Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011

download Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011

If you can't read please download the document

description

Treball fet per tota la classe de 3r fins a 6t de primària sobre el món dels fongs i els bolets

Transcript of Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011

  • 1. EL MN DELS FONGS

2. QUE SN: Els fongs sn un grup d'ssers vius que formen unregnepropi.No sn plantes i no fan la fotosntesi. Com els animals, s'alimenten d'altres ssers vius. Per fer-ho, fan servir unes substncies encarregades de transformar l'aliment per poder-lo absorbir. Algunes d'aquestes substncies s'utilitzen com a antibitics (medicines) 3. ALIMENTACI: Els fongs s'alimenten de residus d'animals, o vegetals que hi ha en el seu entorn,secreten enzims per dirigir-la (els enzims sn molcules microscpiques) ; aquesta darrera caracterstica els diferencia dels animals que en canvi, dirigeixen els aliments a l'interior del cos.A causa de la manera que tenen de nodrir-se els fongs fan un paper important com a descomponedors d'animals i de plantes. Tamb tenen un gran inters econmic: frmacs (farmacutics), uns altres en la producci d'aliments: (formatge, cervesa, i tamb hi ha bolets comestibles alguns per, poden ser molt txics i perjudicials per als ssers humans. 4. HABITAT: No tots els indrets contenen les mateixes espcies, ja que aquestes estan adaptades a ambients determinats (boscos caducifolis, prats, boscos de conferes). Les carreroles i els moixerons surten als prats i a les clarianes herboses dels boscos formant erols. Per contra, els ceps i els rovellons els hem de buscar a les zones ms boscoses. En general, tant la seva presncia com labundncia vindran determinades per la climatologia (pluviositat, temperatures i vent). Durant tot lany es poden trobar fongs, per la tardor i la primavera sn les millors poques dels bolets.No tots tenen els mateixos requeriment ecolgics, per aix hi ha bolets de primavera-estiu i bolets de tardor. Els primers bolets de la temporada que podem anar a buscar sn les preuades murgues, les falses murgues o bolets de greix i els moixerons. La tardor s lpoca de lany amb ms varietat despcies:ceps,llenegues,fredolics, rovellons...Altres bolets tenen una aparici ms lligada a les plugesestacionals, ja siguin de primavera, estiu o tardor; s el cas de les carreroles ( Marasmius oreades ) i dels bolets de tinta ( Coprinus comatus ). 5. TIPUS DE FONGS QUE HI HA: Hi ha tres classes de fongs : lesfloridures, elsllevatsi els que fanbolets. FLORIDURES: Les floridures s'assemblen al vellut. La majoria sn saprfites i quan estan en perode reproductiu presenten una mena de (bastonets) carregats d'espores. D'algunes floridures s'obtenenmedicaments, com els antibitics.LLEVATS: Els llevats sn organismes microscpics formats per una sola cllula(unicellulars) , molts importants per la seva capacitat de fer fermentar els hidrats de carboni. Es fan servir en l'elaboraci de pa, vi i cervesa. BOLETS: Els bolets sn l'aparell reproductor d'alguns fongs. Solen tenir forma de paraigua i nomes es desenvolupa si les condicions de temperatura i d'humitat sn les adequades 6. SEGONS COM S'ALIMENTEN ELS FONGS: SAPRFITS: Reciclen la matria orgnica dels organismes morts i la transformen en sals minerals. Aquestes sals les podran utilitzar les plantes. PARSITS: Viuen a costa d'altres ssers vius i els causen malalties que en molts casos, poden arribar a matar-los.SIMBIONTS: Viuen associats amb un altre organisme, de manera que tots dos en surten beneficiats. Poden unir-se amb algues i formar lquens. 7. CINC REGNES: Moneres Protoctistes Fongs PlantesAnimals 8. Natalia Gil Antolin Sara Gombau Jordan Mar Canahuate Anguera Nivell:6 Curs:2010-2011 9. PARTS DELS BOLETS 10. 11. CAPELL El capell es la part superior del bolet Capell o bolet 12. L'himeni representa la part frtil del bolet,s a dir, el lloc en es fabriquen les espores. Himeni del bolet Himeni 13. ANELL,VEL El anell de bolet es una mena de lamines protectores. Anell del bolet 14. PEU El peu s la part del fongque aguanta el capellPeu del bolet 15. Volva La volva s la part inferior del vel universal que persisteix en forma de beina a la base de la cama . Volva del bolet 16. MICELI Conjunt que constitueix al tallus d'un fong i el d'alguns bacteris. Miceli del bolet 17. Els fongs sn un grup dssers vius que es reprodueixen per espores. Les espores es desprenen i se les end el vent. LA DISPERSI DE LES ESPORES Els bolets sn immbils i per dispersar les seves espores ben lluny necessiten l'ajuda del vent. REPRODUCCI 18. FORMES PRINCIPALS DEL BOLET 19. Joan Ruiz Garcia5Ral Querol Latorre6 Nolia Gombau Peris4t Curs: 2010-2011 20. 21. BOLETS DELS PASOS CATALANS 22. BOLETS COMESTIBLES

