Tymowarol, una opció de futur? Esteve Miràngels i Feixas

Veterinari especialista en abelles

Aquest estudi pretén avaluar el potencial acaricida del Tymowarol en arnes o ruscs dels tipus Langstroth i Layens a la província de Girona. El tractament va iniciar-se a principis del mes de setembre, amb un protocol de 8 setmanes d’assajos, període que fou allargat fins a finals d’any, durant 6 setmanes més, degut a unes contraanàlisis amb Apistan. L’objectiu final és presentar el Tymowarol com un producte orgànic de baix cost i de fàcil aplicació, que pot esdevenir un complement ideal al sanejament químic que estem realitzant en els abellars del nostre país. La Varroasi La varroasi és una malaltia endèmica al nostre país, una malaltia que difícilment podrà ser mai eradicada. La Varroa destructor, que és així com es coneix en els llibres de malalties, és un paràsit que s’ha adaptat perfectament a la vida de les abelles, aprofitant-se al màxim de llur cicle biològic. Aquest àcar s’alimenta de l’hemolimfa de les larves i abelles, en provoca el debilitament físic i, finalment, la mort. La varroa aprofita les abelles mainaderes per aproximar-se a la zona de cria i, moments abans de l’operculació, entrar dins la cel·la. El paràsit troba aquí dins l’aliment necessari per reproduir-se, així com la protecció davant els tractaments farmacològics que realitza l’apicultor (foto 1). La varroa prefereix les cel·les de mascle, ja que el període d’operculat és més llarg i això li permet augmentar encara més les possibilitats d’èxit reproductiu de la seva posta. Amb el naixement de la malmesa abella, les joves varroes, ben alimentades i fecundades pel seu germà, aprofitaran la munió d’abelles de la cambra de cria per parasitar una nova abella. Aquest àcar xuclador podrà passar mesos damunt d’una abella adulta tot esperant nous immadurs en les cel·les de cria, i així poder tancar amb garanties el seu cicle reproductor.

1

Foto 1

Constantment la varroa, com tot ésser viu, va evolucionant, i van apareixent noves varietats encara millor adaptades al ritme reproductiu de les abelles. La varroa mediterrània s’ha adaptat al nostre clima suau, de manera que ja no es veu obligada a reproduir-se de forma accelerada durant els mesos calorosos d’estiu, com passa a Centre-Europa. La varroa del nostre país pot mantenir un ritme de posta sincronitzat amb la posta de la reina, que és pràcticament constant al llarg de tot l’any, o bé amb unes curtes aturades hivernals. Aquesta adaptació ha determinat que la varroa ja no sigui aquell paràsit implacable que va entrar a Catalunya a la dècada dels vuitanta: una varroa que aniquilava les arnes o ruscs en pocs mesos i que s’estenia per tota la península sense mecanismes eficients per a poder-la aturar. La varroa actual també mata, però ho fa més lentament, debilitant progressivament el bestiar de les arnes fins a la seva desaparició en unes quantes anyades. Els tractaments a base de fluvalinat o amitraç també han col·laborat a mitigar l’efecte destructor de la varroa, però en cap cas han aconseguit eradicar-lo. Situació actual de l’apicultura Habitualment el apicultors associats realitzen un tractament químic al final de l’hivern, quan les arnes no presenten gaire cria i les abelles comencen a mostrar el primers indicis d’activitat (foto 2). El producte farmacològic emprat sol tenir com a principi actiu el fluvalinat o l’amitraç, un tractament que en principi hauria de protegir les abelles durant tota la campanya apícola. Tot i això, les resistències a aquests fàrmacs i la deriva de la varroa procedent d’arnes mal tractades condicionen l’eficàcia global del sanejament. Per aquest motiu, hi ha molts apicultors que es veuen obligats a dur a terme una segona tanda de tractaments, per a poder garantir la hibernació en condicions del seu bestiar. La manca d’alternatives farmacològiques fiables obligarà l’apicultor a repetir els tractaments de la primavera anterior, accentuant encara més l’esgotament terapèutic dels productes químics.

