TREBALL DE MÚSICA 2n ESO - ibellvitge.netibellvitge.net/deures_estiu/2015/2ESOMusica.pdf · g) Les...

TREBALL DE MÚSICA 2n ESO

estiu 2015

Nom i Cognoms:

Grup:

INST. BELLVITGE CURS 11-12

1

Per fer aquests treballs d’estiu caldrà que vagis consultant els recursos del curs de 2n d’ESO de Moodle. Seguiràs estant donat d’alta fins al dia de l’examen de setembre. És important que:

• et distribueixis bé la feina al llarg de l’estiu.

• llegeixis les explicacions, que són en color blau, i consultis els recursos de Moodle.

• responguis les exercicis.

No t’inventis les respostes ni responguis aproximadament. Aquest treball d’estiu, et pot representar un 3 de la nota de recuperació a setembre. La resta de la puntuació serà de l’examen.

Ànim i bona feina!!!


2

FITXA 1 FLAUTA

Nom i Cognoms:

Assenyala a les següents flautes les posicions que hauràs de utilitzar per tocar aquesta cançó:

do re mi fa sol la si do

Posa les notes a la partitura i estudia-te-la.


3

FITXA 2 QUALITATS DEL SO Nom i Cognoms:

1. Relaciona:

To

Durada

Intensitat

Timbre

És la qualitat que ens diu quin cos ha produït un so. Ës la qualitat que ens diu si un so és fort o fluix. És la qualitat que ens diu si un so és agut o greu. És la qualitat que ens diu què dura un so

2. Busca sons en el teu entorn:

Amb què pots produir: Un so agut? Un so greu? Un so llarg? Un so de vent? Un so curt?


4

3. Mira’t el vídeo que trobaràs en aquesta adreça i respon les següents qüestions: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17066&p_ex=les%20ones%20sonores&p_num=3

1) Amb quin aparell es pot mesurar la intensitat del so? Dibuixa’l

2) Hi ha so a l’espai? Explica perquè. 3) Què són les ones sonores? 4) Dibuixa com es representa una ona sonora 5) Per on es pot transmetre el so? 6) Per on es transmet més depressa? 7) De què depèn la velocitat de propagació del so? 8) Quina és la velocitat del so a l’aire? 9) En quina unitat es mesura la intensitat del so.


5

4. Relaciona cadascuna de les qualitats del so amb els elements de la música i la seva representació a la partitura:

To Durada Intensitat Timbre

Melodia Dinàmica Instrumentació Ritme

•

• Noms dels instruments

•

•


6

FITXA 3 LA DURADA Nom i Cognoms: Completa l’arbre de les equivalències tenint en compte el següent:

Tal com pots veure en l’esquema de dalt, la rodona es pot dividir en parts iguals.

El nombre que figura com a denominador dels compassos (el nombre de baix), surt de

la divisió de la rodona en aquestes parts equivalents.

Així si a sota hi ha un 4, es tracta !/4 de rodona, és a dir una negra. Aquest serà el

valor de la pulsació en la peça musical que porti aquest compàs.

Resol les següents equivalències:


7

o 4 = ___

o 8 = ___

o 2 = ___

o 2 = ___

o 4 = 1 ___

o 8 = 1 ___

o 16 = 1___

o 2 = 1 ___

Mira’t bé el quadre d’equivalències que has completat.

Si tens en compte que en un compàs

• 2/4 hi caben 2 negres



Segueix aquest raonament i digues :

• Quin serà el valor de la pulsació si a sota del compàs hi ha una corxera?

• Quin nombre hi haurà al denominador del compàs si la pulsació val una blanca?

• Què valdrà la pulsació si a sota el compàs hi ha un 4

• I si hi ha un 16?


8

Completa els següents compassos fent servir diferents combinacions de figures en cada compàs (compartiment)


9

FITXA 4 COMPASSOS I DIVISÒRIES

Nom i Cognoms:

1. Identifica: El nombre de dalt d’un compàs indica:

El nombre de baix d’un compàs indica:

El valor d’una pulsació. El nombre de compassos de la peça musical. El nombre de pulsacions. La quantitat de figures d’un compàs.

2. Busca les paraules que responen les definicions a. Batec de la música: __ __ __ __ __ __ __ __ b. Qualitat del so que ens fa distingir un si un so és curt o llarg: __ __ __ __ __ __ c. Qualitat que ens permet diferenciar una arpa d’una flauta: __ __ __ __ __ __ d. Un so que té poca amplitud d’ona sonora: __ __ __ __ __ e. Un so que produeix moltes vibracions d’ona per segon: __ __ __ __ f. Un so és així quan dura menys que un altre: __ __ __ __ 3. Posa les divisòries als ritmes següents segons el compàs que s’indica.


10

4. Respon: En un compàs 4/4: Quantes pulsacions val una negra? Quantes pulsacions val una blanca? Quantes pulsacions val una corxera? Quina figura completa una compàs sencer? 5. Digues quina diferència hi ha entre els compassos simples i els compostos.

6. Digues si són simples o compostos: 2/4 6/8 3/8 9/4


11

FITXA 5 RITME I MELODIA Nom i Cognoms: 1.- Indica si les següents afirmacions són veritat o falses (V, F) a) Una bateria és un conjunt d’instruments rítmics que poden ser tocats per una

sola persona.

b) Un obstinat rítmic és un ritme que varia cada vegada que es repeteix.

c) El calderó és un signe gràfic relacionat amb la durada.

d) Els puntets sempre es col·loquen davant de les figures.

f) Un sostingut o diesi és una alteració que baixa un semitò a les notes.

g) Les frases musicals poden ser conclusives o suspensives.

h) L’àmbit és la distància (interval) que es forma entre la nota més greu i la més

aguda d’una melodia.

