TTENSI Jt IJywA^MAJLj

LA DESTRUCCIÓ DEL MOW 1ÜRAL CATALÀ l810-1980:

Dl PAGESOS k oiRESs i CIUTADAUS

Dirigida p«r: JOSEP THUtES 1 ARDEVOL

AMDMIÜ MAYAYO 1 ARTAL

Febrer del 1989

FACULTAT DE GEOGRAFIA 1 HISTORIA UNIVERSITAT DE BARCELONA

FEDERACION PROVINCIAL DE OBREROS DEL CAMPO (1913-16)

• V "

• •

"FEDERACIÓN PROVINCIAL DE OBREROS PEL CAMPO"

( T a r r a g o n * , 1913-19161

BAIX CAMP - Reus , L ' A l e i s i a r , R i u d e c o l s , A l f o r j a » La S e l v a d e l Camp, M o o t - r o i g , Las Boro,»» d e l Caap, E l B o t a r « 1 1 , C a m b r i l s , P r a t d i p , R iudecanyes i V a n d a l i o s .

RIBERA D'EBRE - F l i x , R i b a - r o j a , La Palma d ' E b r e , B i n a s t a r , T i v i s s a , La S e r r a d ' A l a o s i Rasquera.

PRIORAT - U l l d e m o l i n s , Capçanes, C o r n u d e l l a , E l s G u i a a c t s , T o r r o j a i La T o r r a da F o n t a u b e l l a .

TARRAGONÈS - E l M o r e l l , E l s G a r i d e l l s , La R i e r a de S a i à , V i l a - s e e a , V i l a l l o n g a 1 P e r a f o r t .

COICA de BARBERA - L 'Esp luga de F r a n c o l í , V iabodf , S o l i v e l l a

1 Barberà de l a Conca.

ALT CAMP - V a l l s , A l c o v e r , P i c a a o i x o n s 1 El R o u r e l l .

TERRA ALTA - B a t e a , Gandesa 1 La F a t a r e l l a .

BAIX EBRE - T o r t o s a .

• A l a r e s t a de Cata lunya podea esaenta r l e s s o c i e t a t s pageses d ' o r i e n t a c i ó s o c i a l i s t a segt -sn ts ; S i t g e s ( G a r r a f ) , Ma ta ró , V i l a s s a r de Mar 1 V t l a s s a r ám D a l t «;Maresae>.

FONT; -LA JUSTICIA SOCIAL".

• rnsi5-ism

L anarcosindicalismo català rita ate centres urbans i industnals però tindrà cura, sobretot a partir de la creació de la Cm, d'articular orgàncament tos zones rurals. La majoria d'histonadors han repetit la cantarella del tracas de l'anarcosindicaiisme al camp argumentant l'antinòmia entre els postulats anarquistes i la realitat económica i social del camp català. Això n és Andalusia, diran, no ni han pas jornalera famotencs; aquí eü pagesos son prtrts propietaris tro parcers-rabassaires A Catalunya l'aspiració dels pagesos es la propietat de la terra conreada més aue la seva socialització i treball col·lectiu Comptat i debatut, ¡anarquisme al camp català era una quimera.

Tanmateix, ranarcosindicalismo Quallarà, més enllà de les rodalies de la ciutat de Barcelona, a les zones rurals, fonamentalment a tes comarques meridionals, constituirà poderoses organitzacions sindicals supramuniarats; i desenvoluparà un re í genuí pensament agran. Un aspecte, aquest darrer, sovint menystingut, si més m oblidat, i que Antoni Gavaldà na posat de reteu darrerament amb si seu estudi sobre Pere Sagarra i Boronat í el nucli dirigent de ranarcosndteafeme agran

L anarquisme recollí la tradició igualttarista de tes comunitats rurals i seculariza la

utopia bo i lligant-la amb un projecte de transformació global de les relacions socials. La torça de la raó* de "anarquisme neucia de la pròpia consciència coiiectiva. do tos idees-torça, que identificava el soaetartsm© (la unió) com la llavor del canvi i t l Capiat, t'Estat i la Religió, com les mates herbes. Encara avui, els més veis rtmugtn amb un rampell d'Ira: "al capital i la capa negra son els dos enemics del poble En el jardf de l'Edèn anunciat pete anarquistes no hi havia lloc pels propietaris, « pete potties conuptes, nt pels capellans hipòcrites. Durant aquests anys la utopia àcrata mobilitzà els pagesos i pastà la tomada dels futurs dirigents ararconsKjicaiistes dels anys trenta.

Vals és el rovel de fou de ranarcosíndicalisme agran català i Fidel Martí el seu proteta. Fidel Marti nasqué a Vails l'any 1871 í compaginava el treball de pagès amb el de degollador a t'excorxador. Ben aviat esdevingué un dels pnnctpals animadors de la Societat Agrícola i del "Centro Obrero instructivo" El protagoresme de Fidel Marti en la vida social vaUenca es maníesta amb escreix en el comentan efectuat per Undated Castells l'any 1901, tot just prengué possessió de l'alcaldia: *d*ençà que tinc la vara rrrhe convertit en el Pinxo de Valls, i com que vós <Ftdei Martí) també ho sou i dos pinxos no hi caben, us faig saber que aquí no hi ha més

479

Pinxo que p. i que vós quedeu cessar Tanmateix, la seva activis! s&csaf i sindical només cessà en eis períodes en què tou empresonat i desterrat. I encara aprofità aquests sojorns per a escriure las seves reflexions a la premsa sindicalista (16).

L anarcondicaiisme a l'Estat espanyol pivotarà altematrvament entre Catalunya i Andalusia. Cal subratllar, però, a grans trets, roncen I desenvolupament urtà-industnal a Catalunya I el rural a Andalusia. Així, doncs, mentre a Barcelona neix la Cm (1911) amb la finalitat de vertebrar eis sindicants de la industria i ets serveis, a Còrdova neix (1913) ta Fnoae amb la oluntat d'artcuiar el sindicalisme agrari, pnnctpalment entre els jornalers agrícoles Tot amb tot, una cosa són les condicions objectives d'arrelament i una altra les condicions d'organització En aquest sentit, la iniciativa del Congrés de Cordova sorgí de les societats pageses del voltant de Barcelona, tos quals assumiren així maten la responsabilitat de la direcció i de donar vida a *LA VOZ DEL CAMPESINO", el portaveu de l'organització.

'En franca ascensión del sindicalismo, unas cuantas asociaciones de campesinos catalanes (nota: agricultores de Barcelona y su radío, Hospitalet de Llobregat. San Feliu de Llobregat, Esplugas de Llobregat. Sant Justo de Desvern y Badalona firmaron, en lebrero de 1913, el manifiesto convocando al Congreso) provectaron aunar a todos tos de su oficio de la Península, y al efecto convocaron y se celebre §n Córdoba, del 17 al 20 de abril de 1913, un Congreso, al que concumeron plegados de veinticinco sociedades de trabajadores del campo de España y Portugal, pertenecientes casi en totalidad a Cataluña, Andalucía y Valencia. En él se hizo solemne y explícita profesión de fe sindicalista y se crea la Federación Nacional de Agncuttofes (F.NA), que para defender y propagar su tdario empezó a publicar el 15 de noviembre de aquel ano ei penódico denominado La Voz del CamPMino cuyo lema La tierra oara los que la traba,an condensa las asunciones de !a entidad" (J. DIAZ DEL MORAL, p. 243)

Lap-uoó de la Fnoae. am com la seva centrant at catalana, modificara substancialment el panorama sindical agran de classe a Catalunya Després d'una primera fase de consolidació a les rodalies ue Barcelona, s endegarà la penetració dire la Federació Provincial d'Obrers Agricultors de Tarragona-Reus, creada per i Agrupació Sodaiista de Reus, a partir de la gent de Valls. El matsíx Salvador Subíalos, socialista valenc i president de la Federació Provincial, assitirà al Segon Congrés de la Fnoae bo i representant la Federació de bracet de Fidel Martí (17) En aquest Congrés, celebrat a València el maig de 1914. s aprovà, a proposta dels delegats de Barcelona í rodalies et trasllat de la direcció i redacció del portaveu a Valls.

480

To! fa pensar que resmentada proposta anava m la Uva de canviar definit?van>ïnt l'onentació de Mi Federació Provincial, es a dir, anuí lar la influònaa i t i desenvolupament de! socialism* a les comarques meridionals No endebades. en aquests moments tes societats del voltant de Barcelona eren més importants, si més no rtjmertewer», i "LA VOZ DEL CAMPESINO", malgrat que rtrJció í administració estigués i mant dels vaítenct, es continuà imprimint a Barcelona (18), La personalitat indiscutible de Fidel Marti, la incorporació de ta Federació Provincial. la ubicado de la direcció al beN Mg d'una zona rural amb expectatives de creixement, semblen ser les raons dartai decisió i, per tant, el desplaçament riel centre del .itnrJotfsme agrari de Barcelona al Camp de Tarragona

La necessitat d'enfortir i estendre la sindicació pages a to rnar tuertes sindicatos

donde se aprendan derecftos y deberes y desde donde se pueda decir a ta burguesía; aquel que quiera comer que trabap"- i de fomentar una nova cultura de base racionalista són sis dos elements que polaritzen els ades de propaganda i que omplen les pagines de "LA VOZ DEL CAMPESINOS B primer de gmm de 1915, Sajador Seguí clou a Vais una assemblea massrva de pagesos de ¡'Aft Camp. Rdel Martí fa referencia Ckivé i Guttemberg: "dos maestros que rtan puesto en manos del obrero dos armas poderosas f...Clavé) mediante t i canto supo deleitar al pueblo y educarlo en un sentimiento artístico"

La solidaritat esdevé, com sempre, el ciment mis poderos del moviment sindical i t*9 la consciència de ctasse. Aixi. dones, s obren suoscnpcions d'aiuo a Societats pageses en huta, tan llunyanes geògraf cement com Torreperogri, que ta sottdantat les apropa familiarment.o bé es decreta el boicot al paper de fumar 'Bambú* car els treballadors son en vaga. Perd son, és clar.ets conflictes més propers els que mobilitzen i desfermen més apassionament í solidaritat "LA VOZ DEL CAMPESINO", el 15 de març de 1915. es fa reso de la vaga-botoot endegada contra un proptetan d Alcover arran del nesnonament dels arrendataris La contractació d esquirols provoca tot un segut d'aldarulls que duen a la detenció de Mani Madorei i postenor empresonament durant sis mesos. Les Societats d'Alcover i Vais deodetien incrementar la quota per tal d'assegurar el manteniment econòmic de la farrtiia.

Fidel Martí i Joan Mart toren els representants de la Federació Provincial de Reus-Tarragona i de la Federació Comarcal de Barcelona, respectivament, ai lli Congrés de la Fnoae, celebrat a Úbeda ei maig de 1915. A més a met, Fidel Martí obri el Congrés en nom del Conte* Federal. La reacae de 1A JüSTClA SOCIAL" davant tos resolucions bo i liigant-ies al Congres de l*Aí del Ferrol desfermaren, tal com indicàvem en l'apartat antenorla batata per l'hogemor-a dins ta Federació

481

Provincial Pis snrcosindicalistes no et mossegaren la llengua i etiquetaren al semanan socialista de "LA BASURA SOCIAL" esperonant els pagesos a defugir del socialisme poH¡c. Al capdavall, «Is anarcosindicalistes es sortiren ante la seva

La guerra europea no dividí els pagesos anarcosindicaiistes entre aliadòfils o germanotils. am al contran, (eren pirtys contra la barbàrie i la matança de treballadors, principalment pagesos. A darreries de maig del 1915, "LA VOZ DEL CAMPESINO" publicava yn artitff óe Josep BaWta tiolat "Lo que te sucede al hijo

de1 «^yetara* tot «nciartt els joves a dctugir el servei militar Els tnbunais xndemnaren Bátala i Fidel Maní, en qualitat de director de la publicació, a sis mesos . un día de presó pe' «junes a fexérat. El fet, és clar, féu créixer el prestigi d* Fidel Marti i de la pròpia organització. L'any nou de 1918 fou celebrat com de costum a Valls amb un mttng massiu i la participació de Salvador Seguí. Aquest ^ *»t raced dels empresonats al Castell de Pitets de Tarragona polaritzà els disorsos i les ovacions.

L'absència de Fidel Martí, pero, repercutí negativament en l'activitat sindical dets pagesos valieres. El mes dabnl ts deixa de pubicar "LA VOZ DEL CAMPESINO". Set mesos després, en el IV Congrés de la Fnoae, celebrat a Vilanova i La Geltrú, la Federació de Vate toma assumir tos tasques de direcció dt l Corsea Federal pero de forma provisional, a l'espera de ser reievada per la Societat de Sant Feliu del Llobregat Les dificultats organttz?ttves del sindicalisme agran erosionen la seva autonomia i provoquen, de reteu, la dependència cada cop més accentuada respecte la Crit, Així, doncs, el IV Congrés aprova la desaparició de "LA VOZ DEL CAMPESINO* -tot i què continuara sent editada a Jerez de la Frontera- en benefía de "La Son" a qual s havia compromès ha dedicar una o dues paqmes als temes agraris, i, malgrat 'ebutiar ¡ingrés col·lectiu a ta Confederació, accepta els ingressos individuals, de cada Societat (19).

L'organització sindical revifarà arran de la cnsi del 1917. Al V Congrés de a Fnoae (Saragossa, maig 1917), la federació Provincial de Tarragona comptabilitza 15 seccions i 1.000 federats t la de BartJtona 7 seccions amb 700 federats f Apuntem qu« ce -es 80 seccions i '3 825 federats, ei País Valencià registra 30 i 10.000, respectivament), A darrenes del 1918, segons dades del VI Congres de la Fnoae, les comarques meridionals presenten un tort emmement amb l'extensió de ta Federació Provinciai pel Priorat i la Rtoera d'Ebre i de la Federació Comarcal de VaU, alhora adherida a la Provincial, per la Conca de Barberà i el Baix Penedès. Comptat i debatut, el sindicalisme de classe és més fort que mai a les comarques meridionals i la influència dels anarcos'ndicalistes indiscutible A tot estirar, els socialistes conservarien un cert predicament a tes Terres de l'Ebre (20).

482

Els anarcosmdicalistes planteiaren la batalla at camp en dues direccions d'una banda, pel control del mercat de treball, ós a dir. tot seguint l'exmple del Sindicat Únic voten forçar ¡a contractació només dels jornalers associats i, per tant, assegurar una pup dels salans. i per raltra, la revisió deis contractes de conreu, en la liria de reduir la part de fruits del propMart alhora que obligar-li a una més gran contribució en els costos de producció La conffictMtat fou especialment dura al £aix Penedès.

Els pagesos de Befvti foren §fs primers, t i matea any I9l7,en presentar demandes de revisió dels contractes de conreu. Les peticions foren presentades per escnt ais propietaris i signades col leciivament pets rabassairts afectats, amb l'amenaça, o advertència, que deixarien de treballar la terra dels propietans que s ni neguessin La resposta majoritària dels propietans fou la d'ignorar les reivindicacions presentades i err^endre la via judicial contra eis rabassaires que deixaven la terra per treballar El conflicte judicial entre «i propietari Ramon Manyer

i Socias i el rabassa»» Francesc Huguet i Sans {vegeu A. MAYAYO, 1988, pp. 27-29), paiesarà ta gaswtna del propwtart, recolzada per la legalitat vigent, i la inteligencia de l'actuació del oarcer

El 10 d'agost de 1918 se celebra facte de conciliació (no reeixit) al jutjat municipal de Bellvei El rabassaire és acompanyat per ^ídei Marti en qualitat d home bo. A la demanda de danys i perjudicis ocasionats per la manca de trecaii a tes terres interposada pel proptetan, el rabassaire contesta

*...en prtmer íérmmo ei actor 0. Ramon Manyer durante tos tres últimos pasados arVs. na dejado de cumplir el contrato verbal a que alude, desde el momento que no ría entregado al demandado la parte de estiércol que por el mismo venía obligado aue no ts cieno abandonara §1 cultivo de la 'inca y convenido en el contrato referido por capncno pues en veinte y siete de octubre proximo pasado y MOT medio de atenta comunicación firmada por el que nabJa y otros, se le notificó que d t no modificar tas condiciones del contrato tantas veces dicho, serta imposible el cultivo dado tos muenos gastos que debido a la época excepcional actual ocasiona, que en frece de Diciembre de dicho año por medio de segunda comunicación, a nombre de la Sociedad Trabajadores Agrícolas* de este pueblo se le notificó, que no accediendo a las peticiones que se interesaban en la primera comunicació i . por no nabar contestado el ador a la misma se hallaba obligado el demandado a dejar 11 cultivo en las tincas de referencn ."

La resposta argumenta la modificació contractu?' on funció deis canvis quft s'estan operant en testera productiva. El recurs a a vaga, ("abandonment del conreu de la terra, ós la mare dels ous de la controversia, ¡a que a íradctó

4«3

contractual explicitava roòfcgaoó de treballaria segons costum de bon pages.£1 parcer raona la seva actitud, al costat dels mcompitments contractuals del prometan i les notificacions prèvies, en el deure d'acceptar les disposoons de la Societat. Ami. doncs, el parcer-rabassaire és sotmès a dues obligacions la del propietan, de treballa la terra, i to de ta Societat, de deixar de fer-ho si no accedeix a tos demandes explicitades Al capdavall, la responsabilitat és. en tot cas. de la Societat no d'ell

l acció dels pagesos de Bellvei tingué repercusions arreu del Baix Penedès i. en

primer lloc, a Calafell, El Vendreu i Gornal Molt ¡ornáis de terra quedaren per treballar Un nou alè revolucionan feia rejovenir ets vells mots de justicia i Hibertat. talment com si fossin nous de tnnca. les ansies d'emancipació social i la ii ¡usió per

caviar es coses A casa, al cali. al meitat, al carrer a cau d'oreüa. per tot brollaven les tres paraules magiquufi Rabassatres, Revolució i Russa. El primer resultat possitiu d aquest moviment tou l'organització de la Federació Comarcal del Bati Penedès, federada a la Fnoae, que aplegava vint-t-trts pobles i llogarets dels

v»nt-«-sts de la comarca. Pau Padro i Canyelles, d*B Vendreï, «ou elegit president t Josep Torrents í Rossell, de Bellvei, secretan Destaquem anf mateix, la presència d'un dels pioners del sindicalisme agran peneaesenc Joan Aram i Nin, nascut a

Albinyana, futur secretari del Comte Regional de Camperos deia Cnt rany 1932.

