EL PARTIT RADICAL—Nosalfres sols som els purs, som purs de contraban!

tiAny IV. Núm. 181 - Barcelona, dijous, 21 de Jul io l de 1932

pi í Margall va moríspobre... però sensedeutes.

Preu s 30 cèntims D Pelai, 62. Telèfon 15300. = Subscripció : 3`50 pessetes frimesfre

L'ACTUALITAT POLÍTICA

Els Dijoùs

iManca de trdicó arlamentària ^^ Blancs .--_..muuIvu uy uuuuvw puuiuwvuwnuNomés la manca de coneixement del que

és veritaible parlamentarisme — cal no obli-dar que el nostre país no en té cap tradicióni cap experiència veritables -, pot expli-car que fos possible un debat polític com eld'aquesta setmana. Hom intentava derrocarun govern que té majoria dins la Cambra,mitjánçamt una pressió exercida des del car

-rer. Hom pretenia titllar de dictatorial unaCambra que està en el pie de la seva legis-latura i encara no ha enllestit tota la tascaque li fou encomanada. Hom invocava tmdivorci entre el Parlamont i elpaís. Per tota demostració,una fàciil agitació d'uns quantselements volia donar-hi ver-semblança.

Si el fracàs no hagués co-ronat l'empresa temerària, enshauríem trobat del tot trans-portats als prooediments de lapassada monarquia. Quin pre-cedent no hauríem sentat?Basta que algú faci córrer queuna Cambra no representa elpoble, i ja cal dissoldre-la enmig de la legislatura i abansd'haver finit el seu comès. Sifos possible, qui no emprariaaquesta martingala, sempreque s'hi veiés atb foroes?Com seria possible la bonagestió dels interessos nacio-nals, si a cada punt els Par-laments depenguessin de lesbullides carrorívoles escalfadesper personatges o pàrtits am-biciosos?

lmvoquen, sembla, la sobira-niá del poble. Però no sabenque, un cop elegit el Parla-ment, té" delegada tota la so-birania. L'elector que dónalliurament el seu vot, per aixamateix, té la plena respam-sabilitat del seu acte, i maino pot revocar-lo. El diputatque ell ha elegia és diputat de"tota la Nació. No és el seudiputat, súñó de tot el cos na-danaJL

Per aquest motiu; ^tò'tes lesmaniobres -que tendeixen apertorbar des de fora la vidaparlamentària, són en si emi-nentment faocioses ; com adreçades a des-compondre el bon ordre de la vida nacional.La sobirania del pable és el seu dret a en-carnar la llei,i el seu deure a sotmetre-s'hi,ell, el poble; primer que tothom. Un pobleque mo respecti la seva pròpia llei seria unpoble despàtic; i la sobirania popular calque no degeneri mai en dictadura del poble;no menys dictadura que qualsevulla de lesaltres.

Això és tan cert, que en el cas presenthem vist, agrupar-se al costat dels sedientsdefensors de la sobirania del poble contrala «dictadura» parlamentària, tots els .ele-ments reaccionaris, puntals de les passadesdictadures, militars i semicivils ; tots elsGiris Robles que ara invoquen la Consti-tució i que, simultàniament, es varen de nohaverala votada. Llur esperit, amant deldesordre camuflat que representa una dic

-tadura, els empeny d'esma cap a les ma-niobres ananquitzaints. Entre ells, algun,menys inconscient, secunda el movimentdemagògic, perquè sap que el triomf delcriteri del partit radical (suposant queaquest partit es diu Lerroux) seria la mortdel veritable republicainisme. La República,aprofitant els vestits de la monarquia, seriaben aviat una víctima de totes ales dieta-dures, en gradació, des de la civil fins alr^etor!n a l'odiat i execrable militarisme, queposaria Espanya en breu termini als peusd'una Restauració, o, més aviat, del cata-clisme final: el caos social i econòmic.

Com a catalans, encara, la maniobra ensrepugna per doble motiu : pel que hem diti perquè el senyal de l'atac ha coinciditamb la presentació del nostre Estatut, queestà fent de cap de turc. Després de repe-tides declaracions del senyor Lerroux, totesen sentit de fer honor a la paraula donadaa .San Sebastián, veiem que, sense capmòbil seriós, només per facilitar una esca

-lada al poder, els radicals col.laborem ambels .nostres pitjors enemies. Tristafeima, perun ,partit, d'avantposir a la justícia i alrespecte a la paraula donada, les meresconveniències materials de la seva prepon-derància política !

Posades les coses així, el manifest delpartit socialista espanydl pren la seva sig-nificança justa.

Calia que, enfront de les maniobres anti-parlamentàries s'aixequés alguna veu, pertal de recordar als facciosos i a lh rs còm-plioes en la tasca de desarticular la nor-malitat constitucional, que, si mai aconse-guien momentàoiam mt passar damunt dela llei, i acampar damunt el text fonamen-tal de la Nació, no podrien gaudir pacífi-cament del seu contrafur, 1 no s hi val,en aquest cas, a dir, d'una manera hipò-crita, que l'amenaça és una coacció, pertal com es condiciona a un fet anterior:que l'amenaçat comenci per ésser dl quies posi fora de l'ordre legal.

Calia també que totes les forces perdona-des per la Revolució sabessin que no estanabsoltes, sinó tan solament en 'llibertat Con-dicional i que si mai reeixissin a estroncarles -lleis que les emparen, la Revolució, queells mateixes haurien provocat, les tracta

-ria segons justícia revolucionària. Es trobenagafats per aquest dilema. Voleu legalitat?Comenceu .per respectar-la. Ens negueu L

legalitat? Aleshores ano us planyeu si en-vers vosaltres obrem en revolucionaris,

Car, precisament, la Revolució va .éssergenerosa de tan forta que es sentia, i nopas com; a símptoma de feblesa. 0 si hovolen saber, que provin d'aixecar insolent-ment la testa, els generosament perdonats,però no gens oblidats.

* e •5

Es " clar que el senyor Lerroux, dintre

Indalecio Prieto

el debat polític, proposà una fórmula : queli donessin el poder i que es fes un governde concentració, prescindint ddls socialis-tes ; però el senyor Azaña, més fort que ellen doctrina çonstitucional, !li va respondreque no hi havia de què. Mèntre el governtingui la majoria; parlamentària; no té capobligació d'ajupir-se a: maniobres d'obstruc-( ió i d aldarull'carrerívol i taurí.

Tant e] senyor Lerroux com e'l'senyorMaúra poden exercir la missió útil d'acar-rerár les despistades i anacròniques dretesespanyoles cap a la República ; però, benentesos, acostamarct-0es a desvesar-se de llurpruïja de falsejar ,la legalitat, qqe en llurorgull creuen només bona per a' fer com

-plir a1Š altres.Però mal podran sortir -se bé de llur mis-

sió el senyor Lerroux ni el senyor Maura,si comencen donant el mal exemple a quies tracta d'endoetrinar. 1, encara menys,contribuint a l'obra del diable, a l'enveri-nament dels problemes vitals, a l'èxit de latàctica i el ròglame,nt de campanya reco

-manats per l'Estat Major de Pontainebleau.1, sobretot, que vagi amb compte el se-

nyor Lerroux. Té un passat prou conegut iunes amistats prou sospitoses perquè aques-ta política sigui, seguint una expressió seva,el Jordà que el renti de pecats, com hauriapogut ésser-ho una política més ampla imés noble. Í)ifícilmemt, mal sigui veritat,Popimó creurà que va de bona fe.

Confrabandísfes d'artAra que la Gene'alitat i l'Ajuntarnenl

s'han pronunciat ja sobre la collecció Plan-diura, potser serà le de recordar que E1Correo Catalán i E1 Diluvio foren els ri-mers diaris que feren campanya contra l'ad-quisició. -Nó parlaren d'El Diluvio, perquèla seva tradició rebentista sembla que deuexigir situar-se a l'oposició, com és el casde L'Esquella i de. La Campana., No parla-rem taro floc d'E1 Corro Catalán perquè laseva nsissió semblte' que es limita al sabo-tatge de tota mena iciatives de les ,s os-tres corporacions:

No obstant, al 'nti " e del que ha escritE1 Correo Catalán fodrien dir-se algunescoses a les quals difícilment podria contestarl'òrgan tradicionalista. Corn si 'El Correohagués flairat que l'anécdotarti de la Conec-ció Plandiura, tal corn ?dèiem en un articlepublicat la setmana passada à la nostra ià-gina de Le Arts, era pròdig en episodisque no fan gens d'honor als eclesiàstics en-carregats de conservár:el tresor de l'Esglé-sia, la campanya d'El" Correo Catalán hacessat. 1 com que, l'ofensiva ha cessat i,sobretot, com que la collecció ja és nostra,no cal entrar en detalls roti referir anècdotesque puguin causar molèstia. Però no és in-oportú fer constar en línies generals quel'Església catalana podia haver fet molt mésdel que ha fet per conservar el seu patri-moni artístic. Ceitanne, t, hi ha museus ecle-siàstics en quasi tots els caos de bisbat deCatalunya, però tantibé pot afirmar-se quel'exemple del bisbe Morgades no fou imitatper tots els gelats catalans, ni ho féu ambla rapidesa que calia. Després del bisbeMorgades, el fundador` del Muséu de Vic,només bot comparar-se -li l'esforç 'd'e LludsPlandiura. El colleccionista barceloní ha re-unit un tresor més gros que l'aplegat pelbisbe Morgades. 1 cal tenir en compte queel col.leccionista no tenia pas els avantat-ges del bisbe de Vic, pe tot essent bisbe deVic, era adninistrá i apostòlic de Solso-

n'hi va haver! — saquejar='dispenseu èlnzot — dues diòcesis de la Catalunya romà

-niea.Però de %iorgades no n'hi ha hagut cap

Inés, i si no fos la dèria de Lluís Plandiurahaurien de lamentar la pèrdua d'una granfart del nostre tresor artístic. Semblà quela gent d'E1 Correo Catalán haurien d'és-ser rnés sensibles a una qüestió com aques-ta. El noranta per cent de la part antigade la Collecció Plandiura — corri de totes lescol.leccions — és integrada per l'art religiós.Si la Collecció Plandiura ,t'hagués perdut,el plany contra l inconsciència de certs bis-bes — he dit bisbes ! — i de certs rectorsduraria sempre més, 1 així i tot, encara espodrà dir que els eclesiàstics contrabandis-tes de l'art, els que prescindien de tofes leslleis canòniques i civils, han treballat mésque el bisbe Morgades, els altres bjsbes debona memòria i el senyor " Plandiura junts.Si s'hagués imitat Pexemplè ` del bisbe Mor-gades, el museu d'art romànic més gros delmón no seria a Barcelona, ni a Vic : seriaa la Seu d'Urgell. Però a la Seu d'Urgellea passar-hi un bisbe contrabandista quefeia a l'inrevés del bisbe Morgades i saque-Java la diòcesi tot fent unes visites que notenien res de pastorals.. Es clar que aixòera en aquell temps que els bisbes haviend'ésser valencians, perquè els catalans erenconsiderats com a gent inferior, indignesd'ocupar cap càrrec públic... — M. B.

Quins amics!EI dissabte, dia g de juliol, La Campana

de Gràcia publicà un «repico dedicat alconseller i membre de l'Esquerra, JosepTerradelles, que va causar una certa sen-sació. D'arribista en amunt i de pretensiósem avall, li ho deien tot. Això provocà unacerta indignació no tan solament entre elselements de l'Esquerra, partit al qual per-tany La Campana de Gràçia, sinó entremolta gent que no hi milita 1 bé, el dis-sabte dia t6 -, o sigui al número següentde l'esmentat setmanari — hom donavacompte d'un acte d'homenatge al senyaTerradelles, organitzat por una entitat delpartit, i ultra el retrat de ]'homenatjat sotaqn títol a dues columnes, publicà La Cam-pana un gran dlogi del que vuit dies abansera un arribista, un pretensiós i un inepte.Entre altres coses deia que d'amic Terra-

qdelles, " co,n tothom reconeix, és un homeue val tant i quantn, i aprofitava totes

les ocasions pea dir-li ((estimat amia).Algú ha qualiticat aquesta virada d'acti-

tud moble. No tothom ho veu de la ma-teixa manera. L'actitud noble hauria estatrectificar i desautoritzar el solt de la set-mana anterior. No parlar-ne i aprofitar laprimera bc.asió per a parlar de d'estimatamic» com si no hagués passat res, sugge-reix'un altre comentari : «One amigos tie-nes, Benitos)

Idea que oferim a la U. S. C.El doctor Mira, de la Unió Socialista de

Catalunya, és un home de grans solucions.En un• article argumentant la seva pro-testa contra l'adquisició de la collecció Pian-diura, diu que «els progressos de les Arts'Gràfiques i de 'la Pintura ens permeten avuifer copies tan mer.avolioses de les obresd'art que costa inclús als perits diferenciarla còpia de l'original». 1 és clar, el doctorMira creu que en lloc d'adquirir la colaec-cid podrien fer-se'n còpies, que seriad mósbaratet.

El doctor Mira'— per alguna cosa figuraconi element dirigent de l'Institut d'Orien-tació Professional — hi toca. 1 hi tocatant, que' algú ha aprofitat la seva sug-

àfi e, cnllà„ . n ilos qüirir la ?landiul s podríemvendre tot el que tenim als museus, *des-prés d'haver-'ne tret còpia, i amb els dinersque es farien, potser podríem solucionartots als problemes.. que ara, per culpa d'a-questa adquisició, no podran solucionar-se.

Oferim la idea ala U. S. de C.

Tragèdies familarsRepresentació d'lfigènia a Mallorca, on

ocasió del Congrés de Metges. Els Bellu-guets se'n surten, però el noi Masriera, quefa él paper d'Orestes, no té un ban dia.

—Què li passa a aquest xicot? — fa unal seu veí, un erudit de Palma.

—Res, si li sembla — respon aquest —.Acaba de matar la seva mare i es trobason pare fent comèdia...

El mareig dun alcaldeL'alcalde de Barcelona, docto« Aguadé,

utilitza sovint l'aeroplà per als múltiplesviatges a què l'obliguen els càrrecs d'al-calde i de disputat.

No fa gaire, havia d'anar a Madrid itcnia un fort mal de cap, que durà totel viatge.

A les envistes de Madrid, però, la mi-granya semblà atenuar-se, i així que l'avióinicià l'aterratge minvà tan fortament, queen tocar a terra al doctor Aguadé no liquedava .ni .rastre del mal de cap que s'ha

-via endut de Barcelona. •Quan l'alcalde ho explicava, ho arrodo-

elia amb aquest comentari :

^n

—...I quan ja estava bé del tot, ales-bores.., té, aleshores, ,posa't a parlar encastellà.

Nudisfes i comuniisfes

F,rn un poble del Vallès va ésser deseo-bert, no fa gaires dies, un campament denudistes. Hi hagué un gran enrenou i elrector del poble, una mica sard, va enten-dre que eren cocomunistest,. 1 va bastar quecall ho entengués així, perquè tota la gentd'ordre ara estiguin convençuts que éssercomunista vol dir anar nu i menjar herba.1 l'error s'ha estès de tal manera, quefins tm significat comunista del poble hadit:

—Ah, no. Si aixa és' comunisme, hodeixo córrer'.

ErudicióEn un diari de la nit, vàrem 'llegir dilluns

passat el telegrama que segueix«Zaragoza, 8•—Se ha reunido la Uinión

Aragonesa, con representantes de Huesca y'l'eructi, los diputados radicales y el señasAlgora. Seacordó gestionar una ley deamplia deseentrst izaoión admintlstratfiva yreunir una asamblea magna, , com asistenciade las Diputaciones y Municipios, para pe-dir al Gobierno que archive la corona de4ragón y .que no ,pase a la Gpneratidad,n

El subratllat és nostre. Qué diantre s'ihau-ran , pensa t. que és l'Arxiu ,"de la: Coronad'Aragó?

MatisosLa Publicitat va dedicar..,u 'nd ypágina - l',

1 4 de juliol — que és; com vosaltres sabeu;'.1 "aniversari de la presa de la Bastilla, con-e) rtit en festa nacional francesa —, on àdhuchi havia un article líric de Carles Sentís, undels més actius membres de la Joventutdel Partit Catalanista Republicà. EI fet vaproduir una certa sorpresa, que algú como-nicà a un prohom d'Acció Catalana. :.

—Vosaltres també—va empendre'1--us sen-tiu abrandats revaluciomaiis? Després direud'En Casano es•.. !

—Es que , osaltres—contesta el prohom—t,tm!bé som`i aquell,, però'moderats.

Qui vol aigua?

El senyor .ldrià Gual pot r posar tran-quil pes una temporada. Quan els pagesosclamin al cél- demanant pluja, no 11 caldràestrenar cap obra ni donar cap conferènc ia.Amb ,'invitar el senyor M,iqu€el Castells a ex-posar des de qualsevol tribuna la seva teo-ria relativa als perjudicis que la 'iàdio re-porta ala salut i t 'I a .a riquesa dels hdmps,quedaran a' bastament -satisfetes. les neces-sitats pluviomètriques.

Si no, recordin e's noctùmbuls les remu-Hades de les nits dèIs: dies q i 12 del cor

-rent.

Les bones frases

Aqueix aristòcrata barceloní,- náyiler per,més senyes, tan correcto en el seu tractecom en el seu vestir, de tanta distinció en'el seu parlar com en la seva figura, és,també, tot galanteria. Una famosa artistad'opereta podria domaran raó.

Un periodista li preguntava l'altre diaper ella.

—Una bona camaraderia i prou — con-testá —. En venir a actuar a Barcelonavàrem renyir.

I, entrant en el terreny de les confidèn-cies, el inostre home afegí :

-Les amigues, convé que visquin a dis-tància. Es quan donen munys mals de capi surten més a compte. Es quan, en veure-les de tant en tant, ens 'semblem anés fidels.Jo, ara, en tinc una a París, una a Lom-dres... Sóc, com li 'expressaré jo?, sóc elque vostés en diuen un corresponsal.

La difusió del cafalà

Un amic que intervé en afers die music-hall, ens reporta la següent anécdota :

A Marsella, fa poc, el blogueur Doumelcontà, en escena, un acudit que tot el pú-blic rigué de molt bona gana.

Acabada la representació, Tré-ki, un altrecòmic del mateix gènere, força " conegut aBarcelona, va moure un escàndol, en un.cafè, a Doumel. •

—Aqueix acudit que has contat •avui, ésdel meu repertori.

—No és cert !Et dic que sí !

—T'asseguro que no!—Jo l'he contat molt abans' que tu !—Però no és original teu. Tu te'l vas

apropiar del mateix llibre català on l'he:pescat jo!

'fré-ki ca'll . Doumel tenia raó.Quin llibre deu ésser aquest?

Trencaclosques

Un amic :nostre, , amb motiu d'un ende- ::^veniment familiar, està rebent aquests diesun seguit de correspondéncia de circums-tàncies. Entre les lletres rebudes li ha en-dit Patenció urna que diu :

«Sr. D. Agustín X.n, (Ací el cognom delnostre amic.) Segueixen uns paràgrafs ba-nals i acaba amb la següent facècia:

«Seguramente le extrañará le haya puestoAgustín, pero es que ignoro si se llama us

-ted Ramón o Ricardo.))Com sigui que la lletra.— a ttèntica r

procedeix d'un obrer molt modest, no enspodem fer paga d'haver descobert un for-midable humorista, cosa que .no deixa d'és-ser una veritable llóstima.

