Tendències pictòriques

del segle XIX

El realisme i els seus protagonistes

La història del moviment

Cronologia: 2a meitat del segle XIX.

L’enfrontament entre neoclàssics i romàntics estava en un punt culminant quan neix un tercer grup en discòrdia, a la dècada dels quaranta : els realistes.

Context històric: Les noves idees socialistes després de la publicació del “Manifest comunista” de Marx i Engels, les constants innovacions científiques i tecnològiques fan que les mentalitats canviïn molt ràpidament. S’entra en la segona meitat del segle amb noves perspectives i maneres d’entendre d’art i la vida.

Els pintors i l’ entorn

S’interessen pel món que els envolta.

No pensen que la Història (Grècia, Roma, Renaixement, Barroc...) serveixi d’inspiració a l’art.

Els únics a qui admiren són els mestres holandesos i flamencs , amb les seves representacions d’interiors: van Eyck, Veermer o Chardin són estudiats i valorats.

L’odi entre artistes progressistes i conservadors va arribar a ser tan gran, que, a París, els primers es van veure obligats a organitzar un saló paral·lel: el “Salón des Refusés” per exposar les seves obres. En aquest saló es van exhibir pintures d’alguns pintors considerats maleïts per la seva voluntat de provocació.

Buscant la veritat

Per aquests pintors és necessària una atenta observació de la natura per representar amb certesa el color de les pedres, del cel o la terra.

L’ invent de la càmera fotogràfica potenciarà l’ interès per veure un reflex fidel de la realitat.

Tot i el rebuig de la crítica i les institucions, els realistes també van rebre el suport d’alguns intel·lectuals, com ara el poeta Baudelaire, que considerava que escollir fenòmens prosaics com a matèria artística, era una manera de donar a la vida quotidiana una visió poètica.

Les primeres fotografies

Fotografia del taller de

Nadar

EL CONCEPTE

El terme realisme ve de Courbet, el primer pintor del moviment. Al 1855 , Courbet intenta exposar dues de les seves obres – “L’enterrament d’Ornans” i “El pintor al seu estudi”- al Saló d’Exposicions, però són rebutjades pels organitzadors que encara prefereixen la pintura neoclàssica. Ofès, Courbet (que no era ni pacient ni modest), va fer construir, a càrrec seu, un pavelló a prop de l’ Exposició on estava el Saló i va exposar-hi unes quaranta obres recollides en un catàleg on es definia com a realista.

Certament, al llarg de la història trobem altres moments i altres autors que van buscar representar la realitat, especialment al Barroc.

Després d’una ullada molt breu als antecedents barrocs, coneixerem alguns dels principals autors del Realisme: Courbet, Daumier, Bonheur, Millet i Corot

“Vieja friendo huevos”

Velázquez

“El aguador de Sevilla”

Velázquez

“Sant Nicolau” de

Jan Steen

“La pregaria”

Jan Steen

“La lletera”

Vermeer

“La cuinera”

Chardin

“La bugadera”

Chardin

PINTURA REALISTA

- Se situa ideològicament pròxima a les doctrines socialistes.

- Introdueix les classes socials proletàries com a protagonistes, característica que

resultarà escandalosa per al públic burgès.

- Rebutja la imaginació o la literatura com a inspiració per a l’art.

- Creu que, com si es tractés de quelcom científic, la realitat ha d’incloure totes les

seves facetes, tant si són agradables i amables com si són repulsives.

- En situar-se al marge del gust dominant, inauguraran el tipus social de l’artista

bohemi.

- Pel seu contingut, el realisme significa un moviment rupturista i innovador.

- Formalment no aporta grans innovacions respecte a la pintura barroca.

- Les grans obres dels pintors realistes francesos no van arribar, en la seva època, al

gran públic, potser perquè el seu llenguatge va ser considerat massa fred i cerebral.

- Paradoxalment, i malgrat un menor contingut revolucionari, una obra romàntica

com La llibertat guiant el poble va ser més eficaç en la difusió de les idees

revolucionaries que no les composicions realistes.

CARACTERÍSTIQUES

• Factors que afavoreixen la seva aparició a mitjans del s. XIX:

– Implantació definitiva de la burgesia

– Positivisme filosòfic (Zola, Dickens...)