L'M Camp fou l'aire focus conflictiu durant rany 1918. L'agitació sindicat en demanda d augments saianais desfermà vagues a Bràfim. Nul·les i Alcover, on 250 jornalers reeixiren en tos seves peticions després d'una setmana de vaga el mas de maig. La comunitat alcoverenea era. sens dubtes, una de les més cciamzaaes d aquelles del caixa o faixa, i la sang arnba ai nu a darrones del maten any. El Centre Obrer fou immediatament clausurat.

Els proptetarts agricoJes ts preparen a consciència per combatre l'onada revolucionària, que pren volada, pnrtapalrnent, al Baix Penedès i l'M Camp, amb la vaga decretada a la fi de la verema de l'any 1918. El 13 de gener de 1919. per exemple, es constituí r Asociación de Propietarios de la Comarca de Vendrell", la finalitat de la qual, és clar, era la defensa de la propietat. La situació es ratícaltea aran de la vaga general convocada per rincumpiment d'ali»rar els presos amb motiu del pacte qu*> donava fi a la vaga de "La Canadenca" A les zones rurals, pagesos i obrers de bracet protagonitzen un dels moments més conflictius de la seva història, Ptr molts era, com a Russia, la Mta final.

484

El 24 de març esclata la vaga • Vals i una setmana després és assassinat Josep Cayià i Miracle, director del Banc de Valls i fundador del Stndcat Agnco'a, entitat formada f any 1018 pels propietar» agrícoles valiencs El telegrama del Governador C M adreçat «I Ministre de ta Governació és alliçonador

f l e e t » comunicación comandante puesto Guardia Civil de Vals dando cuanta detallada del asesinato director Banco Vals y creador allí Cámara de propietarios. José Cayiá Miracle Un desconocido que acechaba 10 noche dentro portal su domicilio disparóle Browing por la espalda, hiriéndole mortalmente Juzgado practica diligencias Agresor no fué habido todavía pero sospechase fundadamente sea un sindicalista da Sociedad Federación Aghcoia que en ultima huelga sembró temor en la comarca con propaganda Bolcheviquista, Ha mandado Vals fiscal esta audiencia Le saludo*. (21)

L assassinat de Josep Cayta és aprofitat per desfermar una torta repressió que conduí a ta detenció i desterrament dels dirigents sindicals valiencs. Fidel Martí era,

es dar, t i ponopiif ©btecau: "Amo motiu del trastorn social qua commou a rastra pàtria, per ordre gubernativa tou detingut ei cap del moviment anarquista de Valls i comarca En Fidel Martf (221 La conftetvlat social al camp, tanmateix, no s'atura. Els diversos telegrames tramesos pel Governador Civil al Ministre del ram, ho palesen amb escreix. Ei 16 d'agost suggereix: "...qua r^ableamtente garantías constitucionales entiendo es conveniente aunque después de ultimarse recolección del campo'. Circ dies després, comunica la concenció detectius de la torca pública al Penedès i afegeix a petoó del Conde de Ásalo de declarar l'estat de guerra com u«ca garantía de frenar rextensto dti rnoviment wvotuaonari. El setmanan "EL BAIX PENEDÈS", per la seva banda, dóna noticie* d'un vtremar sota la vigilancia atenta déte soldats

Els pagesos penedesencs pmò, no es ressignen i passen a l'acció directs Eren disposats a tot, menys a passar per ¡adreçador Primer, orienten les seves accions a la crema de pallers i destrucció de tes collites Quan mtà esdevingui insuficient.

cridaran als grups d'acció de la Cnt de Barcelona. El 20 d'octubre de 1919 no fou un dia qualsevol Aquell dia, ei tren de i estació de Sant Vicenç Calders sortia, com

de costum, lentament, esbufegant pea descosís. Aprofitant eipas calmos i la sorolada de mà trons, hom baixà la finestreta, tregui la pistola, apuntà amb bon pols i disparà amb dtstressa un tret mortier. Home i cavall rodolaren per terra barrejant els gemecs, la sang i la dissort.

Tengo honor comunicar VE. que según me participa alcalde Vendre», el presidente asociación de propietarios de aquella locatida, Don Juan fltn, ha sido /clima de un atentado quedando gravemente herido. Se desconoce autor pero es

485

ds suponer venganza sindicalista originada por actuación pasada agrícola Pido ampliación detalles y ordeno adopción medidas necesarias para «I esclarecimiento Hecho y captura autor Le saludo"

L alcalde d'El Vendrell ampla la Mormactó sobre l'assassinat de Joan Nin i Porta:

"La agresión de que fué vctima (...) tuvo tugar en una Atea de su propiedad sia en t i termino i t San Vicente deis Calders a unos cuatro km de esta villa mientras estaba arando dicho suplo. S agresor le disparó un tiro por la espalda atravesándole la bata t i pecho y saliendo por el otro lado hirió ai cabalo con #1 cual arate, t i cual muñó a consecuencia de la herida El expresado Sr Nin es cabo de distrito del somaten y Presidente da ia asociación de propietarios recientemente creada a consecuencia del movimiento oOservado entre los obreros del campo, debiendo advenir due hace algún tiempo m destrozaron al agredido la cosecha da una d i tus fincas...".

48fi

Pau Padró com Fidel Martí a Valls, hagué de carregar amb «to neulers i passa dos mesos engarjolat a la presó d'El Vendrell El cansament de pagesos i profxetans. desprès de dot anys d* Mula oberta i sense repòs, conduïren a potar ti

a la conflictiitat al camp, si met no a obrtr una mena de parèntesi El resultat tou, dona, d'un cert empat, ia que si be mots rabassaires del Baix penedès foren desnonats de tos seves terres, per sempre més, cal fer constar que foren molts ets que vegem rreíiorades tos seves condicions contractuals La Societat de Bellvei

som enfortida del conflicte, bona prova (fateo és la decisió, el març de 1921, d'ampiiar el local amb la compra d una finca adjacent.

Tot amb tot. ei clima de tenor desfermat per la brutal repressió de Martínez Anido

s'escampà per tot ei camp català A les detenocns. deportacions i

empresonaments, deis dingents sindicals seguí la clausura de la majoria de

societats pageses i centres obrers. S desembre de 1919 les societats de Marcà i La Serra d* Almos t;ametren telegrames al Ministre de Governació demanant-li ei cessament del dtsterrament de FtMp Borjau i el seu retorn a Reus, al costat de la seva lamia. Fidel Marti sofrí yn atemptat i. posteriorment, fou deportat a peu, per conducto ordinària, per carretera, fins a Cinctorres, muncipi dels Ports, al Pais Valencia Va estar-ni quasi mig any, però com sigut que, a la taverna, parlava deis fets sooo-agrans als pagesos del poble, els mateaos terratinents van procurar fer-to fora, cosa que van aconseguir (A. GAVALDÀ, pp. 52-53).

Les coses al Ban Penedès no tren figues d'un aire paner. Pau Padró passa set mesos.entre 1921 i 1922, a la presó Model de Barcelona i ai seu retorn a El Vendre!, fou objecte d'un atemptat que tampoc reeixí. L'atemptat que si reeixí tou efectuat pel grup d'acció anarquista català, format per Pere Mateu, Lluís Nicolau i

Ramon Casártelas, contra ei cap del Govern Eduardo Dato. el 8 j e marc de 1921. Pere Mateu era un pve sindcateta vaNenc i, a ta seva manera, mtenta reventa eis pagesos represaMats de tos seves convades.

A les Terres de Ponentia vaga de soldantat amb els treballadors de *La Canadenca" afecta, principalment. Tremp, Aitona i Serós. A la "Carbonífera del Ebro" sitiada a Almatret, cinc-cents treballadors anaren a la vaga i hagué d'intervenir la Gulwfa Cívtl.

A tos comarques gironines la vaga general fou seguida amb especial intensitat a Figueres, Olot. Palafrugell i La Llagosta. Però la contictivitat social, en la qual destaquen els treballadors relacionats amb la indústria surera (23), continuà durant tot l'any El primer d'abril es declara vaga general a Girona i Salt El fabricant oe

487

botons Cnstóoai Graver replica, tres dies mis tard, amb un locaut que deixa rml persones al carrer Durant #1 mes d'agost es produeixen vagues a Palafrugell, Otot í Ripoll, a favor de la jomada de vuit nores Els empresaris de Ripoll, ei ela 19, tanques portes i dos mi treballadors són acomiadats El dia 6 de setembre son detinguts a l'Escala, al número 13 del carrer Roca, Francesc Miranda i Loncha. Antoni Puig i Ortaga, un barber expulsat de Barcelona i, segons els informes poiiaais. ramtstançada del "Noi del Sucre' Tots plegats formaven part de ranomenat "Grupo d t tos 14".

El novembre de 1919 tes algues encara no havien tomat al seu W.EJ Governador C M ho advertia al Ministre del ram: "en) Olot y su comarca desde hace tiempo reina intranquilidad a causa del sindcaltsmo agrario y obrero que tiene all muy

adelantada organización y esperan cualquier cosa para declarar huelga Generar

La patronal tampoc es mocava amb rntja màniga i acorda, a darreries del mes de

desembre, un locaut generaliza! a Sant Fete de Guotois, Calonge, Cassà de a

Selva, Olot, Llagostera (350 treoaiiaoorsi i Palafrugell (2.259 trtbailadOfSl.

Així, doncs, podem afirmar la gran empenta del sindicalisme agrari de classe en aquesta conjuntura i el paper hegemonic de i anarcosindicalismo No endebades, ei Vi Congrés de la Fnoae, celebrat a valència del 25 al 27 de desembre de 1918, aprova detmitrvament la integració de i organització a la Cnt. tot i que mantindrà la Federació f ra la celebració del Congrés de la Cnt, L informe presentat al Congres de la Cnt, que tingué toc al Teatre de to Comedia de Madrid del 10 al 18 de desembre de 1919, recoil i la torta penetració dins els pagesos i la importància de l'aliança d'obrers del camp i la ciutat per a conquerir el poder social

"Nunca hemos credo que en España la actitud de esos trabajadores pudiera ser un peligro reaccionario. Ese temor, que fundamentalmente preocupa a tos revoluciónanos de otros países, no puede existir, hoy menos que nunca, para nosotros.Todo el proletariado andaluz agrario, sinceramente comunista, está con nososiros. to está el de Levante, t i de Aragón y to está -y este es el hecho más trascendental- el proletariado agrario de Cataluña, que vive con relativo desahogo.

En pocos meses, la organización obrera de las comarcas agrícolas catalanas ha creado en proporciones alentadoras. TOOA la provincia de Tarragona ha ingresado en la C N T yestá en camino de pasar lo mismo en la provincia de Lérida.

La incorporación de los campesinos ai movimiento emancipador del proletariado puedt considerarse como definitiva El hecho que cieno político temia tanto se produjere -que t i obrero del campo diese la mano al de la ciudad- se ha realizado ya. Inútil es encarecer su enorme trascendencia."

488

La força de i'anarcosindicalisme agran d'aquest penodc ens to recorda Perr Sagarra ('Anteo") en un article puttcat l'any 1929 dUnt a revifar els ànims i vertebrar de bell nou el moviment sindical Pareu atenció, més erüla de les dades. •rt la forma d'organitzaaó sindical a partir dels centres comarcals

" p e r o sí diremos que tenemos grandes esperanzas en el resurgir más o menos

inmediato del espMu de asociación y combatividad que caracterizó a la organización rural tarraconense, Mecho que la situo durante t i periodo glorioso 1918-1923 de to CRT. en lugar preferente -si en nuestros medios cupieron las

preferencias- por t i gran numero de pueblos rurales organizados, y por la elástica y own trabada organización comarcal.

Nosotros no podemos menos que recordar lo bien organizados que estaban las comarcales de Vendré! con unos 28 pueblos organizados, ¡a de Vate, con unos 20 pueblos, la de Monttanc, con 18 pueblos; la del Alo y Bajo Priorato, con más de 25 pueblos con la joven pero ya púlante comarca del Delta del Ebro. son unos 8 pueblos, con núcleos de amigos y organismos en tos pueblos de tos márgenes del Ebro y tn lot montes y campos de Gandesa, corno Bot, Horta, Charta, Fix y otros muertos que no recoraamos, y ios '5 o 20 quebios que se agrupaban alrededor de Reus y Tarragona. Todos estos pueblos entazaoos #n sus comarcales, oten ;ra&ttiados con una propaganda activa y bastante eficaz de los principios que informan la CNT, rizo postole que se formaran núcleos de militantes abnegados y estudiosos que tn dondequiera que uno se encaminara, se encontraba con camaradas fóvenes leños de té y entusiasmo que, exponentes de nuestro idear», sembraban la esperanza y el deseo de una sociedad nas justa y más libre eren tos vejados y sufridos campesinos. Por todo eso yo creo tn un posible y próximo resurgir de la organización rural. (...)

A esa labor de captación de nuevos efectivos y nuevos entusiasmos, pueden, y deben ayudar en gran manera los camaradas de tas ciudades centros de comarca, pues son tos más indicados por su posición central y estar más al comente de las actividades confedérales y series más fácil acopiar y ordenar tos actividades de tos camaradas disperto* en los puebtos*. ("ACCIÓN SOCIAL OBRERA", 12-X-1929)

Tanmateot, tes resolucions del Congrés de la Comedia txprsssaven la subordinació del camp a to ciutat L'anarcosindicalismo català imposà ei seu model de sindicats urees, aprovats l'any anterior al Congrés de Saris, amb el ç/jal, dissolta la Fnoae.detxava els pagesos sense un instrument adient d'organització i de lluita. Els comentar» realitzats paf Ramon Porté, vtnt anys després, són prou eloqüents

489

•t a Va? drt camraanQ i» Iaia eon una fa rabiosa al rtesaoarflcj* »<tf> .tia-t»-» i camoo la puesta de so) Perdida la personalidad orgánica de) movimiento campesino fue como matar toda postotlidad da realizar un estudio mmucioso da tos enormes problemas planteados para convertirte en una tuerza sin ampute que seguía la estala impetuosa del proletariado industrial La UGT famas traté tos problemas da* minifundio entra sus adherentes campesinos y tomateros. Pasan tos anos en las condiciones señaladas como si a la CNT no le importasen to más mínimo tos agricultores, alguna 91è otra vez la organización confederal se acordaba del campo y se preponía dedicar una pagina de "SoWartdad Odrera" a las cuestiones agrícolas, esta pagina durada poco tiempo, cualquier acontecimiento de carácter poilico o social iienaoa la pagina del diano y el campo quedaba como un anuncio da negocios

La supresión del espacio campesino se quena atribuir a la tala de colaboración

puede que sea así pero también es verdad que muchos de tos trabaos enviados por auténticos campesinos el encargado de confeccionar la pagina agrícola, por entender que tos articules no se ajustaban a las formas de acoón directa o por saurse de tos principios de la Confederación tos tiraba al cesto otras veces por estar mai redactados tos asemos no se tomaba la molestia de corregidos y de corregios tos transformaba de tai manera que el mismo autor no tos rubiese conocido de no estar estampada su f ínm No queremos acusar a nadie de mala te, pero si de tneopetencta del enca*gado de dirigir la página agrícola. (...)

Si pasamos a tratar to que ocurra en plenos y congresos de carácter regional o nacional nos encontraremos con errores gravísimos. En el ano 1921 se celebre un pleno regional de campesinos tn Barcelona. •»" si sindicato del ramo de la construcción, cale del Olmo numero 10, este domicilio se convirtió t n una reunión de amigos sm más trascendencia que pasar des o tres días en ta ciudad Condal. Nada practico saltó del pleno para una trayectoria que encuadrase a tos agricultores catatanes*.

Josep Torrents, secretan de ¡a Pederaaó Comarcal del Ban Penedès 1 assistent a: C-mgrés de la Comedia, hagué de tocar ai dos cap a Franca per tal de fugir de roñada repressiva, an i com del servei miliar. Anys després desenuna el moviment ttvotuctenao oei 1918-1920 amb recança 1 ressentiment contra t i pensament i la manera de fer déte artarcosindicaMstes. Aquestes reflexions, però, són fruí d'una conjuntura aïerent, del 1932,1 d'un procés de reflexió profund que inicià a Franca. No tndeoades, Torrents tomà de Pars f i t un comunista 1 ara s*havia adscrit Sindicalment a la Ur • poticament ai Boc.

490

"De la comarca salaron hombres dispuestos a propagar la buena nueva Lo mismo que fas setas, nacieron con una rapidez asombrosa los redentores. Los campesinos se organizaron alrededor de aquel tueco artificial

Desconocedores de una verdadera teoría revoi jcionana. los fetes se dejaban mecer por elucubraciones demagógicas que iban desde t i espiritismo y el

panteísmo, hasta el sentimentalismo cnstiano. pasando por el terrorismo, el apoirtcismo, la ación directa y demás mamslestaciones pintorescas de la Anarquía La masa, contaminada por una filosofia tan expressa, se dejo conducir.

Se plantearon conflictos a la burguesía, confiandc ai azar y a la Revolución social, que imaginábamos muy cerca. Habtatamoscoriimjafflente de revolución y no sesuecttábamof, ni remotamente, que con nuestras improvisadas leonas anarquistas actuábamos de contrarevoiuccnanos Sin teoria revolucionaria nuestra táctica en el el planteamiento del conflicto fué un desastre.!....)

Abandonar la tierral (Renunciar ai trabajo efectuado en la moma, que había

ennqueodo con meseras a a propiedad y qui a veces era obra de vanas generacwnes! (Abandonar en pleno rendimerito las plantaciones de vina. arboleda secular de olivos, almendros y algarrobos, hijos de nuestro esfuerzo y del de nuestros ascendientes1 llevados por una trorfa estúpida, incluso firmamos nuestra renuncia.

Confiando en la bondad humana y en el poder *|iersuasfvo* de la doctrina por una parte y por ota con nuestro valor personal y la Revolución que se aproximaba, creíamos vemos Ubres de esta plaga maldita de iodos los tiempos: tos esquiroles. Si vinieran tos apianarnos con nuestros argumentos o les partiríamos el alma. Y vinieron, y se quedaron con la tierra que nosotros trabajábamos.

