Direcció General del Patrimoni Artísti cServei d'Arqueologi a

TRIBUNAD'ARQUEOLOGIA

1985-1986

RA(> DECATA t ..0N YA

rn

Servei d'Arqueologi a

DEPARTAMENT DE CULTUR ADE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Barcelona, 1986

© Departament de Cultura i autorsEdició del Departament de Cultura de la Generalitat de CatalunyaImprès per Impremta Juvenil, S . A . - Maracaibo, 11 - 08030 Barcelon aISBN: 84-393-0472-2Dipòsit legal : B. 43457 - 1986

Index

Un tecno-complex del Paleolític Inferior : Puig d ' En Roca (Girona ,Gironès) . Eudald Carbonell, Rafael Móra. 7

La Feixa del Moro (Juberri) i el Neolític Mig-Recent a Andorra .Xavier Llovera . 1 5

Els nivells ceràmics de la Cova 120 (Sales de Llierca, la Garrotxa) .Cent-Vint Group. 25

Resultats de les excavacions de la Cova de Can Sadurní (Begues ,Baix Llobregat) . M. Edo, M. Millán, A . Blasco, M. Blanch . 33

La necròpolis del Coll del Moro . Sector les Maries . Campanya 1984(Gandesa, Terra Alta) . M. Dolors Molas, Núria Rafel . 43

Els pobles dels Camps d'Urnes al sud de Catalunya : l'establimentdel Puig Roig (el Masroig, Priorat) . Margarida Genera . 53

El jaciment romà de Platja de Fenals (Lloret de Mar, la Selva) .Joan Descamps, Ramon Buxó . 63

El complex industrial romà de Can Jofresa (Terrassa, Vallès Occi -dental) . T. Casas, J. Coll, A. Moro . 69

Últimas intervenciones en el despoblado de Sant Miquel de la Val l(Pallars Jussà) . José Ignacio Padilla . 75

Les excavacions a l'Antic Portal de Magdalena : noves dades sobrel'urbanisme antic de la ciutat de Lleida . F. Puig, P . Lázaro . 83

Un tecno-complex del Paleolític Inferior :Puig d'En Roca (Girona, Gironès)EUDALD CARBONELL, RAFAEL MÓR ACentre de Recerques Paleo-Eco-Socials .Museu d'Història de la Ciutat de Giron a

Com molts d'altres jaciments prehistòrics, el complex del Puig d'E nRoca es descobrí amb motiu d'unes obres d'infrastructura, l'explanaci ód'una part de la muntanya per a construir-hi la Llar Infantil i l'Hospita lGeriàtric de Girona, l'any 1955. Un dels arquitectes que hi treballaven ,

el Sr . J . Sanz, va observar que apareixien materials arqueològics despré sde passar les màquines, cosa que va fer saber a les autoritats que s'ocu-paven d'aquestes qüestions . Així doncs, serien el Sr . Riuró, el Dr . Oliva

i el mateix Sr . Sanz qui portarien a terme la recuperació i excavació d eles estructures que hi apareixien, concretament d'una necròpolis neolítica .

El Sr . Riuró, gran estudiós de la nostra disciplina, se n'adonà qu eentre els aixovars dels enterraments apareixien còdols tallats que serie ncaracteritzats com una indústria molt grollera amb un aspecte molt mé s

arcaic . Per aquest motiu es realitzà una sèrie de prospeccions pels vol -tants d'aquella àrea i es recollí un centenar de peces (còdols tallats) qu evan ser dipositades en el Servei d'Arqueologia de la Diputació de Girona .Malauradament, aquesta coiiecció s'ha perdut i no ha estat possible e lseu estudi, comptant únicament amb la constància de la seva existència .

Des d'aleshores hem anat recollint notes bibliogràfiques que fa nreferència a un jaciment atípic de còdols tallats sense estudiar : l'any 1961 ,Miquel Oliva, en la Revista de Girona ; l'any 1964, el Dr. Pericot en Cua-dernos de Arqueología Española ; l'any 1965, el Dr . Ripoll en Ampurias,i l'any 1972, el Dr . H. de Lumley en la seva tesi doctoral .

L'any 1972 comença una nova etapa per aquest complex prehistòric ;arrel de la publicació de la tesi d'H . de Lumley, l'Associació Arqueolò-gica de Girona, amb un gran entusiasme per part de Josep Canal, co-mença a prospectar sistemàticament el Puig d'En Roca . Ja que es veia lainterrelació que podia existir entre els jaciments del migjorn mediterranii el Paleolític gironí, el problema més important que es presentà fou l aidentificació dels materials, doncs no hi havia cap especialista de Paleo -lític Inferior en el nostre país . Així doncs, amb una gran dosi de volun-

8

CARBONELL . MOR A

tarisme, fenomen clau per entendre l'arqueologia a Catalunya a parti rde la segona meitat de segle, s'anà recollint una gran quantitat de ma-terials que s'anà reduint a mesura que va anar avançant la formaci óautodidacta dels investigadors .

Entre els anys 1974-1975, el professor de Lumley i el seu equip visi -ten Girona i estudien els materials recollits per 1'A.A.G . (Associació Ar-queològica de Girona), confirmant la cronologia del descobriment (Paleo -lític Inferior) .

L'any decisiu pel jaciment fou 1976 . El Dr. Carbonell, que ja fei aanys que treballava amb 1 ' A .A .G., presentà la tesi de llicenciatura ala Universitat Autònoma de Barcelona, fet que cal destacar, dones fou l aprimera tesi presentada en una universitat catalana sobre el Paleolític In-ferior . El tema que desenvolupa és l'aprofundiment en els sistemes d eclassificació d'aquestes indústries . Per altra banda, durant aquest matei xany hi ha la visita a Girona del IX Congrés de l'U.I .S .P .P ., que dóna e lrecolzament internacional al jaciment del Puig d'En Roca . A més a méses muntà una exposició a la Fontana d'Or de Girona per a divulgar i re -marcar la importància dels treballs que s 'hi havien anat efectuant i es pu-blicà el llibre El Paleolític a les comarques gironines, recull de tots el sjaciments paleolítics d'aquestes contrades .

L'any 1979 ja es disposava d'una important col .lecció de referènciade material en superfície i es planteja la necessitat de sondeigs per a corn -provar si existia material arqueològic en estratigrafia . Aquests sondeig sdonaren resultats positius i a partir d'això comencen les excavacions sis -temàtiques del complex del Puig d'En Roca, encara que es van have rde superar petits entrebancs, com la negativa del permís d'excavació d eL'any 1980 per part del Ministeri de Cultura .

Des d'aleshores i fins els moments presents s'han realitzat excavacion scontinuades amb els resultats que exposarem en aquest article .

Hem parlat del complex del Puig d'En Roca, però hauríem d'anomena rels jaciments que el componen : Puig d'En Roca 1-II, que correspon al smaterials trobats en superfície durant el període 1972-1979 ; Puig d'EnRoca IV i Excavació, que defineix els materials procedents dels sondeig sde 1979 i dels de l'excavació respectivament i, finalment, el Puig d'E nRoca III, localitzat al Turó de les Bateries i que ha donat materials e nsuperfície i en excavació, encara que tots es troben en posició secun-dària (fig . 1) .

Un dels handicaps que presenten els jaciments en superfície o en po-sició secundària és la seva cronologia, que es pot establir pel seu contex tgeològic o per l'estudi dels objectes arqueològics .

Els jaciments que analitzem tenen únicament restes lítiques, perqu èles terres argiloses no permeten la conservació d'altres tipus d'objecte scom podrien ser els paleontològics . Fins ara no hem pogut trobar capestructura, perquè tots els materials, corn hem dit abans, són en posici ósecundària .

PUIG D'EN ROCA

9

■ Llocs on sha efectua tuna intervenci óarqueològica .F . 1 :5 .00 0

Fig. 1 . — Plànol hologràfic del complex del Puig d'En Roca amb la localització del sjaciments on s'han realitzat excavacions .

Si bé les anàlisis morfotècniques ens donen dades respecte a l'evolu-ció tecno-morfològica, també és cert que mitjançant detallats estudis cor -relacionats amb altres llocs d'ocupació podem establir les «cadenes ope-ratives» o conjunt de caràcters a nivell tècnic, morfològic i tecno-funciona lque definiran les comunitats .

En primer lloc, analitzarem el context geològic en el qual es localitz a

aquest complex prehistòric . Com podeu observar en la figura 2, el ri uTer és la columna que vertebra tot el conjunt de jaciments : tots es trobe nen les terrasses fluvials dipositades pel riu .

Els estudis que s'han fet de les terrasses (Marcet i Solé Sabarís, 1949 ;Pallí, 1976) ens indiquen que hi ha dues formacions :

Solé Sabarís

s .n .rn . A . relativ a

Riu 52 mI 55m 3 mlI 60m 8 m111 97-100 ni 45 mIV 130-132 in 78 nl

lo CARBONELL . MOR A

1ALL GI:OLOGIC LN 71lRRENSS DE SAN ]PONC DG LA BARCA lG]RON w

Fig . 2 . — Esquema de les terrasses del Ter en el terme (le Girona .

Les terrasses més interessants per nosaltres, perquè en elles s ' assente nels jaciments prehistòrics, són la I I I i la IV . Ambdues es troben absoluta -ment desmantellades, però hi ha petites restes in situ com succeeix en-

tre el camp de futbol de la Llar Infantil, on es pot observar la terrassa I I Ien estratigrafia .

La terrassa III es localitza a 45 metres sobre el nivell del riu, en e lpla on s 'assenten la Llar Infantil i l'Hospital Geriàtric i se superpos aal complex argilo-llimós de la Formació Banyoles, tot presentant diverso shoritzons estudiats per Pallí (Pallí, 1976) . Actualment la zona on es lo-calitza el jaciment del Puig d'En Roca III està desmantellada, possible -ment a causa de l'acció de la torrentera que separa la Llar Infantil de lTuró de les Bateries .

La terrassa IV és a 78 metres sobre el nivell del riu i s'estintol asobre la Formació Rocacorba . Ara també està desmantellada i en rest aalgun testimoni molt localitzat on es troba l'emissora .

L 510 M 510 N 510 0 51 0

Hg . 3 .— Seqüència esiratigràlica del Puig d'En Roca Excavació .

PUIG D'EN ROCA

1 1

La composició litològica d'ambdues i la seva estructura morfològica ,grau d'alteració, etc ., han estat estudiats per Pallí (Pallí, 1976) .

A través de les intervencions arqueològiques efectuades des de 198 1fins al present any, hem pogut obtenir la secció estratigràfica en la qua lapareixen els materials arqueològics del Puig d'En Roca Excavació .

Així doncs, i de dalt a baix, observem un paquet d'argiles rojes mol thomogeni (A i C) i al bell mig apareix el conjunt B, corresponent a u nnivell detrític de materials de la terrassa IV que, per acció gravitatòria ,es dispersen en el pendent de la muntanya . En aquest conjunt és onapareixen gran part dels objectes arqueològics . El conjunt D està forma tper argiles de color groc procedents de l'alteració de la Formació Roca -corba, molt ben delimitada en la secció de la figura 3 .

Així doncs, la geologia ens permet de fer cronologies relatives amb u nampli espectre: les ocupacions del Puig d'En Roca Excavació serien sin-cròniques amb el desmantellament de la terrassa IV i Puig d'En Roca I1 1seria posterior al desmantellament de la terrassa I11 .

EL COMPLEX DEL PUIG D ' EN ROCA EN EL CONTEXT MEDITERRAN I

OCCIDENTA L

A fi de caracteritzar el complex del Puig d'En Roca (Canal i Carbo-nell, 1978 ; Carbonell et alii, 1983, 1984 ; Serra et alii, 1981), el corre-lacionarem amb els llocs d'ocupació que formen part del seu context i que ,en general, podem dir que pertanyen al grup dels «còdols tallats» . Laseva característica comuna és l'existència dels còdols tallats com a primer amatèria utilitzada :

a) Butte de Four (BF) i Llavaneres (LI) . Tecno-complexos a l'air elliure en les terrasses mitges del Tet . Geològicament s'atribueixen a un acronologia Günz-Mindel i Mindel (Collina-Girard, 1975) .

b) Lazaret (Laz) . Lloc d 'ocupació en cova prop de Niça . S'hanexcavat els nivells superiors i la seva cronologia absoluta és de 200 .00 0a 250.000 anys, que correspon aproximadament al Riss Mig i Antic .

Ll Laz PR .III R .I BF PR .Ex CDT

UE 48 67 102 123 11 14 140 50 5BE 21 37 50 70 13 6 25 22 2T 6 2 2 3 0 2 2 1 7M 6 1 4 2 6 5 5 2 9C 48 34 38 47 8 21 85 28 1

129 141 196 245 38 48 257 1054

12

CARBONELL, MOR A

c) Rota (R .I) . Tecno-complex a l'aire lliure localitzat a la vorera de lriu Salado (Cádiz) quan passa per la base militar de Rota .

d) Cau del Duc de Torroella (CDT) . Jaciment en cova situat a Tor-roella de Montgrí .

El caràcter facial centrípet és el que jerarquitza l'anàlisi dels material sen el sistema lògico-analític (Carbonell, Móra, Guilbaud, 1983). En lataula anterior s'exposen les freqüències absolutes dels caràcters Unifacia lno centrípet (UE), Bifacial no centrípet (BE), Trifacial (T), Multifa-cial (M) i Centrípet (C) .

Taula de valors del «Lien »

UE BE T M C fr

LI -293 -133 700 160 510 1797 15,4 3l .az -1 170 -4 -203 -33 409 3,5 1PR.I 1 l 66 174 -11 -35 -369 684 5,8 7R . I 25 622 — 22 -317 -488 1473 12,6 4BF -271 295 -59 2227 -43 2894 24,84PR.Ex -335 -159 184 972 498 2148 18,4 3CDT 219 -1488 -106 — 58 376 2245 19,2 5

1208 3041 1113 3971 2317 11652

fr . 10,37 26,1 9,5 34,0 19,8

De la taula de valors del «Lien» analitzarem els més significatius pe rextreure les característiques del conjunt . Per fer-ho així estudiarem le svariables fàcio-centrípetes que caracteritzen els diversos tecno-complexos .La seva jerarquització és la següent : el caràcter Multifacial (M) és el mé srepresentat amb un 0,34, davant dels caràcters Bifacial no centrípet (BE )amb un 0,26 i Centrípet (C) amb un 0,20 .

A nivell de tecno-complexos és Butte de Four (BF), amb un 0,25 ,el de major distorsió, fenomen que cal atribuir a la gran presència d eMultifacials en relació a la resta de caràcters . Cau del Duc de Torroell a(CDT) presenta un efectiu de 0,19 i s'explica en funció de la baixa signi-ficació dels Bifacials no centrípets (BE) en relació al conjunt .

En el complex de Puig d'En Roca Excavació (PR .Ex) s'observa e lmateix fenomen que en el tecno-complex de Butte de Four (BF) respect eals Multifacials (M), destacant, però, l'alta presència de Centrípets (C) .Llavaneres, amb un 0,15, es caracteritza per la important presència d eCentrípets (C) i Bifacials (B) .

PUIG D'EN ROCA

1 3

Fig. 4 . — Dendograma on es representen les distàncies euclidianes dels llocsd'ocupació més importants de la Mediterrània Occidental .

A fi d'establir una seqüència cronològica en funció del caràcte rcentrípet, hem realitzat un dendograma en què els tecno-complexos s'as-socien o dissocien segons el conjunt de semblances o discordances qu epresenten (fig . 4). Així doncs, podem veure com Puig d'En Roca II I(PR .III), Rota I (R .I) i Lazaret (Laz) s'associen i els hi podem atribui runa cronologia del Riss que no està en discordància amb les dades geo-lògiques que tenim del PR.III, terrassa III del Ter datada en el Ris s(Pallí, 1976) i de Lazaret que pertany al Riss Mig Antic (datació ab-soluta) .

Puig d'En Roca Excavació (PR .Ex) i Llavaneres (L1) tenen una cro-nologia Mindel . El primer es localitza a la terrassa IV del Ter, i el segon ,també en terrassa, té una cronologia Mindel .

Finalment, Butte de Four (BF), aïllat de la resta de complexos, pre-senta un caràcter marcadament arcaic, està datat geològicament en e lGünz i gairebé no té relació amb el jaciment del complex de Puig d'E nRoca .

RISS

1AINDPI.

GC-\Z

1'R .III

R .I

luz

CUT NI

LI

I'R .l :x

13F

TT

0,39 s0,45 6

0 .56 0

0,930

14

CARBONELL, MOR A

BIBLIOGRAFI A

CANAL, J . ; CARBONELL, E . (1979) : Les estacions prehistòriques del Puigd'en Roca . Ed . A .A .G . Girona . 100 pp .

CARBONELL, E . ; MORA, R . ; GUILBAUD, M . (1983) : «Utilización de la ló-gica analítica para cl estudio de tecnocomplejos a cantos tallados» ,a Cahier Noir, n .° 1, pp . 3-64 . Ed . C.R.P .E .S . Girona .

CARBONELL, E . ; MORA, R . (1984) : «Diacronía y homogeneidad funciona lentre dos yacimientos de Paleolítico Inferior del NE catalán : PedraDreta y Puig d'en Roca III», a Arqueología Espacial, pp . 147-158 .Teruel .

PALLí, Ll . (1976) : «Morfolitología de las terrazas del Ter en Girona» ,a Annals de la Sec . de Ciències . C .U.G . Girona .

SERRA et alii (1981) : «Puig d'En Roca III», a Butlletí, núm. 4, pp . 4-14 .

A.A.G . Girona .SOLÉ SABARÍS, LI . ; MARCET, J . (1949) : Mapa geológico de España . Ex-

plicación de la hoja 334 de Gerona . Madrid .

La Feixa del Moro (Juberri) i el Neolíti cMig-Recent a AndorraXAVIER LLOVER A

1. DESCRIPCIÓ DEL LLOC

La Feixa del Moro de Juberri és un jaciment del Neolític Mig-Recent ,que inclou estructures d'enterrament i d'hàbitat, barrejades, sense ca pdiferència de repartiment de l'espai entre aquestes diferents estructures .

El jaciment és emplaçat en un talús que uneix dues feixes de terr acultivable, abandonades almenys des de fa 25 anys, i per tant amb un aabundosa vegetació de tipus sotabosc .

El llogarret de Juberri és situat a 1 .335 m sobre el nivell del mar i auns 455 m sobre el fons de la Vall del Gran Valira (Gorges de St . Julià) .Actualment el jaciment ha quedat en el centre d'una urbanització, peròfins fa pocs anys era envoltat de petites terrasses agrícoles . A pocs metre sper sobre de la Feixa del Moro trobem el Bosc del Fener, ric en fust ai amb alguns torrents d'aigua potable . La zona és ben assolellada, exposadaa cara oest, amb sol directe durant la major part del dia .

2. TREIRAI .1 .s REALITZAT S

La cista 1 era visible per un dels costats, possiblement quedà obert aquan s'arranjà el terreny per fer-hi terrasses de conreu . L'antic propietar idel terreny ens informà que aquesta sepultura era oberta des de fa al -menys 30 anys . Creiem, però, que amb les obres d'adequació del terren ypart de l'interior de la cista 1 s'omplí de terra, doncs fins fa uns 7 any sno era totalment violada . Fou en aquesta excavació furtiva que s'empor-taren un lot de 8 destrals, les quals han estat localitzades .

Durant el mes de novembre del 1983, el Servei d'Investigacions Ar-queològiques del Patrimoni Artístic Nacional realitzà un sondeig pe rveure què hi quedava, amb motiu de fer un inventari general del patri-

16

XAVIER LLOVER A

moni arqueològic ; i es recolliren alguns fragments de ceràmica, una den ade collaret feta amb variscita i fragments de fulla de sílex de color meló s(P. Canturri, X . Llovera, 1/1985) .

Posteriorment, durant el mes d'agost de 1984, en veure's el terren ysotmès a possibles modificacions urbanístiques, es continuà l'excavació d ela cista 1, i van aparèixer nous materials .

Finalment, durant els mesos de febrer, març, juliol i agost s'han con-tinuat les excavacions, amb nous materials i noves estructures .

3 . SITUACIÓ GEOLÒGICA 1 PROBLEMES ESTRATIGRÀFIC S

3a. Litologia

El substrat litològic és format per esquistos laminats de la formaci óde La Massana . Són de l'Edat Cambro-Ordoviciana .

3b. Geomorfologia

Els materials quaternaris són formats per esbaldregalls assistits amorfs ,concretament dipòsits de gelifractes amb abundant matriu argilosa . Enel lloc on s'ha realitzat l'excavació, aquests dipòsits assoleixen una po-tència estimada superior a 10 metres .

3c. Estratigrafia

Les característiques a destacar són les següents :— Els horitzons més superficials S, I i II possiblement han estat treba-

llats i remoguts per a la construcció de la feixa i el seu posterior conreu .— Els nivells IIIA superior, IIIA mig i IIIA inferior són els nivell s

arqueològics (de mobilitat), amb restes de focs i ceràmiques . Són formatsper sorres i graves subanguloses, amb matriu argilosa .

— Els nivells IIIB i IIIC són nivells arqueològics (cistes i cubetes )de reomplert, excavats a voltes en el nivell IV .

— El nivell IV és totalment pedregós, pedres anguloses i algunes sub -anguloses, no estructurat, molt porós i amb indicis, en alguns llocs ,d'haver estat arreglat o desmuntat per l'home .

— El nivell V és molt compacte, molt estructurat, molt porós, am bun alt contingut d'argiles i taques d'òxids i hidròxids .

4 . CRONOLOGIE S

L'anàlisi radiocarbònica realitzada pels laboratoris de TELEDYNEISOTOPES de Westwood (New Jersey, U .S .A.) donen una cronologia d e4930 ± 170 B .P ., és a dir, uns 2980 B.C . sense calibrar, el que donariaa partir de les calibracions de les taules del grup de Tucson unes crono-logies entre el 3300 i el 3700 a .C .

