TEMA 6. NORMES ORTOGRÀFIQUES DE LES VOCALS I DE LES … · 2019-03-28 · monstre culte cercle...

1

TEMA 6. NORMES ORTOGRÀFIQUES DE LES VOCALS I DE LES CONSONANTS 6.1. ORTOGRAFIA DE LES VOCALS. LES INTERFERÈNCIES VOCÀLIQUES. 6.2. ORTOGRAFIA DE LES CONSONANTS

6.2.1. LES CONSONANTS OCLUSIVES P/B, T/D, C/G 6.2.2. LES GRAFIES B/V 6.2.3. LES CONSONANTS PALATALS (I). LES GRAFIES G/J, TG/TJ 6.2.4. LES CONSONANTS PALATALS (II). LES GRAFIES X, IX, TX, IG 6.2.5. LES CONSONANTS LATERALS. LES GRAFIES L, LL, L·L, TL, TLL 6.2.6. LES CONSONANTS NASALS. LES GRAFIES M, N, NY 6.2.7. LES CONSONANTS ALVOLARS FRICATIVES. LES LLETRES S, SS, Z, C, Ç 6.2.8. LES GRAFIES R, RR 6.2.9. LA GRAFIA HAC

6.1. ORTOGRAFIA DE LES VOCALS Encara que la nostra llengua i la castellana són llengües germanes hi ha casos en què les formes vocàliques canvien.

PARAULES AMB LA VOCAL A Escrivim amb a

afaitar ambaixada assassí avaluar avantatge

avaria davantal hostaleria xinxa rancor

anglés arravatar boxador (boxa) llanterna latrina

Rocafort escaparata pesta maragda quarantena

Cal tindre en compte que, a diferència del castellà, no comencen per a les paraules següents: condicionar (aire condicionat), cuirassa (cuirassat), raval, safrà, séquia, torxa, vespa.

No posarem a davant de les paraules moto i ràdio.

EXERCICI DE MEMÒRIA EN GRUP: Observeu la graella durant 1 minut i després tracteu de recordar com més paraules millor. La professora marcarà totes les que digueu.

Us heu recordat de tots els mots? PARAULES AMB LA VOCAL E

Escrivim amb e En castellà porten a: assemblea disfressa empar enyorar espàrrec meravella

orfe ràfega rave resplendor sergent treballar

vernís albercoc esternut gelea monestir orgue

paller parpella regle revenja terrina punxegut

En castellà porten i: Capella costella enginy (enginyer) llest príncep

casella esperit ferm martell seguretat

claredat gegant genet parent naixement

batedora bescuit honestedat presó coneixement

2

En castellà porten ie: infern llebre

dependent desembre

cérvol febre

encens ferro

En castellà porten o: eruga luxe mode signe article hivernacle delicte

centaure macabre monstre culte cercle tentacle intacte

folre mite ogre sinistre mascle testicle angle

inepte motle rostre metre i litre (mesures) miracle vehicle segle


Us heu recordat de tots els mots? PARAULES AMB LA VOCAL I

Escrivim amb i ciment contenidor diabetis línia ordinador penis

acordió campió didal orquídia piga sobirà

tinent crani desdejuni eclipsi petroli (petrolier) infermera

calci sodi ampli idoni teranyina dimoni


Us heu recordat de tots els mots? PARAULES AMB LA VOCAL O

Escrivim amb o

aixovar avorrir joglar botifarra brúixola calorós capítol cartolina cigonya

cobrir complir embotit escopir escrúpol estoig fonament gola governamental

joventut triomfar pèndol cartolina ploma podrir polp polpa rètol

retolador rigorós robí sofriment torró sospir tamboret títol tombar


Us heu recordat de tots els mots?

3

PARAULES AMB LA VOCAL U Escrivim amb u

Barnús Bufetada Cacau Cuirassa

Focus Muntanya Muntar Museu

Turment Subornar Suportar

Tètanus Tipus trofeu

Recordeu que s’ha de pensar quina és la paraula primitiva perquè les paraules que se’n deriven solen conservar la mateixa vocal excepte en els casos que veurem en el següent apartat: govern-governamental, davant-davantal, assassí-assassinat, enginy-enginyer-enginyeria, avorrir-avorriment...

Alternances o/u en derivats i cultismes

PRIMITIU CULTISME PRIMITIU CULTISME boca bucal dolç edulcorar, dulcificar home humà, humanitat jove juvenil moc mucositat món mundial, mundà nodrir nutrició, nutritiu núvol nebulositat, nebulós ploma plunífer ploure pluja, plujós títol titular, titulació volcà vulcanisme

1. Completeu amb a/e. a. L’_A___mbaixador __E__nyorava els seus parents d’ __A__nglaterra. b. El vehicle ha tingut una ____Avaria i no ha pogut ____Emprendre el viatge. c. L’ass __E__ mblea de tr __E__balladores no s’ha pogut organitzar a causa de les ràf __E__ gues d’aire. d. __E__ mpar portava com a disfr __E__ ssa un d __A__ vantal, un barret de color m ___A_ ragda molt escandalós. f) L’ensalada de l’host __A__ lera de l’ __A__ mbaixada portava rav __E__ s i espàrr__E__cs. e) Els ll __E__ nçols no s’han embrutat ni de v __E__ rnís dels mobles. f) L’ __A__ valuació de l’alumnat ha mostrat uns resultats m __E__ ravellosos. g) Est __E__ rnudava cada vegada que veia la llum del sol.

2. Escriu derivats de les paraules següents:

Treball TREBALLADOR Davant DAVANTAL, DAVANTER

Assassí ASSASSINAR Vernís ENVERNISSAR

Disfressa DISFRESSAR-SE Esternut ESTERNUDAR Meravella MERAVELLÓS MERAVELLAR-SE,

Ambaixada AMBAIXADOR

Enveja ENVEJAR Revenja REVENJAR Hostaler HOSTALERIA Rancor RANCORÓS

3. Ompliu els buits amb una paraula de la mateixa família lèxica que les que apareixen al principi.

AVORRIR. Quin __AVORRIMENT_________ ! Aquesta classe és massa llarga.

ENCERT. No podràs __ENCERTAR_________ les endevinalles ni es enigmes del contacontes.

RESPLENDOR. El sol podia ____RESPLENDIR_______ durant tot el dia si no fora pels núvols i la boira.

ENGINY. Va estudiar ____ENGINYERIA_______ industrial.

DISFRESSAR-SE. No li agradava la _____DISFRESSA______ de pallasso.

4

RÈTOL. Per a subratllar preferesc ______RETOLAR_____ amb la punta grossa.

AVANTATJAR. És un ___AVANTATGE________ disposar d’un ordinador portàtil per a treballar.

ENVEJAR. SI l’___ENVEJA________ fora tinya, quants tinyosos hi hauria!

