Treball Informatica Basica tarda

Picture 2

ELS NOUS TALENTS LITERARIS 2009

1/40



ÍndexTítol Autor Pàgina

Vacances a una illa Pepi Aguilera 3

La reina del cafè Montse Guzman 7

L'Oriol i el Pere van d'excursió Fina Soler 10

Te utilitat la informàtica Mª Jose Berlanga 13

Quina rutina Montse Querol 16

Curso literario Pepa Narvaez 20

La via verda en bicicleta Anna Gonzalez 25

El nou mont Matilde Grande 26

Excursió a Montserrat Fina Yepes 29

Vacances al poble dels pares Montse Royo 32

Viatge a Thailandia Luisa Cano 34

El viatge que no vaig fer Angels Carrasco 37

2/40


VACANCES A UNA ILLA

n magnific dia d'Agost de fa un temps , magnific per que era Diumenge, feia molt bon dia i es clar estàvem de vacances i.... marxàvem de viatge, no podia ser millor. Estàvem al port,

anàvem a una illa,amb vaixell. Un meravellós vaixell, era enorme,amb tots els dies de vacances allà dintre no sé si l'haguéssim pogut veure tot. Nosaltres nomes hi estaríem unes hores i desprès ens deixaria a “la nostra illa”. Durant aquestes hores es clar, miraríem de veure i gaudir del màxim possible d'aquell vaixell. Vam anar passejant d'un canto a l'altre, vam veure la piscina, el cinema, la discoteca, el mini golf, la perruqueria,l'SPA, les botigues, el menjador , era inacabable,no se el que m'agradava més.

U

Allà ens tractaven com a reis,la tripulació era meravellosa, molt amable i sempre apunt per fer-nos el viatge perfecte. Allà tota la gent era molt amable,es clar que allà tots estàvem feliços per que estàvem de vacances i gaudint realment de la vida,sense presses ,i sobretot sense treballar.

Vam decidir anar a veure una pel·lícula al cinema,que fes riure ,era un dia per divertir-se,no per veure una pel·lícula que ens fes plorar,que res no canviés aquell dia,que tot anava molt i molt be.

Les hores van passar molt ràpides i abans de que ens adonéssim ens estaven dient que gairebé estàvem arriba'n el nostre destí.

Amb una part de tristor per tindre que deixar aquell magnific mon,vam baixar del vaixell,però el nostre destí era meravellós,així que endavant.

3/40


N omès baixar del vaixell i entrar dins la sala del port,vam veure un home molt elegant , que amb un cartell a la mà que deia els nostres noms,ens esperava i ens va acompanyar molt amablement a un cotxe i ens va portar cap al nostre hotel.

En pocs minuts estàvem per fi al nostre destí. Tot era perfecte, ens va acompanyar fins a la recepció de l'hotel i ens van portar les maletes,(tot un luxe),es va acomiadar de nosaltres un altre cop molt amablement i ens vam anar cap a la nostra habitació.

Una habitació meravellosa com no haguéssim pogut imaginar,molt gran , amb molta claror,i quan vam obrir les cortines vam descobrir una terrassa enorme,perfecte per a nits d'estiu, i perfectes també les vistes que teníem i que a la van ser molt millor.

En poc temps ja estàvem instal·lats i van decidir que primer aniríem a donar un tomb per conèixer l'hotel, i vam quedar meravellats, tot era molt gran, el menjador, la recepció, la sala de jocs, l'SPA, desprès, vam anar a una sala on ens van explicar, que feien ball a les nits i des de la mateixa sala hi havia una gran porta de vidre que s'obria i donava pas a una terrassa on feien també balls, actuacions de mags, i moltes coses més. Cap a la dreta hi havia una enorme i magnifica piscina, d'un color blau que et relaxava al moment. Teníem clar que tan aviat poguéssim hi aniríem.

Més cap a la dreta hi havia un petit camine't que anava a parar a la platja, una platja on només hi podien accedir els clients de l'hotel, així que “era per nosaltres”.

Va arribar l'hora d'anar a sopar i desprès vam decidir anar a veure un espectacle i desprès vam anar a descansar, el dia havia sigut molt complert i teníem molts plans per l'endemà, tants, que no s'havíem per on començar. També ens van dir a l'hotel que estàvem convidats a unes

4/40


hores a l'spa,amb un massatge i tot inclòs. Haguéssim volgut allargar les hores d'aquell dia.(no va poder ser)

Desprès d'una plàcida nit, l'endemà amb moltes energies, ens vam llevar, vam esmorzar molt més be que a casa,(es clar) i vam anar passejant per la platja. Feia un dia fantàstic amb molt de sol, el cel molt blau, així que més tard, ens podríem anar a banyar. La sorra era ben blanca i quan li anava tocant el sol, semblava una catifa d'or.(una catifa molt tova) Desprès de la passejada, molt relaxant, el paisatge era meravellós, com he dit, tota la sorra molt blanca, l'aigua del mar d'un blau preciós,palmeres,... Vam veure algunes coses típiques d'allà, tot molt bonic. Per fi l'hora del bany: quan t'endinsaves a la platja, l'aigua era tant transparent que et veies perfectament els peus i es clar, el fons del mar. Durant una estona, va haver tanta pau, que semblava que m'estava banyant en un mar de gelatina, l'aigua estava com espessa, les onades eren molt suaus i el sol es reflectia a l'aigua.

Era com un somni. Un dia a la tarda, quan el sol marxava, podíem veure els peixos passant per entre les nostres cames. I aquell mateix dia vam anar amb una barqueta, una mica mar endins, i vam veure dofins, com saltaven i com nedaven al nostre voltant, fins i tot els poguérem tocar. A la nit, vam decidir que l'endemà aniríem a l'SPA, tot i que també per suposat, que trauríem temps per anar a la platja.

L'endemà, com que havíem quedat, vam anar a l'SPA, ja que ens esperaven per fer-nos un massatge, el lloc era ideal amb molta tranquil·litat, estirats amb pètals de rosa pel voltant i un aroma d'olis fruita'ls, no vam pogué r fer res més que tancar els ulls plàcidament i deixar-nos portar per la suau música de fons......Passats uns minuts, vam sentir com una campaneta que no semblava d'aquell lloc.

La campaneta va anar pujant de to, fins que em va fer obrir els ulls,

5/40


”NOOOOOOOO”

Era el despertador, però desprès d'un minut vaig dir-me a mi mateixa, no s'ha acabat el meu somni:

AVUI VIURÀ AMB MI ENCARA QUE TINGUI ELS ULLS OBERTS!

Pepi Aguilera Pallarès.

6/40


LA REINA DEL CAFÈ.