LA FEIXA DEL MORO

1 7

5 . ANÀLISI ANTRACOLÒGICA

L'anàlisi antracològica del jaciment, consistent en la determinacióanatòmica dels carbons trobats a fi de conèixer l'entorn vegetal i climàti cdel moment, s'ha realitzat sobre un total de 134 mostres . La seva pro-cedència és diversa : cistes, estructures de combustió, recipients i altre sdispersos .

S'han determinat 8 taxons diferents : Pinus mugo sp . uncinata (p inegre), Pinus sylvestris (pi roig), Populus sp . (pollancre), Fraxinus excel-sior (freixe de fulla gran), Corylus avellana (avellaner), Quercus de fullacaduca (roure), Acer opalus (blada), Buxus sempervirens (boix) .

L'anàlisi fa deduir que el poblat de la Feixa del Moro es trobaria e nuna zona de transició entre l'estatge subalpí amb pi negre i el munta-nyenc amb pi roig . En els llocs abrigats i beneficiant-se de l'exposici ódel sol podrien viure-hi espècies supramediterrànies .

Avui dia, la vegetació que envolta el jaciment és una pineda de p iroig; més avall trobem alguns roures i ja prop del riu, freixes, avellaners ,salzes . . . Cal remarcar que el pi negre ha desaparegut de la vall .

Interessant és la comparació d'aquests resultats amb les dades de lesanàlisis paleoecològiques de la Balma de la Margineda, a la riba dret adel Valira, a 970 m d'altitud i amb una vegetació circumdant ubicad aen la transició de l'estatge supramediterrani amb roures, i l'estatge mun-tanyenc amb pi roig . L'anàlisi antracològica (Krauss-Marguet i Vernet ,1985), cobrint una seqüència des de 1'Epipaleolític al Neolític Anti c(entre 10 .640 i 6 .670 B .P. aprox .) revela el pas d'un bosc subalpí ambpi negre predominant, pi roig i juniperus, sota clima fred i sec (Eip-Meso) ,en una fase on el clima, esdevenint més humit i temperat, afavoreix e ldesenvolupament de l'avetosa (Mesolític) per acabar deixant pas a la ins-tailació de la roureda supramediterrània entre 8 .390 i 6 .670 B .P ., coinci-dint amb els inicis del Neolític . L'anàlisi pollínica revela una mateixaevolució climàtica i vegetal, amb les tres fases apuntades, tot i que de-tecta una més prompta presència de roures a la vall, apareixent jael curs del Mesolític (Leroyer in Vernet et al ., 1985) .

En l'època d'ocupació de la Feixa del Moro, durant el Neolític Mig -Recent, el pi negre romandria encara a la zona, cosa que indica unes con-dicions força fredes en aquesta altitud (1 .335 m), només suavitzades pe résser un vessant d'exposició sud, que permetria la presència d 'espèciessupramediterrànies . No seria fins més tard que el pi negre guanyà el sseus límits actuals (vora els 2 .000 m) .

rl

Cubeta

1

Cis

ta1

LA FEIXA DEL MORO

1 9

6 . TI pus D'ENTERRAMEN T

Els enterraments de la Feixa del Moro de Juberri estan entre els d e

tipus 5 de la classificació d'Anna M . Muñoz : poden omplir el número 5

de M. Llongueras . Són tombes que adopten la forma de cista, malgra t

que es tracti d'una fossa excavada a la terra . La missió de les lloses é s

revestir-la .Les cistes eren pràcticament hermètiques . Les escletxes que quedave n

entre les diferents lloses es tapaven amb pedres i altres lloses .

L'aixovar funerari

És molt típic de la Cultura dels Sepulcres de Fossa . De la cista 1 e srecuperaren les 8 destrals que s'havien expoliat, i es localitzà una den ade collaret de calaïta (variscita), fulles de sílex i algun fragment de ce-ràmica .

o

ó0 p ° O~ OO so ° o

a0o0o

Oo

0o p0o

0

oco0 oo°

o00 00~° —

D

°O°

°°°

o

o

~~

~

°°°~a

Fig . 2 . — Sepultura 2 .

20

XAVIER LLOVER A

No es conservava cap os, doncs feia massa anys que aquesta tomb aera oberta .

Les destrals són de serpentina i esquist, molt ben polides . Les midesvarien entre els 17 i els 5,1 cm . El sílex és de color canyella, que és el qu eutilitza normalment la gent de la Cultura dels Sepulcres de Fossa .

En la sepultura 2 es localitzà tot l'esquelet d'un individu d'uns 20 anys .El crani no s'havia conservat, degut a què hi havia una gotera just so-bre el cap .

L 'aixovar comprèn un collaret de 58 denes, igualment de variscita, u nconjunt de tres destrals i dues destraletes, un fragment d'ullal de senglar ,uns 30 punxons fets amb metàpodes d'ovicàprids, dues fulles de sílex, un ad'elles amb sector marginal i abrupte .

Era una tomba doble, d'una dona jove, amb un nounat .La posició de l 'esquelet de la cista 2 és molt corrent en aquest gru p

cultural . Els braços són replegats sobre les espatlles i les cames es col-locaren replegades i amb el temps caigueren, quedant obertes .

0

Fig. 3 . — Cista 3 .

LA FEIXA DEL MORO

2 1

En la cista 3, l'esquelet femení aparegué amb els braços oberts, am bla mà esquerra sobre el lloc de la pelvis (que no es conservà), i amb e lbraç dret aguantava l'esquelet d'un infant .

Es localitzà un braçalet de 13 denes de variscita, 15 punxons d'os ,un penjoll fet amb costella, un amb ullal de senglar i un tercer d'os in -determinat, una agulla d'os, una destraleta i dues fulles de sílex amb reto cmarginal i abrupte .

7 . ESTRUCTURES D'HÀBITA T

7a . Les estructures de combustió lenta i els focs simple s

Cinc cubetes amb mostres d'haver sofert una combustió lenta ha nestat localitzades a Juberri . Són estructures de forma còncava, o bitronco-cònica, excavades en el terra, algunes d'elles amb una seqüència de ma-terials força complexa .

És difícil prendre una decisió sobre la utilització exacta d'aqueste sestructures, però segurament no totes elles responen a una mateixa funció .

Cubeta 1 . En la part superior aparegueren algunes pedres grans queseguien la forma aproximadament circular de la planta del foc . La terraera aquí vermellosa amb cendres . Per sota i durant uns 20-15 cm apa-regueren gran quantitat de plaquetes informes de pissarra i fragments d eceràmica .

Per sota el nivell de plaquetes apareixen pedres mitjanes i 8 pedre sde molí . A part sortiren alguns fragments de ceràmica . La terra verme-llosa va disminuint a mesura que es baixa, quedant entre les pedre salguns buits on s'han conservat nombrosos carbons, dels quals s'ha nrecollit mostres per obtenir datacions radiocarbòniques i identificació .

El diàmetre màxim del foc oscilla entorn als 100 cm i té una alçad amàxima de 95 cm i és de forma bitroncocònica .

Cubeta 2. És molt diferent . Morfològicament no s'assembla a capde les altres quatre . És poc profunda, d'uns 30-40 cm. La forma és d'un asimple concavitat excavada en el nivell III . La forma de la planta facom dues cubetes juntes, una gran amb materials de reomplert (pedres ,pissarres, algunes d'elles molt grans, nombrosos carbons i alguns frag-ments de ceràmica), i l'altra amb dos grans recipients, un possiblemen tde cereals i l'altre de líquids, ambdós tapats amb pissarres .

El diàmetre de la cubeta gran és d'uns 130-140 cm i el de la petit ade 60-75 cm .

Més que una estructura de combustió, sembla un fons de cabana ,malgrat que no el podem relacionar amb els forats de pal que tenim enaquest jaciment .

Cubeta 3 . És molt semblant a la cubeta 1, encara que menys pro -funda (60-70 cm) . Sota un nivell de terra negra apareix un nivell de

22

XAVIER LLOVER A

pedruscall amb carbons, després una capa de terra vermella amb carbon si una altra capa de terra vermella .

Cubetes 4 i 5 . Són molt semblants . Més petites que les altres (60 -70 cm de diàmetre per 40-50 cm de profunditat), eren plenes d'una terravermellosa, amb algunes plaquetes de pissarra i alguns carbons .

Tipològicament, aquestes estructures són molt pròximes al Foc 3 dela Bòbila Madurell, amb pedres de molí en la base, tovots i ceràmica .La terra és igualment cendrosa i cremada, això fa pensar que hauri asofert una combustió lenta d'un sol cop en baixa temperatura (done safectà poc a les pedres i al material arqueològic) (M . Llongueras, R. Mar-cet i M . A. Petit, 1980-81) .

Molt semblants són també algunes fosses del món Chasséen, comles del poblat de St .-Paul-Trois-Chateaux (Dróme), on es distingeixen tre stipus bàsics de fosses : unes s'utilitzaren com a sitges, altres com en-terraments (encara que podrien haver tingut una altra funció), i altre ss'han considerat com fosses d'activitat domèstica (A . Beechin i F. Cor-dier, 1985) .

Tant en el cas de juberri, com a la Bòbila Madurell, com a St .-Paul -Trois-Chatcaux, les fosses que presenten reomplert, sovint —encara qu edoni la sensació de ser una escombrera— els materials que hi ha en el se uinterior guarden un cert ordre .

Pel que respecta a les de Juberri, cal dir també que vora totes aques-tes estructures hi havia recipients d'emmagatzematge, i només vora le scubetes 1 i 4 hi ha forats de pal .

Els focs simples . Dos focs simples han estat localitzats a la Feix adel Moro . Són estructures en cubeta, molt poc profundes (10 cm màxim) ,amb alguna pedra de protecció i nombrosos carbons i cendres en el se uinterior .

7b. Els forats de pal

Es coneixen quatre forats de pal . Dos d'ells estan ben conservats i el saltres dos són malmesos, però identificables .

En el número 1, situat vora la cubeta 1, s'hi localitzaren fragment sd'argila sense coure, amb empremtes de branques vegetals, que sens dubtes'han de relacionar amb algun tipus d'estructura aèria . La part internad'aquests fragments és plana o còncava, com si haguessin estat adossat sa un tronc gruixut de 20 o 25 cm de diàmetre, mentre que en la par tque creiem exterior s'observen les empremtes de l'entrecreuament d ebranques fines d'uns 0,5-1,5 cm de diàmetre .

7c. El mur

Els homes de la Feixa del Moro de Juberri se situaren en un terrenyamb poca vegetació, dins un bosc (vistes les anàlisis antracològiques) ,sobre una zona de pedruscall (semi-tartera), que aplanaren per fer-la més

LA FEIXA DEL MORO

2 3

habitable . Per guanyar el pendent, almenys en una part del jaciment ,van fer un mur del qual se'n conserva poc més de dos metres . Es tractad'un mur poc acurat, fet amb blocs de pedra, alguns d'ells molt grans .

8 . ELS MATERIALS D . HÀBITA T

8a . La ceràmic a

Trobem a la Feixa del Moro unes ceràmiques que, encara que pocnombroses, formen un conjunt homogeni .

Es coneixen pocs recipients petits, malgrat que acostumen a ser le sformes més freqüents dins la Cultura dels Sepulcres de Fossa . Nomésen coneixem petits fragments, això fa pensar que quan s 'abandonà elpoblat s'emportaren tots aquells atuells que per la seva mida permetie nun transport fàcil .

Hi ha en canvi 7 grans recipients d'emmagatzematge, pràcticamentsencers. Aquests són de forma globulosa amb grans nanses de cinta .Tres d'ells tenen nanses de moustache i, en una d'aquestes, a partir d ela meitat de la corba, surten uns cordons de secció triangular (crestes )que arriben fins a la vora . És curiós remarcar que una de les nanse sté una perforació (post-cocció) en el centre de la cinta . Un altre reci-pient té cordons de secció semicircular en el quart inferior del vas, i u naltre a 1 cm de la vora, que donen la volta a tot el recipient .

Les nanses de moustache, bé que les trobem en el món Epicardial ,perduren en el Neolític Mig-Recent, encara que solen ser amb nanse stubulars longitudinals i no de cinta com en la majoria de les nostres .N'hi ha, però, alguns exemplars en el món Chasséen, com a la Grangede Chambon, la necròpolis de Saint-Martin-la-Rivière o a les Chevrettes ,tots ells en la zona del Bassin Parisien .

Els fragments petits són mal coneguts . No hi ha cap peça sencerani totalment reproduïble . Destaquen els fragments pertanyents a dos vaso slleugerament carenats, un d'ells amb una petita nansa tubular (longitu-dinal) amb bigotis ; els fragments d'un recipient amb nansa biforadada ,típica d'aquest moment, encara que apareguin durant 1'Epicardial i per -durin durant tot el Neolític . Com és sabut se'n troba dins de la Culturadels Sepulcres de Fossa (encara que no entrin en la tipologia ceràmic ad'aquest grup), però són especialment freqüents en dipòsits Chasséens .

Destaca també un fragment de ceràmica d'un recipient de vora lleuge-rament exvasada i llavi pla, decorat amb soles poc profunds que for-men meandres . Els solcs, utilitzats des de 1'Epicardial i Monboló fins a lNeolític Final (tipus Velay, etc .), no són típics de la Cultura dels Sepul-cres de Fossa en el sentit més estricte . Els arqueòlegs catalans, sovint rela-cionen aquest tipus de materials amb les tipologies de la ceràmica Chas-séenne, encara que es desconeix quin fou el seu paper al sud del Pirineu .

24

XAVIER LLOVER A

8b . La indústria lítica

A més de les destrals i fulles de sílex localitzades en les tombes, trobemun interessant conjunt de materials típics d'hàbitat : pedres de molí, des-trals, destraletes, aixades, un ganivet de sílex, polidors, percussors i es-moladors .

Els útils de pedra polida . Aquest conjunt de materials inclou : 4 des-trals, 5 destraletes i el fil d'una altra, una aixada i un cisell .

Són fets amb gneis . La seva conservació és bona i tots ells han esta tutilitzats . Tres de les destrals són ja inutilitzades, i una d'elles s'utilitz àposteriorment com a polidor .

Els útils picadors . Inclou dues boles polièdriques de gneis i una méso menys discoïdal de quars .

Esmoladors . Tres peces formen aquest conjunt d ' útils . Són fets ambpedra sorrenca, bona per esmolar eines . Dos estan molt utilitzats .

Polidors . Inclouen dues peces de quarcita, una pedra sorrenca i due sde gneis . Responen a diferents utilitzacions . Alguns fan servir la car aplana, altres les zones pròximes a les arestes ; uns tenen el polimen tpla i altres arrodonit . Alguns presenten finíssimes estries .

El sílex . Fora de les fulles trobades en les tombes, hi ha un sol escla tsense retoc i un ganivet de sílex sobre fulla amb retoc marginal i abrupte ,de 10,2 cm de llargada i fet amb sílex beix .

Els molins. És el conjunt de material lític més nombrós . Inclou 21 pe -ces fixes (inferiors) i 3 mòbils (superiors) . Són fetes amb esquists, grani to arenisca . Algunes d'elles estan molt gastades .

Les mides varien de 15 a 49 cm de llarg i de 8 a 31 cm d'ample .Morfològicament són tots molt semblants, tret d'un que sembla mé sun morter que un molí . Encara que sabem que els habitants de la Feix adel Moro recollien aglans i coneixien els cereals, no sabem si tots ere ndestinats a moldre aquests productes .

La màxima concentració de molins es trobà a l'interior de la cu -beta 1 (8 moles) i entorn a la cubeta 2 . Possiblement els de la cubeta 1són de reomplert, però en tot cas no podrien ésser massa lluny, donc sla màxima utilització de les moles seria entre la cista 1 i la cista 2 ; nohi ha cap recipient d'emmagatzematge que no tingui alguna pedra de mol íben a prop .

Els útils de pedra polida, els polidors, etc ., apareixen també de form aconcentrada entre la cubeta 1 i la sepultura 3 .

Els nivells ceràmics de la Cova 12 0(Sales de Llierca, la Garrotxa)CENT-VINT GROUP(B . Agustí, G . Alcalde, F . Burjachs, R . Buxó ,

N . Juan-Muns, J . 011er, M . T . Ros, J . M. Rueda, A. Toledo )

INTRODUCCI Ó

La Cova 120 es troba dins el terme municipal de Sales de Llierca ,a la comarca de la Garrotxa, a 480 m sobre el nivell del mar . L'entradas'obre en un cingle del vessant dret del torrent dels Llorers, poc des-prés del Castell de Vistolta . És una zona de paisatge abrupte, amb vall sprofundes, on el bosc alterna amb nombroses cingleres calcàries d'orige n

eocènic .La planta de la cova té forma de «T» (fig . 1A), amidant 18 m de llar-

gada màxima i 13 m d'amplada màxima . La seva formació és d'orige n

càrstic .El seu descobriment va tenir lloc l'any 1975, per membres del Grup

Espeleològic Olotí, els quals batejaren la cova amb el número d'inventar i

que li pertocava, ja que no s 'ha conservat el nom popular . El mateix an ydel seu descobriment, Narcís Soler, Gabriel Alcalde i Joan Noguer (1980 )hi realitzaren una prospecció en la qual s'extragueren gran quantitat defragments ceràmics, ossos humans i fauna . La cala de prospecció fouoberta en la zona final del passadís, en la planimetria realitzada pe rnosaltres correspon als quadres A, B, Z, 11, 12 . El jaciment fou publica tcom pertanyent al Bronze Antic-Mitjà basant-se en les puntes de fletx ade sílex, les vores impreses i els dos apèndix de botó . L'any 1981, e lCent-Vint Group començà les campanyes d'excavació sistemàtica .

El mètode d'excavació emprat ha estat el de coordenades cartesiane si la utilització de les talles artificials per enregistrar la profunditat . El smaterials es troben dipositats en el Museu Comarcal de la Garrotx a(Olot) .

La vegetació local i veïnal del voltant de la Cova 120 està compost aper un alzinar de tipus mediterrani amb boix, de transició al muntanyenc ,aglutinant espècies que baixen de l'estatge submediterrani . Generalment

CENT-VINT GROUP

aquest alzinar es troba totalment format (un estrat arbori, dos estrat sarbustius i un estrat herbaci minvat, estrats que aprofiten les lianes pe rpujar fins la part més alta, donant una forta compacitat al conjunt), mal -grat que en determinats llocs se'l troba degradat per la pastura o el con-reu. Les plantes altament heliòfiles, arraconades a l'exterior del bosc ,aprofiten les esquerdes de les cingleres nues per a installar-s'hi .

LA SEQÜÈNCIA ESTRATIGRÀFIC A

Per a realitzar l'estudi del reompliment estratigràfic de la Cova 12 0cal diferenciar tres zones : el corredor, la sala sector est i la sala secto roest . Les dades proporcionades per l'excavació ens permeten diferenciar ,almenys, dos estrats . El primer, el qual tractarem aquí, és Holocèn i est àtotalment excavat i té una potència màxima de 140 cm . El segon, co-mençat a excavar l'any 1985, és pleistocèn .

L'estrat I consta de tres nivells arqueològics, estretament relacionat samb les zones esmentades abans .

Ninell 111

Només localitzat en el sector est de la sala, està format per un sedi-ment vermellós que en ocasions reomple unes fosses i en d'altres repos asobre un sediment compacte (concrecionat o amb grumolls blancs) . Lapotència del nivell és variable : de 20 a 60 cm . L'home hi intervinguérealitzant unes estructures d'emmagatzematge (fosses), que fins i tot afec-ten l'estrat pleistocèn . Existeixen un total d'l 1 fosses a l'interior de le squals s'hi dipositaren grans atuells ceràmics, que juntament amb la rest ade material ceràmic del nivell ens aporten una cronologia relativa qu esituaria aquesta activitat d'emmagatzematge en el darrer moment de lNeolític Antic .

Nihcll 1 1

Només el localitzem al sector est de la sala . La sedimentació és com-plexa i poc uniforme ; la varietat cromàtica del sediment és notable i l atextura variable ; en alguns indrets, aquest es troba protegit per colade scalcàries i la seva potència oscil .la entre 15 i 45 cm . Dins d'aquest nivel ls'han trobat 7 amassos d'ossos humans que contenen cada un les reste sd'un, dos o tres individus, sense cap mena de connexió anatòmica . Estracta, doncs, d'un enterrament collectiu secundari, amb un nombre mí-nim de 17 individus (10 adults, 2 joves i 5 infants) . Una data de C14situa el nivell en el 4240 ± 70 B .P . (GIF-6925), que es correspon ambun horitzó del Neolític Final-Calcolític . El conjunt de vasos extrets d'aques tnivell és poc característic ; normalment es tracta de vasos de petites di-mensions, idonis per a formar part d'un aixovar funerari .

LA COVA 120

2 7

T U V X Y Z A B C D E F G H I

0

B

C

Hg . 1 . — A, Planta de la Cova 120 . 13 , Planta i secció de la fossa 5, amb el dibuixsobreposat del gran vas ceràmic tal i com aparegué . C, Planta de les fosses del

nivell 111 al sector Est de la sala .

28

CENT-VINT GROU P

Nivell I

Ocupa la totalitat del corredor i compon el nivell superficial de totala sala . El sediment és homogeni arreu, tant pel que fa al color com a l atextura; és de color gris i extremadament polsós . Al corredor la sev apotència és molt variable, oscillant entre els 5 i els 65 cm, mentre qu eal sector est de la sala és una capa superficial entre 5 i 30 cm de po-tència .

