i alienes, demorar les necessitats de satisfacció immediata i aprendre

a prendre decisions amb un càlcul de riscos adaptat a la realitat. Suposal’adquisició de competències emocionals i l’ajustament de la conducta als

requeriments que comporten l’edat i la societat.

En aquesta unitat didàctica, el com es treballi tot això recaurà en la forma

d’impartir les classes i de tractar els alumnes, així com de celebrar els seus

encerts o de relativitzar els fracassos i enfocar-los com una oportunitat que

forma part del procés d’aprenentatge. Es consideren la pràctica del diàleg

socràtic i la pràctica de les estratègies d’avaluació (autoavaluació i

coavaluació) com un mitjà per a aprendre de les errades pròpies i alienes.

IV.3. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE LA MATÈRIA. ÁMBIT

CIENTIFICOTECNOLÒGIC.

Competència 2: Aquesta competència es defineix com a “Identificar i

caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per

comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals”.

8/18/2019 UD_ 1º ESO

10/67



La característica principal d’aquesta competència és que els alumnes han de

poder explicar fenòmens biològics i geològics, que pot ser que coneguin

prèviament o no, d’una manera teòrica. Han de demostrar la capacitat de

mirar el món des d’una visió científica i d’ampliar els exemples de fetscientífics que ja coneixen.

Aquesta competència comporta:

- Identificar els grups de fenòmens que es poden explicar amb els

principals models que corresponen a la biologia i la geologia.

- Apropiar-se dels models teòrics de la biologia i de la geologia: les seves

preguntes, les seves hipòtesis i les seves explicacions.

-

Utilitzar els models de la biologia i de la geologia per elaborarexplicacions científiques i per fer prediccions, i elaborar explicacions

completes, pertinents i creatives dels fenòmens amb llenguatge

científic i amb maquetes, gràfics i dibuixos.

- Tenir criteri per seleccionar dades, hipòtesis i proves experimentals

que reforcin o refutin una explicació científica segons un determinat

model teòric.

Els alumnes desenvoluparan aquesta competència en diverses activitats. En

primer lloc, faran els pòsters sobre els cinc regnes, sobre els quals hauran de

donar informació, d’acord amb el model establert per la comunitat científica,

amb l’objectiu que siguin capaços d’aplicar el model i predir com es classifica

una espècie a base d’observació o a partir del coneixement d’algunes dades

clau. En segon lloc, en l’activitat de sembra i creixement de bacteris de l’aula,

hauran de dissenyar hipòtesis i fer prediccions sobre fenòmens biològics.

Competència 3: Tracta sobre “Interpretar la història de l’Univers, de la Terra i de

la vida utilitzant els registres del passat”.

Aquesta competència consisteix a explicar, situar i interpretar les dades que

es coneixen de la història de l’Univers, de la Terra i de la vida.

Aquesta competència comporta:

- L’observació i l’anàlisi de les evidències de canvis que es troben

registrats i conservats en els fòssils, les roques, el relleu i els estrats,

8/18/2019 UD_ 1º ESO

11/67



en el material hereditari dels organismes o en els cossos celestes del

firmament.

- El coneixement dels fets i mecanismes que regeixen el funcionament de

l’Univers, la Terra i la vida que s’interpreten des de les teories i modelsexplicatius de la ciència que tenen com a eix comú el pas del temps.

Els alumnes treballaran aquesta competència quan s’estudiï el concepte de

biodiversitat i d’evolució. Encara que no s’aprofundeixi molt en l’evolució, sí

que serà necessari que comprenguin que amb el pas del temps les espècies

han evolucionat i han canviat fins a formar-ne unes altres de noves. Aquesta

competència es desenvoluparà en l’activitat de construcció d’un diàleg socràtic

així com en la de taxonomia.

Competència 4: “ Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser

investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació

d’investigacions experimentals” .

Aquesta competència implica buscar la resposta a qüestions susceptibles de

ser investigades experimentalment. Suposa comprendre el problema a

resoldre, identificar les variables que hi intervenen, fer hipòtesis sobre la

relació entre les variables d’acord amb els models científics explicatius dels

fenòmens que s’estudien i seguir els procediments científics habituals.

Aquests treballs experimentals permeten als estudiants apropar-se a la

manera de treballar dels científics en la resolució de problemes i aprendre, en

el decurs d’aquestes investigacions, les destreses i procediments propis de la

indagació científica.

Segons el tipus de problemes que es desitja resoldre, les investigacions poden

consistir a:

- Resoldre problemes teòrics, problemes d’interès en el marc d’una teoria

o en l’elaboració d’un model.

- Resoldre problemes pràctics, generalment en el context de la vida

quotidiana.

Els alumnes desenvoluparan aquesta competència resolent problemes

científics senzills que comportin la realització de totes les fases del disseny

8/18/2019 UD_ 1º ESO

12/67



experimental. Encara que alguna de les fases estigui molt guiada, com

plantejar la pregunta de recerca, sí que n’hauran de fer moltes altres de

forma autònoma, com fer prediccions senzilles, formular hipòtesis, identificar

variables, comparar els resultats a la hipòtesi inicial i comunicar-los ambprecisió. En el nostre cas, el problema serà de tipus pràctic, concretament

l’activitat de sembra i creixement dels bacteris al laboratori. Hauran de tenir

en compte les variables que poden intervenir en l’experiment, així com

dissenyar hipòtesis sobre els resultats finals de l’experiment.

Competència 6: “Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i

validació del coneixement científic ”.

Aquesta competència suposa:

- Evidenciar que el coneixement científic parteix de problemes que cal

resoldre i, per tant, de preguntes que canvien al llarg dels temps.

- Reconèixer, en diferents èpoques, els models que han estat mediadors

entre la realitat que es modelitza i les teories sobre aquesta realitat.

- Valorar que les dades que s’obtenen en una investigació depenen de

diversos factors, com ara els instruments utilitzats i la forma de portar

a terme les mesures.

- Valorar les interpretacions i afirmacions relacionades amb la ciència

que es publiquen als mitjans de comunicació. Identificar quines

preguntes són investigables, conèixer els procediments científics (per

exemple, grup control) i valorar si són adequats per poder assegurar

que les afirmacions publicades estan justificades des del punt de vista

científic.

- Reconèixer que la imaginació i la creativitat dels científics tenen un

paper essencial en la construcció del coneixement científic, en

l’establiment de les hipòtesis, en el disseny dels experiments i en

l’elaboració dels models explicatius.

-

Argumentar la validesa de les hipòtesis relacionant-les amb les proves

obtingudes i amb els diferents marcs teòrics. Aquest procés

d’argumentació és individual i col·lectiu.