ón tres-quarts de nou del matí de l'u d'abril de 2009. Avui fa 70 anys que es va acabar, oficialment, la Guerra Civil espanyola. Com

molts matins entro al cafè dels Cafés Caracas de la plaça de la Llibertat en ple barri de Gràcia de Barcelona. Allí hi podeu trobar a aquesta hora molta gent que es pren l'esmorzar i el cafetó. Els cambrers, el segon dia que hi vas, ja es recorden de tu i de cóm vols el cafè: curt, llarg, descafeïnat de màquina, amb la llet tèbia o calenta o freda, si vols llet de vaca o de soja o sense lactosa. Us ho puc ben assegurar. Encara que els bons cafeters diuen que el cafè s'ha de prendre molt calent, mai reescalfat, sense sucre ni llet ni res.

S

una banda del local hi ha el taulell on pots comprar cafè. N'hi ha cinc o sis menes i una senyora molt amable t'aconsella per si els

vols molt fort o més aviat fluix, que vindria a ser si el vols per als dies de cada dia o per al cap de setmana. Si no tens molinet a casa ella te'l mòlt i te'l posa en una paperina de doble capa i després l'embolica amb un paper blanc amb dibuixos marrons i vermells, cóm aquells papers d'embolicar de les pastisseries, els d'abans. I t'ho acaba amb una llaçada de cinta vermella. Alhora que fa tot això tu pots estar tranquil·lament prenent-te un cafè amb llet o bé parlant amb ella d'això i d'allò.

A

ls cambrers fa anys que hi treballen, només cal mirar-los a la cara i pots endevinar que fan la seva feina de gust i també t'adones que

estan pendents de qui entra en tot moment. Si ja el coneixen veus cóm comencen a preparar el platet i la tassa a damunt de la barra i amb una

E7/40


veu suau pregunten al nouvingut si vol el de sempre, després amb un crit que s'alça per damunt de la resta de veus indiquen al que està a la cafetera què necessiten. Però es que el cafeter ja sap moltes vegades qui ha entrat i ell va fent.

les parets hi ha penjades diverses fotografies, una em crida més l'atenció, s'hi veu una senyora ja una mica gran al costat d'un

taulell de venda de cafè. No sabem qui és però la seva expressió és d'autoritat i seguretat. Potser fou la fundadora de l'empresa. Mirant-la em ve al cap que ella també ha d'haver passat per temps difícils, molt més difícils dels que passem ara. Diem que tot està molt car i posem sovint d'exemple el que costa un cafè. Però si hi pensem una estona ens adonarem que potser no tant, al capdavall els nostres avis només anaven al cafè els diumenges i el dia de la Festa Major. En canvi jo me'l puc permetre cada dia. Si voleu un altre exemple us el donaré. Ningú de la meva família fins que vam arribar els que hem nascut a partir dels anys seixanta havia pogut anar a la Universitat, ningú. Això demostra cóm n'està d'endarrerit encara aquest país.

A

ra provo d'imaginar-me el mateix lloc ara fa 70 anys. El Mercat de la Llibertat, que ocupa gairebé tot l'espai de la plaça si que hi era,

la seva construcció es va fer entre els anys 1888 i1893. La plaça es del 1831 i al començament s'anomenava plaça del Rei. Ara falta saber cóm es va dir en temps de la dictadura. No sé si per causa dels bombardejos el mercat va patir directament estralls durant la guerra, el que sí sé es que la vila de Gràcia fou molt castigada. D'aquell ultim dia de guerra m'imagino els carres buits i el mercat tancat. Silenci i solitud. A l'espera del que havia de venir. I molts veïns esperant el retorn dels que havien anat al front. Alguns no van tornar mai i encara ara no sabem on van caure. I és vergonyós. La feina de posar por i de procurar que tothom callés i acotés el cap la van fer a consciència durant quaranta

A

8/40


anys. Però els efectes encara duren. Els familiars s'organitzen i busquen les fosses comunes, es publiquen fotografies de la retirada republicana, descobrim que on ara hi ha unes vinyes abans fou un camp d'aviació, etc... . Però no sembla que això ens incumbeixi gaire a nosaltres, els que hem nascut molt després d'acabar la guerra. I crec que estem equivocats. Els nostres avis hi van anar i els va tocar el rebre durant molts anys. Els hi devem. Perquè si parem bé les orelles escoltarem que molts arguments i moltes maneres de fer es repeteixen encara ara. No està resolta la qüestió ni de bon tros. No es tracta de venjança, oblidant-los el que fem és cometre una doble injustícia, perquè donem la raó als que els van massacrar i a més reconeixem que la seva lluita i el seu esforç no van servir de res. Els nostres avis van callar durant quaranta anys perquè tenien por i gana, sí, però també pel bé de tots nosaltres. Ara estem aquí i la por ja no serveix, ara toca recordar, buscar i reconstruir el passat per intentar saber la veritat i amb tot això tirar endavant. Tenim al nostre abast tota la informació, no costa gens trobar-la. El que costa és canviar la nostra manera de veure les coses, no volem sentir-nos incomodats per un passat tant dur. Creiem que hem avançat i que ara no cal recordar les batalles dels avis. Només preocupats per pagar la hipoteca del pis. És així com volem que ens recordin els nostres fills?

Montserrat Guzmán Virgili

9/40


L'ORIOL I EN PERE VAN D'EXCURSIÓ

n dissabte al matí em vaig llevar i després d'esmorzar els meus pares volien anar a comprar, però jo no en tenia pas cap ganes d'anar-hi, per això vaig demanar-li a la mare si podia anar a jugar amb en

Pere. La mare em va dir que sí. Vaig trucar en Pere i vam quedar: - d'aquí a mitja hora a la plaça- va dir en Pere. Quan ens vam trobar, vam decidir anar amb bicicleta fins el bosc on algunes vegades havíem anat d'excursió amb l'escola i d'altres vegades havíem anat amb els pares a berenar.

UEl que més ens agradava d'aquest bosc és que hi ha una font, que és diu: “Font d'Horta”. Quan començàvem endinsar-nos cap al bosc a prop d'un matoll vam veure una cosa al terra que ens va cridar l'atenció. Ens hi vam a apropar i vam deduir que era un ésser viu, perquè veiem com es movia al ritme dels batecs del cor.

Tenia el cos cobert per un pèl de color marró, quan ens hi vam a apropar ens fer una idea més clara del què es tractava. Tenia unes orelles petites, una cua llarga i ben proveïda de pèl, era un animal de rostre bonic i alhora ens resultava familiar. Es clar!!!és un esquirol!!!, -vaig dir jo- Feia pocs dies havíem fet un treball a l'escola on en parlàvem dels esquirols. El seu aspecte no reflectia pas alegria, ni por, però sí que s'hi reflectia cansant, fatigat, els seus

10/40

Que et passa?

Pau! Pau!!! He trobat un esquirol!!


ulls tristos ens demanaven ajut.