Aquest nivell presenta notables dificultats d'interpretació, ja que s'h itroben barrejades restes deixades per diferents ocupacions . Interpretemquatre fases d'ocupació dintre el nivell . Una primera hauria tingut llo cdurant el Calcolític-Bronze Antic, moment en què la cova hauria esta tutilitzada com a sepulcre collectiu amb un ritus de cremació . Entre l'aixo-var funerari hi trobem, a més a més de la ceràmica, indústria lítica re-presentada majoritàriament per puntes de fletxa amb aletes i peduncle ,indústria d'os amb botons perforats en V, peces de collaret en petxin ai pedra, i una punta de fletxa amb aletes i peduncle i una agulla de seccióquadrada, ambdues de bronze . La indústria lítica, òssia i sobre petxin aés indestriable tecno-morfològicament de la del nivell II . Una segonafase d'utilització es pot situar en el Bronze Recent, amb vasos ceràmic sde formes i decoracions que apareixen en el Bronze Mig (tasses care-nades, amb o sense apèndix de botó, cordons impresos) o bé vasos am bformes «noves» (formes obertes, escudelles, plats/tapadores), decorat samb motius i tècniques de tradició «antiga» (impressions de dit/ungla ,superfícies exteriors amb capes d'argila grollera sobreposades, vasos am bmotius incisos múltiples perduració d'una tradició decorativa que re -corda la tècnica campaniforme) . Les dues darreres fases se situarien j aen època històrica, una primera en època romana pels voltants del 475 d .C .i una darrera en el segle xlx .

ELS RITUS D'ENTERRAMEN T

Un aspecte important a remarcar és la sobreposició de dos nivell sarqueològics dins d'un mateix estrat geològic holocèn, on s'han pogu tdestriar dos rituals d'enterrament diferents, un del Neolític Final-Cal-colític —nivell II— i l'altre del Calcolític-Bronze Antic —primera fas ed'ocupació del nivell II— . El primer respon a les característiques d'unainhumació on els cossos es dipositaren inconnexos en 7 cubetes petites .El segon és, com l'anterior, enterrament secundari, però amb ritual d ecremació ; aquest conté un mínim de 21 individus, les restes dels qual sestan totalment fragmentades i disseminades . Un i altre ritual se suc-ceïren segurament amb un interval cronològic petit, com ho confirme nl'atribució cronològica i la similitud dels materials associats a ambdó sconjunts .

LA COVA 120

2 9

L 'APROFITAMENT DELS RECURSOS ALIMENTARI S

En el nivell Neolític Antic comptem amb cereals (T . aestivum durum ,T . dicoccum, H. vulgare, H . vulgare var . nudum), llegums (Vicia sp . )(Buxó, 1985), restes de fauna caçada i domèstica (B. taurus, S . scropha ,C . pyrenaica, ovicàprids, C . familiaris, Canis sp ., V. vulpes, O. cuniculus) ,i peixos (S . trutta), que ens poden ajudar a reconstruir la dieta d'aquest savantpassats .

Els cereals signifiquen una aportació important de vitamines per a l acomunitat . Tant el blat com l'ordi i la pisana són rics en vitamines i tam-bé en proteïnes . L'únic llegum identificat, la veça, és molt ric en vita-mita B . Totes les carns són proteíniques, essent el porc, a més, ric en grei xi vitamines . Els minerals deurien ésser aportats per la consumició de pei xque conté fòsfor i ferro, a part de vitamines . De totes maneres, per trac-tar-se d'un nivell de magatzem, la visió global i completa de la dieta ésdifícil de precisar .

Les restes trobades en el nivell Neolític Final-Calcolític corresponenal costum de proveir als difunts d'ofrenes ; és per això que també ensinformen de manera parcial . En aquesta època, el blat comú-dur seria e lmés conreat, al costat de l'ordi i la pisana (vitamines i proteïnes) . Arala dieta es veurà complementada per un altre llegum, el pèsol, i per es-pècies recollides, com les cireres d'arboç, els aranyons (vitamines i mine -rals), glans (minerals) i raïms silvestres . Respecte a la carn, no hi ha gair ediferència amb el nivell anterior : s'ofrena porc, xai, bou, cabra i cérvol .Hi ha també truita de riu .

Cereals, llegums (veça), glans, poma, oliva i raïm silvestre han estattrobats en el nivell I, al qual, com ja s'ha dit, corresponen quatre fase sd'ocupació i impossibilita la reconstrucció de la dieta alimentària e ncada moment concret .

EL PALEOAMBIEN T

Quan durant el Neolític Antic s'utilitzà la cova com a lloc d'emma-gatzematge, la vegetació estava en plena recuperació d'ençà les darrere spulsacions fredes del Tardiglaciar . Un bosc mixt, roures, amb sotaboscd'avellaner i acompanyament de pi roig i alzina-garric, s'estendria per l avall . A nivell regional l'evidència d'una important coberta arbòria e naquest moment ve donada per les anàlisis pollíniques de dipòsits lacus-tres propers (Mallarach, Pérez i Roure, 1985-86 ; Burjachs, Cartanyà ,Monteis, 1985-86) .

De fet, estem en un moment d'òptim climàtic a Europa (període At-làntic, més temperat i humit que actualment), que afavoreix l'extensió

30

CENT-VINT GROU P

del bosc . Totes les anàlisis palcoecològiques realitzades semblen apunta rcap a unes condicions d'humitat edàfica i ambiental força superiors a le sactuals de la zona .

En el traspàs al període sub-boreal, les anàlisis revelen una cert areculada del bosc en l'àmbit local veïnal, amb un augment de pi i boix .Cal probablement cercar l'explicació en la pressió humana sobre la vege-tació, tot i que no descartem la influència d'un cert empitjorament cli-màtic que marcaria l 'entrada al període Sub-boreal, més fresc i sec .

L'evidència del conreu de cereals en la zona la tenim en la troball ade granes carbonitzades de cereals cultivats, així com en el taxó pol-línic Cerealia (Burjachs, 1985) .

Quant a la utilització sepulcral de la cova en el Neolític Final-Calco-lític, la coberta arbòria, no gaire densa, està representada essencialmen tper la roureda, amb un component d'alzines important . Notem que l'in-crement de taxons escleròfils com alzina-garric, la bona representaci ód'espècies colonitzadores com el boix, l'avellaner i el pi, i la reculad ade l'avet (que es refugiaria a les parts més altes de les muntanyes), re -flecteix unes condicions climàtiques menys humides i probablement el sefectes de la incidència humana, fenòmens ja constatats en el final de lperíode anterior . En el SE francès i a Catalunya, una corba de boix i/oalzina s'installa en molts diagrames antracològics a partir del 6 .000 B .P . ,traduint en part les pràctiques de l'home esdevingut més sedentari (de-forestació, conreus, pastures . . .) . L'evidència del conreu de cereals a l azona ens la dóna, a part del taxó pollínic Cerealia i la troballa de grane sde cereals carbonitzades, la troballa de l'espècie comensal M. musculu s(Alcalde, 1986) en l'anàlisi de micromamífers . Segons totes les anàlisi spaleoecològiques del nivell, la humitat deuria ésser encara considerable .

Durant l'ocupació del Bronze el bosc estaria caracteritzat per unaassociació mixta d'alzines i roures, on les primeres tindrien un paper fona -mental, actuant ara com a acompanyants el roure i el pi .

S'evidencia al llarg de la segiiència post-glaciar de la Cova 120, el pa sde la roureda a l'alzinar en la xarnera Atlàntico-Sub-boreal . L'alzina ,espècie més resistent i xeròfila que el roure, hauria anat guanyant terren yen detriment d'aquell davant una major sequera i pressió antròpica . Ca ldestacar l'augment de la proporció de l'espècie comensal M. musculus,apareguda en el Neolític Final-Calcolític, i relacionada amb la corb apollínica de Cerealia .

EPíLE G

Els treballs realitzats a la Cova 120 representen un precedent d'exca-vació metodològica a la comarca de la Garrotxa . La sort de descobri runa cova intacta, amagada de camins i corriols, ens ha permès establi runa cronologia històrica a partir del Neolític per a les valls de l ' Alta

LA COVA 120

3 1

Garrotxa . D'altra banda cal remarcar que es tracta d'un treball realitza tper arqueòlegs especialitzats en diferents disciplines . Pretenem que aques testudi sigui el començament d'un programa ampli de recerca i interpre-tació arqueològica i paleoambiental de les valls de l'Alta Garrotxa .

BIBLIOGRAFI A

ALCALDE, G . (1986) : Les faunes de rongeurs du Pléistocène supérieu ret de 1'Holocène de Catalogne (Espagne) et leurs significations paléo-écologiques et paléoclimatiques . Diplome E .P .H.E. París .

BURJACHS, F . (1985) : Aplicació de l'anàlisi pollínica al jaciment arqueo -lògic de la Cova 120 (Alta Garrotxa, Catalunya) . Tesi de Llicencia-tura . Universitat Autònoma de Barcelona .

BURJACHS, F . ; CARTANYÀ, M . ; MONTEIS, J . (1985-86) : «Primers resul-tats sobre la paleoclimatologia i dinàmica del dipòsit lacustre quater-nari del Pla de l'Estany (Sant Joan les Fonts, Garrotxa)» . Vitrina ,núm. 1, pp . 27-36 .

Buxó, R . (1985) : Dinàmica de l'alimentació vegetal a partir de l'anàlis ide llavors i fruits . Interès del seu estudi per a la reconstrucció de l adieta vegetal antiga humana . Tesi de Llicenciatura . Universitat Autó-noma de Barcelona .

MALLARACH, J . M.; PÉREZ, R . ; ROURA, J . M . (1985-86) : «Aportacion sal coneixement del clima i la vegetació durant el Quaternari Recen ten el NE de la Península Ibèrica» . Vitrina, núm. 1, pp . 49-54 .

SOLER, N . ; ALCALDE, G . ; NOGUER, J . (1980) : «La vall de Sadernes i l aCova 120 (Garrotxa)» . Butlletí de l'Associació Arqueològica de Gi-rona, any III, núm. 3, pp . 21-25 .

Resultats de les excavacions de la Cov ade Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat )MANUEL EDO, MANUEL MILLÁN, ANNA BLASCO, MARTA BLANC H

A la part més alta del massís del Garraf, en el seu vessant nord -oriental, trobem el «poljé» de Begues . Aquest «poljé», format durant elprimer cicle càrstic i posteriorment decapitat per l 'erosió de la riera deBegues, donà lloc a l'anomenada «Mesa de Begues», mena de vall qu econstitueix un microambient propi dins del conjunt del Garraf . En elslímits d'aquest «poljé» existeixen diverses formacions càrstiques hipogee s(principalment avenes) entre les quals es troba la Cova de Can Sadurní .

La formació del massís del Garraf es remunta a l'Era Primària . Enaquest període, durant el Silúric, les afloracions de pissarres van cons-tituir la base, el llit sobre el qual s'alçà la resta del Garraf . És el qu epodríem anomenar «Garraf negre» .

No és fins a l'Era Secundària que tornen a haver-hi moviments oro-gènics al Garraf . En el Triàsic, durant el període anomenat Buntsandstein ,es dipositaren les sorrenques de la zona de Brugués (Garraf vermell )i sobre d'elles, en el Muschelkalk, les calcàries càrstiques que consti-tueixen l'últim període de la zona que ens ocupa (Garraf blanc) .

La cova es troba a la vora septentrional del «poljé» en una serra qu eesdevé parallela a la riera de Begues, a uns 2 km al NO del poble . Lacova gaudeix d'una immillorable visibilitat sobre el conjunt de la val li per relació amb altres coves habitades sobre el Delta Sud-oriental (Cas-simanya-Can Figueres) .

El jaciment està constituït per dues parts diferencials : la cova pròpia-ment dita i la terrassa exterior . La cova consta d'una sala principal d'uns190 m 2 i petites galeries avui encara tapades . La terrassa exterior, d'ori-gen doliniforme, mesura aproximadament uns 400 m 2 i constitueix unlloc idoni per a l'hàbitat a l'aire lliure .

L'estratigrafia, tant de les cales exteriors com la de l'interior de l acova, ha estat corroborada pels estudis edafològics de l'equip del Dr . Va-llejo (Departament de Biologia Vegetal, Universitat de Barcelona) .

34

EDO, MILL .AN, BLASCO, BLANCI I

Aquests estudis han diferenciat per a la terrassa exterior 4 cape s(A, B, C, D) amb molt poca abundància de pedres i graves . El més ca-racterístic ho constitueix el fet que les capes A i B no són carbonatades ,mentre sí que ho són les capes C i D .

Les capes C i D són les que nosaltres considerem arqueològicamen tcom a vàlides i on es desenvolupa un fort estadi, en dues fases, pertanyen tal Neolític Antic Epicardial . Les capes A i B, d'altra banda, estan reme -nades i tant terra com materials semblen portats d'un altre lloc .

A l'interior de la cova, l'excavació s'ha vist molt afectada per l'exis-tència de rases (alguna de molt gran), record de l'època en què la cov aera visitada per incontrolats . No obstant aquestes rases, han quedat prouzones verges com per a establir una estratigrafia fiable .

Els edafòlegs han distingit 11 capes on l'abundor de pedres i grave scontrasta amb la terrassa exterior . En línies generals podem dir que ésa partir de la capa 4 quan comença a aparèixer el material arqueològi cencara que remenat i amb presència d'Alt Imperi . La capa 5 és una cap ade pedres que segella les capes posteriors (6 i 7) en les quals es desen-volupa el moment ibèric .

A la capa 8 hi trobem les restes del Bronze Final i l'inici dels enter-raments de 1'Eneolític . La capa 9 constitueix el moment ple dels enterra -ments i una capa de pedres que els hi fa de llit .

En les capes 10 i 11 es desenvolupa la seqüència del Neolític Anti cEpicardial . Cal remarcar la presència de grans blocs de pedra a la capa 10 ,provinents probablement de l'esllavissament de la cornisa exterior . Lacapa 11 contrasta totalment amb les 10 capes anteriors (seria el qu enosaltres anomenem estrat II) en la pràctica absència de pedres i grave si també en el seu nivell de carbonatació que s'aproxima molt a la capa Dde l'exterior .

PALEOCARPOLOGIA 1 VEGETACI Ó

Tant els estudis antracològics, fets per M . Teresa Ros, com l'anàlis ide llavors i tovots fet per Gerhild Kraub-Kashani del Naturwissenschaft-liches Labor, Flonheim, R.F .A., ens han permès reconstruir mínimamen tla vegetació i els conreus en els diferents moments culturals representat sa la cova .

Segons aquests estudis antracològics, trobem a tota la seqüència d eCan Sadurní dues associacions dominants : l'alzinar litoral amb roure defulla estreta (Quercetum illicis galloprovinciale quercetorum faginae) i l amàquia litoral de garric i margalló (Quercolentiscetum) .

L'associació d'alzinar litoral amb roure de fulla petita, que avui e ndia no es troba al Garraf, constitueix una variant calcícola de l'alzinar ,pròpia de les muntanyes calcàries del Maestrat, Ports de Morella, Port sde Tortosa . . . on s'hi fa entre els 500 i 1 .000 m d'alçada .

Segons la interpretació de M. T . Ros, podria ser molt bé aquest tipus

LA COVA DE CAN SADURNI

3 5

de bosc mixt cl que trobaríem en la zona de Can Sadurní en el Neolític ,perdurant-ne testimonis almenys fins el Bronze Final . L'anàlisi antra-cològica revela fins a aquesta data espècies pròpies del país de l'alzina :aladern, fals aladern, arboç i espècies acompanyants dels roures : server ,blada . . .

D'altra banda, la màquia litoral de garric i margalló és una associaci óde 1'Oleo-ceratonion, és a dir una màquia litoral termòfila, caracteritzadapel llentiscle, el garric, 1'ullastre, 1'arçot, el pi blanc, el margalló . . .

El diagrama antracològic de Can Sadurní presenta gran afinitat am bels obtinguts per a diversos jaciments del País Valencià ubicats en l'estatg etermo-mediterrani i de transició termo-mesomediterrani (Cova de l'Or ,Cova de la Recambra, Cova Ampla, Cova Bernarda . . .) .

Sembla ser que l'acció antròpica de l'home neolític, a més a més d'u nassecament progressiu del clima, afavoriria l'extensió de llenyosos baixo sde vocació heliòfila, procedents d'una màquia litoral . És a dir, el procé santròpic hauria fet disminuir les alzines i roures mentre augmentaria e lprogrés del pi blanc, 1'Olea i d'altres espècies indicadores de la degradaci óde l'alzinar.

L'estudi paleocarpològic fet a Flonheim, encara que basat en un apetita mostra, ens ha donat resultats interessants : especialment per alNeolític Antic Epicardial, on trobem un conreu variat de Triticum mo-nococcum, Triticum dicoccum i Hordeum vulgare . En el moment eneolí-tic d'enterraments, les mostres són molt escasses i les seves restes són tote sd'empremtes en tovots . De totes maneres, s'observa la presència de l'ord i(Hordeum vulgare) i el manteniment de 1'espelta (Triticum monococcum) .

En la fase del Bronze Final podem observar ja el conreu del bla tmodern (Triticum aestivum), el manteniment de l'ordi i la importaci ódel lledoner (Celtis australis), arbre de fusta molt dura i resistent ques'utilitza per a la fabricació d'eines de conreu (mànecs, forques . . .) . Gaire-bé a totes les masies catalanes hi ha o hi havia un lledoner .

Més endavant, en el moment ibèric observem la desaparició del blat ,el conreu de l'ordi modern (Hordeum vulgare polystichum), el manteni-ment del lledoner i l'aparició de la vinya (Vitis vinivola), conreu que s'hamantingut fins als nostres dies a la vall de Begues .

CAN SADURNÍ : EVOLUCIÓ 1 HÀBITA T

Una de les constants que observem a Can Sadurní és el predomini con-tinuat de la fauna domèstica, que marca la importància del règim ramaderper a totes les fases d'ocupació de la cova . Parallelament trobem una gra nquantitat de restes de fauna no domèstica, caracteritzada per una varieta tsignificativa i poc freqüent que no sols ens illustra la importància, encar aque en regressió, de la caça i la pesca, sinó que també ens remarca l'evo-lució ecològica i climatològica de l'entorn .

36

EDO . MILLÁN, BLASCO, BLANC H

L'estudi de la fauna de Can Sadurní corrobora la paulatina degrada -ció de l'alzinar cap a la garriga litoral, i parallelament ens confirma l'evo-lució climàtica característica del Holocè, sempre dins del marc del clim amediterrani . Així ho demostren espècies com la tortuga mediterrània, e lIlargandaix verd, el talpó vulgar, la ratapinyada de ferradura mediter-rània i altres quiròpters, la musaranya nana, o felins com el linx ibèric .

Un altre aspecte a remarcar és l'abundància i varietat del material líti crespecte de l'utillatge en os, així com la major acumulació d'ambdós e nels moments més antics fins ara excavats, especialment en el Neolític Anti cEpicardial . Hem de fer esment, d'altra banda, del notable descens en e lnivell de Bronze Final .

Respecte del macroutillatge, l'observació més important és que pràc-ticament es dóna tan sols en el moment de Neolític Antic Epicardial ,i aquest moment està molt lligat a una economia mixta agrícola-ramadera .

Neolític Anti c

L'estat actual de les excavacions i les troballes fetes fora de contex tens permeten intuir l'existència d'un Neolític Antic Cardial, que d emoment 1'estratigrafia no ens marca, ja que tan sols en un dels quadre ssembla que hi hem arribat . Fins el present hem detectat únicament ele -ments ceràmics a base de formes globulars i amb decoració impresa am bla petxina del cardium .

Contràriament, el moment posterior, Neolític Antic Epicardial, am bdatació per C14 de 3 .850 a .C ., és el millor representat en tots els aspecte si per tant el que pot alustrar una reconstrucció més completa i aproxi-mada a la realitat .

L'abundància de material antròpic, les seves característiques i la cor -recta disposició estratigràfica ens parlen d'un veritable hàbitat i de l aseva perllongació en el temps tant en la cova com en la seva terrassa .

En la seqüència estratigràfica de Can Sadurní aquest període no pre-senta una evolució absolutament uniforme, sinó que es poden diferencia rdos moments d'habitació . Els seus fòssils culturals d'identificació só nprioritàriament les restes ceràmiques . Així, el nivell més antic s'identificaper la coexistència de la ceràmica fosca tipus Montboló amb l'inici de l aceràmica raspallada amb crestes tipus Font del Molinot . D'altra banda ,la imposició de la ceràmica raspallada sobre la llisa ens marca la fase mé srecent. En aquest moment l'hàbitat es converteix en un veritable llocestable, com ho demostra la utilització de la terrassa per a les funcion svitals del grup. Una bona prova d'aquesta asseveració seria la troballa d etres sitges d'emmagatzematge reomplertes de materials lítics i ceràmics ,tots pertanyents a aquest moment .

Fins al moment actual de la investigació, l'existència d'aquests do smoments epicardials sembla molt més clara a la terrassa, mentre que al'interior de la cova ara per ara queda molt més difosa .

LA COVA DE CAN SADURNI

3 7

En aquest sentit, l'estudi de les restes faunístiques tan sols corrobor al'existència d'un hàbitat força perllongat en el temps . Així, animals típic sde vida cavernícola (quiròpters, determinats carnívors, aus depredadores ,certs rosegadors i insectívors . . .) són abundants entre les restes d'aquest speríodes i augmenten progressivament a mesura que es produeix l'aban-donament de la cova .

Resulta complicat discernir, d'entre les restes faunístiques, quines cor -responen a animals que vivien a la cova i quines a individus que ha n

estat preses, bé de l'home, bé d'altres animals . És ben clar que els qui-ròpters (rat-penat petit comú, rat-penat de bosc . . .) són animals de cova .El cas dels carnívors és més dificultós ja que són animals de costums ca-vernícoles, però molts d'ells són preses potencials de l'home (pell, defens ade l'hàbitat i de la ramaderia, ritus d'iniciació o bé la mateixa alimen-tació) .

D'altra banda hi ha tot un seguit d'espècies de rosegadors, insectívors ,rèptils i aus de bosc que es poden considerar més aviat com a prese sd'aquells carnívors que de l'home . A més a més, a totes aquestes espèciess'hi han d'afegir les que poden conviure amb l'home (ratolí de camp ,talpó vulgar . . .) .

Les troballes de Can Sadurní ens remunten a un món familiar amb un aeconomia mixta autosuficient, en la que el grup desenvolupa tota un asèrie de facetes econòmiques que conformen una societat estable i pre-sumiblement estàtica .