(Foto 2: Joan Oltra) La sortida al mercat del Tymowarol vol omplir aquest dèficit d’alternatives per tractar les nostres abelles. Aquest producte a base de timol presenta com a principals avantatges el d’ésser un tractament no químic, de naturalesa no tòxica per a les formes madures i immadures de les abelles, i que no s’acumula en cera i mel.

2

El timol El timol és una de les substàncies més estudiades i que millors resultats ha donat fins al dia d’avui. El timol presenta nombrosos avantatges en comparació amb els tractaments químics, en ser més econòmic, no deixar residus perillosos i no presentar resistències. Tot i això, no cal oblidar que la seva eficàcia no és tan alta i constant en el temps com la dels productes químics. Per tant, el timol no pot ser per ell mateix l’única arma disponible per lluitar contra la parasitació per varroa. Els vapors de timol maten les varroes quan la seva concentració supera uns determinats nivells, de manera que l’estratègia principal és aconseguir una concentració òptima de vapors de timol al llarg d’unes quantes setmanes. D’aquesta forma, l’acció acaricida del timol serà efectiva en els moments claus del cicle reproductiu de la varroa, o sigui, quan aquesta no es trobi dins d’una cel·la operculada. Un dels principals inconvenients del timol és la seva ràpida evaporació, sobretot quan utilitzem la seva forma pura, i és precisament aquest fet el que dificulta el manteniment d’unes concentracions de vapors adequats a l’interior de l’arna. Tymowarol vol resoldre aquest problema, ja que presenta el producte impregnat en unes làmines poroses que faciliten una lenta i progressiva evaporació (foto 3). A més, tot el producte es troba protegit per una carcassa de plàstic en forma de disc enroscable i que fàcilment recorda a un ambientador. L’aplicació, doncs, es transforma en un senzill acte de descargolar un disc, tot fent una mitja volta a la tapa. D’aquesta forma, aconseguirem obrir una escletxa de 5 mil·límetres que farà possible l’emanació dels vapors de timol de forma progressiva al llarg de les 8 setmanes que ha de durar el tractament (foto 4).

Foto 3

Foto 4

3

Estudi de Camp L’estudi que tot seguit es presenta s’ha realitzat en dos abellars situats a la comarca de la Garrotxa, al nord-est de la província de Girona (fotos 5 i 6). Durant tota l’experiència s’han pres les temperatures màximes i mínimes de la zona, utilitzant com a font el Servei Meteorològic de Catalunya (Gràfic 1).

Gràfic 1 Com es pot veure en el gràfic, les proves amb Tymowarol abarquen un període que va des de mitjans de setembre fins mitjans de novembre, mantenint-se, per norma general, dintre d’un interval prou òptim de 30º a 10º centígrads. El treball experimental està format per 3 grups d’arnes que utilitzaran en cada cas metodologies adaptades:

Foto 6: abellar C del Mas Puig Petit Foto 5: abellar A i B de Can Mallorca

4

Grup A (Can Mallorca – 20 arnes Langstroth). D’aquestes arnes s’ha valorat la caiguda setmanal de varroes durant totes les 14 setmanes que ha durat l’experiència. Per evitar lectures errònies s’han utilitzat recol·lectors de fons de caixa (pisos trampa) dotats amb una malla de 3 x 3 mil·límetres (fotos 7 i 8). Foto 7 Foto 8 Per a la recollida de les mostres s’han utilitzat papers encerats untats amb vaselina i oli (proporció 50:50) (fotos 9 i 10) (FERNANDEZ i COINEAU, 2002). Les arnes del grup A han rebut un tractament amb Tymowarol durant les primeres 8 setmanes i un tractament posterior amb Apistan durant 6 setmanes. Foto 9 Foto 10 Un cop valorada la mortalitat natural de varroa a les 20 arnes Langstroth, s’escolliren 15 arnes per dur a terme el tractament amb Tymowarol (16 de setembre de 2005) (foto 13). Les 5 caixes restants quedaran com a arnes testimoni, destinades a comprovar possibles errors de càlcul en les eficàcies del medicament estudiat. Durant les 14 setmanes d’estudi, cadascuna de les 20 arnes disposava en el seu fons de caixa d’una fulla encerada que recollia totes les varroes mortes durant el període d’una setmana.