8/18/2019 UD_ 1º ESO

13/67



- Reconèixer que el coneixement científic establert, les creences, les

expectatives, els valors, les condicions i les circumstàncies del context

sociocultural influeixen a l’hora de planificar els experiments, recopilar

les dades i interpretar-les. Aquesta competència es treballarà en les activitats de biodiversitat, de

taxonomia, i en el disseny de l’experiment de creixement dels bacteris. Es vol

que els alumnes entenguin que el treball que fan els científics i les teories

existents en un determinat període de temps i en una època concreta no es

fixe, que està subjecte a canvi i que es pot veure modificat a mida que

s’indaga i es coneix més sobre del tema en qüestió. Com es diu en la descripció

de la competència, també es pretén que els alumnes coneguin i comprenguin

que tota teoria científica es veu influïda pel context en el que té lloc. La forma

de dissenyar els experiments científics, com l’ús del control, les rèpliques etc..

també són procediments que es tracten dins d’aquesta competència, i que es

posaran en pràctica en l’experiment. En el cas de l’activitat de la taxonomia,

participaran en la construcció d’un consens de classificació amb l’objectiu que

se n’adonin que la classificació que aprendran no és absoluta. Així, se’ls

facilitarà la comprensió de com es classifiquen algunes excepcions o

singularitats que es puguin trobar.

V. OBJECTIUS

V.1. OBJECTIUS RELACIONATS AMB EL “SABER”

1. Entendre que els éssers vius no són immutables ni invariables i que han

evolucionat al llarg de la història de la Terra.

2. Entendre que l’evolució dels ésser vius ha donat lloc a la gran quantitat de

biodiversitat que tenint avui dia en el nostre planeta.

3. Comprendre que la mateixa biodiversitat que es forma també es pot veure

amenaçada, tenint com a conseqüència l’extinció d’algunes espècies del

planeta.

4. Comprendre que la pèrdua de biodiversitat suposa el perill ambiental més

gran que amenaça la nostra civilització.

8/18/2019 UD_ 1º ESO

14/67



5. Conèixer el concepte d’espècie invasora i perquè resulta perjudicial per a

l’entorn en el que es desenvolupa.

6. Entendre el concepte d’espècie i conèixer que hi ha un sistema de

classificació que permet que aquestes es puguin estudiar i identificar.

7. Conèixer que les categories superiors a espècie són família, ordre, classe,

fílum, regne i domini.

8. Saber que les espècies s’anomenen amb un nom científic format per dues

paraules: la primera fa referència al gènere i la segona a l’espècie.

9. Comprendre que segons les seves característiques comunes, els éssers vius

s’agrupen en cinc regnes diferents, i que aquests ho fan a la vegada en tresdominis ben diferenciats.

10. Saber quins organismes composen el regne de les moneres.

11. Conèixer les característiques principals dels bacteris, com -per exemple-

que són organismes unicel·lulars i que tenen una capa protectora que

s’anomena paret cel·lular.

12. Conèixer diferents tipologies de bacteris: els bacils, els espirils i elsvibrions.

13. Tenir en compte que la nutrició dels bacteris pot ser de tipus autòtrof o

heteròtrof.

14. Entendre que els bacteris poden produir moltes malalties com, per

exemple, la tuberculosi, el botulisme, la sífilis o la gonorrea.

14. Saber la funció fonamental que tenen els antibiòtics en el tractament deles malalties produïdes pels bacteris.

15. Conèixer que el regne dels protoctists inclou éssers vius unicel·lulars com

els protozous, i pluricel·lulars com les algues.

15. Conèixer la manera de desplaçar-se i d’alimentar-se dels protozous.

16. Conèixer com es nodreixen els tipus d’algues que hi ha.

8/18/2019 UD_ 1º ESO

15/67



15. Saber els tipus de fongs que hi ha, la seva forma de vida i la seva

estructura.

16. Ser conscients de la importància que els fongs i els líquens tenen per la

nostra vida quotidiana.

17. Comprendre la forma en què es construeix el coneixement científic dins de

la comunitat científica.

V.2. OBJECTIUS RELACIONATS AMB EL “SER”

1. Mantenir una actitud participativa a les classes.

2.Treballar en grup de forma equitativa i organitzada.

3. Respectar la diversitat d’opinions i de formes de treballar.

4. Ser conscient de la importància que tenen tots els éssers vius i de la

necessitat de preservar l’entorn en el que viuen.

V.3. OBJECTIUS RELACIONATS AMB EL “SABER FER”

1. Cercar informació de manera selectiva i amb criteri.

2. Sintetitzar la informació trobada per tal de plasmar-la en un producte

final.

3. Mantenir, en la mesura del possible, una llibreta de laboratori organitzada,

neta i creativa.

4. Treballar en grup de forma eficient col·laborant amb la resta de companys.

5. Aprendre a realitzar un diàleg socràtic, respectant el torn de paraula i fentles intervencions adients.

VI. CONTINGUNTS

1. Evolució i biodiversitat.

1.1. L’evolució dels éssers vius

1.2. La biodiversitat amenaçada

8/18/2019 UD_ 1º ESO

16/67



1.3. Espècies invasores

2. La classificació dels éssers vius.

2.1. Què és una espècie?

2.2. Els grups d’éssers vius

3. Les moneres.

3.1. Les moneres

3.2. Els bacteris

4. Els protoctists.

4.1. Els protozous

4.2. Les algues

5. Els fongs i els líquens

5.1. Diversos tipus de fongs

5.2. Forma de vida dels fongs

5.3. Estructura dels fongs

5.4. Els líquens

VI. 1. CONSIDERACIONS AL VOLTANT DELS CONTIGUNTS

El currículum de 1er d’ESO comença amb un bloc sobre la matèria, l’univers i

la Terra. El segon bloc tracta sobre els éssers vius. Anteriorment al tema

d’aquesta unitat didàctica i dins d’aquest segon bloc, els alumnes van

treballar l’estructura cel·lular i les funcions dels éssers vius.

A l’acabar la unitat, passaran a treballar més detalladament les plantes i, per

últim, els animals invertebrats i vertebrats.

Com els alumnes ja han estat treballant temes relacionats amb els éssers

vius, és evident que tindran algunes idees prèvies i conceptes que potser

siguin erronis. Dins d’aquests erros conceptuals podem trobar, per exemple,

que l’alumnat identifiqui un ésser viu com animal, que associï ésser viu amb

moviment, o que el defineixi amb criteris de comportament (es mou, respira...)

8/18/2019 UD_ 1º ESO

17/67



en comptes de criteris fisiològics (obté energia del medi...). Altres idees

prèvies errònies poden ser el fet de no considerar l’ésser humà com a animal,

no associar planta amb el concepte d’ésser viu, considerar plantes només els

vegetals petits, o entendre el procés de fotosíntesi com si fos la respiració de laplanta. Relacionat amb el concepte de cèl·lula, algunes concepcions errònies

poden ser que assumeixin que la mida d’un organisme es determina per la

mida de les seves cèl·lules, que entenguin la cèl·lula en només dues

dimensions, o creure que totes les cèl·lules tenen cloroplasts. També poden

tenir dificultats per classificar organismes, degut a confusions per la

terminologia o per fer analogies incorrectes sobre morfologia utilitzant dos

organismes no comparables. Relacionat amb la genètica, pot ser que elsalumnes donin més valor a la genètica de la mare, percebin la genètica de la

mare com a més rellevant per les filles, i la del pare pels fills, confonguin els

canvis no heretables adquirits al llarg de la vida amb diversitat heretable o

que creguin en la generació espontània.