El conreu del camp està documentat en tots els aspectes que el carac-teritzen, des dels elements de desforestació (destrals, gratadors, denticu-lats i demés elements per a tallar fusta) fins als propis per a la consecuci ói transformació del cereal (aixades, destrals, fulles de falç, allisadors i mo-lins), sense oblidar les pròpies llavors, de les quals anteriorment ja hemdonat testimoni .

L'aspecte ramader, en el cas de Can Sadurní, l'entenem més aviat co ma un pasturatge, on s'observa un predomini de la cabra domèstica sobrel'ovella, mentre que el bou és un espècimen més aviat escàs .

En aquest marc d'economia mixta a què ens referim, la caça cons-titueix, encara, un factor econòmic prou important . Per la diversitat d'es-pècies trobades a Can Sadurní deduïm l'existència de dos tipus de caça :la que té com a finalitat un objectiu principalment alimentari, predomi-nant la caça major (porc senglar i cèrvids) sobre la menor (lepòrids i aus) ;i, d'altra banda, la que té com a objectiu la defensa dels ramats (llop ,guineu, linx) i l'aprofitament de les pells (marta, llúdriga, linx) . És signi-ficatiu, en aquest sentit, l'abundància i varietat de puntes de sílex re -tocades .

Els testimonis sobre la pesca són menys freqüents, però no per aix òinexistents . Hi ha documentada la presència de la truita i el lluç de riu ,a més de l'esporàdica aparició de bivalves i gasteròpods tan fluvials co mmarins (cloïssa, pegellida . . .) .

38

EDO, MILLÁN, BLASCO, BLANC H

Eneolític

La següent fase que trobem representada en l'estratigrafia de la cov ave caracteritzada per l'ús sepulcral . Es tracta d'un conjunt d'enterrament scollectius d'inhumació . Per la manera com s'han trobat disposades le srestes humanes en el transcurs de l'excavació, podem suposar que este mdavant d'enterraments de tipus secundari, la qual cosa vindria recolzad apels signes de cremació que s'observen en algunes de les restes, així co mper la presència d'una llar, segurament lligada als ritus sepulcrals, le sdatacions de la qual no han estat encara publicades, i que han donat el ssegüents resultats :

Codi laboratori Codi jaciment -8 C14 Edat B.P. Edat a .C.I-12 .717 5CS-H8-If-1 398 ± 8 4080 ± 100 2130 ± 1001-13 .313 6CS-H8-If-lbis 406 ± 10 4160 ± 160 2210 ± 160

Aquestes datacions, fetes pel laboratori Teledyne Isotopes de Ne wJersey (Estats Units), es corresponen perfectament amb una datació an-terior feta sobre os humà (2 .275 ± 90 a .C .) i amb una altra datació nopublicada, sobre carbó vegetal procedent d'un dels enterraments, feta a lmateix laboratori i que donà els següents resultats :

Codi laboratori Codi jaciment -8 C14

Edat B.P.

Edat a .C .1-13 .315

6CS-18-Ie-lbis

402 ± 8

4130 ± 110 2180 ± 11 0

Pel que respecta al probable nombre d'individus inhumats, hem inicia tla seva quantificació per les zones amb estratigrafia, deixant de banda ,momentàniament, les innumerables restes que trobem a les zones d erases. Els resultats d'aquesta quantificació oscillen entre un mínim de 1 3a 15 individus adults i un mínim de 5 individus infantils .

Aquests enterraments van acompanyats d'un aixovar característic, e nel qual s'integren fonamentalment tres tipus d'elements : ceràmics, lític si ossis .

La ceràmica està representada principalment per recipients oberts, am bcarena alta i bases arrodonides, de parets llises, relativament fines, fos-ques i lleugerament brunyides . La factura és bona i la cocció reductora .Amb les mateixes característiques però de factura més grollera hi trobe muna relativa profusió de formes simples .

Dins d'aquest conjunt força homogeni cal remarcar l'aparició am buna certa freqüència d'elements ceràmics de tipus veracià i la inexistèn-cia de vas campaniforme .

L'utillatge lític ve caracteritzat fonamentalment per les puntes de Iletx ade retoc pla, pedunculades, amb o sense aletes . Aquestes puntes han esta t

LA COVA DE CAN SADURNI

3 9

normalment fabricades sobre sílex, però no és extrany trobar-les fetes e ncalcària . Crida l'atenció la troballa d'una punta del tipus la Font-Rober tdins d'un conjunt de puntes amb aletes i peduncle . A més, hi trobemaltres elements lítics, com ara gratadors, rascadors, bitruncatures, làmine si becs-puntes .

Entre els nombrosos materials sense estratigrafia trobats a les rases ,cal destacar l'existència d 'un braçal d'arquer fet sobre pissarra, que creiemque podria correspondre perfectament a aquest món sepulcral .

El niés característic de l'utillatge ossi ho constitueix la presència d ebotons plans i piramidals de perforació en V, així com denes de colla rde petxina i os, acompanyats de punxons i agulles . Com element, ara pe rara únic, remarquem la troballa d'una punta de fletxa pedunculada i ambforma subtriangular .

L'abundància de restes de fauna domèstica de les mateixes espècie sque en el moment anterior, amb la incorporació del porc, en un momen ton, presumiblement, la cova no era habitada, ens fa pensar que aqueste srestes podrien estar relacionades amb el ritual propi dels enterraments .Això ve corroborat per l'augment de restes d'animals cavernícoles i de le sseves preses . És important la poca abundància de restes de caça major ,especialment de cèrvids .

L'Edat del Bonze

Per sobre dels enterraments, la identificació dels nivells culturals de lBronze es fa més complexa i no presenta la mateixa claredat que el smoments anteriors . Ara per ara, el període representat amb una majo revidència és el que correspondria al Bronze Final, però hi trobem tot u nseguit d'elements dispersos que ens fan pensar en l'existència, en cert sindrets de la cova, de presències més antigues : Bronze Mig i, fins i tot ,Bronze Antic (bases amb empremtes d'estora, una nansa d'apèndix d ebotó, algun fragment de vas campaniforme, determinades incisions i de-coracions ungulades . . .) .

Esperem que properes excavacions ens permetin ampliar el coneixe-ment d'aquest moment escassament representat, però de moment, de l'únicque podem parlar amb una relativa entitat, és de l 'esmentat període delBronze Final, del qual disposem d'una data de C14 (970 ± 100 a .C .) queens situaria en els inicis del Bronze Final III .

Aquesta fase ve representada per 2 tipus d'elements ceràmics dife-renciats . D'una banda, la ceràmica llisa, fina, negra, brunyida, carenada ,amb llavis bisellats i formes bitroncocòniques, que quan porta decoracióacostuma a ser a base d'acanalats formant motius geomètrics, exponen tdels anomenats Camps d'Urnes . D'altra banda, es documenta la presènci ad'una ceràmica més gruixuda, corresponent a grans vasos, relativamen tgrollera, de vegades brunyida i decorada a base de cordons, creuats o no ,d'impressió digital .

40

EDO, MILLÁN, BLASCO, BLANC H

L'abundància de fauna cavernícola i l'augment dels carnívors ens de -mostra que els períodes en què la cova restava desocupada eren llargs .La fauna domèstica, en la qual es detecta l'equilibri entre l'ovella i lacabra i el creixement en importància del bou i el porc, ens demostra e ldesenvolupament de la ramaderia i la seva importància en aquesta socie-tat, en la qual no hem d'oblidar l'agricultura, que també es troba forç aben representada i més evolucionada que en etapes anteriors . La caç amanté una relativa importància, encara que en descens, i es document amés per les restes òssies que per 1'utillage, el qual és molt escàs .

Tot això ens fa pensar en un grup o grups que ocupen la cova per-manentment però en períodes de temps no gaire llargs, si no és difíci lentendre la presència del porc, del conreu i de les grans gerres d'emma-gatzematge . Alhora, el desenvolupament de la ramaderia, la menor po-tència estratigràfica (respecte a períodes anteriors) i l'abundància ja es -mentada d 'animals cavernícoles, ens remunten a una economia on possi-blement predomina la ramaderia, encara que no de manera exclusiva ,i la societat es troba a cavall entre el nomadisme i la sedentarització .

El món ibero-rom à

Aquesta fase correspon al moment més recent d'ocupació estable d ela cova. No constitueix un nivell uniforme ni homogeni, sinó que podemdistingir-hi 2 períodes, més o menys diferenciats, segons els quadre streballats .

D 'aquests 2 períodes, el que presenta major claredat és el que cor -respondria al moment més antic, l'ibèric, mentre que l'altre, romà im-perial, sovint el trobem representat molt difusament i barrejat amb ele -ments posteriors (monedes hispano-aràbigues, de Felip II, del momen tde la Revolta Catalana . . .) .

El que anomenem moment ibèric constitueix un nivell, ibero-rom àpròpiament dit, que es desenvolupa entre finals del segle II i principi sdel I a .C . ; així ens ho testimonien els diversos materials arqueològic smalgrat l 'absència de ceràmica de vernís negre . Els elements que en sdaten aquest nivell són els següents : un cubilet de parets fines de l aforma Mayet 2A (125-75 a .C .), un kylix de ceràmica grisa de la cost acatalana, dos asos de bronze encunyats a Kase (segona meitat segle II a .C . )i una datació radiocarbònica que donà com a resultat 100 ± 80 a .C .

Altres elements que ens situen en aquest món ibèric de finals d'Er asón un plom amb dues paraules i un nexe (actualment en mans d'u nafeccionat), un fragment de falcata i altres fragments metàllics (puntes d efletxa, arracades, elements de subjecció de les corretges del carro . . .) .

Conjuntament amb aquests elements, documentem la presència de ce-ràmica ibèrica a torn, pintada a bandes, metopes i semicercles concèn-trics, fàcilment atribuïble al segle 1 a .C ., i tot un seguit de sítules i frag-ments d'àmfora ibèrica que ens fan pensar en una utilització més o menys

LA COVA DE CAN SADURNI

4 1

estable de la cova. Això ve corroborat per l'abundant presència de faun adomèstica i de restes agrícoles (sílex i llavors) . Cal destacar l'existènci aja de llavors de Vitis vinifera .

Dins d'aquest conjunt força homogeni ens trobem sovint amb l apresència d'unes ceràmiques grises estampillades, la tipologia de le squals correspon a un moment baix imperial (plats Rigoir 1 i bols qu erecorden la forma Draggendorf 37 b de la TSH tardana) . La interpre-tació de la presència d'aquestes ceràmiques grises amb tipologia molt mé stardana (segles Iv-vt d .C.) en un moment clarament republicà i segella testratigràficament, ha dut en certs moments a considerar-les ibèriques ,però donat que és un tema polèmic i conflictiu esperem futures excava-cions per intentar aclarir-ho més bé .

Per sobre d'aquest moment ibero-romà hem constatat la presència es-poràdica d'elements isolats que ens situen en una època romana alt i bai ximperial : fragments de TSCA, forma Lamboglia 10 A o Hayes 23 B(segona meitat s . tt d .C.), fragments de TSCD, forma Lamboglia 51-4 5(segle tv d .C .), una moneda de Volusià, un didal possiblement del se-gle ni d .C . . . .

Presències posterior s

Les troballes numismàtiques ens han situat cronològicament les pre-sències posteriors en l'interior de la cova fins a la seva definitiva oclusió ,que ens aventurem a datar en el segle xvnt . Així, les monedes hispano-aràbigues, de Felip II, Felip IV, Lluís XII de França . . . ens parlen d ela continuïtat en el coneixement de la cova fins al segle xvttt, momen ten què l'entrada queda closa pels sediments fins la seva redescobert apel Sr . Sadurní Vendrell, pare de l'actual propietari, a l'any 1945 .

APENDI X

DATACIONS C14 DE LA COVA DE CAN SADURN Í

Nivell cultural Codi mostra Edat B.P . Edat a .C .

Neolític Antic Epicard . I-11 .787 5 .800 ± 160 3.850 ± 160I-11 .789 5 .700 + 110 3 .750 ± 11 0

Eneolític 1-11 .533 4.225 +

90 2 .275 ±

90I-13 .313 4 .160 + 160 2.210 ± 160I-13 .315 4 .130 ± 110 2.180 ± 11 01-12 .717 4 .080 + 100 2.130 ± 100

Bronze Final 1-12 .718 2 .920 ± 100 970 ± 100lbero-romà 1-12 .266 2 .050 ±

80 100 ±

80

Totes aquestes datacions estan sense calibrar .

La necròpolis del Coll del Moro .Sector les Maries . Campanya 1984(Gandesa, Terra Alta)M . DOLORS MOLAS, NÚRIA RAFE L

La necròpolis de les Maries forma part de les necròpolis del Col ldel Moro (Gandesa, Terra Alta) integrades per tres àrees d'enterrament :Calars, Tauler i les Maries, estudiades a partir de 1953 per S . Vilasec a(Vilaseca, 1954) i durant la primera part de la dècada dels setanta pe r

M. Bergés i M. Ferrer (Ferrer, 1982, pp . 238-241) . L'any 1984 es repren-gueren els treballs a l'àrea de les Maries sota la direcció de M . D . Molas ,

N. Rafel i F . Puig com a complement a les excavacions del poblat (Rafe l

i Puig, 1985, pp . 603-610) . A la zona excavada, que ocupa una super-fície de 100 m 2 , es documentaren cinc tombes, totes elles saquejade samb anterioritat als treballs de 1984 .

TOMBA M 1

Estructura tumular de planta circular (5,40 m) amb cista excèntrica .La cista, rectangular i orientada a l'oest, està construïda amb lloses posa -des dretes, excepte en la part frontal que queda tancada per l'anell tu-mular que s'acabà de construir un cop dipositat l'enterrament dins l acista ; adossada a la llosa de capçalera, assenta una banqueta feta sobr eel paviment de lloses irregulars . L'anell del cercle tumular (4,70 m d ediàmetre) és format per blocs de pedra escairats en la cara externa . A ni -vell de base, el cercle tumular està rodejat per una corona de dues file sde lloses posades planes que ocupa un espai de 0,35 m d'amplada mitjana .

A l'interior de la cista es diferenciaren 6 estrats arqueològics, els do sprimers totalment estèrils . L'estrat 3, assentat directament sobre l'en-llosat de la cista que recobria també la banqueta, proporcionà un gra nmanyoc de bronzes totalment deformats per l'acció del foc ; incrusta ten ell es va trobar una falange de nià humana cremada . Sota el pavimen tva aparèixer l'estrat 4 constituït per cendres totalment estèrils, producte

44

MOLAS . RAFE L

de la cremació d'un cadàver tal com han indicat les anàlisis de laboratori .L'estrat 5 estava compost per una terra d'un vermell intens a causa d el'acció del foc, mentre que l'estrat 6 correspon al sector de terra mar-ronosa i estèril no ocupat pels estrats 4 i 5 .

L 'aixovar funerari conservat està format exclusivament per objecte sde bronze, entre els quals destaquen quantitativament i qualitativa bra-çalets i fragments de cadenetes . És interessant l'associació entre braçalet sde secció plano-convexa del tipus acintat que es daten en el segle vtn a .C .(el Molar) i els de diverses tiges de secció rectangular que, segons Al -magro, apareixen en el s . vu a .C . (Almagro Gorbea, 1977) amb altre stipus de diferents tiges de secció quadrada i rodona, datats en les necrò-polis baix-aragoneses (Bursau, Bursal i Roquizal del Rullo) i de l'Ebr e(Mas de Mussols) i més al sud, en la de la Solivella, entorn del segl evt a .C . Aquesta baixa cronologia ve corroborada per la presència de ca-denetes característiques de les necròpolis ibèriques antigues (Can Canyís ,Solivella, Oriola i Mianes) .

Malgrat l'escàs aixovar conservat, els elements metàllics són suficient -ment significatius com per a datar la tomba en el segle vtt a .C . i proba-blement en la seva segona meitat, atesa la presència de cadenetes . L 'as-sociació dels diferents elements assenyalats revela el contacte entre l'ho-ritzó cultural dels camps d'urnes i l'horitzó pre-ibèric antic .

Ton-ttsA M 2

Estructura tumuliforme de planta quadrada (1,24 X 1,24 m) cons-truïda amb pedres lleugerament escairades collocades en filades força re-gulars . L'interior està farcit per pedres i terra, on s'hi collocà una caixafeta amb lloses clavades dretes per rebre l'enterrament .

L'aixovar funerari ceràmic, tot modelat a mà i en un estat de con-servació molt deficient, està integrat per l'urna que contenia abundant srestes òssies calcinades, acompanyada per un bol o tapadora i cinc vaso sd'ofrena . L'aixovar metàllic està format per tres braçalets de bronze : unde secció circular, un de plano-convex i un de diverses tiges de secci órectangular, a més d'alguns fragments de làmina de bronze, un fragmen tde cadeneta i una dena de collaret de pasta vítria . L'estat de conservaci ódel material metàllic indica que fou cremat conjuntament amb el cadàver .

La fragmentació de I'urna impedeix reconstruir el perfil, si bé la bas eplana molt reenfonsada i el tipus de vora exvasada i amb llavi indicat ,assenyalen la seva pertinença a un moment avançat de la primera Eda tdel Ferro . La presència de braçalets de diferents tiges de secció rectan-gular i d'un fragment de cadeneta, associats al fet que l'aparició de le stombes tumuliformes d'empedrat quadrangular no és anterior al segl evii a .C ., ens permeten datar la tomba en el segle vtt a .C . i, possiblement ,en la seva segona meitat .

LA NECRÓPOLIS DEL COLL DEL MORO

4 5

TOMBA M 3

Estructura tumuliforme de planta quadrada (1 x 1 m), de la qua lse'n conserva una filada de 0,25 m d'alçada . Està formada per un em-pedrat de pedra petita delimitada per pedres escairades només en la car aexterna. L'enterrament havia d'estar dipositat per sobre del nivell d ebase, atés que per sota de l'empedrat no aparegué el loculus .

Els fragments ceràmics conservats damunt de la base pertanyen a u nmateix vas modelat a mà d'impossible identificació tipològica ; seguramen tes tracta de l'urna, ja que aquests aparegueren associats a restes òssiescalcinades .

La tomba correspon al tipus d'empedrat pseudo-tumular amb l'enter-rament dipositat a sobre, del qual desconeixem l'estructura que el protegia .Tipus d'estructura que data la tomba en un moment no anterior al se-gle vti a .C .

TOMBA M 4

Estructura tumular de planta circular (4,40 m de diàmetre màxi mí 3,80 m de diàmetre mínim) amb cista excèntrica de planta rectangula r(1,62 x 0,74 m) orientada a l'est . Està delimitada per grans lloses cla-vades dretes, excepte en la part frontal que està tancada pel mateix anel ldel cercle tumular . El fons de la cista està recobert per un empedrat d elloses que presenta una concavitat a la manera d'un loculus. L'anell tumu-lar està format per blocs de pedra treballats solament en la cara externa .Un farciment de pedres i de terra omple l'espai que resta entre l'anel li la cista .

La cista havia estat saquejada tant d'antic com recentment, si bé s'h apogut recuperar un abundant aixovar, barrejat amb ossos cremats, integra tcom a mínim per onze vasos ceràmics, un braçalet de bronze de secci óplano-convexa i un altre de més d'una tija de secció rectangular, a mé sd'una anella també de bronze i un braçalet de ferro de secció rectangular .

La gran dispersió dels fragments ceràmics impossibilita conèixer l asituació original dels vasos, si bé la concentració de fragments d'engalb avermella en la capçalera de la cista, fa pensar que aquest n'era el llocd'ubicació original .

Entre les formes que s'han pogut identificar destaca en primer llo cel vas de boca acampanada o de tulipa, recobert per engalba vermella ,que és conegut dins la tipologia de la ceràmica fenicio-púnica amb e lterme de «vas de chardon» (Cintas, 1970, pp . 330-332 ; Bisi, 1970, pp . 32 ,49-50, forma 7), tipus ben conegut en el Mediterrani central i occidental ,però rar en la Península Ibèrica . L'exemplar de les Maries té el seu paral-

46

MOLAS . RAFEL

lel més proper en una peça de la tomba orientalitzant de la Joya (Huelva )(Garrido i Orta, 1963 ; Cuadrado, 1969, p . 269, fig . 8, forma 24; Ne-gueruela, 1979-80, fig . 1, IV, p. 34), conjunt funerari que es data a pri-mers del segle vi a .C . (Aubet, 1976, p . 30), i amb el qual fins i tot com-parteix les seves considerables dimensions (18,5 cm de diàmetre de boca) .Altres parallels els trobem a Setefilla en un conjunt de vasos modelat sa torn decorats per bandes pintades bícromes, caracteritzats també perunes dimensions inusuals en el tipus, exemplars que es daten a finals de lsegle vii a .C .-primera meitat del vi a .C . (Aubet, 1976, p . 20, figs . 3, 9 ,10, 15 i 16) .

El vas de les Maries, a l'igual que els seus parallels peninsulars, espot situar en la fase de transició dels vasos de boca de tulipa, entre el sexemplars més antics datats en el segle viii a .C . i les imitacions ibèriquesandaluses (Aubet, 1976, p . 30) .

Una altra forma d'engalba vermella que ha estat identificada és u nplat fons que presenta un acanalat en forma de mitja canya sota la voraexterna. Vasos relacionats amb el nostre exemplar es daten en el sud-es t(Arteaga i Serna, 1975, làm . L, núms . 355 i 357, pp . 62-72 ; Arteaga, 1982 ,p . 141, fig . 3) i sud peninsular (Arribas i Arteaga, 1976, figs . 10 i 12)des de finals del segle VIII a .C . fins el segle vi a .C .

