FASCICLE IV

KURT SCHWITTERS

L’art benhumorat

» KURTSCHWITTERS

El moviment dadaista va sorgir cap al 1916 després de l’esclat de la Primera Guerra Mundial al voltant d’un cercle de joves artistes que es reunien al Cabaret Voltaire de Zúric amb l’afany de crear un punt de trobada per al desenvolument de tasques artístiques.

Es declaraven pacifistes i d’extrema esquerra, i el seu objectiu era qüestionar i a la vegada rompre amb tot el que s’entenia com a art fins al moment.

De fet, és un moviment antiartístic que té com a patrons l’espontaneïtat, l’absurd, l’humor i l’atzar a l’hora de realitzar les obres. Fins i tot els pro-pis dadaistes proclamaven: « Estar en contra del manifest dadaista és dadaista.» Què pot ser més

absurd que estar en contra dels teus principis?

Es pot dir que el treball de Kurt Schwitters està emmarcat dins l’art dadà, ja que la seva obra va ser vital per a aquest moviment. No obstant no es va declarar oficialment dadaista, ja que no esta-va d’acord amb alguns aspectes de la ideologia dadà, com per exemple la utilització de l’art amb fins polítics.

» DADAISME

FOTO 1

Kurt nasqué el 1887 a Hannover. La seva família vivia de les rentes de 4 cases de les que n’éren propietaris. Aquest patrimoni va permetre al pare de Kurt donar-li una vida ordenada, burgesa i sense preocupacions en l’àmbit econòmic.

» VIDA

Al 1898 inicià els seus estudis al col·legi Real-gymnasium I Hannover, de la que n’era un alumne amb talent.

Quan decidí ser pintor, encara que els seus pares no s’hi oposaren, com a condició li exigiren que es tragués el títol de batxillerat, a la qual cosa Schwitters va cedir. Parel·lelament als estudis de batxillerat assistia l’Escola d’Arts i Oficis.

Un any després de treure’s el batxillerat al 1908,

va passar a estudiar a l’Acadèmia d’Arts de

Dresde, on rebé classes de retrat i pintura animal.

L’etapa a l’Acadmèmia de Dresde es va inte-

rrompre amb una curta estada a l’Acadèmia de

Berlín, de la que el féren fora amb la justificació

de que no tenia cap talent.

FOTO 2

Quan decidí ser pintor, encara que els seus pares no s'hi oposaren, com a condició li exigiren que es tragués el títol de batxillerat, a la qual cosa Schwitters va cedir. Parel·lelament als estudis de batxillerat assistia l'Escola d'Arts i Oficis.

Un any després de treure's el batxillerat al 1908, va passar a estudiar a l'Acadèmia d'Arts de Dresde, on rebé classes de retrat i pintura animal. L'etapa a l'Acadmèmia de Dresde es va interrompre amb una curta estada a l'Acadèmia de Berlín, de la que el féren fora amb la justificació de que no tenia cap talent.

Al contrari del que es pot pensar degut als seus èxits a l'escola i batxillerat, ell mateix afirmà «Els meus èxits en les acadèmies d'art no foren mai grossos, ja que jo no sé aprendre.»

El 1914 esclatà la guerra, després del casament amb la seva promesa, Helma Fischer.Tres anys més tard fou cridat a les files. Un cop a l'exèrcit fou destinat a les oficines per incapacitat militar. Schwitters no estava d'acord amb la idea de fer de militar i per això intentava sovint que l'expulsessin, cosa que finalment va aconseguir.

Els seus següents treballs van ser a una empresa siderúrgica on hi fagué serveis de delineant indus-trial. A l'estada en aquesta siderúrgia es desenvo-lupà en Kurt una sensibilitat cap a les màquines: es pot dir foren els seus inicis en la pintura abstracta.

Dins el malestar global de la societat va ser on l'art de Schwitters es va anar gestant. Als primers anys de la seva carrera artística que coincidien amb els darrers anys de la guerra va estar in-fluenciat per l'estil expressionista.