Un cop finalitzada la unitat didàctica, s’espera que els alumnes hagin superat

aquestes possibles idees prèvies.

VII. SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS

PRIMERA SESSIÓ

FASE DE MOTIVACIÓ, EXPLORACIÓ D’IDEES PRÈVIES I INTRODUCCIÓ

AL TEMA

Primera part, on s’aprofitarà per explorar les concepcions prèvies dels alumes

mentre se’ls presenta el tema i se’ls engresca i motiva amb els continguts deltemari.

Abans de començar: per començar la sessió, presentarem el nou tema i

explicarem com s’organitzaran les classes amb nosaltres al llarg de la unitat.

Activitat 1:

Amb l’objectiu d’explorar idees prèvies i introduir el tema, es farà un Phillips

66 en el qual els alumnes hauran de discutir i donar la seva opinió sobre una

sèrie de tòpics i frases relacionades amb l’evolució i la biodiversitat. Exemple:

8/18/2019 UD_ 1º ESO

18/67



Totes les espècies s’han mantingut immutables al llarg dels anys. Hauran

d’opinar i argumentar la seva posició amb els companys de cada grup que es

trobin, i al final de tot es farà una posada en comú a la pissarra, apuntant les

idees que hagin conclòs. Quan sigui necessari, el professor qüestionarà lesidees dels alumnes, per exemple en els casos en que no siguin correctes, o en

cas que els arguments no estiguin ben plantejats, a fi de reforçar les idees

més encertades. Les frases i temàtiques que hagin estat font de més conflicte,

seran recollides per reaprofitar-les en futures sessions.

Duració: Aproximadament 10 minuts per la introducció, 20 minuts pel

Phillips 66, 15 minuts pel tancament i 10 minuts per explicar l’avaluació de la

unitat. Atenció a la diversitat: A les classes amb més dificultats, aprofitant que són

menys i que per tant el Phillips 66 durarà menys, es podrà dedicar més temps

a la reflexió en comú.

Materials: Cartolines amb les frases que volem que s’analitzin.

Un cop tancada l’activitat: S’explicarà com anirà l’avaluació, tant a nivell

de criteris, com a nivell percentual.

FASE DE DESENVOLUPAMENT DEL TEMA DINS D’UN ESCENARI

Segona part del cicle d’aprenentatge on s’aprofundirà dins del tema per

assolir els conceptes i competències bàsiques.

SEGONA SESSIÓ

Activitat 2: Aprofundiment en el concepte de biodiversitat

Amb l’objectiu d’introduir el tema i alguns conceptes necessaris per

comprendre el valor dels continguts compresos en la unitat, es farà un diàleg

socràtic per tractar diferents tipus de biodiversitat, la pèrdua de biodiversitat

i les espècies invasores.

Es tractarà el concepte de biodiversitat a través dels diferents tipus que hi ha:

intraespecífica, específica (interespecífica) i ecosistèmica. Per fer-ho,

s’utilitzaran imatges seleccionades que permetin fer preguntes que guiïn el

8/18/2019 UD_ 1º ESO

19/67



raonament dels alumnes i cap a on es vol que arribin. Quan es tingui clar el

concepte de biodiversitat, a base de preguntes i de diapositives que ho

il·lustrin, es reflexionarà sobre les causes i conseqüències que pot tenir la

pèrdua de biodiversitat i la introducció d’espècies invasores.

Materials: Power Point amb el material que es vol explicar i treballar.

Un cop tancada l’activitat: Al final de la presentació es farà recull de tots

els conceptes que s’han tractat al llarg de la sessió per reforçar l’aprenentatge

i donar temps per agafar els apunts necessaris.

TERCERA SESSIÓ

Activitat 3: Classificació dels éssers vius

Rebem un encàrrec del Museu de Ciències Naturals en el que se’ns demana

ajuda per organitzar una nova exposició sobre la semblança existent entre les

espècies de què disposen.

La classe es dividirà en grups de quatre o cinc alumnes. A cada grup se li

donarà fotografies dels éssers vius que es volen classificar i se’ls demanarà

que les agrupin segons les seves similituds. Hauran de saber justificar per

què han fet les agrupacions així.

Un cop els grups hagin decidit la seva classificació, es posarà en comú a la

pissarra. El professor, a partir dels comentaris dels alumnes, mourà les

fotografies, tot enganxant-les amb “blu-tack”. En cas que hi hagi

discrepàncies, hauran d’exposar els seus arguments i arribar a un consens.

Finalment, i tenint em compte les agrupacions de les fotografies que s’han fet,

se’ls explicarà els conceptes bàsics de regne, domini, fílum, classe i espècie a

partir d’anar dividint i subdividint les fotografies amb un guix en els diferents

grups taxonòmics corresponents. Les espècies no situades al seu lloc es

recol·locaran i es justificarà el perquè. Exemple: Agrupar els dofins amb els

peixos.

Duració: 10 minuts d’explicació i presentació del context, 15 minuts de treball

en grup, 20 minuts de posada en comú i 10 minuts de tancament.

8/18/2019 UD_ 1º ESO

20/67



Materials: Fotografies amb els éssers vius a classificar.

Atenció a la diversitat: Els grups de discussió seran heterogenis per facilitar

l’ajuda entre companys.

Un cop tancada l’activitat: fer una breu reflexió sobre el coneixement

científic construït per consens, i sobre com pot canviar al llarg del temps si es

pacten altres consensos.

QUARTA I CINQUENA SESSIÓ

Activitat 4: Característiques principals dels éssers vius

Al Museu de Ciències Naturals necessiten algú que faci cartells explicatius de

les diverses seccions de l’exposició, que al final estarà dividida en els cinc

regnes, perquè la gent que vingui a visitar-la en tingui un resum introductori.

Es començarà amb una activitat individual on apareixerà un cladograma amb

les característiques que diferencien cada regne i amb el que hauran de

contestar unes preguntes que els facin analitzar i processar la informació de

l’esquema.

Posteriorment, s’agruparà als alumnes en grups de 4 o 5 i se’ls demanarà que

realitzin un pòster d’un dels cinc regnes. Hauran d’incloure la informació

treballada a classe, però podran fer ús dels ordinadors de l’aula per afegir les

curiositats i informacions extra que creguin convenients. Aquesta activitat té

la finalitat de recollir tota la informació corresponent de cada regne per

col·locar-la al museu. El cartell es començarà a fer a l’última part de la quarta

sessió, però es demanarà que sobretot planegin el que volen fer per preveure

els materials necessaris. A la següent sessió ho acabaran.

Duració: 10 minuts per presentar el context i l’activitat, 20 minuts pel

cladograma i les preguntes associades, i 25 minuts per elaborar el pòster. La

cinquena sessió es dedicarà íntegrament als pòsters.