4. Completeu amb o/u.

a) Este jove és molt r __O__ í, ha ret __O__ lat tot l’edifici del g _O___ vern municipal amb grafitis.

b) La b ___O_ tifarra és el meu emb __O__ tit favorit. El xoriço i la salsitxa em semblen massa forts.

c) Es va doblegar el t __U__ rmell quan eixia del Museu de Belles Arts.

d) El tít __O__ l el vam guanyar però no aconseguirem tri __O__ mfar en la lliga de campions.

e) La cart __O__ lina és d’un tip _U___ s diferent de material.

f) Els c__U__ irassats són uns vaixells de guerra de gran tonatge.

g) Esc __O__ drinyava els calaixos de l’armari per trobar les calces d’ella i els calçotets d’ell.

e) S __U__ bornar és una de les pitjors pràctiques h __U__ manes en política.

f) S’av __O__ rria com una ostra, tanmateix no va voler vindre a la m ___U_ ntanya.

g) Em resulta ins __U__ portable que la j ___O_ ventut no siga crítica amb les injustícies del món.

h) He perdut la brúix _O___ la i no he pogut seguir la lín __I__ a marcada en el mapa.

i) Dins de l’est ___O_ ig vam trobar dos maragdes i un r ___O_ bí resplendents de la meua besàvia. També hi havia p__O__ lseres d’altres avantpassats que no puc saber qui són.

j) Pateix de malenconia, es passa el dia i la nit s __O__ spirant per la seua estimada.

k) El seg _O___ n i el quart capít___O_ l d’aquesta n__O__ vel·la explica com es feia antigament el t__O__ rró.

6.2. ORTOGRAFIA DE LES CONSONANTS

6.2.1. LES CONSONANTS OCLUSIVES P/B, T/D, C/G. LA PETACA DE LA BODEGA El sons consonàntics oclusius es pronuncien tancant els òrgans de fonació (llavis, dents i vel del paladar), d’aquesta manera s’impedeix instantàniament l’eixida de l’aire; immediatament després se separen i es produeix el so. Oclusió=tancament Les consonants oclusives poden tenir un so sord (no vibren les cordes vocals) [p] [t] [k] o un so sonor (vibren les cordes vocals) [b] [d] [g].

Es classifiquen en bilabials (dos llavis) [p] [b], dentals (dents) [t] [d], velars (vel del paladar) [k] [g].

5

LES OCLUSIVES FINALS

1. Després de vocal tònica o de diftong tònic escrivim p, t, c: cap, sentit, gemec, castic.

Excepcions: a) Els sufixos –itud i –etud: solitud, actitud, inquietud. b) La terminació –gog: pedagog, demagog. c) Les paraules: adob, aljub, tub, cub, club, fred, sud, esnob, mag.

2. Després de vocal àtona o de consonant, escrivim p, t, c o b, d, d segons facen els derivats: polp-polpet, sort-sortejar, amarg-amargor.

Excepcions: ànec, càrrec, encàrrec, fàstic, mànec, espàrrec, feréstec.

UN TRUC PER RECORDAR LA NORMA: 1. TÒNICÎPETACA 2. ÀTONA-CONSONANTÎPETACA O BODEGA SEGONS HO FAN ELS DERIVATS

1. Escriviu la consonant final d’aquestes paraules. Explica al final la norma que justifica la teua elecció.

Salu__T___ Poru___C__ Pessi_C____ Coe__T___ Gro___C__ Galo__P___ Advoca__T___ Unita_T____ Nebo__T___ Ne__T___ Bole__T___ Mu__T___

NORMA: Després de vocal tònica o de diftong tònic escrivim P, T, C.

2. Escriviu la consonant final d’aquestes paraules. Explica al final la norma que justifica la teua elecció.

Àci_D____ Dipòsi__T___ Invàli _D____ Estan__C___ Fantàsti___C__ Àra__B___ Ingràvi__D___ Rum__B___ Plàsti___C__ Àlgi__D___ Guepar__D___ Estendar__D___

NORMA: Després de vocal àtona o de consonant, escrivim p, t, c o b, d, d segons facen els derivats

3. Mireu les normes de dalt i completeu amb p/b, t/d i c/g segons convinga, poseu al costat de la paraula el número 1 quan corresponga a la regla 1 (vocal o diftong tònics) o 2 (vocal àtona o consonant).

Exemple: DestorB (2) Ca__P____ 1 glo__P____ 1 llo___P___ 1

ver__D____ 2 àra___B___ 2 ser___P___ 2 col__P____ 2

cam_P__ 2 senti_T__ 1 gri__P___ 1 xaro_P___ 1

xenòfo_B___ 2 llam__P____ 2 xo__P_____ 1 rum___B___ 2

tími__D____ 2 pra___T___ 1 bru___T___ 1 esvel___T___ 2

nor__D___ 2 se___T___ 1 geme __C_ 1 humi___T__ 1

tar__D____ 2 segureta__T__ 1 sòli__D____ 2 líqui__D____ 2

bandi__T__ 1 gela__T ___ 1 ràpi___D___ 2 profun__D__ 2

mo__C___ 1 fan___G___ 2

lògi__C____ 2 préste__C___ 2

emboli__C___ 1 pol___P___ 2

besu__C___ 1 nàufra___G__ 2

6

ma__T____ 1 pròle__G___ 2

casti__C__ 1 amar __G__ 2

diàle__G__ 2 alber__G___ 2

SOR___T___ 2 DIPÒSI___T___ 2

4. Escriviu derivats de les següents paraules: Exemple: TombÎtombar Miop MIOPIA Banc DESBANCAR, BANQUET Drac DRAGONET Salt SALTAR, SALTIRONAR Grup AGRUPAR, GRUPET Esport ESPORTISTA, ESPORTIU Fet FER, ENFEINAT Augment AUGMENTAR Moc MOCAR-SE Blanc BLANCOR, BLANQUINÓS

5. Escriviu la paraula primitiva dels derivats següents: covardia- COVARS absurditat- ABSURD rapidesa- RÀPID oxidació- ÒXID castigar- CASTIC llampegar- LLAMPEC O LLAMP arcada- ARC llarguesa- LLARG fangós- FANG tristesa- TRIST

pessigar- PESSIC buida- BUIT humida- HUMIT mudesa- MUT brutor- BRUT foguera- FOC bategar- BATEC ceguesa- CEC

6. Escriviu el masculí d’aquestes paraules: cega- CEC lloba- LLOP neboda- NEBOT noruega- NORUEC grega- GREC

groga- GROC seca- SEC porca- PORC amarga- AMARG verda- VERD

7. Recordem les excepcions:

NORMA 1: INQUIETUD BAOBAB ADOB FRED CLUB CARIB HABITUD

PEDAGOG DEMAGOG ESTRATEG SUD PUB MAG TUB

7

NORMA 2:

ÀNEC FERÉSTEC FÀSTIC MÀNEC ESPÀRREC CÀRREC ENCÀRREC

8. Completeu els buits dels text següent amb les consonants oclusives que calguen: a) No compren___C___ per què ell no es fa càrre__C____ de les despeses del pu__B____. b) És molt tard__C____ per canviar d’actitu__D____. c) Apren__C____ amb lentitu__D____ però amb segureta_T_____. d) El vostre amor ja no sembla tan sòli__D____ com abans. e) Ha sigu__T____ un llam__P____ ràpi___D___, ha durat el tem__P____s d’un pessi__C____. f) Volia l’opinió d’un sociòle__G____, un filòle__G____ i un pedago___G___. g) El judici que porta l’advoca_T_____ és polèmi___C___. h) El coe__T____ ha caigu__T____ davan___T___ del llo___P___ moribun__B____ del bos__C____. i) Tinc mal a l’estóma__C____ i al ca___P___, cre___C___ que m’he contagia__T____ de gri___P___.