El tercer vas a destacar és una imitació indígena del prototipus d'urn afeno-púnica de cos globular, coll cilíndric, sovint amb motllura en la sev ameitat i nanses geminades, fabricada en tallers «orientalitzants» de l aBaixa Andalusia (Aubet, 1976-78, pp . 282-283) . Es tracta de recipient smodelats a torn i amb decoració pintada produïts entre els inicis del se-gle VII a .C . —i fins i tot abans— i el segle vi a .C . Els parallels geogràfic smés propers provenen del poblat de Sant Cristòfor de Maçalió (Terol )i del poblat de Tossal Redó (Terol), ambdós en la comarca del Matarrany a(Sanmartí, 1975, pp . 94-95; 1978, pp . 136 i 142), de la necròpolis d'Agu-llana (Girona) (Sanmartí, 1975, pp . 94-95 ; Jully, 1975, p . 44; AlmagroGorbea, 1977, p . 110; Pons, 1984, p . 222) i de la necròpolis d'Anglè s(Girona) (Pons, 1984, pp . 39 i 219 ; làm. 12, 4-5 ; làm. 48, 1-2) . Consi-derem que, a partir de la cronologia dels parallels documentats i per l aseva associació amb vasos d'engalba vermella feno-púnics, l'exemplar d eles Maries s'ha de datar en la segona meitat del segle VII a .C .

Cal destacar la presència d'un braçalet de ferro, element relaciona tamb l'ambient colonial fenici-púnic per la seva associació als vasos cerà-mics abans esmentats . El conjunt de braçalets de bronze pertanyen atipus presents en les altres tombes de la necròpolis, comentats anterior -ment .

En conclusió, la tomba M4 es pot datar a finals del segle VII a .C .o inicis del vi a .C . a partir de la presència de l 'urna globular, imitacióindígena de tipus feno-púnics i del vas de boca de tulipa recobert pe rengalba vermella . L'existència de ferro i l 'absència d 'altres peces cerà-miques indígenes a torn confirmen aquesta cronologia .

LA NECROPOLIS DEL COLL DEL MORO

4 7

AMPLIACIÓ DAVANT TÚMUL M4

Durant els treballs de neteja de l'entorn del cercle tumular van apa-rèixer a l'alçada de l'entrada de la cista dos vasos ceràmics ben dipositat sdamunt del sòl natural i recolzats en una pedra. Es tracta d'un vaset ,fet a mà, de cos globular i vora exvasada no diferenciada amb el llaviarrodonit i peu anular, decorat en l'espatlla per solcs acanalats irregulars .Aquest tipus de vas es pot relacionar amb les formes que segons Almagrosón pròpies del període V dels camps d'urnes del nord-est de la Penínsul aIbèrica i que l'autor situa en el segle vii a .C ., si bé en el Baix Aragóhi ha perduracions fins el segle vi a .C . (Almagro Gorbea, 1977, p . 126) .

L'altra peça documentada és la meitat inferior d'un vas, fet a mà, d eforma bitroncocònica de perfil arrodonit i fons pla lleugerament umbi-licat . Aquesta forma representa una evolució dels perfils carenats mé santics de Catalunya i que es documenta entre els períodes II i III A d eVilaseca, centrats en el segle v►ii a .C . i amb perduracions al llarg del se-gle vu a .C ., com en el cas de les Maries .

La presència d'aquests vasos és, ara com ara, difícil d'interpretar atè sque la zona encara no s'ha acabat d'excavar, si bé la presència del vase tvotiu i l'absència d'ossos fan pensar que es tracta d'una ofrena relacio-nada amb el túmul M4 .

TOMBA M 5

Petita cista irregular (0,60 x 0,38 m) feta amb lloses adossades al'anell exterior del túmul MI, a l'alçada del seu ingrés . La seva construc-ció comportà el desmuntar les lloses de la corona que envolten el tú -mul M1 en aquest sector . L'estat de conservació és molt deficient i s'h aperdut qualsevol resta de la coberta .

L'enterrament està constituït únicament per l'urna, molt deteriorada ,acompanyada per un aixovar metàllic format exclusivament per braçalet sde bronzes de tres tipus : de diverses tiges de secció rectangular, de secci óquadrada i de secció plano-convexa . La deformació dels bronzes demostraque foren sotmesos a un foc intens, o sia que cal suposar que el difun tels portava en ésser incinerat . L'urna contenia els bronzes barrejats am bels ossos com demostra la seva dispersió en trencar-se el recipient .

Si bé l'aixovar no permet precisar la seva datació, la part conservad ade l'ossari, que presenta un perfil ovoide, sembla indicar un momen ttardà dins l'evolució de les ceràmiques característiques dels camps d'urnes .La relació estratigràfica de l'enterrament amb el túmul MI el situa enun moment cronològic posterior, o sia no abans de la segona meitat de lsegle vü a .C .

4R

MOLAS . RAFEL

LES ESTRUCTURES SEPULCRAL S

Els primers treballs de Bosch Gimpera al Matarranya i Baix Arag óposaren en evidència l'existència d'una tipologia d'enterraments fin saleshores desconeguda . Així cal esmentar els sepulcres de la Font deN'Oró, la Clota, Vall Trobada i els Castellans de Calaceit ; les Escodine si Sant Cristòfor de Maçalió i el Villalonc, etc .

Amb el pas del temps nous descobriments s'han anat afegint als pri-mers exemplars coneguts : Cabezo del Cascarujo, Azaila, Loma de losBrunos, Coll del Moro de Gandesa, etc . Ara bé, la manca d'una progra-mació sistemàtica d 'excavacions i els saqueigs que des de sempre ha nafectat aquest tipus d'enterrament no ha permès confeccionar una seriaci ótipològica . No obstant, sembla que existeixen uns principis evolutius ques'han de tenir en compte, com són la major antiguitat de les cistes degrans lloses respecte a les de mur de paredat, l'allargament de la cista co mun fenomen tardà i la perduració dels tipus més primitius fins a la fas efinal de les necròpolis tumulars (Bosch Gimpera, 1915-1920, p . 65 ; To-más, 1960, pp . 60-62) .

En aquest marc tipològic les tombes tumulars circulars amb cistaexcèntrica de lloses MI i M4 de la necròpolis de les Maries del Coll de lMoro estan estretament relacionades amb els ambients hallstattitzants d el'Ebre i, en segon terme, amb els del Segre .

Des d'un punt de vista estructural i a partir de la conformació de l acista, de la relació entre la longitud, l'alçada i la fondària d'aquesta, aix ícom de les dimensions del túmul, caldria pensar en un moment anti cd'aquesta tipologia funerària, si bé certes complexitats estructurals po-drien ésser un tret més tardà . Així, pel que fa a les cistes, ambdue sempedrades, la Ml presenta un pedrís a la capçalera i la M4, en 3/4 de lseu entorn, pedrís amb una possible funció de loculus ; aquest tret no e ltenim documentat en cap altra cista de l'àrea . La major complexitat es-tructural es manifesta així mateix en el fet que les grans pedres de l'anel lpresenten la cara externa lleugerament escairada —tret que normalmentno es troba en les altres necròpolis tumulars—, i també per la presènci ad'un sòcol de pedra que, a la manera d'una corona regular, envolta eltúmul Ml . Les característiques d'aquesta corona ens inclinen a conside-rar-la més lligada a factors de diferenciació social o bé a aspectes ritual sque no un reforçament i contenció del túmul .

Tal com hem dit, la relació entre els túmuls de l'Ebre i del Segre ésevident, malgrat diferències estructurals importants . Així, per exemple ,els túmuls del Segre rarament excedeixen dels 2,50 m, i mentre que le scistes de les tombes M1 y M4 ofereixen un caire megalític, les del Segr esón més aviat caixes de pedra que protegeixen l'enterrament .

Contemporàniament, la diversitat tipològica entre les estructures tu-mulars d'ambdues zones i les centre-europees i franceses són manifestes .

LA NECRÒPOLIS DEL COLL DEL MORO

4 9

Cal assenyalar també les relatives diferències que hi ha entre les mateixesàrees tumulars de la Península . Com Almagro (Almagro Gorbea, 1973 ,p . 119), creiem que el mestissatge dels usos funeraris europeus d'aquestmoment es manifesta en la diversitat en la implantació peninsular . Aix ímateix cal tenir en compte el pes de la tradició local en l'assimilaci ód'aquests usos, com potser l'arrelament de la tradició megalítica a Ca-talunya .

La troballa de ceràmica ibèrica a torn en algunes necrópolis del BaixAragó com Cabezo del Cascarujo (Bruhl, 1932, p . 16), Loma de los Bru-nos (Pellicer, 1960, p. 105), així com en les cistes de Mas Flandi (San-martí i Padró, 1976-78, p . 169) o la presència d 'urnes d'apèndix perfora ta l'entorn del túmul M1, posen de manifest la utilització d'aquests túmul sfins el període ibèric antic, que se situa en la segona meitat del segle vi a .C .(Sanmartí, 1984, p . 36) . La cronologia dels primers enterraments tumu-lars del Baix Aragó resta imprecisa ; mentre Vilaseca situa l'inici de l anecròpolis del Coll del Moro en el seu període IIB, Almagro s'inclina pe runa cronologia més baixa, període Vilaseca IIIA (Almagro Gorbea, 1977 ,p . 120) . Per altra banda, Eiroa data els túmuls de Loma de los Bruno sen la fase II (800-600 a .C .) (Eiroa, 1982, p . 176) .

La problemàtica de les estructures tumulars quadrangulars M2 i M 3és ben diferent . Aquestes estructures es documenten també en la zonabaixa-aragonesa, com a Loma de los Brunos (Pellicer, 1960 ; Eiroa, 1982)i a Azaila (Beltran Lloris, 1976), i en l'àrea del Segre, Pedrós i especial -ment Roques de Sant Formatge (Maya et alií, 1975) . El principal pro-blema que aquest tipus de tomba presenta és la dificultat en la conser-vació de l'enterrament pròpiament dit i com a conseqüència la seva da-tació .

Un món cultural diferent, però amb el qual aquestes estructures tenenuna vinculació molt pròxima, són les tombes ibèriques d'empedrat tumu-lar, normalment de planta quadrangular, a vegades esgraonades i sem-pre l'enterrament en loculus excavat sota l'empedrat . Tipus de tomba qu ees documenta a Albacete (Casa del Monte, Pozo Moro, La Torrecicai Hoya de Santa Ana), a Múrcia (Cabecico del Tesoro i el Cigarralejo) i aAlacant (Corral de Saus) . La cronologia va des del segle v a .C . fins elsegle Iri a .C . Cal assenyalar les tombes tumulars de Les Corts (Empúries ,Girona) per la seva baixa cronologia, segle II a .C ., i per la seva desvincu-lació geogràfica de l'àrea indicada .

El problema que les estructures tumulars de l'Ebre i del Segre pre-senten en relació a la conservació de l'enterrament pròpiament dit difi-culta la seva datació, atesa la impossibilitat de relacionar les estructuresamb els aixovars . Els excavadors de Serós situen la necròpolis entre e l850-700 a .C . (Pita i Díez Coronel, 1968, p . 34, fig . 50), mentre que Al -magro considera més adequat fer arribar els empedrats quadrangulars aVilaseca IV (Almagro Gorbea, 1973, p . 103) ; respecte a Pedrós, Mayacreu que si bé poden remuntar-se al segle vii a .C ., pertanyen a la plena

50

MOLAS, RAFEL

metallúrgica del ferro . En aquest marc les tombes d'Azaila, datades en-tre el 350 i finals del s . tu a .C ., són els exemplars més tardans .

Les dades conegudes fins ara porten, en termes generals, vers un asuccessió en el temps túmuls circulars-túmuls rectangulars, seqüència enla qual la nostra tomba M2 podria representar un estadi intermig . Noobstant, això no implica que les tombes circulars desapareguin o perdinimportància en aparèixer les quadrangulars, sinó que coexisteixen . Coexis-tència d'ambdós tipus que es dóna des de l'inici fins al final de les ne-cròpolis tumulars, final que s'ha de situar en el moment inicial de l acultura ibèrica en aquesta àrea .

EL RITUAL FUNERAR I

El ritus de la incineració és l'únic documentat en la necròpolis de le sMaries . L'associació entre aquest tipus de ritual i les estructures tumular sés coneguda d'antic i normal en les necròpolis del Matarranya i Bai xEbre, com també en les del Segre . Independentment que l'origen de le sestructures tumulars sia ultrapirinenc o bé autòcton, l'adopció del ritu sincinerador cal posar-la en relació amb les influències centre-europee ssobre el nord-est peninsular . Cal recordar que els aixovars d'aquest gru pdel Baix Ebre presenten estrets lligams amb el món dels camps d'urnes .

Són poques les dades que fins fa poc teníem respecte el tipus d'inci-neració a les necròpolis tumulars del Segre i de l'Ebre . Al Coll del Moroles incineracions es feien acuradament i de manera total, com demostre nles restes òssies cremades i que, com a norma, el difunt s'incinerava ambtot l'aixovar . Aquest costum funerari es recull en les fonts clàssiques i é sàmpliament documentat en el món incinerador occidental . Malgrat el ma lestat de conservació i dispersió dels aixovars, hem pogut documentar qu ea la tomba M4, a part de l'urna, s'hi dipositaren altres ofrenes a l'interio ri a fora de la cista, ofrenes que no foren sotmeses a l'acció del foc i qu eformen el conjunt de l'aixovar ceràmic .

El sondeig realitzat sota el paviment de la tomba MI documentà quela pira del cadàver es cremà in situ i que posteriorment, en el mateix lloc ,s'erigí el monument funerari . Aquest ritual s'ha documentat en altre snecròpolis de l 'Ebre i del Segre com a Azaila (Beltrán Lloris, 1976 ,p . 101), a Loma de los Brunos (Eiroa, 1982, p. 33) i a Tossal del Tanca t(La Granja d'Escarp), 1 ritual que posa de manifest l'existència d'unaorganització social complexa i estructurada .

El mateix ritual és documentat en un moment tardà —mitjan se-gle v a .C . i s . iv a .C .— en el món ibèric, com a Pozo Moro i Corral deSaus (Almagro Gorbea, 1978, pp . 252 i 255 ; Fletcher, 1977, pp . 4 i 5) .

1 . Campanya d'exacavació realitzada el 1983 . Agraïm a J . R. Gallart la infor-mació facilitada al respecte .

LA NECRÒPOLIS DEL COLL DEL MORO

5 1

Les característiques formals de les tombes M1 i M4 fan que aquestessiguin les úniques possibles d ' ésser orientades. L 'eix de la cista presentauna direcció est-oest, amb el frontal a l'oest . Aquesta orientació —l'en-trada del món dels morts vers el ponent solar— és el reflex de l'existènci ad'una idea que creu en el lligam entre el culte solar i el món del mé senllà, idea àmpliament difosa des de Mesopotàmia, Egipte i l'Egeu, fin sel món megalític occidental .

CONCLUSION S

Les cinc tombes excavades en la campanya de 1984 se situen crono-lògicament en la segona meitat del segle vii a .C ., amb possibles perdura-cions a inicis del segle vi a .C . Destaquen la contemporaneïtat de les granstombes tumulars de planta circular i cista excèntrica de grans lloses i le stombes tumuliformes de planta quadrada .

El marc que defineix les tombes excavades és el moment final de l acultura hallstàttica, moment en què es donen els primers contactes am bel món colonial feno-púnic. Aquests contactes es manifesten amb la pre-sència d'elements de cultura material importants que suposen la incorpo-ració del torn i del ferro a l'àrea .

BIBLIOGRAFI A

ALMAGRO GORBEA, M . (1973) : «Los campos de túmulos de Pajaroncillo ,Cuenca», a EAE, 83 .

ALMAGRO GORBEA, M . (1977) : «El Pic deis Corbs de Sagunto y los cam-pos de urnas del NE de la Península Ibérica», a Saguntum, 12, pà-gines 84-141 .

ALMAGRO GORBEA, M. (1978) : «Los relieves mitológicos orientalizante sde Pozo Moro», a Trabajos de Prehistoria, 35, pp . 251-270 .

ARRIBAS, A . ; ARTEAGA, O . (1976) : «Guadalhorce . Eine phoniko-punischeniederlassung bei Málaga», a Madrider Mittelungen, 17, pp . 180-208 .

ARTEAGA, O. ; SERNA, M . a R. (1975) : «Los Saladares 71», a NAH, pà-gines 7-139 .

ARTEAGA, O . (1982) : «Los Saladares 80», a Huelva Arqueológica, VI ,pp . 131-183 .

AUBET, M. E . (1976) : «La cerámica púnica de Setefilla», a BSAA, XLII ,pp. 19-65 .

AUBET, M . E. (1976-78) : «La cerámica a torno de la Cruz del Negr o(Carmona, Sevilla)», a Ampurias, 38-40 .

52

MOLAS, RAFEI .

BELTRÁN LLORIS, M . (1976) : Arqueología e historia de las ciudades anti-guas del Cabezo de Alcalá de Azaila (Teruel) . Zaragoza .

Bis!, A . (1970) : La ceramita punica. Napoli .BOSCH GIMPERA, P . (1915-1920) : a AJEC, V .BRUHL, A . (1932) : «Excavaciones en el Cabezo del Cascarujo, Alcañi z

(Teruel)», a Memorias /SEA, 121, pp . 14 . . .CINTAS, P . (1970) : Manuel d'Archeologie Punique . París, 1970 .

EIROA, J . J . (1982) : La Loma de los Brunos y los Campos de Urnas de lBajo Aragón . Zaragoza .

FERRER (1982) : «Necròpolis del Coll del Moro, Gandesa», a Excava-cions Arqueològiques a Catalunya, pp . 238-241 .

FLETCHER, D . (1977) : La necrópolis ibérica del Corral de Saus (Mogente ,Valencia) . València .

GARRIDO, J . P . ; ORTA, E. M . (1978) : «Excavaciones en la necrópolis dela Joya (3 . a , 4 . a y 5 . a campañas», a EAE, 96 .

JULLY, J . J . (1975) : «Koine comerciale et culturel phenico-punique e tibéro-languedocienne en Méditerranée occidentale à l'Age du Fer» ,a AEArq ., 48, pp . 22-119 .

MAYA, J . L . ; DÍEZ CORONEL, L . ; PUJOL, A . (1975) : «La necrópolis d eincineración de Pedrós, Serós (Lérida)», a XIII CAN (Huelva, 1973) ,

pp . 611-622 . Zaragoza .NEGUERUELA, I . (1979-80) : «Sobre la cerámica de engobe rojo en Es-

paña», a Habis, 10-11, pp . 335-359 .

PELLICER, M . (1960) : «El poblado y la necrópolis hallstáticos de la Lom ade los Brunos (Caspe)», a Caesaraugusta, 15-16, pp . 91-106 .

PITA, R. ; DÍEZ CORONEL, L . (1968) : «La necrópolis de Roques de San tFormatge, en Serós (Lérida)», a AEA, 59 .

PONS, E . (1984) : La I Edat del Ferro a l'Empordà . Girona .RAFEL, N . ; PUIG, F . (1985) : «Contribución al estudio de la arquitectur a

defensiva ibérica : el Coll del Moro de Gandesa», a XVII CAN (Lo-groño, 1983), pp . 603-610 . Zaragoza .

SANMARTÍ, E . (1975) : «Las cerámicas finas de importación de los pobla -dos prerromanos del Bajo Aragón», a Cuadernos de Prehist . y Arq .Castellonense, pp . 87-127 .

SANMARTÍ, E . (1978) : «Les cultures protohistòriques de la comarca de lMatarranya : un estat de la qüestió», a Fonaments, 1, pp . 121-149 .

TOMÁS, J . (1960) : «Elementos estables de los túmulos bajoaragoneses d ecista excéntrica . Conclusiones», a Caesaraugusta, 15-16, pp . 41-89 .

VILASECA, S . (1954) : «Nuevos yacimientos tarraconenses de cerámic aacanalada», a Instituto de Estudios Tarraconenses Ramón Beren-guer IV, pp . 13-17 . Reus .

VILASECA, S . ; SOLÉ, J . M . ; MAÑÉ, R . (1963) : «La necrópolis de Ca nCanyís», a Trabajos de Prehistoria, VIII .

Els pobles dels Camps d'Urnes al sudde Catalunya : l'establiment del Puig Roi g(el Masroig, Priorat )MARGARIDA GENER A

Presentem ací una síntesi dels treballs realitzats entre els anys 197 7i 1986 en el jaciment del Puig Roig, dins el terme del Masroig, a la co-marca del Priorat .

N'hem estudiat els aspectes següents :

A . Situació i entorn : referència geogràfica i geològic a

B. Traçat del pobla t

C . Estudi de les diferents construccion sC.1. Les habitacionsC.2. Materials i tècniques de construcci ó

C.2 .1 . Sòcol sC .2 .2 . Tovot sC.2 .3 . Forat sC.2 .4 . Paviment s

D. Seqüència estratigràfica

E . Estudi dels material sE .1 . Ceràmiques

E.1 .1 .

Fetes a màE.1 .2 .

Fetes a mà brunyide sE .1 .3 .

Fetes al tor nE .2 . Objectes de metal lE .3 . Indústries lítiquesE .4 . Fauna

F. Atribució cronològic a

54

MARGARIDA GENER A

A . SITUACIÓ I ENTORN: REFERÈNCIA GEOGRÀFICA 1 GEOLÒGIC A

El poblat del Puig Roig ocupa una superfície ellipsoïdal d'uns 1 .200 m 2al cim del mateix turó, que ateny els 230 m sobre el nivell del ma ri uns 150 m sobre el nivell del riu Siurana, a pocs quilòmetres d el 'aiguabarreig d'aquest amb l'Ebre . El puig, format per materials roig sdel Buntsandstein (gresos i conglomerats quarsífers) que li han dona tel nom, recolza subhoritzontalment en el sòcol paleozoic . Al cim, a lazona de l'excavació, hi ha mostres de conglomerats continentals, possi-blement d'edat neògena .

L'estructura de l'establiment s'adapta a la topografia d'aquest indret .S'estén, com hem dit, per la part més elevada que forma un petit planel lsuperposat a un altre ; la prospecció d'aquest pla inferior no ha localitzat ,però, cap vestigi arqueològic .

D'altra banda, el Puig Roig es troba voltat, en part, pel riu Siurana ,que en retalla la base i origina uns pendents considerables, coberts actual-ment de boscos de pins . Cerclat al sud i a l'est per la barranquera de Vilà ,els vessants d'ambdues bandes són també molt rostos . Hom hi devia arri -

bar pel mateix camí que seguim avui, el qual, a més d'ésser el meny sdificultós, és de fàcil defensa gràcies a la presència de tres grans bloc sde gres roig que limiten el pas a una sola persona i permeten, així, d econtrolar aquest accés al poblat .