Materials: Fitxa de treball dels alumnes, cartolines grans i retoladors.

Atenció a la diversitat: Els grups seran heterogenis i la producció s’avaluarà

en consonància amb les seves capacitats. També cal dir que el mínim que se’ls

8/18/2019 UD_ 1º ESO

21/67



requereix és molt senzill, cosa que afavoreix que tothom hi arribi, però la

llibertat d’afegir informació extra o de presentar-ho en formats diferents

també permet que els que tinguin més facilitat puguin esforçar-s’hi més.

Avaluació: Co-avaluació de la fitxa amb un company. Avaluació del pòster perpart del professor.

Un cop tancada la quarta sessió: recordar a l’alumnat que si volen

utilitzar algun material especial pel pòster, l’han de dur a la següent classe.

SISENA SESSIÓ

Activitat 5: Microscopi

En el museu de ciències naturals es volen introduir microscopis per a què els

visitants puguin veure i gaudir dels éssers vius més petits, com són els

bacteris. A més a més, des del Museu ens demanen si els podem enviar mostres

amb bacteris per posar a les seves exposicions.

Es començarà a preparar la pràctica del dia següent: Es proposarà als

alumnes que ja que hem de fer un experiment per tal d’aconseguir mostres de

bacteris, aprofitarem per fer una petita recerca. Els ajudarem a trobar idees

per fer una pregunta de recerca, guiant-la cap a un experiment que compari

la quantitat de bacteris de diverses parts del cos. A partir d’aquí, repartirem

les fitxes de l’activitat i hauran d’identificar les variables, formular una

hipòtesi i dissenyar com fer l’experiment. Tot això es farà amb tota la classe i

amb el professor moderant i guiant els raonaments, ja que són classes en les

que fer-ho sols seria massa difícil, més encara sent el primer cop. Quan tot

estigui dissenyat, prepararan diverses plaques de Petri tocant-les amb la part

del cos que es vol investigar i marcant-les amb un retolador.

Un cop preparades les mostres, se’ls comunicarà que tot i que les colònies es

veuran a simple vista, per veure els bacteris cal utilitzar un microscopi. Així

doncs, es farà una base d’orientació per tractar el microscopi. Per dur-ho a

terme, els alumnes tindran una fitxa amb exercicis per aprendre’n l’ús i

funcionament. A més a més, el professor en portarà un a l’aula per a què ellsho puguin veure directament.

8/18/2019 UD_ 1º ESO

22/67



Duració: 10 minuts per presentar el context i l’activitat, 15 minuts per

dissenyar l’experiment, 10 minuts per preparar-lo i 15 minuts per fer la base

d’orientació del microscopi.

Materials: Fitxa de treball dels alumnes, un microscopi, porta-objectes,cobreobjectes i plaques de Petri.

Atenció a la diversitat: Degut a la complexitat de la pràctica, el professor

guiarà en tot moment el procés, ajustant la seva implicació segons com

responguin els alumnes.

SETENA SESSIÓ

Abans de començar: Dediquem uns moments a recordar tot el

funcionament del microscopi.

Activitat 6 : Moneres i Protoctists

El Museu de Ciències Naturals vol començar a construir la secció de les

moneres i protoctists. Per ara, han comprat microscopis, però no tenen mostres

per exposar. Ens demanen que preparem mostres de microorganismes que

puguin utilitzar.

Per l’estudi de les moneres i protoctists es procedirà a l’anàlisi de les plaques

sembrades el dia anterior i d’una mostra d’aigua de mar. Per si no

s’aconsegueix veure res, també durem preparacions del CESIRE que

sapiguem el que contenen. Els alumnes es posaran en parelles o grups de

tres.

A mida que els alumnes vagin veient els microorganismes, s’anirà explicant el

que van veient per tal que relacionin el que observen amb diversos conceptes

relatius al regne de les moneres i protoctists com: nutrició, formes, tipus,

malalties associades, descobriment dels antibiòtics etc... Durant la sessió

ompliran una fitxa amb preguntes relacionades amb la pràctica.

Duració: 10 minuts per recordar l’última sessió, la resta serà per fer la tasca.

Materials: Plaques de Petri amb mostres dels bacteris presents a l’aula i al

8/18/2019 UD_ 1º ESO

23/67



cos humà, mostres amb aigua de mar, microscopis, porta-objectes,

cobreobjectes, guió de la pràctica.

Atenció a la diversitat: Les parelles seran heterogènies, i el professor haurà

de repartir la seva atenció tenint en compte les diferents capacitats. En casque un grup no funcioni per capacitats o actitud, es pot reorganitzar la classe

en qualsevol moment.

Avaluació: Avaluació de les fitxes per part del professor.

VUITENA SESSIÓ

Activitat 7: Els fongs

Aquesta part es tractarà de forma més tradicional, en forma de classe

magistral, per motius relacionats amb la recerca del professorat. Per tenir un

control respecte al que fan normalment i cobrir també les necessitats d’una

part de l’alumnat que es poden sentir més còmodes amb aquesta metodologia ,

hem destinat una sessió a fer una classe tradicional (de la forma més

dinàmica possible, però sense recórrer al suport d’altres mètodes que no

siguin un suport visual i la capacitat del professor de transmetre). Aquestasessió inclourà moments de preguntes i diàleg, com en una classe normal,

però sense arribar a diàleg socràtic.

La sessió escollida ha estat aquesta última ja que són un grup que els costa

molt fer feina que els exigeixi raonar (a la fase d’observació van demanar

diversos cops que el professor els fes copiar). També, per la naturalesa del

tema, és el que ens ha semblat que té alternatives menys interessants.

Materials: Presentació de Power Point.

Atenció a la diversitat: en aquest cas es basarà en l’habilitat del professor per

detectar malentesos o mancances en l’explicació i per exposar de forma

entenedora i adaptada a les diverses necessitats.

8/18/2019 UD_ 1º ESO

24/67



NOVENA SESSIÓ

REESTRUTURACIÓ I SÍNTESI

En aquesta fase es farà una recopilació de tot el temari que s’ha impartit al

llarg de les sessions. A més a més, es preguntarà conjuntament als alumnes

quins creuen que són els conceptes més importants de tot el que han après, i

que, per tant, creuen que sortiran a l’examen final que es farà per tancar la

unitat didàctica. Aquí s’aprofitarà per recordar tots els conceptes que

considerem essencials. Amb tot això, s’espera que els alumnes es quedin amb

les idees clau i tinguin clar què és el que hauran d’estudiar per resoldre

l’examen amb tot l’èxit possible.

DESENA I ONZENA SESSIÓ

FASE D’ AVALUACIÓ I TANCAMENT DEL CICLE

A banda de l’avaluació contínua feta al llarg del tema, es durà a terme un

examen final amb preguntes relatives als continguts treballats durant les

sessions. A la següent sessió, el professor lliurarà als alumnes els exàmens

corregits, es comentaran i corregiran els errors més comuns observats a

l’examen i es resoldran tots els dubtes.