LES OCLUSIVES FINALS EN EL INTERIOR DE PARAULA En l’interior de paraula cal conèixer algunes normes per escriure bé les consonants.

LLETRA NORMA EXEMPLES

P Combinacions –pt-, -pc-, -ps-, -pn- recepta, recepció, adoptar, apnea compostos de cap- capdavanter, capçalera, captiu. Excepcions: cabdal,

cabdell, cobdícia, dissabte, dubte, sobte, obsolet.

B en els prefixos ab-, ob-, sub- absent, objecte, substància. Excepcions: apte, optar, òptic, òptim.

en les paraules dubte, dissabte, sobte D en el prefix ad- admissió, admetre. Excepcions: atles, Atlàntic,

atleta, atmosfera, atzar. G Combinacions –gd-, -gm-, -gn-, -gg- magdalena, augmentar, cognom, suggerir.

Excepcions: acne, anècdota, pícnic, tècnic. C Combinacions –cc-, -cs-, -ct-, -cz- Accelerar, accent, objecció, fúcsia, delicte, èczema T Combinacions –tg-, -tj-, -tl-,-tll-, -tm,

-tn-, -ts-, -tx-, -tz- Metge, platja, rotllo, espatla, ritme, ètcnic, potser, despatxar, horitzontal.

9. Escriviu l’oclusiva corresponent, tenint en compte el quadre anterior. A__D__vocat O__B__jectiu Di__G__ne Su_GG___erir A__B__sentisme __P_neumàtic Anè_C_dota Fra_G__gment A__D__jectiu Su_GG_eriment Ca__B__dal Ecli_P___si Fe__T__ge So_T___metre Pa__C__te A__T__làntic Su_B___juntiu Co__G__nom Hori____zó Ari_T___mètica Dia_G__nòstic Tre_T___ze Au__G__ment Deli__C__te Impu__G_nar Mara__D__da Su__CC__és A__B__domen Su__B__stància A__P__te A__D__mirar A__T__leta Co__B__dícia A__C__ció Ame_T___la Su_B__mergir

8

10. Completeu els buits dels text següent amb les consonants oclusives que calguen: a) En la pare__T__ del despatx d'Alfe__D___ hi havia un quadre gro___C__ i ver___D__.

b) Per a___T__zar li va tocar un a___D__versari a__D___mirable.

c) La rece__P___ta de cuina era d’un d’anti__C___ manual de ca_P___tius romans.

d) L’au___G__ment de les vendes s’ha a__CC___elerat pels su__CC___essos del dissa_B____te.

e) El ca___B__dell de llana es trobava a la rece__P___ció de l’hostal.

f) Fa anys hi hagué homes que no acceptaren fer el servei militar obligatori i o__P___taren per la insu___B__missió o l’o__B___je___CC__ió de consciència.

g) L’arqueòle__G___ ha trobat un ca__P___çal de lli__T___ de l’època dels gre__C___s.

h) Em fa fàsti_C____ pensar en un àne__C___ rosti___T__.

i) El ga__T___ li ha fet un pessi__C___ i un arra__P___.

j) El seu paper al teatre li obligava a a__C__tuar de sor__D___, mu___T__ i mio__P_.

k) M’ha assaltat un du__B___te de so__B___te: quina és la diferència entre a___C__titud i a__P___titud?

6. Coneixeu aquests embarbussaments?

Tinc una son, una gana i una set que ni dorm, ni menge, ni bec. Si dormia, menjava i bevia, la son, la gana i la set em passaria. Però com que no dorm, ni menge, ni bec; no em fuig la son, la gana, ni la set.

En cap cap cap el que cap en aquest cap.

El qui sap, no és qui tot ho sap, sinó qui sap, on és el que no sap.

6.2.2. LES GRAFIES B/V. BEU VI BO I VIU BÉ.

L’oposició i distinció entre el so [b] (bilabial oclusió sonor) i el so [v] (labiodental fricatiu sonor) es manté en moltes llengües romàniques, com ara el francés o l’italià, però s’ha perdut en unes altres com per exemple el castellà. En la nostra llengua es manté la distinció viva en bona part de les terres valencianes, a les Illes Balears i el sud de Catalunya.

ESCRIVIM B

- Davant de l, r: moble, noble, oblidar, blau, etc. - Davant de m: àmbit, embenar, cambra, etc.

Atenció a les excepcions: tramvia, circumval·lar i derivats. - Alternant amb la p:

sap → saber cap → cabre → cabia → cabut rep → rebre → rebia → rebut

ESCRIVIM V

- Darrere de n: canvi, envestida, convit, canviar, etc. - Totes les desinències de l’imperfet d’indicatiu dels verbs de la 1a conjugació:

treballava, cantaves, jugava, pujàvem, caminàveu, fumaven, etc.

9

- Alternant amb la u: viu → vividor, viva, vivència blau → blava, blavor neu → nevar, nevada, nevera hauré → haver, havia, havent

Les paraules d’una mateixa família lèxica s’escriuen amb la mateixa grafia: Banc: banquer, entrebanc, bancal... Vent: ventar, ventall, vendaval... Cavall: cavaller, cavalcar, encavallar-se... Gravar: gravat, gravadora, gravació...

En general sol haver-hi una relativa correspondència entre les distintes llengües romàniques, pel que fa a l’ús de B/V. Això no obstant, poseu atenció en les següents grafies que canvien del castellà al valencià:

TOPÒNIMS Àlaba, Biscaia, Sèrbia, País Basc, Còrdova, l’Havana... NOMS PROPIS Esteve... OFICIS I ESTATS D’UNA PERSONA

advocat, escrivà, avi, savi baró, trobador, treballador

ANIMALS cavall, voltor corb

PLANTES avet, trèvol, civada, endívia, fava saba

VERBS avorrir, avortar, arravatar, cavalcar, haver, espavilar, gravar, provar, canviar, envestir, espavilar rebentar, bolcar, rebolcar, oblidar, trobar, treballar

ADJECTIUS covard, esvelt basc, treballador, calb, corb, mòbil, desimbolt

ALTRES SUBSTANTIUS

govern, llavi, núvol, alcova, vernís, bava, almívar, rovell, arrova, cascavell, gavardina, vaixell, canvi, javelina, endívia, taverna baf, bena, embenar, berruga, biga, comboi, verbena (planta), sabó

Per regla general, les paraules d’una mateixa família s’escriuen totes amb b o totes amb v, perquè tenen la mateixa arrel. Però cal tindre en compte que hi ha derivats cultes procedents directament del llatí que canvien la b/v, són paraules de llenguatge tècnic, científic i culte.

