3

Antecedents

Corren temps de finals de l’any 2010 quan es posa en marxa un projecte: “Noves formes d’organització del temps a les empresesubicades a polígons de Catalunya”. La iniciativa es presenta per l’empresa Gestió i Programes de Formació S.L. (GPF) i s’aprova en elmarc del Programa d’ajuts a projectes innovadors regulat per l’Ordre TRE/293 de l’any 2010, cofinançat per la Generalitat deCatalunya i el Fons Social Europeu (FSE).

Entre les entitats sòcies es decideix donar-li un nom més fàcil de recordar. Neix: Temps per TEMPS amb un lema que pren dereferents anteriors: Guanyen les empreses, guanyen les persones, guanya la societat.

Invertir temps en minúscula per aconseguir un ROA de TEMPS en majúscula. Cronos per Kairos de l’antiga Grècia; traduït al’actualitat per apostar per posar el TEMPS de les persones al centre de la gestió, col.laborar, flexibilitar, innovar i posar les TIC 2.0al servei de les persones. I fer-ho en ple temps de crisi.

El projecte deu “Khow how” a iniciatives assajades anteriorment, són les següents:

Com ho valorem ara que ha passat un temps...

“Xarxa, Temps i Empreses”, (XTEM) coordinada i dinamitzada per GPF sota les directrius de la Generalitat deCatalunya (2008-2009).“Xarxa pilot en dos polígons industrials a Rubí i Barberá” també promoguda pel govern autònom de Catalunya(2008-2009).

La més veterana en temes de posar el temps del centre de les organitzacions:Xarxa d’empreses en Nous Usos del Temps (NUST) a Barcelona. Concebuda entre l’Ajuntament de Barcelona iGPF al 2006 i dinamitzada per GPF fins al febrer de 2011; i la filosofia i metodologia NUST encara, provinent delprojecte“Plans d’igualtat a les empreses de Barcelona”, també per l’Ajuntament de Barcelona i GPF; i dinamitzada fins laseva finalització per GPF (2002-2004)

4

Valoració de les experiències anteriorsPer a l’equip de GPF és una satisfacció. Primer imaginar i després coordinar i dinamitzar aquests cercles participatius.

És un aprehenentatge continu fer de frontissa entre administracions públiques (en les que hi vam treballar, hi seguim treballant iles coneixem) i empreses privades (perquè també som empresa privada, patim i vivim els seus avatars i a més treballem per bonnombre d’ empreses privades i les coneixem).

És altament interessant (inter- esse = estar al mig de) promoure i moure jornades i debats entre representants d’entitats públiques iempreses privades, tot compartint experiències mitjanes amb petites, multinacionals amb micro empreses. Firmes amb cultures,històries i branques d’activitat diferents que exerceixen per tota la geografia catalana.

Totes tenen un denominador comú: busquen sobreviure i innovar en eficiència, qualitat i excel·lència organitzatives.

I són elles són les que fan aixecar un país.

Amb els anys, amb el temps, sempre el temps, projecte a projecte, GPF tenim la satisfacció d’haver contribuït a anar embastant unavertadera xarxa d’empreses representants del millor del teixit productiu de les quatre províncies catalanes.

Amb el temps s’ha anat configurant un somni, una idea, una visió.

5

VisióAmb el temps hem anat donant forma a una visió: consolidar una real, vertadera i efectiva xarxa colaborativa. Un treball que faciavançar al conjunt dels seus membres en Xarxa, estirant entre els poders públics i el teixit productiu de Catalunya cap el mateix camí:cap endavant.

Tenim la visió de ser referents en la forma de fer les coses, aprehenent del passat, ordenant el present i proveint el futur.Fer-ho seguint conceptualitzant i progressar en la construcció d’eines, instruments, productes i resultats reals i tangibles; i sobretotútils per les empreses i, de retruc, per les persones tot contruint al bé comú de la societat.

Fer-ho posant en valor i fer visibles aquelles empreses que són capaces de conjugar rendibilitat empresarial, sensibilitat organitzativai responsabilitat social a través d’implementar noves formes d’organitzar el temps amb criteris d’eficàcia, eficiència, qualitat,innovació, sostenibilitat, igualtat d’oportunitats, ús de les TIC, trasferibilitat, excel·lència i resultats.