Vista general del poble

ú.Íi.

r

1I7M).

Albéniz a Iiìiiríì1iiW1_«Ha fraïf: Macià ?»>

Aquest títol de novella barata correspona un fuliet pamfletista que acaba de pu 'bíi-car Jaume Miravttiles, i que ha fet •anun-ciar com una «Guia nocturna» qua'.sevol.

Pel que es veu, aquest pamflet ha fetsortir de fogó el nostre amic Ramon Pei,el repòrter polític de L'Opinió, el qual hapromès als seus amics que abans de deudies sortiria al .carrer la réplica adequada al'exabrupte d'En ((Meb).

Entre els amics d'En Pei que componenla penya del cafè La Ramlda, s'han creuatapostes entre els que creuen que En Peiés incapaç de fer un esforç semblant, i elsque creuen que aquesta vegada hi posarael coll. Per ara les travesses són 6 a 3 encontra. Si ens hi deixessin ésser, nosaltrestambé apostaríem contra 'En Pel,

Francesc Madridserveix de 4apadora

Quan En L:adó i Figueres; el dim^iinutperiodista de L'Opinió, arriba a les quatrede la matinada a casa seva, la qual cosasol succeir sis dies cada setmana, la sevataula de salvació per tal d'evitar-se &sescàndols paterns, és indicar que acaba desortir de la impremta de upendre» 1'a con-ferència d"En Madrid. L'e •demà ensenya alseu pare la «llonganissa» telefonada desd'un Madrid per l'altre (En «Poquito))) i elpare Lladó queda mig convençut.

L'altre dia, però, l'amic Lladó arribavaa casa seva a les cinc del matí, i comsigui que l'excusa es presentava un xic di-ffcil, tirant al dret va dir al seu pare quetrobant-se En Francesc Madrid indisposat,havia tingut de «pondre» la conferència aun sup'ent, i resultà que aquest sup'.entera tartamut!....' El pare Lladó pensa pee-sentar una reclamació al diari.

Un enxufisfa sense correntL'artista Lluís Masriera dóna ]'abast a

una diversitat d'activitats que no tenen re-tribució de cap mona : director de teatre,autor, músic, Junta de Museus, Acadèmiade Belles Arts i d'altres que «sentian moltno recordar)).

Darrerament, encara ha ampliat les pla-ces amb la presidència del Saló de Barce-

lona de la passada (Exposició de Primaverai la de la Federació Catalana de TeatreAmateur.

El senyor Masriera ha hagut de sentir-sedir per un amic

—Tu ets un enxufista.., .però sense cor-rent.

Dipaiaf i saurí

El diputat de l'Esquerra i conegut saurl,senvor Palet i Barba, sempre que va i vede Madrid ho fa en avió.

S'ha sabut que semblant insistència aemprar aquest mitjà tan modern de viatjarté, com tot, lea seva explicació. El senyorPalet i Barba recull en aquests viatges unasèrie d'observacions amh les quals pensafer un llibre relacionat amb la ciència delssaunas. El disputat doctor Riera i Puntí,que és el que fa córrer ells projectes del seuco!Mlega, va observar -li un dia

—Vós, Palet, després de viatjar de franc,encara us hi guanyeu la vida.

espectador fossuf

En una representació en la qual preniapart l'animador del 'teatre lntim amb unaobra de comèdia de fira, el públic no va cor

-respondre a l'esforç de la vetllada.Primor s'havia representat la comèdia

Flors i Violes ; després d'un parlament<<d'aquells)), es va començar L'Arlequinada.

En Gual s'estava entre bastidors, per siel públic reclamava ,la presència de l'autor.

Es clou la cortina i ressona un xiuleteixordador, d'un espectador d'entrada ge-neral.

En Claramunt, que estava al costat d'enGual, per .treure importóiricïa a., l'iócideitt,va dir:

—No en faci cas, senyor Gual; deu seralgun ximple..

Era l'únic espectador que es va quodarfins a l'acabament.

Sopar coreogràficEls dilluns a la nit, com és sabut, es re-

uneix a la terrassa del Colon la penya fal-sament ainome;nada dels sobresea-listes. '.E1degà d'aquesta penya és En Sebastià Gasah,que és també el degà de cada dilluns perla seva formidable puntualitat.

Di-llums passat, però, en mig del generalastorament, Sebastià Gasoh no va compa-rèixer. Després de molt preguntar hom vasaber que havia anat a sopar, invitat peedballarí Joan Magri!nyl.

El pintor Esteban Vicente va trobar lasolució de tot

—Habrán ido a comerse el cisne de laPavlova.

Novetats de cautxú peral bany i la platja

Gorres - Sabatilles - Jocs demar - Pirogues - Cinturons

"Cautxü Català"Corts Catalanes, 615Ronda de Sant Pere, 12Passeig de Gràcia, 127

L'escenari del darrer article dEn RafaelMoragas era al carrer de les Corts Catala-nes, cantonada al de Bailèn ; a l'estudi delpianista Malats, l'any 1905.

El meu será a Tiana, sota la Conreriaun poblet, aieshorès — parlo de treinta amysenrera, si n0 més —, catalaníssim, típic, depagesos amb barretina. Encara no haviacanviat de caràcter pels estiueijants que des-prés se n'inoautaren.

Una formosor de poble, un racó del Para-dís ; la terra de promissió per a tots aquellsque volien fruir, en santa pau,de la bellesa del paisatg°, dela puresa del cel ; dels que vo-lien oxigenar-se el cos i l'àni-ma respirant l'aire pur delsseus boscos perfumats ambl'olor de taronger.

Tia!na era, aleshores, unGranada cent per cent. Volta-ven dl poble fins arran despins uns tarongerars immen-sos. Darrera, hi havia wnacinta ampla de ginesteres Ho

-rides. 1 damunt el color, mo-rat, dels pins. Al peu de lesmuntanyes que el voltaven iel protegien, el pob'.e, blanc,de teulades roges, l'ull delcampanar, qae cabia, tot ple•gat, al palmell de la mà.Quan, cap al tard, ressonavenmajestuoses, amb un ritmelent, les batallades de 1'Ange- ..lus, que ressonaven fondes emsaltar per les carenes, el pai-satge s'amarava de recolli-ment ; mentrestant, obria l'ullun Llum groc, tremolós, desd'una finestra, i la primer•a •estrtilla,clara i brillant, s'en-cenia a8 cel.

Oh 'Tiana tres vegades im-mortal ! L'una, gràcies a l'es-tada d'Isaac Albéniz, tianencillustre d'adopció per volun-tat expressa de l'enamora-ment que sentia piar Tianal'altra pels teus tarongerars ila darrera per les teves gines-teces florides.

Avui ets un poble farcit detorres i torretes fatxenderiesamb reyes daurades, anome-nades «Villa Josefa» o «Villa Mariana»noms que no diuen res, mentre que abansho eres de cases de pagès o de masies ami-gues; a cal Isidro o a cal Taià, noans queans evoquen la vella Tiana adormida al peudeis pins, i 'la còrpora molsuda, la riaillagrassa de la mestressa, amib el seu eternmocador de pita penjat al cap, el perol ambla calderada per l'aviram a la mà, o el ros-tre -secardí i l'ull maliciós de l'home ambel caliquenyo apagat a laboca.

Ara tons tramvia propi, pintat de blau,com el die Sarrià, i estiuejants sobreposats— més estiuejants que no pas fills —, que,com ets de totes les colònies estivals,'hi han importat costums •exòtics, comver-tint-te en una sucursal de la Granja Roya].Abans, per la Festa Major, basties un en-velat a 8a plaça que era l'orgull de la con-trada. Les moles hi compareixien abilladesamb les seves millors gales, tretes de lacalaixera, perfumades amh l'olor de la pomacamosina que l'àvia hi posava peer a presavar-les de les armes ; amb un borrissol daurata ges galtes, encara no maquillades, que ,erende pell de préssec. Ara fas revues ultra-estilitzades, amb giris colonials i chevaliersempeltats d'estudiants de medicina de quartany.

De la teva festa, que és per Sant Cebrià,se'n parlava a tota la costa, de carp a cap,i a tot •el Vallès. 'Els hereus hi acudic:1,travessant les dreceres, calçant les espar-denyes amb vetes i amb les boti^nés emboU-cades amb un mocador de afer farcells, dis-posats a esquitxar els vint duros que valia1'a toia, .per a oferir-la a la noia més xa

-mosa de l'envelat.Ara 1a teva festa major s'ha tancat dins

del Casino i rés més dels estiuejants que nodels tianencs. IEs una festa major sense ca-ràcter, sense color, que no té fesomia : co-sina germana de la de Caldetes o de SantHilari. Una festa major espectacular i mo-derna, no gene íntima, no gens cordial, anogens ni mica familiar, i bon tros encar-carada.

Del bé de Déu esplèndid que eres abans,a penes te'n queda res. Ells teus tarorng^ers,les teves ginesteres, eis teus boscos de pins.la dolça delícia del teu paisatge ; aquell caféde baix acollidor i menestral, on són? Elrecord de l'Al'bèniz que a Tiana hauria d'ds-ser venerat, hi és .només perpetuat al rètoldel Casino. Ultra no ésser adient, aquestés amés dels estiuejants que no dels fills delpoble. Albèniz hauria de ttmi:r monument a"Tiana.

Bé. La torre enfarfegada, de color de cro-cant, amb jardí de sorra granada, ha mortles masies, 'les cases de pagès amb hort,llar de foc, amb pastera i callar. 1 gair€bÁha mort el record dels Reventós i dels Al-biniz, els descobridors de Tiana.

La torre ha fet el bosc .a trossos, ha fetpresoners gels pins tancant-los dins dels jar-dins dels edificis bastits pcl estiuejants ; hasuprimit els tarongerars t perseguit les gi-nesteres muntanya amunt. Avui a Tiana hiqueda molt poc paisatge i e4 poc que hi hasembla paisatge fet d'un jardiner influen-ciat per les modes.

L'article d'En Moragas m'ha fet recor-dar els bons temps de Tiana ; la meva Tia-na de noi, perfumada de taronger i de gi-nesta ; la de quan l'avi m'hi portava, .aga-fat de la mà, trescant per camins de vinyai per dreceres, ja que aleshores la carre-tera no existia, o per la riera de Montgat.Pujàvem turons, travessàvem boscos, tros-sos de vinya assole'I1ada, i tot d'una sorgia,davant dels nostres ulls meravellats, el mi-racle dels tarongerars. Ens els menjdveanamb els ulls i amb el cor. Seintíem ''una for-migor estranya a l'esquena, com Si ens nas

-quessin ales per a volar-hi ; t Jes„ carnes,elles soles, es posaven a caminar dé`'^pressa,de pressa..

Ens esperava el cafè de baix, on deixà-vcCm el farcell 1. sense reposar ;dei nsa-

ment de la caminada, . agaifàv^arl un covei ens en anàvem a la I2ic^ra a ,tolllr taron?es. N'hi Qiavia una catifa estesa a terra.Triàvem les de pell prima, de carn sangui-nosa i sucoses, dolces com la mcl i sense

pinyols. Les de pel] gruixuda, ni nosaltresni ningú no les collia. Aquesta és la Tianainoblidable i única, ]a 'Piaina de l'Al•èniz.

El cafè de baix ho era de nom i de fets.Era ensorrat, a prop de la p:aça i de çamBonastre. En venir de fora calia travessar,per tal d'anar-hi, un passeig ombrejat d'acà-cies. Venint del poble, es passava per larecolzada de can Rónastre, davant de ]aqual hi havia untin paret nua, una esquenade casa, amb un terrat que vessava cla-vell s .

El Casino de Tiana

Cafè menestral,"adallidor i familiar, ambbancs de fusta arrambats a les parets, cadi-res de boga i una taula rodona, folrada dedrap verd, per a jugar al tresillo, en unangle, al costat d'un baloonet interior quedonava a la sala de ball.

El senyor Isaac, com Ri deien els fills deipoble, compareixia a Tiana .així que apuntawa el bon temps. Quan tot just puntejavaLt florida dels ametllers. Bon punt haviacompSert e_s seus compromisos a l'estran.ger. 1 jo sospito que s'ho feia venir bé peetal ie comp l ir-los com més aviat millor

poder tancar :es n:a'etes i anar-se'n a Tiana.La seva arribada era un esdev^.ni.nent. A.es-hores per a anar-hi calia agafar ?a tartanaque feia el servei de passatgers des de l'es-ta ció de Montgat poc o molt combinadaamb el tren.

Vetací que un matí, per la porta de l'es-tació de Montgat, treia el cap un homebru, baixet, la barba i el bigoti negres, eicabell gris ri:nxolat, els 'llavis molsuts i elpuro a la boca. Talment un moro, disfres-snat d'europeu. Es debatia al mig d'unamuntanya de paquets i de maletes

—iEp, Sidro!E9 tartaner, en santir aquella veu fami-

liar, es tombava ràpid, se li enriolaven elsulls i saltava, fent un bot enorme, de latartana...

—'E1 senyor Isaac!...I se n'hi anava corrents. Encaixaven amb

força, com a vells i estimats amics ; enrao-naven efusivament; el senvor Isaac aliar-.gaya un cigar dels seus al Sidro i cuitavena encabir els paquets i les maletes dins devehicle. AlhèLniz hi muntava el darrer, acavall deis atuells. La tartana es posava enmoviment, al .trot lleuger de 1"haca, fins ala fi del viatge.

Al cap de mitja hora de la seva arribadaal poble la .nova ja corria de casa en casa.Els pagesos s'ho deien els uns als altres,les comares feien el mateix ; àdhuc les cria-tures.

Per què? Perquè l'estima-ven, EI senyorIsaac, tot i ésser un personatgé molt im•portant que arreu del rnóin es feia amb lespersones de més enlairada categoria; eramolt franc, molt ca^mpetxano i preferia trae-tar amb ells que no amb els senyors. I aques-a preferència, aquélla bona gent 1i ha agra:

des del fans del cor.Ja se sabia. A Cella tarda el cafè seria

tan ple com pels dies de la Festa Major.Hi havia qui havia doma t . pressa a la donaper tal que apariés eE dinar més aviat. Elcafeter, que era oncle del que escriu, haviade . fer omplir totes les cafeteres desades aI'axmari, treure'n el vidre i les tasses so-breres i anar a cercar més cadires a !a sala.A mi i al meu avi ens tocava, aquell dia , .

posar mos el davantal i agafar la cafeterafumejant.

El rc iyor 'Albéniz compareixia al café

1;:»:s volls de :es ducs, vestint de dril; sen-se coll, el puro a la boca i un ventiladorsota l'aixella. E1 primer dia tothom l'esco-metia per a fer-!i preguntes, per a expli-car-li les seves coses, per parlar de les colli -tes o de les malalties de la maiinada. 1 elsrespomia, somrient i com hagut, donant-secopets al ventre, o de dalt estant de la ca-dira, mentre enxufava el ventilador alsastre.

Tenia el costum de seure a la taula deirecó, la que era folrada de panyo, que erala seva, i automàticament es desfermavaune partida de tresillo que durava has a !esdeu. Es •jugava fon. De pesseta, de duro tde bitilet per amunt. De tant en tant, dedins de la butxaca de 1'infenn d'un gec devellut, enllustrat dels colzes, sortia una car

-lera de cuiro gruixut, lligada amb urna veta.El pagès que hi havia a dins del gec co-mençava a donar voltes i més volies a lavela, i, en abrir la cartera, en treia rmllibre gruixut de papers de banc.

A les deu se n'anava a sopar. Ja no gelvèieu fins l'endzmà. A la ;nit es quedavaa casa. I era durant aquelles hores man-ses, que fan la impressió que la marxa deltem.ps ha estat deturada per una mà mis-teriosa, als pagesos tocatardans se'ls ador-mia Parella escoltant el so vague i malen-cònic d'unes notes que venien del carrerde Sant Bru, i que, no sabien per què, elsfeic,n entristir. Els carreters, quan a mitjanit sortien de casa anió el carro atapeït deverdura per anar al Bonn, tombaven de car-rer per tal die no destorbar' i moderaven elpas de la mula :

—Té, deu ésser allò dels morros!...Jo sospito, amb fonament, que va ésser

a Tiamq on l'Albèniz va teclejar bona partde la Ibèria.

Algunes vegades baixaven de la tartumauns personatges esttafol aris, amb xam'beng,cabellera despea;timada, xalinà i una redin-gota estrafolària. Duien una caixa a la mà.Parlaven un llenguatge estrany, 'Pot i aixòel tarltaner eus entenia penfectanent :.

—Sí, mussiú; és •allá .I els- •ensenyava la casa. Era un músic

estranger,- amic del senyor Isaac. N'havieinvist baixar tants de la tartana, que ja s'hihavien ácóstuniat, J per ésser amics del se-nyor AQbèniz els respectaven. La gent elsanomenava indistintament mussiús a tots.

Quan tonia visites no anava al cafè . Elpiano ;repicava de valent al carrer de SantBru, acompanyat 4bvn vkdon.cel o: d'unviolí. Però 1'es aferrissades partidos de tne,-:sillo :quedaven interrompudes i es pagesosrondinaven.

Meptrestan.t i el poble es trairisformava,Atrets -per la` bellesa del seu paisatge, elsforasters l'envaïen. A mida que naixien edi-ficis ; ot,ts els tarongers, les ginesteres i rusprens reçul'aven muntain es amunt. El senyo.°Isaac, ms sib'.e .al canvi, continuava fide.al cafè de baix,' al tresillo, .a la companyiadels pagesos: 1 totes les nits seguia des•granant aquelles nòtes maloncòniques i llu-

nyanes, que trasbalsaven el car d' ls tia-nenes.

Quan a Tiana va saber-se lea nova deiseu traspàs, hi bagué un dia de dol. Ha-vien perdut a un dels seus. Els costava decreure-ho. Molts duts sieus compan}s de tau-la, es nuaren la corbata negra al coll, esposaren la gorra de seda i baixaren expres-sament a Barcelona, peer tal d'assistir al'enterrament. 'Els hauríeu conegut por 1'ex-pressió del seu rostre, traspassat pel dolor,que era dolor de dèbó ï no pas de protocol;per la manera vacillant com es llevaven lagorra ; els seus véstits de vellut, que con-trastava enorme•ont amb la negror deesVestits deis altres, molts d'c11s enfundantenlairades persònalitats de les arts, erenuna mota colpidora de la trista cerimònia.

*.**Amb dls anys, aquestes coses s'esborren.

I l'únic que en queda ara del pas d'Albè-niz per 'Tiana, és el rétol que hi 'ha a lafaçana del Casino. A més a més, el recordencara viu i entendrit d'algun vell, que devegades encara en parla amb paraula tren-cada.

Per qué els tianencs que van tenir 1'ho-ttor d'estatjar a casa seva l'home illustreque s'hi aco'lf atret per la bellesa dels seustarongerars, que li devien evocar i'ambientque ell maldava per a plasmar a Ibèria, noalcen un monument que penpetuï la menó-cia del gran compositor?

Si no fos un tòpic diria que tenen eldeure de fer-ho i afegiria que mentre noho facin, estaran en deute amb l'estimacióque el gran músic va sentir per Tiana. •Elrecord que el perpetua á la façana del Ca-sino, no és pas el rrïés escaient pera hono-rar la seva memòria.