5

Passats aquests 7 dies, es procedia al canvi del paper i la consegüent lectura i anotació en les taules de seguiment (fotos 11 i 12).

Foto 11 Foto 12 Un cop finalitzada la vuitena setmana de tractament amb Tymowarol, es va procedir a retirar-lo (11 de novembre de 2005) i col·locar l’Apistan, tot seguint les indicacions del seu fabricant (foto 14). Foto 14 Foto 13 Un cop recollides totes les dades a les taules, va arribar el moment de calcular els dos totals de mortalitat per a cadascuna de les arnes. El primer total ens expressa la mortalitat provocada per l’acció acaricida del Tymowarol. El segon total reflecteix la mortalitat conjunta dels dos fàrmacs. Obtinguts aquests valors i amb l’ajuda de la fórmula (Taula A), fàcilment podrem calcular l’eficàcia del Tymowarol, prenent com a eficàcia 100% l’acció acaricida de l’Apistan. Finalment calcularem la mitjana aritmètica de totes les eficàcies obtingudes, aconseguint un 80,05% d’eficàcia total.

6

set . set . set . set . set . set . set . set . set . set . set . set . set . set . set . Tymowarol Tymowarol

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 i Apistan Eficàcia %

1. 4 2 3 11 23 34 21 7 8 4 8 14 6 1 2 0 0 116 139 83,45%2. 5 2 2 5 2 0 8 1 6 6 8 4 5 0 0 0 1 36 46 78,26%3. 5 3 3 12 8 26 48 55 98 23 10 43 26 9 5 1 1 280 365 76,71%4. 5 3 8 10 21 37 32 25 27 8 21 56 15 2 1 0 1 181 256 70,70%5. 3 1 25 180 135 51 24 7 14 9 6 8 2 0 4 0 0 426 440 96,81%6. 4 2 2 2 3 6 9 19 7 7 19 145 98 3 6 0 1 72 325 22,15%7. 4 2 15 32 91 72 34 34 63 59 45 21 25 7 2 2 1 430 488 88,11%8. 4 4 9 15 12 36 42 53 49 37 54 67 35 15 10 7 2 298 434 68,66%9. 3 2 3 2 2 2 11 1 5 2 10 135 68 15 7 3 0 35 263 13,30%10. 5 2 4 3 9 18 33 82 96 52 99 41 15 12 3 1 0 392 464 84,48%11. 5 3 6 4 1 0 5 3 1 0 3 32 7 1 2 1 0 17 60 28,33%12. 4 2 3 2 0 1 6 10 4 9 24 66 47 12 1 3 0 56 185 30,27%13. 4 2 1 5 3 7 4 6 1 1 2 8 1 0 1 0 0 29 39 74,35%14. 3 2 2 7 4 8 5 4 9 4 2 2 4 0 2 0 0 43 51 84,31%15. 4 3 12 11 21 33 42 61 58 78 12 71 34 11 6 2 1 316 441 71,65%16. 5 3 10 21 32 49 51 66 14 8 12 52 13 5 1 1 1 253 326 77,60%17. 4 3 6 8 19 23 9 8 4 1 3 12 4 1 0 0 1 75 93 80,64%18. 6 3 3 5 17 12 44 56 55 98 22 48 12 11 7 12 5 309 404 76,48%19. 4 2 4 3 34 25 16 33 45 23 16 29 8 1 2 0 0 195 235 82,97%20. 4 2 5 2 2 0 5 2 5 5 4 40 13 8 6 4 9 25 105 23,80%