La experiencia nos Ha aleccionado La terra que trabajamos no debemos dejarla nunca para recabar mejoras al propietario Abaldonar la tierra es abandonar la lucha. Renunciar el derecho de "rabassaire* como hictmos torpemente es claudicar ante el adversario. Nosotros no debemos abandonar nunca la tierra, por ella y para que sea de quien la trabaja lucharemos con tesón, haciendo el máximo sacrificio.

Los campesinos.decepcionados por una derrota fulminante y estúpida, amargados por a desilusión de una teoría $ .moteta y avergonzados de las insuficiencias de unos iíderea que a pesar de a aleccionadora experiencia aun persisten ridiculizándose con andanzas quijotescas, abandonaron la organización sin ruido, dejando en ella tos profesionales de la astracanada, artífices de derrotas y eternos sonadores de Babia.,,* ("LA BATALLA" Y< Xl-32)

491

PEDERAC ION NACIONAL DE OBREROS AGRICULTORES (1915-18)

# Seu comarcal

• Seccions adherides

O Seccions vinculades

1

FEDERACIONS, SECCIONS 1 ASSOCIATS EL 1918.

Federació comarcal de Barcelona.

- Barcelona i radi 100 (150» - Sant Feliu del Llobregat 123 (105) - El Prat del Llobregat 125 C200) - Sant Andreu d» Paloaar.*... 75 (-—) - Espíugues del Llobregat. 50 C 50) - Sant Joan Despí 60 ( ) - Sant Just DMvtrn 35 ( 50) - L'Hospitalet del Llobregat - (115) - Badalona... - ( 60) - C o r n e l l à de l L l o b r e g a t . . - ( 60)

Peder a c i ó P r o v i n c i a l d 'Ob re rs de l Camp ( T a r r a g o n a ) .

- M o n t - r o i g . . . 100 - Marçà 500

- La S e r r a d ' A l e o * . . . . 25 • Sense dades d ' a f i l i a c i ó : Capçanes, La Se lva de l Camp, E l M o r e l l , T i v i s s a , U l l d e m o l i n s i V i i a - s e c a . » Secc ions v i n c u l a d e s sense f e d e r a r : R i u d e c o l s , R i b a - r o j a , Gandesa, La Pa lea d ' E b r e , Amposta, To r t osa i T o r r o j a .

Fede rac ió comarca! de V a l l s ( adhe r i da a l a P r o v i n c i a l ) .

- V a l l s 300 - B e l l v e

""*"" r i C J n C u * # M C • • » • « * * » » # • • « • # * * • • » * • * » * * « » * L * ^ v

"*" » • * 4 WH-# ! . * • « • » * * « * « • » • • « » • • • » « « • • » * • « » * * « X **f%<J

^PL» a 4. 6 S • « • • * • • « • • « • • * • • * • • * • • • • • « • < • • • « « • o u

- A l c o v e r 35 * Sense dades d 'm i 111ac ió : P u i g p e l a t i S o l i v e l l a . » Secc ions v i n c u l a d e s sense f e d e r a r : El V e n d r e l 1 ( 1 5 0 ) , Cabra ( 8 0 ) , E l PIA de t a b r a ( S O ) , B r à f i « < 7 0 > , P i c a a o i x o n s ( 2 5 ) , A l i ó ( 2 0 ) , V i l a - r o d o n a i V i l a v e r d .

NOTES: a) Les dades e n t r e p a r è n t e s i de l a F e d e r a c i ó comarca l de Barce lona coresponen a l gener de 1915("LA VOZ DEL. CAMPESI­NO", nua 29 , 15 -1 -1715) . b) Cal f e r cons ta r també l a s e c c i ó i m p o r t a n t de V i l a n o v a i t a G e l t r ú i , s e n s e f e d e r a r , V i l a f r a n c a de l Pened#s. c) La a i t j a n a de c o t i t z a c i o n s , de f e d e r a t s , a l s d i v e r s o s congressos de l a Fnoae e r a de s e t - c e n t e s per l a F e ­d e r a c i ó coaa rca l d * Barce lona i de « i l per l a Fede rac ió p r o ­v i n c i a l de Tar ragona , l a c o a a r c a l de V a l l s i n c l o s a .

FONT: Ac tes d e l V I Congrés de l a Fnoae c e l e b r a t a V a l e n c i a e l s d i e s 2 5 , 2è i 27 de deseabre de 1918, c o a p l e t a d e s amb l e s i n f o r m a c i o n s r e c o l l i d e s a "LA VOZ DEL CAMPESINO".

El desballestament de la Confederació fou un dels principals objectius de ta Dictadura de Pnmo de Rivera. La majoria de societats pageses de tarannà anarc: sindicalista foren immediatament clausurades per l'autontat governativa. Mentre moltes entitats i publicacions recuperaren ben aviat una certa normalitat bo i modificant els estatuts o canviant el nom de la capçalera, les societats pageses significades durant ei conflicte social hagueren de fer mans i mànigues per tomar a obrir de bell nou les portes. La Societat de Belfvei tardà prop de cinc anys a surar i desprès de fer tots ets papers de l'auca davant ei Govern C M de Tarragona. En aquest sentit, hagueren d'acceptar un article adicional ai reglament, prèviament modificat, redactat pei mateix Govern Civil com condició "sine qua non* per l'obertura del local social:

"No se permitirá comentario ni discusión sobre ideas disolventes en el toca) Social, asi como tampoco campanas tendenciosas que vayan en contra de la Unidad Nacional. Puede uno sentirse orgulloso de haber nacido §n Región deterrmnada.pero ames que nada, ha de sentirse Español, y como tal, respetar y acatar ¡as leyes estableadas El que faltare a este anicuio. será expulsado de la Sociedad sin perjuicio de pasar el tanto de culpa a tos tribunales*' (24)

Durant aquests anys de Dictadura, l'activitat déte anarcosindicalistes a les zones airáis destacarà per la cura dels presos i ¡'acolliment dels desterrats, així com per les trobades que, de tant en tant, els dies de festa, organitzaran bo i combinant ta teca i la gresca amb ta díscusíó i els projectes revolucionaris. La tomada M joves pagesos del Camp de Tarragona i la Conca de Barberà pastada per Fuet Marti mantindrà encesa ¡a flama Itsertària, si més no les brases necessàries per fer foc nou. El grup dirigent serà format per Dere Sagarra i Boronat i Josep Pinas i Serra a i*Al Camp, Joan Anns i Nin al Penedès i Ramon Porté i Dalmau a la Conca de Barberà, El primer serà fidec-teg. Porté el predicador i els altres dos ets organitzadors. Tots plegats, són 'aliats pel mateix patró: joves afaiçonats per ranaroosírtdícalisms en ei penode 1917-23, petits propietaris o menestrals, autodidactes, lletraferits, amants del teatre i entusiastes de la "REVISTA BLANCA', Malatesta, Rectus..., Són uns poetes de la revolució però tocant de peus a terra (25).

L'any 1930 dues dotzenes de pagesos es reuniren a Vilafranca del Penedès convocats pel Comitè Regional de la Cnt Tanmateix, les propostes de donar vida a una federació pagesa i un portantveu propi s estavellaven contra els entens

492

orgànics de l i direcció Entretant la Ur començarà i sortir del marc estricte de la arcumscnpció de Barcetona i sütendrt pel Baix Penedès i el Camp de Tarragona (retent de polleguera els dirigents anarcosindicalistes Per» Sagarra reaccionarà rabwsament davant la decisió de la Societat de Cabra del Camp, un dels teus Confederals, d'ingressar a la Ur per tal dacoilirse a la cobertura legal que proporciona aquesta organització

*La 'Unió de Rabassaires". en el fondo, no es más que el escabel (sic) de due intenta valerse el partido republicano catalán para la consecución de unas cuantas actas de diputados Su eticada como organización de la clase obrera campesina

es nula. La mayor parte de tos pleitos qu« han intentad© resolver tos ha perdido, y ios na ptidldo porque ¡a actual legislación agraria está necna con miras a favorecer a los terratenientes

Ya comprendo que el sentimiento que guía a estos camaratías a acercarse a la "Jnió de Rabassaires" es un sentimiento egoísta, previsor Ellos piensan que por una mmima cuota pueden tener un abogado de balde part sus pleitos. Eso es verdad, sí es verdad. Pero lo que es verdad es que su independencia social y política queda de necno Hipotecada por el pánico repubicano catalán que es el director e inspirador de los *raoassaires" Y en el necno de dar estas ventaias de defender pleitos de balde por una mínima cuota, se ve own claramente «i espíritu arribista de los dirigentes de la U. de R. puesto que. incapaces de conquistarse a las masas campesinas por su programa agrario, intenten atraerlo por un sentimiento bajamente utiMtariQ' ("ACCIÓN", 23X1-19301

Lonentaaó urbana de la Confederació es pale*" wvament en els dictàmens i

resolucions del Congrés del 1931. L'anarcosindicaiisme agran es trobarà mancat laitó que i s fonamental per a qué tes idees vtsqutn: la organització Al capdavall la influència creixent de la Fai i ¡'escissió deis dentistes" a la qual faran costat la majoria dels dirigents pagesos, conduirà ranarcesindicaisme agran a un carreró sense sortida.

Ei topic que identifica els pagesos anarquistes com una coila de menjacapetlans trona» i les col·lectivitats del 1936-38 com a tiles de la improvisació, quan tío de la (racionalitat, fa figa davant i'aníasi acurada del pensament, la propaganda, oral í escrita, i l'acció sindical de - anarcosindicalismo agran. La mare dels ous de l'atzucac és la derrota de les posicions dels dirigents pagesos en et si de la propia organitzaoó Confederal. Abans, perd, intentarem exposar si pensament agran, sobretot a part» dels escrits de Pere Sagarra, al votar» de tres elements claus: els petits propietaris, el cooperativisme i el projecte de scoetat futura.

493

Els petits propietaris constituiran respmada de la Confederació al Camp de Tarragona i Pera SaQarra intentarà, reiteradament, explicar-ho als sindcaüstes urbans

*¥ lo que causarà extrafteza en muchos camaradas cútete los es que la mayor parte dt sui militantes prestigiosos son campesinos pequeños propietarios que, aparentemerte. nada pueden esperar de la organización, ya que ellos re ven explotados por nadie e ¡neiiso lot nay que necesitan ayuda ajena para el buen cultivo de sus tierras (...) Lo que queremos indicar es que, a pesar de la pequeña propiedad, y quizá decido a ello, los campesinos asimilan tos ideales de tmanapactdn sooai que encama la Confederación y que, m este aspecto, los campesinos no serin obstáculo insuperaole como erróneamente se na creído en nuestros medios* ("SOLIDARIDAD OBRERA*, 27-XIM931)

Malgrat tot.¡a Confederació continuarà arrufant t l nas davant els petis propietaris • els considerara un be negre amb potes rosses. 3. la figura del petit propietari com alat de classe era difcí d'entendre, t l recolzament al cooperatwtsmt «ncari no serà mes, d'acceptar. La coitaooractó entre les classes era, a parer dels doctrinarte, antinomic amb t l desenvofc^Mmem de ta revolució social. El cooperativisme agrari només posava r accent en l'esfera productiva sense posar en qüestió el regim de la propietat, millorava les condicions de vida i, pm tant, •smorteia les ansies de transformació. Representava, al capdavall, la xocolata del lloro. Cosa de retorm«tes.

El eooperaBvtsme agrari tenia, tanmateix, un vertent (evolucionan, és a dir, havia imposat la «guaiat d'un home un vot i «uttat afemssadament contra la pétfor plaga: els comerciants. Encara més, les activitats soca* de moíes cooperatives -locals propis, b<*oteca, conferències, teatre..- havien esdevingut la pnrtctpal escola dels pagesos. El oooperativtsme no era, és clar, robjectiu final però servia d'instrument de defensa i d aprenentatge

"Mientras esto Rega (el comunisme llibertant, la cooperativa va haciendo más efectivas estas conquistas parciales y a la vez, adiestra a la clase trabajadora a organizarse la vida por su propio estuerzo sin intermedíanos y sin clases parásitas, haciendo corno un aprendaap de la sociedad comunista". ("SOLIDARIDAD OBRERA", 7-V1M 931)

Pm% Sagarra. a despit de ser catalogat com a reformista, insistirà en la necessitat de la via cooperativa i, sobretot, en no ptxar tora del test de la realitat social:

494

"Hasta nac* bien pom en nuestro campo (la Confederació) el cooperativismo era un concepto "tatú" lnteresa.se por tal movimwnto económico era tanto como ser motejado de reformista y aburguesado (...)

Lo cierto es que. a pesar de la erica que de¡ cooperativismo se na hecno aquí, en Cataluña muchos obreros conscientes, y aun significados militantes nan actuado con entusiasmo en el movimiento cooperativista (...)

A nuestro entender, justo ai Sindicato de Trabajadoras ¡jornaleros, arrendadores.

aparceros y medien» y pequeños propietarios) debe crearse la sección cooperativista, con adrntftoiracion y desámalecompletamente autónomos. (...) Hay

autónomo del sindicato Hay que tener valentía moni para aceptar las realidades de la vida y encauzarlas para postaiitar la eficiencia de un pronto cambio social y eoondmeo d t la soaedao" fSOUDARlOAO OBRERA", 3-M932)

La societat futura en el Densament agrart anarcosindicalista es fonamenta en t i

onnciDi de propietat i treball col·lectiu de ¡a 'erra l eit seus dirigents no hi renuncien m cap moment, aro al centran, tot just aturat t i nou règim republicà, pregonaran la necessitat d t començar a posar en practica el somni covat pel sindicaísme revolucionan. Fem-ne one cèntims.

La paianca que canviarà el mon de bast és ei Sindicat de treballadors del camp, el qual ha d t procedir a la ineautactó de fes terres no conreades directament peis seus propwtam Així, doncs, respectaran a petita propietat d'aqueils que no vulguin tncorporaïm voàmtartamtnt, m Sindicat, aui com Muraran a tots its propietaris una parcel la suteent per a poder w r e del seu treball *para evitar luchas v resistencias que podrían entorpecer la marcha ascendente de la organización del order nuevo"

Aleshores, el Snccat procedirà a la ptamficaaó déte conreus, concentració parces lana i espeaafcizaaó segons les característiques mes adients de la terra, i del treball en brigades de vtnt-t-ctnc o cinquanta persones. La intensificació deis conreus amna acompanyada de la construcció d'una granja d'en, al costat de la producció ramadera, se'n treurta prefï dels terns per l'adobament de la ferra. La mecanizado, "nay cue industrializar la agneutura tn cr^nto a la organización y administración del tr.ibajo", és considerada una altra necessitat, ¡a que permetria alliberar els pagesos de restore fisc i de tes llargues tomades de treball A la fi. el repartiment dels fru<ts tindria com a base les necessitats familiars mes que

495

raportado individual de treball E's productes sobrers serien objecte d'intercanvi amb d'altres mu«c«xs per tai d'adqumr productes, agrícoles o industrials, no produïts pel mateu munopi

EI tardi de l'Edèn, doncs, és dibuixat amb tota ctaretaf peto anarcosindicaiistes des del principi de radveniment de l i Republicà

"Que cada campesino se sienta dueño de todas las tierras municipales y soiidano de sus camaradas de trabajo com si tueran acaonistas de un taller industrial y orno

si su esfuerzo fuera como una peo^itfta «eda de ese gran mecanismo simple y magnfico qu* puede ser una comuna curar. ("SOLIDARIDAD OBRERA", 1 # W I I . 4 < V ) 1 \

L anarcosindcahsme agrari impulsat peto petis propietaris, doncs,intentaren comprar ta delensa dels interessos ¡mmediats dels pagesos, solidaritat amb el moviment *abassatre i foment del cooperativisme, amb un proiecte social de transformació radical Des d aquesta perspectiva condideraren les conquestes econòmiques assolides en els primers anys de legislació republicana com un (actor d avene, mis que de paralització, del movimení revolucionari, La solució definitiva no era la Reforma Agraria, tal com indicava Sagarra en ei seu Wm* (26). sino la socialització de la terra i t i comunisme rural. No N nava vola de ful. I els pagesos decebuts peto republicans reformistes, tard o d'hora, segumen els postulats de la Confederació com el poblo d'Israel segui Moisés cap a la terra promesa. El juioi de 1936, la endona féu caure les muralles de Jerco del camp català.

La creació d'una Federació Regional Camperola fou acompanyada de tot un regurtzel de despropòsits L'octubre de 1931, Joan Aram del Sindicat de Vianova i la Geltrú és nomenat ^sportsabte de ¡es qüestions del camp i secretan provisional del futur Comité Regional de Camperols, Aram, pero, dimitirà en el Ple extraordinari de Sabadell, celebrat el 4 d'abnl de 1932, tot indicant la manca de suport del Comitè Regional de la Confederació La intervenció, posterior, de Pere Sagarra aconseguí que Arara reconsiden la seva dimtsió í la ens es resolta, el 12 de juny, en una entrevista d'una comissió formada per Pinas, Sagarra i Arara amb el Comitè Regional

Malgrat el principi H*acord assolit, "La Soil", en l'edttonai del dia 9 de juliol, critca durament la propaganda teta ato pagesos i confia en un canvi d'onentactó en el sentit d'expicar amb tots ets ets i uts ei proiecte revolucionan vinculat amb els postulats de la Crit Curiosament, el maten dissabte, ets anarcosindicalistas de Valls i Montblanc demostren la seva força davant la gra propagandística organitzada per la Ur i protagonitzada pel tàndem Companys-Aragai A Vate no

496

pogueren parlar a fa Societat Agrícola amb l'excusa de que no existia, a la Societat, secció de ta Ur A Montblanc, si que parlaren, pero no acceptaren la i-ontrovèrsia proposada per Ramon Porté enmig dun clirna hostil

Finalment, ets dim S, 9,10 i 11 dh» setembre de 1932, se celebra a ViMranca ei Congres Regional de Camperols As*te«en segons la pròpia ory*nitzacio. cinquanta delegats t u representació de més de 25 000 pagesos de totes les comarques de Catalunya El trenta per cent dels smcHcats representats pertc nyen a

('At Camp i la Conca de Barberà, Les relacions amb r Acció Social Agre na de Girona son eiceí lents 1 assisteix a tall dobservador una representació d'acuesia

Federació de Sèndots. A tos Tem» de Ponent hi na, per la seva banda, o<a#rta nostitat amb la Untó Provincial Agrària donada la competitivitat srndcal d amotues organitzacons Malgrat -efervescencia del sindicat influenciat pel Boc, ta trac 100

xmoativa de la Crtt es manté (erma a tos Gamgues 1 el Baix Segre, pmopalmmt a Balaguer La Fuliola, Camarasa, Seros, Alguaire, ta Granade.ia. Arbeca, Cervià "al com du Barrut: v. ia actuación d algunos pueblos durante 'a República y liego m la coyuntura 1S3S-38, císmuestra que la eentwi ansrcojinrJcaiísia no perdió, ni mucho menos, tosas sus posiciones §n la provine» de Lérida" f 1973. p. 122).