JAUME PASSARELL

8RANS NOVETATS EN^URBRTES INARRU818lER

Jaume I, 11Telèp.11655

Tragèdies atmosfèriques. — L'agricul-tura esté que treu foc pels queixals, i tétota la raó. El quia passa al nostre país ámbles pluges, és una cosa que, francament, nohi estem avesats. Nosaltres som una gentque ens queixem gairebé sempre per mancad'aigua, t aquiest any les pluges sembla quees vengin del pagès que no està mai con-tent i es dediquem a gatejar-li les pessetesa milions, desgraciant-li i podrint-li bes cp-llites per un excés de generositat.

El blat, abans d'ésser segat i al sae, esdedica a grillar en els camps, o a comvte-tir-se en pasta italiana. Els forratges nopoden arribar a les dents de líes vaques,perquè a la terra mateix canvien la sevaforma poètica per ]a d'un xarop disgustati impota^ble. Amb les vinyes i arnb els frui-ters passen drames semblants.

Jo que, encara que no tingui terres; nopasso un dia sense pensar en l'agricultura,em faig càrrec de la legítima desolació dela gent del camp, i quan sento batre aques-ta líquida impertinència del cel damunt del'asfalt rígid, des d'una terrassa arrecerada,em reconec una mica hereu de Virgili, si noper l''excellència per les aficions, i m''iindig-no si u'n •company meu no comparteix elto elegíac davant el desastre de les collites.

Però la pluja insòlita d'aquests dies, dei-xam-t de banda les coses que jo lamentotant com el ;que més, proporciona a l'ob-servador de , la comèdia humana algunesescenes qúe 'o estan del tot malamènt. IEnprimer llar, ils •perjudicats de la pluja són .els marits, A Barcelona hi ha molts senyorscasats que á primers de juliol engeguen ladona i les' criatures com si fossin pilotesde golf, i les deixen encastades en un elapde verd o .de sorra de platja, perquè vagiin,a monjar xocolata a les fonts pròximesi ocreïn reiations fugisseres com la vida delsgrills. .:

Aquests: senyors senyors casats s'ho ten.an com'bi-nadíssim. ` Projecte^n l'emigració de la famí-I'ia per al dia tants, i ells per l'endemàd'aquell tiia ja hagi emparaulat el programasentimental que duraré tot l'estiu, mentrela dona • i eis nens_ fan salut. Són mo ts,els marits que si no existissin aquestescombinacions trobarien el clima de Barce-loma irrespirable. El mes de juny és el mesque gels marits acostumen a tenir més aten-cions amb les dones, que llegeixen menysel diari 1a taula, que escassegen el nombredo juntes i consolis d'administració imagi-naris, i, . e ln una paraula, estan més perdur-les al cine i al que convingui. E'ls ma-rits ja saben oil que es fam ; se'ls acostenels mesos del respir i volen preparar lesinfidelitats amb la màxima correcció. Totaniria com una seda, si no vinguessin detant en :tant aquestes impensades facèciesatmosfèrlques com la que estem patint. Lapuja ha aturat les emigracions, els nenstenen fred i les senvores tenen por de mu-llar-se els peus ; ma s'avenen a la perspec-tiva da veure's tost el dia tancades estol,tant Sa cançó dels torrents, amb finestresde juntures imprecises, que a la nit lesobliguen a mitja dotzena de mantes dellana.

Quan s'havien fet tots els preparatius pera l'estiueig, la dona es queda. Allò que escombiné i s'emparaulà en ,un mes de junyple d'amabilitats conjugals, ho destrueix unmes de julial dtesarrapat, incivil i lacrimo-gen que no para de ploure ni de refredarci termòmetre.

Jo, aquests dies, no faig altra cosa queveume marits materialment volats. «Qué uspassa? — els pregunto —, que no teniu ladona fora? — Ca, home, ca — contesten,— amb aquest temps maleït. ..n 1 a l'ihorade sopar els senyors casats fan una carade tres déus, i les dones els fan unes pre-guntes dolcíssimes que només acaben deposar-los fets una fúria. L'excusa que donenés que tenen migranya per culpa del temps.I el que passa és que les combinacionsemparaulades acaben desemparaulant-se, ia moltes llars honestíssimes ]a pluja no fares més que xafar-los la guitarra, 'El casmés greu és el que li ha passat a un se-nyor que jo canee molt, que ja tenia la.família i^nst.al•lacda a Puigcerdà i estava comel peix a 'l'aigua, i ]i ha tornat ]a senyoraamb totes les criatures.

La pluja, a més a més d'aquests tras-.torns familiars, és causa que les minyonesque van a plaça i els gitanets que esquilancues de gossos a aes Rambles puguin ex-plotar llur propensió a -les coses màgiquesi sobrenaturals. Aquestes persones, utilissimes dintre el règim capitalista en quèvivin., ino valen acceptar mai les raons na-turals de les coses. A mi, si em fessin ex-plicar per qué plou,` potser em posarien enun compromís, porqué no m'he dedicat maia estudiar profundament la meteorologia,però suposo que al món hi ha experts quesaben perfectament les causes lògiques inaturals de la pluja. Segons m'han expticat,hi ha un senyor que dóna unes conferèn-cies, carregant la culpa de totes les cala-mitats pluvia.s als radioients i a lea ràdio.Aquest senyor opina que si no hi haguésràdio al nido, i si ara per exemple jo nopogués escoltar la conferència dun dipu-tat radical sonso moure'm de casa, i quidiu un diputat radica 'l diu un concert depiano i corda, els grams de blat de la planade Vic no es podririen damunt de la terra,i a Ripoll no es refredarien les senyores,i a Ribes no es veurien obligades a passar-se tota la tarda tancades en un cine perfer salut.Aquesta teoria segons la qual la radio

ha desballestat ]'atmosfera i arribarà a en-sorrar l'agricultura, està fent uns adeptesinfi nits en el sector social anomenat pabie.L'any passat, pér exemple, vàrem tenir unestiu normal, i no es va podrir cap gra deb!at, i de ràdio n'hi havia tanta com aquestestiu, o potser encara treballava més, per-qué es radiaven tots els discursos polítics.Jo no sóc ningu, perd, per dir si té o no:té raó el senyor de :les conferéncies ; arael que puc dir és que les cuineres i elsgitanets esquiladors de gossos acceptenaquesta culpa de la ràdio pel quQ té demàgic i de misteriós l'argument. Si nohaguessin dissolt els jesuïtes, probablementscntiríem dir que la culpa, de la pluja latein^ n els jesuïtes, i si mossèn Tusquets diuque la pluja insòlita i perjudicial té percausa un tripijoc de 'la maçoneria, no dub-teu que l'endemà a les places de Baroelonás'oblidarà la ràdio, i l'argument de mossèn.Tusquets agafarà peix.

Josa M.veu DE SAGARRA

¡NERVIOSOS!Prou de patir ínútilment, gràcies a les acreditades

GRAGEES POTERCIAIS DEI OR, SOIVRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç laNe u ro stènia. Impotencia ten tofes les seves manifestacions,

mnl de cap, cananmenf mental, perdun dememòria, verfigena. fadiga corporal, fremolora, dispàpsin nervio•ae, palpitacions, hiferisme i frssforns nerviosos en general de lesdones i tots els frasfons orgànics que tinguin per causa o origen espofa•

J ment nerviós.

\/ Lea Gragees potenclals del Dr. Soivré,més que un medicament eón un elemef essencial del cervell, medul'la i (o£ el sisfema nerviós, regene•rant el vigor sexual' propi de Peda£, conservant la salut i prolongant la vida; indicades esperi.almrnf als esgn.Las en la seva joventut per tota mena d'excessos, als que verifiquen treballs exressius, tant tísics com moralso intel'lectuals, esportisfee, humos de ciències, línanciers, artistes • coruercian£s, indusfríale, pensadors, etc.,aconseguint sempre, amb les Gregees potencials del Dr. Soivré, tots els esforços o exercicis fàcilmenti disposenf l'organisme per rependre Is sovint i amb el màxin resultat, arribant a l'extrema vellesa í senseviolentar l'organisme cmb energies pròpies de la joventut.

Basta pendre un flascó per convèncer•ae'n

Venda a 5`50 pies. flascó, en lotes las principals farmàcies d'Espaara. Portugal i América

NOTA. —Di 'girs-se i !camelen! 025 pis. en segells de correu per al f,aegoe,g a O/i arines Laboreforio Sòlta•targ, carrer del Ter, 16, Barcelona, rebreu gra tis un llibre explicatiu sobre l'origen. desenrolllomen! i tracta•nien! d'aquestes mala/tres.

1 i II) 1

DESPRES DE LAUSANA

La qüestió de les reparacions

LLPassaf í present d'un

• •® flhome

a o^•aprés de l'any 1909, les gentades obreressabien que no n'hi havia prou amb menjarci:ergucs i monges, ésser més republicà queDéu i deixar-se Landre. L'r4 :petec d'unastar esdevé més eloqüent (eloqüència lacò-inica, de la bona) que no pas gla pirotècniafisiològica-democrática, que feia molt de so-roll .però que, dat i beneït, era pólvorasense bades.

Rcstaven uns quants fidels : tot de mo-dcstos industrials, encara no prou burgesos

II 1La Conferència de les Reparacions de

Lausana, que ha tingut l'indiscutible avari-tatge d'una durada relativament breu i el

consegüent de limitar la costosíssima estadaa Oudhy dels funcionaris predilectes deispaïsos que hi han participat, s'ha clos ambun acord quasi inesperat, i que ha produïtuna sensació d'alleujament general. Fins aquin punt sigui justificada aquesta impres-sicí favorab:e, és el que veurem en el trans-eurs d'aquest article.

Les alternatives del conveni de Lausana

La Restauració tingué de tot : bisbes, ge-nerals, almiralls, ministres, diputats, burò

-crates.,, només mancava una cosa al règimper consolidar-se : uns republicans. A co-me+nçaments de segle havia omplert aquestallacuna.

Havia arribat lE11.Feia patxoca, era eloqüent i tenia el do

de les masses. Ningú com cll no sabiaportar un gran parell de bigotis, mirar defit a fit i caminar trepitjant fort, com sihagués d'esberl.ar les llambor-des de la via pública.

Amb la ploma als dits, eraún castell de focs artificials.

1 republicà, enormement re-publicà ; feia por cam a'arri-bava a ésser de republicà;menjava capellans i monges iengrescava el poble, a1 qualrecomanava dur sempre unateia imdendiària al puny. Essesrepublicà dels d'Ef, oquivaliaa viure en una perpètua ttmo-nau d'entusiasmes delirantsdintre d'una fúria cega i ron-ca de tant de cridar.

Les paràboles d'aquest re-demptor abundaven de motsobscens i allusians fàlliquescar així ell sabia que es po-sava a l'altura de l'auditori.

Ben aviat 'les multituds es-taven boges d'iel1 I d'entreles multituds triava .unsquants i els duia als Consis-toris; una mena d''Eldorado oterra de promissió, i eren fe-liços.

A Palau, i entre els cena-c-les de la monarquia, totaquest carnaval no era vistamb mals ulls. Ell esbravavamolts de poltres indòmits. Ca-da míting era com una sag-nia que rebaixava eles sangsddl poble, sempre massa con-gestionat, dins l'opinió deisque el governen.

Tan solament quatre vellsrepublicans brandaven la tes-ta, plens de malenconia. (Ellprimer fingí acatar-los, des-prés els ventà batzegada. Temia una «viri-litat», per emprar el seu lèxic, que no s'atu-rava per res.

Les masses, atiades, fuetejades per aque-lla vèrbola, giravoltant dintre una irritacióeixorca, com un cavall rodant a cops detralla per una pista, de vegades, però, noeren discretes, ni dominaven el joc del fo:com ho feia el seu amo. Un bon dia, unabala destinada al venerable Sa!merón, unrepublicà mal vist pel govern de S. M., vaallotjar-se dintre el cos de Franpesc Cambó.

Es d'aquells temps, quan es dissolgué laUnió Republicana, que !E41, parlant ambGumersipdo de Azcúrate, que lí feia algunretret, digué

—No se hace política con quien se quiere,sino con quien se puede.

5• 5. #•

No se hace política con quien se quiere,sino con quien se puede...

Aquesta frase, passant els anys es vatdrna^nt feixuga. Aquells con quien se pue-de esdevenen aquells por quien no se puede.

Les masses ja s6n llun^v; el soroll deles stars 'havia fet rodar el cap dels idíllicsenergúmens de la merienda fraternal. Des-

Tramvies de Barcelona, S. A.

Vencent en t d'agost pròxim elscupons números 27 emissió 1925 i qemissió 1930, de les Obligacions al6 per loo d'aquesta Societat, s'infor-ma als senyors tenedors que el pa-gament dels expressats cupons que-dará obert des del dit dia, a raó depessetes 7'50 per cupó, deduint pes

-setes I'0904 pels impostos dol Tre-sor, en les següents cases de Banca

A Barcelona : SOCIETAT ANONI-MA ARNU'S.GARI, BANCA MAR-SANS, S. A.

A Madrid : BANCO INTERNtA-CIONIAL DE INDUSTRIA Y CO-M'ERCIO, BANICO DE VIZCAYA.

A Bilbao : BANCO DE VIZCAYA.

A València : BANCO DE VIZ-CAYA.

Barcelona, ió de juliol de 1932•

El Director General

ALFRED ARRUGA

El príncep Renal de Borbó-Parma, casatamh la princesa Margarida de Dinamarca,va pensar un dia que no hi havia incompa-tibilitat entre la situació principesca i l'oficide barman, i va obrir, als Camps Elisis deParís, un bar batejat «Royal Golfa.

Aquest bar de nom reial i de propietariprincipesc va córrer la sort de molts esta-blirnents democràtics; i va haver de plegar.Però cota que el príncep s'havia oblidat depagar alguna faclureta, es veié portat altribunal.

L'ambaixada de Dinamarca féu saberque- estant el príncep sota el r.:gim de se-jaració de béns, ni la princesa ni la casareial de Dinamarca pensen pagar les fac-tures del barman.

Passarà?

Flo collim d'un periòdic francès, més aviatgovernarnental i amb algun puntet de xo-vinisme.

Hom sap que, gràcies al conveni de Lau-sana, Alemanya es troba anab el seu deuteper reparacions rebaixat deu vegades.

Quan von Papen sortí de la reunió, vonBïclow, que l'esperava a la porta, l'interro-gà amb la mirada. El canceller li ensenyàtres dits de la mà, sense que von Bülowdemostrés gaire satisfacció.

—Que no està bé? — preguntà von Papen.—No gaire — res5on l'altre —, perquè

Cindrem molta feina per no pagar aqueststres miliards.

—Bah ! -- replicà von Papen —, dintrede . tres anys, aquests tres miliards valdrantres marcs !

Tbomas 13afa

Des de fa un cert temps, els milionarisvan morint, l'un darrera l'altre. Els dosdarrers de la llista són, per ara, Gillette,el de les màquines d'afaitar, i Thomas Bata,el rei del calçat.

Aquest fill d'un ataconador de Zlin ;Mo-ràvia) havia arribat, en cosa de deu anys,a fabricar anualment vint-i-quatre milionsde parells de sabates.

Tot Zlin no feia altra rosa que treballara les fàbriques de Bata, mena de senyor

feudal que només duia el títol d'alcalde.En aquell poble de 3,000 habitants, hi haara 20,000 obrers de les fàbriques de Bata,als quals aquest donava feina, alimentavai distreia. Perquè, seguint la seva teoria deno dependre de ningú, els proveïments dela població eren empresa seva, com' el diarii els cinemes de Zlin. L'obrer cobrava poc,però la vida li era barata. Això sí, no teniagens de llibertat: En tenia tan poca, queals vint-i-cinc anys s'havia de casar, o mu-dar de poble.

Aquest control tirànic arribava pertot.Llom cita el cas d'aquella obrera que, gua-nyant 30 corones setmanals, duia un diu

-menge un vestit evaluat en 300. Conside-rant que no se l'havia pogut procurar permitjans honestos, fou sotmesa a una inves-tigació policíaca.

Malgrat aquesta vigilància constant, voliaque la població estigués alegre. Amic de lesrecomanacions morals, enganxava cartellsainb màximes, en repartia amb profusió.fin d'ells deia : allo llegiu novelles russes.lis treurien tota l'alegria de viure !n

Detall precís

Ta algun temps corregué per Ilollywoodun rumor dels milions de rumors que allíes fabriquen amb més intensitat que lespeilíeules : Greta Garbo s'havia casat, sen-se publicitat, amb un suec anomenat Swen..son.

El redactor cap d'una revista de cinemallançà tots els redactors a la busca i cap-tura del suec. Un d'ells es va creure ferel viu posant aquest cable al cònsol amen.ch a Estocolm: «Trameteu informes sobreel suec Sv.enson, i una foto si és possible.»

f.a resposta no es féu pas esperar : «Co-neixeu l'anglès ,Smith, L'alemany Müller,e1 rus Ivanoff i el francès Durand?n

La vida cara

Un cas curiós el d'aquest inspector ge-neral del ministeri de Pensions francès,Marcel Lehmann, que s'ha suïcidat. Es potdir que ha mort víctima de la vida cara.Tan bon punt arribava al poder un nou

president del Consell, Lehmann l'obsequia-va amb un formidable stock de llibres quehavia escrit — i editat a despesa sevacontra la vida cara.

Contra la vida cara ftr,:dà una Confederació General del Consumidor, que li cosLava molts diners de mantenir. Amb la ma-teixa dèria fundà un diari, Pro'bité!, quhavia de tirar dos cents mil exemplar.acabà en un setmanari gairebé íntim.

part de Ses sumes que els aliats de guerrahan de pagar als Estats Units, els quarsno volen absolutament sentir parlar de re-ducció de deutes i molt menys encara d'a-nuldació. Es evident que en aquestes con-dicions els països deutors deis americans nopoden, a llur torn, renunciar as crèdits quetemen contra Alemanya.

Dino Gramdi, que havia fet el seu gestamb el doble objectiu d'ajudar Alemanya id'obstaculitza.r França, fou persuadit perMac Donald a arribar a propòsits més mo-

La signatura de l'acord de Lausana

firats i així entrà de puntetes, amb un mag-nífic caragirament, en els reingles dels cre-ditors, i, ficant-se l'esponja muilada a labutxaca, digué : «Itàlia demanarà la partque li ,pertoca, ctm totes ;Ges altres potèn-cies creditores.»

Fou aleshores que es pogué ei •trar a dis-cutir la qüestió més cancretamont. Aquestperíode no ha estat menys emocionant i mo-gut que ('altre.

Quina suma es podia imposar a Alema-nya ? Quina suma acceptaria de pagar?

Naturalment, de la xifra hiperbòlica deprop de loo miliards de marcs no era cosade parlar-ne més, i d'un cop, Herriot, d'a-cord amb Mac Donald, baixà de semblantaltura a només set miliards.Però von Papen, en sentir la xifra, es diu

que féu un salt i exclama : «Mai, Alema-nya no podrá pagar mai una tal suma.» Lasituació era desesperada. Però ja que Her-riot i Mac Donald eren fermament deciditsa no deixar fracassar la Conferència, des-prés de dos dies de treba91 intens i gairebéininterromput, s'amunciá al món l'acord aquè s havi.a arribat, el qual és que Alema-nya pagarà tres miiiards de marcs or ambcondicionis i swbcondicions...