Eficàcia Total 80,05% (21,85%)

Tractament 1 amb Tymowarol: 16 – setembre - 2005

Tractament 2 amb Apistan: 11 – novembre - 2005

Mortalitat

En vermell: arnes Langstroth sotmeses 8 setmanes a tractament amb Tymowarol i 6 setmanes amb ApistanEn blau: arnes Langstroth testimoni (no han rebut el tractament amb Tymowarol) sotmeses 6 setmanes a tractament amb Apistan

Lang

stro

th

Nº d

e qu

adre

s am

b ab

elle

s

Nº d

e qu

adre

s am

b cr

ia

Mor

t na

tura

l

TAULA A

Grup B (Can Mallorca – 20 arnes Layens). D’aquestes arnes s’ha estudiat la taxa d’infestació a nivell de les abelles adultes. S’han pres mostres de 200 abelles per terme mig de cadascuna de les arnes i s’han sacrificat en un pot amb alcohol de 70º. En una cubeta blanca s’han separat les abelles de les varroes i s’ha realitzat el recompte. (RITTER, 2001) (fotos 15 i 16). Foto 15 Foto 16 Aquestes lectures s’han realitzat 3 vegades en cadascuna de les 20 arnes que formaven aquest segon abellar, concretament el dia 0, abans de començar l’experiència; el dia 56, un cop finalitzat el tractament amb Tymowarol; i el dia 98, un cop finalitzat el tractament amb Apistan (fotos 17 i 18).

Foto 18 Foto 17

8

La presència de cria operculada durant l’experiència pot alterar significativament les lectures d’infestació obtingudes. Tot i això, la impossibilitat d’aplicar la tècnica dels fulls encerats en arnes Layens m’ha empès a considerar aquesta metodologia com a la més adient. El grau d’infestació s’obté gràcies al quocient entre el nombre de varroes trobades i el nombre d’abelles sacrificades (Taula B). També cal destacar que en l’aplicació del Tymowarol en aquest abellar Layens (23 de setembre de 2005) es varen deixar 3 arnes testimoni (no van rebre el tractament amb timol), i de les 17 restants, en 7 (*), el disc de Tymowarol fou col·locat damunt del capçals sense manipular gens la caixa. En canvi, en les 10 arnes restants (**), el disc fou col·locat damunt del capçals dels quadres que tenien cria, tot deixant un espai entre aquests d’aproximadament 1 centímetre (foto 19). Per evitar el refredament excessiu de la cria, fou necessari col·locar un paper protector damunt dels capçals i així garantir una millor termoregulació de les abelles (foto 20). El 18 de novembre de 2005 es va realitzar el segon tractament amb Apistan a les 19 arnes Layens de l’abellar, ja que una arna havia mort. Foto 19 Foto 20 Al final de l’experiència, i amb tots els graus d’infestació anotats, es procedeix al càlcul del grau d’infestació final a partir dels quocients entre els graus d’infestació màxims i mínims (Taula B). En el cas del Tymowarol, es pren com a màxim la parasitació del dia 0 i com a mínim la parasitació del dia 56. En l’Apistan, la parasitació màxima és la del dia 56 i la parasitació mínima, la del dia 98. La diferència dels valors obtinguts respecte de 100, ens proporciona l’eficàcia de cadascun del fàrmacs, essent d’un 83’16% d’eficàcia total en el cas del Tymowarol.

