Tema 8 (15 del llibre)

L’impacte de les activitats humanes en el medi natural.

El repte mediambiental

1 GEOGRAFIA 3r ESO

Tasca 1. Com modifica el ésser humà el medi natural?

Observa les imatges de les pàgines 268-269 del llibre de text

➔ Les nostres activi tats modifiquen el medi natural?

El medi natural està constituït pel conjunt dels elements naturals que ens rodegen. Compren l'atmosfera, les aigües, els sòls, la flora i la fauna.

Els sers humans explotem el medi natural com a recurs. Ell és el suport vital fonamental, perquè ens proporciona aire per a respirar, aigua per a beure i sòl en què habitar. El medi és també font de matèries primeres i la base que ens permet el desenvolupament de les nostres activitats econòmiques.

Les activitats humanes modifiquen el medi natural. Estes activitats poden ser més o menys agressives depenent de les alteracions que es produïsquen sobre el medi. Si estes són poques i reversibles, estem enfront d'un procés de desenvolupament no agressiu amb el medi ambient. Però, per desgràcia, este és el cas menys freqüent. Les activitats humanes són, generalment, molt danyoses amb el medi: contaminen, alteren profundament els ecosistemes (comunitat de sers vius els processos vitals del qual es relacionen entre si i es desenvolupen en funció de les característiques físiques d'un lloc) i, a més, molts danys són irreversibles, és a dir, no es poden reparar.

L'evidència que moltes activitats de les persones estan deteriorant de manera ràpida i preocupant el nostre planeta ha despertat l'anomenada consciència verda o consciència mediambiental.

➔ Quins factors humans afecten el medi?

La intensitat amb què la humanitat modifica el medi ambient està relacionada amb diversos factors: • El volum de població. A major població, les necessitats humanes són majors. Es necessiten més camps

per a obtindre aliments, més espais per a vivenda, més matèries primeres per a la producció industrial i més mitjans de transport.

• La tecnologia. Les tecnologies actuals permeten modificar enormes extensions de terreny, la qual cosa no succeïa amb les antigues tecnologies, més simples.

• L'energia. Com més energia té una societat, més canvis pot efectuar sobre el medi. • Els patrons de consum. La societat de consum es basa en la producció contínua de béns, que exigeix

un aportació constant de matèries primeres i energia.

Fins a temps relativament recents, les persones van modificar poc l'entorn natural, perquè la població era escassa, la tecnologia rudimentària, resultava difícil aconseguir energia i es produïa només per a cobrir les necessitats bàsiques. Però hui la societat està destruint el medi ambient a gran velocitat. En el segle XX, la població mundial es va multiplicar quasi per quatre, el consum d'energia per quinze i la producció industrial per trenta.

➔ Quins són els principals problemes mediambientals?

Les activitats humanes estan afectant tots els elements del medi natural.

• La contaminació de l'atmosfera aconsegueix tals nivells que molts científics pensen que s'està produint un canvi en el clima de la Terra.

2 GEOGRAFIA 3r ESO

• La contaminació de les aigües és també molt intensa.

• La tala incontrolada està provocant la desforestació de molts llocs del planeta.

• La supervivència de moltes espècies animals i vegetals es veu amenaçada, és el que anomenen la pèrdua de la biodiversitat i podria arribar a estar-ho la de les persones. Es possible aconseguir un desenvolupament sostenible.

• L'avanç de la desertització i l'erosió destruïxen la fertilitat dels sòls.

➔ Què fer?

Davant de la necessitat frenar el procés de deteriorament ambiental, hi ha dos postures enfrontades sobre el mode d'aconseguir-ho:

• Per a uns és possible aconseguir un desenvolupament sostenible, és a dir, harmonitzar el creixement econòmic amb la preservació dels recursos naturals, de manera que les generacions futures puguen utilitzar i disfrutar també d'eixos recursos. Així opinen molts governs.

• Altres neguen que siga possible compatibilitzar un elevat creixement econòmic i el respecte al medi ambient, per la qual cosa consideren necessari reduir els nivells de consum. Esta és la postura mantinguda per molts moviments ecologistes.