El Cangrés aprova que "podran pertenecer al Stndeato (...) jornáleos, aparceros, rabasaires, arrendatarios mozos, pequeños propietarios que vrvan de su traoaio a mciuso aquellos que tengan un soto jornalero*. En el coítot de resolucions ratifiquen t i pnnapi ideologic del comunisme ibertan 1 de raectó directa, sense renunciar ato beneficis de raectó legislativa i del cooperativisme Es proposa que valls sigui la seu del Comité • que s estudií ta viabilitat d «War una publicació especíicament pagesa Sagarra suggerirà el nom d* 'ACCIÓN CAMPESINA'1

Entretant, demanen que l a Sol* publiqui una fula periòdica sobre el carnp 1 que el redactor siguí un pagès de debò (27). Atol maten, es deodeix endegar una gra propagandística per tot Catalunya 1 Ramon Porté n es elegit responsable de coordinar-ta (28).

Des de Vails, de la m i de Josep Pinas, eis esents de Sagarra i la veu de Porté, la Confederació passa a ofensiva en ¡organització sindical deis pagesos. D'una banda trena la penetració de la Ur a les comarques meridionals 1 per i altra pea ullet a la Unió Agraria de Lietda 1 rAcetó Social Agraria de Grana. La finalitat es fer

baixar els fums a la Ur i posar-ia entre les cordes amb la proposta d'una Federació Regional de pagesos unitària 1 independent, que aplegaria darrere seu a més de cent rrtl famies pageses De tet, ; èxit de la masstva manifestació del sis de

497

novembre de 1932 a Tarragona, precedida d'una gran .iguació arreu de tes comarques, tou, sens dubtes, la unitat d'acoo entre els Confederals i la Ur, amb l'empenta gens menyspreable de» Boc (29)

Tanmateix.quan el tree a free amb la Ur és més intens sobt i l'esquerda dins la

Confederació. Els primers mesos del 1933 són els de la pugna oer l'hegemonia de ta Cnt. sí més no del procés de marginació dels postulats anonvnats trentistes. La Fai comença a criticar Tberiamen» la tasca del Comitè Regional de Camperols i, concretament, de les comarcals de Valls i Montblanc Es queixen, entre d'altres cotes, de ta presència reiterada de Peiró. Fornells i Pestaña en els actes de propaganda, mentre es posen entrebancs a la participació de dirigents com a Federica Montseny En el Re Regional de Sindicats, celebrat el mes de març, les posicions trentistes són ttcombrades dcfinitirament. Porté acusa al sector fasta, representat pel sindicats del tela de l'Ebre, de fugir d estudi en la gran mobilització del mes de novembre a Tarragona, fets i no paraules*, i de cepera savant ets problemes mals del pagesos catalans:

" a l tratar el pun» del orden del día que se referia ai campo se acusó de 'e'ormistas y otras toret a los delegados que sosteníamos un oferto acertado A» las cuestiones agrcoias. algunas de las cuate no tetaban reñidas con la legislación agraria que se isa efectuando, teniendo en cuenta la heterogeneidad

del campo catalán (medtetos, aparceros, arrendatarios, "fabassaires" y pequeños propietarios) en el cual es dWci de aplicar "a acción directa" tai rua» mudos la interpretan..,*

Sagarra e tour i a "La Sot* tot un seguit amarteles recriminators contra ractitud de la Fai bo i acusart-la de desnaturalitzar t i mowment Confederal. E'i el darrer que 1 seré pubtat, el 25 de març de 1933, cntica agrament la VISIÓ óstreta deis anarcosindicatistes d'Amposta Joan Reverte tampoc es mossegarà ta (lengua:

"Yo dije en el Pleno y to repito, que la comarca de Tortosa y sobre todo los pueblos

en que se cultiva el arroz tienen ora caractertsttea que la comarca de Valls, por •templo.

A nosotros no nos intersa la revisión de ios contratos de arriendo.aparte de algunos trabajadores que ¡levan en amendo dos o tres ¡omaie'i de tierra arrozal, tos demás son gente avaras que acaparan la tierra, y no se conforman por llevar la que ellos pueden cultivar. s;nó que acaparan toda la que pueden y mego explotan hasta el extremo a ais obreros. Ademas, los trabaiadore*, de Amposta saben qím, aunque tes rebaten el arriendo nada solucionan; pues lo que ganan por una parte,

498

to p*erden por otra, y siempre tienen que monr a manos de lot capitalistas: para qu tos presten dinero, para que les fien el abono, para que les compren t i arroz, t ic, iK f .

Ya sé que t i companero 'Anteo* me saldrá con lo de las cooperativas, yo no es que sea contrario al cooperativismo, to que es que no veo la posibilidad de llevarlo a la practica con buen resultado mientras subsista el regimen capitalista. (...)

Ya he dicho out del cultivo de las algarrobas oJvas, v i t e , etc, al cultivo de arroz, nay tanta diferencia como de la noche al día esotros aconsejamos que abandonen las tierras, porque es preferible abandonarías que trabajarlas en las

íYif%ifc**rfw"*< f}y# IQ h^c^n •„* sjg fxj ser 2S! nuestro Siíí^fcSí ne ísFï^la nirm,tTiz

tuerza y noy es el terror de la comarca.porque los campesinos out lo integran no tienen rwogun compromiso .antraidecon nadte. (...)

Yo sé muy bien que en la comarca de Vails hay mucnos pequeños propietarios que simpatizan con la C.N.T.. Tai vez el camartía "Anteo* es uno de ettos como to es el camarada Porté

¿Pero cree el camarada "Anteo" que tos campesinos oe Cataluña serán un tactor impulsivo para la revolución social7 Yo creo que no. Los •rsbassairas", a mi entender serán un obstáculo para la próxima 'evolución tos que la darán un

tmpute forrridabta que cuimnari con t i friuHo serán tos campestnot de Andancia," {-SOLIDARIDAD OSRERA*. 5-VIMS33)

No t i na possibilitat d'entesa, car els discursos són cada cop més apagones E'

m 4 de juny, Jostp Pfftas asststea al primer ote dels Sir*Sc?ts d'Oposició en representació m set sindicats, matontansrrtent agrícoles, de ta comarcal de Vails. A darmes de mas, el grup dingem de : anarcof.ndicaiisme agran trenca amb la

Cnt-Fn. Ramon Porté no recordarà d*aqutsta mantra:

"Los qua no estuvimos da acuerdo con las directrices que seguía la CNT en mucnos aspectos.entre otros la cuestión agrana por la oposición sistemática de tos

grupos de la F Al que para mi distan mucho de ser ácratas, formarnos el movimiento de oposición conocido como "frentistas*, t n este sector estábamos la mayor parte de tos militantes del campo que teníamos un concepto más ampio de tos problemas del campo

El movimiento en el campo d* la CNT oficial quedó reducido c pequeños grupos sin importancia Se conservaron organizaciones fuertes en tos pueblos sonde dominaba la oposición itrerttistes); ra en Vate ra en Montblanc nada tuvo que hacer

49S

fa "Untó de Rabassaires", en cambe en los pueblos en ios cuales lot militantes campestnos m pisaban titira firme, la "Unió de Rabassaires". arraigó y se consolidó Esto demuestra t i resultado de cada interpretación. "

500

Eis enfrontaments íraticides déte anarcosindicalistes repercutiran en ei panorama del sindicalisme agrari català. La Ur consolida la seva hegemonia i esdevé el punt de referència indlsetutte. La Cnt es replega a les zones jornaleres de tes Tems de l'Ebre i tes rodalies de Barcelona. Els trentistes. com indicava Porté, caven trinxeres a l'Alt Camp i ta Conca de Barberà, El sty prestigi, atef com coherència, impide» la penetració massrva de la Ur, pero te seva manca de projecció nacional limita ei seu avenç. Fet i fet, miraran els bous des de te barrera. Els trentistes faran costat ate partis obrers bo i participant a l'Aliança Obrera. Eis fete d'octubre els agafarà amb els pixats al ventre. Els més arauxats tirarar. pel dret El mes assenyats, com ara Portó, arrutaran el nas » acceptaran, a contracor, sumar-se al moviment Tanmateix, tots ptegats, carregaran amb eis neuters. EI matea Porté serà el darrer pres de la Conca de Barberà posat en llibertat

Ei Pnmer de Maig de 19%. en el Congrés Confedera! de Saragossa, té lloc la reumf¡cació de la Confederació amb te incorporació de te majoria dels Sindicats d'Oposició i, entre d'ells dets sindicats agrícoles Ramon Porté tindrà un paper destacat tan com a portantveu dels Sindicats d*Opos»ó del Principat com en l'elaboració i defensa del dictamen agrari. Referen a la primera qüestió intervindrà en ei ple expossant tes raons de rescissió i la voluntat d'aplegar-se de bel nou dins la Confederació s es respecta rautonomia sindical i te sobrante dels treballadors. En altres paraules, si la Fai deixa de remenar tes cireres:

"Nosotros no éramos antirrevolucionanos; no negábamos el ideario de la CNT. Solamente decíamos que no contábamos entonces con fuerzas y preparación suficiente para afrontar el hecho revolucionario. Había vivido la juventud sometida a siete anos de dictadura, sin formación cultural ni libertaria de ninguna else Era por te tanto indispensable prepararse Pero si durante este periodo de prepaparaoón sobrevenía un acontecimiento cualquiera que nos empujar haaa adelante, nosotros no no negabmos nunca a sale a la cato, cumpliendo con nuestro deber <...}

Dentro de la CNT, para que las masas respondan no pueden imponerles fate •recaiiaoorsi directrices determinadas Pata que se sepa con certeza cuál es nuestro criterio connderamos indispensable declarar que te CNT debe ser «dependiente. Su control ha de ser 'levado por los propios Tachadores. Sus organismos no pueden ser integrados más que por sus representaciones directas

Tenemos la vista fija en este Congreso. Os digo que lo expuesto es entero de los Sindicatos de Oposición de la región catalana que quiere que sea te CNT quien determine su propia ©nentactón. (CNT., 1978, pp. 45-48)

501

La reunió de la comissió agraria fou una de tes més conflictives Segons Porti: " ..no me dejaron terminar mi exposición, en tugar de escuchar y analizar, se gritaba, me escandalizaron y tuve que plegar velas porque un huracán "revolucionar»" me l a a conducir al nàufrag», cerré tai boca y escuché, no sin gran sospresa ai costatar tanta ignorancia de os problemas planteados" Malgrat tot. Porté, féu mar» i mingues per tirar endavant un dictamen representatiu del conjunt dels problemes del camp espanyol i de la necessitat de retorçar fonjanttzacíó dels pagesos anarcosindicaltstes La polèmica continuà en el ple "Leído el dictamen m una sesión del Congreso se ieva.ió una polvareda que amenazaba llevar el dictamen al fracaso. Los impugnadores eran a docenas, me tuvieron dot ñoras de pte oeienaienao et aclamen, a taña oe competencia de os impugnadores, se aprobó por aclamación*. Del dictamen subratllem t i criteri de vincular el nou estat de coses, tes coi letivitats, a la industnaiitzac» de i'agncuitura

*Por otra parte, no basta con entregar la tierra a ios campesinos sí no va acompañada de todo lo inherente a su explotación moderna, como es ta mecánica, la -juimica.tas obras Ndraulcas, etc., que permiten la industrialización de (a agricultura para que t i dolor dimanado del estuerzo humano pueda ser suprimido por la fuerza motriz del mecanismo, lo q»-e permitiría las medidas necesanas para eievar el campesinado a hombre ovizado del instrumento de producción y bestia de carga que es actualmente" idem. pp. 221-222)

El Congrés J.- Saragossa, doncs, opti per la flexibilitat i el compróme. M cap í la fí, ai nou cima d'efervescència social forçava «l feagrupament í, per tant.la integració del corrent trentista. Tanmateix, ets problemes de fons no foren resolts, la diversitat de concepcions continuaren vigents i el difícil equilibn s acabaria trencant durar* ta revolució.

Ei Comitè Regional de ia Cnt convoca.amb robjectiu d'unificar entens i impulsar t l procés coi lectivitzador. ets sindicats pagesos al Congrés Regional de Camparais de Catalunya que se celebra, a prinopts de setembre, a la ciutat de Barcelona. Hi assistiren quatre-cents delegats que representaven més de dos-etnts sindicats, prova evident de la forta implantació confederal al camp català. El rovell de l'ou continuava sent tes comarques mendionais. pero ara s esterna amb intensitat per les Terres de Ponent i la franja Poral,

Els debats del Congrés es varen centrar en el dictamen sobre la naturalesa de les col·lectivitzacions. Després de violentes discusions s'aprovi la resolució redactada per Ramon Porté. Aquesta feia esment, sobretot, en la complexitat psicològica dels pagesos catatara, és a dir. comminava a no torçar la voluntat dots petits propietaris i tins i tot deixar-los conrear tes seves terres dins la coi.lectrvitat.

502

Així mateix, s'esperonava l'auçjment de la productivitat, la diversificació de conms i la ramadena. aixi corr ta introducció de la maquinària agrícola. Porté aronseçui d'imposar el cnten tfe col laboraaó amb d'altres sindicats agnosias en la perspectiva de fusió íe totas les sindicats agrarias m un sol organisme Dies després, un ple de >• Cnt elogi Porté com a Secretan General del Comitè Regional d* Camperols. Mis Su¿\ mienta impugnar la designació pretemant et seu passat frentista.

Un cop més el grup dirigent de ranarcosmdicalisme agran funciona <* la pwfecció: Josep Pinas, després de presafr t i Comte de Milícies Antifeixistes da Vais, ocupa raicatrJa • dirtneix «i r jcés col toOvtefdor; Pert Sagarra i% l'ànima del s*nmaoari "ACCIO SINDICAL", §1 oortantveu deis sMcats confederáis da CAR Camp i la Conc» da Barberà i una da les mtors puoicaaons refendes a tos col .lectiviats agncoies. Ramcn Porté dttxa la presidència del Comitè Antifeixista da Montblanc i, com suara nam d l , esdevé el motor del Comte Regional da Camperols ;i Joan Arara és nomenat Secretan d Adquisicions del Secretariat da la Cm.

La revolució, però, m era bufar i far ampolles La realitat punyent era que tos ^solucions adoptades eren paper mullat i cada sindicat anava a 'ampie Els destraters da tom aprontaran i avmntesa par a passar comptat personals o beneficiar se particularment (30). No era fàcil imposar el nou ordre revolucionan tol i què Ramon Porté. ¡ ta ce.-tía dels frentistas» he intentaran:

•inmediatamente me di cuenta qua no sa seguían las instrucciones dadas, ni sa

sujetaban a la trayectoria marcada en et Congreso, da arcurnscnbtrme en escuchar

(as consultas que a diario vertían y enviar informes, circulares desde Barcelona

poca cosa da utilidad hubiera h§¿no, muchos de tos conflictos que nacían eran

debido i la translimitación de ios acuerdos, tos mismos que se pasaban a la torera

la trayectoria señalada en ei Corne» pedían orientaciones cuando sa encontraban

entre la espada y la parad.

Necesitaba constatar sobra el terreno to que se haca y lo qua sa dejaba da hacer, me trasladé contir jámente de comam en comarca, visitando todos los pueblos, me pona en contacto con todos ms sectores poiitcos y sindicales, revisaba la administración, inspeccionaba las tierras para averiguar si fa organización del

trapajo estaba dirigida con capacidad, dando instrucciones dortde veía faiios.aientando las cosas que funcionaban bien, obligaba el retomo de pequeñas parcelas de tierras incautadas, procuraba convencer a tos compañeros de buena fe, desenmascaraba a tos que sa cobijan bato el sol cue más caterva, desautoricé algún comité y a mas da una colectividad..."

503

L i desesperació flats « W D m i f a A M sigmatia al conjtatar ta manca de voluntat de ta resta de torces po»ttques i sindicats en hi creació dats instruments i organisme rwcesans per tai tfunWear otarte ¡ dMgir t l nou estat de coses Un aire cop. així matem, ei 919 dWgect es troba entre dot tacs: per una banda, "opostoo maximafsta dins Mi pròpia Confederació i, per filtra, ei bloqueig auspíaat pel Psuc-Ugt. Les relacions entre ets smfcats agraris són tot un seguí de despropòsits. £n els primers contaaes C nt Ur. els pnmers exigeixen la incorporació a les converses de la Ugt. mentre ets segons s l i oposen donada a nuí la presenta al camp de la Ugt Maignt això ía Cnt posa damunt de la taula ei pacte íurttat cfacoó estatut en ei rassmj "ntiny de la fatonumantat A més a més. Porté argumenta qué encara cua noméj tos per iamera ae m Conca \m feu Liexpugnabia d« soctatísm* al camp matà) s Mauna de convidar a la Ugt. A ta i la Ur, que veia m a Ugt un futur competidor de fespat smdcai, accepta ei proiagontsme de» ugettf'at

Així. doncs.ia Ugt s incorpora a les negooacem 1 oavant et primer promete eiaocrat per la CnvUr presenta una contra proposta a qual cosa treu de poiegera ais confedera». Porté euga» yna explcaao Vir*or Cotomé, secretar: agrari dti Psuc i representant de 'a Ugt,« aquest contesta a cau d'o retia, segons et matea Porti, que a ells. ta Ugt, ara aid que ets interessa is bastir ur j torta organització sindicat al camp 1 que, quan a tinguin a en parlaran. AJestoru», la Cnt manobra amb la Ur per tirai endavant un pacte comú. El 19 de desembre de 1§36 s amba at pacte Cnt/Ur. de dotze punts (31). Tanmateii, dies després, m et moment de signa -to definitrvarnent la Ur fuig des*udi bo 1 justfcant. ara, ta necessitat d'estendre l'acord amb la Ugt.Com era d esperar y Ugt es renta les mans 1 §s trenquen les negociacions entre les organitzacions -indicats Més ben dl entre a Cnt i la Ur-ügt. ¡a que a partir d'ara aquestes dues aniran de bracet amb la benedicció de) Psuc

El balanç presentat en et pM de camperos de la Cnt, celebrat a Barcelona el £ de gener de 1937, no poda wr més decebedor pe» dirigents anarcosindicaUstes E! procés col ¡ectrvitzaoor era pM d'ert rebanes, la negocrao amb els atoes sindicats havia fracassat i la Confederació es trobava alada. Encara més, et Govern de la Generalitat canviava et rumb de ia revolució arm el decret de smrticació obNgatona i la coació de la Fesac. Ramon Porté es ta et cor fort i intenta treure ierro a la situació De fet tas resolucions aprovades pet ple indiquen un triomf de les posición? del Comte Regional de Camperols (32). ja que s accepta el nou marc de joc decidit pe. Govern de la Generalitat, perd amb tres condicions:

504

" .."la sindicación forzosa" no quita valor a las colectividades (...) Si not apartamos d i los sindicatos agrícolas conseguiremos que sean ios otros los que lleven la ordenación económica y nosotros quedaremos al margen (.,)

1- Los sindicatos agrícolas deben estar dirigidos por las organizaciones sindicatos revoluaonarías, CNT, UGT y Union de Rabassaires (...)