VIII. CRITERIS GENERALS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

L'atenció a la diversitat ha de convertir-se en un aspecte essencial de la

pràctica docent diària, donat que s’até tota la població en edat escolar.

Com s’ha dit abans, els tres grups de primer d’ESO per als que s’ha elaborat

aquesta unitat didàctica són molt heterogenis a nivell cultural, cognitiu irespecte a la motivació de cara l’aprenentatge. Aquesta diversitat es

contemplarà tenint en compte diferents criteris.

Per començar, i pel que fa a la programació realitzada, es preveu que el tipus

d'activitat i els mètodes utilitzats s’adaptin segons el grup d'alumnes. Com

que les classes C i d’acollida, on hi ha els alumnes que tenen més dificultats,

tenen menys alumnes, podrem gestionar el temps i l’atenció personalitzada

amb més facilitat. De la mateixa manera, ja es té en compte que el grau de

8/18/2019 UD_ 1º ESO

25/67



complexitat i d’aprofundiment que s'aconseguirà no pot ser sempre el mateix.

També es té en compte que no tots els alumnes progressen al mateix ritme. El

treball en grups heterogenis permetrà equilibrar una mica la feina en aquest

sentit. Per això, la programació ha d'assegurar un nivell mínim per a tots elsalumnes al final de l'etapa, donant oportunitats perquè es recuperin els

continguts que van quedar sense consolidar al seu moment, i d'aprofundir en

aquells que més interessin a l'alumne.

En segon lloc, i en relació a la metodologia utilitzada, necessàriament cal que

el professor detecti els coneixements previs per proporcionar ajuda quan es

detecti una mancança abans de començar, que procuri que els continguts nous

enllacin amb els anteriors, que siguin els adequats al nivell cognitiu, i que

intenti que la comprensió de cada contingut sigui prou significativa com

perquè l'alumne pugui fer una aplicació del mateix i pugui enllaçar amb

altres continguts similars. A més a més, s’utilitzarà una gran varietat deformats tant per fer les explicacions com a l’hora de demanar-los les

produccions: pòsters, fitxes emplenades, esquemes, textos, etc.. Moltes de les

produccions no tindran un format tancat, fet que afavoreix la creativitat de

l’alumne i facilita que adapti el treball a les seves capacitats.

En tercer lloc, i pel que fa a la motivació personal dels alumnes, s’afavorirà

amb l'existència d'un bon clima de treball a l'aula, s’insistirà en els reforços

positius per millorar l'autoestima i es donarà atenció personalitzada a tots els

alumnes que manifestin dificultats per seguir les sessions.

En les activitats que requereixin fer grups o parelles, s’assegurarà que la

classe quedi ben barrejada amb grups heterogenis, per tal que els alumnes espuguin ajudar entre sí.

8/18/2019 UD_ 1º ESO

26/67



IX. AVALUACIÓ

IX.1. CARACTERÍSTIQUES DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ

L'avaluació del procés d'aprenentatge dels alumnes de l'Educació Secundària

Obligatòria que proposem reuneix les següents característiques:

- Ser contínua, perquè ha d'atendre a l'aprenentatge com a procés, i

poder comparar diversos moments o fases.

- Tenir caràcter formatiu. Ha de tenir un caràcter educatiu i formador, i

ha de ser un instrument per a la millora tant dels processos

d'ensenyament com dels processos d'aprenentatge.

-

Ser integradora, perquè inclou el conjunt d’objectius i competències.

- Ser individualitzada, perquè es centra en l'evolució personal de cada

alumne i s’adapta a les seves capacitats i necessitats.

- Ser qualitativa, ja que té en compte tots els aspectes que incideixen en

cada situació particular i avalua de manera equilibrada diversos

aspectes de l'alumne, no solament els de caràcter cognitiu.

Així mateix, es contempla l'existència d'elements d'autoavaluació i

coavaluació de manera que els alumnes s'impliquin i participin en el seu propiprocés d'aprenentatge. Així, l'avaluació deixa de ser una eina només centrada

en ressaltar els errors comesos, per convertir-se en una guia perquè l'alumne

comprengui què li falta per assolir i com pot aconseguir-ho.

IX.2. CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ

Al finalitzar la unitat didàctica, els alumnes haurien de ser capaços de:

1.Plantejar preguntes que possibilitin la descripció d’un fenomen o d’un ésser

viu, a partir de l’observació sistemàtica i la identificació de variables.

2. Elaborar informes sobre el treball realitzat, fent servir amb precisió el

vocabulari pertinent.

3. Justificar què és un ésser viu a partir d’observacions directes i indirectes de

cadascuna de les característiques dels éssers vius (es nodreixen, es

relacionen, es reprodueixen i estan formats per cèl·lules).

8/18/2019 UD_ 1º ESO

27/67



4. Identificar, a partir de l’observació directa o indirecta, organismes o el grup

al qual pertanyen, utilitzant claus dicotòmiques senzilles.

5. Descriure les característiques generals dels grans grups taxonòmics i

explicar-ne la importància en el conjunt d’éssers vius.6. Identificar a partir de preparacions microscòpiques, fotografies i

diagrames, algunes característiques de la cèl·lula, relacionant la diversitat de

formes i mides amb les funcions que realitzen.

7. Aportar evidències (experimentals o simulades) que provin que un

organisme determinat és autòtrof o heteròtrof.

8. Identificar i resoldre problemes científics relacionats amb els continguts del

nivell, susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar. 9. Saber preparar experiments senzills, identificant correctament les

variables que hi intervenen.

10. Poder dissenyar hipòtesis coherents i ben formulades en relació a

experiments petits fets a l’aula.

11. Poder resoldre problemes de la vida quotidiana i proposar, de manera

justificada segons els coneixements teoricopràctics de la ciència, la solució

més convenient o efectiva.

IX.3. PONDERACIONS

Les ponderacions i els criteris d’avaluació seran explicats als alumnes el

primer dia, ja que d'aquesta manera es millora el procés d'ensenyament-

aprenentatge. L'alumne ha de saber què s'espera d'ell i com se l’avaluarà.

Els factors que tindrem en compte a l’hora de fer l’avaluació seran:

Produccions (90%): al llarg de les sessions, els alumnes aniran elaborant

diverses produccions.

- Fitxa d’activitats de la quarta sessió (10%)

- Pòster (20%)

- Experiment de la sisena sessió. (20%)

-

Examen final. (40%)

8/18/2019 UD_ 1º ESO

28/67



Actitud (10%): al llarg de les sessions, també es tindran en compte els

aspectes actitudinals següents, més desenvolupats a la rúbrica d’observació

annexa:

- Respecte de les normes de convivència a classe (tenir una actitud d’escoltaactiva, respectar el torn, etc.)

- Interès i participació (respondre correctament a les preguntes que formula el

professor, realitzar preguntes d'interès, etc.)

