7/28/2019 trienni bolxevic

1/2

TEMES DHISTRIA DESPANYACrisi final de la Restauraci i la Dictadura de Primo de Rivera (1917 1931)

Els anys del pistolerisme i el Trienni Bolxevic

Perodeentre 1917

La incapacitat del rgim per fer front alsprincipals problemes del pas es pos demanifest i portaren el sistema de la Restauraci

Forta radicalitzaci delmoviment sindical i augment dela conflictivitat social(1918 1921, Trienni

Laugment de la violnciasocial va conduir alsanomenats anys delpistolerisme

Campanya a favor delautonomia poltica deCatalunya (1918).Aparici dopcions nacionalistesdesquerres.

Campanyes anticatalanesper part de la premsa i unapart del poder poltic aMadrid.

Represa de la Guerra delMarroc desprs de la PrimeraGuerra Mundial, amb importantsconseqncies poltiques.

1921 Desastre dAnnual

Fracs en els intents del rgim per fer front a la situaci dedesfeta poltica del sistema.

1917 Dimissi del govern dEduardo Dato. Crisi del torndinstic. Es van formar diversos governs deconcentraci formats per poltics liberals i conservadors,amb la participaci, per primera vegada, de la Lliga

Regionalista (Francesc Camb), que tamb acabarenfracassant en el projecte de reformar lEstat.

1919-23Intent de retorn al torn dinstic, i un nou govern deconcentraci el 1921. Cap dels governs daquest perodevan superar els 10-11 mesos en el poder.El 1921 fou assassinat Eduardo Dato.

Crisi poltica institucional del sistema, que fa inviable qualsevol

soluci poltica de continutat a partir de 1922-23.

7/28/2019 trienni bolxevic

2/2

TEMES DHISTRIA DESPANYACrisi final de la Restauraci i la Dictadura de Primo de Rivera (1917 1931)

1915 La CNT torn a

ser declarada legal iarrib als 700.000

El Congrs de Sants (Barcelona) de

1918 torn a declarar lapoliticismedel sindicat i es van crear els sindicats

1919 Vaga de LaCanadenda. Desprs de 90 diesde vaga, sarrib a un acordsatisfactori amb la patronal.

Inici del TrienniBolxevic (1918-1921),especialment a les zonesagrcoles dAndalusia i aCatalunya, impulsat pels

Lincompliment dels acords pactat va portar a la represa de lavaga, a la qual la patronal va respondre amb un lock-out,iniciant un perode de durssim enfrontament entre sindicats ipatronal, amb la intervenci repressiva de lExrcit al territori

El Govern va declararlestat dexcepcientre 1919 i 1922, ambla suspensi de les

garanties

La patronal va unir-se en la FederaciPatronal, dotada de bandes de pistolersper atemorir als obrers i liquidar els lderssindicals (Francesc Layret, Salvador

Dura repressi policialcontra els sindicats, mentrees protegia lacci delspistolers de la patronal.

Ms de 800atemptatspels dosbndols, amb

El lock-out servtamb per reduirplantilles enpoca de recessiindustrial.

Campanya en favor de lautonomia poltica de

1918 Campanya de la Lliga i de laMancomunitat a favor duna veritableautonomia poltica per a Catalunya, ambun hipottic suport del Rei Alfons XIII

Presentaci dunprojecte dautonomiaa les Corts de lEstat

Forta oposici del Govern i intensificacide la campanya anticatalana a

Madrid, sota lacusaci de separatisme

Dissidncies a la Lligaen el movimentcatalanista, com lAcciCatalana, o el PRC o

lEstat Catal perles uerra.