Paró Japó, Iugoeslávia i altres païsdsorientals no ham cregut, fins ara, haver d'ac-ceptar aquestes condicions.

*5*

Passat el primer moment d'agradable sor-presa per l'inesperat resultat de la Confe=réncia de Lausana, ha caigut molta aiguafreda sobre els primers entusiasmes. Femtambé nosaltres, per dir 'ho en llenguatgediplomàtic, un tomb d'horitzó sobre , la, qi-tuació creada després de l'a • abament dic lareunió de Lausana.

A4emanya, que és la part mé. interessadaen la causa, no ha aplaudit von Papen;així els social-nacionalistes i els nacionalis-tes, com els caps die la Reichswehren, s'mandeclarat netament hostils. Hitler, en els seusbolos de propaganda electoral, crida davantde la immensa- multitud : «No pagarem nitres miliards ini tres pfen'vngs, 1 així queprenguem el poder imposarem la ne 'isió deltractat de Versalles.» Això significaria, nimés ni menys que es desencadenaria unaguerra si l'aspirant a dictador prengués lesregnes del poder.

I això perquè França, que és hostil aqualsevol bellicisme, que és profundamentpacifista, es veuria obligada a defensar ambdes armes la integritat de les seves fronte-res i N'ordre establert.

Italia ha acollit les decisions amb osten-tatòria fredor. Mussolini, fa ben pocs dies,al Senat, no tenint pas en compte el que hapassat a Lausana, tornava a parlar del «copd'esponjar, i la premsa, que tota és forço

-sament feixista, ha repetit com un sol eco«cop d'esponja».

Els Estats Units, en un primer moment,han picat de mans, però quan han comprèsque empetitides lees reparacions es veien enl'obligació morad d'empetitir per la sevabanda els crèdits deguerna contra els aliats,fan saber, una altra vegada més, que d'aixòno se ;n'ha de parlar mai.

Resta remarcar com França i Anglaterra,malgrat algunes febleses revisionisfes deMac I)onald, s'han mirat fit a fit i hancomprès que només elles entre les grams na-cions treballen sincerament a favor de lapau i per tal de millorar la situació angoi-xosa que afligeix la humanitat, i s'han es-t .et cordialment les mans. I, després, hanllençat aquesta crida al món : «Qui siguide bona voluntat i de bona fe, que seguei-xin.,,. TIGGIS

Companyia General de TramviesAmb arreglament a l'establert en

l'escriptura d'emissió d'Obligaoicns al6 per roo d'aquesta Companyia, eldia 1 d'agost pròxim tindrà lloc elsorteig número lo dels 220 títols quecorrespon amortitzar aquest any. EIsorteig es verificarà en e1 domicilisocial, Ronda de Sant Pau, 43, ales onze del matí de l'expressat dia.

Barcelona, 16 de juliol de 1932.

El Director

ALFRED ARRUGA

Ell, quan feia més patxoca

per intervenir dins de partits amb cara iulls i que depenien de tràmits nlunicipaiisi després algú que, d'esma, seguia votantd'ultratomba. iEs a dir, subsistia l'orga-nització i, agònic, algun diari.

Però tot tan feble i estamtís que un deisprohoms de Barcelona, en ple Directori,anava de bracet del dictador i d'AlfonsXIII d'una mañera impúdica i, a la vagada,era soci d'é' tots ' cas casinos ddl partit.

Ell, tanmateix, no era tan cínic.

*5*

Davant de la sorpresa de molts republi-can s , vingué la República. 'Fil arribà totjust per a collaborar a la caiguda d'unrègim que queia sol, de tan podrit. I derepublicà de la Monarquia, passà a repu-blicà de la Repúblïca.

Les classes -conservadores van . respirar.Veien um camí per imposar-se a la Repú-blica. Qui més. qui menys, tots coneixiena Ell, i els constava que no era cap malcompany per anar a Montserrat.

Ell, -però, no estava gens satisfet. Detotes les hipòtesis que havia anat bastintdurant la seva vida, l'única que s'haviaoblidat d'analitzar era la de l'advenimentde gla República.

Ell era un home eixerit. Però el tivavende tots cantons. 1 aleshores començà unamarxa de •giragonses.

Callava al Parlament. Parlava pels pas-sadissos. A la seva edat havia de començarcom un jovincel ; però els jovincels, al-menys, no arrosseguen història, ni bona nidolenta.

Els seus bigotis eren blancs, i ja no tre-pitjava tan fort; només al rostre teniaconcentrat tot l'aplom que li restava, fentel quadro.

Fugia de Madrid i predicava per les po-blacions d °Espanya, demanant el Poder,exigint-lo. Diu que una vegada, a Sara-gossa, descendí de to fins a prometre'suna Acadèmia Militar, si l'ajudaven...

Els partidaris d'una nova Restauració elcomencen a veure amb simpatia, talmentcom els polítics d'Aifoms XIII.

I Ell vinga a demanar amb veu alta elPoder i dir amb veu baixa que no el vol.

Abans també cridava als obrers : Robad,matad, incendiad... I els que estaven dinsel secret, sabien que EI1 era la més grangarantia que no passaria res.

Ara engega les grans arengues als seus.Però, qui sap, Déu meu!

El oert és que solament 1'Esser Supremi 1a neva consciència individual saben delcert què és el que El! vol i a qui Ell en-ga'nya

RossrND LLATES

príncep i barman

- no en això dissemblant a totes les re-unions internacionals que ara es ce'ebrensistemàticament sobre les ribes del llac deLeman — han estat variades, i de vegades

han assolit moments dramàtics, especial-mant quan, per les irreductibles intransi-gències germàniques, semblava inevitable e'fracàs.Von Papen, el nou canciller successor de

Brünitìg —'cainéeller que tenia els seus de-fectes, però il'esperit pacifista del qual ila seva aversió al hitlerisme no es podenposar pas en dubte — havia arribat a Lau-sana rígidament ferm en les posicions quehavia anunciades, després d'haver -se posatd'acord amb l'enigmàtic mariscal Hinden-burg i amb l'ex-tinyaire imitador del dic-tador italià. Aquestes posicions consisteixenen el refús de pagar cap cèntim més atítol de preparacions i la revisió del tractatde Versailles, tant pel que fa a la recti-ficació de na frontera oriental, com a laparitat a concedir a Aétemanya en els ar-ntaments terrestres i marítims. L'endemade la convocació de la Conferència, capcompanyia d'assegurances no hauria estipu-lat un contracte sobre el seu èxit....

Edouard Harriot — arribat de no fa gairea cap del govern francès, i que ha declarat

formalment voler seguir les petjades del pe-legrí de la pau, Arístide Briand—ni s'hadescoratjat davant de l'actitud del cancelleralemany, ni sha deixat intimidar pels dis-turbis que els social-nacionalistes multipli-caven a Alemanya. Ajudat pel president dela Conferència, Mac Donald, ha pogut as-

so'.ir que Alemanya rebaixés les seves pre-tensions . Com és veu, la fortalesa erigidaper von Papen a • Lausana devia ésser delmateix paper de què era compost el famóschiffon que hauria hagut de fer respectarla neutralitat de Bèlgica en 1914...

I així van Papen ha afluixat, !imitant-se a demanar en matèria política la camcel-

lació de ]'article 231 de la 8. a part del trae-tat de Versailles, que atribueix la terribleresponsabilitat - de la guerra a Alemanyaúnicament:

Es tracta d'història contemporàinia, vis-cuda ,per les generacior s actuals, i per això

tothom sap com es desenrotllaren els tràgicsesdeveniments de l'estiu de 1914, per com

-pendre 1'excessivitat de les pretensions ger-màniques.

Pot haverchi al món una sola personaque de bona fe no estigui convençuda que

a guerra fou volguda únicament per Ale-manya, si no del seu poble sencer, de lacolla militar capitanejada pel kronprinz?Els enormes esforços acomplerts pels mi-nistres de l'Exterior d'Anglaterra i d'Itàlia,sir IEdward Grey i marquès di- San Giulia-no, per tal d'evitar el conflicte, són forta-ment documentats em el Llibre Blanc pu=blicat peQ Foreign Office, i encara és viu elrecord de l'actitud quasi humiliant — perdaltament humanitària — adoptada per Vi-viani, cap del govern francès en aquell mo-mtnt, 00 l'últim colloqui tingut amb l'am-baixador alemany l'u d'agost de 1914. Fran-ca, que ha estat terriblement provada perla guerra, que li ha llevat 1.200,000 delsmillors dels seus fills i que s'ha vist arrasatel sòl d'onze departaments, no ha permèsque en la Conferència fos posada a discus-sió 1a segona pretensió de von Papen.

En un moment molt crític semb'.ava quela Conferència s'hagués de deturar ací,sense la possibilitat d'afrontar la qüestióeconòmica, per la qual, en substància, eraconvocada.

De seguida, perú, per les pressions exer-cides per Mac Donald, es manifestà unavirada en von Papen, que ronun•cia a lapolítica de prejudicis i es pogué entrar —.finalment — al viu dé la qüestió, és a dir,estab:ir la xifra definitiva del residu de lesreparacions: Ací apareix la mefistofélica figu-ra de Dino Grandi, portaveu de Mussolini,que surt amb la famosa tesi del «cop d'es-ponja».- Una proposta semblant no podia sinó ger-minar en la ment del que avui ocupa «eltron de Juli Cisar».., 'però es tracta d'unaidea esbojarrada, perquè no basta que laproposta sigui feta d'una sola part, i encarade qui ha de pagar i no pas de qui ha decobrar..:

- Segons la concepció revolucionària italia-na, hauria de bastar que un deutor diguésal seu creditor : tcSaps; •no penso pas •pa-

- garra, perquè el cop d'.esponja passi sonsr.més .ni més sobre les pàgines des llibres

e de comptabilitat.i Doncs bé, tingui's present que les repa-

racions germàniques representen una petita

:'

13'aquella època és un film de gran inte-rès. Un film que la gent recorda amb lamateixa emoció que Judex i I.a monedarota... Ens referim a Barcelona y sus mis-terios, película de deu mil metres, filmadaen im mes i mig.

No hi ha res tan pintoresc com els detallsde la creació d'aquestes obres. «Tot es feia—diu Joaquim Carrasco, degà dels actesbarcelonins de cinema — anrb llum zenital,la força de la qual es valárava amb unescortines. E] decorat -.- simple i sense com-plicacions — es muntava a l'aime lliure icalia esperar el pas del Sal per tal que ensilluminés. A m>ós a més calia canviar lesdecoracions, d'Est a Oest, ; cada vegada queel Sol marcava un ascens o um descens enla seva marxa.» Aquesta obra «monumen-tal)) no costà més que dinou mil pessetes.Pot queda explicat si diem , que ol primeractor i director cobrava quarapta cinc durosde sou, a l'hora que ja els astres — Mar)'Pickford, Chaplin, Mas Linder — signarenels primers contractes —.fabulosos — a Nord-amèrica.

Després.., dos filjsde , pretensions ; Losarlequines de seda.y.oro r ^$lln.4e toreros,interpretat per Raquel JYfeOer;,,s CristóbalColón, film poemàtic, amb multituds i ana-cronismes.

Som a 1917.

Sobre un alenü4 psicològíc

Parlava, darrerament, de novelles d'unajornada realitzades amb un esforç d'alentit,on l'acció és reflectida amb un ritme quesembla un paladeig. Segurament el cinemano és alié a aquest fenomen. 1 na pas, benentès, com a iniciador, sinó més aviat coma espill que rep aquesta influencia. Les pos-sibilitats del ralentí cin'ematográfio, però,han estat poc usades com a instrument depenetració psicológica. Unes vegades haservit solament per a establir la mioroscò-pia del moviment per als estudis de mecà-nica i àdhuc per a la determinació de l'es-forç i la fatiga en el treball ; d'altres, coma element de comicitat : recordi's Entr'actede René Clair, en l'alentit satiritza els ges-tos solemmials ; o els films de Larry Semon,on es veien salts inversemblantment lentso els somnis de'Chaplin convertit en àngel,navegant per l'espai...

Però caldria veure si podria fer-se de l'a-lentit un instrument de psicologia, talmentcom una pàgina de Proust ens microsco-pitza el gest que delata una emoció. IEsta-blir en el temps — com s'ha fet a l'espai

—el primer pla- de la contracció d'una parpella, del tic dolorós d'un llavi... La no-vella ha sabut fer això d'una manera motviva i ha copsat així moltes espunnes d'in-timitat. — D. P.

Passeig de Gràcla, 87.- Telèfon 79881Sessions continues:

Tarda, de 4 a B i mitja i nit, de to a 12Butaca, una pesseta

Noticiant - Reportatge - DocumentalOn les aigüesExit de la Catlfa

es divldelxen Màglca Fox(Con e, formen i ex-

ttngeixen tts rius)De dins a foraEquip sonor R. C. A. Photophone

MOBILIARI D'ART

BUSQUETS

Decorador, mestre ebcnúta f tapis-ree. Objectes d'art 1 de fantasia per

a obsequis. Salcs d'Ex-posicions de Belles Arts.

luuy la Onda, M. Teüba 13U

BARCELONA

Cinemal dansa

No fa pas molts dies . que k barceloninspodíem assistir a una sessió de dansa quetenia lloc en un cinema. Aquell dia, lapantalla del cinema Urquinaona r'dià el,eu lloc quotidià a un ballarí, a Jato Ma•gri•nyu, i en aquest fet, danses en un ci-nema, hom polia heure un pretext per par-lar d'aquells vincles de consanguinitat queexisteixen entre l'art milenària per excel-lència, la dansa, i la més recent de totesles arts, el cinema.

La dansa iHustra millor que cap altraactivitat anib possibilitats artístiques, laidea de relligar l'art al joc. La dansa coma simple traducció, més o atenys expres-sada dins un joc regular, d''úïta vitalitatcomunicativa, ,que sembla portar una co

La introducció de la música en el cinema,sense modificar l'aspecte fonamental delproblema, ha vingut a ,oferir-ne nous caires.Així mateix, la introducció de la paraulano ha vingut a restringir per res e1 rol delgest, sinó sols a prolongar-lo. Referirnosen detall al aquesta qüestió ens portaria mas-sa lluny. Evitem-ho doncs.

Un dels grans , aspectes del cinema sonorés els dibuixos animats. Parlant d'ells, es-cri`li Vuillermoz ; «Mai una dansarina no essotmetrà a totes les subtileses del ritme ambaquella infal•libilitat excitant de les imatgesmeravellosament dòcils a l'impuls rítmic omètric.»

D'ací a proposar els dibuixos sonors comuna superació del ballarí, no hi ha sinó un

Dibuixos animpts d'I'werks

CINTEMPORADA

DEL 2 1 'à L,

Saló Catalunya

AESDE REPRESES24 CORRENT

II Capitol Cinema

El carnet amarilloper ELISSA LANDI

i

EI hijo del Caidper RODOLP VALENTINO

NOCHES DE VIENAper ÀLEXANDER GRAY

i

EL GENERALper BUSTEI KEATON

4 y 11REL. CINEMA

cilla, el milionari de son pare que se la ven-gué per un títol de príncep, es recargolaper terra, i Nicki rep la notícia que Schaniha estat mort al segon tret pels homes sor-tits a perseguir-:o° i. Mitzi ha entrat en unanvent, la mare''•dè Nicld, que tingué 'la

pensada del matrimoni, troba, tot espo'-sant la cendra del seu oigar, que n'hi haper quedar contents del desenilaç.

Hem ézlicat ]'argument, bon xic melo-dramàtic, de Lluna de arel, i potser no ca-lia. 'E1 característic dels films de Stroheim,

r.

Una estrena a> remarcar, no sols ara quetots els cinemes, menys un, estam lliuratsal programa- estival de les represes (i noens tvn queixem), sinó a remarcar en qual

-sevuila època : IJuna de mel, de von Stro-heim, film presentat ací amb,u^n retard con-siderable. •

Lluna de mel és l'epíleg de La nw.rxanupcial, ja coneguda a Barcelona. Tots elsbons aficionats recorden l'aventura de Nicki,príncep de Wildeiliebe Rauffenburg (E„ 'onStroheim mateix), que no es casa amb Mitzi

«Lluna +

(Fav 1Vray)•, sinó amb ,Cecília Schweisser(Zasu Pitts), 'coixeta amb •vint mi;ions.L'amor de Nicki, Mitzi, promet al carni--ser Sehani (Mabhew Betz) de casar-se amboli si no assassina el príndep.

Per servir de lligam entre aquell film iaquest, Stroheim ha conservat algunes es-cenes del primer :;'1a; comeiáença de Nicki iMitzi en mig de la pompa catòlica i monàr-quica del Cdrpus la • Viena 'de l'avant-gúerra , ' Vidilli gota lès pomeres •en flor;el casament als acord ,del la Már'xa nupcialmentre, ala ! porta'' dè ''església, sota lapluja, Mitzi' en plors "apaivaga" amb pro-mesa de, casament 'els > desigs homicides de

Ara, els nuvis arribaran al castell de Wfl-d'eliebe Rauffen•búrg a9 Tirol ; Cecília; cons-lent d'havei 'estat bescanviada contra um

títol; per dá írar-lo aüT els seus milions;voldrà fer-sé ágrada^blé 'a Nicki. Una curtaflamarada 'skensúal "d'agtuest, aviat apagadaper què GecíIliá há de fixar-se en aquellesflors de pomera que desvetllen tants de re-cords en el nuvi? Ell es .retira, i ella es-quinça despicada la ` seva roba de nit denuvis.

Mentrestant, a' Plora de dir i+síi+ al peude l'altar, Mitzi cali+desmaiada, ï Schamitorna a jür'ar-se qué' • matarà el príncep.•Però Nicki, go és àl castell, on per primeravegada a la vida mo es diverteix; ,per esbra-var-se ha sortit de c'àcéra, amb els seus ho-mes i els seus gossos', 'cap al refugi mun-tanyenc on trobarà una masovera fàcil ipassarà la nit cantant i bevent amb h1s com-panys. Cecnlia, moguda per un pressenti

-ment, iínterrolnp 9a' gresca amb la seva pre-sència, i, més tard; en mig d'una tempesta,arriba Mitzi, zopa, escabellada, ferida : pelcamí ha trobat Schami, han lluitat . Cecíliarecorda aquella cara, vista, xopa però dellàgrimes més que de pluja, el dia dei casa-ment. 1, al cap de poca estona, un rostrerepulsiu, sinistre, a través del vidre de lafinestra : Sehani, més repugnant de veureque mai, que engega el seu revòlver. ¿'Es-tàs ferit, Nicki?n, pregunta Cecília ; peròés ella la qui ha rebut la bala.