2.- Tria la resposta correcta (marca-la amb una X): L’expressió gràfica del ritme són: a) les figures, els silencis i el compàs.

b) les lligadures, els puntets i el calderó.

c) la doble barra de repetició i el Da Capo.

d) les escales majors i menors.

• Una polirítmia és: a) dos o més ritmes que sonen successivament.

b) un conjunt de ritmes que només poden ser interpretats per un sol instrument.

c) dos o més ritmes que sonen alhora.

d) un conjunt de ritmes irregulars.


12

• Una lligadura consisteix en: a) allargar la meitat del valor d’una nota determinada.

b) fer que l’intèrpret pugui allargar un so tant temps com vulgui.

c) fer que dues notes de la mateixa altura uneixin les seves durades.

• Formen part dels signes de repetició:

a) les dobles lligadures i els dobles puntets.

b) les dobles barres i les indicacions Da Capo fins a Fine, entre altres.

c) les lligadures d’expressió, el picat, el picat-lligat i l’accent.

• L’accent s’interpreta: a) trencant la unitat de la lligadura.

b) fent que totes les notes d’un fragment determinat sonin sense respiracions.

c) amb un atac fort i disminuint ràpidament la intensitat.

• Una escala major i una escala menor es diferencien: a) en que a l’escala major sempre hi ha tres intervals de semitò.

b) en que els tons i semitons estan distribuïts de manera diferent.

c) en que en una escala menor hi pot haver salts entre les notes.

• Una frase conclusiva: a) és una mena de pregunta musical

b) és una mena de resposta que, a més, acostuma a acabar amb la nota tònica.


13

3.- Ordena les frases següents tot fent que tinguin sentit: El ritme és / combina les durades dels sons / l’element de la música que ____________________________________________________________________ Una escala és / va per graus conjunts / una successió de notes que / en una mateixa direcció (ascendent o descendent) ____________________________________________________________________


14

FITXA 6 ANALITZA UNA MELODIA Nom i Cognoms:

Respon les següents preguntes:

1. En quina escala creus que està escrita aquesta melodia? Escriu-la en el

pentagrama de sota. No et descuidis de posar la clau de sol!!!

2. Quina armadura té? 3. En quin compàs està? 4. Assenyala en color blau els fragments de línia melòdica formada per graus

conjunts i en vermell els fragments de salts.

Respon:

• Es una línia melòdica de graus conjunts. • Es una línia melòdica de salts • Es una línia melòdica mixta formada per les dues anteriors.

5. Analitza l’interval més gran que es forma en aquesta melodia i el més petit.


15

FITXA 7 TREBALLA UNA POLIRRITMIA Nom i Cognoms: 1. Treballa amb percussió corporal la següents polirítmia. Amb quin instrument la

podries tocar? Treballa primer els ritmes d’un en un, després de dos en dos, triant diferents combinacions.


16

FITXA 8 ANÀLISI D’UNA MELODIA

Nom i Cognoms:

Contesta les preguntes:

1. Amb quina escala està escrita aquesta melodia. Escriu-la al pentagrama de sota.

(Recorda’t de posar els graus i assenyalar els semitons. Vigila l’armadura!!!)

2. Com saps per quina nota comença l’escala?


17

3. A quin compàs et sembla que es troba el final de la pregunta? Respon amb el

número del compàs.

4. Observa i respon: la pregunta i la resposta son iguals?, s’assemblen?. Explica-ho citant els compassos amb el seu número.

5. Assenyala a la partitura on hi ha el final suspensiu (FS) i el final conclusiu (FC).

6. Posa les respiracions a la partitura on et sembli que es poden fer sense trencar la línia melòdica.

7. Assenyala amb un cercle l’interval més gran i el més petit de la melodia. Analitza’ls a sota.

8. Ressegueix la línia melòdica. Comenta com és: recta, ondulada, punxeguda...

9. Quines notes formen l’àmbit d’aquesta melodia?

10. Quina armadura té aquesta cançó? Perquè?

11. Aquesta melodia és una mica diferent de les altres que has vist. Consta d’una part A i una part B ben diferenciades. Podries identificar aquestes dues parts? Podries dir quants compassos dura cadascuna d’elles?

12. Busca una mica d’informació sobre aquesta melodia i escriu-la a sota.


18

FITXA 9 ESCALES I INTERVALS Nom i Cognoms:

1. Analitza els següents intervals:

2. Posa el nom de les notes de les escales ascendent i descendent:

3. Escriu a sota les escales de Re dòrica i Mi frígia. Posa-hi els graus i assenyala la posició dels semitons.


19

4. Posa els graus a les següents escales i troba-hi els semitons:

Recorda que l’escala Major és aquella que té els semitons entre el III i iV graus i el VII i I. Qualsevol escala que tingui els semitons entre aquests graus serà major, comenci per la nota que comenci. 5. Escriu les escales de Fa Major i Sol Major utilitzant les alteracions que et

calguin per moure els semitons de lloc.


20

No dubtis a consultar els recursos de Moodle que hem anat treballant durant el curs, així aprendràs i resoldràs els dubtes!!!

Bon estiu i bona feina!!!

TREBALL DE MÚSICA 2n ESO - ibellvitge.netibellvitge.net/deures_estiu/2015/2ESOMusica.pdf · g) Les...

Documents

Transcript of TREBALL DE MÚSICA 2n ESO - ibellvitge.netibellvitge.net/deures_estiu/2015/2ESOMusica.pdf · g) Les...