La capa d'ozó

Title

Sara Garrido Sánchez – Isabel González Olid5è primaria

Informació sobre la capa d'ozó

La capa d'ozó és la zona de l'estratosfera terrestre que conté una concentració relativament alta d'ozó. Aquesta capa, que s'estén aproximadament dels 15 al 40 km d'altitud, reuneix el 90% de l'ozó present en l'atmosfera i absorbeix del 97% al 99% de la radiació ultraviolada d'altra freqüència.

Més informació

●Describe customer needs and wishes●Explain the requirements

La capa d'ozó va ser descoberta en 1913 pels físics francesos Charles Fabry i Henri Buisson. Les seves propietats varen ser examinades en detall pel meteoròleg britànic G.M.B. Dobson, que va desenvolupar un senzill espectrofotòmetre (l'espectrofotòmetre Dobson) que podia ser usat per mesurar l'ozó estratosfèric des de la superfície terrestre. La unitat Dobson, una unitat de mesura de quantitat d'ozó, va ser anomenada en el seu honor.

Origen de l'ozó

●tomer needs

L'ozó és una forma al·lotròpica de l'oxigen que només és estable en determinades condicions de pressió I temperatura. És un gas compost per tres àtoms d'oxigen.

El 10% d'ozó restant que no es troba a la capa d'ozó està contingut a la troposfera; és perillós pels éssers vius pel fort caràcter oxidant. Elevades concentracions d'aquest compost a nivell superficial formen el boirum.

Deteriorament de la capa d'ozó

La disminució de l'ozó de l'estratosfera és deguda a l'augment de clor a l'atmosfera, que es combina amb l'ozó i el destrueix. El color es fa servir la fabricació dels aerosols (laques, insecticides, escumes d'afaitar), en els frigorífics, en els aparells d'aire acondicionat i en els aïllants. Els compostos del clor poden restar a l'atmosfera durant més de cent anys. Actualment, hi ha un acord per deixar d'utilitzar aquests compostos I substituir-los per altres que no afectin la capa d'ozó.

Deteriorament de la capa d'ozó● L'enrariment greu de la

capa d'ozó pot provocar l'augment dels casos de melanomes càncer de pell, catarates oculars i supressió del sistema immunitari en humans i en altres espècies. També pot afectar els cultius sensibles a la radiació ultraviolada.

Bibliografia

Títol: La capa d'ozó

Any:2014

Autores: S. Garrido i I. González

Editorial: Oxford

http://ca.wikipedia.org/wiki/Capa_d'ozó