En conjunt, el Puig Roig presenta unes condicions ben favorable scom a lloc d'habitació : es tracta d'un punt d'una certa elevació i defàcil defensa, compta amb la proximitat de l'aigua, aportada principal -ment pel Siurana, i amb abundància de sílex, en forma de ronyons i depetits nòduls, als nivells calcaris del triàsic i el juràssic de la zona ;creiem també que la seva situació en una contrada rica en mines és un ade les raons per les quals bastiren aquest poblat . Un altre aspecte queconvé remarcar és que el Puig Roig s'alça en una cruïlla de camins i vie snaturals que comuniquen les terres del Priorat amb el riberal de l'Ebrea través del Siurana i faciliten l'intercanvi amb altres pobles vinguts de lMediterrani . Per davant mateix passa el camí vell que unia les viles deBellmunt i el Molar amb llurs zones mineres . Aquest pas relaciona tamb él'establiment del Puig amb el poblat i la necròpolis del Calvari, i am baltres indrets que foren contemporanis .

13 . TRAÇAT DEL POBLAT

Per a l'estudi del jaciment hem establert una divisió en cinc àree sdiferenciades : A, B, C, D i E . A l'àrea que comprèn l'espai del centreés on han aparegut més estructures . Hi trobem un eix central en direcció

NoK

UM

{(;

\Lrl(

'

eM

ES

ORAT

STESTIM

ON

I,

PAVIM

EN

TS

4PIN

S

PL

ÀN

OL

PL

AN

TA

JAC

IME

NT

,,PU

IGR

OIG

EL

MA

SR

OIG

56

MARGARIDA GENER A

est-oest, constituït pel que sembla l'únic carrer del poblat, ample d'l,5 ma 1,6 m . A l'indret que hem denominat zona 1 —que s'estén fins a lcostat est i correspon a la part més estreta del terreny— hi ha una sol aalineació d'habitacions contigües que forma el límit nord de la via . A lazona 2 trobem una alineació d 'habitacles a banda i banda del carrer .

A l'àrea A, o nord, compresa en l'abrupte vessant que dóna al riu ,apareixen restes d'un mur més ample que els de les altres construccions .A grans trets, segueix una direcció est-oest, sempre emmotllant-se al ter -reny. En el darrer tram perd gruix però conserva en un pla inferior due sparets perpendiculars a manera de contraforts . L'aparell d'aquesta granmurada és gairebé exclusivament de blocs de gres roig .

C. ESTUDI DE LES DIFERENTS CONSTRUCCION S

C .1 . Les habitacions

Les habitacions, totes de planta rectangular molt allargada (1,6 X 7 m) ,són de tovot, amb un sòcol de pedra que conserva, generalment, tres oquatre filades .

En conjunt, podem observar les característiques següents :1. Apareixen a partir del punt més elevat del turó . La inclinació

del terreny, que es presenta sobretot en el vessant nord, és terraplenad aamb argiles i còdols, amb el reforç de la murada abans descrita .

2. Les parets solen assentar-se directament sobre la roca viva, a nivel ldel cim .

C .2 . Materials i tècniques de construcci ó

C .2 .1 . Sòcol s

Observem tècniques de construcció distintes :1. Línia única de pedres, més o menys seleccionades i generalmen t

allargades, a la filada de base . La major part són de gres roig . Per a lareducció d'espais s'empren alguns còdols .

2. Utilització de grans blocs de roca més dura i gairebé sempreescairats .

3. Similar al primer tipus amb un revestiment de lloses verticals e nuna de les cares .

C .2 .2 . Tovot s

Atenent a la forma dels tovots podem establir els tipus següents :1 . Plaques sense límits definits . Probablement formaven part del sis-

tema de cobriment .

L'ESTABLIMENT DEL PUIG ROIG

5 7

2. En forma d'anella troncocònica . Segurament anaven collocats a l a

base d'algun suport o puntal .3. De forma parallelepípeda, utilitzats en la construcció de les parets .

Per aquesta raó són els més abundants i els dediquem una atenció es-pecial .

Les mides d'aquests tovots són força regulars : llargada, 46-50 cm ;

amplada, 19-20 cm ; alçada, 15-16 cm .En la construcció de les cases, les parets de tovot compleixen due s

funcions diferents : la d'elements de closa, o delimitació de l'espai exterior ,o bé la d'elements divisors de les estances, o delimitació de l'espai inte-

rior, i, doncs, l'estructura d'aquestes parets varia segons la funció de ca-dascuna . En el primer cas la fàbrica descansa sobre un sòcol de pedra ;en el segon, sembla que la base de la paret sigui la pròpia roca mar eo el mateix sòl de la cambra . Quant a l'aparell dels tovots que consti-tueixen els murs, hom creu que correspon al que en termes de construcci ós'anomena «a l'espanyola» o «a soga» i de filades desiguals . Com a lliga-ment, probablement empraven una argamassa a base d'argila, tot i qu ealguns tovots mostrin altres materials adherits . La unió de les pece sdevia ser reforçada per mitjà de fondes empremtes practicades amb el sdits en una de les cares de cada peça a fi que hi penetrés l'argamassa .Sembla que la part empremtada era collocada boca avall . L'anàlisi d eresistència ens indica que aquestes parets podien ser bastant altes, tot itenint en compte que la coberta fos pesada . Els sostres devien ser reco-berts d'argamassa i ramalla, i reforçats amb plaques de llicorella . Tan-mateix, pel que fa a l'estabilitat, l'alçària es redueix . És difícil queaquestes construccions permetessin, a persones de 170 o 180 cm d ' al-çada, de cabre-hi dempeus, i que fossin prou sòlides per a resistir el sefectes del vent i d'altres agents sense l'existència d'elements d'apun-talament .

C .2 .3 . Forat s

També en molts àmbits hem trobat una sèrie de forats excavats di-rectament a la roca mare . Per les seves característiques, podem distingir-los en tres grups :

1. Segons la tècnica emprada : a) aprofitament de clivelles en el sòl ,eixamplant-les en un punt determinat ; b) perforació de la roca mare ;c) perforació i revestiment de còdols verticals a l'interior .

2. Segons la forma: a) circulars, b) ovalats, c) semicirculars .3. Segons la situació : a) molt a prop del mur i seguint la mateixa

alineació ; b) a l'interior d'un àmbit ; c) formant part d'un conjunt ; algunsd'aquests són grups de 3 formant angle recte .

5s

MARGARIDA GENER A

C.2 .4 . Paviment s

En determinats indrets molt localitzats, trobem restes de paviments pre-parats, principalment en punts extrems dels murs . Aquests paviment ssolen constar dels nivells següents, de baix a dalt :

— Nivell de còdols, disposats artificialment (emmarcat) . De vegade sés substituït per una mena d'empedrat de padellassos .

— Nivell de terra piconada .— Nivell, d'aproximadament 1 cm de gruix, d'argiles més fines i mol t

roges .

D . SEQÜÈNCIA ESTRATIGRAFIC A

És a l'àrea central, que comprèn els dos barris de cases abans asse-nyalats, on trobem una seqüència gairebé completa del poblat .

Hi hem pogut distingir 3 estrats :— Estrat 1 o superficial . En alguna zona ha desaparegut . Altrament ,

és format d'argiles de textura granulosa, de color beix, riques en humus ;sovint hi surten arrels .

— Estrat 2 o mitjà . En molts punts hem pogut diferenciar dos ni -vells : a) constituït per un sediment ric en argiles bastant compactes ,provinents de l'enderroc de les parets de tovots que, en alguns casos ,conserven encara la seva forma primitiva ; b) compost també d'argile sde consistència pulverulenta amb una gran quantitat de cendra i carbons .Aquest nivell s'estén gairebé per totes les habitacions .

En alguns indrets, entre les cendres i el nivell inferior de còdols ,trobem un nivell intermedi d'argiles roges, formant paviment o no .

— Estrat 3 o de base . Integrat pels nivells de còdols provinents d ela descomposició de la roca mare .

E . ESTUDI DELS MATERIAL S

El material recollit al llarg de les deu campanyes d'excavació realit-zades fins ara és abundós, amb predomini de la ceràmica .

E .1 . Ceràmiques

Generalment és terrissa feta a mà, i podem separar-la en grups dife-rents, atenent a les seves característiques .

Segons la tipologia, hem observat la presència d'urnes, d'àmfores ,gerres, olles, plats, tapadores i bols .

Des del punt de vista de la tècnica, podem diferenciar els conjunt ssegüents :

L'ESTABLIMENT DEL PUIG ROIG

59

Fig. 2 . — Excavació de l'àrea central (habitació Y) .

E .1 .1 . Ceràmiques fetes a mà

Terrisses fetes a mà, fabricades amb una pasta poc depurada, rica e ndesgreixants de gra més o menys petit i que sovint contenen mica .

Solen ser peces no gaire ben acabades, generalment només allisades ,

bé que sovint amb decoració . Tenim representada una gran diversita t

de tècniques i de motius decoratius ; no hem trobat, però, ni un sol frag-ment de ceràmica excisa .

Hem observat que a la part interior de les peces acostuma a haver-h iuna capa d'engalba .

La cocció sol ésser a baixa temperatura i generalment amb foc po ccontinu .

Els tipus més comuns són les urnes mitjanes i les gerres grosses .Hem notat que els plats i els bols són escassos .

E .1 .2 . Ceràmiques brunyide s

Aquest grup, bé que no tant com l'anterior, és abundant i varia tquant a tècniques, formes i motius decoratius .

Normalment es tracta d'una ceràmica de millor qualitat ; la pastaés més depurada i la cocció a una temperatura més elevada .

Es caracteritza per la superfície brunyida que sovint conserva una

a0

MARGARIDA GENER A

brillantor metàllica . Hem observat que moltes vegades s'hi ha aplicat un aengalba roja o beix abans de brunyir-la .

Solen ser urnes que presenten una decoració vària, bàsicament am bsolcs acanalats, bé parallels, formant ziga-zaga, sanefes amb diferent scombinacions, bé amb decoració de murgons . Aquesta terrissa és mé sabundosa en els nivells inferiors .

Remarquem la presència, bé que menys freqüent, d 'uns vasets petits ,de forma carenada, amb nanses, fets a mà però amb una tècnica mé sacurada que les peces del primer grup . Alguns presenten la superfíciemolt allisada ; això fa pensar que podien inicialment haver estat brunyits .

E .1 .3 . Ceràmica feta al tord

Quasi a tots els nivells han aparegut fragments de ceràmica feta altorn ; si no tots, la majoria corresponen a grans àmfores . En els nivell sinferiors de la cala X sortiren diversos bocins pintats amb bandes .

En conjunt, es tracta d'una ceràmica ben diferent de la que solemtrobar al poblat, tant pel que fa a les tècniques de fabricació com a lespastes de millor qualitat que contenen un desgreixant característic d eles fenícies del sud amb les quals les hem comparades ; en aquest mo-ment estem esperant els resultats de les anàlisis de mostres diverses re-collides al Puig .

E .2 . Objectes de metal l

Referent a les troballes de materials metàllics, podem dir que e nconjunt no han estat gaire freqüents . Perquè l'escassetat d'aquestes pece ss'ha fet palesa tant a les recerques anteriors al 1977 com al llarg de le snou campanyes realitzades fins ara .

D'aquests objectes, 12 són de coure o de bronze, 1 de ferro i 2 d eplom. En general, tots molt ben conservats . Cal destacar la presència de :

un botó piramidal de base quadrada, de bronze, sencer ;una peça de bronze formada per dos anells collats mitjançant un avareta ;una anella ;una punta de fletxa amb ales i peduncle, bàsicament de coure ;una fíbula de doble ressort ;una destral tubular amb una anella lateral ;diversos botons ;un ganivet (de ferro) .

Hem trobat també mostres de galena i, en un nivell molt superficial ,una llàgrima de plom fos . Així mateix hem localitzat tres restes de motlle sde fundició ; un d'aquests motlles sembla a mig fer i correspon a un adestral, semblant a l'esmentada .

L'ESTABLIMENT DEL PUIG ROIG

6 1

E.3. Indústries lítique s

El material lític consta principalment d'algunes ascles de sílex, ele -ments de falç, percussors i uns quants molins de mà, quasi tots del tipu sbarquiforme . Aquests molins, com hem dit abans, han estat sovint reuti-litzats : els trobem integrats en el material de construcció de les parets .

E.4. Fauna

Les restes de fauna són abundants, principalment en els nivells infe-riors . En general corresponen a bòvids .

F . ATRIBUCIÓ CRONOLÓGIC A

Després d'un estudi minuciós, tant de les diferents estructures queconstitueixen el poblat com dels diversos materials recollits en el curs d eles excavacions, tenim prou indicis per a atribuir-lo a la cultura del scamps d'urnes .

Els diferents nivells que hem pogut determinar en el Puig Roig, e naparença corresponen a tres moments d'ocupació del poblat . Un d'an-terior a la construcció dels habitacles de pedra i tovot, que correspondri aa un primer establiment en cabanes de les quals resten només els forat sdels puntals . A aquest primer període pertanyen algunes ceràmique sfetes a mà, de parets molt gruixudes i de pasta rica en desgreixants i ge-neralment mal cuita, així com diversos molins de mà que trobem reuti-litzats com a material de construcció en obres posteriors .

Els altres dos períodes d'ocupació, els atribuïm a les pobacions del scamps d'urnes ; aquest lapse finalitzaria en una etapa immediatamen tanterior a la de la cultura ibèrica pròpiament dita .

En el Puig Roig trobem les mateixes formes i tècniques que teni mdocumentades al Molar —tant al poblat com a la necròpolis—, a le scoves del Janet i del Marcó, a Tivissa, i en altres jaciments de les co -

marques del Priorat i de la Ribera d'Ebre .

EI jaciment romà de Platja de Fenal s(Lloret de Mar, la Selva )JOAN DESCAMPS, RAMON BUX Ó

ANTECEDENTS I SITUACIó DEL JACIMENT

El coneixement de material arqueològic en aquesta zona ja ve de de uanys endarrera, quan en el moment de construir un emissari d'aigüe sen el carrer Francesc Layret per part de l'ajuntament de Lloret de Mars'adonaren que apareixien diversos fragments d'àmfora i altres fragment sde ceràmica sense identificar .

Com a conseqüència de la construcció d'un conjunt immobiliari ,a prop de la platja de Fenals, dins del terme municipal de Lloret de Mar ,en un gran solar limitat pels carrers Francesc Layret, Riu de la Plata i l ariera Passopera, l'ajuntament de Lloret de Mar posa en antecedents al'empresa constructora que en el cas d'aparèixer materials romans en e lsolar siguin d'immediat aturades les obres per a procedir a una sèrie d eprospeccions en el terreny .

Així és que en el moment previst per a efectuar el rebaix del solar h iapareixen materials antics . L'ajuntament de Lloret de Mar envia u ngrup de tres obrers de la brigada municipal, per tal d'esbrinar si continu ao s'identifica, en tot cas, un nivell de materials romans, tal i com sem-blava, a l'altre costat del carrer .

Es comença a obrir el solar per trinxeres, posant al descobert un asèrie d'estructures de paret seca, alternant en alguns casos amb materia lceràmic . Juntament amb les estructures apareix associada abundant ce-ràmica romana (la majoria àmfora) . El nivell en què apareixen aqueste srestes és a 1,60 m de la superfície aproximadament . S'obre a continuacióuna trinxera d'uns 35 m de llarg per 2 m d'amplada, limitada a l'est pe lcarrer Francesc Layret i on es descobreixen dues parets més . L'àrea quepot ocupar el conjunt obert fa pensar en una zona de grans dimensions .Seguint amb el mateix sistema de trinxeres es descobreixen més parà-

64

1)I?('AMI'S . BUXb

metres de murs que continuen, fins que donades les perspectives qu eadquireix el conjunt s'avisa a la Generalitat de Catalunya, que per mitj àdel Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona actua en funcióde la necessitat de dur a terme una excavació sistemàtica i científica d esalvament .

El solar on es troba el jaciment està situat a 50 n► del mar, a l'indre tanomenat Platja de Fenals, en el terme municipal de Lloret de Mar, i e slocalitza en el full 366 del mapa geogràfic i cadastral d 'escala 1 : 50 .000 ,en les coordenades de : longitud 41 ° 41 ' 40" i latitud 6° 21 ' 20" .

Geològicament l'àrea es troba situada sobre un dipòsit d'argiles d egran potència. Sembla que en períodes anteriors a l'ocupació roman aexistia en aquest lloc una llacuna on es creava un embassament qu erecollia les aigües que vessaven dels turons que envolten la zona . Aques tcentre receptor de llims i la riquesa del nivell freàtic en el subsòl, haurienafavorit l'establiment de treballs associats amb el fang . Arribant a ocupar-se en un moment en què la zona d'aigües estancades era seca, estava e nprocés de dessecació, o la possibilitat que hagués ajudat a assecar-se .

L'àrea que ocupa el jaciment és d'uns 2 .000 metres quadrats, del squals fins ara s'han excavat uns 1 .500 m2, posant al descobert tot u ngrup d'estructures connectades que defineixen o presenten una gran zon ad'ocupació romana .

PLA DE TREBALL 1 METODOLOGI A

Iniciem l'excavació amb una revisió de les estructures posades al des -cobert i observem la seva orientació, tipus de construcció, disposició . . . ,a la vegada que revisem el material conegut, que en la seva majoria pro-cedeix de l'abocador localitzat a prop del final de la secció de la trinxeraorientada cap al sud-est . La majoria del primer material recuperat és àm-fora, dominant les formes Pascual I i Dressel 2/4, sigillates arctines ,sudgàlliques, lluernes, pondus i tègules-ímbrex .

El dipòsit de l'abocador té una potència de 25 cm amb molta quan-titat de fragments d'àmfora juntament amb fragments de ceràmica co-muna enmig d'un nivell més fosc amb carbons .

Observat el context en què ens mourem i vista l'extensió que podri aprendre el jaciment, creiem convenient que l'excavació sigui portad aen extensió .

El rebaix fins el nivell arqueològic el farà una màquina excavadora ,i aquest nivell el situem, segons el lloc, a 1,60 m de la superfície ,per tant la profunditat a què arriba la màquina és d'1,50 ►n aproxi-madament .

En el moment en què tenim una àrea d'excavació prou important j arebaixada, muntem una quadrícula orientada nord-sud, amb quadres d e5 X 5 m, identificats per lletra i número .

66

DECAMPS, BUX ó

El mètode emprat per a treballar, com hem dit, és el de quadricularel terreny i treballar per quadres, rebaixant tot el dipòsit en talles d e10 cm i identificant tot el material associat en els conjunts tancats per le sestructures que anomenem àmbits . Així, per exemple, tot el material d'u nrecinte o àmbit queda identificat com pertanyent a l'àmbit x, i es coorden aúnicament el material metàllic .

Quant al dibuix de seccions i plantes, es realitza sobre el terreny ,aprofitant els fulls d'excavació . Utilitzant per a la seva confecció l'es-cala 1 :20 .

ESTRATIGRAFI A

L'estratigrafia del jaciment és senzilla i té un sol nivell arqueològic, e nel qual s'han identificat dues fases . La més antiga correspondria al prime rmoment d'assentament a Fenals, amb poca activitat i de la qual en con -servem el forn i alguna estructura molt mal conservada . Els materials só ncronològicament i morfològicament els mateixos que trobem posterior -ment en la segona fase, i que correspon al moment de màxima expansió .Hem deduït que es tracta d'un període d'activitat curta, i que en el mo-ment de produir-se la màxima expansió s'edifica sobre les antigues es-tructures . No veiem diferències en els materials, sinó que únicament e lque interpretem és l'ampliació de l'àrea pel notable desenvolupament ,diríem, industrial . Tot això es produirà dintre d'un període cronològiccurt, amb la particularitat que es tractaria del moment anterior i de lmoment que continua fins el posterior, d'aquest període cronològic .

L 'estratigrafia és la següent :Nivell I . Reompliment amb runes, materials actuals . Superficial .Nivell II . Humus superficial amb matèria orgànica descomposta .

Restes d'antics conreus .Nivell III . Sauló, sorres procedents de les successives sedimenta-

cions del nivell de la riera i del mar .Nivell IV . A 1,60 m de la superfície . Nivell d'argiles clares amb

sorres, que successivament donen pas a argiles més fosques . És el nivel larqueològic amb estructures .

Nivell V . Llims . Estèril arqueològicament, amb argiles molt dure si compactes .

ESTRUCTURA DEL JACIMENT

Les estructures excavades de l'àrea són de dues filades en la seva ma-joria, a excepció d'una paret de cinc filades encaixada sobre les reste sde la fase antiga i que necessita d'aquesta altura per aconseguir anivella rel sòl . Els paraments són de paret seca alternant amb fragments de tègule so d 'àmfora . En alguns casos hi ha argamassa, encara que en són pocs .

EL JACIMENT ROMÀ DE PLATJA DE FENALS

6 7

El nivell homogeni del sòl en el qual es movien es troba just a la pri-mera filada de paret, mentre que la segona és fonamentalment encaixad aen les argiles i serveix com a fonament . La paret seria de tàpia i cobriri ael recinte una teulada a una o dues vessants amb uns pilars centrals qu ela sustentarien . N'és una confirmació l'aparició de l'alineació de pedre smolt grans, especialment preparades per suportar els pilars ; aquests serie n

probablement de fusta .La distribució de les parets forma un conjunt d'habitacions o àmbit s

(a Fenals hem identificat set àmbits amb diferents espais interiors) . Al-guns d'aquests àmbits es tracten de grans naus . L'entrada a la gran nau ,o millor, de l'exterior a l'interior del recinte, és possible per tres accesso sun dels quals és un dintell format per tègules i àmfora amb argamassa .L'interior del conjunt és un gran pati envoltat per un porxo, i per dife-rents espais .