MOT POPULAR MOT CULTE lliure llavi calb, calba, calbesa cervell moure, moviment, movem prova saber avortar corb (substantiu), corba núvol

llibertat labial calvície cerebral, cerebel mòbil, mobilitat probable savi abortiu curvatura, curvilini nebulós, nebulositat

1. Ompliu els buits amb b o v. Con__V__ it En__V__eja In__V__entar

tom__B__ar __B__itllet en__V__ernissar

bom_B___a sem__B__lar em__B__olicar

ha__V__ia mò__B__il mo__B__ ilitat

10

pro__V__ar co_V___ard a___V_orriment da__V__ant

a__V__et can__V__iar go_V___ern ga__V__ardina

ca__V__ar ad__V__ocada sa__B__ó ha__V__er

o__B__lidar o__B__lit trè__V__ol re__B__entar

2. Completeu les paraules següents amb b o v i escriviu-les al costat de les definicions corresponents. __B__iga, sa__B__a, sa__V__i, almí___V_ ar, dis__B__arat, trè__V__ol, __B__erruga, ta__V__erna, casca_V___ell, cara__V__el·la, pa__V__elló, si__V__ella, ro_V___ell, __V__oltor, cer_V__ell. a) Peça de fusta llarga i gruixuda, usada en la construcció. BIGA b) Botiga on venen begudes alcohòliques. TAVERNA c) Home que sap molt. SAVI d) Vaixell antic gran i ample. CARAVEL·LA e) Boleta de metall foradada que sona. CASCAVELL f) Protuberància de la pell d'origen víric. BERRUGA g) Allò que es fa o es diu fora de raó, despropòsit. DISBARAT h) Construcció destinada a fer esport. PAVELLÓ i) Líquid que circula pels teixits vasculars de les plantes. SABA j) Peça que uneix els dos caps d’un cinturó. SIVELLA k) Part central d’un ou. ROVELL l) Caramel reduït amb aigua. ALMÍVAR m) Part de l'encèfal dels vertebrats situada en la regió anterosuperior del crani. CERVELL n) Planta que té les fulles compostes per tres fulles xicotetes. TRÈVOL o) Ocell gran de color negre o marró que sol alimentar-se d’animals morts. VOLTOR

3. Ompliu els buits amb b o v. a) Amb la ne__V__ada la vegetació s’ha co_B___ert de __B__lancor. b) Juga__V__a els partits de __V__olei__B__ol al País __B__asc. c) He __V__ist un trè__V__ol de quatre fulles al parc d’allà a__V__all. d) Quan torna__V__a de tre__B__ballar amb el meu automò__B__il vaig cridar-lo des del mò__B__il i el

guàrdia que __V__igila__V__a em va posar una multa. e) Han dut una caixa amb ra__V__es, endí__V__ies i fa__V__es. f) Hem d’espa__V__ilar-nos i demanar un préstec al __B__anc de __B__iscaia. g) El go__V__ern no __V__olia apro__V__ar la llei sobre el tre__B__all temporal. h) A___B_ans la ___V_enda am__B__ulant no esta__V__a regulada. i) Estic a__V__orrit de tant d’estudiar; can_V___iaré d’acti__V__itat. j) Tro__B__e que arri_B___ar a la __V__ellesa no ofereix massa a__V__antatges. k) El ___V_ent ha trencat les _B___ranques de l’a__V__et. l) Quan aca__B__a__V__a el partit sempre saluda___V_a els rivals. m) L’o__V__ella va a___V_ortar als pocs dies d’ingerir l’her__B__a __V__erinosa. n) La __V__edella morta va atraure els __V__oltors, després l’en__V__oltaren i se la menjaren. o) M’ho passa __V__a d’allò més _B___é quan juga__V__a amb les meues amigues __V__enedores. p) L’any que __V__e no __V__ull anar a la classe de pàr__V__uls perquè es tre_B___alla moltíssim. q) M’agradaria ju__B__ilar-me i deixar de __V__eure el meu cap. r) L’a__V__aluació de les pro__V__es va posar el ni__V__ell prou alt. s) Si la jo__V__e tro___B_ara faena, sa mare podria eixir per la __V__esprada. t) M’és igual __H__aver de netejar o ha__V__er de fer el dinar i el sopar per a tota la família. u) No sem_B___la___V_a preocupada pel __B__loqueig de les portes i finestres.

11

v) Aquell sa__V__i dissimula__V__a la seua sa__V__iesa però era innegable que sa__B__ia un muntó de coses.


Aquell baliga-balaga va a la babalà.

El bandit del bàndol blanc porta en la banderola un bonic banderí blau.

Un banquer va anar a un banquet i va seure en un banc blanc.

Com vols que et vulga si el que jo vull que em vulga no em vol com vull que em vulga?

_____________

Si preferiu treballar activitats en línia o reforçar el punt que acabem de veure, ací us deixe un enllaç: http://www.enxaneta.info/activitats/b-v/9

6.2.3. LES CONSONANTS PALATALS (I). LES GRAFIES J/G, TJ/TG. ELS SETZE JUTGES BOJOS D’UN JUTJAT, PER QUÈ MENJAVEN FETGE D’UN PENJAT? Vam veure en el tema 1 que la lletra g podia sonar de diferents formes segons la vocal que la seguia: davant de a, o, u sona [g] i davant de e, i sona [dƷ]. En aquest tema estudiem les diferents representacions d’aquest fonema.

Les lletres j/g, tj/tg es pronuncien [dƷ]. Aquest fonema s’anomena palatal africat sonor. Palatal perquè es produeix entre la llengua i el paladar dur; africat perquè es pronuncia en dos colps de veu, en el primer es produeix una oclusió (tancament) i després una eixida de l’aire suau; a més, és sonor perquè vibren les cordes vocals. És un fonema que no existeix en castellà, però sí en anglés, recordeu paraules com gentleman, gigabite.

Aquesta pronunciació és exclusiva del País Valencià ja que a Catalunya i les Illes Balears fan la distinció entre j/g i tj/tg

EL FONEMA [dƷ]

GRAFIA POSICIÓ EXEMPLES G Davant de e, i Burgés, genet, girafa J Davant de a, o, u Jardí, venjança, joc, penjoll, aljub

Excepcions amb e,i

Davant –ecc-, -ect- Objecte, injecció, trajecte Noms d’origen hebreu i altres Jesucrist, Jeroni, majestat, jersei,

jeroglífic TG Entre vocals. Davant e, i Jutge, massatge, xantatge, avantge,

fetge, rellotge TJ Entre vocals. Davant a, o, u Llotja, rebutjar, pitjor

Recordeu que: - Les consonants g i j s’alternen en la flexió de gènere i nombre, així com en els derivats depenent de la

vocal que va darrere: roja-roges, menjar-mengem...