9

infestació dia 0 infestació dia 56 infestació dia 98 Eficàcia Tymowarol Eficàcia Apistan1.** 5 1 6v/196a = 3’06 % 2v/245a= 0’81% 1v/253a= 0’39% 73,52% 51,85%2.** 6 2 15v/253a = 5’92 % 4v/199a= 2’01% 0v/160a= 0% 66,04% 100%3.* 6 2 3v/209a = 1’43 % 4v/268a= 1’49% 0v/251a= 0% -4,19% 100%4.* 7 3 12v/226a = 5’30 % 5v/198a= 2’52% 1v/187a= 0’53% 52,45% 78,96%5.** 8 3 19v/167a = 11’37 % 5v/233a= 2’14% 1v/202a= 0’49% 81,17% 77,10%6.* 3 1 22v/271 = 8’11 % 16v/192a= 8’33% Caixa morta -2,71% ---7.** 7 2 9v/153a = 5’88 % 1v/240a= 0’41% 0v/199a= 0% 93,02% 100%8.* 5 1 3v/184a = 1’63 % 3v/267a= 1’12% 1v/256a= 0’39% 31,28% 65,17%9. 6 2 25v/233a = 10’7 % 15v/153a= 9’80% 2v/246a= 0’81% 8,41% 91,73%10. 7 2 6v/276a = 2’17 % 12v/229a= 5’24% 0v/187a= 0% -141,50% 100%11.** 7 2 2v/157a = 1’27 % 0v/198a= 0% 0v/204a= 0% 100% 100%12.** 8 3 11v/223a = 4’93 % 2v/234a= 0’85% 0v/298a= 0% 82,75% 100%

13.* 7 3 1v/199a = 0’50 % 3v/255a= 1’17% 1v/217a= 0’46% -134% 60,68%14.* 2 1 3v/149a = 2’01 % Caixa morta Caixa morta --- ---15.** 6 2 7v/187a = 3’74 % 2v/213a= 0’93% 0v/196a= 0% 75,13% 100%16.** 7 4 18v/202a = 8’91 % 1v/246a= 0’4% 0v/167a= 0% 95,51% 100%17.* 5 2 9v/233a = 3’86 % 4v/225a= 1’77% 1v/298a= 0’33% 54’14% 81,35%18.** 6 2 3v/176a = 1’70 % 0v/209a= 0% 0v/211a= 0% 100% 100%

19.** 5 1 2v/221a = 0’90 % 1v/307a= 0’32% 0v/197a= 0% 64,44% 100%20. 5 1 11v/192a = 5’72 % 12v/242a= 4’95% 1v/283a= 0’35% 13,46% 92,92%

Eficàcia Total 83,16% (- 39,87%) 88,87%

En vermell: arnes Layens sotmeses 8 setmanes a tractament amb Tymowarol i 6 setmanes amb ApistanEn blau: arnes Layens testimoni (no han rebut el tractament amb Tymowarol) sotmeses 6 setmanes amb Apistan**: tractament deixant espais entre els quadres *: tractament sense deixar espais entre els quadres

Laye

ns

Nº d

e qu

adre

s am

b ab

elle

s

Nº d

e qu

adre

s am

b cr

ia

Tractament 1 amb Tymowarol:

23 – setembre - 2005

Tractament 2 amb Apistan:

18 – novembre - 2005

TAULA B

Grup C (Mas Puig Petit – 40 arnes Langstroth). D’aquestes arnes s’ha valorat la caiguda diària de varroes, paràsits que han estat recollits a partir de làmines plastificades i untades amb vaselina i oli (proporció 50:50) (foto 21). Les làmines han estat introduïdes directament per la piquera de les caixes en dies concrets durant els 52 dies que ha durat l’experiència (MIRÀNGELS, 2001) (foto 22).

Foto 22 Foto 21 La no utilització de pisos trampa protegits amb malla pot comportar errors de lectura sobre l’eficàcia real del Tymowarol degut a l’acció netejadora de les abelles. De totes maneres, aquest error queda contrarestat pel mateix error que s’ha comès en la contraanàlisi amb Apistan, fet que no altera el càlcul de la constant del rang d’eficàcia (K). Del total, 22 arnes (++) van ser tractades amb Tymowarol seguint les indicacions del fabricant (foto 23); 13 arnes (+), en canvi, amb el disc completament descargolat (foto 24); i finalment 5 arnes testimoni.