Durant la revolució del 1918 finalment abando-na el treball per dedicar-se totalment al món de l'art. Als primers mesos de la postguerra començà

a desenvolupar el que ell mateix denominà com art MERZ englobant diverses disciplines( poesia, pintura, escultura,música...).

Aquest art significava la renúncia a la reproducció dels objectes i la utilització de tot tipus de mate-rial en cada obra.

« La paraula MERZ significa la reunió de tots aquells materials imaginables destinats a fins ar-tístics, així com, la valoració de cada un d'aquests materials.[...] La pintura MERZ està constituïda per la tapa d'una capsa, les cartes d'una baralla o un retall de diari; la línia està configurada per fils de ferro i traços de pinzell i llapis.» (FOTO 3)

FOTO 3

El 1919 es va incloure una obra de Schwitters a la sèrie de llibres de Steegemann Die Silbergaüle (una recopilació de poemes i de prosa titulada Anna Blume) (FOTO 4) amb la que se li van obrir les portes a les avantguardes d'Alemanya. Però el que de veritat li va permetre fer-se un lloc dins el món artistic d'avantguarda alemany va ser la seva col·laboració a la revista Der Sturm, on s'hi publicaren poemes, prosa, articles, reproduccions d'obres, etc. Aquestes publicacions suposaren per a Schwitters una plataforma al panorama artístic internacional ja que hi seguiren exposicions, no no-més a Berlín, sinó a ciutats d'arreu del món: Nova York, Zuric, Munich...

A partir del seu contacte amb Hans Arp i Tristan Tzara, integrants del grup dadaista de Zuric, par-ticipà sovint en diverses publicacions de revistes influenciades per aquest moviment artístic. Més envant es creà el grup-Dadà de Berlín, però la relació de Schwitters amb els dadaistes berline-sos tenien en certa manera una naturalesa hos-til a causa de la postura pacifista que mantenia aquest davant la política revolucionària dels da-daístes. Considerava que no s'havien de barre-jar la política i l'art ja, del contrari, això restava puresa a l'art.

FOTO 4

FOTO 3

« No hi ha valors que mereixin ser defensats. Som iguals que els nostres enemics. No hem de lluitar contra els nostres enemics sinó contra els nostres propis defectes. L'enemic té mes dret a viure que no pas tu a matar-lo.[...] Nosaltres lluitem units, no-saltres vencem units, tots tenim un enemic comú: la lluna. Feu escales i pugeu a la teulada de la lluna, però deixeu en pau les teulades dels homes. Això és patriotisme universal.»

« En la introducció de l'Almanac Dadà, publicat no fa gaire, Hülsenbeck escriu que dadà fa un tipus de propaganda anticultural. Per tant, el dadais-me va orientat, políticament, en contra de l'art i de la cultura. Jo sóc tolerant i deixo a cadascú la seva concepció del món, però he de dir que aquestes concepcions són estranyes a MERZ. MERZ es proposa, com a principi, solament l'art, perquè cap home no pot servir dos senyors.»

Durant el període que comprèn els anys 1922 i 1923, la vida de Schwitters va patir una de les evolucions més grans. (FOTO 5) Per una ban-da l'art MERZ anava adquirint un caràcter més geomètric, tant en el camp de la pintura com en el de l'escultura. Gràcies a això a més de néixer noves influències i amistats va tenir al seu abast noves revistes on fer-hi publicacions. Més envant va crear la revista MERZ, de la que en sortiren publicacions regularment amb col·laboracions d'artistes com Hans Arp, Picasso, Man Ray, Pi-cabia, etc.

Per altra banda, a més de dedicar el seu temps a l'art començà a treballar com a dissenyador pu-blicitari i tipogràfic degut, entre altres coses, als seus baixos ingressos econòmics. No solament es dedicà a treballar com a dissenyador per a di-verses empreses, sinó que acabà muntant la seva pròpia agència publicitària anomenada MERZ-Werbezentrale.