12

- La majoria dels infinitius dels verbs de la primera conjugació acaben en –jar: assajar, estiuejar, netejar, pujar, barrejar... però també poden acabar en –tjar: rebutjar, allotjar, desitjar, jutjar, viatjar...

1. Ompliu els buits amb j, g, tj, tg.

__G__irafa __G__imnàstica __G__espa tar__G__eta __J__ove __G__imnàs plu__J__a ob __J__ectiu pu__J__ada passe_J___ar plu__J__ós sub_J___ecte __G__ermà __J__ulivert taron_J___a tra__J__ectòria __J__ardí en__G__inyer ven__J__ança ma__J__estat __J__uny fre__G__ir __G__enoll __J__esús __J__uliol lle__G__ir se_G___ell __J__ersei __G__ener corre__G__ir __G__elateria __J__eroglífic fu__G__ir ma__J__or __G__eni in_J__ecció

llo__TJ__a avanta_TG___e fero__TG__e desi__TJ__able pla__TJ__a desavanta__TG__e salva__TG__e ju__TJ__ar pla__TG__es massa__TG__e pi__TJ__or ju__TJ__e gara__TG__e massa__TG__ista empi_TJ___orar me__TG__essa habita__TG__e mi__TJ__ana arbitra_TG___e ima_TG___e corre__TJ__a cora_TG___e equipa__TG__e ora__TG__e corre_TJ___ós cora_TJ___ós via__TJ__ar trepi_TJ___ar rebu_TJ___ar descora__TJ__ar rello_TG___e allo__TJ__ament

2. Passeu a plural les següents paraules:

Platja: PLATGES Esponja: ESPONGES Pluja: PLUGES Granja: GRANGES Lletja: LLETGES Taronja: TARONGES Boja: BOGES Enveja: ENVEGES

3. Completeu els espais buits amb j, g, tj, tg.

a) S’ha extin__G__it el gat salva_TG___e de _J___erusalem.

b) Els mi_TJ___ans de comunicació informen a mi__TG__es de la crisi de la taron__J__a.

c) Ni és lle_TJ___a, ni està bo__J__a, és senzillament ___G_enial.

d) Ob__J__ectes i sub_J___ectes eren retratats per aquell artista.

e) L’aprenenta__TG__e del funcionament del fe_TG___e permetrà els me___TG_es millorar les cures.

f) Via__TG__e amb __J__eep per un tra__J__ecte llarg i m’allo__TG__e en l’hostal de __J__oan.

g) Quan la meua __G__ermana ma__J__or s’enu__TJ__a, és pi__TJ__or que una fera salva__TG__e.

h) A__J__ude __G__enerosament en les feines de nete__J__a de l’a__J__untament.

i) Els di__J__ous tenim per a esmorzar compana__TG__e i forma__TG__e.

j) No va tindre el cora_TG___e necessari per a denunciar el seu còn__J__ugue.

13

k) Desi__TJ__ava que la plu__J__a no caiguera durant la mi__TJ__a hora de via_TG__e.

l) M’he de fer un massa__TG__e perquè em fa mal l’esquena.

m) No va mirar l’a__G__enda i per això no li van a_G___ilitzar els tràmits del divorci.

n) El __J__u__TG__e va rebu___TJ_ar la sentència del _J__urat popular dins del __J__u__TJ__at antic.

o) La __G__irafa corria per la __G__espa perquè no volia que li posaren la in__J__ecció.

p) La lle__TJ__a sentia gran enve__J__a de la __J_ove i ordia la seua reven__J__a.

q) L’ob__J__ectiu de les accions del __J__ove era diri__J__ir l’orquestra del conservatori.

r) No vaig al __G__imnàs, preferesc fer ___G_imnàstica a la pla_TJ___a o passe_J___ar pel bosc.

s) Li pague amb tar__G__eta el rebut del gara__TG__e i després pu__J__aré amb vosté.

4. Coneixeu aquest embarbussament?

Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat. Si el penjat es despenja, es menjarà

els setze fetges dels jutges del jutjat que l’han jutjat i penjat.

6.2.4. LES CONSONANTS PALATALS (II). LES GRAFIES X, IX, TX, IG. EL FONEMA [ ʧ ]. XAVIER PUNXA A PANXO I PINXO AMB LA XERINGA.

Aquest fonema s’anomena palatal africat sord. Palatal perquè es produeix entre la llengua i el paladar dur, africat perquè es pronuncia en dos colps, en el primer es produeix una oclusió (tancament) i després una eixida de l’aire suau; a més, és sord perquè no vibren les cordes vocals. En castellà es representa amb la lletra ch: chorizo, chico.

El fonema [ʧ] es pot representar amb diferents lletres:

LLETRA POSICIÓ EXEMPLES

X A principi de paraula Darrere de consonant

Xelva, xamfrà, xef, xufa Elx, marxa, perxa

TX Entre vocals A final de paraula si els derivats també s’escriuen amb tx

Cotxe, fitxa Despatx→ despatxar Empatx→ empatxar

IG A final de paraula si els derivats s’escriuen amb j, g, tj, tg

Roig→ roja, enrogir Lleig→ lletja, lletges

- Cal tindre en compte que el dígraf –ig a final de paraula alterna amb derivats amb g, j o tg, tj. Així:

-ig→ g/j: assaig→ assajar, boig→ bojos, boja, embogir, fuig → fugir, fugida.

-ig→ tg/tj: desig → desitjar, enuig → enutjar-se, estoig → estotjar.

14

1. Pronuncieu bé aquestes paraules que tenen el fonema [ʧ], aprén les que no coneixes i explica la norma.

xic xocolate

xocar xulla

xafardejar xopar

xeringa xampany xandall

xantatge xampú

xarcuteria

xassís xef

xarop xofer

xisclar xipollejar

xip-xap xinés xoriç

ximpanzé xufa

xuclar

xumet xiular xut

xafar xanglot xancleta

xano-xano xerricar ganxo xarol

xarrada xinxeta

Per què es pronuncia [ʧ]?

cotxe batxillerat bombatxo borratxo

botxí txistera xitxarra

butxaca caputxa

cartutxera cautxú clòtxina fletxa

motxilla

cocotxa cucurutxo despatxar

dutxa empatxar remolatxa

tatxar

encapritxar-se escabetxar

fardatxo salsitxa

fitxa quetxup quítxua


assaig barba-roig

bateig bloqueig

bombardeig desig

enmig entremig

enuig estiueig estoig

formigueig

goig roig

infraroig degoteig

lleig maig

puig raig

rebuig solfeig

xafardeig passeig


2. Escriviu la paraula primitiva de la qual deriven les següents:

Encapritxar – CAPRITX Empatxar – EMPATX Despatxar – DESPATX Escabetxar – ESCABETX Fitxar – FITXA Embutxacar – BUTXACA Emborratxar – BORRATXO Cartutxera – CARTUTX Dutxar – DUTXA

Assajar – ASSAIG Sortejar – SORTEIG Enrogir – ROIG Embogir – BOIG Batejar – BATEIG Bloquejar – BLOQUEIG Bombardejar – BOMBARDEIG Estiuejar – ESTIU Solfejar – SOLFEIG Xafarder, xafardejar – XAFARDEIG Passejar – PASSEIG Desitjar – DESIG Lletja, lletjot – LLEIG Rebutjar – REBUIG

15

3. Completeu les següents sèries:

MASC. SING. FEM. SING. MASC. PLURAL FEM. PLURAL roig ROJA ROJOS ROGES BOIG boja BOJOS BOGES MIG MITJA mitjos MITGES LLEIG LLETJA LLETJOS lletges

Practiqueu el següent embarbussament:

El Panxo va dir al Pinxo: - Vols que et punxe amb un punxó?