-Que t'ha passat?- li vaig preguntar jo-, com si l'esquirol em pogués respondre; de sobte el bosc es va omplir d'una boira molt fina i un silenci molt gran la va acompanyar, tot seguit es va escoltar una veu que venia d'on estava l'esquirol estirat. Es llavors quan l'esquirol ens va explicar que un gran incendi s'estava apropant. Un grup de famílies havien organitzat una calçotada en un camp molt a prop del bosc quan van acabar la festa no van apagar be el foc, hi quedaven brases enceses. Les petites espurnes van anar cremant la brossa més propera, però enlloc d'apagar-se les brases van anar revifant, fins que unes flames molt altes van aconseguir arribar a les primeres branques dels pins, de les alzines, dels roures,... de les primeres branques, les flames van continuar a les segones i van anar seguint fins que tot junt es va tornar una bola de foc. Junt amb els matolls i un vent suau, però persistent van aconseguir fer tornar de color de cendre i carbó aquell paisatge que feia molt poca estona era una barreja de tons de diferents colors: verds, marrons, taronges,...

Els meus amics i jo hem fugit com hem pogut, d'altres en quedat atrapats pel foc. Estic ferit, cansat, tinc set, necessito que doneu avís del què està passant, perquè si no el mal serà més gran. Primer vam curar les ferides de l'esquirol, li vam dona aigua i el vam posar dalt d'una roca molt gran des de on estava segur i tranquil.

En Pere i jo ens vam posar el casc i vam pujar a les bicicletes. Corren tan com podíem,vam pedalar fins arribar el poble. A casa no calia anar-hi perquè no hi havia ningú, vam decidir anar a casa la senyora Maria. La senyora Maria tenia al seu càrrec la botiga de queviures. Era una senyora molt amable, diligent, segur que ens ajudaria.

Quan vam entrar a la botiga i ens va haver escoltat, es va posar en acció.Va agafar el telèfon i va trucar els bombers, els guardes forestals, perquè “Font d'Horta” és dins el Parc Natural del Foix, i els mossos d'esquadra. A la senyora Maria se li ha de reconèixer que no dubte mai davant d'una situació d'emergència. A nosaltres ens va dir que anéssim per les cases avisar s'hi havia algú que volgués ajudar els bombers apagar el foc.

11/40


Tot va anar molt despresa, nosaltres vam tornar a pujar a les bicicletes, ens vam posar el casc i vam anar a veure si trobàvem el nostre amic, l'esquirol. Teníem por que els llums i el soroll dels cotxes dels bombers l'haguessin espantat i hagués marxat. Quan vam arribar a la roca, l'esquirol ja no hi era, la veritat es que ens sabia greu, però de sobte ens va caure una pinya els peus, vam mirar amunt, i era l'esquirol que estava saltant d'una branca a l'altra, estava molt content i ens havia esperat per dir-nos adéu.

Els bombers van aconseguir apagar el foc, els veïns els van ajudar amb el que van poder i els mossos d'esquadra van controlar el trànsit. El foc s'havia apagat!!!

De la imprudència d'aquelles famílies en Pere i jo vam aprendre una bona lliçó. Hem de ser prudents i respectuosos amb la natura i en tot el que ens envolta i forma part de la nostra infantesa, perquè quan serem grans ens agradarà tornar a Font d'Horta i trobar-la com quan nosaltres érem petits.

Recordeu que els personatges i les històries que s'expliquen en els contes són fruit de la imaginació del que les ha escrit.

Curs d'informàtica 2009

Fina Soler

12/40


TE UTILITAT LA INFORMÀTICA?

s curiós, però encara no li trobo ni la importància, ni la utilitat que diuen que té la informàtica.E

Fa dos anys, faig aquest curs d'informàtica a l'escola d'adults a Sant Sadurní d'Anoia.

Quan vaig decidir apuntar- me aquest curs, la meva idea era ben simple i diferent, ja que jo, en principi només volia arreglar, vídeos i fotos que tinc atraçats des de fa uns vuit anys ben bé; i evidentment amb aquest curs res de res, en aquest sentit.

El curs ens ensenya moltes coses, poder masses, que ja està bé! que tinguem un mínim de coneixement de tot, ja que ho fem, oi?, però evidentment moltes coses, ni les faré servir, ni les podré fer servir, si es que les necessito algun dia perquè ja no recordaré ni que existeixen, ja que la pràctica ho és tot , o sigui fer servir les eines, i per postres hi han tantes eines, i dintre d'aquestes, hi han tantes mes que s'han de desplegar, que és impossible coneix-ho tot o més ben dit, fer-les servir en cada moment que toca.

Fem complicades les coses més simple, me he adonat, que totes aquestes eines amagades, a mides que les vas obrin i coneixen són més fàcil d'utilitzar del que de vegades ho fem. De vegades vull fer coses i no penso que tenim una barra d'eines, i dintre de cada eina, una pila més d'eines que ens ajuden, doncs bé, tot això, s'aprèn a mida d'utilitzar-les, llavors veus, que ho pots fer de més maneres, i sempre està bé.

A part, aquí a la classe, és practica, i fem la feina que toca, i tot va mes o menys bé, un cop a casa, no sé que passa que la meitat de coses no

13/40


surten de cap manera, i en comptes de insistir i provar d'altres maneres, no, perdo la paciència i de seguida ho deixo estar tot, molt malament oi?

Ara, des de els reis del 2008, tinc una càmera de fotos digital, bueno, ara començo a passar-les a l'ordinador, i posar-les endreçades, però fixa't, que encara trobo més útil, més pràctic i més bonic, tenir les fotos als àlbums com tota la vida; i m'apanyo molt millor, ara em trobo que em falten fotos des de aquesta data, em fa pena, ara que escric estic pensant, que puc es canejar, les que vulgui i anar-les posant al àlbum que amb tant d'amor he fet; però quin gasto de tinta i de paper.

Evidentment, el problema és meu, ja que persones, amb molts menys coneixement que jo, són capaços de fer meravelles amb fotos, vídeos, baixant tot tipus de gènere, ja siguin programes, pel·lícules, música i moltes més coses.

El que tinc clar, es que en tot aquest món de la informàtica, el més important, es no tenir-li por, arriscar-se a fer, a tocar-lo, a xafardejar, però per poder fer tot això s'ha de ser sobre tot curiós i tenir iniciativa de fer coses; tinc una companya,, que té un mínim de coneixements, fins i tot jo, la puc ajudar quan té problemes amb algun programa o alguna cosa, doncs aquesta, es baixa d'internet, jocs, pel·lícules, programes de fotos, de vídeos, retoca les fotos, els vídeos dels seus fills, és increïble, i tot ho fa provant i arriscant.

Jo tot això ho hauria de fer però a la que començo a tenir problemes ho deixo i no m'atabalo, sóc massa comodona.

Envejo, la gent que li troba el sentit a fer-ho tot amb l'ordinador; fixa´t si sóc gatosa, si es que es la paraula, que no em poso ni a buscar coses a interne't, i aquesta eina, si que la trobo curiosa, divertida i útil però són molt poques les vegades que tinc iniciativa per buscar o interessar-me per alguna cosa; llavors em trobo amb un gran inconvenient, com que no m'hi

14/40


poso mai a fer res o quasi res, quan necessito buscar viatges, restaurant, entrades i de més no me'n surto i quina ràbia!!.