Mentre al castell, davant el túmul de Ce-

FEACINAAVUI

Un doble programa °FOX"Or de llei de la pantalla

LA MÁSCARA=DETUL

—per J. IIAROLD MURRAY i NORMA TENIS

EL BARBERODE

NAPOLEÓNper JOAN ARISKY i NELLY FERNÁNDEZ

NOVETATS

EN CAMISES

jianme 1, li

Telèt.116SS

re me!>)

és el segell perspnal que els imprimeixl'autor, ` _

E;n eflecte, potser no hi ha autor • cinema-togràfic de" tan acusada personailtat comStroheim. L'ihi acusa encara més la sevavisió del móra i els mitjans que empra pertraduir -la. Res del convencional tan grat alsproductors americans i als públics de totel món. Potser Strcheim cau en un altreconvencionalisme, però ben propi, ben seu

6n n més 1 sel 'de veure del m o ele aspectesmés 'cruels i presentar-los sense atenuants,encara més; reforçats amb una implacableacumulació de detalls. Això és, precisament,el que fa inconfusible més que res es seusfilms, cap dels quals, potser, no hem visttal com voldria haver-10 deixat l'autor. Per-què, aquest, després de mesos de treballi de quilómetneS. dè film verge esmerçats,ha fet abres tan poc comercials, que lescases productores han hagut de retallar iarranjar, provant de salvar el que es po-gués d'unes pellícules inaptes a fer passarl'estona al p"óbIic que va al cinema a dis-treure's. Tenint en compte la manera mi-nuciosa'de Stroheim i el seu tarannà sub-versiu, es comprèn que no fes gaire tempsen cap casa i que darrerament hàgim ha-gut de veure'l en un paper de Tres de caraa orient, film banal d'espionatge, situacióinferior als seus mèrits, àdhuc els d'actor.

Hi ha en von Stroheim un desig de jus-tícia, però que la cruesa de l'autor ajudaa fer ineficaç. Aquest mateix desig de jus-tícia s'expressa en Chaplin; per exemple,amb lleugers tocs d'amargar irónica ; enStroheim, amb una •ferocitat agressiva.Quan ds idí1lic, com en e1 festeig sota lespomeres, no vol sinó remarcar que en sónde curts .els moments feliços i encara tenenmales conseqüències.

Es compran que el corrosiu Stroheim noplagui. Entre dues visions del món, la d'elli la de qualsevol optimista babau, tan par-ojal una com l'altra, la majoria es decan-tarà inevitablement per la segona. Recor-dem l'escàs èxit de La marxa nupcial, pre-sentada a Barcelona a darreries de 1929,i el menor encara d'Avarícia, projectada unparell de mesos després en sessió MIRADOR.Els que es prenen seriosament el cinema,reconeixien trobar -se davant obres d'artconsiderables, perd no exemptes de defectes.Aquests provenien •no sols de ]'arranjamentcomercial dèls films de Straheim, sinó tam-bé de l'autor mateix.

Així, per exemple, en Lluna de mel certsmoments s'allargassen, en un ritme alen-tit impropi del cinema ; els detalls mésagres, més feridors (recordeu Avaricia, i,ací, aquell cannisser, aquells cretins dedents corcades, aquells consogres estúpids),són reforçats fins a produir un vague males-tar físic. Passem per alt l'ascensió als Mpstirolesos construïts diintre un studio, on lapreocupació realística de l'autor es trobauna mica en fallida, i e:ogiem sense reser-ves la interpretació, excellent àdhuc en elspapers secundaris.

Stroheim hi és l'actor matisat, naturaldins el seuencarcarament d'oficial del pafsque era més minuciosament protocollari delmón. No és el dolent convencional ni tam-poc el g•ajám també convencional. FayWlray es resigna a no fer ressaltar la sevabeutat sota un abillament ridícul, abnega-ció que per una beutat de cinema és gai

-rebk tan gran com la que demostra ella ma-teixá en l'anècdota del film. T, sobretot,cal remarcar Zasu Pitts, una de les méscompetes, potser la més completa, de lesactrius americanes, gens vedette i que capempresari no tractarà mai com a tal. Re-coneixem que els adversaris de l'organitza

-ció actua] de la producció cinematogràfica,tenen raó quan la blasmen i alleguen, en-tre altres raons, que autors com Stroheimi actrius com Zasu Pitts ocupin una situa-ció secundària.

géncia d'eip'ansió, és vella com la mateixahumanitat. 'En un aspecte tan rudimentari,poc .pot interessar -nos aquí Tanmateix, e.s_aquesta gesticulació; 'que; aspirant tót se-guit a.;revestir-se d'un rol descriptiu, mésendaúant aconsegueix qualitat -de represen-tació, espectacular, i genera aquélla panto-mima . dramàtica que originarà e4 teatre ia l ,larga,tánlbé el cinema;

La dansa pròpiament' dita, el ; ballet tra-dicional,- subordinat, a, la música; com ex-plicava en un número anterior SebastiàGaseh depenent d'una melodia i naturalment d'un ritme, qüé ella tracta de trans-plantar al domini d'una plàstica animada,ritme mut, "integrat per actituds gracioses imoviments harmoniosos, per la seva posiciófrancament situada en un punt d'intersecció

de .ges arts plàstiques i de la miísica, :ensorienta vers el.idinema, que es troba parti-

tcïpar tamké d'una situació semblantVoluntat d'expansió que es - tradueix en

els moviments: Actituds que dins llur ins-tantaneïtat plàstica reprodueixen la voluntatde concentració que anima les arts estàti-ques. En el cinema, sense desprestigiarper res les preocupacions plàstiques — fo-tografia, pintura; arquitectura — a la llargaserà el sentit de l'expansió, la direcció di-nàmica, la que s'imposarà.El cinema arrenca en els seus orígens de

la pantomima dramàtica, com apuntàvem.Ací la dansa, deslligada de tot element ex-tern, no obeeix sinó a un excitant psíquic.Es la gesticulació de la vida emocional. Elcrit solidari del gest, en una intellectualit-zació creixent podrà conduio-nos al ilenguat-ge, i agabellar tot el que en nosaltres ésexpressió abstracta, perú el gest continuaràtraduint automàticament l'emoció, els refle-xos instintius i voluntaris. La pantomimatreballa damunt del gest pur, 1 pretén in-corporar-lo als ritmes artístics. Es en aquestsentit que es pot dir del cinema el quenosaltres escrivíem ara fa tres anys a LaNova Revista, que el cinema és l'apoteoside la dansa.

Dansa que s'afirma d'una manera bar-roera en els primers films muts, en celsquals la falta' de la paraula és sentida comun defecte. Tota la història del cinema mutconsistirà a constituir la gramàtica del gest,fins aconseguir, gràcies a la seva darreraperfecció, una autonomia respecte la pa-raula. Pantomima dramàtica en una LilianGish, còmica en una Marion Davies, gro-tesca en uns Stan Laurel i Oliver Hardyel grani actor de cinema sabrà, sense sa-crificar per res al valor del gest com ex-pressió, coordinar tot ei seu procés gesti-culatori en un sentit d'estilització creixent.L'actor de cinema que dóna tari bé la im-pressió de la veritat, de cap de les maneresno eèprodueix la realitat dels gestos quo-tidians. Res ho demostra tant com els filmsd'amateur que reprodueixen la veritat quo-tidiana ( Es així que l'actor, en cert sentit,dansa, i d'ell exigim que tingui el cosdisciplinat, els gestos , educats vers p 'ele-gància i l'expressió; relligant la gràcia i lasinceritat en proporcions justes, en un per-fecte equilibri.

pas, i, amb tot, evitem de confondre cosesdistintes. Els dibuixos animats són com unamena de purs jocs geomètrics que es fan ies desfan al marge de la lògica, de la gra-vetat i en perfecte menyspreu de l'anatomia.La dansa, al contrari, està sotmesa a aques-tes condicions, condicions que no són unaservitu4 sinó la matèria mateixa de la sevaactivitat. La dansa afirma el cos gràvid desonsuatitat i de potencialitats espirituals, imai cap mecànica, ni cap línia, ano podràigualar.:,el patétic, la gràcia, la supremaeuritmia del cos humà afirmat amb el cosi a través d'ell una lògica d'ordre tot espi-ritual.

Dansa i cinema, heus .ací un tema per auna monografia brillant. Per escriure-la cal-dria no .poca erudició ;i, força ;agudesa. Unaltre tema, distint d'aquest, és el de la dansaen el cinema. -

Les escenes de dansa, les atraccions co-reogràfiques, si abans ja eren freqüents, pertal com semblen comportar aquelles carac-terístiques de moviment i de plàstica seduc-tora que procuren els bons motius fotogè-nics, ara la música les ha vingudes a multi-plicar encara més en el curs del film.

Per un moment vàrem veure aquesta mul-tiplicació com una veritable calamitat • iEra laprimera etapa del sonor. 'Els americans pro-vaven ]'èxit de Ilurs revistes cinematogrà-fiques. iEspectacle que oferia una mescla desentimentalisme d'opereta i de grans con-junts coreogràfics dins la tradició del music-hall ianqui. I el cinema està massa en mansde tota mena de demagogs artístics per es-perar gaire de, bo per aquest cantó. Les 'méstrivials i buides formes coreogràfiques pros-perein millor a la pantalla que tot el quepugui significar una elevació dei gènere. Peraixò és amb un entusiasme de debò quellegim la suggestió que hom ha llençat defilmar els ballets russos novament reorga-nitzats sota la direcció de W. de Basi] iRené Blum.

Tanmateix, si el cinema podria així educarles masses_ presentant una cosa que tantpesa en el món artístic actual, no oblidemque de cap de les maneres pot duplicar t'ori

-ginal. Instrument de difusió, molt bé. Lescòpies propagarien a tots els llocs les mera-velloses creacions que són El sombrero detres picos, Petruixka, Le tráin bleu, etc.,però un xic atenuades. La coreografia ésessencialment un art de tres diínensions, ien el cas concret dels ballets russos ens tro-bem amb un espectacle on el color juga unpaper important. Els decorats, ells figurinsd'un Picasso, d'un Derain, d'un Miró, nosuporten avui per avui una transposició fo-togràfica.

E1 cinema reconeix en la dansa un ante-cedent. Fer la fidelitat amb què registra irestitueix el gest avui el cinema podria ferquelcom també per ella. Tant de bo el ques'intenti per aquest camí contribueixi .a l'es-plendor d'aquesta art i a depurar en el pú-blic des opinions i habituds detestables crea-des a l'entorn d'ell.

— —---

J. PALAU

UN FILM DE STROHEIM

LDwii dC^ ^( Cs ^ODBarcelona, bressol del

cinema hispánic

Continuem notant les línies esscnçials dcltreball amb qué el nostre çollab'orador'JuanPiqueras' estableix la història del cinemahispànic, damunt les planes de Nuestro Ci-nema, revista que no podem' sidb lloar i re-comanar. Com és sabut, aquest panoramaremarca la transcendència que "én'totà lainfància de0 cinema ha. tingut lá nostra eiu-tat. La primera etapa 'yúe comentàvém enun número anterior finalitzava en 1910. Lasegona comença en fqtr ; acaba en 1920.Aquesta etapa segons Juan Piqueras és lamés impersonal del nostre cinema. Es pro-dueix molt i dolent. Es l'hora de l'engres-cament i de la manca d'organització. Arribaun moment en què tat són falses geniali-tats. Una sèrie de films molt dramàtics

—El nocturno de Chopin., Alma torturada,El beso de la muerta, La reina joven, —,ens ofereix una interessant particularitat encl fet que la protagonista sigui una granactriu del teatre : Margarida Xirgu•

Una altra sèrie ve marcada per la in-fluència fulletinesca francesa — La loca delMonasterio, La dama duende, Codicia —.Una altra — ja — per l'empremta america-na : A la pesca de cuarenta y çinco millo-nes, El protegido de Satán, El botón dejuego, I.as máscaras negras...

JOAN SOLER

1-es ,uve'ettesn del Tívoli

les revistes madrilenyes

Y

NO HI CREIEM

Un teatre subvencionatCot just imiris d'estiu i la s'anun n i ckhrminat els seus propòsits, i veurem que

dos fets importantíssims per a la vincmt tem- no és altra casa que el bon intent de subs-porada de teatre català. Un d'ells sensible a tituir-sé a les empreses privades que eatot ésser-ho, car és la renúncia del senyor troben en fallida,Josep Canals a constituir-se, per ara, en 1 teatre subvencionat, a casa nostra, noempresari de la nostra escena, la qual cos:i farà altra cosa que desfermar i fer viablesvol dir la ligqidació total de 1a formació de totes Les pensades antiteatrals, (Entre ,lesNovetats. Liquidació total, diem, perquè la moltes desgràcies de què pateix la mostradisgregació d'actors va ja iniciar-se la tem- escuna, cal posar a primer pla ]'.allau deporada passada. El teatre del carrer de Çasp, poetes, novel•ietes i crítics que s'ban sentitabandonat pel públic, ha fet poc després cen- comediògrafs i que mo han aconseguit restenàri.a em els cartells una obra lírica cas- més que amargar llur humor i el_avorrirt•llana. Pobres de les mostrespretoüsions autonJmiques sihaguósèian de recolzar -les amb ,y^^; l brgument d un teatre l : lis

L'altre esdeveniment a pro- y ,duir-se la temporada vinent,sembla que serà el funciona- Y^ment d'tm teatre català' sub-venoionat. El cas tampoc ésrigorosament iinèdit, car lacompanyia del Teatre Romeali pogut prolongar la ' sevaaetuació,,ia "s a itn límit hono-

^srable gràc a l'ajuda econó-mica de la Generalitat. l t

nostra primerta corporació no tvolgué que passéssim "per lavergonya de veure com justa-ment en aquest any de reviva-memt patriòtic, e1s dos únicsteatres catalans tancaven llursportes en ple hivern, La sub-venció, modesta, marcà la in- t" utenciá. Ara, creiem qqe ja es- +r f"tà noanenaáa una Pauènciaamb l'encàrrec d'estudiar lamanera de portar a terme e;spropòsits del conseller deCultura de la Generalitat en rrelació amb eQ teatre. rw

Aquest fet que pot semblar ti r=encoratjador, meina a refle- misxions serioses. En un país mor-malitzat, el funcionament d'un -teatre oficial significa la con- ^^ "1=í wIt I IservaciG'de'1'essència més pura J!t r ^rde l'art nacional ; és un res-guard que posa el teatre acobert dels alts ibaixos ,pe-cuniaris i de les iEnfl:uénces"merca^nlilistes. Es, doncs, tinai -1Stitució llu il le irle ni et ssi- ^ " "tat "prmerissima. Banc de pro-ves, eseòla d'actors, sa ti sfacció 1 11 ha"urñ teatre cafahii l\o n'.hi liáurci: -de directors, realització defantasies:.. L'Estat; que aténtarat i tants diversos aspécte's de 1 espiritua- públic. Seran eils els qui veient-se recusatsfitat pública, _no pot 'menysprear la branca . per les%uernpre ses particulars - acudirali a•lsteatral. Un teatre subvencionat, posat -tCati s'dficials brandant la bandera de l'artmans de gent solvent, és sempre u:n exemple, i de la selecció; . i seran, ells els que s'hi

Aquest és el caràcter que a gairebé tots veuran les obres posades. I seran ells, per-els paiïsgs del món presentem els teatres ofi- què i casa nostra ens falta la tradició, ensrials. Podríeu» cercar exemples llunyans, faltem les obres que son pedra de toc perperò preferim sempre posar-n del costat de a jutjar mèrits, i seran slls, sobretat, ,per-oasa, Ha estat la proleceio dels poders pú- qué a l i -direcció dels teatres subvencionatsolies —+ a part, naturalment, el bon gust 1ti haurà gent de la mateixa corda ; hi Hauràd'una 'gran actriu —allò (1(11 ha permès que poetes, movellistes i crítics amb una obraeu e9 " (7'eatro Españab) (le Madrid fossin teatral entravessada al pap:.exhuniades en aquesta darrera temporada El teatre català, e1 teatre d'un poble, nocertes obres clàssiques castellanes. pot viure i menys desenrotllar -se an con-

Áquesta funció que en podríem dir de va- serva. Per huna que sigui la qualitat de]oració de la qualitat, és la que també ha ]'esperit de i, en aquest cas 1a xifra deestat assiginada a la (Junta Naeional de la pessetes. U n teatre Herent és producte de laMúsica y Tcatros Líricos que en la propera selecció natural ; és eI sediment que hi quedatemporada menarà a Madrid una campanya després de llargues anyades de 'teatre mer-de teatre líric. cantilista i de cara al públic. Creure que

Ara, nosaltres apuntem : A - Catalunya pot ara mosal ties començarem 1iditici pel terrat,di"buixar-se un pla de teatre subvencionat i que tot será abrir unes portes oficialsamb les característiques mateixes dels a'.- com deixar a la posteritat sis abres mestrestres països: Rodonament, no. 0 si seo fiem- per temporada, és un error.nos tate sols en allò que ha portat :a Ge- 0 si no, el temps ens ho dirá.tt.eralitat pels camins del teatre, allò qve ha ANDRiO A. ARPIS

Mirador_teatralUn criterí singular

Un joyo compositor, Paseal..Bastia, hevolgut posar música a i. nes estastces deGabriel Boissy. Com que aquestes melodieshavien d'ésser cantades en públic, el com-positor es dirigí a la Societat d'Autors,Ccmlpositors i !Editors. de Música, de París,a fi de fer l'oportuna inscripció als efectesde la propietat artística.

La S. A. C. E. M. ha refusat de registrarles melodies de Pascal Bastia allegant...que són massa curtes, ja que el músic s'haenamorat de poemes el més llarg dels qualsté quinze versos ! La S. A. C. E. M. s'haentestat a sostenir la curiosa doctrina queuli poema posat en thúsica, per tal de be-meficiar de la inscripció i, per tant, de 1apercepció dels drets, ha de tenir almenysvint versos.

0 sigui, segons aquesta curiosa doctrina,que la música posada a un sonet, o aqualsevol poema més curt encara, pot éssersaquejada sense responsabilitat .

Davant d'una doctrina tan insòlita, l'au-tor de la lletra pregunta quin criteri se-

guix la S. A. C. E. M. amb les músiquesde Reynaldo Hahn, Fabre i Fauré per acerts poémes de Verlaine, Régnier i 'Louys.

MàxímesUn actor francès no gaire conegut a I'es-

tramger, Maxime-Léry, ha compost una sè-de de màximes sobre el seu ofici. Heus-enací algunes

dEl jac d'un actor senzillament correctei el d'un gran comediaint, sovint nomésofereixen petites diferències, subtils d'expli-car•, pierò a les quals e públic és tan suma-ment sensible que, si el -primer mereix elsseus aplaudiments, el segon provoca la sevaadmiració. Tot l'art del teatre és això, i peraixò l'art és tan difícil.»

Tenir autoritat en escena, és saber rea-litzar el personatge representat, i represen-tar-ne tots els aspectes físics i fisiològicscom aquell que no fa res.»

uCom aquell que no fa res ! Aquest ésel signe de l'autista de qualitat. L'esforçdel comediant no ha d'ésser visible en capcas; Sempre cal que el públic ho trobi fàcil,i no vegi l'esforç de 'l'actor.»

«Comediant, mon germà, no comptis mas-Sa amb el maquillatge i l'abillament per aencarnar el tau personatge.»

«Si subratlles massa, no subratlles res.»

ComparacionsMentre a 'Barcelona el Lioéu a pènes es

pot aguantar, els concert 1 r ' ' 'p s s ac a eaxen l elsteatres on donesí bones obres £ari ;úd a re-captacio irrisòria, Alemanya es començaa desenrotllar • el fesdval anual Wlagnér-Mozart que durarà m'és d'un mes, ja ques'hi afegeixen quatre fumci"ons dedicades aRiohard Strauss i a Pfitzner.