I el Pinxo va dir al Panxo: - Punxa’m però a la panxa no.

EL FONEMA [ ʃ ]

Aquest fonema s’anomena palatal fricatiu sord. Palatal perquè es produeix entre la llengua i el paladar dur, i fricatiu perquè es pronuncia amb una eixida de l’aire molt suau (l’aire frega els òrgans de fonació, no hi troba cap obstacle); a més, és sord perquè no vibren les cordes vocals.

En castellà es representa amb la lletra x a principi de paraula: xilófono, xenofobia, i en anglés, pots recordar paraules com she, sheriff.

El fonema /ʃ/ el representem amb les següents lletres:

LLETRA POSICIÓ EXEMPLES X A principi de paraula, també en alguns topònims i

antropònims Xeringa, xarop, xenòfob, Xixona, Xàtiva

IX Entre vocals A final de paraula

Caixa, reixa, bruixa, pixar Coix, peix, guix, feixisme, aixeta

1. Pronuncieu bé aquestes paraules que tenen el fonema /ʃ/, aprén les que no coneixes i explica la norma.

conéixer coixí

queixal aixeta Xauxa pixar

peixos bruixa bruixot queixa créixer teixir

seixanta afluixar peixater

eixamplar aixella reixa

Maduixa nàixer cuixa xarxa caixa

rebaixes

lleixiu vaixella

ambaixada calaixera

faixa engreixar

Per què es pronuncia /ʃ/?

baix

calaix mateix

apareix greix peluix

peix coix

dibuix

Per què es pronuncia /ʃ/?

16

4. Completeu les frases següents amb x, tx, –ig, j o g.

Calai__X__ __X__ifra __X__ocar Bate_IG___ Bate_J___ar Cai__X__ó Des__X__ifrar Fle__TX__a Assa_IGI___ Assa__J__ar Cai__X__onera Ar__X__iu Me__TX__a Mare_IG___ Mare__J__ar Brui__X__a Mar__X__a Bro__TX__a Tute_IG___ Tute__G__em Brui__X__ot An__X__ova Clò__TX__ina Busse_IG___ Busse_G___eu Cai__X__a Gan__X__o Co__TX__era Torne__IG__ __G__enial

5. Completeu les frases següents amb x, ix, tx o –ig.

a) El xic de __X__i__X__ona a __X__afat les ___X_arxes del pescador i ha parlat amb el pe__IX_ater que havia vingut de __X_àtiva.

b) __X__avier ha col·locat la ca__IX__a de les madu_IX___es dins de la mo__TX__illa del xic d’El_X___.

c) He acabat els e___X_ercicis de les fi__TX__es i els he de__IX__at dins de la ca__IX_a dels dibu_X__os.

d) Quan bec __X__ocolate em fa molt de mal la pan_X___a, preferesc beure or__X__ata de _X___ufa.

e) No li agraden les __X__ulles de corder, per a__IX__ò va elegir car___X_ofes i pe_IX_ a la plan__X__a.

f) Va netejar la du_TX___a amb lle__IX__iu i es va __X__opar amb l’aigua.

g) La __X__ica era veritablement __X__afardera, __X__arrava i ___X_arrava pels descosits.

h) Jo va__IG__ comprar l’esto__IG_ de brui_X_es quan ella em mostrà el coi__X_í del mate_IX__ disseny.

i) El ___X_ofer del co__TX__e porta a la bu__TX__aca un __X__ec de viatge.

j) El refrany diu “Pel ma__IG__, cada dia un ra_IG___”.

k) La ___X_eringa va aparéi__X__er en la pan__X__a del pei_X___ de pelui__X__.

Practiqueu el següent embarbussament:

Qui molt llegeix molt coneix.

Si una serra serra un xiprer, sis serres serren sis xiprers.

De dins una caixa va sortir una bruixa que anava coixa per mor de sa cuixa.

Una bruixa ben embruixada, qui la desembruixarà? El desembruixador que la desembruixe, bon desembruixador serà. Jo la desembruixaré perquè sé desembruixar molt bé.

17

6.2.5. LES CONSONANTS LATERALS. LES GRAFIES L, LL, L·L, TL, TLL L’ULL LILA DE LA LIBÈL·LULA.

Aquests fonemes s’anomenen laterals perquè l’aire passa pels espais que queden als dos costats de la llengua.

Cal parar atenció amb la lletra LL que és palatal, vol dir, que es pronuncia al paladar en totes les posicions.

1. Practiqueu: Llàgrima Paller Tall Antull Llépol Collar Ull Vell Llibertat Tallar Coll Pell

LA ELA GEMINADA L·L

És una lletra que mantenim per raons etimològiques. Només els parlants de les Illes Balears la pronuncien en paraules populars, la resta de dialectes la pronunciem com una l senzilla.

El punt volat que porta al mig s’escriu amb la tecla 3 en majúscules.

Aquestes són les normes de quan escrivim L·L:

1. S’escriuen amb l·l paraules començades amb: al·l-: al·lèrgia, al·licient, al·lusió, al·ludir, al·lucinar il·l-: il·lusió, il·legal, il·lès, il·luminar col·l-: col·legi, col·lesterol, col·lapse, col·laborar, col·lecció, col·lega, col·locar gal·l-: gal·lès, gal·licisme mil·l-: mil·lenari, mil·lèsima, mil·límetre (excepcions: milió i miler) sil·l-: síl·laba, sil·labari

2. S’escriuen amb l·l mots acabats amb: -el·la: novel·la, aquarel·la, varicel·la, franel·la, mortadel·la, parcel·la -il·la: goril·la, clorofil·la, tranquil·la, til·la, Camil·la -il·lar: destil·lar, cavil·lar, vacil·lar, oscil·lar -el·lir: impel·lir, expel·lir, repel·lir 3. Paraules emparentades amb d’altres que porten ll:

estel·lar (estrella) cristal·lí (cristall) coral·lí (corall) capil·lar (cabell) cancel·lar (cancell) metàl·lic (metall)

pel·lícula (pell) pàl·lid (palla) ampul·lós (ampolla) axil·la (aixella) medul·la (moll) infal·lible (falla)

cerebel·lós (cervell) maxil·lar (maixella) flagel·lar (flagell) novel·la (novell)