Amb la perspectiva posada en la vissió, es conforma la missió.

6

MissióVolem contribuir a transformar el model productiu català cap a patrons més propis de la societat del coneixement apostant perla flexibilitat, la innovació, l’ús de les TIC 2.0., la salut, el benestar, la perspectiva de gènere i la diversitat, tot posant el temps de lespersones en la gestió normalitzada de l’empresa.

I sota aquests paradigmes, l’any 2011 es desenvolupa temps x TEMPS amb tres actuacions interrelacionades durantel mateix any, treballant colze a colze amb les entitats sòcies, les implicades i les participants.

7

Actuacions de temps x TEMPS

1. Acompanyament a empreses de forma individual i en grups.

2. Avanç en la construcció d’un model economètric de medició de l’impacte de les mesures de gestió del temps.

3. Multiplicació de l’impacte a través del desenvolupament d’una web www.tempsxtemps.cat i una extranet i de ladifusió a través de la creació de perfils a les xarxes socials 2.0.

Entitats implicadesGestió Programes de Formació té com a entitats sòcies a:

El Centro de Estudios Económicos Tomillo (CEET), al Consorci de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Lleida i a la Unió dePolígons Industrials de Catalunya (UPIC).

I essent les entitats col.laborades següents que cedeixen locals, experiències i recursos:

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, Institut Municipal de Formació i Empresa de Reus, Cambra de Comerç de Girona,Ajuntament de Gavà, Ajuntament de Viladecans.

Quines son les empreses participants a Temps x temps?

8

Empreses participants

Quins valors rodejen el projecte Temps x temps, sota quines premises es treballa?

9

ValorsTemps x TEMPS pren valors dels projectes predecessors, per que han estat útils i interessants per les empreses:

Per les empreses i amb les empreses, és a dir són projectes col·laboratius i participatius, flexibles en congruència amb elsprincipis que “predica”. Sota unes línies mestres, no estan tancats i decidits des de cap despatx: es fan, avancen i prenen forma “per iamb”: Per a les empreses i amb les empreses, recollint requeriments i ajustant els continguts a les seves demandes i requeriments.

Guanyen les empreses, guanyen les persones i guanya la societat, volen demostrar que, ara més que mai, son temps dexarxa, on es poden ampliar els escenaris, amb esforç conjunt de manera que acaba guanyant tothom.

La diversitat com a valor, és a dir, s’aprofita l’heterogeneïtat en dimensions, sectors, branques d’activitat i trajectòries per guanyaren mestissatge.

Aprén a través de l’acció, la reflexió, i l’experiència, constituint una espiral cap a l’excel·lència.

Camina cap a ser un paradigma, un model en metodologia, processos i resultats. Empreses reconegudes per les sevesadministracions i mirall per la resta d’organitzacions, en coherència amb la missió i la visió.

Però que s’hi guanya, qui guanyà i què es guanya?

10

Guanys, qui guanya i què es guanya

Les empreses en compartir xarxa:

Disposen de temps i espais de trobada a cada territori,cedits per una entitat pública. Quan cal, provenen dediferents territoris i es reuneixen per debatre temesd’interès mutu.

Es formen, aprenen i ensenyen. S’intercanvien, s’ordenen i esformalitzen idees i mesures. Es denomina, posen nom a cosesque potser ja feien. Perceben suport dels poders públics.Guanyen en visibilitat i en responsabilitat social

Entre administracions, organitzacions i empreses:

Prenen contacte presencial de qui són i què fan agentspúblics i pivats. S’incrementa el coneixement i laconfiança mútua.

Es pregunta i es respon: es donen i recullen idees desd’ambdós sectors. Es fomenta el diàleg, es trobenmodels de concertació social.

Es camina conjuntament cap a una societat millor.

Les empreses internament:

Incorporen mesures de millora d’eficiència. Redueixencostos, disminueixen l’absentisme.

Milloren la imatge de la companyia, el posicionamentde marca. Fomenten la innovació.

Les persones, dins de les empreses flexibles:

Incrementen la seva satisfacció. Augmenten l’orgull depertinença.

Millora el clima organitzatiu. Incrementen laproductivitat: “es va per feina”.

Quins han estat els resultats obtinguts de cada actuació?