– Problemes socials de la industrialització

– Desencís pels fracassos revolucionaris del 1848 (no temes polítics, sí socials)

• Negació a idealitzar les imatges

• Home i dona representats en les feines quotidianes (Tema molt freqüent: La fatiga)

• Màxims representants:

– Jean François MILLET

– Goustave COURBET

– A Catalunya: Marià FORTUNY o Joaquim VAYREDA

“L’estudi del pintor” 1854-1855

Courbet

ENTERRAMENT A ORNANS

G. Courbet. 1851. Oli (314 x 663 cm). M. del Louvre, París

“Bonjour monsieur Courbet”

“Els picapedrers” Courbet

“Les garbelladores” Courbet

Altres obres

El taller del pintor o Al·legoria del món real.1855, 361 x 598 cm A la dreta, els amics de l’artista,; al centre el pintor i la seva musa; a l’esquerra, els miserables i els qui viuen explotant la misèria. Aquest darrer grups, de colors obscurs i textura solta, exposa de manera ben directa els objectius del realisme

Bon dia senyor Courbet. 1854

Autoretrat

Les dorments o Peresa i luxuria o Les amigues

Oli (135 x 200 cm) Museu du Petit Palais, Paris

Altres obres del mateix tema

Ingress; Odalisca amb esclau

Albert Bierstadt: Nimfes

A. Cabanel: Naixement de Venus

“L’origen del món” Courbet

“Les mortalles de la difunta” Courbet

Altres autors. Honoré Daumier

Pintor i litògraf ( en va fer més de 4000) es va especialitzar en caricatures en les que satiritzava cruelment els monàrquics, bonapartistes i polítics en general. Per això i la seva implicació en la lluita social, fins i tot va patir presó.

Honoré Daumier

Va orientar el seu art cap a la sàtira i la caricatura política.

Tenia l’objectiu d’exaltar una realitat que oprimia els humils,

ressaltant-ne els aspectes més sòrdids.

Deformava les figures, acostant-se així al que seria, més

endavant l’expressionisme.

1863

La rentadora

“Incident al carrer Trasnonain” litografia de Daumier, explica

l’assassinat de tota una família obrera per la nit. Se’ls acusava

d’haver disparat contra un soldat

“Vagó de tercera” Daumier

“La sublevació” Daumier

Rosa Bonheur

Dona singular , estranya triomfadora en un món d’homes, va pintar figures d’ animals amb més veracitat que ningú.

Vivia sola, fumava contínuament( per escàndol de molts) i vestia pantalons ( pel que va necessitar un permís de la policia), estudiava les anatomies dels animals i els quadres de cavalls de Gericault.

Els seus paisatges ens parlen d’agricultura , de treball dur, de bous que la fan possible, elevant aquest tema humil a la categoria d’art.

“Bous llaurant a Nivernais” Rosa Bonheur

“Gos”

Rosa Bonheur

Jean François Millet ( 1814-1875)

Nascut a Normandia, fill d’una família camperola, va optar per una vida tranquil·la al camp amb els seus catorze fills.

Pinta uns agricultors humils però dignes que accepten els seu lloc al món . Profundament religiós algunes de les seves millors pintures mostren els pagesos en el moment de recolliment de la pregària.

“Les espigolaires”

Jean François MILLET(1814-1875) Vinculat a la terra que treballava per subsistir

Només troba la senzillesa i la calma als boscos i camps

Esperit de fraternitat humana (treball comú a tots)

Allunyat de l’efectisme i teatralitat dels romàntics

LES ESPIGADORES Oli sobre tela. 83,5 x 111 cm Museu d’Orsay (Paris)

Les espigadores, de Seurat

Millet vs Van Gogh

La migdiada, 1866

La migdiada, 1866

Altres obres

Pastoreta amb el ramat

L’esventador

Visió descarnada i dura de la vida rural, en front als “pastiches"

edulcorats que estaven de moda.

El forn de pa

Fent mitja

“L’Àngelus”

Millet

L’Angelus. Millet-Dalí

1857-59;(55.5 x 66 cm) M d’Orsay

“Sembrant patates” Millet

“La primavera” Millet

Jean Baptiste Camille Corot 1796-1875

“Tívoli”

Va començar a pintar`professionalment als vint-i-sis anys . Després d’una estada de tres anys a Itàlia torna enamorat sobre tot de la intensa llum del mediterrani i a partir d’aquell moment els seus paisatges intenten sempre recrear-la, amb les seves variadíssimes games de colors. Va ser el pintor més capacitat del moment per distingir més de vint tons de blanc ( entre el més pur i el grisós ). Els seus paisatges i estil de colorisme va ser molt imitat, fins i tot en vida del pintor. Els seus camps, camins i pobles solen estar deserts.

“Ciutat (Roma)” de Corot

“Roma” de Corot

“La catedral de Chartres”

Corot

Escola de Barbizon

La Escola de Barbizon de pintura (1830-1870) va ser el conjunt de pintors francesos reunits entorn

d’aquest poble, proper al bosc de Fontainebleau, on els artistes d'aquest cercle van arribar a establir-se. El

fet que els pintors de Barbizon deixessin París per a refugiar-se en un petit poble ja és una actitud d'oberta

oposició al sistema vigent, no només en l'àmbit plàstic, sinó també en l'ordre social.

Els pintors de Barbizon van ser part del Realisme pictòric francès, que va sorgir en reacció al més

formalista. D’alguna manera es pot considerar precedent de l’Impressionisme

Corot, Rousseau i Millet en són els membres més reconeguts.