  • Llanega 23. Rovell 24. Pinetell 25. Escarlet 26. Rossinyol de pi 27. Negrito 28. Tfona negra

BOLETS TXICS Reig bord Mataparent Pixac Escaldabec Groguenc Paloma petita Carner bord Farinera borda Mes informaci BOLETS NO COMESTIBLES SENSE BALOR Reixes del diable Bolet pudent Pipa Bolet de soca Bromosa 29. ALTRES NOMS Grgola de llum, Gomeres Mocosa Viu en qualsevol bosc de pins, sobretot depi roig s d'un bru olivaci i llefiscs produt per un muclag transparent, molt abundant, que recobreix tant el barret com el peu,HABITAT DESCRIPCI amb lmines blanques, espaiades i gruixudes tamb viscoses.LLENEGA men NOM CIENTIFIC :(hygrophorus latitabundus) 30. esclata-sang, pinenc, pinenca o paratgeROVELL ALTRES NOMS NOM CIENTIFIC: ( LACTARIUS VINOSUS) es caracteritza per desprendre, quan es talla, un poc de lquid de color vins que podria semblar sang o xid (rovell) que en poc temps es torna de color verds. D'aqu el nom amb que se'l coneix. DESCRIPCI Es fa en pinedes sobretot a la regi mediterrnia, mentre que el pinetell s fa a tota Europa. Vol la calor i s propi de boscos assolellats. HBITAT men 31. rovell d'obaga PINETELL ALTRE NOMS NOM CIENTIFIC:(lactarius deliciosus) el marge involut en els exemplars joves. La cutcula llisa presenta cercles concntrics de color ataronjat i vermellosos. Sovint presenta taques verdes, sobretot a les ferides. DESCRIPCI pinenca Creix a les pinedes, sobre tota mena de sls. A Catalunya s un bolet abundant, HBITAT men 32. ESCARLET ALTRES NOMS Carlet NOM CIENTIFIC: hygrophorus russula) La cutcula, que s parcialment separable, s llisa i lleugerament llistada, viscosa en temps humit, de color rosat i tacat de vermell vins, s ms fosca al centre. Contrasta amb les lmines i el peu ms blancs. DESCRIPCI Creix en alzinars, rouredes i fagedes, en tota mena de sls, amb preferncia pels bsics i els neutr es.HBITAT men 33. ROSSINYOL DE PI ALTRES NOMS Camagroc Rossinyolic Picornell de crritx s un bolet que viu als boscs de pins, principalment als de pi roig, i s comestible. HBITAT NOM CIENTIFIC:( cantharellus lutescens) a cara inferior, que s d'un bell color taronja suau, primer llisa i desprs venda, sense lmines definides, i s'uneix sense soluci de continutat amb la cama, afuada i del mateix color. DESCRIPCI men 34. DESCRIPCI T un barret sovint irregular, amb el centre que sobresurt i la cutcula seca amb diferents tonalitats de color gris, com de vellut. Sol tenir fibres i esquames negroses, en especial a la part central.Es un bolet que tarda en surti a les pinedes formant grups nombrosos amb els primers freds (d'on li b el nom popular) HBITAT NEGRITO fredolic, negret, grgola d'estepa, brunetaALTRES NOMS NOM CIENTIFIC:( Tricholoma terreum) men 35. T l'aspecte d'una mena de patata, de dos a vuit cm, irregular, d'un to bru rogenc o gaireb negre, amb berrugues de forma poligonal, cobrint tota la seua superfcie. DESCRIPCI s una espcie d'hivern que es troba des del novembre fins al mar i que es cerca amb l'ajut de gossos ensinistrats, que les descobreixen mercs a la seua penetrant aroma. HBITAT TFONA NEGRA ALTRS NOMS tfula NOM CIENTIFIC:( Tuber melanosporum), men 36. Bolets no comestibles sense balor 37. REIXES DEL DIABLE Inicial ment creix semi soterrat, el seu carpfor es primerament subglacials d'uns 3-5 cm de dimetre, amb un color blanc vens reticulat i sense llussor, sa seva consistncia es fora