De totes maneres crec que he tret molt profit, encara que no era la meva idea, tinc molts coneixement que no esperava tenir.

Abans, no podia mantenir una conversa, ja que sempre sortia el tema informàtic,i no sabia ni que era un Vista, ni un Xp, ni un emule, res de res, ara sé que són i més a més sé perquè serveixen.

Ara que falta poc per acabar el curs, crec que he tret aprofit, però de totes maneres, sóc conscient, que a mi tot això de al tecnologia punta, em ve massa gran.

Es curiós, passen els dies, setmanes, mesos, anys i penses,...ja tinc una edat!! i cada vegada costa més d'entendre les coses, de fer-les, i tot això.

Així doncs, crec que tots aquest coneixements ja els tindre, i seran una molt bona base, per poder fer altres coses, sempre i quan, evidentment, jo tingui ganes de posar-me davant un ordinador i posar- me a fer coses útils, amb aquesta eina, que avui dia, encara no li acabo de treure el profit, que poder és mereix.

Reconec, que a la feina, tot es fa amb ordinador, entrada i sortida del genero, factures, bé, tot, i aquí si li trobo una molt bona utilitat, són programes fets que ens fan anar molt ràpid, i treballar amb molta fiabilitat per controlar-ho tot.

I aquest tipus d'infomàtica, ja feta, si es útil per mi.

15/40


QUINA RUTINA !!!!!Riiiinngg !!!!!

• 6,45 AM com cada matí sona el despertador i apa som-hi que ja tornem a ser dimarts, peus a terra i ànims! A començar la rutina diària.

Primer pas, anar a la cuina i aixecar la persiana, endollar la cafetera, dutxa ràpida i anem a esmorzar amb el cafetonet per agafar el ritme diari, acabem de preparar el dinar i au! A recollir el piset, avui toca passar la mopa i el plomer... pim, pam: llest ! A continuació anem al bany a acabar els últims retocs i amb això ja són :

•8,30 AM surto per la porta per retrobar-me amb les meves companyes de feina i anem a fer el segon cafetó del dia i aprofitem per arreglar una mica el món a la mida del que podem, és clar! I ja són...

•8,55 AM i au! Anem a la botiga, si és un dia amb sort començarem amb la clientela “guay” però ai de nosaltres si comença a entrar a primera hora la típica persona que més val que no surti de casa seva (de lo borde que és) perquè ja ens ha sentenciat el dia (que sembla que s'ho diguin els uns als altres i vinguin tots de cop).

•10,00 AM i som-hi! Anem a prendre el tercer café del matí per seguir el ritme.

16/40


•13,00 PM ja és hora de plegar per començar l'altre jornal, anirem de pressa cap a casa però primer passarem pel súper i la verduleria i amb un plistocè ja tenim el xandall posat i som a la cuina a acabar de preparar el dinar mentre arriba la resta de l'equip i ui! Avui a córrer que és dimarts i toca anar a classe!

•14,45 PM surto de casa per anar a informàtica que allà alguna cosa aprendrem o per lo menys ho intentarem.

•16,45 PM adéu a informàtica i a la feina una altra vegada, tornem a obrir la botigueta i a veure com serà la tarda avui, ja que depenent de la gent és cada una diferent i amb una mica de sort passa volant i ja són:

•20,30 PM tanquem la paradeta i enfilem una altra vegada el camí cap a casa. Amb sort el sopar estarà fet i sense sort toca arremangar-se i cap a la cuina que no ha estat res. Ah!! però mentre estàs fent el sopar has d'enllestir una mica el dinar de l'endemà i també la roba,la planxa,etc...

•23,00 PM amb una mica de sort tots recollits i és l'hora de l'esbarjo, llegir una miqueta o engegar deu minuts l'ordinador (que és lo que menys faig...)

•23,30 PM si pot ser, enfilem a dormir i amb sort no roncarà el veí del costat del llit i podrem i sinó al sofà a fer mots encreuats i la nit es fa llarga!

Tic-tac,tic-tac...

I Riiinngg!!! ja tornem a ser les 6,45 AM. Quin avorriment!

Això és la meva vida 365 dies a l'any bé, 365 no, però sí 340. Què us

17/40


sembla? Suposo que la meitat almenys us veureu reflexats en aquest esquema diari. No?

I vet aquí que ara us explicaré el que m'agradaria fos l'ideal de la meva rutina diària:

!!!!! Riiiinngg

•8,00 AM sona el despertador, el paro i faig mitja volta al llit. D'aquí una mica ja em llevaré que no em va d'un quart d'hora.

•8'30 o 8,50 AM a esmorzar sense cap pressa, llegim el diari tranquil·lament que no vé d'un quart d'hora. Un cop agafat el ritme recollirem el que toqui del dia i sortirem de casa.

•10,00 AM aniré a prendre un cafè per fer un rato la tertúlia.

•11,00 AM com que sempre m'agrada fer alguna cosa de voluntariat aniré, per exemple, a la casa dels avis a fer-los una mica de companyia que sempre que puc hi vaig d'escapada i estan tan mancats de carinyo que ho agraeixen un munt, em quedo allà sense cap pressa. El dia que no em dedico a això miro de fer (a Barcelona) algun curset de cuina, que és el meu hobby més gran, i perquè no, aprofito per anar de botigues sense cap pressa .

•13,00 PM el dia que estic aquí vaig a casa a preparar el dinar i el que no, doncs em preocupo de buscar un lloc per anar a fer un most i relaxar-me amb la sobretaula.

•15,00 PM surto a caminar, que també m'agrada molt, i faig un bon

18/40


passeig.

•17,00 PM m'assento a berenar amb la meva filla, cosa que mai no puc fer, i gaudeixo de la seva companyia i d'una xerrada sense pressa .

•19,00 PM quant arriba el meu marit decidim què fer: sortir a fer un tomb per la muntanya o per la platja. Tant és! Això el dia que no faig ioga que també m'agrada.

•21,00 PM ens assentem tots a la taula per gaudir d'un sopar sense haver d'anar-nos aixecant per vigilar el dinar de l'endemà.

•22,00 PM Tothom està preparat pel seu rato d'esbarjo; tant se val mirar la tele, llegir o el que vingui de gust.

•23,00 o 24,00 A dormir !!!

Això sí que és vida no aquest estrés diari ! No us sembla?

Bé, ara és quan toquem de peus a terra i penso... Per portar aquesta vida també necessito diners i si no treballo tinc menys ingressos, per tant tampoc no em podré permetre aquest petits luxes, que menys el voluntariat i el passeig tot l'altre és pagant!!!

Així que això és un peix que es mossega la cua!

Per tant, esperaré a arribar a l'Imserso i llavors em dedicaré realment a tot el que m'agrada.

Montse Querol

19/40


CURSO LITERARiO EL DESDICHADO

1. Nadie puede decir cuál es mi daño...

2. No amo a la Princesa de Golconda,

3. Ni de prisión librarla tengo empeño

4. Cual paladin de la Tabla Redonda...

5. Y siéntome ir minando... Un mal extrño

6. Que nadie sabe, y que ninguno sonda,

7. Me mata lentamente, como un leño

8. Que por los mares va llevando la onda...

9. Todas las tardes huyo al sol poniente,

10.Me retiro temprano y muy caliente

11.Duermo...La medecina no me sana...