X. CONNEXIÓ AMB ALTES MATÈRIES

A l’assignatura de Biologia i Geologia es tracten continguts transversals i

comuns, que han d’afrontar-se des de la perspectiva de totes les matèries.En primer lloc, aquesta assignatura té relació amb l'educació cívica. En

totes les activitats en què es treballa en grup o en les que s’ha d’arribar a un

consens es potencia l'aprenentatge de la prevenció i resolució pacífica de

conflictes.

Per altra banda, també té relació amb els elements curriculars relacionats

amb el desenvolupament sostenible i el medi ambient. En les unitats

d'ecologia es presenten els continguts bàsics que constitueixen les grans

qüestions de l'educació ambiental. Aquests continguts van dirigits a la

comprensió de l'estructura i components dels ecosistemes i a la contemplació

de la naturalesa com un tot interrelacionat, però també es fa incís en la

responsabilitat que té la societat vers la conservació de la biodiversitat i les

implicacions que pot tenir la seva acció sobre el medi.

Tot això ha de conduir l'alumne a l’adquisició i desenvolupament de valorscom la solidaritat i el respecte cap als altres i el medi ambient.

Un altre element transversal de caràcter instrumental és el de la

comunicació audiovisual i l'ús de les Tecnologies de la Informació i la

Comunicació (TIC). Les TIC estan cada vegada més presents a la nostra

societat i formen part de la nostra vida quotidiana. Des d'aquesta realitat,

considerem imprescindible la seva incorporació a les aules d'Educació

Secundària com a eina que ajudarà a desenvolupar en l'alumnat diferents

8/18/2019 UD_ 1º ESO

29/67



habilitats, des de l'accés a la informació fins a la seva transmissió en diferents

suports.

La incorporació de les TIC a l'aula contempla diverses vies de tractament que

han de ser complementàries:

Com a fi en si mateixes: tenen com a objectiu oferir a l'alumnat coneixements

i destreses bàsiques sobre informàtica, maneig de programes i manteniment

bàsic. Tot i que no es tractarà directament des de l’assignatura, sí que

preveiem que segurament haurem d’ajudar alguns alumnes en tasques

puntuals en cas que detectem alguna mancança (com guardar un arxiu, com

canviar un format de lletra o la posició d’una imatge...).

Com a mitjà: el seu objectiu és treure tot el profit possible de les

potencialitats de l’eina que considerem que és el principal mitjà d'informació i

comunicació al món actual. En aquesta unitat, els alumnes hauran de ser

capaços de buscar, emmagatzemar i editar informació, i interactuar

mitjançant diferents eines.

8/18/2019 UD_ 1º ESO

30/67



X. BIBLIOGRAFIA

Currículum Batxillerat. Generalitat de Catalunya. Departament

d’ensenyament.

Activitat: Fer una base d’orientació sobre com observar una preparació

microscòpica. Roser Bosch, Silvia Lope.

Departament de ciències de l’I.E.S. Thos i Codina. Crèdit 6: un món que

canvia.

Manuel, J. Metodologia i recursos per a l ’aprenentatge de les ciències.

Ensenyar a fer recerca.

8/18/2019 UD_ 1º ESO

31/67

8/18/2019 UD_ 1º ESO

32/67

Màster en Formació del Professorat | Especialitat en Ciències Naturals Evolució i biodiversitat

Universitat Pompeu Fabra

ANNEXOS

ANNEX 1: Full d’activitat 1

ANNEX 2: Presentació Power Point de l’activitat 2

ANNEX 3: Full d’activitat 3 - alumne

ANNEX 4: Full d’activitat 3 - professor




ANNEX 7: Full de laboratori de l’activitat 6

ANNEX 8: Presentació de Power Point de l’activitat 7

ANNEX 9: Examen final

ANNEX 10: Criteris d’avaluació de l’examen final

ANNEX 11: Rúbrica d’autoavaluació de l’examen final

ANNEX 12: Rúbrica d’observació

8/18/2019 UD_ 1º ESO

33/67

Evolució i biodiversitat

Activitat 1. Frases y mites sobre l’evolució.

Quines de les frases són correctes i quines no? Per què?

- L’home descendeix del mico. Incorrecte

- L’evolució intenta explicar l’origen de la vida. Incorrecte.

- L’evolució explica els canvis genètics que han tingut lloc al llarg del

temps en les espècies vives. Correcte.

- Els humans i els primats comparteixen un ancestre comú que va

viure fa milions d’anys. Correcte

- Charles Darwin es l’autor de la teoria de l’evolució. Correcte.

- L’extinció de espècies animals i vegetals no té cap conseqüència

negativa per la conversació del medi ambient. Incorrecte.

- Tota la biodiversitat que tenim avui dia prové d’un sol organisme

primitiu. Correcte.

- L’activitat humana accelera el ritme d’extinció de les espècies.

Correcte.

- La pèrdua de biodiversitat i d’ecosistemes és una amenaça per al

funcionament del planeta i de la pròpia societat. Correcte.

- Són tantes les espècies que habiten la Terra, que els científics

asseguren que encara no coneixem tots els organismes animals i

vegetals que existeixen. Correcte.

- Totes les espècies del planeta ja han estat descobertes. Incorrecte.

- La taxonomia és la ciència dedicada a classificar els organismes.

Correcte.

- Els éssers humans som animals. Correcte.

- Els bacteris són els organismes més evolucionats. Incorrecte.

- L’ésser humà és l’organisme més evolucionat. Incorrecte.

- Després de l’home ja no evolucionaran més espècies. Incorrecte.

8/18/2019 UD_ 1º ESO

34/67

1

8/18/2019 UD_ 1º ESO

35/67

Que opinin. Idees prèvies. Conceptes a treure: biodiversitat implica trobar éssers viusdiferents (quines diferències considerem ja les anirem perfilant)

2

8/18/2019 UD_ 1º ESO

36/67

Quines diferencies i a!

"arlar de biodiversitat interespec#fica.

$

8/18/2019 UD_ 1º ESO

37/67

"arlar de biodiversitat interespec#fica.

%

8/18/2019 UD_ 1º ESO

38/67

"arlar de biodiversitat interespec#fica. &ls éssers umans també formem part delsistema.

'

8/18/2019 UD_ 1º ESO

39/67

Cal especificar que els arbres del fons no compten. i tot va com planeem* els alumnesopinaran que en el camp de roselles i a més biodiversitat que en el camp de la

esquerra.

+

8/18/2019 UD_ 1º ESO

40/67

,l apropar-nos als camps* es veu més clar que en el camp de lesquerra i a moltes mésespècies que en el de la dreta. /ambé es pot ressaltar que les roselles* al ser una

plantaci0 umana* probablement siuin totes descendents duna sola planta* i que pertant presentaran encara mens diversitat enètica.

8/18/2019 UD_ 1º ESO

41/67

3na varietat més alta derbes i flors pot implicar que molta més diversitat dinsectes idanimals i visquin.

4

8/18/2019 UD_ 1º ESO

42/67

I que tindria més biodiversitat* una 5rea com la de la dreta* una com la de lesquerra* ouna que tinui petites 5rees amb diversos ecosistemes (una mica duna* una mica de

laltra)! Introduir la biodiversitat ecosistèmica.