2- Las colectividades agrícolas nacidas de la revolución podrán formar parte de estos sindicatos agrícolas, con p»"sonat«dad y jurisdteón propia (...)

3- Todostos socios de los sindicatos agrícolas que antes del 19 de julio militaban o

simpatizaban m partidos de derecha no tendrán voz t i voto. fACCIO SINDICAL", 14-1-1937)

Davant la creixent marginació la Confederació deciden passar a ¡ofensiva £1 sis de febrer de 1937 surt a *a lum el primer número del setmanari "CAMPO*, el poftantveu d#l Comte Regional de Campero». A la fi, s'ha fet realitat un de»

desitjós més arrelats deis dirigents pagesos: una publicació tspeeüca sobre el camp i les qüestions ao/àríss. Durar» tot l'any es publicaran tot un seguí de llistats de sindicats i afiliats a ta Crt imb la finalitat de palesar <a seva torça al camp català. Paral.leiament. desafien ais altres sindicats a segur si seu exemple i publicar blanc sobre negre ets seus efectius. La Ur i la Ugt fan form, a tot estirar donaran xires genèriques.

Tot amb tot, cal fSar prim en ets llistats facilitats per "CAMPO", car N ran moltes repeticions i les quantitats són, rtendonadament o no, tnrtades. Malgrat aotó, podem eomptabizar un nombre superior als cinquanta mil afilia» quatre-cents quaranta smdicats.Cal, and mateix, assenyalar que les esmentades xifres -ndiquen més l'afiiiacó a les zones rurals que no pas 'estrictament açrcola. es a dir, ia matorta de sindicats dels pobles son d'oíicis diversos i, per tant, apleguen tothom, menestrals i oorers.tot i què la majoria siguin pagesos. Amb aquest advertiment podem entendre mMcr, a tal d'exemple, eif 1.515 afiliats de la Conca de Barberà que representen el 15% da ia població total de la comarca; o els 650 de Vimbodí que representen el 43% del total municipal. En un altre sentit, cal parar atenció en la forca numèrica de tes grans ciutats Només el Barcelonés suma 4.255 atiats, el 8.25% i t ¡'afiliació total de Catalunya (33).

El tarannà prudent i assenyat del Comité Regional de Camperols és un constant que val la pena «sisíf-N un cop més. A darreries del mes de febrer de 1937, arran de les conseqüències dels fets de la Fatarella, accepta un compromís de caràcter unitari a les comarques oel Pnorat. Ribe-a d'Ebre i Terra Alta. l'acord de Mora d'Ebre diu textualment: "Donar llibertat absoluta ate petits propietaris qu'estan

505

dintre de la col lecttvrtat d'aquesta vila per a quo pugutn sortir-se'n. restituint tos-hi tot el que hi .aren aportar. La petita propietat serà respectada i es permet als pit ts propietaris ilrtefcanví de braços* ("CAMPO", 27-11-37). Ramon Porté, en rworme presentat ai Congrés Regional de la Cnt, encara ho és més, d'explícit: "...ñgf dos caminos: deiarnos acorralar por las demás organizaciones o responder con la violencia a las provocaciones para que se nos 'espete Er..iendo que los momentos actuales son de coiabo-ación y no de guerra, este comité Regional (de camperols) cree que el que pretenda guerrear se debe marchar al freme...TACClO SINDICAL , 11-111-37) Tamattix. t i ressentiment traspua en la intervenció del delegat del Sindicat de Vinebre: "Los políticos, y precisamente la UGT. tienen la aspiración de hacer en tos campos pequeños p-opietanos para tener una fuerza reaccionaria entre los campesinos y despertar en ellos el espintu de propietanos de mañana como pasé en la revolución francesa y como pasó después de la guerra en Francia que se hicieron campañas en el campo para oponer a estos obreros a ios de la industria*.

Les col·lectivitats es trobaran ben aviat en un cul de sac per manca de recursos financers i els dirigents pagesos demanaran la so;«darttat de li» Confederació (34), La proposta de la raó, segons Porté, és la maqumitzaetó del camp, ja que la reducció dels animals de treball possibilita destinar el farratge a les oranges i, per tant, augmentar la producció de carn. Boi Juscatre¿a. ex-o.ngent de l'Acció Soaai Agrària de GLona í ara en l'òrbita Confederal, publicarà te: un segui d'articles a "CAMPO* referents a la necessitat de les innovacions tecnològiques bo • toant la tasca 'eixuga que, en aquest sentit, desenvolupa el laboraton tècnic despenmentaaó d'E! Masnou a cura de la secció d'enginyers i tècnics del Sindicat Unsc de professionals literals de la Cnt.

Les coses, però, van a mal borràs i Ramon Porté surt tocat de la reestructuració realitzada en ei ple d'abril de 1937 Ara. Francesc Caltol ocupa la Secret: na General i Porté amb Jaume Toneu. passa a la subsecretaría de consultes i propaganda oral Joan Arara mamé la secretaria dadquóciom, Botdú la de relacions econòmiques i Valero la de col·lectivitats. Miquel Ramírez s'Incorpora en la neva secretrana d'avicultura,

A darreries de setembre de 1937 es constitueix finalment el Conseí d'Agricultura de la Generalií-t. Els representants de la Cnt són Porté, Caltol i Roigé. Tanmateix, els dirigents de ranarcosiridicalisme agrari han fet salat, car la seva situació, dins i fora de la Confederació, és més que precaria. Francesc Caltol, militant del Partí Sindicalista d'Angel Pestaña, és obligat a dimitir i el s*ibstitue« Ramon Oriol, d Artesa de Lleida, qui iniciarà el canvi d'ortentació dins el Comitè Regional. El Congrés Regional de Camperols, celebrat a Barcelona el mos de <¿mw de 1S»38,

506

(Mtea definitivament It marginació i dispersió del primer nucli dingent: Porté i Arara són arraconats a restart Consell d'Agricultura, Reoull se n toma al Priorat i Valero s incorpora a l'exèrcí i marta cap el front.

Bot Juscafresa expressa, en un anicie tiWat Ta situació actuat dels pagesos" :•CAMPO", 11XSI-37), la desii lusió i ei maiccitent dels anarcosinoicalistes Afirma de forma categórica que els pagesos no es troben igual que abans del 19 de juliol, sinó prtfor Hom pot comprovar, tot passeiant- se peto camps, ¡existència de mossos

i jorrtsiars i d'ex-caces remenant tes cireres davant la tnrttxao mis absoluta del Govern de la Generalitat, els atacs sistemàtics contret l'obra col lectivrtzaoora fins la seva destrucció I es pregunta: per això hem fet la revolució7

L'acttviat dat Comitè Regional d * Camperois es va •smarten fins ta seva Oisomcío definitiva i integració et novembre de 1938, a ta nova Federació Regional de tos indústries Agrooecuanes i de r Alimentació

Port*. Aram, Sagarra, Ptnas, Redui... es retugien en la tasca concreta i quotidiana de tes cot tectrvitats agncoies dels sens pseJes. les col lectiv-tats a mant deis veus dones Mants i somiatruites mantindran encasa la fitina d'un protects revolucionan i, el que sovint s'obtida, aceilran a mans ossades <«s fugitius del temor franquista Capficats en ei seu món conrearan la '.erra fina el cta abans de tacar el dos. l'exèrci invasor també s'oblida, trobarà ets camps laurats i sembráis a fesptra de recollir els fnjts del seu esforç, Sersn, ál capdavaK, com els indis exterminats per la repressió, foragitats a l'enl i, sobrotoi anoreats per un model de creixement que, a partir deis anys cinquanta, s imposarà al nestre pas.

Ei marc de 1977, ai bel mig de esclat democràtic, uns 'ulls impresos amb la capçalera TROVES REMENSES* i ractanment d*Ogt»i dels Trebaiaders del Camp de la CntyArt de t AH Empordà pregonen i autogestió i Wi col lectivitats agrícoles

aiiora que tradusuen "We snail not be moved" (No laram moguts), la cançó senyera dels sindicalistes pagesos nordamerteans. Tanmateix» el mon rural català na estat més sacceiat que una eoctetora. u anarcosmdicalismtí ag.-an. el

comynalsme rural, el jardí de rtdèn, seran figues d'un a l r t paner.

507

C2NGPE3 'EGICNAL DE CAr^ERGLS 'CNT!

Vi 1 a-franca ral ''"eíès Setam:^? ^s 1°T2.

T

h

0«

S i n d i c a t s -gp·'^Ss"*: f t = 1 - L l c * " : u ^ - - - - - a--..52*. 1 . T - ' c r s l ! r .

i - y a n : ! »u .3 - f1a t a r6 . =-"'=. » r i . T-5ada-1 - n a . S-Parrs". -na : - s d i .'3—_ ' - ' c s p i c a l a t .

•0-*ar tor» i : . : :-Cap»:: tdvs. *2-içuaiada. 17-San Sadurní 5 Ami a. '. *-Vi 1 ar.ova : l a

3«ltrú.if-El Vendrell . lè-Vailnoll .17-Vali». 19-°UiCP« la t . ' . ° - ° ! à re : a : r ? . ZO-Catra . 2 1 - S a r r a l .22-f l3ntblanc.23-Ar*3»ca. 2 * - C « r v i à .

S i n d i c a t s _-c"a^:-. = . 2Ï -91 a r e s . 2&-*upi t . Z""- = a_ = . Z3-_a Sa"--a i ' i ' . - c s . Tarr«u<T«r*t«??

7 en*.-; al a: P a r r s l c r . a , £1 V a n d r a l l , I j u a l a d a , Litoral, Vilafranca.

'~r*·>j"r; "SCLID~P I*AD 3BPEPA" ' 3 - " X - ' QTZ?

CONFEDERACIÓ NACIONAL DEL TREBALL- SETEMBRE DEL 193¿»

á*

• • "• • 9á

A < •

• r* »'

• •

A federacions coiwrcals

• Seccions

J

Delegados asistentes al Pleno de Campesinos

convocado por la C. N. T.

CREDENCIALES APROBADAS

j

SINDICATO ÚNICO DE LIÑO LA.—Cecilio Boldú, con el sello «Federación Provincial del Trabajo de Lérida»

SINDICATO ÚNICO DE ARTESA DE LÉRIDA.—Ramón Oriol» con el sello «Federación Provincial del Trabajo de Lérida. C N. T.» . . . . . .

SINDICATO ÚNICO DE ALFES.—José Abelló, con el sello «Federación Provincial del Trabajo de Lérida. C N. T.» »

C. d% T. DE BENISANET. — Bautista Hurtado . . . t SINDICATO DE OFICIOS VARIOS C. N. T. DE PUÏG-

VERT. — José Cape» . 2 SINDICATO OFICIOS VARIOS DE LLANSA. — Ángel

Martin 3

SINDICATO ÚNICO DE TRABAJADORES DE COGUL.— José Solé, con el sello «Federación Provincial de Lérida» 2

SINDICATO ÚNICO DE CAMPESINOS DE GODALL. — Vicente Millin . . . . . . . . . . . 1

SINDICATO DE TRABAJADORES C. N. T. DE PUIGPE­LAT.—José Domingo . . . . . . . . . a

CULTURAL OBRERA GRANADELLA C. N. T. - José Murtln . . . . . . . . . . . . . a

SINDICATO OFICIOS VARIOS C. N. T DE POBOLE­DA.—Vicente Ceballos . . . . . . . . . 2

SINDICATO DE OFICIOS VARIOS DE BELLMUNT — Esteban Sedó . . . . . . . . 1

3

m

i I < --J

m

< Ini

!/) Ui

'7!

I - X

2 5

2 w 0 ï U -

2 ai • 3 2 ^ 3 ? |

3 3-2.

33 7,

< 1:

— • 3

J 35

7? ¿I

< - I

• , *

* 2

a. s «** i

>

z

á = i.

aj 5

< _-

" ."i wa» ^

33

""• i í 3£ -

Z

7!

i .

Z

3

5 ** *"" ü ^ -C

- < z

S > 3 75 "»

/: 2

— 3

• , X

-* — 'ft >*

*a# " l ' i

-m —%

""* ma « « W . -**

~ 2 <

d ? *"{! r. —* -«.

w •"» __* 2 " j

í 3 ¿i 5 — 2

z j

z vi

z 35

• _ >

— i 2 — z 33

¡2 Z

d _, z a

D -

35

z 33

* — x

Z

75 -

< —

z 2 * ^ • « •

•/3

u 2C

1

X

2

J

^ — *# *?!

Z T ~

< ~ —

al íj ¿ 2 » - J i * J - =

< > f\ * aC -a -« -

— *" — "

z v?

- - Ji s*

a

7, —

, ^

J£ 3 z

• j i Z

ai ^

•w, ü

^ - ^ ^ - ^ — • n ; « j « c ^ r " ^

J - 75 'J ~" Z 0 ~

f. U

2 •* w ™* w 3

z

2, Z

3 < <" 5

/! — ~ '/) 75

^* ^ ' i *^ ^ ^ »-% ^» ™7»

71 !fl '71 « '/4 -y, a 3 - - - -•33 35

_. «c •< — -•

2 ü ^ 5 w 3 — X , . "* »N J *-" «* •«.

Z Z

33 35

z. 5

•/;

< 3

—. -o •.. - . ^ * T ^ -^ — 2 2 -* *

3 C " "*• . 3 T

Z Z 5 Z ~ Z _

71 r, 2 ¿ 3 w 3 ac ~ < =* üü -r 5 2

-/. « •73

< 3

<

s Z d 2 5

i

3 3 u

p,npiM'—HJIMI

t

SINDICATS AgUCOLSS I AFILIATS

««ra l X . . . . . . . . . * • . . * • * O A i ( j u a v # r e d a . . . . . . . . . . . . 78 A i tons* . . . . . . . . . • • • • • • *.00 A lba de l V a l l è s 83

A l b a n y à *4 A l b a t à r r e c . . 120 * ^ i s ® ^ i £ * » * » • • « » » * * • • • » « <•» *

A l b i n v a n a 2—

Al c a m » . *23 Al C O V K aS

^1 m v à . . . . . . . . . . . . . . . . 3Ü

Al a s de 3a 1 a ç u s r 13 A*er 1 00

A<noo<st a '3<3C w i t : n i 29 **ar 190 - V c e c a . 1 '"«) A r o o i í 20 - r t a D i l 1 . . . . . A 3 A r t n v s de ***ar 12"* • V Ï O V S Ï Í "**ur»t . 1-0 —*r * 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . ' Ar gen tana . 250 Ar 1 s t a t 29 *" f w íS^m . • • • • • • • » » « • • . . . • * » *«•

*4r * Wm a - . S - » * ? ? • » . « « . . . . . '**/

A r t e s a de aeore . . . . . . . à» Ascó 273 ¿ v m v c n t t 2?

B a d a l o n a *2Z Bai:. " "on tsenv 17 Bai a g u e r 70

B e s c a n ó 1-7

Sanverss . . 3 3 Banyoles 2A0 Barce lona 1 r a d i . . . . 2.oú0

Bord i l «s. 200 Borges del Came 2à2 31 anés 53 Blancafort àO Ben 1 ssantt 500 Bellcaire d"Empordà... 45

A LA OCT; 1937.