4. És útil recordar l’ortografia de les paraules següents. Recorda que els derivats mantindran la mateixa ortografía.

apel·lar til·la intel·ligent pol·len al·ludir estel·lar interpel·lar pol·lució bèl·lic excel·lent libèl·lula putxinel·li Brussel·les fal·laç medul·la rebel·lia cal·ligrafia fal·lera miscel·lània satèl·lit cèl·lula hel·lènic mol·lusc sol·licitar

18

circumval·lació idil·li nul·la tranquil·litat constel·lació imbecil·litat pàl·lid vel·leïtat anul·lar (derogar) instal·lar paral·lel violoncel·lista col·legi LES LLETRES TL I TLL Escrivim TL i TLL en algunes paraules. Poden tindre una pronunciació simple [l] o [λ] però és preferible la pronunciació com a geminades, és a dir, la t agafa el so de la lletra del costat. TL> [l l], TLL> [ λ λ ] Observa i pronúncia amb la professora: Vetla, revetla, ametla, ametler, motle, espatla, guatla. Bitllet, subratllar, rotllo, enrotllar, respatller, ratlladora, ratllar, butlletí. 2. Exercici de memòria visual. Observa durant 2 minuts les paraules amb L·L i escriu totes les que recordes. Guanya, és clar, qui més en recorde.

3. Completeu les paraules amb l·l i relacioneu-les amb la definició corresponent. A__L·L__èrgia, I __L·L__ús, i __L·L__és, bè_L·L___ic, rebe_L·L___ar-se, clorofi _L·L__a, co_L·L_iri, tiL·L_a, satè_L·L_it, po_L·L_ució, fa_L·L_aç, misce_L·L_ània, idí_L·L_l·lic, fa _L·L_àcia. a) MISCEL·LÀNIA Mescla de coses vàries. b) AL·LÈRGIA Reaccions respiratòries, cutànies o nervioses, que es produeixen pel contacte o per l'absorció de substàncies que generen una sensibilitat especial en alguns organismes.

c) BÈL·LIC De la guerra o que hi té relació. d) REBEL·LAR-SE Rebutjar l'obediència a una autoritat constituïda. e) IDÍL·LIC Agradable, bell, tranquil, perfecte. f) POL·LUCIÓ Embrutar físicament o moralment. Efecte de pol·luir o contaminar. g) SATÈL·LIT Cos celest que gira al voltant d'un altre, especialment d'un planeta. h) FAL·LAÇ Que tracta d'enganyar. Que enganya amb falses aparences. i) FAL·LÀCIA Conjunt de paraules o qualsevol altra cosa disposada per a enganyar. j) CLOROFIL·LA Pigment característic de les plantes verdes i altres organismes, que actua com a receptor de l'energia lluminosa en la fotosíntesi.

k) IL·LÉS Que no ha rebut cap dany l) TIL·LA Infusió feta amb les fulles del til·ler, usada com a tranquil·litzant. m) IL·LÚS Que s'il·lusiona fàcilment.

n) COL·LIRI Preparació farmacèutica per a tractar malalties dels ulls i de les parpelles.

19

4. Escriviu paraules de la mateixa família, paraules derivades:

Goril·la Goril·leta Cal·ligrafia Cal·ligràfic Col·legi Col·legial Col·lega Col·legueta Aquarel·la Aquarel·leta Al·ludir Al·lusió Excel·lent Excel·lentíssim, excel·lir Intel·ligent Intel·ligència Tranquil·la Tranquil·litat Pàl·lid Empal·lidir, pal·lidesa Il·luminar Il·luminació Instal·lar Instal·lació, instal·lador Síl·laba Sil·labari Bèl·lic Bel·licisme, bel·licós Il·lusió Il·lusionar-se Sol·licitar Sol·licitud, sol·licitant Col·lecció Col·leccionable Col·locar Col·locació Col·laborar Col·laborador, col·laboració Parcel·la Parcel·lar Al·lèrgia Al·lèrgic Cancel·lar Cancel·lació Rebel·lió Rebel·lar-se Cristal·lí Cristal·litzar Cèl·lula Cel·lular Medul·la Medul·lar Vacil·lar Vacil·lació Oscil·lar Oscil·lació

5. Escriviu els antònims o contraris: Legal- IL·LEGAL Legítim- IL·LEGÍTIM Limitat- IL·LIMITAT Legible- IL·LEGIBLE Legibilitat- IL·LEGIBILITAT

6. Relaciona les següents paraules amb el significat. Si no entens algunes busca-les al diccionari.

1. Vetlar H a) Publicació periòdica sobre una determinada matèria. 2. Desvetlar-se N b) Donar (a alguna cosa) la forma de roll. 3. Revetla E c) Traçar una ratlla (davall d'un text o d'una part d'un text). 4. Ametler J d) Dolç de forma redona i amb un forat enmig/ Cosa avorrida. 5. Motle G e) Festa popular amb ball que se celebra de nit, a l'aire lliure, en

algunes festes assenyalades. 6. Espatla O f) Prova que has pagat a l’autobús, al tren... 7. Guatla I g) Peça amb una cavitat en què s'introdueix una substància perquè,

quan se solidifique, adopte la forma de la cavitat. 8. Bitllet F h) Passar la nit sense dormir/ Encarregar-se d’algú 9. Subratllar C i) Au migradora d'uns vint centímetres de llargària, amb el cap i les

parts superiors del cos d'un color bru negrós amb ratlles més clares, i les inferiors d'un gris clar.

10. Rotllo D j) Arbre de secà que floreix a l’hivern. 11. Enrotllar B k) Línia traçada sobre la superfície d'una cosa amb un llapis, una

ploma, un pinzell o un altre instrument adequat. 12. Respatller M l) Utensili de cuina d'acer inoxidable o d'altre material dur, amb forats

que s'usa per a ratllar pa, formatge o altres aliments. 13. Ratlladora L m) Part d'un seient on es recolza l'esquena. 14. Butlletí A n) Perdre la son o llevar la son 15. Ratlla K o) Part posterior del muscle i superior de l'esquena.