A més de la seva dedicació a la revista, va anar desenvolupant treballs entorn a l'arquitectura i la fotografia.

Cap al final dels anys vint s'instal·là a Suïssa per posteriorment tornar a Alemanya. Quan va tornar, però, les coses havien canviat molt. Al 1933 havia començat la dominació dels nacionalsocialistes, i encara que Schwitters no va ser perseguit, el seu treball com a artista es vegué durament afectat i viure a Hannover se li va fer cada dia més difícil. (Annex 1)

Al començament de l'any 1937, Schwitters aban-donà definitivament el país amb el seu fill Ernst instal·lant-se a Lysaker (Noruega) on hi viuria fins al 1940. La seva dona vivia a Hannover fins que morí el 1945. (Annex 2)

FOTO 5Els esbirros de Hitler, 1944

Al 1940 va començar la invasió de les tropes alemanyes a Noruega i Schwitters i el seu fill fogiren cap

al nord on serien detinguts varies vegades acusats de ser espies alemanys. Dos mesos després de l'inici

de la seva fogida, foren detinguts a Anglaterra on hi passarien disset mesos en camps de concentració

de diferents punts del país.

Durant la tardor de 1941 fou posat en llibertat i passà a viure amb el seu fill a Londres, on hi passà els

dies fins poc després del final de la guerra al 1945. Allà va patir una grip forta i una lleugera apo-

plexia que li paralitzà una part del cos i li dificultà la parla. Arràn d'això va conèixer a Edith Thomas,

la infermera que l'atengué durant la seva malaltia i amb la que arribà a mantenir una relació amorosa.

A més d'aquesta malaltia, posteriorment es trencà el maluc i va patir una afecció asmàtica, de la que

mai es recuperaria.

Finalment, va morir en un hospital el 8 de gener de 1948.

Annex 1Durant la dominació dels nazis, les obres de Schwitters foren exposades a l'exposició que aquests prepararen amb el títol de Art degenerat. A més, la resta d'obres foren retirades dels museus alemanys.

Annex 2« Fou per nosaltres una època molt difícil...Hem tingut molt treball, molts problemes. El que de fet passa, encara no ho sé gaire bé, però és més acceptable, més fàcil. M'he distanciat de Hannover. Helma té les cases i hi viu, jo m'estic a Oslo amb Ernst, de moment, també amb la meva mare que ens porta la casa. Helma ens ha enviat mobles, de manera que ja no vivim tan rudimentàriament. »

-A causa dels atacs epil·èptics els seus gustos van anar canviant fins que es trobaren de cara amb l’art. «A causa de la meva malaltia canviaven els meus gustos. Vaig començar a apassionar-me per l’art. Al començament composava cuplets a la manera dels còmics de varietats. Una nit de tardor de lluna plena em vaig adonar que la lluna era clara i freda. Des d’aleshores escric d’una manera lírico sentimental. Després em va semblar que la música era l’art per excel·lència. Vaig aprendre de nota i feia música tota la tarda. El 1906 vaig veure per primera vegada un paisatge nocturn a Isernhagen i vaig començar a pintar. Vaig decidir ser pintor.»

» INFLUÈNCIES

D’igual manera que Odilón Redon, tambe va patir atacs epil·lèptics.

Al contrari que molts dels artistes que hem tractat fins ara, fou un alumne brillant en els seus anys d’estudiant.

» CURIOSITATS

» OBRES REPRESENTATIVES

El guardià de boigs. 1919. (FOTO 6) Es tracta d'una de les seves primeres pintures MERZ. En ella s'hi pot veure, pintat a l'oli i de manera esquemàtica, un rostre de perfil. Al voltant d'aquest hi apareixen un seguit d'objectes sense relació: un tros de reixa, metalls variats, una moneda...

