Tema 6(e) L'escultura del Cinquecento
Transcript of Tema 6(e) L'escultura del Cinquecento
TEMA 6(e).- L’ESCULTURA DEL CINQUECENTO:
MIQUEL ÀNGEL
Salvador Vila Esteve
Història de l’Art
2n de Batxillerat
TEMA 6(e).- L’ESCULTURA DEL CINQUECENTO: MIQUEL ÀNGEL
1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS.2.- ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505).3.- PERÍODE DE MADURESA (1505-34).4.- PERÍODE DE VELLESA (1534-64).
1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (I).Miquel Àngel és el gran geni de l’escultura italiana, eclipsant la resta de contemporanis, sense deixar de ser un dels paradigmes d’home del Renaixement (treballa totes les arts)
Es va formar a Florència, molt influenciat per l’obra de Donatello i Della Quercia (viatge a Bolònia), i quasi tota la seua obra la realitza entre Florència i, sobretot, Roma (influència
de l’escultura clàssica, especialment a partir del descobriment del Laocont)
Treballa sol, sense cap ajuda d’un taller
Material: treballa quasi exclusivament el marbre blanc de Carrara, material que considera el més noble i bell (però també és el més difícil de treballar)
Totes les seues obres les extrau d’un sol bloc mitjançant la talla, a partir de la idea de l’obra que té al seu cap (gran mestre del cisell)
Temàtica: realitza, fonamentalment, obres religioses i monuments funeraris, conjugant el cristianisme dels temes amb el classicisme tècnic
La seua filosofia neoplatònica es plasma a les seues obres: tracta de captar la idea, la representació ideal del concepte, més que no la realitat, fins i tot als retrats (imatge idealitzada)
Açò el porta a una evolució que anirà des d’un classicisme inicial (recerca de la bellesa, la proporció i l’harmonia, amb un naturalisme sempre idealitzat) a un expressionisme cada ve-
gada major que el porta a trencar amb el classicisme (manierisme), diferenciant-se tres etapes
1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (II).La captació del sentiment la fa a partir de la idea de terribilità: el personatge
és captat en el moment en què va iniciar la seua acció, ple de violència anterior i cabreig (tensió i dramatisme continguts)
La seua escultura és més monumental que la del Quattrocento (figures grandioses) i molt centrada en el volum, amb una major i creixent preocupació per l’expressivitat
i el moviment que trenquen l’harmonia clàssica
Predominen les línies corbes en les composicions (influència del Laocont i l’hel·lenisme): va des del clàssic contraposto a l’anomenada
forma serpentinata (S), ascendent, reforçant el dinamisme
Predomini de la visió frontal: defensa el punt de vista frontal com a òptim, encara que esculpeix tot el volum de la peça (preocupació pel volum) i
pot ser observada des de diferents punts de vista (multifocal)
Els estudis anatòmics estan ja molt perfeccionats, com bé ho plasma a les figures nues (precisió anatòmica)
2.- ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505).És el període més clàssic, seguint quasi tots els postulats del Quattrocento, únicament trencats per la tendència a la monumentalitat i el tractament dels plecs, buscant efectes de llum i ombra
Des del seu neoplatonisme, busca la bellesa clàssica enl’equilibri, la proporció i l’harmonia (naturalisme idealitzat)
Les seues escultures encara són optimistes i serenes, amb un acabat suau i ben polit (intensa brillantor) i expressant la dolçor dels personatges
Arriba ja al virtuosisme i perfecció tècnica que caracteritzen la seua obra
Uneix el cristianisme (temàtica) amb l’ideal de bellesa i perfecció tècnica (influència clàssica)
Al relleu de la Verge de la Escala ja mostra el domini de la perspectiva i el volum, els cossos musculats i monumentals i el predomini de les línies corbes (escorç del nen)
Verge de l’Escala (1491)
Batalla entre lapites i centaures (1493)
Bacus i un xicotet sàtir (1496-98)