3eiis»unt del »"icr*t.. 70

La ïitoal de rai «et... 73

Bel I ou: ? 290

B o r g e s B l a n c u e s «1 Bones Aí-,u»s i 3 0 B l e c a ¿ e l °»f*»edes I o

B r a * : m . . . . . . . . . . . . . . . . 20 B e n a v e n t d» """erno 2 3 3 # f # s Z&

9 a » t u r » *<? Q;*^fs MM* *• m ^ w — w » * • » v Ï 7 . . . . . . . . . . . . . . ™#*—

B u i x a l l e u de l a S e l v a . 10O

C a o r s r a de " " a r a r i 70 2 a I a» e 11 173 7 s i *§s de **onteu 1 7'"' 2a»c-s Z0 Z i<i»o : - a . . . . . . . . . 72 2 a r c v e l 1 e s . . . . . . . . . . . . 20 —àneve» • -i 1 C a r d e d e u a7~* - . s o s a r e s » . ""**"> Cae ia ra sa 3 3 C c r « u t í e l l a . . . . . . 136 7 a o a n e s . . . . . . . . . . . . . . . a0 2 a s t e i 1 d e * e i 3 3O 2are t d Acr : 708 ! a 2 í i f « r i 12 3iB9*. de **ar. 3 r t

C a s t e l l a r del V a l i e s . . " 3 Ce*-vi à 220 2 a r v i à de ""er 147 2a i aoui 5 13 2 i u t ad 1 i i a ""A C e i *" 5 ' 3 " C."" S S O l 4 • "*'"'»

2 a s t e l 1 2 d* r a r * a n v a . . 3»:» 2asTisilz}0 -*"" C a e t e l 1 * o l 1 1 : de l a 5 a c a A 0 2 a s t a I 1 2 d ' r . acu r : e s . . . 59 2 a s t e l l d ' A r o . . . . . . . . . 700 2 a s t e l l a i s o a l . . . 3 0 2 a s t s l 1 a a r - c c a . . . . . . . . ^3 Cast ei i ierç3i lo Cast al 1 sanar a 11 Castellserà 15 Castei Ic.utat 33 Caoel 1 adés ISO Codines del Vallès.... 30. Caería de Vallalta.... aO Caer a del Camo 30'

C 3 f t 9 « A * • • « . * , * , , « t a t a * 3 ^

L A Ct fcnonj* . . . . . . . . . . . . 3 0

Constant Í . S3

- » r v » i l à 17

C#r v » r a . . . . . . . . . 2 0 0 • a i t s i t l i i i i i i i l t t i l i t i Í fc *a* *#

C i v t s . . . . . . . . . . 5 0 C a m # i 1 A . . . . , . 4,4 *"* """n •** «*t *• * ^ 4 =* ak I "** ¡mw" ** * *f . - y > w * « 3: -»W •» w~ * * • • * }aj

Z'zrnmrM. . . . . . . n o

— ¿Oft. . 3 . . . • . . . . . . . • • . * * ^ ò Can i t . . . . . 20 - a C a v a . 2 ' » l_a C a l l • ' • a i s ' r » r 35 C i r » r » r d « _L c ^ - s ç a t . . 12 C a s 3 v t 1 l i , . . , . . » » » » . . . a i

3cifi«rv«, z®l = « « # c # a . . . 1°5, Cos = i - 3 . a0

_ E s c Luc a *:• - " a r c c l i . T a S Cao 1-ç*-as 2a L l s o r s g a t t - 0 H i t a v » 3» r u i i i s t * . . . . 5 * E s p « r * - a ç ü « r i . . . l a S » 2 Q O l l a . . . . . . . . . . . . . . . 1 — í f l c c * *. 2*34-E t t »'"*"*. Z " Ar»»u. 1 "*"* En 5 a s 1~0 E r c i s s 33 - ' E s c a l a "0

^ • i « • * • * ""»". H . . 9 W W . . . . . . . . . . . . . . . . fc^,.

r a r d *E.*nocr-jà 2 Ï ~ a r « « » I TO i ' ^ < .--4,

_4 - a t a r a i 1 a ""1

«S 5T f S i * »«, WE * * f f f f l « f Q « 9 • • • • » W

^ i g u t f i s a"* = i s j u s r t i t% ~§,ia«t.... -MsO

b r i d a d a 30

" • i j r n o l i . . IS c " 3 r t : i 32 - a n t » s c a l « 2 « s •*•

'_#* c - a n q u e s « s 2«1 V . . 1*9 •_»« " - a n t s - j * b e g u d a . . . 1-0

*3ar,C»M 2 3 0 *3ai 11 # a ¿0 G a l l i n a * . . . " 0 La S a m g a . 55 — w * . — K 3 t . . . . . . . . . . . . . „ !

3 a m g u « l I a T* >*3 j t v J . * * i\

3 . - t « s t a r . . l ¿ 0 •3raman«*. 3*1 B » s d s . . . . 57 3 r a n a ü « | l a . . . 120 3 r a t i l 1 s o s . . 50 E l i 3 u i i (RtT . s 1"*'T 3 u a l 5 a . . . . . 1 4 6 JsK* » Jl ~ «s • • • • • • • • • • • • • • * • . „

>*L> * >TtBr 3 . • * » « » » » » « » * • » • i » *

3 a r c i a . . . . . 100 3o*2 i l l . . . . 35'! '

3* j? r" j : ; i § i s *""ic*-#ra. . 13 3 u à r 21 * ï ^ s s . . 21 j*«. l i s . « . . » . . . . . . . . . . . . . . 0 ~ , . * . » . 1 m " . »S§ ^ ^ ^ ^ "^

" * d '* ^* % '

' A *~*~ !&f* J * - St . . . . . * ' ^

~*cs t t l ^ i r . . - a

1 - * c » a i " 3 l a * ; • : _ ! - . . : 5 0

. ^ «*- 3> . S **• 91 . » . . . • » . . * . . » » ^ ^ . "

_ 1 . . . . . . . .

_1 a c o s t s r a . . . . . . -*o3 _1 a m o : 1 1 a s 5 5 _ 1 amo a i e s 1 '-* _ . a n ç a . . . — .• «1 A*/ ^r* •ï^ ? s . » . . . . . . . . . . -ó _1 Ï V i n 9 r 3 s 2 2 "cree a i . . ~5

' « i . j » » . , . . . ^ . . . . . . . J * ^ ^

— 1 s^1 ? . . * . # . . . » ^ ^

_ 1 : -ni a n a 3s? _2, sa "0 — 1 2f9r>C 2 ' " C ' . í ' í . . . . . t>0 _ l o r 9 « c i e i ° » n « c ! # s . . . 5 9 _1 " r · ' t "í* " a r 2 0 0 _ * s - 1 2 f i i 0 a r i » s . JZ ' . I : ç a í » "''a:, l . . . . . . . . . 3 0 - l •. - a 2« - u n - . I*0«

***« ±m Sar tswraos 15 * e i i r » « d« l L l o b r e g a t . , i 10 « o i l # t ú"Zmoorúk...... Ik *iol I « t úm\ v a l l # * 10? " • e r t i a Nova i 93

< • • % # * « • * * * • * * » # » # » « « • * * j

" * a r « l 1» 33 JÍflr flUI > • « • * • • . * • • * • • • * *f *#

**«f I l 9M . . . . 1 TO •"lanliwu i* l ^11 Tame. 21 í l ""i 1 à 23 • i Q p ^ v T } ' "*A

**r*f^** #r*^* * . « , . . , . . . » , , , ^ ° *

"«mrlzrml 1 : 0 h a r t a r »11 #s 32 **ar*:3»"»i ' . as 19 7a i~» . . s*'1

**cr s 2 ' 3Tr r* ? . - i " ' ! '

"*c r . t ; a ca . . . . . . . . . . . . . . 12 •«crtS 1 ane 730 lon t -nany J« 5 u i c j rac i ó s 21 •"•or r 31 : u 33 ***crst3f"ri#'5 í a l V a l l » » . . -17 -. I "*or «11 11'" w * i 3 3 w . « • . . . * • . . . . . • •

" t e m i "'? " • c n t . i · l 1. . "2"

-••-*'•»'—-•

""c * a . 7~" S . . S 3 . t > . i * . . . t < t i i > . ~ *

" • c n t g a i -C **S3Cf , ·S 1 - ^ El " " a s r - i g 12*"' ^srçà. 20'"' " * # r - i l a * iml " c r t s m * : . 10'"*-_#s **asiuqu«<s. . . . . . . . . ~2

"• lavar* -¿r' * lcvss "3* ; f g r ? 21 La Nou 2« 3 a i a. . 'S*3

*Ju i 1 a s ^3

**• . * . . 3 . « . a . . . . . . . . . . . . « . «

21 asa im " ^ o n t ï r · ' · i t . . . '.70 «. . . v i ¡ a s . . . . . . . . . . . . . . . . .

71 t í t -j« Ll u c s ^ í s =3 3 r ~ a r t v a 113 21 : s r a •* i .^r c a u . . . • . • • . . • • . . . • • • » Cl i va 2 e i - > 9 f i e t ! · * . . . . . 70

3 a i l u t a r j t r i '~A

3 ï l i u - í a v í r í a r » . 2 5

3 i l ? u - s a t 2 r 3 3 5 ; ->•£§,. 2 3 0 ^ U l í V t f j d » ' » 1 » 1 Ï 4 . . . . ^ 3 3 i i a * r * j ç « l 1 2 2 * °-«M!u à a « D a l t : " 3

P w a f e r t . . . . . 20 P c f i f i . . . . . . . . . . . . . . . 70 Pa iaw d ' A n c l w o l a . . . . . 103

* r a t í « l L l o o r » g a c . . . . è 0 0 P i n s dstl V a l l è s 170 P c r q u « r » s ¿3 **l a i * L l c b r s ç a * . . . . . . -*3 ?1 a í « "**nl 1 »u a 7 - > i

1 1 "•«bra, 3 C 3 l * i » I r t r a c a l 1 a. *5* "* Ir3* "% * á?^^* *¡í

5 r i * ; ".a s : rat ' ·c: "mm s *r*39 tua ~i9 l s **ccutía.

— G 1 iHÍ s . . . . . . . . . . . . . . . J I * I Í I -3#l V a l l a s °»"»*»i i - • **ar.

" - i j T S 1 a i > | M . . , . .

.as ' * 3 " 3.n9<% ,

y-} a, 2'"'

» 3

7¿

• ~*

•12 190

70

»*» a r „.»3» • . . . • • « • . . , , ?*%z^,.. ^ —,^~ ^ i j ^ . I t ; ; )

Cs! | í 9 I ? 3 3 ' í s , . . . . . . . .

„„> „*» -» «- •• «£ ^ , • , r * **

- ' ? i * * " t l l i . . . . . . . . . . . . . * *"?* / i n » . . . . . . . . . . * . . ~" s ea l 1 "* **" ? i Í a* *i3. . . . . . . . . . . . .

~ * =*""" rr»s«.—> • - * : r 5 j ' s ,

- a 1 r 1 : « s « v a m ". =3 _ J — a»- § *•]?

_ as "'ce I a s T a

Las - : 1 ; s . . . 11 0

3<-«

ir-,

2'_11""TS 19 1 1 ;9**"*a. . . . 2 3

~ " 9 " ? . » . . . . . . . . » « . . * . . . . l ™ ^

5 ; ; c i 1 30

' 1 CC 1 1 Ü S1 •" 2 1 1 3S "*0 ' a r s a n a 19Í s i l a s . . . . 2*33 3 c c 2 c n v a "*'*' £1 =*<2urai 1 2 3 . ; : r > ! - a I 3 a i a 2*30 o.__=/ . . . . 1 ¿0 3 o s # s s a l - I c a r - q a t . . . 120 5i j f f 19L "' "SCSS !.'.'*è

— ^ **t @^as. . . . . . . . . . . . . . .-«'.' ^ a s ^ s i » 1 ' i ^ o c r - í i . . . . TO

° i u t í « v i t l l a s 77í>i 0 » l l i r > a s 3*:fna í * —b©l ia

* i » l l i ta *" r " t3«»-v . . . . ï ^ *"cc* - • ! v ? l 1 Í Ï 3 2 =*ccs£c*-*: : » 2 u » r » l t . . . TO 5 n - a ' i ~*N

'_a 3 « u i " J r 5*11 . . . . . . . ï***«"' 3 « < 71 ; #·»*"9·s t " - r e : * . . 7 3 S · · ^ t ' i S ^ S t » . . . » . . . 2 0

zc 1 i ' / « i l a . . . . . . . . . . . . . 170 3ae·_·.·—*í t " Art o i i . . . . . . . 12A

S a b a ' í · i 1 2~*0 3 * r ~ a l 2'".0

3 « » ç a r - a : s 3 a i a ""?<"> 3 a v # l l à i a l 7 2"Q*I ?.t . . . 1 -1

Saf t l* 1 * C.**»U5 Is" S Í ™ * i * ^ ^ ^ — ^

S a n t a C r i s t : ~ i ; ' - r - . . 7*-* 3 u 0 l ~ S t 3 - 3 3# 1 v a r • "*" a - . . : « v j 1 13 = a l i 3 í « D a i 1 a » * * . . . . . . 3 i Si íÜ l "" §. t 8 . . I V % ' " * . . . . . . . t ~

^«í»*/*»^**^ ^Ll # S ** S ^ *"*, . , , *

3¿|1_ *• * sr'*· r C S § 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . **.

i**"** ?, í " -à*. T C ï 11 3 . - r ; r <*«_; 2 9 i " mr • " • . . . . ' 7 3 . ^ a r t i - '«l 1 .

7 . ""* 1 j t iB I 3 a v 5 i 1 . . . . . . i ? 3 . "•i iuml zm 7a«i*cmajcr 71 S a r r o c a tm 3 « l ' . » r 1 . . . . 1 -i 3 » r » t s r i t í a . 3" ' 3 a n t _ l 3 r » r i ç ¿» l i " u ç i 1* 3 a n t ° f r s -2» '••'! 1 ai»*;*:*" ::•?' 3ar»t 3 3 i < »,Ccr. . . . . . . . . 13 ZÍPZ 2mr~i 2 3 3 a l e u Zm l a 3 « L - / i . . . . . ,3*""-

™ ts* . 1 1 y 3 . . . . . * • • • . . . . . .

" ' " aç j aüan ·n t 3*. '•*«"-" a s s a 3 0 0 "***"y!»C a 3 T e r - e a l l a Z9 "-zr + qri. . i*.^ * : r " i * a f t r i 1 3 0

W * 5 « . • » » » » . , » , . , , , . , , *7» *

Tcr»-a<2tfif}t3ir- i . . . . . . . . . l l i T o r ~ t l i v : ^ . . . 11 T e u s „ . . • „ . . . „ . . * . 1 !

\»* * • W * . « * « « * • « • * • • » • • * • . *

* ^ « * . . . . . . . . . . . . 2 ^ *or *: *1 l a 3— *^r**9 t * C ^ s d # l I t . . . . * *"* i» * **% *

A > Jfc f* *"* * * • • * » * * • • # » « - . *

" t " " * * * ! ! » » ¿» - L c i ' t C i t 3 r--•:**•»

" _ r » l i - * S»^*"» 7 *

j l 1 a « t •••*:. . 2"* . * " . ' * . - -

; i c a r * . ï i 3 S -1"" . '»11 í * 3 a l i e · j a r · a . . . . . '.-

'.'*' 1 ~* 1 1 sir"*?*" ? . . . . . • . » • "'•'*

' . 'al . z c 1': "- ~* * • . . . . . . . . . » » - - » 5

1. a as a*" s . . . . . . —

V: 1 » c * t i f * s i : '. •,»• - § ; r i -

• i. • j . . „ , < ^ _ _ 22*"?'* 5 t . • 7*77

'*. 1 j s s a r t» 7a 1 t . . . . . • '- "** ' . ' i 1*324^* t s " a r . . . . . . . 1 7*.1

. '" ^ O C — 1 . . ™w*]

' . '*! 1 - zzzr* z» " , . · J c : r c . 17'" i1: 1 a - ' " ? * * 1-— •' t 1 à c í ^ t *" sr* »• ~ —

r * a ñ ^ f 9 1 1 . . . . . . . . . . . ~J

. 's 1 1 *"2**a*"**s - — ' . - ' a l l à . . . "* - -7 : 1 a r s r t / °* i ' ! * ' * ' ™ h , < 5. 5 . * • • * » * • * * * * "**

' ' a l 1 ; » : : r v a - ï ^ ' ' •. "* * 1 1 - - . . . . . . . . . . . . . . 1 ^ ^ • i 1 a n e v a - € l a **j^a . . * -2 ' . '

* 73*"» . , * ' " - « . · r ' " ^ # - · i , ™ * · ™ % j r i . . . 2 Í ' « y * » at « d ' ^ - w - s i * » * * * * * * * * * - # * !»'*. 1 i P ï v i " § 3 a r a t - -

. . . . *"• —' • =* •* •" .•'cl t * ' "* ?. - , " · ' * * . a s - 3

' .* *. u t • . I f v a t i / t ^ r a r a t j , - -

»J 11 a 11 "Sf

Vi 1 i j u i 5 * Vi 1 a t r e v a i 1 a 3#I t r * j . . 36 ;

V a l l * c < ; c n a t « ? a . a g u « r 3 4 ' Vi 1 J P O V Í 2 e *"s\ a =^

V i l l a i t a "Sal " • j r s s o · · • —-*

Vi i ama j a r 60 ' . ' ' .urt úm 1 " E n c a r d a . . . . 23 v»i1 mol 1 . . . . . . . . . . . . . . 2^0

V i l « I I s o c a d«l C a s o . . . 162 Vi 1 a v t r í 110

V i l · l l * 3*1 xa 23

La Vansa. 79

" e t a l S ind i c i t a **0

7 a t a l 4 - f : l i a t * . . . 3 1 . 0 7 3

"ON": "CAMPO", d»l lümmra 1, 6 -11 -1°T7 ,* m a #1 nú-» 7 3 . 1 1 - * 1 1 -l °T7 ,van a?*'"ai:'»r! l l i s t a t » d» s i n d i c a t s i nombre d ' a . " * i l i a t i . El motiu #8 «i í t s i c s t r j r , r í omt r t í a 1» n i , 1* « e r r i i l a *"»-3 r » » « n t a t i vi t a t d* l i Cnt al ;i.,*50 c a t a l à . El l i n t at acumula­t i u cena a la *i -«i i ' 7 7 un s a l s~c -« 3"* is a n d : r a t s i = á.-»'ÍO ? * i l : a t 3 . El na t»! . ; s l « 3 »gxcna l d» l» 3aç»sas C o r · · d · r a l s , : : •-l » t r a t « I s - i » s 3 , ° ; 10 r« -e^»»- c# I T S , ; * f r t i : l a *i*-a ra r;:*1 d« i*3a t a i s s i s t a n t s r f 5 · " i ? · r ' t i r i t i c» sO»"1 i:"~dira*:s i 3 r t . "'*· ,'', a - i l i a t a . "o t *mo t a t , 1 »s : !**•#» sen a?; a ç v a c * * , -i"*a : t a t aiaat^nt a 1 m% a r d o i a s : , , · c r - a c : : r » i iu.««i-: 3".-»ctï 3«r "CAMPC". _a *-»p«t i r i2 d« s m c i c a t i : i a f i l i a t s *s una ? » - i c t : -;a -"abi tual : , 3»r t a n t , p r o v e c í una : ~ * l a c i 2 a r t i - i c i a l i» l "cmfir* 2« s i n d i c a t s i a f i l i a t s . En Í O Í S S * i * « t i t •*••« t r a n s ­c r i t «I conjunt c» s i n d i c a t a » s » « r t a t s , »v: t * r t la cupl i c i t ?.c , be . i nd i can* ïenter t l a • t i · ' ·a d ' a t i l : a c i 3 **#« - o m c o s a , an s i cas t* - a i t a r s c : 2. ? » r .„n a l t r » r e s t a t , "••« r"***r*.t l a n t f i - . -*l s ™a«ss t a l i ecu son « a c i l i t a t s 3«r la o u c l : r a c : C . El : a r v i d« nomencla tura r c m c i d # i : ; re«#ral . t i«nt a«o la r#c* tac2a 3 t r l a '3*ner al i " ar , r««-5 no i « w r f ,

(1931-1932).