6

8/18/2019 UD_ 1º ESO

43/67

7tic* sentimental* estètic* econ8mic (font daliments* medicaments* roba* materials..)

19

8/18/2019 UD_ 1º ESO

44/67

7tic* sentimental* estètic* econ8mic (font daliments* medicaments* roba* materials..)

11

8/18/2019 UD_ 1º ESO

45/67

Imate 1: monocultius de soja. i volem fer plantacions: Quantes especies i trobarem ala part del cultiu! 3na Que sen fa del que i avia abans! /allar* cremar...

Imate 2: /ala darbres. Que en podem treure! ;usta* terres per edificar i conrear...Imate $: "laa de conills a ,ustr5lia. Com van arribar els conills! olt menjar* pocs depredadors. "oden suposar unproblema tenir tants conills! Que arrasen amb les plantes i fan competència a la restadanimals.

12

8/18/2019 UD_ 1º ESO

46/67

Imate %: Cami0 ple de plaa de conills a ,ustr5lia. ?a ser bona idea dur-los!

1$

8/18/2019 UD_ 1º ESO

47/67

Imate 1: >osquit tire. "icades i perill de mal5ria.Imate 2: Carol poma. @estrossa els arrossars del @elta de l&bre.

Imate $: ?is0 americ5. Competei= amb el vis0 europeu.Imate %: /ortua de florida. Competei= amb les tortuues daqu#.Imate ': >orrut de les palmeres. >ata les palmeres decoratives.

1%

8/18/2019 UD_ 1º ESO

48/67

1'

8/18/2019 UD_ 1º ESO

49/67


Hem vist que al nostre planeta hi ha unes 1.500000 espècies conegudes

(amb nom científic) i, pel cap cap baix, un total de 10.000.000. Evidentment,

per a poder-les estudiar cal ordenar-les d’alguna manera, tal com es fa amb

els llibres d’una biblioteca. Seria impossible trobar un llibre entre molts sino hi hagués algun ordre que ens guiés a l’hora de trobar-lo i d’endreçar-lo.

Una primera possibilitat seria ordenar-los alfabèticament segons el seu

nom. Però això ens diria molt poca cosa sobre cada organisme, excepte que

“conill” va després de “colom” i abans de “corc”. A més, posaríem junts

organismes que tenen poc a veure els uns amb els altres.

Per sort, observant els éssers vivents ens podem adonar que hi ha un cert

ordre natural entre ells, és a dir, que es poden agrupar per semblances. Així

doncs, posarem al conill al costat de la llebre i el colom al costat de la

tórtora. El pi al costat de l’avet i el rovelló a prop de la f arinera borda.

La ciència que estudia com ordenar els organismes de manera que

reflecteixi les seves semblances i relacions és la taxonomia.

Anem a fer una mica de taxonomia!

El Museu de Ciències Naturals vol crear diferents exposicions classificant els

animals que tenen segons les seves semblances.

Activitat 3. Ajuda als propietaris del Museu a classificar les

espècies que tenen. Per fer-ho, agrupeu les imatges d’éssers vius

segons les seves similituds. Haureu de saber justificar les vostresdecisions, penseu-les bé!

8/18/2019 UD_ 1º ESO

50/67


Activitat 4. Llegeix el següent text i respon les preguntes.

Des de l’antiguitat , els estudiosos van veure que hi havia dos grans tipus d’éssersvius. Uns es movien (normalment) i menjaven: els animals. Els altres vivien

arrelats a terra, rarament es movien (llevat que el vent els sacsegés) i semblava

que no menjaven. Eren, a més, de color verd: les plantes. Així van proposar de

repartir els éssers vivents en dos grans grups, anomenats regnes: el regne animal

i el regne vegetal.

Però a mesura que es van anar coneixent més els éssers vius, es va descobrir que

no tots els organismes encaixaven en aquests dos regnes. Un gran canvi va ser la

invenció del microscopi, al segle XVII, que va fer possible observar organismes

microscòpics: els organismes unicel·lulars. Alguns es movien i menjaven i es van

classificar fàcilment com animals. Però altres també ho feien i, a més a més, eren

verds, com les plantes. En quin grup els posarien? ... Altres éssers unicel·lulars més

petits resultaven ser més estranys: els bacteris.

Alhora, hi havia el cas dels bolets. Arrelats i immòbils, però de verds, res. Eren

plantes?

Tot plegat va fer veure que amb dos regnes no n’hi havia prou per a endreçar tot s

els éssers vius i, després de diversos intents, l’any 1959 es va proposar de

classificar-los en cinc regnes: el regne animal, el regne vegetal, el regne fongs, elregne protoctists i el regne monera.

- Quins van ser els primers regnes que es van definir?

- Per quin motiu van ser aquests dos i no uns altres?

- Quin va ser l’invent que va fer replantejar el fet de què només

hi haguessin dos regnes? Per què?

- Quins van ser els cinc regnes que es van proposar l’any 1959?

8/18/2019 UD_ 1º ESO

51/67


Després, observa atentament aquest esquema.

8/18/2019 UD_ 1º ESO

52/67


Ara, posa una creu a les caselles corresponents.

8/18/2019 UD_ 1º ESO

53/67


Ara, al Museu de Ciències Naturals necessiten algú que faci cartells

explicatius de les diverses seccions de l’exposició, que al final estarà dividida

en els cinc regnes, perquè la gent que vingui a visitar-la en tingui un resumintroductori.

En grups, dissenyeu un pòster on apareguin tant les

característiques com imatges representatives del regne que us

assignarà el professor. Heu d’incloure les característiques

treballades en aquest exercici, però podeu afegir els exemples i

curiositats que creieu interessants.

8/18/2019 UD_ 1º ESO

54/67


Dibuixos: Roser Bosch

Font: Roser Bosch, Sílvia Lope

En el museu de ciències naturals es volen introduir microscopis per a què els

visitants puguin veure i gaudir dels éssers vius més petits, com són els

bacteris. A més a més, des del Museu ens demanen si els podem enviar

mostres amb bacteris per posar a les seves exposicions.

Aquí tens unes vinyetes amb les diferents accions a seguir a l’hora

d’utilitzar un microscopi. L’únic problema és que estan desordenades.

- Ordena les vinyetes per tal de tenir els passos en ordre i poder

utilitzar-les com a guia al fer servir el microscopi.

- Escriu què s’hi està fent a cadascuna.

a

b

c

g

e

f

d

8/18/2019 UD_ 1º ESO

55/67


El Museu de Ciències Naturals vol començar a construir la secció de les

moneres i protoctists. Per ara, han comprat microscopis, però no tenen

mostres per exposar. Ens demanen que preparem mostres de

microorganismes que puguin utilitzar.

Activitat 6. Dissenya un experiment que respongui la pregunta

següent: Quina part del teu cos (nas, genoll i orella) té mes bacteris?

Què necessitem?