A la Pietat del Vaticà fa una composició triangular clàssica i dramàtica de volums purs i tancats, amb un domini tècnic impressionant (perfecció en els plecs i el polit), un excel·lent
estudi anatòmic, la plasmació de la bellesa idealitzada, la contenció del dolor extern (i plasmació del dolor intern) i reinventant la iconografia a partir del neoplatonisme
(la Verge és més jove que el seu fill mort perquè és símbol de puresa i bellesa)
Pietat del Vaticà (1499)
Verge amb el Nen de Bruges (1503-04)
Tondo Pitti (1504)
El David marca el final de la joventut: l’aparent classicisme i la precisió anatòmica no ocultenla grandiositat i el colossalisme, la desproporció d’algunes parts, la manca de simetria,
el fet que és una figura quasi plana i allargada o la tensió i dramatisme continguts en el rostre i els gestos (terribilità)
David (1504)
3.- PERÍODE DE MADURESA (1505-34).La influència del descobriment d’obres com El Laocont i l’evolució que ja hem vist en
el David el fan allunyar-se del classicisme i començar a inventar el manierisme escultòric
Les seues obres perden en suavitat, bellesa i dolçor i guanyen en expressivitat i en tensió física i espiritual
Açò es plasma en un major dinamisme i moviment, una major presència de les línies corbes i els escorços
Des del punt de vista tècnic açò es plasmarà en un major ús del trepà (enfonsament
de les conques oculars, cabells,...)
Els jocs de llums i ombres a les figures encara es fan més presents
El projecte més important d’aquest període va ser el del mausoleu del papa Juli II, del qual sols va acabar
el Moisés i algunes figures com els esclaus
Mausoleu del papa Juli II (1506)
RAQUELLIA
Els esclaus: la influència del Laocont es veu clarament en el moviment, el dramatisme quasi patètic i els escorços molt forçats
Esclaus (1510-13)
ESCLAU
REBEL
ESCLAU
MORIBUND
El Moisés: més que monumental, és grandiós, amb una anatomia titànica i una gran força física i espiritual, una expressivitat i moviment continguts que transmeten tensió i ira, respecte i temor (terribilità), tot dins d’una
composició molt manierista (escorç, corbes, moviment)
Moisés (1515)
Geni de la Victòria (1532-34)
Panteó dels Medici: esculpeix les tombes de Lorenzo i Giuliano, disposades de forma simètrica i les dues amb una composició triangular amb dues figures al·legòriques
als peus de les escultures dels morts (capta la psicologia dels personatges, contraposant el guerrer actiu amb la passivitat contemplativa, l’absolut del dia i la nit
amb el relativisme del crepuscle i l’aurora)
Panteó dels Médici (1520-36)
Sepulcre de Lorenzo de Médici (1524-31)
L’AURORAEL CREPUSCLE
Sepulcre de Giuliano de Médici (1526-33)
EL DIALA NIT
Madonna Médici (1531)
4.- PERÍODE DE VELLESA (1534-64).Trenca totalment amb el classicisme renaixentista: rebutja la proporció, l’harmonia i la recerca de la bellesa (manierisme)
L’ideal neoplatònic quasi s’ha perdut totalment i ha deixat pasa l’amargura, el dolor, l’escepticisme, la solitud i la derrota
Aquests sentiments els plasma de forma espiritual
Les composicions es fan cada vegada més complexes, verticals i curvilínies (serpentinata)
Triomfen l’expressivitat i el subjectivisme sobre la recerca de la bellesa i el naturalisme
Deixa les obres inacabades
Potencia el dramatisme, el dolor i la desesperació
Deforma les proporcions
La tècnica és més primària i suggestiva
Els cossos musculats deixen lloc a cossos més escanyolits
Podem parlar directament d’antinaturalisme
Açò encara és més evident perquè aplica aquesta nova visió als mateixos temes de joventut
Pietat del Duomo de Florència (1550)
Pietat Palestrina (1553-55)
Pietat Rondanini: escultura inacabada en què Miquel Àngel abandona definitivament el
cànon clàssic en favor d’una composició vertical, allargada i inestable en què predomina l’antinaturalisme, d’una textura àspera,
de cossos escanyolits i eteris, ja que sols li preocupen el dramatisme i el dolor (antecedent
de l’expressionisme del segle XX)
Pietat Rondanini (1553-64)