De moment, s'han posat en marxa polítiques nacionals i un bon nombre de països han creat ministeris i oficines de Medi Ambient per a gestionar-les. Estes polítiques tenen tres objectius principals: la protecció dels espais que tinguen un alt valor ecològic, en els que es prohibeixen moltes activitats humanes; la prevenció, a partir d'una avaluació de l'impacte ambiental de les activitats més agressives amb el medi, com la construcció d'infraestructures de transport; i la correcció i millora dels espais deteriorats, a través de la depuració de les aigües, el reciclatge dels residus, etc.

No obstant, els problemes ambientals són problemes globals, és a dir, traspassen les fronteres dels Estats i ens afecten tots. Per això, són necessàries polítiques internacionals. L'ONU ha promogut diverses conferències amb èxits dispars i, de moment, no hi ha una política mediambiental conjunta.

Activitats pel quadern...1.Observa les imatges de les pàgines 268-269 del llibre i fes les activitats que s’hi indiquen en cada fotografia.2. Les activitats humanes modifiquen el medi natural? Posa dos exemples per cada sector econòmic (primari, secundari i terciari) on es pot veure clarament eixa modificació i intenta dir una solució per a reduir o solucionar l’impacte mediambiental que produeix.3. Quins són els principal problemes mediambiental? Explica’ls amb exemples.4. Per què es diu que és necessària la implicació de tots els països del planeta si volem salvar el medi ambient? Què països o zones creus tu que han contaminat més fins finals del segle XX? I actualment continuen sent les mateixes zones les que més contaminen? Explica la teua resposta.5. Què dos postures s’enfronten a l’hora de pensar en les polítiques mediambientals a adoptar? 6 Observa estes imatges. Corresponen a ONG. Defineix què és una ONG i després identifica el nom de l’ONG que correspon a cada imatge. Busca informació d’elles.

3 GEOGRAFIA 3r ESO

Tasca 2. La contaminació de l'atmosfera i el canvi climàtic

La contaminació atmosfèrica es produïx a l'afegir a l'atmosfera certs gasos com resultat de l'activitat humana. Alguns d'estos gasos no danyen l'entorn natural. Però són una minoria; la majoria dels gasos emesos a l'atmosfera són molt contaminants. Els gasos contaminants provoquen grans problemes mediambientals: l'efecte hivernacle, la pluja àcida, la boira fotoquímica i el forat de la capa d'ozó.

L'efecte hivernacle

El metà, els òxids de nitrogen i, principalment, el diòxid de carboni són gasos anomenats d'efecte hivernacle. Estos gasos permeten el pas de la llum i la calor del Sol des de l'espai a la Terra, però després ho deixen escapar amb dificultat

Molts gasos d'efecte hivernacle existixen de forma natural en l'atmosfera. No obstant, les activitats humanes, en particular certs processos industrials i els transports, han incrementat la seua presència en l'atmosfera. El resultat és una elevació de la temperatura de tot el planeta.

L'efecte hivernacle pot produir grans canvis en el clima i, com a conseqüència, podrien desgelar-se els pols. El nivell del mar pujaria i certes zones costaneres quedarien negades.

La pluja àcida

Els òxids de nitrogen i el diòxid de sofre generen la pluja àcida. Quan estos gasos es mesclen amb l'aigua de pluja, produïxen àcids sulfúric i nítric dissolts. Esta mescla de pluja i àcids es denomina pluja àcida, i és capaç d'atacar els fulles de les plantes i destruir-les.

Les conseqüències de la pluja àcida són desastroses. Alguns boscos d'Alemanya s'han perdut completament a causa d'este fenomen. La pluja àcida també augmenta l'acidesa de les aigües de rius i llacs, la qual cosa afecta greument la fauna i a la vegetació que habiten en estos ecosistemes.

Activitats pel quadern...1. Observa les imatges de les pàgines 276 -la pluja àcida i l’efecte hivernacle-. Explica

detalladament com es produeix cadascú i què conseqüències provoca.2. Busca informació sobre el CO2. Què és? Com es produeix? Per què es diu que és el gas

hivernacle? Existeix de forma natural a l’atmosfera? Què passaria si no hi haguera?3. Observa els mapes. Donen informació amb taques bermelles, sobre els efectes de la pluja

àcida a Europa, el primer de 2005 i el segon de 2015. Quins canvis hi ha entre ells? Quines zones són les afectades en ambdues mapes? Per què es dona en eixes zones?