- Càpsules de Petri amb medi de cultiu ordinari

- Retolador negre per apuntar a les plaques.

Per començar, penseu en:

- Quina és la vostra hipòtesi? Per hipòtesi entenem el que creiem que

passarà. Exemple: Pot ser que la part del cos que tindrà més bacteris

sigui....

- Quines variables intervenen? Quins aspectes del nostre experiment

intervenen i, a més, estan subjectes a ser modificats?

-

Com ho farem perquè els resultats siguin fiables?

8/18/2019 UD_ 1º ESO

56/67

Fitxa de laboratori

Nom: Grup:

Nº de mostra: Part del cos: Nº de colònies:

Descripció de la mostra: Dibuix:





8/18/2019 UD_ 1º ESO

57/67

ELS FONGS I ELS LÍQUENS

TIPUS DE FONGS

Bolets

Floridures

Llevats

8/18/2019 UD_ 1º ESO

58/67

FORMA DE VIDA DELS FONGS

Són heteròtrofs

Obtenen l’aliment a partir de matèria orgànica

Paràsits Sapròfits

8/18/2019 UD_ 1º ESO

59/67

ESTRUCTURA DELS FONGS

8/18/2019 UD_ 1º ESO

60/67

ELS LLEVATS

Llevat Fermentació làctica

Es reprodueixen per gemmació

8/18/2019 UD_ 1º ESO

61/67

ELS LÍQUENS

Associació simbiòtica d’un fong i d’un alga unicel·lular

Líquens a l’ arbre

Líquens a la roca

Intervenen en la formació del sol

Útils com aliment d’animals petits

Són molt sensibles a la contaminació

8/18/2019 UD_ 1º ESO

62/67

EXÀMEN FINAL EVOLUCIÓ I BIODIVERSITAT

1. Com s’anomena el procés que ha permès que els éssers vius

s’hagin adaptat als diversos ambients que hi ha a la Terra?

2. Anomena quins dels cinc regnes tenen una estructura

procariota i quins eucariota.

3. Cita les característiques principals d’un dels cinc regnes.

4. Encercla la resposta correcta.

- Les hifes:

A) És el nom científic dels bolets.

B)

Són estructures filamentoses que formen el miceli.

C)

Són els òrgans reproductors dels bolets.

D) Són estructures unicel·lulars.

- Els líquens:

A) Són organismes que s’inclouen dins del regne de les plantes.

B) No tenen importància en la formació del sòl.

C) Els podem trobar en zones d’alta contaminació.

D) Estan formats per una associació simbiòtica d’un fong i

d’algues unicel·lulars.

- Els llevats:

A) S’encarreguen de dur a terme la fermentació alcohòlica.

B) No es reprodueixen per gemmació.

C) Son organismes procariotes.

D) Es poden observar en els aliments quan es podreixen.

5. Justifica per què dues races de gossos tan diferents com un

buldog i un pastor alemany són part la mateixa espècie. Com

anomenem la ciència que classifica les espècies?

6. Imagina que un amic teu et comenta que té una tortuga de

Florida que s’ha fet molt gran per l’aquari on la guarda i

t’explica que la vol alliberar en un llac a prop a casa seva. Què

li recomanaries?

8/18/2019 UD_ 1º ESO

63/67

7. Un empresa esportiva vol construir un camp de golf al bosc

de Collserola, al costat de Barcelona. Per fer-lo, caldrà talar

tota una àrea que fins fa poc havia estat protegida, i que era

el destí habitual de turistes amants de la natura i de la fauna. Allà era molt senzill observar tot tipus d’animals salvatges i

plantes silvestres. Quines conseqüències tindria per al medi

ambient i per la societat la construcció d’aquest camp de golf ?

8. Ordena les vinyetes següents i explica què està succeint en

cada una d’elles.

8/18/2019 UD_ 1º ESO

64/67

Criteris d’avaluació de l’examen final.

1. (0,5 punts) Evolució.2. (1 punt) Procariota: regne de les moneres.

Eucariotes: regne dels protoctists, fongs, vegetals i animals.

(0,1) Per regne anomenat. (0,1) Per regne situat correctament.3. (1 punt) Han de posar informació de:

- Cèl·lules procariotes o eucariotes. (0,25) - Unicel·lulars o pluricel·lulars. (0,25) - Autòtrofs o heteròtrofs. (0,25) - Tipus d’alimentació. (0,25)

4. (1 punt) B, D, A(0,33) Per resposta correcta.

5. (1,5 punt) Un buldog i un pastor alemany són la mateixa espècie jaque poden produir descendència (0,5) fèrtil (0, 5). Taxonomia (0, 5).

6. (1,5 punt) En la seva justificació, han de dir: - La tortuga és una espècie invasora, ja que no és d’aquí. - Posa en perill la resta de fauna i flora. - Proposar una solució alternativa (comprar un aquari més gran,

anar al zoo, trucar la protectora d’animals, regalar-la...).7. (1,5 punt) Han de parlar de:

- Pèrdua de biodiversitat. - Ètica - Estètica - Economia (caça, fusta, turistes...).

8. (2 punts) 2 3 1 56 4 7

1. Col·loquem l’augment més petit.2. Posem el portaobjectes al seu lloc.3. Posem la mostra el més a prop possible a l’objectiu.

4.

Enfoquem i busquem allò que volem veure.5. Girem el revòlver al següent objectiu.6.

Tornem a enfocar.7. Llest!

(0,1) per cada pas ben situat (si s’han equivocat en un que ha moguttota la resta, cal valorar si es compta la resta que estava benordenada, encara que tinguin el número incorrecte).

(0,2) per cada descripció correcta, (0,1) per l’última.

8/18/2019 UD_ 1º ESO

65/67

Rúbrica d’autoavaluació de l’examen Evolució i biodiversitat

Pregunta ErradaQuè hauria d’haver

respost

8/18/2019 UD_ 1º ESO

66/67

Rúbrica d’observació Evolució i biodiversitat

Aspectes

actitudinalsExcel·lent Molt bé Millorable Insuficient

Assistència

Assisteix a totes les classes

amb puntualitat i es queda

durant tota la sessió. 1

Assisteix a quasi totes les

classes i només algun cop ha

arribat amb retard. 0,75

Ha faltat bastants dies i

sol arribar amb retard.

0,4

Quasi mai assisteix a

classe. 0

Participació a

l’aula

Participa a classe activa-

ment sense distraccions i fa

aportacions coherents. 1

Participa a classe activament

però de vegades sembla

distret. Les aportacions són

coherents. 0,75

No participa gaire a classe

i en ocasions les

aportacions no són

coherents. 0,3

No participa a classe. 0

Disciplina

El seu comportament és

excel·lent durant tota la

sessió. 1

El seu comportament és bo

durant total la sessió. 0,75

El seu comportament és

regular durant tota la

sessió. 0,3

L’alumne no es comporta

bé durant la sessió. 0

8/18/2019 UD_ 1º ESO

67/67

UD_ 1º ESO

Documents

Transcript of UD_ 1º ESO