L'activitat desenvolupada en cada una de les diferents habitacions n oés possible identificar-la fins que l'estudi estigui més , avançat . S'hanidentificat fins el moment dos forns de gran mesura amb les seves res-pectives escombreres, i un tercer forn més petit a prop del pati interior .Els tres forns es troben totalment enderrocats ; podem apreciar poc e lseu funcionament . Estaven fets de tovot i revestits de materials refrac-taris . Les escombreres es troben plenes de diferents materials, en la sevamajor part àmfores abocades i apilonades sense cap ordre i sense po-der apreciar la periodització . Molt del material conservat és de rebui go passat de forn .

MATERIA L

El material aparegut a Fenals fixa un moment cronològic molt clar ;així tenim que, des del darrer quart del segle i a .C . (monedes emporitanes )fins a les acaballes de la primera centúria (moneda de Domicià), se'n sdonen tot un conjunt de materials molt homogenis i de fàcil classificaci ócronològica .

Cal distingir, però, entre la producció local i la ceràmica d'impor-tació. Quant a la primera, l'àmfora és el material ceràmic per excellèn-cia a Fenals, ocupant un 75 % del material aparegut, destacant les for-mes Pascual I i Dressel 2/4 ; ara bé, entre elles no existeix una clar adiferenciació proporcional .

A part de les àmfores hi ha altre material de producció local, co msón els elements de construcció : tègules, tovots, ímbrex, així com un agran varietat de formes i variants de ceràmica comuna (grans vasos, oxi-dada, reduïda, grollera, grisa . . .) .

Quant a les àmfores, apareix el tipus 7/11, però associada a un apasta blanca, segurament de procedència bètica .

Si passem a la ceràmica d'importació, cal destacar les sigillates are-

68

l)FCAMPS . Burí

tines, amb les seves formes Goudineau 29, 26, 40, i les sudgàlliques ,amb les formes Draggendorf 35, 27 i 18 .

Altres restes de ceràmica d'importació, encara que amb una propor-ció molt reduïda, són : marmorata (Draggendorf 18), vidriada, paret sfines, així com petites restes de sigillates clares . També cal menciona rque la campaniana B (Lamboglia 1 i 5/7) apareix d'una forma molt re-duïda i que associem al moment de fundació de la villa en època repu-blicana .

El material metàllic queda reduït a agulles i claus, tant de bronz ecom de ferro, així com monedes de bronze .

CONCLUsIó

No podem reduir aquest punt a una única explicació possible, j aque la totalitat de l'àrea d'excavació del jaciment de Fenals no és exca-vada . Ara bé, partint del treball realitzat podem concluir amb una sèriede punts que són bastant clarificadors :

— Tenint en compte l'estructura de Fenals : grans naus, forns, tipu sde terreny llimós i proper al mar, podem dir que es tracta d'un lloc d etreball on les grans naus s'utilitzarien com a magatzems .

— També cal tenir en compte que la gran proporció d'àmfores dón aidea de l'existència d'un comerç de vi . Producció realitzada seguramen tper la villa que controla la zona de Fenals, almenys en el moment de lboom comercial .

— No podem identificar la funció concreta de cadascuna de les habi-tacions de l 'estructura, ja que apareixen molt netes i sense cap indicatiudel seu ús .

Hi ha, però, tota una sèrie d'indicatius més o menys clars que en sporten a pensar que el jaciment de Fenals és un lloc de producció d'àm-fores, i a més relacionat amb una possible villa, que es dedicaria al cultiude la vinya. El que ens resulta difícil de concretar és si l'única funció d eles estructures aparegudes a Fenals és la de produir àmfores o si existei xla possibilitat, amagada, que realitzés altres activitats . Deixem la pre-gunta a l'aire, esperant que quan sigui possible excavar la part encarasoterrada podrem precisar molt més clarament la funció real .

EI complex industrial romà de Can Jofres a(Terrassa, Vallès Occidental )TERESA CASAS, JAUME COLL, ANTONIO MOR O

La villa romana de Can Jofresa ha posat de manifest en el transcur sde diverses excavacions practicades entre els anys 1968-1983 dos con -

junts industrials funcionalment diferenciats. Les nombroses estructuresque s'hi han localitzat formarien part d'una villa rústica que obtenia par tdels seus ingressos econòmics de l'activitat de transformació, probable-ment canviant segons la cojuntura .

SITUACI Ó

Can Jofresa es troba situada sobre una de les terrasses pliocènique s(200 m al nord del quilòmetre 26,500 de la carretera BP-L 503 de Terrass aa Rubí), en posició de domini sobre la riera del Palau, limitada per fort sdesnivells, tant per l'extrem sud a causa d'una petita torrentera, comper l'extrem oest on es troba el torrent de Can Jofresa, mentre que alnord i a l'est s'estén en suaus pendents .

Ocupa una superfície aproximada de 8 .400 m2 . Els accessos só nfàcils des de tots els punts geogràfics, encara que més abruptes des de l'ex-trem sud i oest per les torrenteres que la limiten .

Possiblement, ja des d'antic, el camí entre el Municipium Flaviu mEgara i Rubricata (si l'identifiquem amb Rubí) devia passar a prop d eles actuals restes de la villa que presentem .

EXCAVACI Ó

No s'observen restes d'àrees residuals en els sectors coneguts fins ara .Tan sols s'ha pogut detectar un probable camp de dolia conjuntamen tamb restes de canalitzacions i una habitació rectangular en el sector més

70

CASAS, COLL, MOR O

occidental . Una zona de sitges i de construccions amb una habitació ab-sidal, algunes quadrangulars i quatre grans lacus amb canalitzacions queels intercomuniquen . També un conjunt de tres forns de terrissa al secto rmés oriental .

La darrera campanya d'excavacions (febrer 1984-gener 1985) ens per-met avançar en aquest article noves precisions tan cronològiques co mfuncionals referents als sectors excavats pertanyents a les zones centra li oriental del jaciment .

SECTOR S

L'àrea d'excavació es dividí en diversos sectors : B, C i D .Sector B . Aquest sector ocupa la part central del jaciment . En el l

s'hi concentra la part més important d'estructures localitzades fins ara .Les restes que s'hi conserven sembla que evidenciïn una funció industria lcomplexa . Un conjunt de lacus de grans dimensions i canalitzacions qu eels uneixen . Adossades a l'extrem més occidental, tres habitacions, due samb capçalera absidal i restes de paviments de còdols, complementenaquest conjunt .

Sector C . Ocupa la zona oriental del jaciment . S'hi localitzà a l'ex-cavació de l'any 1968 un forn de grans dimensions, i posteriors campa-nyes han posat al descobert dos forns més, un abocador i una sitja, aix ícom altres estructures poc clares .

Sector D . Excavat tot el nivell superficial en extensió, s'han posa tal descobert un total de quatre sitges i un rebaix rectangular .

PERIODITZACIÓ CRONOLÓGICA I PRODUCCION S

Les excavacions han permès evidenciar que aquests sectors no fore ncoetanis, sinó que funcionaren correlativament en el temps tot indican tque les activitats industrials de la villa, marcadament especialitzades ,anaven canviant i adaptant-se a les circumstàncies .

En un primer moment, centrable cronològicament entre època d'Au -gust i època Flàvia, tenim la construcció de tres forns de terrissa d'un aOf f icina figularia que produiria lateris, tegulae, imbrices, i potser algu ntipus d'àmfora (probablement Dressel 2/4), peces de ceràmica comun acom olles tipus Vegas 1 i lb, olles i gerres Vegas 44, així com un acassola fins ara inèdita .

No s'ha detectat producció de ceràmica fina . Excepte els forns d ecocció, res no s'ha trobat de les dependències de treball de la terrisseria .

Parallelament al funcionament del sector dels tres forns existiren

■

IE

'A

lT

Es

40ai

42u

u4

5 4

4 4

7 4

4 3

Asl

9. 9

stE

sA

y f

OP

Q O

Y 6

i 6

ts. a

TR

nA

3 1

6

~P

n

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.~

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

J

72

CASAS, COLL, MOR O

una sèrie de dependències a la zona que anomenem sector B, cronològi-cament contemporànies, entre les quals cal destacar un mur de grans bloc sarrodonits trencat per les estructures del segon moment . També les res-tes constructives localitzades en els reompliments anteriors a les cons-truccions de la segona fase reforcen aquesta hipòtesi, com són els frag-ments d'opus signinum amb mosaic en blanc i negre i estucs . Al sego nmoment correspondria l'edificació del complex de lacus i canalitzacions de lsector B, que, pels sondeigs realitzats, podem avançar que es va realitza rprobablement en època Flàvia, durant el regnat de Vespasià o Titus, j aque als nivells que afecten les fonamentacions no apareix Terra SigillataAfricana A que es comença a fabricar i a importar del Nord d'Afric acap a l 'any 90 d .C .

La funcionalitat de les estructures d'aquest sector no és clara encar aque s'ha de relacionar amb l'elaboració industrial d'algun producte ma-nufacturat no pròpiament agrícola (oli o vi), doncs no s'han trobat reste sde torculus ni molins de cap tipus, excepte un petit molí de tova volcànic aper moldre gra, de tipus domèstic . Tal vegada el conjunt fossin les reste sd'una blanqueria o d'una indústria tèxtil .

Les estructures romandrien en actiu, amb reformes, des d'època Flàvi afins a la primera meitat del segle n d .C ., com indica el material de reom-pliment d'una de les canalitzacions . Probablement coincidint amb l'edi-ficació d'aquest complex s'abandonen els forns que són utilitzats simple -ment com abocadors de deixalles domèstiques (especialment el forn gran )fins al definitiu abandó de la villa . Com a evidències d'aquest en reste nels farciments de les quatre sitges i el rebaix rectangular del sector D ,que sense saber quan es construïren, són reomplerts també a la primer ameitat del segle it d .C .

Pel que fa a les ceràmiques aparegudes, cal dir que s'ha constata tla presència de ceràmiques ibèriques, evidències d'un probable poblamen tanterior almenys del segle ► a.C ., destacant entre les importacions pocsfragments de ceràmica de vernís negre o campaniana, del tipus A i B ,relativa abundància de Terra Sigillata Aretina, i Tardo-Itàlica que demos-tren la força del comerç itàlic des de l'inici de l'Imperi i el primer quar tdel segle i d .C. Són abundants les sigillates sudgàlliques evidenciant e ltrasllat dels tallers itàlics a la Gàlia i la decadència d'aquells cap a l'an y25/30 d.C. La puixança dels productes gàllics dominarà el mercat fin sel darrer decenni del segle i d .C . És més escassa la T . S. Hispànica d eprodució local, posant de manifest l'escassa importància econòmica d'a-quests tallers, almenys en el moment de màxima influència de les impor-tacions gàlliques. La T. S. Clara A no és gaire abundant tal vegad aperquè la decadència de la villa coincideix amb el moment en què el stallers africans comencen la seva producció . S'han trobat també cerà-miques comunes produïdes al forn les quals ja han estat descrites .

Tot aquest material centra 1'ucupació entre època d'August i la pri-mera meitat del segle ~i d .C . S'ha de fer constar que, sense procedència

CAN JOFRESA

7 3

L - -

Hg . 2 . — Ceràmiques comunes produides a Can Jo f resa .

estratigràfica i de l'excavació realitzada per alguns membres de la juntade Museus de Terrassa, es conserven un fragment de T . S . Clara A dela forma Lamboglia I c, dos fragments de T . S . Clara C tardana, de l aforma Lamboglia 40, i un de T . S . Clara D que parlarien d'una possibl ereocupació o retransitació del lloc entre finals del segle iii i el segle iv d .C .

Les troballes numismàtiques es redueixen a quatre exemplars . Dosforen localitzats en el sector B, relacionables amb la construcció de l'es-tructura de la segona fase del sector central (anomenada B/12) . Con-sisteix en un paviment inclinat que convergeix amb una canalització i e ldesguàs d'una de les grans piscines . Una de les monedes s'identifica am bun As de Neró, restant l'altra sense determinar . Per altra part, en el sec-tor C es localitzaren dos Assos més, un de Germànic (d'època de Calí -gula) trobat en els nivells inferiors de l'habitació de relació entre el sforns i la terrisseria, i un segon As per ara illegible localitzat a l'interio rdel forn C/2 .

74

CASAS, COLL . MOR O

BIBLIOGRAFI A

CARDÚS, S . (1964) : La ciutat i la Seu Episcopal d'Egara . Terrassa .ESTRADA, J . (1969) : Vías y poblamiento romano en el área metropolitan a

de Barcelona . Barcelona .GORINA GABARRÓ, P . : La ciudad de Egara . (Estudio arqueológico) (s .p .i .) .MORRAL, E . et alii (1980) : Excavacions a la villa romana de Can Bosch

de Basea (Terrassa) . I .P .A. i JI . MM . Terrassa .VEGAS, M. (1973) : Cerámica común romana del Mediterráneo Occidental .

P .E . 22. Barcelona .

Últimas intervenciones en el despoblad ode Sant Miquel de la Val l(Pallars Jussà)JOSÉ IGNACIO PADILL A

A lo largo de estos últimos cuatro años, se han proseguido los tra-bajos de excavación en este despoblado cercano a Sant Miquel de la Val] .Este yacimiento, al que las fuentes documentales denominan El Castellet,viene siendo excavado desde 1978, a iniciativa del Departamento de His-toria Medieval de la Universidad de Barcelona . Sin embargo, hemos deconsiderar que, aunque en estos últimos años se ha pretendido intensi-ficar las tareas de excavación, todavía nos hallamos en una etapa inicia lde su estudio.

El estado incipiente en que se encuentran estos trabajos no es óbic epara que cualquier visitante que acuda al lugar pueda constatar la en-tidad y magnitud de este yacimiento . En atención a sus características ,El Castellet de Sant Miquel de la Vall es, ciertamente, un conjunt oarqueológico de extraordinario interés, ya que nos encontramos ante un ode los más peculiares y completos exponentes de hábitat fortificado de lo ssiglos x1 y xti .

Este modelo de hábitat, que conjuga en sí la fortificación y la con-centración del poblamiento rural, se difundirá ampliamente por los terri-torios condales a lo largo del siglo xt, en perfecta consonancia con la sprofundas transformaciones que se llevan a cabo en el seno de las es-truzturas sociales y políticas . Este proceso constante a la concentració ndel poblamiento y a la fortificación intensa del territorio no obedece ex-clusivamente, tal y como se atribuye tradicionalmente, a la existenci ade un peligro externo, sino que más bien responde a una precisa y deter-minada dinámica de ordenación del territorio y de las poblaciones exis-tentes, fiel reflejo de las repercusiones que sobre la ocupación del espaci ogenera la implantación de un nuevo modelo de organización social . Latrascendencia de estas consideraciones pone de manifiesto el interés que

76

JOSi IGNACIO PADILL A

este tipo de yacimiento tiene para el estudio del hábitat medieval, ya qu een ellos se condensa a escala reducida y mejor que en cualquier otr otestimonio los rasgos de una sociedad en plena feudalización .

Sin embargo, la excavación de este yacimiento no es tarea fácil, pue spresenta numerosos inconvenientes de orden práctico, que deben se rtenidos en cuenta a la hora de valorar los trabajos efectuados hasta e lpresente. Estos problemas, que en un principio pueden considerarse d eíndole colateral, producen la ralentización de los trabajos propiamentearqueológicos y elevan el coste presupuestario de las actuaciones . En estesentido, cabe hacer referencia, entre otros aspectos, a las dificultades qu eya de por sí presenta su emplazamiento, pero, principalmente, a las deri-vadas de la circunstancia de que la estación se encuentre cubierta po run frondoso bosque .

La existencia de este denso arbolado no sólo dificulta las tareas d eexcavación, sino que además impide obtener una visión global de las es-tructuras que afloran a lo largo de todo el yacimiento . Es obvio que un alimpieza en extensión de esta vegetación daría a conocer, en líneas gene-rales, el esquema organizativo del poblado y, en consecuencia, habrí ade facilitar la planificación de futuras intervenciones, permitiendo halla rla fórmula más idónea para introducirse en el interior del conjunto, si ndañar las estructuras superficiales . Por ello, se ha juzgado necesario pro -ceder, en estos últimos años, a la tala del arbolado en sectores donde er aindispensable su corta, a fin de facilitar el desarrollo de la excavación y d ereducir en lo posible los riesgos que un supuesto incendio pudiera pro-vocar en la cercana masa forestal .

En atención a quien no haya tenido ocasión de visitar este yacimiento ,conviene recordar, aunque sea brevemente, las características de este con -junto arqueológico .

:F

*

Este despoblado, que pertenece al antiguo término municipal de San tMiquel de la Vall, se encuentra situado entre las estribaciones que con -forman el denovinado Vall de la Barcedana . El río que fluye por estacuenca de montaña vierte su escaso caudal en el Noguera Pallaresa, dandonombre y unidad a este ámbito geográfico, enclavado en la vertiente nort edel Montsec de Rúbies, en tierras que constituyeron el límite más meri-dional del condado de Pallars Jussà .

En la actualidad, tanto el pueblo de Sant Miquel como su antiguotérmino forman parte del municipio de Gabet de la Conca . Dicha enti-dad municipal recibió su configuración actual a partir de 1970, al agru-parse en un solo ayuntamiento varios municipios colindantes . Ello diolugar a la creación de un amplio término municipal que se extiende desd elas faldas del Montsec hasta la Conca de Tremp .

7 7SANT MIQUEL DE LA VAL L

Fig. 1 . — Zona sur del poblado .

78

JOSÉ IGNACIO PADILLA

Dado lo extenso de este municipio y el estado en que se encuentra nsus comunicaciones, es conveniente precisar la ruta preferente para e lacceso al yacimiento . El itinerario más favorable parte del desvío situad oa la salida del Estret de Terrradets, en donde debe tomarse la carreter aque se dirige hacia Llimiana . Poco antes de llegar a dicho lugar y e nun cruce bien señalizado, nace una pista forestal, que se interna en el vall ey nos conducirá hasta Sant Miquel de la Vall . Desde allí, aún será pre-ciso ascender otros dos kilómetros, en dirección a Aransís, para pode rllegar hasta el yacimiento .

Los restos del poblado se extienden sobre una plataforma en pendient esituada entre la cota 950 y los 1 .000 metros de altitud, en un lugar cer-cano a la ermita conocida por la advocación de Sant Gervàs . La situa-ción soleada de este lugar, resguardado por el relieve circundante, hac edisminuir los rigores extremos que impone su altitud . Hoy en día, el bos-que y la vegetación cubren este paraje, pero todavía son perceptibles, e ntorno al poblado, la forma y las terrazas de los campos, que fueron culti-vados mucho tiempo después del abandono definitivo del lugar .

El conjunto del poblado, de planta casi rectangular, tiene una exten-sión de poco más de 10 hectáreas . Su trazado sigue la pendiente natura ldel terreno, en torno a un eje longitudinal NE-SO, adaptándose a cuan-tos accidentes naturales pueden mejorar su sistema defensivo . Desde ellado nordeste del yacimiento, y por tanto desde su extremo más elevado ,el castillo domina todo el conjunto . A los pies de sus murallas se en-cuentra el poblado, que desciende en sucesivas terrazas hasta alcanza rel extremo inferior de la plataforma . La parte baja del recinto, es decir ,la zona sudoeste del poblado, se organiza en torno a un templo tardorro-mánico de una sola nave, con ábside de planta semicircular . De estaforma, castillo e iglesia delimitan por sus extremos la extensión del po-blado, reproduciendo un esquema ya frecuente en otros hábitats coetáneos .

El recinto castra], asentado sobre un promontorio rocoso, está pre-sidido en su parte más alta por un torreón cilíndrico, de unos 7 metro sde diámetro, que debió de erigirse a fines del siglo x o a comienzo sdel xl . Esta construcción, antigua torre de guaita o de defensa, que const ade tres plantas y puerta de acceso elevada al nivel del primer piso, cons-tituye el núcleo originario de la fortificación . Años más tarde, al em -prenderse la construcción del castillo, el torreón quedaría integrado entr esus defensas, pasando a ser la torre del homenaje del recinto amurallado .

El castillo conserva en pie buena parte de sus defensas, lo que permit erecomponer sin gran esfuerzo su silueta externa . Esta fortificación, levan-tada probablemente poco después de mediados del siglo xI, presenta unadistorsión triangular, de unos 62 metros de longitud por unos 20 de an-chura máxima . Es, por tanto, un gran recinto, que tiene una superfici eaproximada de unos 1 .000 m 2 y se halla fuertemente protegido no sól opor sus murallas, sino por el propio relieve . El trazado de su circuitumo muralla exterior se adapta a los contornos del promontorio rocoso,

SANT MIQUEL DE LA VALL

7 9

gracias a lo cual se refuerza considerablemente la defensa del recinto .Aquélla se completa, además, con tres baluartes semicirculares, situado sen los vértices o extremos de la fortificación ; éstos se elevan por en -cima de los lienzos de muralla y debieron hallarse comunicados entr esí a través de un paso de ronda habilitado sobre la muralla . La puertade acceso a la fortificación estuvo situada en el lienzo sudoeste, frente a lpoblado ; de la misma, poco se puede precisar por el momento, ya quedicho tramo de muralla se derrumbó sobre las primeras casas del po-blado. En el interior del recinto castral cabe mencionar un espacio abierto ,acaso destinado a patio de armas, y un área de construcciones nobles ,que queda situada entre las murallas SE y NE . Adosada a aquellos murosen los que ha dejado suficientes improntas, se levantó una sólida edifi-cación de dos plantas, la superior acaso cubierta por bóveda de cañó ny a la altura de la cual se abren diversas aspilleras. En cualquier caso ,esta construcción, de la que apenas conservamos vestigios, constituy óla vivienda o residencia del castillo, al menos desde el siglo xi al XII .

A la sombra del edificio castral se extiende el poblado, que cuenta ,a su vez, con defensas y muralla propia . De forma que este núcleo d epoblación, constituido entre la segunda mitad del siglo xi y el siglo xil ,se organiza en el interior de un recinto casi rectangular, que tiene unos110 metros de longitud y una anchura aproximada de unos 80 m . Estesegundo cercado está defendido a ambos lados por una muralla, de u ngrosor cercano a los dos metros, que desciende desde el castillo hasta e lextremo opuesto del poblado . De esta forma, el flanco septentriona lqueda cubierto por el propio castillo, mientras que el lado meridiona lestá protegido por una muralla de trazado sinuoso, que se acopla al con -torno y relieve de las peñas que delimitan el extremo de la plataforma .