11

Alguns resultats a destacar

1. Acompanyament a empreses:

a) De forma individual ib) En grups

a) Acompanyaments individuals *Nota

S’han realitzat 60 diagnòstics, plans i avaluacions de cada empresa participant. Un diagnòstic per cada província i un informe final“Reflexions i conclusions obtingudes del diagnòstic i acompanyament a les empreses”.

Les mesures que les empreses adopten amb major freqüència són:

“Compra” de vacances * (23 empreses).Hora límit d’inici reunions (20 empreses).Incentivació per objectius/ productivitat (14 empreses).Retribució flexible amb xecs guarderia (11 empreses).Flexibilitat d’entrada i sortida (11 empreses).Ajuda econòmica per formació (10 empreses).

*Possibilitat de prendre’s unes vacances extra d’una durada variable de dies anuals no remunerats.

PROCÉS DETREBALL

1. Sessió deperesentaciódel projecte.

2. Contactetelefònic i

coordinacióde visites.

3. Entrevistesamb les

empreses.

4.Seguiment,recollida i

anàlisi de lesdades.

5. Elaboracióde l'informe.

PROCÉS DE TREBALL

*Nota: per dur a terme els acompanyamentsindividualitzats es contracta la consultoria PwC

12

b) Acompanyament en grups.

Nota: Per tenir major informació del desplegament, continguts i dinàmica de cada Jornada, veure Memòria gràfica Jornades,Sessions de treball en grup.

MARÇ

• 4 Jornadesinaugurals.

• De què parlemquan parlem denovesorganitzacions deltemps de treball?

• 2 de març, Lleida.

• 9 de març, Gavà,Barcelona

• 22 de març, Girona

• 24 de març, Reus,Tarragona .

MAIG, INICIS DEJUNY

• 4 Jornades deformació.

• De la gestió deltemps de treball ala gestió ètica.

• 24 de maig, Gavà,Barcelona.

• 26 de maig, Lleida.

• 2 de juny, Girona.

• 8 de juny, Reus,Tarragona.

JUNY, JULIOL ISETEMBRE

• 4 Jornades de“benchmarquing”.

• 29 juny, Treballper objectius,Lleida.

• Bossa, bancd’hores a:

• 8 de juliol,Viladecans,Barcelona.

• 14 de juliol, Reus,Tarragona.

• 28 de setembre,Girona.

OCTUBRE

• Jornadasupraprovincial.

• Gestió del tempsde treball enentorns industrials.

• 18 d’octubre,Departamentd’Empresa iOcupació,Generalitat deCatalunya .Barcelona.

OCTUBRE INOVEMBRE

• 4 Jornades deformació.

• Lideratge,efectivitat i gestiódel temps.

• 5 d’octubre,Lleida.

• 26 d’octubre,Reus, Tarragona.

• 3 de novembre,Sant Boi delLlobregat ,Barcelona.

• 18 de novembre,Girona.

NOVEMBRE

• Jornada devisibilització –cloenda 2011.

• Invertint en temps,guanyant encompetitivitat.

• 28 de novembre,Casa Llotja de Mar.Barcelona.

DESEMBRE

• 3 Jornades decloenda i valoració.

• Reflexions sobre lagestió del tempscom a element decanvi cultural.

• 14 de desembre,Reus, Tarragona.

• 15 de desembre,Lleida.

• 16 de desembre,Gavà , Barcelona.

13

La immensa majoria d’organitzacions manifesten que disposen de mesures de flexibilitat. ARA BÉ, la majoria:NO les tenen formalitzades i el personal les utilitza poc. Les empreses no perceben relació entre l’adopció de mesures de gestió deltemps i els aspectes econòmics, per tant, no les identifiquen ni realitzen cap actuació respecte l’ús del temps i de l’espai al’empresa.Per tant, NO proporcionen la informació esperada per a la realització del model economètric.

2. Avanç en la construcció d’un model economètric de medició de l’impacte de les mesures de gestió del temps.

Segons els resultats obtinguts pel Centre d’Estudis Econòmics Tomillo a través d’entrevisar a 405 empreses catalanes que noparticipen en el projecte:

Segons la mateixa font, les empreses que SÍ apliquen mesuresde manera intensiva i SÍ són utilitzades per les plantillesrespectives, SÍ que experimenten una incidència en MENOR graud’absentisme.