12.Y mi mal es de amor...Pero es mi amada

13.Una china ideal que vi pintada

14.En la taza de tr,de porcelana...

< De Pepa Narváez >

20/40


LAS ALDEAS

15.Gusto de las aldeassosegadas,

16.Con su aspectoapacible y pastoril;

17.Ergidas en colinas azuladas,

18.Más frescas que mañanas de abril.

19.Exalta el almaa cosas visionarías

20.La dulce paz de aquellas eminencias...

21.Ynos place,en las calles solitarias...

22.Ver crecer las superfluas florecencias.

23.Por la tarde,en las eras,¡qué atrayente

24.Sentir su vida activa, fuerte y sana!...

25.Verla a la luz doliente del poniente

26.Oal suave fulgor de la mañana...

27.Los niños por el campo,medio en cueros,

28.Anda corriendo bajo el sol glorioso...

29.Y exhala cierto aroma misterioso...

30.La agreste soledad de sus senderos.

31.Alegran el paisaje las criaturas,

32.Que,como un nido,exhalan voz y trino;

33.Y elévannos a cosas mansas,puras,

21/40


34.Al fondo,blancas aspas de un molino,

35.En noches de verano, sibilantes,

36.Los grillos dan chirridos como rallos...

37.Y óyese aullar a los canes distantes

38.Yel métálico canto de los gallos...

< De Pepa Narváez>

LA CIVILIZACIÓN MATA LA MORAL

39.Juntad leones de Asia, ladrones de Sicilia,

40.golbochey Tartuío,un Papa,una gitana,

41.Mil agiotas judíos diez suegras en familia,

42.Y tendréis lo que hoy día es la Conciencia Humana...

43.Juntad seis vates malos a la sombra de un tilo

44.Que exalten la lujuria con febril arrebato,

45.Que Cristo es sólo un mito y Budha un mentecato.

46.Que laTierra se rasgue sus millones de venas;

47.Quebrad de la Familia las sagradas cadenas;

48.Dad por fin a la Bestia el centro universal...

49.Tornad la Mujer sabia y abrasada de celos,

50.Y entenderéis entonces la hetacombe final.

<De Pepa>

22/40


EL VIEJO PALACIO

51.Hubo un día un palacio,hoy en ruinas,

52.Erguido en una roca junto al mar...

53.Desde alli vense lividas colinas

54.Y en el campo el viento óyeserezar...

55.Hubo un día un palacio,hoy en ruinas.

56.Enel triste palacio inhabitable

57.Rememorando gritos y lamentos,

58.En el viejo palacio inhabitanle...

59.Solo hay ya una baranda solitaría

60.Donde medra una flor,expuesta al viento,

61.Movida porla lluvia funeraria.

62.Bañada por la luna de albo argento.

63.Solo hay ya una baranda solitaria.

23/40


64.La flor bate en sushierros,oscilante;

65.Pide rocío al cielo despiadado

66.Y al blacor de la luna sollozante,

67.Habla a quél de un anhelo idealizado.

68.La flor bate en sus hierros,oscilante...

69.Como en esa baranda enmohecida

70.En mi alma una flor también vegrta...

71.De noche por los vientos sacudida,

72.Intima,humilde,lírica,secreta,

73.Como en esa baranda enmohecida...

74.Y arráncale esa flor !...Ve,sin tardanza,

75.¡Oh,acude,dolor mío,a ese palacio

76.Como un guerrero audaz del viejo Lacio...

77.Pisotéala luego...Es la esperanza...

78.¡Oh,acude,dolor mío,a ese palacio!...

De Pepa Narváez.

24/40


LA VIA VERDA EN BICICLETATinc 6 anys i aquestes vacances de setmana santa han estat molt

divertides, però tambè molt accidentades.Vem anar fins a Terol exactament fins a Horta de Sant Joan a fer un tram de 35 km per una antiga via de tren. Un cop allà,vem llogar les bicis, jo anava amb la meva mare en una cadireta al darrera i la meva germana amb el pare. Era un dia fantàstic i ple de sol, tot va ser sortir d’un túnel “per cert que estava molt fosc “ perque a algú no se li va ocorre res més que robar totes les plaques solars i el mon de túnels que hi han están tots a les fosques, “o sigui, que si aneu algún cop porte-u bones llinternes”.Tot s’ha de dir, que a mi m’ agraden les emocions fortes però ara ser que amb la meva mare les tincs totes, ella es va encantar i hem va tirar de la bici, una mica més i s’ em trenquem les ulleres, perdo el casc i quasi em trenco el colze, però bé, aquí estic explican les meves anecdotes. Com he dit abans que va ser accidentat perque també vem punjar 2 vegades i el kit de recanvi portava la recamara punjada, i també vem trencar el canvi automàtic de la bici quan ens faltaven 2 km per acabar el itinerari, jo ja no sabia com tenia que posar el cul del mal que em feia. Bé per fi es va acabar aquesta petita aventura. Adeu a la antiga estació de Bot, als increíbles paisatges, a Fontcaldes i a la estació de Xerta. Tornaré, però quan jo pugui conduir la meva bici, perque la experiencia m'ha dit que nomès em refii de mi mateixa.

Una petita ciclista

25/40


EL NOU MONTomençava a fer-se de dia; a l'e cuine la mare eixugava els coberts i les olles que avia fregat la nit abans després de sopa unes patates bullides i un rosego de pa que els i varen

donar després de que el pare fes quatre hores de cua al voltan d'un camió de la Creu Roja, que repartia aliments.

C De vagades no aconseguia res i tornava a casa amb el cap cot i els

ulls plorosos pensant que aquell dia la seva dona Cora i la seva filla Ahina, no avia'n menjat res amb tot el dia.

Feia uns mesos que avia acabat la guerra,eren mol evidents les destrosse produïdes per les bombes, no tenien ni llum ni aigua potable,el únic supermercat que i avia al poble fora destruït per un atac de la aviació enemiga, aquell dia la seva done Cora estava comprant al supermercat, un litre de llet, uns ous i una mica de pa, de sobte tot es va tornar fos, quan va obrir els ulls, tot eren plors i gemecs no sàvia que pesava li feia mal el canell i no es podia moure tot era fosc, varen eixecar els trossos de pedra que la tenien presonera algú va dir; porteu una ca milla, esta viva,l'e claró li va fer mal als ulls de sobte va entendre el que avia pesat, una bombe avia destruït el supermercat el únic lloc on pudien aconseguir alguns aliments, no sempre trobava el que ella volia, però quant i avia alguna cosa la comprava i la preparava per sopar,que el seu marit Blanur i la seva filla Ahina sempre trobaven exquisit, com si fos un gran banquet fet amb les millors viandes. Una persona li va pregunta com es trobava,ella no va sever que dir-li, li feia mal tot i tenia molta por de que els avions enemics tornessin, de sobte li va fer un salt el cor, i la seva filla on era, va recorda que la portava agafada de la ma, va cridar el seu nom Ahina, Ahina; on es la meva filla; mame soc aquí estic ve no ma passat res, es va quedar mes tranquil·la, la varen porta el que quedava del hospital, sentia a les infermeres que perlavan, a tingut sort, nomes a

26/40


sobreviscut ella i la seva filla, els demés han mort,

Cora, Cora, sent el seu nom, com te trobes, es pres mal, ella va obrir el ulls era el seu marit Blanur, que estava de genolls al seu costat amb une cara de preocupat, estàs ve li preguntava, el metge que li esteva cura'n el canell li va dir que avia tingut molta sort nomes tenia el canell trencat, unes setmanes enguixat i ja esta.