Foto 23 Foto 24 La primera lectura realitzada fou la del dia 0, per així determinar la caiguda per mort natural de les varroes. Un cop obtingut aquest valor, es va procedir a tractar amb Tymowarol durant 4 setmanes (24 de setembre de 2005), excepte 5 caixes que van actuar com a arnes testimoni. A partir d’aquest moment, es prenen 4 lectures separades per 7 dies (dia 3, dia 10, dia 17 i dia 24) (fotos 25 i 26).

11

El dia 22 d’octubre de 2005 es va iniciar el segon tractament, que també va durar 4 setmanes. En aquest cas, es va continuar prenent 4 lectures separades per una setmana (dia 31, dia 38, dia 45 i dia 52) (fotos 27 i 28).

Foto 26 Foto 25 A partir de totes aquestes dades és possible determinar la constant de rang d’eficàcia K per a cadascuna de les 8 lectures fetes de cada caixa al llarg de tota l’experiència. La constant K s’obté del quocient entre la mortalitat provocada per un del dos fàrmacs i la mortalitat natural del dia 0. De les 8 constants obtingudes - 4 que pertanyen al Tymowarol i 4 que pertanyen a l’Apistan -, es tria la més alta de cada fàrmac.

Foto 28 Foto 27 El quocient entre aquestes dues constants (Taula C) ens proporciona una eficàcia comparativa entre el Tymowarol i l’Apistan. Per lògica, l’estudi indica que l’Apistan és més efectiu que el Tymowarol, tot i que la diferència entre ambdós no supera el 10% (Eficàcia comparativa: 91’23%).

12

dia 0 dia 3 dia 10 dia 17 dia 24 dia 31 dia 38 dia 45 dia 52 K3 K10 K17 K24 K31 K38 K45 K52 Eficàcia comparativa1.+ 5 2 2 2 4 1 1 2 8 35 52 1 2 0,5 0,5 1 4 17,5 26 7,60%2.+ 5 3 1 4 5 11 1 6 18 32 87 4 5 11 1 6 18 32 87 12,64%3.++ 5 4 3 11 115 63 58 3 29 126 98 3,6 38,3 21 9,6 1 9,6 42 32,6 91,19%4.++ 5 4 6 3 137 217 96 102 132 183 152 0,5 22,8 36,16 16 17 22 30,5 25,3 118,55%5.++ 5 3 1 2 12 29 2 32 19 92 115 2 12 29 2 32 19 52 93 31,18%6.++ 5 4 12 62 142 136 60 5 23 156 122 5,16 11,8 11,3 5 0,41 1,91 13 10,1 91%7.+ 5 2 2 1 8 4 3 3 3 24 33 0,5 4 2 1,5 1,5 1,5 12 16,5 24,24%8.+ 5 3 2 2 4 12 10 2 4 25 22 1 2 6 5 1 2 12,5 11 48%9.++ 5 5 1 4 86 197 7 82 41 60 72 4 86 197 7 82 41 60 72 240%10.+ 5 3 3 2 1 0 0 2 13 24 21 0,66 0,33 0 0 0,66 4,33 8 7 8,25%11.+ 5 3 4 1 3 4 1 1 10 12 32 0,25 0,75 1 0,25 0,25 2,5 3 8 12,50%12.++ 5 5 1 22 28 62 38 95 96 133 102 22 28 92 38 95 96 113 102 81,41%13.+ 5 2 5 3 6 9 0 1 7 13 21 0,6 1,2 1,8 0 0,2 1,4 2,6 4,2 42,85%14.++ 5 4 4 11 59 47 5 4 9 62 71 2,75 14,8 11,75 1,25 1 2,25 15,5 17,75 83,09%15.++ 5 3 3 10 2 91 15 121 135 110 105 3,33 0,66 30,33 5 40,33 45 36,66 35 67,40%16.++ 5 5 4 13 36 66 112 47 126 177 101 3,25 9 16,5 28 11,75 31,5 44,25 25,25 63,27%17.++ 5 4 3 5 40 85 12 33 28 57 122 1,66 13,3 28,33 4 11 9,33 19 40,66 69,67%18.+ 5 3 9 12 5 5 2 4 7 26 49 1,33 0,55 0,55 0,22 0,44 0,77 2,88 5,44 10,11%19.+ 5 2 2 1 0 1 0 1 10 16 9 0,5 0 0,5 0 0,5 5 8 4,5 6,25%20.++ 5 3 25 110 102 103 162 76 147 67 34 4,4 4,08 4,12 6,48 3,04 5,88 2,68 1,36 110,20%21. 4 10 6 31 82 19 22 89 77 32 0,6 3,1 8,2 1,9 2,2 8,9 7,7 3,2 92,13%22. 4 2 4 2 2 10 0 2 2 43 51 0,5 0,5 2,5 0 0,5 0,5 10,75 12,75 19,60%