El sistema defensivo adoptado en esta cerca no está todavía suficien-temente estudiado . Sin embargo, la técnica constructiva de estas muralla ses bastante rudimentaria, en contraste con la pericia y habilidad demos-trada en la construcción del castillo . Se trata de gruesos muros realizado scon grandes piedras, apenas sin desbastar, asentadas en seco o unidas confango. La aparente fragilidad de esta defensa, que no debió tener gra naltura, queda consolidada en las zonas más vulnerables por una ampli ahondonada artificial o foso . Este esquema defensivo se aplicó al meno sen la banda oriental del recinto, como ha quedado probado en las últi-mas campañas de excavación .

Esta población amurallada debió de contar con tres portales de en -trada, dos de los cuales quedarían situados en el lugar donde la murall adel poblado se une al castillo, de modo que pudieran ser defendidos desd elos baluartes de aquél ; mientras una tercera puerta, ciclópea, adintelad ay bien defendida, permitía el acceso a través de la muralla meridional .

Los trabajos realizados hasta el presente no han conseguido delimita rcon precisión la organización interna del poblado . Sin embargo, podemo sconsiderar provisionalmente que aquélla se estructura en tomo a una

so

JOSÉ IGNACIO PADILL A

sencilla red viaria, que consta de dos arterias longitudinales y tres calle stransversales . Estas callejas, de trazado irregular y asimétrico, tienen un aamplitud de unos 2,50 metros y subdividen el recinto en diversas agru-paciones o islas . Los trabajos de limpieza realizados en la zona meridiona ldel poblado han permitido observar la distribución de alguno de esto sconjuntos . En esta zona, cada agrupación o isla está bordeada por tre so cuatro casas, aisladas entre sí y alineadas con el eje de la calle a la quedan frente . Estas viviendas comparten el espacio interior, que se encuentrasubdividido en pequeñas parcelas de extensión variable, destinadas a ser-vir de huertos, patios o corrales .

Las casas de este poblado constaban de una, dos o bien tres habita-ciones, adoptándose en cada caso unas soluciones alternativas . Sin em-bargo, hay un modelo de vivienda que se repite constantemente a lo larg ode todo el yacimiento . Este tipo de casa, que se ajusta a unos determi-nados módulos, es una construcción rectangular, de una sola planta, co npuerta de acceso abierta en la fachada principal . Un muro divisorio dis-tribuye su ámbito interior en dos habitaciones de proporciones similares .La primera estancia queda destinada a diversos usos; en ella suele ha-llarse en ocasiones el horno para cocer el pan, pero su función básica esla de servir de antesala al recinto interior en donde se concentran l amayor parte de las actividades. Esta habitación interior, que sirve d ecocina, de dormitorio y hasta de granero, se organiza en torno a un hoga rcentral . Cerca de aquél, se hallan uno o varios silos para guardar la co-secha de cereales y junto a las paredes se distribuyen los escasos ensere sde la familia . La cubierta de esta constr ucción, probablemente dispuest aa una sola vertiente, estaba formada por losas, arcilla y ramaje sobre u nsólido envigado. Los muros, cuyo grosor oscila entre 50 y 60 cm, está nconstruidos con piedra apenas trabajada, unida con tierra arcillosa y si nningún otro tipo de argamasa . El espacio hábil disponible en esta viviend aunifamiliar es bastante reducido, pues no supera en conjunto los 40 m 2 .

Las últimas intervenciones realizadas en el yacimiento pueden desglo-sarse en dos niveles de actividades . De una parte, se continuaron los tra-bajos de limpieza superficial y acondicionamiento general del yacimientoen línea con los objetivos propuestos a largo plazo, y por otra parte s eprosiguieron los trabajos de excavación en la zona sur del poblado, e nel área que viene siendo objeto de estudio durante estos últimos años .

Las labores de limpieza y desbroce del área que ocupa la estación ,dentro del nivel general de acondicionamiento del yacimiento, se han cum-plido en una primera fase . A lo largo de 1985 se ha conseguido despeja rde arbolado el perímetro del poblado, en una franja de unos 10 metro sde amplitud, así como la zona que ocupa el castillo . Estas labores, que

8 1SANT MIQUFI . DF. LA VALL

Fig . 2 — Vista parcial del sector 27, que corresponde al tramo más meridional de lfoso, situado junto a la muralla este del poblado . La instantánea muestra, en plenaexcavación del foso, cómo surgen las estructuras de esta edificación tardía (sec-

tores 27 .3/27 .2) .

eran del todo imprescindibles, si se quiere actuar con coherencia en elinterior del conjunto fortificado, han permitido dejar al descubierto la sdimensiones reales de este poblado medieval .

Por su parte, los trabajos de excavación se centraron en la zona sudestedel poblado, atendiendo primordialmente al estudio del acceso sur a lpoblado (sector 25) y al análisis de los sistemas de fortificación adop-tados en esta zona del poblado (sectores 25 y 27) . Asimismo, se desmon-taren los muros del sector 26, que habían sido levantados en la III Cam-paña (1980), hasta su nivel original y se procedió a la excavación de losestratos superficiales que aún restaban en los diversos ámbitos de est esector.

El sector 27, que corresponde al área exterior de la muralla este delpoblado en su tramo más meridional, fue objeto de una amplia exca-vación, aún no concluida en su totalidad, que ha proporcionado una d elas más interesantes constataciones de esta campaña . La existencia de u nfoso, que antecede a la muralla este del poblado, cuya anchura alcanz alos seis metros y medio, que viene a demostrar la importancia de la sobras de fortificación realizadas a fines del siglo xl o comienzos del sigl osiguiente .

82

JOSF IGNACIO 1'ADII1 A

Dentro del ámbito del foso, que se halla reforzado por muros de pie-dra seca, se localizó una casa de dos habitaciones (273 : 3,60 x 3 nl ;272 : 2,10 x 3,10 m), que utiliza como fondo el muro de contenció ndel foso. Aun cuando no se ha finalizado el estudio y excavación d eestas estructuras, se puede adelantar que nos hallamos ante una cons-trucción erigida en las últimas etapas de vida del poblado o acaso en unmomento posterior al abandono del mismo .

El acceso a esta construcción alzada en el interior del foso estuv osituado en su fachada este y junto al muro septentrional . Esta abertura ,que cuenta con una amplitud de un metro aproximadamente, daba pasoa la habitación de mayores dimensiones (sector 273) . Desde aquélla s epodía acceder al segundo ámbito, mediante una puerta abierta en el mur odivisorio de unos 80 cm de anchura . Esta segunda habitación (sector 272 )de dimensiones más reducidas que la precedente, cuenta con tan sólo6,5 m 2 frente a los casi 11 m 2 del ámbito anterior . Es, por tanto, un apequeña construcción en piedra seca, que debió poseer acaso una sol acubierta a una vertiente orientada hacia la fachada de levante .

Se han efectuado asimismo diversas labores de consolidación de lo sbloques rocosos en donde se abre la puerta del antiguo acceso al poblado .El avanzado estado de erosión y la progresión de los agentes atmosfé-ricos sobre estas masas calizas han indicado la necesidad de recubri réstas con un material resistente, que expulse el agua de lluvia e impid asu avance a través de las grietas de los bloques .

BIBLIOGRAFÍA

Buxó I Ausió, D . (1985) : L'estudi de la fauna del jaciment de Sant Mi -quel de la Vall. Barcelona . Tesis de Licenciatura, inédita .

Riu, M. (1981) : «A propòsit dels topònims Barcelona i Llimiana», enOnomàstica (Butlletí de la Societat d'Onomàstica), 111, pp . 7-10 .

Riu, M . (1982) : «Sant Miquel de la Vall . Covet (sic) de la Conca», e nLes excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys .pp . 412-416 . Barcelona .

Riu, M . (1983) : «Notes històriques de Sant Miquel de la Vall (Pallar sJussà», en Homenatge a J . Lladonosa . Occidens, 1, pp . 75-85 .

VIVES i BALMAÑA, E . (1982) : «Estudi antropològic de dos enterrament sinfantils de Sant Miquel de la Vall», en Acta Medievalia, 111, pági -nas 201-207 .

Les excavacions a l'Antic Porta lde Magdalena : noves dades sobrel'urbanisme antic de la ciutat de Lleid aFERRAN PUIG, PURIFICACIÓN LÁZAR O

L'excavació d'urgència de l'Antic Portal de Magdalena es troba si-

tuada a l'extrem nord-oriental del casc antic de Lleida, just a la zona d econtacte amb l'inici de les àrees d'eixample modernes de la ciutat . Estracta d'un indret pla, de forma aproximadament rectangular, amb un asuperfície d'uns 4 .000 m`, situat als peus del turó de La Seu, concre-tament entre els carrers de Pi i Margall, la Parra i la plaça de Mossè njacint Verdaguer . Aquesta zona, qualificada pel Pla Especial del Centr ede Lleida com d 'equipaments, havia estat destinada a la construcció d ' unAuditori-Conservatori Municipal de Música i també d'un aparcament soter-rani d'iniciativa privada .

La Paeria, davant la possibilitat que els rebaixos de terra poguessi nmalmetre o destruir restes arqueològiques, en cas d'existir, acordà junta -ment amb el Servei d'Arqueologia de la Generalitat, que s'emprenguessi nles tasques de prospecció del solar . A tal efecte, s'obriren mecànicamen ti també de forma manual 18 cales de 2 x 2 m que van donar un resulta tpositiu quant a l'existència de nivells d'ocupació antics a la pràctica tota-litat del solar. Evidentment aquesta circumstància féu variar els pri-mitius plantejaments de realització de l'obra, ja que s'hagué de realitza runa lectura arqueològica més acurada i minuciosa de la importància d eles restes localitzades . Així, es procedí a efectuar una excavació en exten-sió d'una zona àmplia del solar (18 x 18 m) en el lloc on es cregué mé sadient (Magdalena A) . Els resultats que, com veurem més endavant, evi-denciaven una interessantíssima seqüència estratigràfica, feren reconsi-derar l'opció de construcció de l'aparcament . Així es procedí a efectua rsondeigs més amplis en aquesta zona, per tal d'avaluar-ne la similitu destructural dels nivells apareguts a Magdalena A amb els de la zona d'apar-cament (Magdalena B) . El resultat afirmatiu d'aquests treballs comportà

84

PUIG . 1 AZAR( )

un acord institucional segons el qual es declarava zona de reserva arqueo -lògica la zona dedicada a aparcament (i, per tant, no es construïa), i e sprocedia a efectuar una excavació en extensió i en profunditat de tot e lsector ocupat pel futur Auditori Municipal .

Aquesta àrea, d'uns 1 .500 m` i 6 m de potència estratigràfica, queinclou Magdalena A, és la que ha proporcionat la majoria de les dade sque exposarem seguidament . Després de l'excavació dels diferents nivell si estructures apareguts, que pertanyen als diversos moments històrics d el 'evolució de la ciutat, es decidí conservar part de les estructures arquitec-tòniques d 'època romana en una sala d'exposicions habilitada en el subsò lde l'Auditori, a mode de Museu Monogràfic, on s'hauran d'explicar el sdiversos aspectes derivats del procés d'excavació, així com la relació del sresultats amb la història de la ciutat .

RESULTAT S

L'excavació de Magdalena és molt complexa quant a resultats, ja qu eha proporcionat un conjunt estratigràfic de difícil lectura degut a la di-versitat dels seus components, així com per l'abundància dels element sexhumats i, en conseqüència, de la multiplicitat de dades que han pro-porcionat per ara els treballs . Hem de tenir en compte que en el solar d el'Auditori s'hi localitza una seqüència estratigràfica que ens mostra molt sdels elements de l'evolució urbanística de la ciutat des d'època pre-roman afins a l'actualitat .

Seguidament intentarem fer un resum de les troballes a l'Antic Porta lde Magdalena, tot fent especial esment dels resultats que fan referènci aals aspectes arquitectònic i urbanístic, així com de la relació que tene namb la història de la ciutat .

A) L'horitzó més antic que es documenta correspon a un momen tromà-republicà o tardo-ibèric que podem datar entre els segles 11 i t a .C .Es tracta de nivells estratigràfics sense estructures recolzats sobre e lterreny alluvial estèril d'un antic llit del Segre, actualment situat a un s300 m de distància . Es tracta d'un moment sense relació clara amb e lconjunt urbà d'Iltirda, situada sens dubte en la zona alta del turó dela Seu . Entre els materials apareguts, típics d'aquesta època, hem d edestacar la presència d'un conjunt d'ossos humans de procedència incert atotalment dispersats, pertanyents, potser, a remocions d'algunes inhuma-cions preexistents en la zona .

B) Al damunt d'aquests nivells es localitza un gran edifici construï tamb tècnica variada, a base de grans carreus combinats amb parament sd'opus incertum, sense morter .

En aquests moments l'edifici, encara en curs d'excavació, s'ha pogu testudiar en una superfície d 'uns 800 m ' (42 x 19 m), presentant una

L'&NTIC PORTAL DE MAGDALENA

8 5

Hg. 1 . — Vista general de la darrera fase d'ocupació (segle X VI11 .

H(,

PUIG . LÁZARO

distribució aproximadament rectangular al voltant d'un pati quadran-gular situat perifèricament en la zona oest de l'edifici, a partir del qua ls'hi accedeix mitjançant una rampa paralilela a la façana posterior de laconstrucció .

Interiorment presenta una distribució amb àmbits de diferents dimen-sions, sense una funcionalitat clara, amb algunes restes de recobriment sparietals policromats, amb pavimentació de terra batuda de color verd -grisós o bé d'argila piconada . En l'extrem sud-oriental de l'edifici s'h ilocalitza un pou d'aigua potable de forma aproximadament quadrada des-tinat probablement a un ús domèstic .

En general, el seu estat de conservació no és gaire bo, degut a lesactuacions antròpiques posteriors que el van malmetre notablement . Aixòno obstant, en alguns indrets es conserven a alçades superiors als 3 me -tres, essent la zona sud la més destruïda .

La funcionalitat de l'edifici és totalment incerta, ja que no s'ha localit-zat, malgrat l'extensió dels treballs, cap àmbit que sigui indicatiu de le stasques que s'hi desenvolupaven . És interessant el conjunt d'enterrament sinfantils (11 fins al moment) que, distribuïts per tot l'edifici, trobem sotaels paviments d'ús . Aquest fet sembla que permet descartar la possibilita tque es tracti d'un complex industrial tipus taller o magatzem, així co mtambé és indicatiu de possibles pervivències dels rituals d'èpoques an-teriors, que es veuen complementats amb la troballa de diverses ollesamb ous al seu interior, que també es localitzen al subsòl de l'edifici .

Cronològicament l'edifici ha proporcionat una estratigrafia molt va-

riada i rica en materials que ens dóna una datació d'inicis del segle 1 d .C .per a la fundació de la construcció, amb una fase d'ocupació que, co ma màxim, arriba al començament del segle 1 . A partir d'aquest momen tl'edifici s'abandona i comença un llarg procés de reomplert al llarg del ssegles posteriors, sobretot del segle 111 d.C .

Respecte a l'urbanisme de la ciutat, sembla, basant-nos en els coneixe-ments actuals, que el nostre edifici se situa fora de l'hipotètic nucli urbà ,encara que del conjunt de troballes sembla deduir-se una utilització de l afranja de terreny entre turó i riu al llarg de diversos segles de la vid ad'Ilerda . '

A partir d'aquest moment històric trobem un hiatus u r banístic en e lsolar de Magdalena, durant el qua] no es documenta cap nivell clar d'ú sni de construcció, encara que pels materials que hi localitzem, sembl aque per aquesta zona s'hi hauria de localitzar algun conjunt arqueològi cd'època baix imperial d'una importància relativa .

C) La següent fase d'ocupació del solar s'escau ja en plena etapa d edomini musulmà . Es tracta d'un moment de creixement urbà, amb un a

J JNYENT-P(REZ (1983) : «Noves dades sobre la ciutat romana d'Ilerda», aTribuna d'Argtwologia 1982-1983 . Barcelona, pp . 63-73 . PÉREZ, ARTURO (1984) : L achaca romana d'llerda . Lleida, 1984 .

L'ANTIC PORTAL DF MAGDALENA

8 7

expansió que ultrapassa notablement els límits ancestrals de la ciutat .És en aquest moment que el solar que ens ocupa entra de ple dins de l avida urbana de la ciutat .

Així veiem com es realitza una completa xarxa viària amb carrer sestrets de traçat prou regular que configuren els precedents clars de l atrama actual .

A Magdalena s'han pogut estudiar prou bé aquests traçats gràcie sa la xarxa de clavegueres que s'ha localitzat en diferents punts . Conser-vada en molt bon estat, ens confirma el fet que, malgrat algunes des-viacions, el traçat actual del carrer Pi i Margall s'inicia en ple domin iandalusí .

La resta d'estructures corresponents a la part domèstica del barri en sha arribat molt malmesa, podent-se estudiar mitjanament bé una zon asituada a l'angle sud-est de l'excavació .

Es tracta de diversos àmbits molt arrasats, entre els quals es distin-geix un pati perfectament pavimentat amb lloses de pedra rectangulars ,amb un pou central, quadrat i amb brocal rodó a nivell de paviment .Al voltant d'aquest espai, es distingeixen altres àmbits, un d'ells pavimen-tat amb morter, a mode de pseudo-opus signinum .

Com es veu, sembla tractar-se d'un moment de forta puixança eco-nòmica, cosa que ve corroborada per la presència de grans lots de cerà-mica amb produccions de luxe, tan locals com importats tant d'altre stallers andalusins, com d'altres zones extra-peninsulars .

L'activitat econòmica principal sembla ser l'agricultura, ja que s'ha nlocalitzat en el subsòl de les edificacions aproximadament 200 sitges ,moltes d'elles amb restes materials, que abasten un període comprè sentre els segles x i xii, període aquest que correspon al moment en qu èla família dels Banú Qasi dominen la ciutat i emprenen les tasques d'ex-pansió urbana amb modificació de les seves línies defensives .

D) La conquesta cristiana de Lleida, a mans de les tropes de Ramo nBerenguer IV, el 1149, provocà canvis importants en la zona de Magda-lena, amb ocupació cristiana de les estructures andalusines i un traslla tforçat dels pobladors islàmics a d'altres indrets de la ciutat .

A partir d'aquest moment es documenta una forta activitat construc-tiva al jaciment, amb multiplicitat de reestructuracions i reconstruccion sque se superposen. Així, mentre el nivell d'hàbitat anava creixent, lesrestes arquitectòniques antigues van rebre una forta actuació que e nmolts casos va arribar a un arrasament gairebé total .

Entre els segles xiii i xv es construeixen diversos habitatges de no-tables dimensions, que es caracteritzen per comptar en les plantes baixes ,que són els nivells que s'han pogut estudiar, amb una complexa estruc-tura arquitectònica amb moltes arcades de pedra ben escairada .

Aquest moment és de difícil lectur a arqueològica, ja que l'activita thumana al llarg dels segles ha malmès i emmascarat notablement le sestructures primitives . És evident, però, que el de Magdalena és un dels

R6

PUIG . LÁZAR O

barris amb més pes econòmic de la ciutat, on es documenta una guixan tindústria tèxtil al llarg dels primers segles de domini cristià .

E) A partir del segle xv es documenta una crisi general, que tamb éafecta al sector tèxtil, que provoca un canvi d 'activitat econòmica enfo-cada plenament cap a l'agricultura . L'excavació ho documenta perfecta -ment, ja que les cases són reestructurades i compartimentades de noui s'hi afegeixen, creiem que cap a inicis del segle xvi, grans estructure sque ens indiquen que l'activitat principal era el conreu, sobretot de l avinya, en documentar en moltes de les cases estudiades la presència d ecellers amb el seu cup d'obra .

Aquestes cases, construïdes amb les tècniques més variades, s'hanlocalitzat cobrint la totalitat del solar, havent pogut diferenciar-ne do stipus ben determinats :

1. Cases de formes irregulars, amb dimensions variables dels àmbit sque les configuren, amb reutilitzacions d'estructures d'èpoques an-teriors i múltiples refaccions .

2. Cases rectangulars, de nova planta, d'aproximadament 7 m d ' am-plada i amb tina fondària d'uns 20 m, de distribució semblant ,amb una habitació d'entrada, en dos casos pavimentada amb mo-saics de còdols posats a sardinell, representant motius geomètrics ,florals o bé heràldics, i amb cellers centrals .

Les cases s'articulaven al llarg de carrers pavimentats amb còdols ,continuació dels precedents islàmics, dels quals s 'ha pogut estudiar e ltraçat de 3, que ens emmarquen una illa sencera de cases .

A mitjan segle xvli Lleida sofrí diversos setges dins de l'anomenad aGuerra dels Segadors que provocaren la pràctica destrucció de tota l aciutat . Aquest fenomen s'observa perfectament a Magdalena, ja quetrobem unes potents capes d'enderrocs, sota de les quals han aparegut gra nquantitat de restes de l'època que ens permeten observar perfectamen tels objectes i activitats quotidianes de la Lleida del set-cents .

Alguna de les cases fou reconstruïda posteriorment, amb un lent pro-cés de recuperació socio-econòmica que es veié aturat definitivamen tamb la gran destrucció de la Guerra de Successió el 1707, on la gra nmajoria de les cases del barri quedaren totalment destruïdes .

La zona objecte d'estudi restà com a zona fora de les noves muralle sde la ciutat, i sotmesa per les servituds militars imposades per la de-fensa de Lleida dins del procés de fortificació que afectà notablement l aconfiguració de la ciutat, amb la construcció de la ciutadella que ocup àtot el turó de la Seu, que fou convertida en caserna militar .

Aquests fets impediren la construcció durant molts anys fora de l alínia defensiva, cosa que ha permés la bona conservació de les reste sarqueològiques del seu subsòl fins a l'època actual, quan per necessitat sde la ciutat s'ha previst la construcció de l'Auditori Municipal .