4 GEOGRAFIA 3r ESO

4. Observa estes imatges. Són dos efectes de La pluja àcida. Explica’ls

La boira fotoquímica

L'ozó i els òxids de nitrogen són l'origen de la boira fotoquímica o boirum. Es produïx quan la llum del Sol incideix sobre estos gasos prop del sòl. Llavors es forma una boira fosca i pesada que irrita els ulls i els pulmons, i afecta els arbres i les collites.

És molt corrent que el boirum es produïsca en les grans ciutats durant l'hivern, quan a les emissions dels automòbils se sumen les de les calefaccions, que funcionen a plena potència. L’efecte que produeix s’anomena “campana de pols” per la forma en que es veu des de lluny de la ciutat: cas de Madrid o València.

El forat de la capa d'ozó

Els CFC són els causants del forat en la capa d'ozó de l'atmosfera. Estos gasos actuen com

a poderosos reactius en les capes altes de l'atmosfera i destruïxen l'ozó que rodeja la Terra.

L'ozó és un gas present en l'atmosfera. És fonamental per a la nostra vida, ja que impedix que els rajos ultravioletes del Sol més nocius, capaços de provocar tumors de pell i greus cremades, arriben a la superfície terrestre.

El forat de la capa d'ozó s'ha format inicialment sobre l'Antàrtida , ja que les temperatures extremadament baixes són les que més afavorixen la destrucció d'este gas.

Què podem fer? Activitats de protecció

Els problemes causats per la contaminació atmosfèrica afecten tot el planeta i no sols al lloc on es produïx la contaminació. De fet, el forat d'ozó de l'Antàrtida s'ha format a milers de quilòmetres de les zones més habitades, on s'emeten més gasos CFC. El calfament global es deixa sentir en tota la Terra, i el vent pot desplaçar els núvols de pluja àcida centenars de quilòmetres. Per això, l'única forma d'atallar els efectes d'estos gasos exigix actuacions internacionals, on tots els països, i especialment els que més contaminen, es comprometen a reduir les seues emissions. Un dels acords amb més èxit ha sigut el Protocol de Montreal, pel qual quasi tots els països del món es van comprometre a reduir l'emissió de gasos destructors de la capa d'ozó. Encara que no s'han eliminat per complet estos gasos, la seua reducció ha fet possible que el forat d'ozó de l'Antàrtida s'estiga tancant i podria desaparéixer en 2050.

Un altre intent per a millorar l'estat de l'atmosfera és el Protocol de Kioto, un acord firmat per diversos països en què es comprometen a limitar l'emissió dels gasos que causen l'efecte hivernacle.

5 GEOGRAFIA 3r ESO

El canvi climàtic

L’alerta sobre l’augment de l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle generats massivament, ha fet que 188 països se subscriguen al protocol de Kyoto. Els efectes de l’acord sobre canvi climàtic a què els líders del G-8 van arribar el 7 de juny de 2007, ja han començat a notar-se. El secretari general de les Nacions Unides, Ban Kimoon, va anunciar que convocarà per al final de setembre una reunió a Nova York per acordar els passos que s’han de seguir en les negociacions que pretenen frenar el calfament del planeta. Aquesta reunió «assentarà les bases» per a la trobada que se celebrarà a Bali al desembre, on es negociarà l’acord que reemplace el de Kyoto el 2012. El G-8

es va comprometre a arribar a un acord vinculant sobre canvi climàtic el 2009 en el marc de les Nacions Unides, però ni Rússia ni els EUA van assumir compromisos de reducción d’emissions. Aquest últim, ha preparat un pla propi en què l’objectiu és reduir la intensitat de les seues emissions en un 18 % l’any 2012 respecte del 2000.

www.ELPAIS.com, 9 de juny de 2007 (Adaptació)

1. Què és el protocol de Kyoto? Quins en són els objectius? Quins països el formen?. Qui no l’ha signat?

2. Segons el text, quins països no estan d’acord amb la reducció d’emissions de gasos contaminants?

3. Quines mesures hi adopten els EUA?

Tasca 3. La contaminació de les aigües

Els rius, els llacs i els mars són ecosistemes de gran importància per a la vida. Alberguen un elevat nombre d'espècies animals i vegetals i ens proporcionen l'aigua que necessitem les persones.

En els mars, la vida es desenvolupa en abundància només en la capa superior de l'aigua, on es concentra el 90 % de la vida marina. Les zones costaneres són espais essencials per a moltes espècies, però també són les àrees més afectades per les activitats humanes i, per tant, per la contaminació.