Per si pot servir d'alguna cosa, donemunes xifres. El lector, aturaiñt-se davantqualsevol casa de canvis o de banca i fentuna senzilla muwltiplicació, podra compararels preus que paguen 'els aficionats ale-manys amb els vigents' per aquestes fati,tuds.

Per a les representacions wagnerianes imozartianes, el preu de les localitats 'oscil-la entre 13'50 i 22'5o marcs ; els aficionatsde Strauss i de Pfitzner se'n surten mésbaratet : la localitat només arriba a 13'5omarcs.

Pasta de Cera

EL MILLOR FANGPER A ESCULTORS

Olivera, 25 - Teléf. 31816

IIIliillnllnmllllmHmnu I lHIllu1111miiIIIIL'

ALS SUBSCRIPTORS

I COMPRADORS DE

MIRADOR

SUBSCRIPCIÓ

DE VACANCES

Els subscríp4ors que Evulgíun rebre MIRADORal lloc on estiuegin, nohan de fer més que comu=nicar a aquesta Admínis=tracíó llur nova residèn=cia, on els serà adreçaf elsetmanari sense augmentde preu. =_

Igualment comuniquemals compradors al núme=ro que el vulguin rebre en =_la seva residència d'estíu,que hem obert un serveide subscripcions de va=canees, per un mínimumde 4 números, al preucorrent de 0`30 pessetesel número.

Adminisfració deMIRADOR, Pelai, 62, 4.

Telèfon 15300^uhIIIIIIIihIIIIIIIIIIIIIIIillllllllllllllillillllllliilir

Ja les tenim ací. Cada any vénen a pas-sar l'estiu a Barcelona. A l'hivern, heln

de limitar-nos a contemplar el seu retratque va i ve inlassablement per les pàginesdels setmanaris gràfics de Madrid. Peró al'estiu podem vegre'les de carn i ossos. Jales tenim ací, les vedettes i sub-vedettes delees revistes madrilenyes. Aquest any, lai:nvasiò ha •estat considerable. Tenim revis-tes madrilenyes al Tívdli i al Còmic, alPoliorama i al Victòria. Parlem-ne, doncs,d'aquest gènere estival que el públie barre-lent acull amb una complaença inexplicable.

Anem per parts. Comencem pel to. Unarevista madrilenya acostuma ésser una menade vodevil amb quatre quadros de con-junt, intercailats a la, bona de Déu, i ama-nit amb força xistos ,i retruécanos,' d`aquellsque çonstitueixen da debilitat més entennidadel madrileny oe^ni per oejnt. Es a dir, l'anti-revtsta. !Els _madrilenys nu han nascut pera fer revistes. No n'ham sabut mai. Elshandicapa la seva consideralle tradició sar-suelera i el seu localisme esquifit, el :seuparticularisme tancat amb pany i clau, .per-feçtan^ent incapaç d'adaptar-se . al cosmopo-litisme airejat que una bona revi¢ta,exigeix.Totes les provatures que1aii „fet,, malgratel seu desig de fer; un espectaçle que puguiésser apreciat per un públic ipternacionol,han nascut sempre amb una fortor insu-portable de Chamberrí o de Lavapiés.: EnVelasco mateix — ara és al Poliorama —,que té la pretensió de presentar espectaclesinternacionals, no arriba mai a eliminar _deles seves revistes aquell to empalagós dexuleria madrilenya, agreujat per uns intèr-prets que; com tots els de Madrid, no po-dran mai treure's del damunt aquell airecastisíssim de raval.

I- ara, parlem de la mocfoQogia d'aques-tes pseudo-revistes, que són constru?des sen-se cap noció del ritme ni de les lleis queregeixen una ordenada estructura. Uns qua-dros de conjunt que brollen inopinadament,sense ordre ni concert, sense cap justifrça-ció, sense cap ritme que governi el seu in-tercalat. I uns diàtegs llarguíssims, iinacaba-bles, intolerables, vins diàlegs situats alsantípodes d'allò que ha d'ésser una revista,que no és teatre, i menys teatre dolent, queno és lentitud, sinó dinamisme, esbojarradavelocitat.

I ara acarem-nos amb la presentació. Fas-tuosa revista. Magistral presentación, mag-

níficos decorados, rica sastrería. Luz, fri-volidad, elegancia. Ho hem copiat textual-ment de les cartelleres. I això vol diraquell cubisme decoratiu, el, pitjor dels cu-bismes i el més superficial, que afeccionenels Burmann i els Bulbena. Però amb unto migradet, raquític, pobrissó, digne delsvodevils del Ba-ta-clan o del Pompeia. Pera acabar d'arrodonir el conjunt, aquestsdecorats han estat fargi.ts a consciència.Els seus autors, amb deliri de mou ri•c ifrenesí de rastaquouère, no han deixat niun centímetre quadrat de tela sense tatuar

i empastifar. Són d'aquells decorats fastuo-sos que la claque aplaudeix rabiosament.La tela de fons més adequada per a la ricasastrería, treta dels figurins que fan els di-buixants preciosistes i homosexuals.

Parlem ara de la interpretació, que lacosa s'ho val. Les actrius de revista ma-

les Grans Excursions d'Estiu24 i 25 JULIOL

Dos dies en autocar a la Costa Brava

VIATGES CATALONIA31 JULIOL

Excursió marítima a Sant Feüu daGuixois i 8'Aparó.13-16 AGOST

Creuer marítim a Niça, Canes, Monte-

Carlo.

VIATGES BLAUSRambla del, EaEodia, 12. • Telèfon 23252

I Sortides per a S'AGARÓ en Autocar PullmanDimarts. dijous, dissabtes f dies festius

drilenyes són molt fotogtniques. Retratadesal Nuevo Mundo o a Crónica fam un granefecte. 1 abans de conèixer-les, refiant-nosd'aquelles fotos, les admirem ien silenci i( ,ns fan una gran illusió. Però quan lesveiem, ens cau l'ànim t als peus. Són do-nes bellíssimes, és cert. Però inexpressives,Una superba façana darrera la qual no hiha absolutament res. La G?unez, ila gransosa — la veureu al Còmic — és una d'a-questes, A Crónica, una meravella. Perd atm escenari del Parallel, impassible i g'a-cial, sense cap convicció ni la més petita

expressió. I baalamt, una catastrofe. -Ideí.tica sensació -hem experimentat en veureles germanes Pyl i My'l, admbles de plas-ticitat, per7> 'arfrnes d'expressió, I la Ca-ballé, autb,mata tivat. I ila Céndida -Suárez,que té tot i'em$que i tota la- serietat d'a-quelles tiples de sarsuela de ,vint anys en-tera. Quant als; hrnues,,, (Ah,, ,els homes!Això si que és una ,:cosa seriosa_iEls, ^cò-mies madrilenys quan .són doents.4 ,e sdnde debo. 1 els d'aqu_esres, revistes ]r sónde solemnitat. Amanerats, encartonas,, tzn--mats i: arrossanats. 1— defecte imperdena-bie en el m^usiahall antipàtics, profundamentantipàtics. 1 sino ho creieu, aneu- aveure-ho: Aneu a veure, al Poliorama„ Ra-fal Arcos, aquell maq'utetista.de quan érempetits, i, al Tívoli, Carles Garriga, aquellactor que, 'deu anys enrera, - feia vodevil alPompeia, i, a-1 Victòria, L'inservible i . des-dentegat Moncayo, el sexagenari.

Les giris són de confiança., també. A des-grat del bluf] desmesurat de Nuevo MundoO Crónica, que posen aquestes alegres dhi-cas"a l'alçada de les choros giris del Zieg-field Fo]lies neoiorquí, aquestes giris no són.tals giris. Són coristes, simplemènt, 0, coïadiuen els fins, vicetiples • Són boniques

—qui en dubta — però individualistes. 1 nioham seintit parlar mai dedisciplina. Ni deritme. Cada una d'elles va a- la seva. T besseves evolucions, "que haurien de cdipiranosels ulls amb la seva simetria, resultem ungarbuix sense cap valor. Som lluny do l'étre-foule que ha d'ésser la giri, segons Levin-son. A més, nio saben :ballar. Si lees GertrudeHoffmann Girs, que revolucionari n Parísfa anys, les veiessin...

I heus ací tot el' que ens han suggeritaquestes revistes madrilenyes que vénen aBarcelona cada estiu amb la interessada in-unció de coíonitzar-nos.

SrsasTIA GUASCH

GUTEMBERG, S. A.Maquinària, Tipus, Filetatge de

bronze, Tintes i Utillatge per les

Arts Gràfiques

Agullers, 1 i Via Laletana, 4TeL 15524 - BARCELONA

La tomba de Rousseau, a Ermenonville, per Moreau el Jove

Francis Careo

LE/. LL.ETRE/

transposició de la sensibilitat die la gent devocabulari argdtio a la de l'escriptor. Dedi-cat a Mario Meunier., el 'llibre vol, doncs,aixoplugar-se sota l'ègida de Pallas Ateneaen persona. Es que, en efecte, aquest joglaramb ales parau:es crues — ,parlo de Careo —ofereix l'originalitat de crear una mena declassicisme apatxe. L'ús de l'argot més au-tèntic pels personatges de Careo és tan benportat, enquadrat amb tanta traça en el con-text, que la lectora més Faubourg Saint

-Germain pot entendre'l perfectament. D'al-tra banda, Corco no tingué com, a padrí,quan l'atorgació per l'Acadèmia del GranPremi de la Novella, Paul Bourget em par-sona? Avui, aquest gran bohemi burgès

—padlo de Careo — ha volgut fer-nos seguirel doble joc del policia i de la seva presa.Els fabricants de daus llastats, llurs 'cos

-tums, llurs petites manies, els perills delstraïdors, els confidents sense vergonya, enun mot, ele riscos i aquella noblesa últi-ma — no es parla sinó de «paraula d'honor>en el milïeu (mentre que els novellistes dela gent de món ano parlen sinó de combina-cions i de comissionis) —, tot el que fa elpintoresc mental d'aquests tipus tèrbols,,l'autor ens ho presenta d'una manera vi-vent i distreta. Sembla sempre que Careocanti els seus records d'advertit calleccio-nista d'apatxeries pintades o observades.

"Hippocrate"Un redeseobriment per als especialistes i

una novella mediterrània força curiosa. Gas-ton Baissette no ha oblidat res de la vidadel pare de la Medicina, mi tan sols l'esbósde la iniciació que un tal savi de paraulaclara podia merèixer més que ningú. Hipé-erutes anà a cercar-la a Egipte. Potser l'au-tor hauria pogut consagrar, per a ensenya-

nuemt del profà, un capítol més extens aaquesta deu hermètica de la ciència. Tantmés que ja •ens havia preparat a conside-rar el caire diví —nio pas meravellós — dela Medicina. En efecte, Gaston Baissette haconsagrat unes .pàgines emocionants a lainfantesa ja d'antuvi predestinada del xicotque, gairebé votivament, fou destinat a 1aMedicina. Les rivalitats de la univorsitati del temple de Cos i els de Cmide s'assem-b'lan estranyament a les de centes Facultatsde Medicina igu. ahnent meridionals, perúcontemporànies... IEl mèrit d'aquest llibres'escau a fer sensible a senzills lectors untext sovint científic. S'hi aprèn, per exem-

:l IIIIII111111IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIUIIIIIIIHhiH81IIII

PER A FOTOGR

= ANTONI MiARCS, 7 : TELEFON

:IuIIIIIIIIIIIIIIIIIIuIIIIIIiiiiiii IIIIIIIIIIIIIIIIDIIIIIi

III

Ens resta ja, solament, per assenyalar,la data de 1833 com a fita tomàntica, E:fec-tivamènt : mo solament és aquesta una dataa remarcar quant .a inici de la Renaixença,sinó que. inclou el moment inicial del ro-

ma!nticisme a casa :nostra. I, a més a més,Un dels punts d'ingrés més considerablesda romanticisme peninsular.

Cal considerar agrupats aquests dos as-pectes per tal com — en aquest període —no abunden a casa nostra les valors abro-lates, que puguin justificar urna atenció ex-•essivament circumstanciada en aquesta Cri-da áe caràcter general, que no aspira a és-ser altra cosa que una remarca a l'aten-ció = avui tan dispersa — de la gent.

Seria curiós d'estudiar, com a primeraprovidvncia, la gestació del pensament ro-màntic a Catalunya tot al 'llarg del -se-gle xvm. Ham sap bé com tot aquest segleés una preparació .de la gran agitació polf-tica, social, literària;i . artística que culminaem 1830. Un 'fesiotèn d'una envergaduratan ampla .no podia pas néixer explosiva-ment i com per ',art de màgia.

Efectivament : en 1749 - recorda Hara:dHüffding =- que,Ropsseau-- passant pcl boscde Vino;mmes-- concep el seu discurs sobreels mals que 'la cultura ha portàt a la hu-manitat. Després, d'això tot- arriba escaifo-nadament : gust pe'r la llibertat pel paisatgeverge, pér la tèrrá llunyana ; nostàlgia, sen-timentalisme..: Ja r o h'1 ha res a fer.I bé: a Catalunya podríem 'considerar

com dos curiosos precedents d'aquesta in-quietud pre-romàntica `que cerca defugir elquotidià, dues figures :caractèrístiques : A:í-Bey, que recpire; la vida` com un personatged'aventures merávelloses' i coneix les cortsorionta^ls, i un altre s tipus insòlit : Sinibaldde Mas, escriptor ;1 pintor, que visita laXina. (Ells Viatges`d'Alí-Bey i les impres-sions sobre la Xina, de Sinibadd de Mas,poden llegir-se en edicions populars del'Editorial Barcino.)

Sinibald de Mas és pintor. En un númerorecent de MIRADOR publicàvem,degdt al seupinzell, el :retrat d''un poeta que escriu en

M E ^M ADERRCCAMISES atnb REFORÇ 1HOROOBLE DURACIÓ Preus limitats

34, PORTAFERRISSA 34^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII'

ACABA DE SORTIR LA TRADÜCC16

CATALANA DE L'OBRA DE

- LONGUs

DAFNIS 1 CLOE(BIBLIOTECA UNIVERS, VOL. xxii)

PRELI: 1.50 PESSETES E

De venda:

Llibreria Cafalónia

3, Ronda de Sano Pere, 3

casteil', però que és mat a Vilanova i Gel-trú. Aquest poeta neoclàssic — com Ché-nier, com Foscolo — té un bri romàntic demelangia ; la seva vida .torturada per latuberculosi se'ns apareix també impregnadadie romanticisme. Cabanyes mor als vint-i-cine anys : just en 1833. Caldria, doncs,

considerar-:o com a darrera fita de prece-dèmcia.

Però ja abans — des de 1823 — un grupde romàntics — ja declarats — ha nascut al'entorn d'E1 Europeo, el famós periòdic es-tudiat per Allison Peers en els seus treballssobre els orígens del romanticisme. 'Euro-peu, de nom i de fets. Componien la sevaredacció dos catalans : Aribau i López So-ler, dos italians : Monteggia i Galli, i unanglès : Cook, tots ells arborats d'entusias-me per la .nova escola, disposats a deixar-sematar per qualsevol de les noves ilumimà-ries del moment. Heroics avantguardistesde 1830! Calia, però, muntar la guàrdia.Els neodlàssics vetllen i cal donar-los ladarrera embranzida i

En váno pretende estúpidoel que es Petulante clásicodel inspirado románticola luz y gloria ofuscar,en vano intenta raquíticodeslucir el alto mérrtóy de, su brillante séquitole quiere en vano privar.

Aquest fragment, característic, citat perAllison Peers, fou publicat en 1839 en unsetmainari barceloní, anomenat El GuardiaNacional. l es una mostra de la lluita ge-neralitzada sabre el tema, que serà objectede la mostra atenció en un article pròxim.

Ara ens interessa remarcar la part queels escriptors ,purament catalans Cenen enaquest moviment. El revifament, primerpoètic, després polític, que es produeix des

-prés de l'Oda a la Pàtria d'Aribau, coin-cideix um fons popular, corrupte, bilingüistaque representarien els sainets de Robrenyo,i d'altra banda, una aportació aristocràtica,exailtada, d'u'n lirisme desenfrenat que,usant un llenguatge evidentment impenfec-te, es remunta a tots els tòpics del roman-ticisme. El medievalisme es posa desafora-dament de moda, com nota Nicolau d'0^1-wer en el seu Resum...

Una noció del que representen els primersanys de la Renaixença podria donarnos-la,crec, tot guardant les distàncies, la visiódel panorama literari valencià dels nostresdies. València ha evolucionat — malgratQuerol i Llorente -- amb molta lentitud.Per això el seu moment literari ofereix unparallel nlolt viu amb el període que aca-bem de senyalar, i amb eQ seu doble as-pecte : popular, corrupte, que envaeix decastellanisme i grolleria el teatre i les pu-blicacions destinades al poble, i — per altrabatuda —'1a minoria selecta—Taula de lletresvalencianes, ahir ; El camí, avui — on elsmillors esperits cerquen de despertar lesconsciemcies adormides. No hi ha natural-ment el crit romàntic ; perú l'absència dela seva escenografia dóna potser més ga-ranties de seguretat i d'eficàcia.

Tot el llarg del segle xrx és per als escrip-tors catalans aquest esforç per a despertarconsciències adormides: IEl medieva:isme, be-gut en Walter Scott, és un instrument mag

-'nífic per a burxar on la història pàtria i ex-treure exemples vitals... ".Cot e11 sentit del'obra 'romàntica catalana és aquest.

Ara que la música negra ha creat entremosadtres una de les formes de criollismede què ehem parlat ja altres vegades ; crio

-Ilisme que consisteix en l'instrument ambquè la cosa conquistada esdevé conquista-dora, i victoriosa damunt de l'invasor ; araque Europa ha tramès prou subtilitats iAmèrica prou màquines de calcular, ells

—els negres — eons sadollen de ritmes. 1 ara,de poesia.

Mireu aquests versos d'un poeta negre,escrits en el subdialecte dels negres cubans .Aquest poeta es diu Nicolás Guillén, i es-criu coses tan divertides, tan pintoresquescom aquesta que reprodueix una revista deMadrid :

TÚ NO SABE INGLN%

Con tanto inglé que tú sabia,Bito Manué,con tanto inglé no sabe ahoradesi : ye.

La mericana te bucay tú le tiene que huitu inglé era d'etrai guau,d'etrai guau y guán tu iri...

Bito Manué, tú no sabe inglé

No te enamore má nunca,Bito Manué,si no sabe inglé,si no sabe inglé!

Anglès de guan, tu, tri... és a dir, deore, two, three, d'un, dos, tres..., anul'ésde comptar fins a deu, i gràcies..., el d'a-quest negre Víctor Manuel,,. Colonitzat perllatins i per saxons. '

De vegades el vers és simplement sonorutilitzant paraules molt típiques

i'ambarnbó, yambcembó,repica el congo solongo,repica el negro bien negro,como solongo del Songo'baila gambó sobre un pie.Mamatombasurembe cuserembd.