Si que aviant estat de sort, pensa va ella mentre feinejava per la cuine, totes les familias del petit poble aviant perdut algun durant la guerra; un fill, o ve el merit, els pares, i també ni avien que varen mori tots, ells tenien sort estaven tots vius, inclús la case també s'avia salvat del intens bombardeigs que varen patir els últims dies de la guerra, quan els avions enemics no paraven de tira bombes con si volguessin fer desapareixia el poble, les cases del seu carre aviant sigut convertides amb una ruïna, i la seva no avia sofert cap dany.

L'Ahina, es va despertar, baixa del llit i anar corren a la cuine,la mare ja li avia preparat una mica de llet, sal va veurà de presa, tenia moltes ganes de surti al carre a veure com aquelles maquines que ella mai avia vist treien les restes de pedres i mobles de les cases que les bombes avien destruït, de vegades entre tanta roine trobava algun tresor que ella agafava abans que la maquine li prengues, sabia que era perillós, la mare li avia dit moltes vegades que no s'acostes a les maquine però ella no li feia cas, i allà que anava a buscar el que la maquine avia descobert entre les cases que abans de la guerra sa eixancaven al bol tan de la seva plenes de vida. Pesaven els dies, cada bega de costava mes de aconseguir menjar, els camions de la Creu Roja no arribaven amb tanta freqüència, mols dies anaven a dormir sense aver menjat res, la Cora i el seu marit, estaven desesperats l'Ahina estava cada vegada mes prima, ella no entenia com era que no i agües res per menjar. Fins que un dia els camions varen deixa de venir, la Cora i en Blanur es varen desesperar, com u farien per aconseguir menjar per la seva filla i per ells, no tenien diners, ni feina, tot

27/40


era misèria mols dels que avien sobreviscut marxaren a altres països,a ells els i feia molta por marxa a un altre país sense seva el que trobarien, ni com els aniria.

Un dia algú els va perla de com aconseguir marxar a un país on la gana no existia, podrien menjar sempre que vulgues in, la feina no els i faltaria, i podrien donar a l'Ahina tot el que necessites, anar a la escola per aprendre a llegir, i tenir una vida millor que la que havien tingut. Van decidir marxar cap aquell mont meravellós on tindrien de tot, feina, menjar, dines i podrien portar a l'Ahina a una bona escole, un conegut els va deixa els diners pel viatge, quan tinguessin diners i a els i tornarien.

D'aquesta manera van emprendre un viatge que mai arribaria “ al nou mont”.

Matilde Grande

28/40


EXCURSIÓ A MONTSERRAT

ra us explicaré les peripècies que vaig passar anant a Montserrat amb la meva mare i la meva tieta, va fer un dia molt maco i feia calor i potser amb tot el que ens va passar

encara en teníem mes de calor.

AVam decidir que, en comptes d'anar fins a Martorell aniríem fins a

Barcelona a agafar els ferrocarrils

Resulta que per anar a l'estació dels ferrocarrils de Martorell s'havia de caminar mes o menys 1km i traspassar les vies, no hi havia pas subterrani i era molt perillós .

La nova estació no estava encara acabada, ara ja u esta i no s'ha de caminar gaire només traspassar el pont i esta a l'altre banda de l'estació de RENFE.

El tren sortia a 2/4 de 9 del matí de Sant Sadurní d'Anoia i arribava a la Plaça Catalunya al cap d'una hora mes o menys. Mirant els horaris era encara una mica d'hora i per fer temps vam entrar al cafè Zuric, que està davant de les escales dels ferrocarrils i ja estàvem allà mateix. Quan faltava un quart d'hora perquè passes ja vam tirar escales avall i al arribar abaix ens hem vam adonar de que per allà no passava el tren que habiam d'agafar, per allà passen els que van per la mateixa ciutat, per exemple Tibidabo, Reina Elisenda i també ni ha que van fins a Sabadell a Sant Cugat del Vallés et......

Així que després d'anar a fer un cafè perquè era d'hora resulta que ens habiem equivocat. Els trens que van cap a Montserrat surten de la Plaça Espanya, que també ni han que van cap a Igualada, Manresa, etc.... i au una altre vegada cap a l'estació de Plaça Catalunya que enllaça

29/40


amb el metro tant podíem agafar la línia vermella com amb la verda .Agafem el metro i quan arribem a la Plaça Espanya vam passar aquells passadissos que son tant llargs i no s'acaben mai, fins a enllaçar amb els ferrocarrils.

Quant baixarem les escales per agafar els ferrocarrils fins a on hi han les màquines per passar els bitllets, ens vam estranyar de que estava tot molt quiet no hi havia moviment de gent i li vaig comentar a la meva tieta a veure si a passat alguna cosa i ella de seguida hem va dir no siguis gafe eh no siguis gafe.

Hi havia un guarda de seguretat i ens va dir que no podíem passar que estaben fen obres la meva tieta només sentir això va dir: “No m'ho puc creure”.

Aquell home se la va quedant mirant com vulguen dir que diu ara aquesta. Au ja ens veus a totes tres pujant les escales de l'estació per anar un altre vegada cap al metro, ens va entrar la rissa suposo per no plorar i es que no podíem parar de riure, la gent ens mirava i devien pensar aquestes estan xifla des.

Vam agafar el metro fins a Plaça Catalunya i un altre cop el tren direcció Vilafranca i avall.

Doncs potser si que estabem una mica xifla des o xifla des del tot perquè vam baixar a Martorell i el km que ens volíem estalviar de fer al final el vam fer.Arri van a l'estació de Martorell vam anar caminant fins l'estació dels ferrocarrils, resulta que estaven soterra'n kes vies, veiem l'estació i no s'aviem

per a on anar perquè estava tot tancat, vam preguntar als obrers i ens van indicar per a on teniem d'anar.

Allà no hi havia ningú venent bitllets, els habiem de comprar per la màquina i resulta que s´havia de posar l'import exacte, i no ho teníem

30/40


just, sort que la meva tieta portava targeta de crèdit vam poder treure els bitllets fins a Monistrol de Montserrat convinat amb el cremallera.