Els rius i els llacs tenen un volum d'aigua molt de menor que el dels mars. Per això, si es produïx un abocament tòxic, la concentració d'elements perillosos pot ser enorme i afectar la totalitat del riu o llac.

Els aqüífers tenen un cicle de vida molt llarg, ja que l'aigua tarda molts anys a recarregar-los. Si es produïx un episodi de contaminació, poden passar cent anys o més fins que s’eliminés l'agent contaminant. Durant este temps, l'aqüífer propagarà eixa contaminació als rius, llacs i pous que alimenta.

Quines són les causes, les conseqüències i les mesures per a frenar la contaminació de les aigües?

6 GEOGRAFIA 3r ESO

Les activitats humanes que major contaminació de les aigües produïxen són les següents:

• Els abocaments de petroli. Afecten fonamentalment el mar, ja que els grans transports de petroli s'efectuen per ell. S'estima que uns sis milions de tones de petroli s'aboquen al mar cada any en el món. Els responsables són els afonaments de petroliers, els fugues de combustible dels depòsits dels barcos i de les plataformes petrolíferes, el llavat dels tancs dels barcos en alta mar, etc.

• La moderna agricultura. Els adobs i els pesticides utilitzats en l'agricultura es dissolen amb l'aigua de pluja i de reg, que els arrossega fins als aqüífers i els rius.

Els residus urbans. Les persones i les activitats que exerceixen generen aigües i sòlids residuals que s'aboquen moltes vegades als rius o als mars sense depurar.

• Els abocaments de residus industrials. L'activitat industrial genera metalls contaminants i residus orgànics tòxics. En massa ocasions, estos rebutjos s'aboquen sense depurar al mar o als rius.

• L'emissió de gasos contaminants a l'atmosfera, procedents dels vehicles, calefaccions, fàbriques, etc. L'alt contingut de nitrats i sulfats en l'atmosfera produïx pluja àcida i un augment de l'acidesa de l'aigua de rius, llacs i mars interiors. Este fenomen és notable en zones molt industrialitzades, com el nord d'Europa.

• La sobreexplotació dels aqüífers en les zones pròximes a la costa. Açò provoca que l'aigua del mar entre en ells i els contamine amb sal marina.

Sabies que ...

La proliferació de meduses en el litoral mediterrani es deu a l'abocament d'adobs i altres residus no depurats i rics en nutrients, dels que s'alimenten estos invertebrats aquàtics, ja la temperatura més càlida de les aigües, com a conseqüència del calfament global de la Terra. Durant l'estiu, les aigües del mar Menor (Regió de Múrcia) poden arribar a albergar uns 50 milions d'estos animals, molt molestos per als turistes.

Com frenar la contaminació de les aigües?

Per a frenar la contaminació aquàtica, els governs han d'adoptar mesures dirigides a eliminar o, almenys, reduir i controlar cada una de les seues causes.

• Elevar la qualitat de fabricació i de manteniment dels petroliers. Una mesura molt útil és exigir l'ús de doble casc en estos barcos, ja que els petroliers de casc senzill aboquen petroli al mar per les seues fissures.

• Disminuir l'ús d'abonaments i pesticides, bé per mitjà de l'extensió de l'agricultura ecològica, bé per mitjà de l'augment de cultius hidropónicos, que necessiten menys adobs i pesticides.

• Instal·lar depuradores que permeten el tractament de les aigües residuals urbanes.

• Disminuir l'explotació dels aqüífers, en especial d'aquells pròxims a la costa.

• Definir normes que limiten les emissions de contaminants i establir mecanismes que asseguren el seu compliment, imposant fortes multes als que sobrepassen el que permet.

Observa el mapa i comenta la situació dels rius a la Península Ibérica. Què vol dir “rios de sueño”? Quins són? Quins són els més contaminanats? Per què?

7 GEOGRAFIA 3r ESO

Tasca 4. La desforestació i la pèrdua de la biodiversitat

Què és la desforestació? La desforestació és la pèrdua de bosc deguda a l'acció humana. No cal oblidar que els boscos s'utilitzen com a recurs natural per a una gran quantitat d'activitats econòmiques. Per això moltes superfícies boscoses es deforesten per a:

• Explotar la seua fusta. • Poder tindre terres cultivables.• Crear pastos per al bestiar.• Explotar els minerals del subsòl (or, petroli.. .).• Construir carreteres i ferrocarrils que travessen els boscos.• Construir vivendes i infraestructures urbanes sobre sòl Forestal.