Poesia fonètica o sonora.

La poesia sonora consisteix en crear versos tenint en compte única i exclusivament la fonètica de les paraules que s'empren, les quals acostumen a ser inventades. Esdevé així una poesia estètica però sense un sentit literari definit.

«Els poetes sempre heu fet poesia amb paraules, però mai heu poetitzat la paraula mateixa. […] Re-cito versos que aspiren a renunciar a la llengua. No vull paraules que altres s'haguin inventat.» Primer manifest dadaista.1916.

Al disc adjunt a aquest fascícle hi trobaràs un seguit d'exemples de poesia sonora de Schwitters recitada per un grup alemany anomenat Die Schwindlinge.

FOTO 6

Anna Blume: Oh tu aimada dels meus 27 sentits, t’estimo! Tu, de tu, a tu, per a tu, jo per a tu, tu per a mi, nosaltres?Aquesta declaració ni ha fa res, aquí!

Qui ets tu, dona inconeguda? Tu ets, ¿ets tu?Diuen que tu no existeixes.Deixal’ls dir, no saben de què va.

Tu dus el capell damunt els peus i et passeges sobre les mans,sobre les mans et passeges.

Ep!, prisa els teus vestits vermells en plecs blancs,et vull vermella, Anna Flor, et vull vermella.Aquesta declaració no hi fa res, aquí. Llencem-la a les brases fredes!Anna Flor, vermella Anna Flor, ¿com ho diuen la gent?

Endevinalla:1.Un ocell té Anna Flor.2.Anna Flor és vermella.3.De quin color és l’ocell?

Poema Anna Blume:

Blau és el color dels teus cabells grocs,Vermell és el color del teu ocell verd.Tu, noia senzilla amb el vestit de cada dia!Tu, estimat animal verd, t’estimo!

Tu, de tu, a tu, per a tu, jo per a tu, tu per a mi, ¿nosaltres?Aquesta declaració no hi fa res aquí. Llencem-la a la caldera!

Anna Flor, Anna, A-N-N-A!Et lletrejo el nom gota a gota.El nom et goteja com greix de bous fos.Tu ho saps, Anna, ja ho saps,se’t pot llegir també per darrere.I tu, la més formosa de totes,tu ets per darrere com per davant:A-N-N-A.Gotes de greix de bou cauen acariciant-me l’esquena.Anna Flor, animal de gotes, jo- t’estimo.

» MANUAL PER A L’ESPECTADOR

T’has fixat amb els exemples de pintura MERZ? Doncs ara és el teu torn.

Per a realitzar-lo necessites: tot tipus de deixalles com per exemple les que et donem amb aquest fascicle; pintura a l’oli o acrílica; pinzell; un tauler de fusta; cola blanca.

La realització d’aquest quadre no té molt de se-cret, només has de seguir el teu instint. Pensa que no necessàriament l’obra ha de ser bonica. De fet només són materials enganxats i una mica de pintura.

Pots començar donant unes capes de color al quadre. Si ho prefereixes pots fer-hi algun dibuix figuratiu: una cara, un paisatge...

Quan la pintura s’hagui assecat hi començes a enganxar els materials amb força cola: primer trossos de paper (de xiclet, billets de metro, fac-

tures) i després els objectes , o a la inversa. O fins i tot pots fer-ho tot a la vegada!

Una vegada enganxats pots donar-lis una capa de pintura o deixar-los amb el seu color original.

Suggeriments:

Podries cercar titulars graciosos dels diaris per enganxar-los al quadre. També pots enganxar algun poema o escriure-hi alguna frase.En comptes d’una pintura també pots fer una escultura seguint els mateixos patrons que t’hem indicat. En comptes d’enganxar els objectes sobre la tela els enganxes entre sí.

Recorda, l’única regla és que no hi ha regles! Pots fer el que més et vingui de gust.

FOTO 7La porta de la primavera, 1938

» MARINA CÀNOVES «