1. INTERNET Treball informtica

2. 3. INDEX

Histria de l'internet.

4. Qu s internet? 5. Els serveis ms comuns. 6. Accs a Internet 7. Censura 8. Histria de linternet

La histria d'Internet es remunta als inicis de les xarxes de comunicacions. La idea d'una xarxa d'ordinadors que permets la comunicaci entre usuaris de diferents ordinadors, s'ha desenvolupat passant per mltiples etapes. La interuni d'aquests desenvolupaments, ha perms crear Internet, tamb anomenada la xarxa de xarxes. Aix inclou la fusi d'avanos tecnolgics amb les infraestructures de xarxes existents i els sistemes de telecomunicacions.

9. La histria d'Internet es basa en la xarxa de carcter militar creada pel departament de defensa dels EEUU. El 29 d'octubre de 1969 arrencava a la UCLA el primer node d'aquesta xarxa, anomenada ARPANET 10. Tcnicament el naixement d'internet, es produ l'1 de gener de 1983, amb la primera xarxa de llarg abast WAN basada en tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels EUA. Al 1995, aquesta xarxa fou oberta als interessos comercials. 11. Qu s internet?

Internet s una xarxa informtica mundial, pblica i descentralitzada de computadors interconnectats mitjanant el protocol d'internet i que transmeten les dades mitjanant commutaci de paquets.

12. Internet s la uni de milions de subxarxes domstiques, acadmiques, comercials i governamentals, s per aix que a vegades se l'anomena "la xarxa de xarxes" 13. Els serveis ms comuns.

World Wide Web

14. Correu electrnic 15. Compartiment de fitxers 16. Trucades telefniques

Televisi per Internet

17. Xat

Altres serveis minoritaris

18. World Wide Web

Probablement el servei ms conegut.

19. El web es basa en tres estndards per funcionar: l' Uniform Resource Locator(URL), que s'encarrega de donar una adrea nica per tal de localitzar cada pgina; l' Hyper Text Transfer Protocol(HTTP), que especifica la manera com s'enviar i es rebr la informaci entre el navegador i el servidor; i l' Hyper-Text Markup Language(HTML), un mtode per especificar com s'ha de veure aquesta informaci al navegador. 20. Dins aqu les pgines ms populars sn, discutiblement, Google.com, Yahoo.com, YouTube.com, Fotolog.com, 21. Correu electrnic

El correu-e oE-mailpermet enviar missatges de text de forma anloga al correu ordinari. Els dos serveis ms populars que ofereixen correu electrnic gratutament a sn GMail i Hotmail. No tot el correu-e t accs a Internet. De fet hi ha empreses que usen correu electrnic sense tenir realment una adrea externa. Per altra banda, hi ha dues formes d'usar el correu electrnic: a travs del o mitjanant programes especfics.

22. Una direcci de correu moderna t la forma:[email_address] . La part abans del signe@s la part local de la direcci, habitualment el nom d'usuari del destinatari, i la part a la dreta del signe@s el nom de domini. MitjanantDNS , es pot comprovar que aquest domini accepta correu electrnic per aquesta adrea determinada. . 23. Compartiment de fitxers

Vries tecnologies permeten compartir fitxers. Des d'un adjunt en un e-mail, o un servidorFTP(arquitectura client servidor), o les famoses xarxes P2P (Emule, Napster, BitTorrent...), on sn freqents les descrregues de msica en mp3, vdeos en DivX, i programari

24. El fet que avui en dia tot el que es pugui reduir a text, imatge, vdeo i so pot ser enviat per Internet a molt baix cost, ha fet que les grans indstries encarregades de la seva distribuci (discogrfiques, premsa, productores cinema) estiguin patint grans canvis. 25. Trucades telefniques

Voice Over IP (Skype). Hi ha en procs una convergncia digital. Els dos mons s'estan acostant. Per una banda, mitjanant passarelles, es permet des d'internet trucar a telfons convencionals a preus reduts. Per altra banda, tamb s'estan fabricant telfons similars als convencionals que funcionen sobre tecnologia IP. Si a aix ajuntem la gran quantitat de xarxes Wi-Fi existents, les possibilitats sn molt grans

26. Televisi per Internet

Usant la mateixa filosofia que els xarxes P2P de compartici de fitxers, s'estan experimentant de transmetre televisi a travs d'internet, en una tecnologia anomenada P2PTV (Joost, Zattoo).

27. Tamb hi hauria una tcnica ms convencional de client-servidor anomenada IPTV. 28. Xat

Unxat(de l'anglschat , "xerrar") otertlias un recurs de comunicaci en temps real.Xatejars realitzar una tertlia mitjanant Internet entre dues o ms persones.

29. La paraulaXatagrupa tots els protocols que compleixen la funci de comunicar dues o ms persones, dins d'aquests hi han els clients de xat 30. Missatgeria instantnia i IRC, frums, webcams. 31. Altres serveis minoritaris

El Gopher va ser el precursor de la World Wide Web.

32. El Whois serveix per conixer el titular d'un nom de domini o d'una adrea IP. 33. El Telnet servia per accedir remotament a un ordinador a travs d'un terminal. 34. El SSH s la versi moderna del Telnet. La novetat s que la informaci va encriptada. 35. El LDAP ofereix serveis de directori (llistat de persones i les seves dades personals) 36. Accs a Internet Normalment es paga a unprovedor d'accsa Interneten forma detarifa planaper poder accedir a la xarxa. Tamb hi ha modalitats de pagament en funci del volum de dades transms (normal en connexions mbils). La connexi gratuta tamb s fora tpica en elWi - Fi , servei com en biblioteques, hotels, aeroports i alguns bars. Accs a Internet Connexi telefnicaconvencional Connexi per satllit Connexi mbil 37.

Connexi telefnica convencional (Plain Old Telephone Service o Servei telefnic ordinari)

Usant la Xarxa Telefnica Commutada com a medi de transmissi de dades. Mdem: estan limitats a una velocitat mxima de connexi de 56 Kbps Tamb coneguts com a mdems dial-up.ADSL: entre 4 i 20 Mbits de baixada i 512 Kbps de pujada. Per tant permet navegar a molta ms velocitat que la connexi amb mdem estndard

Connexi per satllit

Poc comuna en usuaris domstics. Ofereix altes velocitats de baixada. Mentre que la retransmissi de pujada s'ha de fer mitjanant una connexi telefnica.

Connexi mbil

GSM (2G) GPRSUMTS (3G) 38. Censura s extremadament difcil, si no impossible, establir un control centralitzat i global d'Internet. Alguns governs, de nacions , restringeixen els continguts, poltics i religiosos, que persones dels seus pasos poden veure a Internet, considerats contraris al seus criteris. La censura es fa, a vegades, mitjanant filtres controlats pel govern, recolzats en lleis o motius culturals, castigant la propagaci d'aquests continguts. No obstant aix, molts usuaris d'Internet poden burlar aquests filtres, doncs la majoria del contingut d'Internet est disponible a tot el mn, sense importar on estiguis, sempre i quan es tingui l'habilitat i els medis tcnics necessaris.