Les activitats que s’exerceixen en el bosc, si no es realitzen davall unes adequades mesures de protecció ambiental, conduïxen a la tala excessiva d'arbres i a la pèrdua irreversible del bosc.

Principals zones desforestadesLa desforestació afecta tots els boscos del planeta, però el problema és més greu en les selves plujoses o pluviïsilves que es desenrotllen en la zona intertropical que rep més de 2.000 mm de precipitacions a l'any. Es calcula que entre l'1 % I el 2 % de les pluviïsilves es perd anualment

Les pluviïsilves no són els majors boscos. Els més extensos del món són els boscos boreals i els boscos de full caduca que creixen a Amèrica del Nord i en les zones septentrional i oriental d'Europa i Àsia. No obstant això, les pluviïsilves tenen una importància enorme perquè acullen la major biodiversitat del món: més de la meitat de les espècies animals i vegetals es concentren en les pluviïsilves. Per això, la pèrdua d'estos boscos suposa un dany irreparable per a la humanitat.

Les conseqüències de la pèrdua de pluviïsilva

En el cas de la pluviïsilva, la pèrdua de bosc és especialment preocupant per diverses raons:

• La frondositat de la pluviïsilva és tal que hi ha diferents ecosistemes arboris a distintes altures. Es distingeixen fins a sis ecosistemes, que ocupen diferents pisos de la selva. Quan es talen els arbres, estos sis pisos queden reduïts a un: el del sòl.

• El sòl de la pluviïsilva és molt fràgil. Quan s'eliminen els arbres, el sòl queda exposat a la forta radiació solar dels tròpics. Esta llum degrada els compostos orgànics del sòl i el deixa inutilitzable per a qualsevol ús, inclòs l'agrícola.

• Encara que es realitzen repoblacions, la major part dels animals i plantes desapareixen, ja que estan adaptats a ecosistemes en què es desenrotllen fins a cent espècies d'arbres diferents en una hectàrea de bosc. En canvi,

8 GEOGRAFIA 3r ESO

al repoblar només es planten una o dos espècies diferents d'arbres.

La pèrdua de biodiversitat

La biodiversitat d'una zona fa referència al nombre d'espècies de sers vius distintes que habiten en ella. La biodiversitat no és reemplaçable. Cada organisme té un codi genètic únic. Si es perd l'espècie, es perd de forma irremeiable eixa informació, forjada a través de milions d'anys d'evolució i adaptació a l'entorn.

Els llocs amb major biodiversitat són les pluviïsilves tropicals. Estos ecosistemes ocupen només el 6 % de la superfície mundial, però allotgen més del 50 % de les espècies de sers vius del món.

Altres espais que també alberguen un elevat nombre d'espècies distintes són els esculls coral·lins, les planes que s'estenen pel fons de mars i oceans i les planes de matolls de la República Sud-africana i Austràlia.

L'activitat humana és el major causant de la pèrdua d'espècies. De forma natural, desapareixen no més de deu espècies a l'any. No obstant això, actualment desapareixen 10.000 espècies a l'any. Este increment es deu a tres raons:

• La desforestació, que amenaça la vida vegetal i animal que hi ha en els boscos.

• La sobreexplotació d'espècies animals. En el mar, algunes espècies estan desapareixent a causa de la sobrepesca. En la terra, certs animals estan pràcticament extingits per la reducció del seu hàbitat natural (linx ibèric) o per la caça incontrolada (rinoceront, tigre, etc.).

• El canvi climàtic. A causa del calfament del planeta, els boscos i els corals, que no poden adaptar-se amb rapidesa a una pujada significativa de les temperatures, poden quedar aniquilats i, amb ells, les espècies animals i vegetals que alberguen.

Entre les possibles solucions per a de tindre esta catàstrofe ecològica destaquen quatre:

• Canviar els processos agrícoles, emprant tècniques que no facen necessari talar bosc per a aconseguir nou espai de cultiu.

• Eliminar les tales en la pluviïsilva. Per a això, poden ser necessàries les ajudes econòmiques dels països rics als països pobres que tenen i exploten estos boscos, a fi de suplir els ingressos que obtenen de la fusta.