El comentarista .remarca, però, al costatd'aquest dinamisme alegre, superficial i sen-se sentit, uns moments on el patetismeapunta. Apunta, naturalment, per raons so-dais. 'EI poeta lamenta el menyspreu delblanc. Però es sent corprès d''un orgull vi-víssim. La seva raça és exalçada. IEs diri-geix al blanc amb aquests versos :

Ya vendrás de abajo arribaque aquí el más alto soy yo.

I després, com una sageta,.. aquest pensa-ment condensat:

pues quien por fuera no es nochepor dentro ya oscureció.

Aquest negre que tenia l'ànima blanca esdebat contra els esperits negres que ja eo-meixem ; contra Ics ombres blanques de VanDyke. Es tot un crit racial i revoltat con-tra les incomprensions i les injúries, «Noignoro diu en el prb!eg — que aquestsversos repugnen a moltes persones, ,perquètracten d'assumptes de negres i del poble.Tant' se me'n dóna. 0 millor encara : men'alegro. n

*5*Es motivat l'interès amb qué el comen-

taristaremarca totsaquests textos. A:tra-ment, caldria no oblidar els precedents, decuriositat i d'estudi. 1 àdhuc d'influència.Un collabonador de MIRADOR, el professorVabbuema i Prat, ha estudiat el tema de lainfl•uéneia del llenguatge negre en els clàs-sics castellans. Podem citar-se exemplesd'Enzima, Góngora i Tirso de Molina, pri-meres fitxes a remarcar en el eriollismemental de qué parlàvem.

Esfadísftca russa

Els soviets, amb llur afició a les estadís-tiques, acaben de fer saber que actualment,en e1 territori de la U. R. S. 5., hi ha 5,600diaris, contra 85o que m'hi havia abans dela guerra.

Llur tiratge total assoleix la xifra de 35milions d'exemplars o sigui deu vegadesniés alt que abans de la guerra. Mentreabans de 1914, P•etrograd i Moscú absorbienel zo per roo del conjunt die diaris, actual-ment aquest tant per cent ha baixat aQ a,a conseqüència de la forta campanya entreels pagesos. D'aquells 5,600 diaris, 4,000 sónen rus i j,600 en diferentes llengües.

Pel que fa als llibres, també es constatauna progressió sensible. En un any, el nom-bre de llibres publicat ha passat de 40,871a 49,165, amb els tiratges respectius de393 i 854 milions.

El pressupost de les edicions d'Estat as-solí, en 193', i86 milions de rubles.

Novella í publicifaf

Thomas Ma^nn, el genial novelista ger-mànic, :no sembla pas desdenyar els ingres-sos de la publicitat. iEn La muntanya mà-gica, la novella considerada com el seu chef-d'ceuvre, després d'anomenar una trentenade veigades una marca de cigars, escriuOqucst paràgraf que pub:icitàriament no tépreu :

«Maria Mancini, Postre de Banquet, deBrema, doctor. No costa gairebé res, total9 pfemni•g, però té un aroma que habitual-

ment hom nio troba dins d'aquests preus.Sumatra-Havana, com podeu veure. M'hihe avesat. IEs una barreja plena de recur-sos i -molt saborosa, però lleugera a tallengua. Li agrada que Ii deixin (larga es-tona la cendra ; a tat estirar, 1'bï espolsodues vegades, només. Naturalment, té elsseus petits capritxos, però el control de lafabricació deu ésser molt minuciós, car alfilaria. és molt sòlid en les seves qualitatsi tira amb una regularitat ,perfecta. Pucoferir.ili'm u:n?n

Decididament, es nostres novellistes ba-den.

"Traduif de l'argot"

Francis Careo publica en volum la no-ella — com anomenar-la? —, reportatge i

)olicíaca -- però vista .des del cantó justicia-)le — que havia fet estremir les lectores deCringoire. Aquesta traducció s'ha d'enten-fre no tant en el sentit d'ésser feta die lan-;ue verte a l'estil literari, com em e. d'una

VESTITS DE BANYBARN USOS

LA MILLOR COL'LECCIÓ

ELS MILLORS PREUSLES MILLORS LLANES

F. VehîIs Vidal32, A. Portal Angel, 347, Plaça UniversiEaf, 7

VESTITS DE LLANABANY, A 6`75 PTES

Pie, que bon mombrz de coneixements mè-dics que ens semblen purament moderns,remunten al savi, a 1 "intuïtiu màgic i al'escriptor que fou Hipòcrates. Perú no sónpa•s els seus deixebles els que podran treureprofit de la lectura d'aoücst llibre, la qualval per l'exemp:e que e11 cita : com l'obser-vació del detall escrupolós permet la sín-tesi, i de quina manera una consciémcia pura

triomfa dels failses dogmes. En un estil iamb una composició molt literàries, l'autorsitua en el seu quadro de saviesa, de .passions i de supersticions antigues, els deseo-briments d'Hipácrabes, dels quals demostraels •beneficis .per ales generacions poste-riors. A exemple del seu mestre, desprènpell mateix la filosofia del saber.

SafoMario Meunier, lloar 11heAenisme del qual

seria tan balder com descobrir l'Amèrica,publica un estudi i unes traduccicros quepermetran al lector de no perdre's en uncamí que la política social de certs grecsdesvià de la poesia. La llegenda de Salosàfica és examinada amb una cura la bene

-voiença de la qual només té per origen eldesig de situar una poetessa em la seva veri-ta^ble atmosfera. Dos mil anys després,aquest procés de calúmnia és estrany, peròque interessant! La interpretació desagra-dable donada a una recerca d'elegància mo-ral i física que la poetessa ensenyava a lesseves deixebles, s'explica força fàciiment.Perú allò de què no es ,pot regraciar proul'autor, és la seva contribució a l'estudi delsímbol de la caiguda, del suïcidi, tirant-seal mar, de Safo. Alié on els esperits apres-sats només veuen una forma de càstig delpopulatxo ingrat, el crític ens convida a pen-sar en els motius hermètics d'aquest esde-veniment. El Coneixement i la Vida topenací com em la realitat, perú per domar pasa l'exaltació de la immensa eulevació d'ànimai d'esperit de la casta i apassionada Safo.Un altre nom ve a la memòria del lector,el d'una altra poetessa, professora també enl'art de ben pensar i de conduir-se noble-ment : Santa Teresa de Jesús, que, a lamoda del seu temps, corresponent a la del'antiguitat, entré en el claustre i des d'allírefulgí sobre els cors. També testimonià urnaviolència d'estil no menys càlida que la dela poetessa de Lesbos. Els que Li creguin,són lliures de pensar em una reinearnació...

Mario Meunier ha afegit a ces seves tra-duceions, tan obstinades, d'un sentit origi-mal tan pur, um estudi sobre Anacreont i

unes tradueeions de les Anaoreòntiques, ésa dir, dels poetes que eons donem el que de-gué ésser la poesia d'Anaereont. Cal •anviarde disc, per dir-ho així, per passar de l'unaa l'altra. Pegó hom ho fa, per Mario Meu

-nier, amb alegria.AnoLPIIE DE FALGAIROLLE

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIUIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIt_

AVATS, LA CASA

n 1 1 El

Màxlma rapidesaI -'( Màxima quolltot

186€4 : BARCELONA

111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111è

EL NOSTRE CENTENARI ROMANTIC

Crida a commemorar -IoVARIETATS Llebres francesesMúsica negra

^IIIIIl111111111111111111111111{IIIIIIIIIi1111111111111ECll

GuaLEM DIAZ-PLAJA

Socîotat Espanyola de Carburs MetàI'Iics

Correus, Apartat tec BARCELONATeleg., 'Carburos" Mallorca, 23R TelèFou r3of1

CÀRBÜR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 °/ a DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT defils i peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA AtITOGENAa

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATISi

Manet -- Berth.e Morisot amb el ram de violetes

MIfN^R

LES ARTS I ELS ARTISTESQuins arguments! Q u atre pintors

RESTAURACIÓ D'UN CLAUSTRE

Breda assisteix a la restauració de l'an-tic claustre de la seva abadia benedictinaamb un astorament sense límit. Les ,pedrescentenàries que fins .aihir eren amenaçadesd'un esfondrament definitiu, ara somriuende nou a la posteritat. Les arcades cansa-des de mantenir-se en un equi-libri precari, veuen retornarper miracle les seves co;um-nes perdudes i reconstruir-sal'encant de la seva remota jc-ventut gràcies a aquesta be-nemèrita institució dolls A.núcsde l'Art Vell.

El claustre„ que queia trac-t.at ignominiosament per in-conscients enemics, troba debell .nou, després de tantesgeneracions hostils, uns ho

-mes que comprenen la sevasuprema raó de viure.

Quan Manuel Genovart féua prop dels Amics de l'ArtVell les primeresgestions,qui podia pensar em l'èxitd'avui? Q'u.an el vèiem passaren manegues de camisa, en-curiosit, amb la seva figuragegantina i optimista d'ar-queòleg en funcions, amb laseva cabellera vo'.ant i na sevamaquineta de retratar i el subastó d'alpinista, qui podiapensar que aquell foras'er be-nemèrit Mavia de rehab litar-nos?

Perd ara és um fet. La gentde la vila; una estona cadadia, desfilen per davant delspicapedrers .i,. dels paletes per veure el seuvell patrimoni, i els que ni sospitavenla seva existència contemplen embadalitsaquest miracle 'de veure reparades les gote-res de la pròpia teulada per gent forastera,i quan Jeroni Martorell arriba per a ins-

El monestir de Breda

peccioinar aquest treball de restauració, lesdones del portal estant, i als homes des dela taverna, i els desvagats i la vila en pes,es miren aquest home singular corn unaaparició inexplicable que impressiona i.nenar-rablement la seva imaginació popular. Elpoble cerca de llegir en el seu gest i en laseva cara el misteri d'aquesta restauració,i després es miren embadalits aquestes pe-dres mudes i solemnes que asiste ixen im-passibles al seu redreçament . Es possibleencara, així i tot, que el poble, vista cadacosa, no s'expliqui encara el misteri ; hi ha,però, en tothom com ]'orgull de tenir unpatrimoni públio.

Es encoratjador això pels Amics de l'ArtVell i per tothom que es deleix per les cosesde l'esperit en un temps en què l mate-rialisme ho agabella tat.

Catalunya, recollint i endreçant el seu pa-trimoni artístic engruna per engruna, des-farà la llegenda ingrata dèl seu materia-lisme desenfrenat, i aquests homes queveuen la restauració sense compendre'n elsmotius, és possible que refiexionin sabrel'existència d'unes valors desconegudes, però.positives i eternes. Ara tothom cerca cm elseu celler i a l'eixida, entre brossa, la vellacaixa de núvia, el perol aboinyegat, el vellpicaporta de forja, la talla perduda o lapedra treballada amb' el mateix afany ambquè era cercada en l'Edat mitjana la pedrafilosofad. Tothom gira els ulls al .passat comcercant a cada llar les espunnes d'un patri-

Alguns, que vivíem en una candidesa ex-traordinària, no sospitàvem que entorn del'adquisició de la Collecció Plandiura ,po-gués alçar-se l'enrenou que s'ha armat, ique potser encara durarà una mica, ja que,a l'hora d'escriure això, no sabem què pas

-sarà en 1a sessió municipal en la qual s'hade tractar l'afer.

No ho hauríem arribat a imaginar mai,i ja es veu si n'anàvem d'errats.

EI fet és que han .sortit adversaris del'ingrés als nostres Museus d'aquell conjuntimportant del nostre art, adversaris que hamdemostrat una combativitat que més valdriaque esmercessin en altres coses.

No és hora de sostenir polèmiques ambells. Amb els adversaris de bona fe, perquèllur impermeabilitat no serà travessada — ésimpossible que ho sigui — per cap argu-ment. Als altres, ells de mala fe, perquèsón inconvencibles per definició.

Només calia, doncs, veure qui eren aquestsque s'han mostrat contraris a l'adquisiciódl la Collecció Plandiura, per jutjar del'afer.

No parlem ja de l'ús i abús de la dema-gògia sentimental a què s'han lliurat. Pen-sem només en la desconeixença absolutaque molts han demostrat de ila và:ua de laCollieoció, ignorància que els hauria d'haverinhabilitat per parlar i per escriure.

Quan començà de circular el rumor quela Collecció Plandiura era oferta pel seupropietari als inostres Museus, semblava quetothom que tingués una ploma a la mà opogués parlar fora del dlos d'una tertúlia(l 'amics, hi estaria conforme. No diem jaque ho defensaria, perquè no cal defensa sil'atac no existeix.

No 'ha estat així, per vergonya d'alguns,i hem vist gent que escriuen, gent que te-nen un títol acadèmic, fent campanya encontra. I)eixem estar el conegut Solà deCañizares, procurant arreplegar uns quantstaulons corcats pee cingrandir, si pot, el seutinglado polític Ell deu amar .a la seva i anoplany esforços ni r'rdícuils. Deixem estar elsd'El Correo Catalán, supeditant un interèsde partit al de la ciutat. No fem cas deLluís Capdevila, prou conegut perquè l'hà-gim de presentar.

Almenys per,mi, que fa anys que el caneei .mig él puc anomenar company, la notasorprenent l'ha donada el Dr. !Emi:i Mira,en un artidle on diu que no vol expressarsinó una opinió personal, perú tan pinto-resta, que .bé val la pena de recollir. Des-prés d'allegar els tòpics benèfics obligats,cliu el nostre psicoanalista

«A més, els progressos de les Arts gràfi-ques i de la Pintura ens permeten avui fercòpies tan meravelloses de les obres d'artque costa inclús als perits diferenciar la ra-pia de 1'origin.all. Tot quant .pugui obtenir

-se per a l'educació estètica duel poblé, amhla ràpida visita a un museu d'obres origi-nals (que la majoria veu uns segons tansols) pot aconseguir -se molt més amb la re-producció i divulgació, mitjançant edicionspopulars i oleografies a l'abast de tothom,de les seves còpies, encarregades a tècnicssolvents.

Tot ens ho hauríem esperat, tot menysaquest argument dels cromos substituintamb avantatge les obres autèntiques.

Es cert que les arts gràfiques 'han pro-gressat molt. Puc ensenyar al Dr. Mira re-produccions en facsímil de llibres i gravatsanties que són gairebé una falsificació. Peròadverteixi que són obres d'art gràfic repro-duïdes per procediments d'art gráfic també.Ningú no li podrá ensenyar la còpia d'unapintura o d'una escultura que es pugui con-fondre ,amb l'original, que no sigui una al-tra pintura o una altra escultura, d'uin costno pas menyspreable, però de cap gram valor,ni artístic ni material. 1 ja ens dirà el doc-tor Mira com es reprodueix el tern de SantValen, per exemple. Amb qui sustenta uncriteri tan extraordinari en qüestions d'art,ja , es veu que és impossib'e d'entendre'smai.

rNimgú dels que creiem que cal adquirirla Collecció Plandiura, no discutirem maiun diagnòstic, per més freutjià que sigui,del Dr. Mira. ;En canvi, ja ens permetràdoncs qu'e no ens deixem convéncer pelsseus arguments. ¡Ell, que és metge, potserrecordara que un catedràtic d'anatomia, donMariano Batll^és q Beltran de Lis, exph-cava l'assignatura servint -se d'ossos arti-ficials, que no s'amagava de trobar millorsque ris naturals.

Potser no valia 1a pena de parlar de capargument (?) dels que s'han esmerçat con-

.i uIII111111111111111111111u1111111IIau11u11111IIIlïiuII11III111111111111111111111111111111111IIIIIIIII11111II11illlllll tea la compra de la Cl Dr. ió Plandiuranperò el que ha allegat e1 Dr. Mira ks tan

C E original, que bé mereix fixar-s'hi un amo-=

Vi algo s M a rsa o s s1 ment,

No cal prebe^ndre conváncer-ló^ ini e'll niels que de bona fe (n'hi ha gaires ?) sónvis nostres adversaris en aquesta qüestió.

.Hi ha deznostracians ocioses perquè sempreresulten ineficaces sobre certa mena de per-

= sones.

- Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA J C.

Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-trangers - Passatges Marítims i aeris!,Natges a ` t Forfat"- Excursions acom-

panyades - Peregrinacions, etc. 1

_

Nf®RMES

PRESSUPOSTOS GRATISÉ.^^iiuulnuinllnlurusun^nnuauiiusuniuinnlluuuualnnuunnlu^lnulugalunululoluumu^^

moni oblidat. 'Es possible que més enda-vant, en una sana reacció, tothom cerqui(n el propi esperit alguna cosa que lruguien l'esdevenidor convertir-se en patrimoni.

Hi ha en aquestes restauracions, ultrael valor de consolidació d'una obra en pe-.

rill, una obra exce•lent de cultura pública,una formidable reacció de curiositat. Tantde bo que l'amor de l'art vell es torni amorde ]'.art; tant de bo que Catalunya, mentrerestaura el seu patrimoni antie, trobi en laseva vitalitat perdurable bes normes crea-dores d'un art nou digne d'ésser tambérestaurat en la posteritat i en dls homescontemporanis la comprensió necessària percollaborar en la seva realització. Perquè l'artano és funció dels artistes solament, sinófusió d'una ambició de tots. Perquè tambéhi ha amn art nou en ruïnes que cal restau-rar i consolidar. Cal una collaiboració pó-blica pesqué els ideals dels artistes contem

-porams puguin realitzar-se.No pot ]'arquitecte aixecar els seus edi-

ficis sense comanda, no pot en realitat elpoeta escriure els seus poemes sense lector.Lector o comanda són com la possibilÍtatmaterial d'una cosa de l'e •perit.

Emociona veure desenterrat ,un momentdie la vida passada que .parla inovament ambeloqüència d'a2ló que fou un dia la sensi-bilitat artística. Emociona ,potser igualmentveure morir en flor un ideal que no trobacamí de realitzar-se.

EI claustre romànic de Breda podrà d'araendavant, encara per molts seg'.es, esguar-dar de fit a fit el futur sense por d'esvair

-se. E1 fet d'haver estat vivent Ii dóna eldret persistent de viure. No és la modaque un dia presidí el seu naixement, Ini pot

desaparèixer com la moda. No és en unaparaula la modernitat el que aleshores lidonava valor : aleshores i .ara era la sevaeternitat engalzada en les normes d'unavida ferma i inexhaurible.

Breda, juliol.(Illustracions de l'autor)

JOSEP ARAGAY

Boucher, Manef, Ensor 1 PicassoCom dèiem l'altra setmana, la temporada

parisenca d'aquest any ha tingut un finalesplendorós amb les exposicions retrospec-tives de les millors obres de Boucher, Ma-net, Ensor .i Picasso, Per b que aquests

quatre pintors es mereixerien rnés, no po-dem diedicar-los més que un article.

Comencem, doncs, pel favorit de Mme.de Pompadour, François Bouoher, premierQeintre du Roi, el mimat pintor de la cortde Versai4les, en l'època galant del xvmfrancès. I, com em totes eles èpoques, cal,abans que res, situar-se ; destriar l'aspectedocumental de l'obra de la part estricta-ment pictòrica.

L'actual reculi de pintures, tapissos i di-buixos del deixeble predilecte de Lemoineha acabat de ratificar el nostre critariBouoher, en el cenacle dels mestres delxviit podrá ésser el més representatiu del'època, perú és, a la vegada, el pintor mésmediocre. La crítica artístico-literaria apre-ciara encertadament el parentiu entre :esfigures de Boueher i els personatges deMarivaux, però la crítica estrictament pie-tbrica haurà de reconèixer la migrada qua-litat de la major parts de les seves pintu-res. Per a un d•cuinentat del segle xvmescolliríem Boucher abans que Chardin.Perd preferim les quatre pomes de Chardina les quaranta mil Venus de Bouoher.