Es crea un nou indicador fiable que relaciona els dos aspectes, és“Índex d’intensitat en la flexibilitat”.

Comparant les 405 empreses enquestades no participants ambles participants del projecte, assenyala que les participants alprojecte -als 9 o 10 mesos des de la seva incorporació-perceben en major mesura que la implementació de mesures degestió del temps:

Redueix l’absentisme.Augmenta la productivitat.Disminueix la rotació.

En conjunt, la majoria d’empreses considera que laimplementació de mesures:

Afavoreix la satisfacció de la plantilla.Millora el clima laboral.

Les empreses participants al projecte utilitzen més mesures degestió del temps i tot sembla indicar que s’obtenen beneficis,tant a nivell empresarial (disminució de l’absentisme, augmentde la productivitat...) com de satisfacció del personal.

14

3. Multiplicació de l’impacte a través del desenvolupament d’una web www.tempsxtemps.cat i una extranet i de la difusió através de la creació de perfils a les xarxes socials 2.0.

Dades del “Google analytics” (gener 2012)

De novembre de 2011 a gener de 2012, quan es tanca elprojecte s’han generat 28 articles, blocs i notes de premsa,reportades i validades per la Generalitat.Entretant la web rep 5.706 visites, té 3.372 persones usuàries.Cada usuari/ria visita, de mitjana, 7 pàgines.

La web al món. Visites rebudesPaís Visites País VisitesHolanda 167 Itàlia 3Regne Unit 83 Andorra 2Brasil 30 Suissa 2Rússia 14 Alemanya 2Estats Unitsd’Amèrica

10 Índia 2

França 7 Albània 1Argentina 5 Indonèssia 1Colòmbia 5 Bèlgica 1Mèxic 5 Burkina

Faso1

Curiós el de Burkina Faso, oi? Què diuen les empreses, comvaloren el seu pas pel projecte?

15

Valoracions de les empresesDe tot el que pugem comentar des de GPF, el que val és el següent.Aquesta és la síntesi de la valoració general del projecte que fan les empreses assistents a la darrera sessió presencial de desembre de2011.

Valorem el projecte molt positivament per tot l’acompanyament rebut i pel que hem aprés assistint a les sessions.Positiu. Adonar-nos que estàvem aplicant mesures. Que se’n poden aplicar d’altres per millorar la productivitat.

Ha estat una experiència molt positiva. Ens ha ajudat a millorar els nostres processos interns.Treballar de la mà de consultories, empreses i l’ Administració permet dotar-nos de suport.

Valoro molt el “networking” professional entre empreses de sectors diferents.Molt enriquidor, m’he quedat amb la sensació d’arribar només a les portes.

Resultats avalats per les empreses. Credibilitat del projecte.Hem aprés i altres han aprés de nosaltres.

Ens ha obert moltes possibilitats.Felicitats!Gràcies!

Excel·lent!Continuïtat!

Força interessant, hi falta temps.Molt enriquidor tant a nivell professional com personal.

Projecte molt interessant. M’agradaria comparar resultats i opinionsAgrair la col·laboració de tothom per poder arribar a aquestes conclusions.

Hem pogut implantar més mesures de flexibilitat i posar en valor les que ja teníem.Seguir treballant i implementant mesures de gestió del temps que afavoreixen a la plantilla i a l’empresa.

Bé, fins aquí resultats i valoració. Quins han estat els aprenentatges, què concloem?.

16

Conclusions"És molt important la relació del Govern amb les empreses i les entitats catalanes per fer real el debat sobre la situació que

està vivint el país, ja que només entre tots podrem trobar la millor manera d’avançar per sortir de la crisi".Sra. Núria de Gispert, Presidenta del Parlament de Catalunya, maig de 2011.

És poc casual que en ple any 2011 el projecte hagi reeixit. És poc casual que, a més de trobar ressò entre les seves destinatàries, lesempreses, la iniciativa hagi estat capaç d’articular esforços, recursos i talent de tantes i tan diverses persones i organitzacions. Potserperquè hi ha hagut comuns denominadors:

La rellevància i actualitat dels temes tractats.La percepció, el sentiment de “pertànyer”, la voluntat de fer Xarxa, de fer pinya i seguir endavant tot i el que “està caient a fora”...els convulsos temps que ens està tocant viure I es que en xarxa costa més caure, les xarxes sostenen.