El desenvolupament del cooperativisme a tes Teres Gironines havia estat torça influenciat pel catolicisme social i, concretament, per la Unió Social Agriria dirigida per Josep M. Boa, secretari alhora de ¡""Acción Popular" de Catalunya La Federació CatOlico-Agrana de Girona assoli aplegar rany 1918 a una seixantena de sindicats agrcoies AIXÍ. doncs, no ens ha de sorprendre que la federaaó sindical més important dels anys trenta tingui com a bressol ei Sindicat Agrícola

Caiòie de Banyo» i comarca.

La presència de a Cnt es reduirà a uns pocs nuclis empordanesos, això si, molt actius, com 91 cas de Paiafrugel i Sani Füiu de Guaois. eis guato editaren,

suceesivament, "ACiON SOCIAL OBRERA", t'úne mmwnm anarcosindicalista publicat regularment a Espanya durant la Dictadura de Pnrro de Rivera, owe servi de tribuna, t r t r t d aires, a Ptre Sagarra 1 Ramon Porti. La Ur no trturà ei cap en aquestes comarques fins f i setembre de 1932, gairebé quan m produeiit •'ensulsiada de r Acetó Socsal Agràna de m Terres Gironines (Asa).

El prtmer de maig de 1Q11 un grup de pagesos oanyoins publiquen al periodic local "GENT NOVA" el manifest fundacional de r Asa. Es proposen, a mes a mes de la defensa dels interessos generals de i'agncuftura. de la modemitzacto de tes tècniques agrícoles 1 ¡enlairament de la cultura de la pagesia, crear una mutua de treball, un tribunal tfarbintge 1 una secció de peritatge amb robfectiu de facilitar la resolució deft nous conflictes socáis 1 economics emergits amb ei nou règim republicà. Tot plegat és una barreta entre es aspiracions socials, de caràcter tgualitansta 0 cotlactivsta. i la superació del conflicte, de la lluita de classes, a través del consens social, propà del catoicsmw social.

Una necessitat imperiosa ens empeny la nostra consoèncta a donar un cnt d'alerta als pagesos perquè ts desprenguin del seu isolament individualista. 1 s'acostin a !a massa imprescindible de la cot.iectívitat social.

Havent desfet ta nova estructura de la poitjca aspanyoia, aquelles trabes que solien ensopegar tes col leciivi'.ats quan es posaven m peu per defensar ets seus interessos, creiem doncs que és ambada l'hora oportuna d'organitzar la classe pagesa, en pro de ta cultura 1 en pro del progrés.

Ara doncs, m desaparèixer tots aquells entrebancs 1 en oferir l'actual govern un camí espatos perquè nom pugui associar se. havem pensat constituir en la nostra localitat, una associació o\£l denommatw serà el de ACCIÓ SOCIAL AGRARIA.(...)

508

L~ACCKS Social Agràna" tindrà les portes obertes a tots els masovers dekamp, perd el Trfainal Arbitral i la Comimó de PMÈMga.mtMà també sempre a la disposiaó aels propietaris que vulguin utilitzar ets seus serveis ' ¡35)

El nudl fundador era format per Boi Juscafresa, Jacint Satvatella, Joaquim Cutí, i Josep Cartes. Juscafresa, aleshores director de "GENT NOVA" i vinculat polícament a l'Acció Cataiarmesdevingué *4 dirigent indiscutible de la nova organització sindica! (36), lAsa protagonitzà la defensa de tes mes de mil cinc-centes demandes de revisió dels contractes de conreu presentades a Girona, de les quals Its duts terceres parts «ren d'arrendataris i la resta de parcers El 29 de setembre de 1931 surt a ta lum ei pomer número d"*EL CAMP, §1 portanveu de r Asa que publicarà el istat deis propietaris demandats,

La contlictivrtat al voltant dels contraces de conreu i ractitud poc dialogant dels

propietaris polariza activitat de f'Asa i i esperona a articular la resta de sindicats

agrícoles de la arcumscnpaó. Els dies 19 i 20 de marc de 1932 se celebra a

Banyoles l'assemblea preparatoria de la futura federaos provincial. Hi assistiren

més de cinquanta sindicats, deu més adreçaren la seva adhesió, en representació

de prop de 10.000 pagesos (37).

Després de dos mesos d'intens trebal organizatiu per tot, té Boc els dies 15 ¡18 de maig l'anomenada Assemblea de la Unió de la qual en surtiría l'Acció Social Agràna de les Terres Gironines. Malgrat que en el projecte «nictal s'esmentava el nom d'Unió, en comptes d Acció, es deaden el canvi per tal de no confodre tes sigles amb ta Unió de Sindicals Agrícoles (Usa). L Assemblea aplegà representants de més de 150 poblacions, gairebé el 60% de la eíroimscnpctó, i elegí una Junta Directiva formada pet: Joaquim Bec (Vüajuiga), president; Francesc Roura Besalú), vice-president; Boi Juscafresa (Banyoles), secretan; Pers Porcailes

(iJançà), interventor, i Miquel Vidal (Juià), Miquel Pla (Fortià), Salvador Rovira -Santa Coloma de Farners), Francesc Vila (Beget) i Joan Wadeval (Torroella de Montgrí), vocals, intervingueren a facte de clausura ets diputats Miquel Santató i Manuel Serra i Moret. L'Asa obrí a Banyoles l'Oficina General per tal d'atendre i coordinar les demandes de revisc í Juscafresa passa a dedicarse en cos i anima a aquesta tasca (mentre l'Asa es féu càrrec de pagar un jornaler per conrear les seves terres).

El resultat advers de tes sentencies tudiciais conduí a la progressiva radicalització de l'Asa. En aquesta conjuntura, el Boc, sobretot després del trancament de la Cnt, esdevingué l'interlocutor mes vàlid. El Boc havia començat a penetrar amb força a es zones rurals i fins i tot editava, des del Primer de maig de 1932, una publicació eswciaJment adreçada als pagesos, "L'ESPURNA*. El 13 d'agost, en plena

509

empanya d'agitació a favor de ta retenció de la menat dels fruits estipulats, es difon un manifest atemptaton contra la legalitat vigent signat per tras dirigents de l'Asa -Juscafresa. Pla i Oliva- • tres membres de la Comissió Central Agrària del Boc -Mlravitttes, Colomer i Estartús-. Paral·lelament, es produeix un enfrontament entre Juscafresa I el diputat de l'Erc Miquel Santató arran de la inhtofcio d'aquest darrer en el debat a les Corts de la Lei de Reforma Agrària, quan s'havia compromès a defensar tres esmenes elaborades per l'Asa.

Davant l'agitació pagesa í la radicalització de l'Asa, la LMga i l'Acció Catalana passaren de la indiferencia inicial a l'atac sistemàtic contra l'organització sindical. Claudi Ametlla, Governador Civil i membre d'Acció Catalana, persuadí Joaquim Bec

i Pm% Porcalles, president i interventor respectivament, de treure un comunicat tot desautoritzant §ts signants del manifest esmentat. A més a més. Bec i Porcalles maniobraran per tal de federar l'Asa amb la Ur i, d'aquesta manera, allunyar-la de l'òrbita dels bioquistes. En aquest sentit, Joaquim Bec, en qualitat de president,

convocarà una Assemblea General a Figueres pels dies 3 i 4 de setembre.

El Teatre Municipal de Figueres esdevingué un guirigall tant bon punt com Bec i Porcalles acusaren Juscafresa i P\z d'haver signat un manifest sense autorizado de la Junta Directiva. Amatent la situació creada i enmig de la cridòria deis assistents. Bec, Porcalles i dos més de la Junta presentaren la dimissió i intentaren donar per acabada la reunió. l'Assemblea manifestant la seva sobirania continuà la sessió i elegí nous membres per substituir els dimissionaris. Els diputats de l'Esquerra Santató Puig d'Asprar i Aragai, en qualitat així matea de dirigent de la Ur, convidats per la presidència al míing de clausura foren desautoritzats de parlar.

Pocs dies def ies , una delegació asaste*, a tal d'obftrvador, al Pie Regional de Camperols de ¡a Cnt celebrat a Vilafranca del Penedès. "La Son" subratllarà la importància de la teva presència #n representació, escriurà, de 17.000 camperols de les comarques gironines. Tanmateix, segons Pujol, les xifres màximes d* l'Asa no passaran dels 12.000 atiats. La qüestió, però, és la total i absoluta desorientació en que viurà aquesta federació sindical un cop estroncada la via legal de la revisió de contractes i l'escissió d'una bona part deis seus efectius que faran cap a la Ur. Prova d'això serà l'aventura electoral que endegarà l'Asa davant la convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya preservant una candidatura, juntament amb els federals, ma el nom d'Esquerra Federal Agrària Obrera. EI fracàs de la candidatura fou rotu/id aconseguint, tn la màxima, 4.385 vots.

510

El Boc tou, dins de la margmalrtat electoral, qui en tragué Its faves de l'olla. U candidatura avalada per l'Asa era, volgudament, incompierta i deixava la oossibiirtat de votar els tres candidats del Boc. D'aquesta manera, el Boc recollí ete vots del sector mes radical de l'Asa i assolí els rmliors resultats, quantitatius i en percentatge, de tot Catalunya, prop de doblar el vots obtinguts per Maunn i Colomer en el seu feu de Lleida. Comptat i debatut. Jaume Miravitlles. que rany anterior havia sumat 1.640 *ofs. aconseguia la xifra de 7.720 vots; lluny, és clar, dets 36 194 vots de Josep Iria (Ere) o dels 18.193 de Ramon d'Abadal (Lliga), però superiors als 6.704 de Cartes Jordà, d'Acció Catalana i president de la Unió de Sindicats Agrícoles (38)

L'ensuisiada electoral del novembre de 1932 certificà la defunció de l'Asa com a Federació provincial de sindicats agrícoles i obri les portes a la seva dispersió en diferents organitzaoons sindicals. La Ur, com dèiem, de la mà de Bec i Purcalles incorporarà bona part dels sindicats de l'Asa. L'Esquerra, amb unes relacions cada cop més tibants amb la Ur, impulsarà la creació, l'agost de 1933, de l'Associació Sindical i Cooperatista de Treballadors del Camp de les comarques dOtel (Astc). D'aquesta organiKacíó n'era president Pere Faiula • secretan Pere Uongamu; tenia com a objectiu aplegar els sindicats de la comarca per tal de defensar-se. dins la legalitat de tots m conflictes que sobrevtnguessin • impulsar el cooperativisme (R. PUJOL, 1978, p. 253).

A Banyoles pero sota els restes de l'Asa i la Uno SoctactaMsta de Catalunya es comttuia, el 15 de setembre de 1933, la Federació Agrària SOOJI Obrera (Faso). Pm l'Asa signaven, entre d'aires, sis ex-dirigents Joaquim Cutí i Josep Carles. Dos mesos després, ta Unió Socialista donaria vida a la Federació Provincial de Treballadors de la Terra, la qual editaria com a portantveu *EL CAMPEROL*.

El Boc. a diferència de Lleida, no aconseguirà crear una federació intercomarcal

de sindicats agrícoles. Tot fa pensar que la competitivitat sin^^cai era un seriós entrebanc. Encara que manttntírà, en la persona de Jaume Mlravitlles, un consens electoral superior a la resta de arcumscrípcior».

511

u33Z* iJjfiJt

El comunisme al camp català reeixirà de la ma del Bloc Obrer i Camperol, al qual. més que cap afra formació marxista, assumirà la potencialitat revolucionària deis pagesos tot seguint els postulats BuKnannistes La maforía (teto seus membres son '¡¡is de la Confederació i del tracas de i experiència revoiucioàna dei 1917 1923 Els

treu de polleguera ei reformisme petit-burgès de t'Erc i si messianisme de la Cnt. Maiden, al capdavall, per la formació d'un partit obrer que $911 la vanguardia deis moviments sócate.

L'accent en t l protagorisme social dels pao^sos 1 t n §1 fet nacional ofereix al Boc

un cert predicament dins de* nuclis fura*",, 1. concretament, entre ets seus sectors més dinàmics 1 combatius. Sindicí'rri·nt. en t l terreny agran. abandonen la Confederació i adopten, segons le* circumstàncies, una tnpte actitud: ingressar a la Ur, com és el cas del Baix Penedès; fer costat i d'altres experiències sindicals originate 1 autònomes, la més important l'Acaó Soaal Agrària de Girona; í crear-ne de noves, com ara ta Unió Provincial Agraria de Lleida :llpa». Així, doncs, quines són Its Circumstancies 0 raons que determinen una actitud diferent deis Dkxjuistes de la Terra Ferma í que factien t l netxemeof de la Upa? Haurem de cercaMes, fonamentalment, en dos factors; pomer, la feblesa de la Ur 1 la Cnt, 1 segon, la torça 1 ei prestigi del Boc a la ciutat de Lleida, am com t'empenta de toves pagesos com Sebastià Ganaba! o Salvador Mor

La Ur ne«x 1 es desenvolupa a tes comarques víMnícoies de la circumscripció de Barcelona. La seva extensió, a mos del període república, es concentra a íes «marques, an i matetx vttivtntcoiet, del Camp de Tarragona, Ras 1 curt. ets problemes dels pagesos de ia Terra Ferma els ni venen, d'antuvi, amples 1 llunyans. A més a més, ets interessos de mots dirigents de l'Erc -entre d'altres, el mate» Francesc Macià, P^9 Mies, cometer d'Agncutoira, 0 Josep Companys, diputat atora que soci de fiacsi- en la renda de la terra els desautoritza moralment t políticament davant els pagesos. La Confederació, malgrat la seva tradició combativa m molts pobles, na perdut ei nord i és capficada en una dura pugna entre la corda frentista . els pregonem de l'acoó directa

512

El nucli dirigent rial Boc prové de la ciutat de Lleida í no endebades és a la circumscripció d t Lleida on, l'any 1931, aplegarà mis consens electoral. El prestigi d t Joaquim Maurm 0 Victor Colomé és, més enllà deis vots electorals, indiscutible La capacitat d'organització dels pagesos del Boc -apuntem que Sebastià Garsaball era un petit propietari de rrtorta de Lleida- i l'encert en tot reivindicacions.amb una gran dos» d t pragmatisme i HexiMfftat, els duen a guanyar-se la confiança dels desorientats sindicats agrícoles El succés del Boc escau, tm bona mesura, en posar fil a l'agulla d t tos ^vindicacions pageses tot articulant la rica xarxa associativa preexistent

Els orígens d t rorganfeaeió anrJcal t s situa a rwvtm d t 1932, pert no serà fins el març d t 1933 quan tingui itoc l'Assemblea Constituent de la Upa. El 25 d t març, ai Teatre dels Camps Elsts d t ILetda, delegacions de vint-Manc sindicats

agrícoles, en representació d'uns 4 0OG afilats, aproven els pnnctpis programàtics i estatutaris d t la nova organització sindical. Ben mirat, el subjecte ("Podrà str miembro d t ta Federación todo aquel campesino que vive de su trabajo y que no lenga otro jomaT). t'estructura organitzativa de base local 1 comarcal, les formes de lluita ( l a Federación empleará en pttmer lugar métodos jurídicos; no obstante se reserva, en el caso d t qut fracasen, la posibilidad d t la acción directa"), (a plataforma reivindicativa (bases d t treball pels fomaiers 1 reviso deis contractes d t conreu) cowodeixen força amb les posicions pregonades tan per la Ur com per la Cm En acjutst sent» no ere ha d'estranyar que les relacions dt la Upa, un cop acfant respai sindical, amb la Ur siguin més que cordate «que, per un aire costat, participtn en la Conferència consttutiva date Sindicats d'Oposició

La resolució contra el pagament del nové a la Companyia del Canal d'Urgell i la petició % la Generalitat d t la seva nacionalització són els dos elements diferencials 1 específics d t a Upa. La M a contra el novè constitueix, sens dubtes, l'espinada

del conflitít agrari a its comarques dt la Terra Ferma, Les dtmandts deis pagesos reboten en les autoritats d t l'Esquerra 1 es decideix fer pressió mitiançant ta convocatóna d'una vaga a la zona del canal. La mobilització afectarà a més de

cinquanta pobtas destacant: Bellvís, Les Borges Blanques, Torreiameo, Torres d t Segre, Soses, La Fuüoia, l'Espluga Calva, CasttMçtrà. Aipcat 1 Lnyoia. La repressió decretada per les automats republicanes genera el pànic entre la població 1 continua amo la dttenoó, entre d altres, del Secretan General de la Upa,

Sebastià Ganaba! Joan Comorera. indgnat, escriurà al President Macià

"' , Aquesta resposta d t tes autoritats esquerranes d t Lleida exaltà tot rUrgell, l el 13 d t |uioi s anuncià un vaga d t protesta per 24 horts. Vaga pacifica Perd la repressió l'ofega. La matinada del dia 13 Beirvs visque sota ei terro, sota la dictadura d t la quàrdta civil Aquesta, forta dt prop dt cent números, es llançà

513

sobre el pobte. detingué més de 150 homes I els va tenir tota la nit amuntegats en una petta habrtacxí de la caserna, bracos enlaire i amb centineiles armats de màusers amb baioneta calada. Molts vehs, vells aíguns, foren maltractats a cops de culata, i tots ells, sense excloure Its dones, ofesos per un reguitzell d'insults tavernans. Escampada pete carrers, camins i camps, ta guàrdia crvil provocava per a fer urt "tscafmenrque aqyütés ta comarca. Un segon Arnedo (referenda al poble de la Riota on havia hagut morts en enfrontament de vilatans í guàrdia civil), que s evita grades a la serenitat del poble, a la sensibilitat i a la finor psicològica que ha salvat fms ara Catalunya de moles tragedies" '39)

L actuació de la Upa en el confíete i la repressió desfermada contra ets seus dirigents retorçà rorganiíatíd sindical. L'agost del 1933» segons el propi sindicat, ¡'afiliació augmentava fins ets 8 000 adherents. En aquest sentit, la Cm denunciava, el mes d'octubre, els deutes que han deixat ets sindicats que han abandonat la Confederació í publicava el! list at tot dient "En y lista hay esquerranes y bioquistas que para nosotros son todos unos...*(40). Tot fa pensar que la Upa i el Boc recolliran bona part dels electius trenttstes expulsats de la Cm.