No seríem prou equànimes si d'aquestaexposició deixéssim d'assenyalar La Toilettede Venus, el retrat de la Marquise de Pom

-Qadour propietat del baró Maurice.de Roths-child i la famosa Femme étendue (LouiseO'Murphy) com a mostres convincents delmestratge de Boucher. I cal també no obli -dar 1a magnificència dels seus tapissos i lagràcia dels seus dibuixos. Perquè si Bou-aher no és un gran pintor, és, en canvi,un dibuixant exemplar. Els moments culmi-nants de la seva obra, cal cercar-los en .lestapisseries de Beauvais. Desapareguda lamatéria pictórica, n'artista es mainifesta ambtota la vena del seu temperament.

k 5•

El conjunt de teles de James Ensor ex-hibides al «Jeu de Paume» ha demostrat,ma vegada més, la complexitat de la seva

quantiosa obra. En la personalitat d'Ensorlri ha tres facetes característiques. Hi ha1'IEnsor de la pintura tradicionalista, gai

-rebé académica, on el color local adqui-reix meravelloses qualitats, on 1'intimismedels bodegons assoleix una intensitat im-pressioinant, Després tenim l'Ensor impres-sionista, una mica confusionari, però ambuna grapa de gram escola. 1, per fi, l'Eisorvisionari, d'accent expressionista, on l'estilde la pintura nórdica traspua en cada pin-zellada. Dintre de la moderna escola belga,Ensor és la resultant del realisme de Ste-vens, de l'impressionisme de Claus i delcolorirme de Van Rysselberghe. 'En l'obrad'Ensor hi ha la convergència de la pinturafrancesa de finals de segle amb la trucu-lència dels expressionistes alemanys,

Emsor, com Manet, fou també refusat en

les exposicions oficials, sofrint la incom-prensió i 1a indiferéncia abans d'assolir eltriomf que avui, merescudament, tot el mónrecom•eix. El solitari d'Qstende, menyspreatpels jurats acadèmics d'ahir, ha esdevingut

avui una glòria nacional belga.# * *•

A finals del segle paseataparegué un fenomen curióse1 divorci entre els mi llors ar-tistes i ell públic especialitzat.El cas d'Ensor es repeteix aParís amb Manet. Perquè; toti que Manet ben aviat es féucèlebre, la' seva celebritat foudeguda principalment a 1'oes-travagìmcian de la seva pim-tura. 1 acusar-lo d'extrava-gant equival á una i'ncom-prensió.

No siguem exigents amb elscrítics d'aleshores, quan ac-

" Mtualnient tenim un cas sem-

ant amb e1 nostre Picasso.1 a cada nova evolució, s;em-b'la que ha d'ésser fatal queaixí sigui.

Un conjunt tan complet deteles de Manet com el del'Ora^ngerie, mai no l'havíemvist fins ara. Cent cinquantaobres, de les quals vuitantavuit són pintures. 1 d'aqúes-tes teles cal subratllar quemés de la meitat són proce-dents de museus i colleccionsde fora de França. Els france-sos han badat.

En aquest conjunt es dibui-xem clarament els dos perío-des essencials de l'obra ma- .netiana : l'època pre-impres-sionista — fins els voltants del1870-1 la pròpiament in-fluenciada pels companys deBatigmoltes.

Entre els millors exemplars de la pri-mera època, anotem Le Vieux Musicien, lafamosa Olympia, Le Déy'euner sur l'Herbe,,Le-Toréro mort, Un Tapin i Le Déjeunerdans l'Atelier.

Els moments de l'evolució impressionis-ta comencen en el fragment del retrat de

Berthe Morisot de Le Balcon i em les obresLa Lecture, Au Jardin i Les Hirondelles.1 de la segona època tenim exemplars defi-nitius amb La Dame aux Eventails, Argen-teuil, Les Canotiers, Le' Linge, Madame

Boucher — Tres amors

Edouard Manet dans la serre i el mirífieBar aux Folies-Bergère•Després de veure aquesta exposició, no es

pot negar a Maniet un lloc entre els gransmestres de la pintura de tots els temps.1 de la mateixa manera, després d'admirarPicasso, aquells mestres 'li han de fer lloc,per així prosseguir la gran tradició.

Ara veiem clar que el gran valor de Ma-net ''no és pas l'impressionisme. Com el dePicasso no és pas el cubisme. Per damuintde l'impressionisme i el cubisme hi hauràsempre Manet i Picasso.

MÀRIUS GIFREDA

ESPECIALITAT

' EN LA MIDA

Janme I, 11Telèf.11655

i

Demaneu a dintre el que no veieu a El domador de buces: — Lladres ! Aga-1'aparado•ra feu-lo!

(Der Goetz von Berlichingen, Viena) (Ric et Rac, París)

ENTRE 'ESTR'EbLES

— 'M'han ofert una bona quantitat perqucerri que4i a Amèrica.

—Quite iba oferta? Una casa europea,naturalment?

(Il Travasso delle Idee, Roma).

Lla PrC^m O t G áCo^ p © NOTES DIV ERSES M Ú S 1 C A F R Í V O L AI)es de fa qn temps semhla qui ha tor-

nat a pendre cos la lluita que a I s sevesprimeries la ràdio va entaular amb la .prem

-sa. Sembla estrany com pot haver hi qui,d'una banda i ]'altra, cerca motius per es-tablir divergències entre aquests dos mit-jans de difusió que per res no tenen in-teressos oposats. Només la }?or mesquinuid'una problemàtica competència de publi-citat, sembla Haver-les despertat.

El fet que existeixen és evident. Cal re-passar la premsa, i concretament les sec-cion s que dediquen els diaris a ila ràdio,per veure a què ha arribat aquest estat deCoses. Els periòdics, mancant al seu prin-cipal deure, que és informar el públic, hanprescindit de publicar els programes de lesemissores d'ací, reservant, però, lloc á lesforanes. Es a dir, de. les emissores de 1es^quals mO hi ha rab de competència de pri-bli'citat, ma hi ha res a dir. Les d'ací, però,que .han de viere d'ella, ,no es poden 'to-lerar.

Completa aquesta dèria en una formigairebé pintoresca l'acollida fraternal quehan trobat les divag ccions d'un senyor ques'entesta a voler atribuir a les emissions deràdio totes les pertorbacions atmosfèriques,i això anm^b una temporada com aquesta, denuvolada contínua, dins la qual sens dgbtehi haurà qui s'escolti qualse vol dissertacióque tracti d'explicar aquestes pertorbacionssense massa base científica.

Val a dir, perd, quc des de les emissoress'ha fet en moltes ocasions tot el que s'thapogut contra la pr'enisa, 'i això, com dèiemal principi, fio vol dir més qqe l'afició aentestar-se en una diu ergénua quo • nb, ,~éCal) explicació. •

La col^lecció completa deMIRADOR pot consultarsea l'Arxiu Històric dejutat, plaça de la Catedral icarrer de Santa Llúcia, 1,"Casa de l'Ardiaca", tots elsdies feiners de 9'30 a 1'30.

y1 4 r ^

"' t

La ràdio i la ln-emsa, ¢s veritat, són closmitjans de difusió, però no són els únicsn'hi ha molt altres, entre CIs quals no hiha cap rió perquè hi hagi lluita. Entre elcinema i el diari, per exemple, no hi hacap antagonisme; tampoc pot •sser-hi entreel cinema o qualsevol espectacle i la ràdio,però així i tot, al priincipi hi va ésser, fEsla prevenció natural dels ésperits petitsContra les novetats. Els mateixos empresa-ris que coaccionaven els autors perquè noautoritzessin 1•a radiaoió de llurs obres, hananat després a cercar a la ràdio, fio sols lapropaganda, si^rió ïins i tot la radiació del'espectacle comp4et com a mitjà d'atraureel public a les sales.

Aquí no preocupa les. empreses periodís-tiques que es deixi de comprar el diari pera escoltar la ràdio. A estones es fa totalihora.Ta.m^poc ara nterèssa, després dela reglamentació,' la prioritat d'oferir lesnoves al públic. iEs més, els diaris oferei-xen llur organització d'informació a lesemissores .1 també, a la inversa, hi hadiaris que es serveixen d'iTha emissora deràdio particular. Només doncs hi ha .a lluitaPo'. l'anunci, o millor, ,pel •seu import ; però,és que només és la ràdio la que dóna anúin-cis, demés dels diaris? Es molt estranyque aquests 'no es preocupessin fins arad'aquest afer, perd és que fins ara no s'orainiciat una minva de la publicitat, que mc`saviat tendia a augmentar i omplia tots elsmitjans. Precisament les eniissores de ràdiono 'han augmentat 'la publicitat darrera

-ment. Potser aquesta és ífferta amb pocasolta i en formi que retregui l'anunciant,però el fet és que avui 'ací tanThé ha arribatla crisi i és molt natural que se'n ressentimels diaris i totes les manifestacions de lapublicitat, í voler oerca,r nemei amb' lalluita entre elles, poc pot fer per arranjar-ho. Cal,`sf° Lis-la reglamentació de la puUi-citat radiat; td i en, què encara hi ha moltafeina a fea, resitaç4, que tarrube potarribar a 'la pu 'i t esefita, però això ésariàr-se'ñ del temi. De moment els diarisroden la represàlia de multitud cl indústriesi activitats, relacio!nades amb la ràdio, quehan prescindit dels anuncis de premsa in'h.an cercat uns altres, amb perjudici im-mediat per alls diaris.

J. A. G.

RAD lo -LOTPasseig de Sant Joan, 17

BARCELONARecorda una vegada més quepot oferir -vos els receptorsde la més alta qualitat

fabricats per

General Motors RadioEI millor prestigi en ràdio -recepcló

Un programa reialA les illes hawaianes, territori mo'.t inde-

pondent del Govenn de ]'Oncle Sam, el reiKamehameha 1, conegut ,pel «Napoleó del'Ocèà Pacífica, exerceix amb molta pompo-.sitat el regnat d'aquell — podríem dir-ne

—paradfs terrenal.Recentment, aquest monarca ha celebrat

el seu aniversari als jardins del vell Palau.Amb aquest motiu, l'emissora K. G. U.d'Honaiulú ha retransmès tota la cerimònia,la qual ha causat gran sensació .a Nord

-américa per l'originalitat i , Vuxe amb quiha estat portada a cap.

L'arl de contar condesLa Funlcstunde de Berlín ha organitzat

un concurs original. Es tractava de contaruna història sobre un dels temes següentsLa meva arribada a la ciutat ; inquietudsfemenines; la meva ocupació preferida; unaaventura alegre,

'tothom podia participar a aquesta prova';malgrat això, el resultat fou molt poe sa

-tisfactori.Dels 800 candidats que es presentaren, 5o

foren admesos a tm assaig davant el micrò-fon. Entre aquests; solament set foren .tro-bats microfànics. Invitats a fer una emissiódavant dI públic, els diaris i els ràdio-escol-tes opinaren què les historietes eren pocoriginals.

La Funlcstunde té la intenció de repen-dre aquesta prova, fent-'la més natural. S'en-viaren ràdio-repòrters a recórrer la ciutat,cercant nous contaires.

Històries contades en família, al cafè, alcarrer, seran im-pressionades, i els discos se-ran presentats al públic.

Comprès, comprès...Un 'barceloní visita un amic seu que viu

en un poblet de mala mort. Es fa la tra-dicional volta per la casa i després d'liaveradmirat totes les habitacions, el bareelonfs'extasia davant una antena miiniatura, tanpetita que sembla una joguina. . .

-Per què utilitzeu una antena tan pe.tita? — pregunta ]'invitat soiprés.

I l'altre, amb u:n .aire dig^níssim, respon--Per a poder c tptar les ondes curtes.

Ràdio-discussióL'acció en un bar de tercera categoria.

A l'entorn d'una taula, seuen cinc o sis in-dividus, els quals tot prenent café discutei-xen sobre l'encalç deis respectius aparellsreceptors.

—Amb el meu aparell, he escoltat perfec-tament Moscú i Hil'versgm — diu l'un.

—.Oh! Jo vaig més lluny 1 Amb el meu hearribat a escoltar Helsingfors i Oslo, ambmolta claredat i potència.

--,Doncs jo -- respon un tercer — heescoltat amb el meu les emissions de Moscú,Hilversum, Helsingfors i Oso, totes quatrea la vegada.

Propaganda nacionalisEaDe mica en mica, la ràdio japonesa es va

posant al servei del nacionalisme. Per amantenir 'l'ànima popular en disposicions he-roiques, l'estació de Tdquio realitza cada diaretransmissions de Mulcden, és a dir, delfront de guerra.

Hom pot jutjar l'eficacitat d'aquesta pro-paganda si s'afegeix que el primer ministreha presidit fa poc un gran banque't en ob-sequi .al primer milió de sens-filistes japo-nesos.

Els fragments de la sarsuela Luisa Fer- mai vulgaritats. De rumbes avui se'n pu-nanda sembla que perduraran temps en els bliquen moltes, però poques com Aquellosprogrames de discos. Aquest estiu es poden ojos verdes, de melodia bellfssima, i lasantir a tots els envelats, on les orquestres popular La ruñidera, antiga cançó cubanaofereixen, arranjats en forma de ballables, que el elior d'aquesta orquestra canta ambels fragments que s'hi presten. Quan una molta gràcia, ajudat per uná orquestracióobra té èxit, se'n treu tot el profit imagi- que, senseadulterar la mota exòtica, lanoble. Fins d'àries i duos se'n fan ballables, completa i refina llevant-li el regust local.retallant la melodia per on convingui. D'a-quests arranjaments per a ballables n'hi J. G.ha dos que ens ofereix POrquestra De-mon's : l'un,de l'escena del segon acte :'la popular masurca que aquesta orquestra Luisa l?ernanda, — Mazurca, — Morenotransforma sense dificultat en un alegtè Torroba. — Orq. Defuon's Jazz, — Cia.fox; l'altre, a base de la cançó havanera, fçramJfono AE 3990.model de melodia de bon gust, que 40r- ' Habanera. — Id. Id. Id.questra Demon's conserva sense acudir ala instrumentació típica. Amb només sos- Duo de la rosa. — M. Isaüra i I'. Si-

tenir lamelodia amb els instr uments de mon. — Cia Gramòfono DA gzrg,metall amb sordina, el fragment no desdiu Ronaanfá de Xavier. — P, Simon.per haver estat traspassat, i es té l'avan- Cant a «El he negre,, — Marxa corejada.tatge de sentir-lo en bona forma, cosa, que = — Orq. Demon's Jazz. — Cia. Gramòf onodifícilment es pot dbtenir a la representa- 1 E 3986•ció escénica, on, .'essent un detall a^necdò- La java de ¡uiija ni!. --- Java.Id. Id.tic, és .gairebé sempre encomanat a ele- IVas thai the human thing to do. —. Fox.ments de modestos mitjans vocals, - També__trobem en el catàleg del mes dos fragments Orqu. Ambrose. — Cia, del Grambjono

de la mateixa obra cantats per. Mary Isau• AH, 3999ra i el tenor Simon, i" Ilur interpretac.b Pluja a la teulada. — I'ox, — Id. Id.poca novetat ens proporciona; fins i'tot en I„ Ruñidera. -- Rumba. — Orq, Az'ia-algunes ocasions no resisteix aquest disc 1a .zu del Casino de La Htzbana. — Cia. delcomparació amb altres interpretats . per ar- Granó fono AE g000.listes d'anomenada, Aquellos ojos verdes, — Fox, — Id. Id.

De l'Orquestra Demon's és també el.foxCant a uEl be negrer, marxà humorísticaque amb aquesta orquestra canten. gels ln-tegraints d'aquell setmanari. , No cal alIar-gar-se en comentaris; uns quants ,compas= iisos són prou per encabir un mateix tema

^i

Ique a^ar^iant de''tonalit^it constitueix tota •]a<•q - - _ y .^

marxa; parlar-ne ' massa seria indiscreció i, ' •_^ [i j I'a més a més, com diu !là cançó,'ngüi amb í '

^ell esfica; , palirïsssó laestà perduts. (^ r^lliEn :a^uests tadrps ds'müsrc l..a ]'circ ^u= I ^ ,.^ ^ ^ 1 ^-',

re, els.'ballablès s'imposen l els' prograines 1 7 p ti ,de disços els donen u dojo. De' fox hi ha

t^i /, 1 \ j

els dgs'que interpretà l'Orquestra Ambrose : i ,\

U.-l'un, que nor ès'cpassa ar,a:que els ball^uble Gsón mòlt neeessaYis l'altre, Pluja a la teu- '' . ilada; úol tenir al principi un descriptivismc ^ :que després ;in<i'cÀntihua,, sinó que es trans- t^`forma en un • ballaible més.: —

Em canvi tots els discos, de` ('OrquestraAzpiazu, .del Casino: de La • lavana, són —Guillem? Tots els vicis i ni un cén-ben estimables. Aquestà orquéstra, la que' tim. Els set pecats sense els capitals.va incorporar la rumba cubana. a' 'la músicacoreogràfica internacional, -no ens ofereix (Il Travasso, Roma)

més perfeefemés elegantaparellRàdío=Fonògraf

Després de nou anys, les tà- /briques ATWATER KENTsegueixen mantenint la repu-tació d'ésser els primers cons-^

tru:tors de ràdio.Més de 4.000.000 d'aparells distribuïtsper Cot el món són la millor prova dela confiança que mereixen al públic. i I

ATW4FLU1I FONOGRAFO

AUTO ELECTRICIDAD, S. A.Diputació, 234. BARCELONA

Madrid - València . Sevilla = Alacenf. La Corunya

S'està exhaurín^ la primera eáíció

Per Ji TERRASA

ESCOLTEU LES EMISSIONS D'EAJ-15

RADIO ASSOCIACIO , Msso CATALANA

Concerts selectes per la seva orquestra, integrada per artistes dedestacada personalitat musical. Concerts corals pels millors orfeons -de Catalunya. Sessions de ballables per jazz, Bandes, orquestres.Sardanes per cobles. Discos seleccioinadíssims. Emissions fototelegrà-fiques, reportatges, retransmissions de partits de futbol, concerts,

conferències, cursos d'idiomes, sessions infantils.

FEU - VOS RADIO ASSOCIACIO Oficines Ronda Unlversl-

SOCIS DE tat, 25, enl. - Tel @f. 24853

Comprea la revisfa sefmanal CATALUNYA RADIO, porfaveu de Ràdio=Assocracró

els subscriptors de MIRADOR tindran dret a

adquirir el llibre URSS, la República de Treballadors,amb un descompte del 10 pee 100 si ens trameten,

degudament omplert, aquest butlletí.

Nom .........__.. ..........

Adreça _ ....

Població... .._ .......-. __

[orina de a ^7amentp S (regelln de coma

de _._ de 193......

Sfgnafara,

URSSLa Rep4blica de Treballadors

Un repor^aige dírecte, íl'lusf a^amb fotografíes de primera mà.

•

PREU: 3 PESSETES EDICIONS "MIRADOR"

Descompte als subscriptors de MIRADOR.Vegeu en aquest mateix número el bufllefi decomanda