Els projectes vinculats a la flexibilitat de temps i d’ espais han atret, i segueixen atraent, l’atenció d’un bon i divers nombre de persones id’organismes. Certament, primer amb estranyesa: “Del temps? Però de què parleu quan parleu del temps?”.

Un cop explicat, alheshores interés (inter- esse): “És interessant!”.

Finalment, amb implicació: “Sóc una empresa del projecte temps x TEMPS!” - Deia amb orgulluna empresa en un altre fòrum-.

“En què puc ajudar?”, manifestava la responsable d’una organització supraprovincial de lazona.

Per les empreses, compartir espais avalats per organismes públics (administracions,universitats, organitzacions...) els resulta un atractiu afegit.

Tenen, ara més que mai, la percepció que “no estan soles”, de fer Xarxa. Les xarxessostenen, fan les caigudes més difícils.

17

Pels denominats “poders públics”, departir “de tu a tu”, amb el bo i millor del seu sector privat hauria der ser la norma, el “normal”.Suscribint el discurs de la Sra. Presidenta, si més no perquè com ella diu: “Només entre totes i tots podrem trobar la millor manerad’avançar per sortir de la crisi.” I només coneixent-se, cooperant, comunicant-nos i compartint i treballant cap un futur millor podremaconseguir-ho.

L’equip que ha promogut el projecte creu fermament en aquest tipus d’iniciatives. També perquè hi ha estat des de les beceroles, des de laseva concepció i desplegament. La part de l’inici, el dafo, l’enfocament, l’assaig està fet.

Considerem que la feina feta ha estat solament un llindar. Temps x TEMPS va acabar. Va tenir punts forts i –sense dubte- punts febles.El temps passat és passat i s’ha de deixar al seu lloc. És a dir, darrera. Ara bé, això si, emportant-se l’únic que queda: els seusaprenentatges, o millor dit, els seus aprehenentatges, amb hac intercalada, perquè es allò que “pren”.

Un nou projecte inspirat en la seva anàlisi té un colosal potencial per multiplicar els seus impactes.

Així ho concloem i amb aquesta base fonamentarem, quan escaigui i amb les empreses, les propostes de futur.

18

Primera conclusió: un projecte col·laboratiu, rellevant, pertinent,amb resultats satisfactoris. Mirant cap el futur.A Catalunya, arran de diferents experiències anteriors, durant 2011 es posa en marxa, es desplega i es vertebra una vertadera xarxad’empreses estesa per les 4 demarcacions catalanes.

Entre les empreses de la Xarxa s’expliquen, s’identifiquen i es coneixen. Recullen idees i eines, aporten assajos que han fet en gestió:comuniquen (acció en comú amb) els instruments, mesures o procesos que els hi han funcionat. En un clima de confiança i amb la lletrapetita... les que no, i les anàlisi que han fet després, el per què no han funcionat.

Internament, surten de la seva seu per trobar-se amb la resta. Després hi tornen amb idees, ordenen coses que feien, n’assagen altres denoves. A la propera jornada ho compartiran...

Premises, totes elles, fonamentals per progressar.

Les persones s’han de seguir formant, les empreses han de sobreviure i avançar; les organitzacions saben que això passa per innovar en lagestió. Més que mai, ara les sinèrgies són bàsiques. Treballar el present per millorar el futur.

La voluntat és clara: seguir avançant. Englobar la iniciativa en el marc d’un pla estratègic transversal que concreti un horitzó de fruitspalpables. Al nostre entendre, pel bé comú és fonamental que les empreses amb seu a Catalunya es mantinguin, sobrevisquin i prosperin.Per això és convenient que l’Administració inverteixi en el seu teixit productiu. És important que les bones empreses notin, palpin que elspoders públics les recolzen. Amb xarxes, treball conjunt i complicitats hem de poder aixecar el país. Per fer-ho, es necessiten projectesque mostrin l’aposta per la innovació i l’eficiència. Aquest n’és un.

Aquesta es la primera. Anem a la segona.