Tractament 1 amb Tymowarol

24 – setembre - 2005

Tractament 2 amb Apistan

22 – octubre – 2005

Lang

stro

th

Nº d

e qu

adre

s am

b ab

elle

s

Nº d

e qu

adre

s am

b cr

ia Mor

t na

tura

l

TAULA C - 1

dia 0 dia 3 dia 10 dia 17 dia 24 dia 31 dia 38 dia 45 dia 52K3 K10 K17 K24 K31 K38 K45 K52 Eficàcia comparativa

23. 3 2 1 7 22 23 18 33 56 162 111 7 22 23 18 33 56 162 111 14,19%24.++ 6 5 20 42 82 169 18 10 82 151 34 2,1 4,1 8,45 0,9 0,5 4,1 7,55 1.7 111,92%25.+ 4 3 1 1 3 3 1 1 0 5 23 1 3 3 1 1 0 15 23 13,04%26. 3 1 3 0 9 10 5 3 7 117 56 0 3 3,33 1,66 1 2,33 39 18,66 8,53%27. 5 4 18 37 46 39 27 198 52 97 33 2,05 2,55 2,16 1,5 11 2,88 5,38 1,83 47,39%28.+ 5 4 5 11 20 5 3 1 10 36 21 2,2 4 1 0,6 0,2 2 7,2 4,2 55,55%29.+ 4 2 1 1 0 3 2 2 0 2 15 1 0 3 2 2 0 2 15 20%30.++ 6 5 4 8 89 176 37 86 21 73 15 2 22,3 44 9,25 21,5 5,25 18,25 3,75 204,65%31.++ 6 4 1 28 34 31 32 9 34 68 36 28 54 31 32 9 34 68 36 79,41%32.++ 5 3 2 4 6 1 4 3 2 3 8 2 3 0,5 2 1,5 1 1,5 4 75%33.++ 7 5 12 132 39 153 85 62 95 190 132 11 3,25 12,75 7,08 5,16 7,91 15,83 11 80,54%34.++ 5 2 1 6 3 10 0 1 0 10 12 6 3 10 0 1 0 10 12 83,33%35.++ 5 3 3 4 17 6 5 12 4 1 23 1,33 5,66 2 1,66 4 1,33 0'33 7,66 73,89%36.++ 4 3 2 3 6 7 1 1 0 6 13 1,5 3 3,5 0,5 0,5 0 3 6,5 53,84%37.++ 5 2 1 9 15 19 32 10 3 37 42 9 15 19 32 10 3 37 42 76,19%38.++ 4 2 2 2 9 9 8 5 12 18 31 1 4,5 4,5 4 2,5 6 9 15,5 29,03%39. 4 3 3 1 0 3 1 1 7 11 12 0,33 0 1 0,33 0,33 2,33 3,66 4 25%40.+ 4 3 2 7 6 1 4 3 2 8 21 3,5 3 0,5 2 1,5 1 4 10,5 33,33%