L'Erc, que havia perdut ele papers, rtentà bastir un nou sindicat pagès, *La Untó cíe Conreadors*, que esdevingué un fracàs rotund. Aquest fet indica la tibantor de les relacions entre la Ur i rErc. p que la Ur #n comptes d'anar de bracet de l'Ert farà costat a la Upa.

La Upa s adhere-x a r Aliança Obrera i participarà activament en els fets d'octubre de 1934 Les neves perspectives creades arran de la victoria del Front d'Esquerres propicien l'apropament de la Upa a la Ur. El juny de 1936 sortirà t l pomer i. segons sèmola, funic numero de "UNIÓ AGRARIA", el portanveu de la Upa. Els esdeveniments del lufiol de 1936 acceleren la integrado definitiva de la Upa dins la Ur.

514

UNIÓ PROVINCIAL AGRARIA DE LLEIDA

--

I

UNIÓ PROVINCIAL ASRARIA DE LLEIDA (CENB ELECTORAL SOCIAL».

S i n d i c a t s

A l b a t à r r e c A l c a r r à s A l c o i e t g e A I M i n a r A n g l e s o l a B a l a g u e r B a r b e n s toll v i s IvwrS SPOV O t t l » i

B u t s e n i t d « C a s t e l l « c r à C e r v e r a C o r b i n s La F u l i o l a G o l u é s L i n y o l a L l a r d e c a n s L l e i d a P f i ' . X B f l i Pui. g v e r d d e R o c a - f o r t de

d l anques M o n t g a i

L l e i d a V a l I b o n a

CSant L l o r e n ç ) S a n t M a r t i • « 3 w i * * \H^%W> C B

L Í I S e n t i u d S f i r òs T< l r reg# I · i i r r e g r o s s a

de M a l d à

e 3 1 0

* C#f i f e u €3w ÏÜMErOf ©

V a l l f o g o n a V i l a n o v a d * V i l a - S a n a

de B a l a g u e r A l p i c a t

A n y

C o n s t i t u c i ó

1934 m W W* " ^#

1936 1933 1933 1936 1933 1933 í ¥ ^<%>

193^» 19 „» > 4 fB%*fPtb'MIPl

4 T «_#%*#

1934 1932 4 T j / <=™#

1932 1934 1931 1933 1933 1 QTT l 7 ******

4 * «w? ai—

1933 1 7 J * )

1 *F JrO

1932 1931 1933 1 ? ^#0

1933 1 iF^O

A * ü

1934

l l i -

1 2 0 0 0

-

5 3 7 0

1 4 7 -

7 8 2 4

_

1 *j»0

6 0 1 0 8

-3 9 4

118 14

o 0 4 7

--

•a7

1 8 1 ^>o

-1 1 0

~ ™

l a t s

1936

2 6 l l i

7 0 _

7 7 ( 19 )

3 C 3

9 4 1 9 4

4 4 8 0 2 4

1 1 3 1 3 6

6 6 1 0 8

2 6 A * " > * ^

3 1 (118 )

-

4 8 " T Q

7 7 ***» er, t

-

4 8 2 0

1 1 0 4 4

2.tX>3 4 a •« / V

FONT; Butlletí Oficial de 1934 i nu» 186, 3-VI1-1936.

la Generalitat, nú« (J. BARRULL, 1986, p

212, 31-VII-173>.

La Fe Psoe comença a treure de bell nou el cap a partir de ladvemment de la República, perd timidament Bs 221 afiliats de l'any 1930 augmenten fins els i 261 l'any 1932. Un eretxernent internament espectacular, però externament í comparativament migrat La seva feblesa repercutirà en el desenvolupament de ¡organització sindical germana, la Ugt. Els efectius ugetistas no passaven del 16 883 a darrenes del 1931 i es concentraven en el sectors tradcormii afectes dels lerrovians. tipògrafs i empleats de banca. Cat destacar la seva penetració al port de Barcelona on tidra lloc la picabaralla més important amb la Cnt.

La presència de la Fe Psoe es limitara als nuclis tradicionals del Maresme, Mataró i Vilassar de Mar; del Garraf, Vilanova i La Geltrú í Sitges de a conca del Ter, Manlleu i Roda de Ter; i de les «margues meridionals. Reus, Tarragona, Fita, i, principalment del Deta de rEbre, Tortosa, Amposta, Mas de Barberans, Sant Carles de la Ràpita f, i s clar, del féu inexpugnable de Barberà de la Conca. Les Terres Gironines i, sobretot, las Terres de Ponent continuaran sent un desert.

Malgrat tes expectatives, de creixement i protagonsme social, generades per la força del Psoe a A resta de l'Estat i la seva participació en el Govern, la Fc-Psoe no acabi de quallar al Principat. L'argument que ho explica per l'existència d'una poderosa Cnt és una volada de coloms. Dit d'una altra manera, rarretament de ta Cm és la causa de la seva margmaiitat o, ans al contran, la conseqüència de la seva mancança. Sigui com sigui, el cert és que la ncornorensio del fet naoonai per part de ¡a Fc-Psoe, quan no beligerancia (recordem la publicació en castellà del seu portanveu, *LA INTERNACICNAL', i la seva ambigüitat en el referendum de l'Estatut), la situa en una clar fora de joc. Quan Menta rectificar i apropar-se a la Unió Socialista, ¡any 1933. bo i aprofitant les hores banes de la Confederació topà amb la concepció centralista i espanyolista del Psoe. Alguns acceptaren acotar el cap, pwt tfatfres optaren per incorporar-te a la Usa i continuar el cam" de construir una gran partit obrer El julei de 1936 es tomanen a trobar tots plegats sota les sigles del Psuc

Aóti» doncs, la oresència i influència de la Fc-Psoe í de la Ftt-Ugt dins el sindicalisme agrari català és marginal i ho és per les raons esmentades, però també per la concepció estreta de ¡'organització sindical dels pagesos. Josep Recasens i Mercadé, que no podia ser qualificat de poc senstole al fet nacional, com ara Fabra i Rtoas, escrivia, el 1931, tot referint-se al soctalsme, *que d'on li ve una major empenta és del camp i dels obrers camperols" (41). La Ftt-Ugt apostarà

515

exclusivament pels jómate! i això, és dar. M a sentit a Its zones latifundistes

andaluses-extremenyes, però duia a ta marginació en ei ventall sindical agrari

catata.

SfWtCATS 1 Af>UATS AGRÍCOLES A LA UQT; t§30~ifJ2.

1930 1931 1932

SkkJfL Sin.. A i . 8n,„Afl. •

Barcelona 5 412 5 826 5 396

Tarragona - 4 43? 8 631

Catalunya 5 412 9 1.283 11 1.027

PONT: P. B K J U N O . 1986. pp. 528430.

L'any 1928 es crearà a Baroerà de la Conca i a ¡'aixopluc de la Societat de pageses la "Sociedad de Jornaleros y Aparceros" adherida a la 1 9 . Fatxa i Ribas

comunicà (a seva alegria ato parents baroarencs

"Con vuestra práctica y con ei espíritu de organización que ha remado siempre entre tos obreros de Barbara, considero de gran importancia el paso que acabé» de dar, puesto que de él pueden derivarse grandes beneficiós para todos. Los obreros de ese pueblo están muy bwn considerados en toda esa cuenca y seguramente su ejemplo na de influir en las sociedades de otros pueblos para que pidan a su vez el ingreso en la UGT Añora lo que conviene es que los companeros de Barbará toan la prensa obrara muy particularmente "Justicia" de Barcelona y 'Socialista" de Madrid*

L exemple de Barberà no va seguir per cap afra Societat de la Cortea. Tant sols. el gener de 1332. era tegafeada la *Aseciaaón de Aparceros y Jornaleros* (Ugt) de Prenaleta. pedama oe Montblanc üidant amb el terme municipal de Barberà. Encara mes, bona part déte socs son veins de Barberà.

L'any 193". amb el nou règim republicà, es constifcjeaen tos agrupacions del Psoe a Flix. Mas de Barberans 1 Amposta. Explícitament, i segons ei registre del Govern Civil de Tarragona, es formen tot seguit la "Sociedad de Trabajadores de la

Tierra' de Mas de Barberans i el "Sindicato de Trabajadores del Campo* d Amposta l'apar00 d'aquest darrer va ¡ligada a tes pcabarales produïdes dins

516

del "Sindícalo de Campesinos* de la Cm En f i reglament del sindicat ¿mpostí s expressa la finaWat de "Oitundir Mi propaganda Socialista en toda la extensión posible á nuestra actividad, á nuestros medios pecuniarios y á nuestros cxjnocimientos" En l'apartat regulador de l'admissió de sods du : "Podrán ingresar en M e Sindicato todos los trabadores agrícolas de esta población, tanto si son tomateros como pequeños arrendatarios, y sin excluir i los pequeños propietarios cuyas tmcas tengan una extensión que no pase de 3 nectareas*.

La zona del Delta de l'Ebre, amb to presencia significativa de jornalers, serà un deis pocs Does on els ugetistes faran forat L'any 1932, després de la formació de i agrupació del Psoe, es constitueix la "Sociedad de braceros y cultivadores de

terrenos del Estado del término municpaJ de San Carlos de la Ripia". Tot fa pensar que es a ¡órbita ugetista La finalitat de to Soaelat i s "el saneamiento y cultivo de tos terrenos del Estado enclavados en este termino municipal y la realización cíe cuantas gestiones sean necesarias para alcanzar una concesión que permita

adquirir un ilute de propiedad" En un aire article del reglament es declara que *el

tratamiento entre los asociados será el de companero* (42).

La Ugt es beneficiará de les ¡lurtes fraicides del Confederáis i la diisrtengraoó

de t* Acetó Social Agriria de Girona per consolidar tes seves posicions i estendre la seva orgaratzació. La construcció de tes "Cases del Poble" serà la característica distintiva déte mtitarts del Psoe i la ugt a Catalunya. Veiem l'exemple de la

Societat de Professions i Otas Vans de la Ugt de Celrà (Girones):

"(...) Estan alçant, de planta, una Casa del Poble l no fan comptant amb les seves

úniques possibilitats. Per aportació personal i desinteressada. Es fa doblement

d'estimar i aplaudir Es senziliiment admirable ei gest d'eixos treballadors que en

sortir de la seva 'ema ¡togada usuránament tenen el oraó de 'durarse amb tot

entusiasme a la tasca simbòlica de construir l'estatge social de la famlia obrera.

(...)

Enfront de les esglésies s alcen tes Cases del Poble Es el fet simbòlic del segle

XX que estableix una dtvtsèna absoluta entre l'atw i l'avui. Es t'anuncia stc; prometedor de què aquest segle XX serà el que presenciarà la trastocado total de regim econòmic actual.

Ara new el dia amb roges clarors daubaoo No trigarà el sol en arribar al zenit í la Humanitat a veure s lliure de les cadenes que roprímeixen" (TATALUNYA OBRERA", 17-111-1933. Citat por J.M. HUERTAS, p 264)

517

L'any 1933 es o í a a Girona ta Federació Provmaai de Treballadors de la Term Tanmateix, to influencia poitica en aquesta organització sindical serà de la Unió Socialista, o bé del corrent del Psot que farà cap a la Use. El fet és que Joan Comorera, Secretan General de to Use. presidirà, el 29 de jutoi de '933, una assemblea de pagesos a Castelló d'Empuñes, les uondusiont de to qual foren signades pm deu sindicats agrícoles i per sis agrupacions locals de t'A'ia. B 4 de novembre sortí a Girona el tetmtnsfi "EL CAMPEROL' com a portanveu de la Feduracó Provincial de Treballadors de la Terra (R. r>UJCl, 1978, pp. 553-254).

El juliol de 1936, amb rwei de la guerra/revolucó i ta formació del Psuc. la Ugt comença a prendre votada. Dels trenta rml afiliats pas.< a a darrenes de l'any ais

prop de mig mfta. ES dtos 23 i 24 de gener de 1937 se celebra ei Pimer Congrés de la Ftt-Ugt amb i assistència de delegats de vint-Hjinc poblacions. La propia organització dérta Ea «ara de 32.000 afihats La majoria de dirigents provenen dels rengles del Boc -Colomé, Estanús...- i cal destacar la presència en el nuc! dirigent

de Pere Calvet, cosi del president de la Ur»Conseller d'Agricultura,

Les .ntorrnacions publcades a TREBALL*, diari de* trebalador» de la ciutat i del camp, t ets documents del Psuc paletea el ere xement i estenstó de la Rt-Ugt per tot Catalunya. El març de 1937. a la Primera Conferencia de secretan» agraris del Psuc ceieorada al Casal Caries Marx de Barcebna, són presents més de dos-cents radis de totes les comarques. Víctor Colora, membre del Comte Central i responsable de la Secretara Agrlna, ainora que regidor de Armament de la ciutat de Barcelona, presenta ¡"informe bo i risistmt en la necessitat d'enfortir la Fa-Ugt per tal de controlar la revolució al camp. La pugna entre ei Psuc i la Cnt pel desenvolupament de la revolució empeny moiïs pagesos, fins i tot propietaris, a íer costat a la Ftt-Ugt. El decret de sindicació otáigatoria amb la creaoó de la Fesac és, sens dubtes, ta dau de vota favorable a tes posicions ugetistas.

A meitats de l'any 1937, amb una Cnt que havia begut oli, el sindicalisme agrari sembla ser cosa de dos: de la Ur i de la Ftt-Ugt. El Psuc ha assolit vertebrar una poderosa organització sindical agrària, to rtt-Ugt. amb prop de 470 seccions sindicato i 58,000 afiliats i doblegar ta Cnt. Pmò l'hegemonia, amb més de sis-centes seccions sindicals i vuitanta mi afiliats, i ei prestigi al camp és indiscuttïlement de la Ur. Vic*» Colomé, en rWorme presentat a ta Primera Conferencia Nactortai del Psuc, el 24 de juliol de 1937, planteja amb tota ciaretat el problema i ta posició del partit:

* Què riem de fer nosaltres davant aquestes dues Sindicals? Hem d'ajudar d'una

manera decidida la Federació de Treballadors de la Terra, en el sentit d'obrir una

M a implacable contra to Unió de Rabassaires?

518

Això, companys, sena catastròfic, perquè entre aquests 84.654 afiliats (de la Ur) hi ría una gran majoria qua poden ésser elements nostres, àdhuc motto d'ells asían afiliats ai nosa» partit, i, par tant, aquí es presenta una qüestió de tacte que nosaltres no ham de negligir ni oblidar ¿I quina és la (Ma del Partí? La M a del Part* és ajudar cordialment, d'una manera decidida i ferma, la Federació de Treballadors de la Terra, procurant organitzar seccions de la Federació de Treballadors de la Terra allí on no n'hi hagi de la Unió de Rabassaires.

Però allí on hi hagi seccions de la Unió de Rabassaires. ei Partit, després d'ampits

debats, ei Comitè Executiu, ha acordat mantenir la poUica de ferma aliança entre la

Unió de Rabassaires í la Federació de Treballadors de la Terra. De fet ja heu vist que no són moltes les dfetèncíes que les separen...*

La qüestió no era menor. La concepció tercerista, de la III internacional del partit únic de» protetanat í, per tant, de .'organització única sindical, impregnava fins ei

•no» de ros del nou partí No es tractava tant d'articular í dingir les avantguardes socials com el ser la avantguarda. En aquest sentit, fexpertèncta original del Cada havia estat sacrtf cada per engraixar la Ugt I morts, que no estaven per brocs, eren del parer que la Ur havia de seguir ei mateix camí. Tanmateix, no pogueren sortir-se n amb la seva. Un aftre cop el camp posava pals a ta roda de ta praxis marxista. > nagutren d'acceptar, a contracor, rextstèncu de ia Ur.

Víctor Colomé, en el mateix intorme, insisteix en la necessitat de la unitat d'acaó entre la fft-Ugt i la Ur, però sobretot en la perspectiva ¡netudMe de la unificació orgànica. AJ cap i la fi. es malfiaven d'aquells pagesos que havien fet *ots tís

papers de rauca i d'una organització amb pretensions, com ja ho havia subratllat Togiiatti. de partí agrari,

"Hem de procurar practicar aquesta poiitca de aliança (...) per tal que tes dues grans forces agràries puguin un dia arr i»- a ajuntar-se Del contrari, podríem caure en dos defectes ús greus conseqüències un podrà ésser que ía Unió de Rabassaires es convento en una sindical en mans dels elements al servei de la burgesia i i'aitre sena que poguéssim donar lloc s que en el camp de Catalunya natxés un partí agrari. Recordem el "ret* del partit agrari a AustrtaEn tes ciutats hi havia un iort moviment obrer,però en §1 camp arrelà d'una manera profunda el partit agrari, i (es forces del camp, juntament amb les torces canrtahstes. col·laboraren per au afar la Viena socialista i comunista, i feren el mateix en altres ctutats d'Austria.

519

Aquesta Ico no l'hem a oblidar, Hem dimpedir, costi ei que costi, qt» sorgeixi aquest partit agran r« que caigui Ui Un»ó cte Ratoassatres en mans de la burgesa El que hem de procurar és que un dia arribin a fusionarse to Federació d§ Treballadors de to Terra i ia Unió de Rabassaires. i que totes let torces agràries estiguin en fraternal aliança amb et proietanat industrial "

La Ur, doncs, conservà la seva pròpia estructura organizativa i 3 adaptà a tes noves circumst^naes bo i -cceptant una amtmm amb el Psuc. La mayom de dirigents ngressaren, a t*oi personal, al Psuc 1, aquest, elegí com a nou Secretan Agran un dels més destacats dirigents de la Ur, Josep Torrents, l'opció bt-stnelc»!

del Psuc firmava, et creixement de la Flt-Ugi. La Uf coninuafa sent, ara d® bracet del Psuc. la força sindical agrirà hegemònica al camp català !, naigrat la voluntat del Psuc, ei partit agran.

520