19

Segona conclusió: fets els instruments i la part més complexa, caltreure ROI i avançar en el model economètric.Aquesta és una raó, al nostre entendre, de pes.

El projecte té les parets edificades, ara falta la decoració, l’ajust i el seguir sent útil a les seves destinatàries.

La iniciativa va requerir crear, desplegar i testar un ampli ventall de procesos, eines i instruments semi-estandaritzats: qüestionaris, modelsd’entrevista, recollida i ordenació de potencials mesures, aplicacions informàtiques, formularis, informes, webs, extranet, perfils en xarxessocials, etc.

Elaborar-ho –i fer-ho en un any- va significar la part més complexa i costosa.

La seva existència i la cerca de l’excel·lència insten que aquest esforç no resti en va.

Com bé es coneix el món de l’economia productiva, en el retorn de la inversió està la base pelbenefici.

També s’ha avançat en la cerca d’un model per validi la relació entre mesures d’organitzaciódels temps de treball i la productivitat i els resultats

Abans però, caldrà acordar nomenclatures. Mentrestant, ha estat una investigació pionera que ha servit per assentar les bases deldiagnòstic de la situació de les empreses catalanes.

Un nou projecte més persistent en el temps té majors probabilitats de trobar variables que facin avançar en evidenciar la relació entrevariables d’ eficiència i eficàcia, d’una banda i les relacioni amb productivitat i resultats. Si, ara més que mai, en temps de crisi.

Encara una tercera i una quarta, de conclusions

20

Tercera conclusió: El teixit productiu té diferents nivells d’entrada ivelocitats, en usos del temps i RS.Concloure també que les empreses participants es troben a nivells diferents en la temàtica, en funció de variables diverses.

Unes, van molt avançades en els temps.

De fet, ja venien amb els deures fets. Han estat models i miralls per a la resta. Han servit per coliderar el projecte i demostrar que si espoden fer les coses d’una manera determinada. I guanyar les persones i guanyar l’ empresa.

D’altres, un bon nombre, com el personatge de Moliére, “parlaven en prosa però no ho sabien”. Els hi ha permés, com deia el cap d’unaempresa participant “posar nom a les coses”.

Altres van a un altre ritme.

I com que no hi ha dues organitzacions iguals per que les empreses les formen persones i no hi ha dues persones iguals. A totes i acadascuna se les ha de poder i saber donar un tracte personalitzat.

Per acabar, una quarta conclusió.

21

Quarta i darrera conclusió: pel teixit productiu, pels territoris, perles administracions, per les xarxes 2.0, se’n va parlar de t x T.Ara que el temps, ai làs! sempre el temps, ha permès posar les coses al seu lloc i percebre el projecte amb perspectiva, estem encondicions de valorar, ben sincerament, que sospesant els seus pros i els seus contres –que n’hi ha hagut- en conjunt va fer una bonafeina. De temps x TEMPS se’n va parlar.

Aixi, avui que ja és passat es pot dir que ha estat una inmensa experiència, ha servit per aprendre, millor dit, per aprehendre.Si, amb hac intercalada.

Un altre projecte nou, que esmeni i millori l’anterior, se’n pot seguir parlant encara molt més.

Fer-ne insígnia, és a dir, reconèixer i premiar els avenços de les “bones” empreses del país, les que segueixen apostant per procurar serètiques i responsables mentre es preocupen de tenir bons productes i resultats; treballar per i amb elles, escoltar-les, aprendre’n. Construintuna seqüència lògica, pot convertir-se en un dels eixos fonamentals d’un pla estratègic transversal català que traci el camí del present capal futur.

Posar en valor les empreses catalanes pioneres en termes d’eficàcia i eficiència dóna sentiments d’esperança a la societat, la percepció deque s’ha traçat un full de ruta, que hi ha llum al final del túnel, a l’hora que humanitza les organitzacions i acosta els poders públics i elteixit empresarial.

Un nou projecte -amb una nova denominació a determinar- que hauria de fer esment a Xarxa, a Empreses, a Catalunya, a Avançar i aTEMPS... Xecat? Aixecat? Ben mirat, el nom ja esdevindrà. Ja el trobarem entre totes i tots, tot fent Xarxa.

Amb les empreses, amb les administracions i les organitzacions de la societat civil sabem perfectament com continuar i peron.