91,23%(22,64%) (22,94%)

En vermell i en negre: arnes Langstroth sotmeses 4 setmanes a tractament amb Tymowarol i 4 setmanes amb ApistanEn blau: arnes Langstroth testimoni (no han rebut el tractament amb Tymowarol) sotmeses 4 setmanes amb Apistan++: Tractament amb Tymowarol amb escletxa de 5mm +: Tractament amb Tymowarol amb disc obert

Eficàcia Total

Tractament 1 amb Tymowarol

24 – setembre - 2005

Tractament 2 amb Apistan

22 – octubre – 2005

Lang

stro

th

Nº d

e qu

adre

s am

b ab

elle

s

Nº d

e qu

adre

s am

b cr

ia Mor

t na

tura

l

TAULA C - 2

Consells El Tymowarol destaca per la seva fàcil aplicació tant en arnes Langstroth com Layens. Tot i això, és bo seguir una sèrie de consells que optimitzaran l’eficàcia del producte farmacològic emprat.

El primer consell parla obligatòriament de la necessitat de llegir acuradament les instruccions del fabricant, tant pel que fa al seu ús, com per al seu emmagatzematge.

En les arnes Langstroth cal disposar de tapaquadres que siguin suficientment alts, per tal que admetin la col·locació del disc. En cas que el disc no hi càpiga, l’opció més adient és la de crear un marc de fusta, fet amb llistons, que ens donin el gruix que ens faci falta, o bé canviar les tapes de les nostres arnes. (foto 29)

Els apicultors que en el moment de tractar tinguin arnes amb una alça damunt el cos de cria, hauran de col·locar el disc entre els dos pisos, vigilant que el pes del quadres no provoqui l’aixafament i per tant el tancament de l’escletxa del disc de timol. (foto 30) Foto 29

Foto 30

En arnes Layens, durant l’aplicació és aconsellable treure un quadre i crear 1 centímetre d’espai entre els quadres que formen el nucli amb cria. Per evitar un excessiu refredament de la cria, caldrà abrigar la zona. D’aquesta forma aconseguirem que el vapors de timol puguin descendir i actuar correctament dins el volum de la caixa.

Sempre que sigui possible, seria bo que a mig tractament (setmana 4) l’apicultor revisés l’estat dels discs, i en cas de necessitar-ho, retirés l’excés de pròpolis que pogués bloquejar la sortida dels vapors de timol. L’efecte propolitzador de les abelles es veu minimitzat quan l’apicultor gira només 180º el disc, de manera que la tapa es descargola els 5 mil·límetres justos que necessita per l’emanació del vapors.

15

Conclusions Després d’aquest estudi i en funció dels resultats obtinguts, més d’un 80% d’eficàcia, crec que el Tymowarol pot ser una opció de futur per complementar les campanyes de sanejament contra la varroasi. És, doncs, un bon moment per plantejar-nos una nova estratègia farmacològica, tot combinant tractaments químics de qualitat amb productes orgànics poc agressius amb el medi. Bibliografia • Bailey L. and Ball B.V.(1991) Honey bee pathology, Academic Press Limited. Harcourt

Brace Jovanovich Publishers. • Fernandez, N.et Coineau, Y. (2002) Varroa, el verdugo de las abejas, Artola – Atlantica. • Llorente, J.(1990) Principales enfermedades de las abejas, Ministerio de Agricultura,

Pesca y Alimentación (MAPA). • Miràngels, E. (2001) Manual de les malalties de les abelles, Apicultors Gironins

Associats AGA. • Puerta, F.(2001) Enfermedades de las abejas. Prevención, diagnóstico y tratamiento,

Universidad de Córdoba, el Ministerio de Agricultura, Pesca i Alimentación y COAG. • Ritter, W. (2001) Enfermedades de las abejas, Ed. Acribia.

16