tova, a la seva base pot observar-se un allargat cord rizomorf del mateix color que la resta de l'ou.DESCRIPCI HBITAT Acostuma a trobar-se en boscos de conferes per tamb alzinars ALTES NOMS Gita de bruixa,randes,cresta de gall, Reixat NOM CIENTIFIC:( clathrus ruber) men 38. Cos fructfer: al principi en forma dou, semi enterrat, de color blanc, amb una mena de rizoide a la seva part inferior del mateix color. DESCRIPCI Aquest bolet es troba des de la primavera fins a l'hivern en zones de pineda, encara que s'ha observat la seua presncia en alguns alzinars de l'illa de Mallorca, aix com a zones de bosc mixt. HBITAT BOLET PUDENT ALTRES NOMS Ou del diable, NOM CIENTFIC:( Phallus impudicus) men 39. Capell: en forma de pipa, de fins a 15 cm. de dimetre, amb la part superior formant capes concntriques amb una coloraci marro nosa rogenca 'envernissada' ms o menys fosca depenent de l'edat, de manera que els exemplars ms vells sn totalmentgroguencs . DESCRIPCI s un bolet afilloforats que creix normalment damunt calcinals d'alzina i pot viure com a parsit durant diversos anys. HBITAT PIPA ALTRES NOMS NOM CIENTIFIC:( Ganoderma lucidum) men 40. Un bolet de soca s el nom com que es dna a aquells bolets que creixen sobre la fusta viva o morta d'un arbre o arbust. DESCRIPCIApareixen en els arbres vius quan aquests ja estan debilitats per alguna causa com pot ser una secada HBITAT BOLET DE SOCA NOM CIENTIFIC:( trametes versicolor ) men 41. La bromosa s un bolet que es pot fer molt gros, fins a 12 cm d'alria i un pam de rdol del barret. s molsut i de carn ferma i dura que fa una olor especial.DESCRIPCI Surt en boscos de tota mena durant la temporada de tardor. HBITATNOM CIENTIFIC:( Clitocybe nebularis) BROMOSA ALTRES NOMS MOC Moixern de tardor men 42. BOLETS TOCXICS 43. El barret pot arribar als 18 cm. T les lmines molt juntes, sn amples i de color blanc. L'esporada s blanca. El peu s de color blanc bru, bulbs a la base. T un anell ample, frgil i membrans, de color blanc.REIG BORD DESCRIPCI Es fa en boscos de conferes i de caducifolis, on neix cap a final d'estiu o a l'entrant de la tardo HBITAT NOM CIENTIFIC :(amanita muscaria) ALTRS NOMS Oriol foll Mongola borda men 44. Amb un capell molt gran, de 10-30 cm, gaireb esfric de jove i desprs convex, amb el marge excedent, incurvat i ondulat. La cutcula, que no s separable, s seca i un xic vellutada, de color blancria gris pllid. DESCRIPCI MATAPARENT ALTRES NOMS Pixac Bolet del dimoni matagent NOM CIENTFIC:( boletus satanas ) Surt a l'estiu i la tardor en boscos d'arbres de fulla caduca: roures, alzines i faigs, en sls calcaris. No s gaire abundant, per fidel als llocs on surt. HBITAT men 45. T un barret de fins a 12 cm de rdol, amb el marge estriat, de color molt variable des del crema o beix fins al bru fosc o marr xocolata, amb abundants restes del vel fragmentat en esquames d'un blanc net, que es mant sense tacar-se ni enfosquir-se, fins i tot quan el bolet s vell. Les lmines sn blanques i lliures. PIXAC CURIOSITATS Es paregut al reig bord es molt txic NOM CIENTFIC :(amanita pantherina) DESCRIPCI Surt al sotabosc dels boscos caducifolis i mixtos, i tamb a les brolles d'estepes i brucs. HBITAT men 46. Bolet de 4 a 10 cm d'alt, de barret d'un vermell escarlata i de cama rosada.Es fa en pinedes, fructifica a l'estiu i a la tardor. No s comestible. La seva carn