• Crear santuaris d'animals, on no poden ser pescats o caçats.

• Reduir els gasos d'efecte hivernacle, per a evitar que augmenten les temperatures.

Activitats1. Quines són les causes de la desforestació?

2. Què zones del planeta estan sofrint més la desforestació? Què continents? Què països?

9 GEOGRAFIA 3r ESO

3. Busca informació sobre la pluviïsilva brasilera. Què extensió tenia fa unes dècades i quan té ara? Quantes persones habitaven en esta selva al 1500 i quan ara? Què volum (en %) de biodiversitat té esta pluviïsilva con respecte al total del món? Qué es la autopista transamazònica? Busca informació sobre ella.

4. Què és el Dodo (tens informació al requadre en anglés), què ha passat amb ell? Per què? Busca informació d’altres animals extingits i fes un xicotet comentari

Tasca 5. La degradació del sòl i la desertització.

El sòl és la capa més exterior del terreny, en la que les plantes poden desenrotllar-se. Perquè la vida vegetal siga possible, el sòl ha de reunir quatre condicions: tindre un grossària suficient perquè les plantes puguen arrelar; nutrients adequats al tipus de planta; una certa esponjositat, que permeta que les arrels intercanvien gasos amb l'atmosfera i que l'aigua penetre fins a elles; i estar lliure de compostos químics que puguen ser danyosos per al creixement de les plantes.

Observa la imatge. Són badlands o càrcaves. Busca la definició i escriu-la al quadern. Per

què penses que s’han produït?

La degradació del sòl

La degradació del sòl és la pèrdua de fertilitat del sòl, deguda a l'erosió, la falta de nutrients i la contaminació.

• L'erosió del sòl és la pèrdua de grossària de la capa fèrtil. Hi ha una erosió natural provocada per l'acció del vent i la pluja. Però l'activitat de les persones pot intensificar els processos erosius. Açò succeïx quan eliminem la vegetació, ja que les arrels de les plantes formen una malla que fixa el sòl i evita que l'aigua de pluja ho arrossegue. El pasturatge excessiu també afavorix este procés perquè el bestiar arranca plantes per a alimentar-se.

• Un altre problema greu és la pèrdua dels nutrients que necessiten les plantes. Les persones contribuïm a este procés de distintes formes. Per exemple, si es cultiva contínuament un terreny amb una mateixa planta i no s'utilitzen abonaments, s'esgoten els nutrients que requereix eixa planta. Un altre exemple és la desforestació: si eliminem els arbres, el terreny queda exposat a la radiació solar, que descompon els compostos orgànics necessaris per al creixement de les plantes.

• La contaminació del sòl és també preocupant. Les substàncies tòxiques procedents de les indústries, els pesticides usats en l'agricultura i la pluja àcida contaminen el sòl.

Solucions als problemes del sòl...

Hi ha diverses solucions per a frenar la degradació del sòl.

• La reforestació de les zones deforestadas amb les espècies més adequades a les característiques del sòl.

• L'ús d'abonaments ecològics que milloren la productivitat del terreny sense contaminar-ho.

• La disminució de la contaminació en totes les seues formes i no sols dels residus tòxics abocaments directament sobre el sòl, ja que la contaminació atmosfèrica i de les aigües acaben afectant també el sòl.

• La rotació de cultius, de manera que el canvi de plantes renove els nutrients.

• La lluita contra la pobresa. En gran part del món, la principal causa de les males pràctiques agrícoles és la

10 GEOGRAFIA 3r ESO

pobresa. Una població pobra no pot comprar abonaments ni adoptar (pel cost o desconeixement) tècniques de cultiu i sistemes de reg que li permeten millorar les seues terres sense esgotar-les.

Mapa A: “Superficie total quemada en las CC.AA. en 2.002”

Fuente: INE

1. Indica las comunidades autónomas que tienen más de 10.000 hectáreas de superficie quemada.2. Explica brevemente cuáles son las principales causas de los incendios forestales.3. Enumera algunas de las consecuencias de los incendios de la superficie arbolada.

Mapa B: “Nivel de desertificación en España”Fuente: ICONA

1. Indicar las comunidades autónomas más afectadas. ¿Qué provincias son las más afectadas?2. Señalar, con brevedad, las causas de la desertificación en España3. Enumerar algunas acciones que puedan reducir o solucionar este problema.

11 GEOGRAFIA 3r ESO