El camí amb el cremallera es molt maco de veure si no hi ha boira, quan esta bastant amunt fa impressió mirar cap avall, però al baixar avall encara en fa mes, sembla que hagi de caure daltabaix. Varem arribar a dalt a Montserrat passades les 2 del migdia, amb totes les coses que volíem anar a veure i ens hem vam anar directes a dinar.

Desprès dinar ens hem vam anar adorar la Mare de Deu, per pujar a veure-la s'entra per una porta que hi ha a costat de l'església fins a dalt, amb la cua que hi havia vam estar casi una hora.

Surtin d'allà, vam anar a la cova, el que mix camí el varem fer amb el funicular perquè caminant amb la hora que era ja no haguéssim tingut temps, al pujar vam fer el mateix.

D'es pres d'això varem anar a comprar un record a la botiga i després ja vam anar a buscar el cremallera fins a Monistrol, després els ferrocarrils fins a Martorell , caminar un altre cop el Km fins a la RENFE i agafar el tren fins a Sant Sadurní. Vam arribar molt cansades i aquí s'acaba el dia d'excursió a Montserrat

31/40


VACANCES AL POBLE DELS PARES

omençaré aquesta petita narració,fent una mica d'introducció ,jo soc nascuda a Igualada i vaig viure fins que em vaig casar,els meus pares son d'un poble de l'Aragó a 70 km abans d'arribar a

Zaragoza,el poble es diu Bujaraloz, pertany a la comarca de los Monegros no es gaire gran pero tenia el seu encant,ara explicare com eran les vacances en aquest poble.

C Quan s'acabava l'escola anàvem la meva iaia i jo,el s pares encara no

venien perquè treballaven ,en el poble ens hi estàvem tot l'estiu.El viatge ja era de per si tota una aventura,molt d'hora agafàvem desde Igualada un autocar que ens duia fins a Lleida,alla dinàvem i a la tarda agafàvem un altra autocar que anava a Zaragoza i tenia parada a Bujaraloz,un viatge que avui el faríem amb unes 3 hores,tardàvem quasi tot el dia però no hi havia cap altra mitja de transport no teníem cotxe,aixi que amb autocar.

Al poble es estàvem a la casa que tenia la meva iaia,per part de la mare era una casa bastant gran a l'entrada tenia una gran sala a on hi havien 2 bancs de fusta i unes gerres de fang molt grans que servien per guardar l'aïgua ben fresque ,a la dreta estaba la cuina amb un gran foc a terra i una taula a on menjàvem recordo que hi havia uns prestatges amb unes vaixelles amb dibuixos de color negre i blanc de paisatges,com anècdota us diré que un d'aquest plats al tinc jo avui dia al meu menjador de decoració,també hi havia una especie de bodega a on guardaven el vi i algunes coses de menjar perquè no es fessin mal be,al pis de dalt hi teníem les habitacions totes al voltant d'una gran sala a on hi havia un gran mirall i un rentamans per posar-nos maques. Al darrera de la casa teníem un pati ple d'arbres fruites la majoria eren figueres,també estava la comuna i un safareig per rentar la roba,que en aquells temps es rentava tota a mà.

Al poble vivia experiències molt diferentes de les que estaba acostumada,els meus avis per part del pare i els tiets tenien porcs,conills i

32/40


gallines i els hi donava de menjar junt amb els meus cosins,recordo que acompanyava a la meva iaia després de haver fet la pasta de les magdalenes i posar les els motlles al forn que era de llenya a coure,encara ara em sembla sentir aquella olor que feia aquell forn a pa acabat de fer,també anava a la lleteria a comprar llet de vaca per cert molt bona.

Jugàvem amb les meves amigues a vegades a casa la iaia amb unes nines de paper retallables que duien els vestits ens hi passàvem hores . Per la festa major que es el dia 28 d'agost Sant Agustí,anàvem a la plaça que feien jocs i xocolata pels nens,una vegada estava dalt d'un banc de pedra miren els jocs i em van donar una empentar,vaig caure amb tant mala sort que vaig fer me un tall a la barba i em van haver de cosir tinc una mica de cicatriu.

Quants records,quina enyorança que sento tant sols em pensar amb aquelles tardes d'estiu caloroses,quan sortíem a passejar pels voltants del poble fins arribar a una creu que estava a la sortida del poble,quantes histories ens havia explicat la iaia,potser algunes eren veritat d'altres eren fruit de la seva imaginació però a la fi totes eren molt boniques.

Crec que es bo evocar les histories viscudes,aquestes son algunes que vaig passar,els meus anys d'infantesa,al poble dels pares i mai oblidare.

FOTOGRAFIA DE BUJARALOZ

MONTSE ROYO

33/40


VIATGE A THAILANDIA

ón les 5'30 del matí quan ens aixequem per agafar el cotxe camí al aeroport de Barcelona.Una vegada estem allà,facturem les maletes ,recollim els billets i anem cap a la porta d'embarg,encara tenim molt de temps fins que surti l'avió.s

El meu marit es senta en un banc i jo dono una volta per les botigues del aeroport.

rriba l'hora i entrem a boeing de la THAI ,tot són riures i atencions per part De la tripulació.

Després de 14h.volant,arribem a Bankog estem una mica desorientats respecte al horari, ara és al dematí i s'ha d'aprofitar al màxim el dia.

Sortim del aeroport amb el nostre guia local i,entrem dintre d'una ciutat plena de tràfic, atascos,i,molta poluciò.Arribem al hotel, deixem a la habitació les maletes i ja ens esperen dintre de la sala de convencions,per parlar de les excursions del dia sigüent,la resta de dia ens queda per nosaltres lliure per na explorar la ciutat.

Sortim del hotel i trobem de seguida una espècie de tricicle a motor que li diuen TUC-TUC i comença l´aventura.

Els dies sigüens visitem una infinitat de temples de diferens tamanys,materies, i mides cadascú tè la seva llegenda i tipo de fé,no ens deixen entrar amb pantalons curts ni amb samarreta de tirants,passem una calor imsoportable.

També van anar al “mercat flotante” sobre el riu HUN-CHI tot un

34/40


comèrç a sobre d'unes canoes,molt pintoreç i atractiu per tot el public en general t'hi pots fer fotos amb els encantadors de serps i possant-te-les al coll (no es el meu cas) .

En Bankog vam surtir de nit per anar al barri famós Pat-Pom conegut per la imensitat tenderets i botigues que venen tot típus d'articles de totes les marques a preu molt més baix que quan les comprem aquí,també per els seus locals nocturns amb tot típus d'actuacions.Avegades,una mica atrevides i sempre a molt de cuidado perquè no et robin o t'estafin a l'hora de pagar.

Quan tu parles o preguntes amb algú,és difícil recordar exactament la cara de l'individu amb qui has parlat ja que en aquest país tenen les característiques iguals(el tamany,el cabell,la cara,...)

Al cap de tres dies anirem a la part de la muntanya,a la ciutat de CHIAN-MAI.