s molt picant, pot provocar trastorns gastrointestinals.HBITAT DESCRIPCI ESCALDABEC ALTRES NOMS Poagre coent Marieta NOMS CIENTFICS: (Russulasanguinea) men 47. Bolet de capell ms o menys aplanat, de 4 a 10 cm d'ample, de color groc brunenc o groc d'oliva, fibrillat, amb lmines citrines i lleugerament sinuades, i de cama ms aviat curta, d'un groc ms pllid que el del capell. DESCRIPCI Freqent en els boscos de pins de Catalunya, ha estat considerat fins ara com un bolet comestible, qualificat sovint dexcellent (s molt sabors). HBITAT NOM CIENTFIC :( Tricholoma equestre) GROGUET ALTRE NOMS Pixaconill Verderol men 48. s un bolet amb un barret lleugerament acampanat i blanquins amb esquames rogenques. Les lmines sn clares quan s tendre i s'enfosqueix quan envelleix. El seu peu esvelt duu un anell en la seva part alta. Fa una olor forta.PALOMA PETITA ALTRES NOMS Paloma pudenta NOM CIENTFIC:(l epiota cristata) Creixen en qualsevol tipus de terreny preferentment en zones amb molta fullaca, i sovint formant erols. Aquest bolet s TXIC. DESCRIPCI HBITAT men 49. Bolet de barret de 6 a 15 cm, carns, de color groc grisenc i de cama robusta i gruixuda. Es fa en boscs caducifolis. Sovint formant Grups de dos o tres exemplars units per la base del peu, i , a vegades, formant erols.DESCRIPCIs fora com als alzinars i suredes de la terra baixa, i a les fagedes i rouredes de la muntanya mitjana. s verins.HBITAT NOM CIENTFIC:( Entoloma lividum) ALTRE NOMS FALS CARLET CARNER BORD men 50. El ms txic dels txics s? 51. FARINERA BORDA ALTRES NOMS cogomella borda NOMCIENTFIC :(Amanita phalloides) L'Amanita phalloides s un bolet gros el capell fa entre 5 i 15 cm de dimetre. Primer s hemisfric i desprs agafa forma plana.[1] El color pot ser groguenc o verd oliva per hi ha una varietat completament blanca. Les lmines sn blanques. El peu o estpit s blanc amb taques grises i fa de 8 a 15 cm de llaarg i d'1 a 2 cm de gruix amb una mena de sac o volva a la base. La volva pot faltar si no s'agafat el bolet sencer. L'Amanita phalloides s un bolet gros el capell fa entre 5 i 15 cm de dimetre. Primer s hemisfric i desprs agafa forma plana.[1] El color pot ser groguenc o verd oliva per hi ha una varietat completament blanca. Les lmines sn blanques. DESCRIPCI La farinera borda apareix preferentment en terrenys cids i boscos de roure per pot apareixien tamb en pinedes calcries. HBITAT men 52. MES INFORMACIO DE LA FARINERA BORDA S'han fet molts estudis sobre la toxicitat d'aquest bolet per no hi ha antdot. S'estima que 30 grams (mig bolet)sn suficients per matar una persona en molts casos cal un trasplant de fetge i la supervivncia a la intoxicaci est molt relacionada amb acudir rpidament als serveis mdics. TOXICITAT Com que sembla que t un gust bastant bo i que els smptomes tarden entre 6 i 24 hores en aparixer la perillositat augmenta. Inicial ment els smptomes sn de naturalesa gastrointestinal amb clics biliars dolor abdominal diarrea aquosa i vmits que poden portar a la deshidrataci i en casos severa a a la hipotensi, taquicrdia, hipoglucmia i problemes d'acidesa alcalinitat. Aquests primers smptomes desapareixen en la segona fase, dos o tres dies desprs d'ingerir el bolet per desprs es deteriora el fetge i torna a haver diarrees, deliris i coma entre altres. La mort generalment ocorre de 6 a 16 dies de l'enverinament[2] SINTOMES men