Agafem unes forgonetes petites i anem a veure els elefants que fan tot un espectacle arrossegant troncs i col-locant-los.Seguidament,tenim que pujar en un d'aquests animals i ens dona una por inmensa! Ens posem dalt l'elefant i quan estem a sobre de l'elefant ens adonem que el seu pelatje és punxegut com agulles.Continuiem baixant el riu i canviem de mètode de transport.Agafem unes barques petites fetes per els thailandeses què consisteixen en quatre canyes agafades amb unes cordes,en principi el riu sembla serè però poc a poc és va alterant ,estem enmig de la selva plena de bitxos raros que mai podria imaginar veurels en viu(semblava que estiguesim dins una pel-lícula del rambo).

Arribem a una aldea on viuen les dones girafes que és diuen així perque porten molt aros en el coll,pobres dones,han de patir molt per portar els aros amb la calor tan agoviant que fa.

Tornem a agafar la forgoneta i anem cap a l'hotel que s'està molt millor amb l'aire acondicionat,ens dutxem i ens canviem de roba per anar a

35/40


sopar.Al dia següent,tenim que tornar a agafar l'avió per anar cap a una altra illa.

Arribem a un impresionant hotel de Phuket,davant el mar amb sorra blanca i envoltat d'un exuberant vegetació.

Al dia següent,anem d'excursió a l'altre extrem de l'illa,on hi ha un temple dins les muntanyes amb un buda que és tot d'or i els monjos budistes que el vigilen i resen tot el dia davant seu.Al sortir del temple hi ha un munt de micos damunt dels arbres esperan que els turistes comprem bananas i cacauets per baixar i menjar-sho.

La nit abans de marxar de Phuket hi ha una tempesta brutal,nosaltres pensavem que el avió no podria sortir del aeroport i tenim una gran sorpresa al dematí quan ens llevem i veiem un sol espatarran!!!!

Aquí s'acaba la meva aventura en el país del sol naciente.

Algún dia potser tornaré!

36/40


EL VIATGE QUE NO VAIG FER

Avui ha marxat la meva filla de viatge d'estudis amb el cole., estaven il·lusionats,contents ,amb marxat cap a Mallorca.. Això en transporta fins l'any 1978 quan jo feia vuitè ,abans no existia la ESO nosaltres vam programar el viatge per final de curs era cap a San Joan , vam fer loteria per vendre,men recordo que costava cada bolet 25 pessetes i rifaven coses per a la llar, jo em vaig engresca com tots ,a vendre bolets que també costava que la gent col·labores, però al final o vam aconseguir o vam vendre tot . .Sa cos taba el dia i tot que jo sabia que el meu pare no en deixava anar, jo no parava de col·laborar espera'n que el canvies de pareixeré ,va arribar el dia, i no el meu pare no en va deixa anar ,en vaig quedar a casa. Van marxar 4 o 5 dies ja no men recordo van marxar en vaixell, jo em vaig quedar aquí , espera'n a les meves amiguera van tornar tots i totes perquè ja anaven nens i nenes junts,tots explicaven les desbatallats ,lo típic de la edat 13 anys ja començaves a fitxar-te amb els nois que si aquest està bo, que els nens ja volien lligar ,que et dono el número de telefon i tots i totes mes contents que unes “castanyola”,i jo i un altre amiga amb les dents llargues que es diu ,.nosaltres tot i que han passat bastants anys ,tenim la mateixa amistat i al menys un parell de vegades a l'any ens troben i es com si no agües passat el temps,i mes de una vegada a sortit el viatge Mallorca.

Per això quan al cole de la meva filla ,al principi de curs anaven programant les excursions i sortides, va sortir que havien de triar a on anar ,per que sempre havien anar a Madrid, perquè després de la sortida han de fer el crèdit de síntesis,Peró quina va ser la meva sorpresa, que els alumnes van comentar que els agradaria anar a Mallorca,i als professors els va semblar bé.

Així van tornar al meu cap ,els records de la meva infància ,he ajudat a preparar el viatge amb la professora en fet coses per guanyar diners, i que el viatge no sortís tan car,també en fet loteria de nadal paperejats per una panera de nadal, en fet samarretes per vendre a la gent, i també com es el cent

37/40


vint-i-cinc aniversari del Col·legi del Carme ,també amb fet placàs de cava commemoratives del cent vint-i-cinc aniversari..

He viscut el viatge , com si agües anat, .la meva filla m'ho a explicat tot paraula per paraula: el primer dia vam visitar Palma i ,llegendes durant tres hores i després van anar a sopar al hotel,al dia següent van anar en autobús al poble D´Artà on van fer una excursió al parc natural de llevant,i van dinar i visitar el poble i els van explicar el procés de formació de les perles artificials les anomenades perles Majori ca,.van visitar les coves del drac,i aprofitant el viatge van visitar la costa,.al dia següent van agafar el transport públic i van anar al poble D'Inca ,van fer un intercanvi cultural amb alumnes de segon de la eso, i els van fer de guies ,i els van ensenyar :

van visitar un monestir

van visitar una biblioteca

van visitar la fàbrica de galetes Quely

visita d'un mercat tipific

i els nois de San Sadurní els i van ensenyar el procés d'elaboració del cava.

L'ultim dia , van visitar la Catedral de Palma durant dues hores,.van dinar al hotel i després un autobús els va acompanyar al aeroport, després quan van arribar a l' aeroport de Barcelona, ens van trucar per que els vessi'n a buscar ,.van arribar tots contents i una mica cansats però deien que es volien quedar a Mallorca ,clar està molt be anar de viatge amb els amics , passar lo minor possible que t'ho fessin tot . .Buenos ara els toca treballar, perquè han de fer el crèdit de síntesis i s'ho han de cur rar.

Per que els temps d'ara , no son com els d'abans , perquè ara potser que els i deixen fer de tot i tot lo que nosaltres no ens van deixar fer , ja sigui per com el meu cas, que al meu pare li feia por que la seva filla petita estigues sola i fora de casa, com per la economia familiar.

I no es que ara no tinguen por ,de deixar als nostres fills, perquè avui dia

38/40


encara està tot mes corrupte que abans, però no se si es que son mes llestos que nosaltres, però si que saben mes que nosaltres amb la seva edat.

A mi es una cosa ,que encara que ara no li dones importància ,però que en la meva infància en va quedar gravat i moltes vegades li retret al meu pare ,que per les seves pors en vaig quedar sense anar a mes d'un pues to, per això vaig dir que encara que a mi en fes por de deixar-los anar als pues tos, si els volen anar els deixaré anar.

Avui està tot mes adelitant, ja neixen amb els ordinadors ficats a les mans ,perquè de peti tons ja es fiquen davant de la pantalla i la fan anar mes be que nosaltres, que semblen principiants al seu costat .

Buenos aquí s'acaba el viatge que no vaig fer però que es com si l'agües fet, i espero poder fer .

FIN

Àngels

Platja de Palma

39/40


40/40

Treball Informatica Basica tarda

Documents

Transcript of Treball Informatica Basica tarda