20

7. Completeu amb l, ll, l·l, tl, tll. Comenteu a classe les paraules que no enteneu i trobeu-ne el significat. El __LL__ibreter és un home _LL_eig, pà_L·L_id, d'u_LL_s petits i ore_LL_es enormes. CoL·L_ecciona segeLL__s i exemplars de novL·L__es antigues. LL__uís va entrar un dia a sa casa, va dir que té la saleta plena de _L_àmines amb aquare_L·L_es d'i _L·L_ustracions de LL_eons, _LLeopards, _LL_ops i altres animals salvatges. Potser volia ser explorador i va haver de canviar la i_L·L_usió de l'aventura per la tranquiL·L__itat de la _LL__ibreteria. També coL·L_ecciona etiquetes de licors estrangers. Té un telescopi al terrat. Jo crec que s'ho inventa. Però sí que deu haver entrat a casa seva: al _LL_ibreter se li iL·L_umina la cara quan la mare d'en Lluís entra a la LL__ibreria. Estic segur que e_LL__a deu haver vist totes les estre_L__es (TAMBÉ ESTRELLES) i tots els satè__L·L__its de la Via ___L_àctia. Havia començat la vesprada que amb la seua mare van anar a veure una pe_L·L_ícula en què la protagonista tocava el violoncel. De petita s'havia imaginat sovint tocant aquell instrument en un auditori ple de gent. Havia tingut la iL·L___usió que la imatge pogués convertir-se en real des del co_L·L_egi. Va tenir professors i professores i tots van afirmar que era una alumna exceL·L__ent. Podríem dir que els seus estudis musicals van ser una _L__ínia recta que ella va seguir. Se li va i_L·L_uminar el rostre en saber que aviat tocaria en un gran auditori. El primer dia de concert, es va co_L·L_ocar al __LL_oc que li corresponia sorprenentment tranqui_L·L__a, perquè es va dir a ella mateixa que en pocs moments la imatge d'una violonce_L·L__ista tocant en un auditori ple de gent seria real. Després d'aquell id_L·L__i desafortunat només volia canviar de feina i de ciutat. Amb ell s'havien acabat les paraules __LL_argues. Si hi havia de parlar utilitzava mots d'una sola sí_L·L_aba. Hauria preferit no haver-lo de veure més, però treballaven a la mateixa empresa. Les ganes d'aixecar-se als matins eren nu__L·L__es i només pensava en com havien canviat les coses. Per això, quan li van parlar d'aquella oferta de feina les seues pupiL·L__es es van fer grans. Va omplir la so__L·L_icitud amb rapidesa perquè aquella era l'actitud més inte_L·L_igent. No volia ni lamentar-se ni recordar. De fet, només volia tancar la porta del seu despatx i no haver-hi d'entrar mai més. Per això, quan va rebre una trucada que amb veu lleugerament metaL·L__itzada li demanava si hi podia anar l'endemà per fer una entrevista, va respondre que sí amb rapidesa. _LL__uís petit torna del co_L·L_egi fet una mar de __LL_àgrimes. Al pati ha rebut pi_L_otades dels nens més grans, i la iL·L__usió d'arribar a ser el mi_LL__or jugador de futbol del món se li ha diluït com el sucre en l'aigua. La mare l'acu__LL_ amb un tassó gegant de _LL__et i la seva _LL__epolia preferida: coca de __LL_anda. L'ajuda a fer els deures de ca_L·L_igrafia a la __LL_ibreta de raTLL___es paraL·L__eles i a __LL_egir les _LL__içons de _LL__engua caste_LL__ana. És un nen inteL·L__igent i optimista. Aviat se li i__L·L_umina la cara quan surten al jardí a co_LL__ir _LL__imes i fuLL__es de LL__orer. Aquesta nit hi haurà creï_LL__es per sopar i miraran la _LL__una plena des del ba_L__ancí del pati.


Un anyellet llanat llanut del cap fins als peus pelut. Quin anyellet més pelut i llanat.

Fills i filles té el meu fill; la meva filla, filles i fills té; però els fills i filles de la meva filla no són filles i fills del meu fill.

LLeva' t i cull la palla vella, que es mulla.

_____________

21

Si preferiu treballar activitats en línia o reforçar el punt que acabem de veure, ací us deixe un enllaç: http://www.enxaneta.info/activitats/l-l/12

6.2.6. EL COMPTABLE CONTÀ UN CONTE AL TRAMVIA LES CONSONANTS NASALS. LES GRAFIES M, N, NY

Tot i que aquestes grafies no presenten gaires dificultats ortogràfiques, cal fer algunes consideracions, ja que en la pronúncia els sons m i n es confonen en algunes posicions.

ORTOGRAFIA DE LA LLETRA M

ESCRIVIM M EXEMPLES EXCEPCIONS

DAVANT DE B cambra, rambla, ombra, embotit

DAVANT DE P company, compra, ampli Compostos amb ben-: benparlat, benplantat

DAVANT DE M (SO GEMINAT /MM/):

immaculat, gamma, gemma, súmmun

Compostos amb tan, gran, en: tanmateix, granment, enmig

DAVANT DE F: simfonia, àmfora, triomf, xamfrà, pamflet, nimfa, èmfasi, simfonia

Paraules amb els prefixos con-, en-, in-: conferència, confiança, enfrontar, infermer i alguna altra: fanfarró

DERIVATS DE CIRCUM- i AMFI-:

circumferència, circumval·lació, amfiteatre, amfitrió, amfibi

ORTOGRAFIA DE LA LLETRA N

ESCRIVIM N EXEMPLES EXCEPCIONS

DAVANT DE V convit, invent, canvi tramvia, circumval·lació

DAVANT DE N (SO GEMINAT /NN/ ):

Anna, innat, annex, connector, innocent, perenne, connexió, connectar, ennuvolar, innecessari, innovar, innocent

DAVANT DE F EN MOTS QUE COMENCEN PER CON-, EN-, -IN

Confessar, conviure, enfadat, enfortir, infermeria, infrahumà

ALTRES PARAULES AMB M I N Cal tenir en compte la grafia de les paraules següents: somriure, premsa, impremta, empremta, somni, somnàmbul, somnambulisme, mnemotècnic.

Alerta amb la diferència entre CONTE, COMTE I COMPTE

Comte i comtessa (títol nobiliari) Conte (rondalla), contar (contes, històries)

El comte Arnau El conte de la Ventafocs

22

Compte (càlcul), comptar (números) Anar amb compte En comptes de

Ha obert un compte corrent al banc Has d’anar més amb compte Menjaré peix en comptes de carn

1. Escriu una oració amb cadascuna de les paraules i expressions anteriors.

COMTE/COMTESSA- EL COMTE ACTUAVA COM SI ARA FORA L’EDAT MITJANA.

CONTE/CONTAR- M’AGRADA CONTAR CONTES ALS MEUS FILLS.

COMPTE- HE OBERT UN COMPTE BANCARI.

COMPTAR/COMPTE/COMPTABLE- EL COMPTABLE COMPTA ELS DINERS MOLTES VEGADES.

ANAR AMB COMPTE- CAL ANAR AMB COMPTE AMB LA MÀQUINA TALLADORA.

EN COMPTES DE - HE PREFERIT QUEDAR-ME A CASA EN COMPTES D’EIXIR.

PARAULES AMB –MPT- I –MPC-

Observa com s’escriuen aquestes paraules:

assumpció assumpte atemptar atemptat camp compte comptabilitat comptar

comptagotes descomptar exempció llamp presumpció presumpte presumptuós prompte

promptitud redempció sÍmptoma sumptuós sumptuositat temptar temptador temptativa

PARAULES AMB NY

Observa com s’escriuen aquestes paraules:

Alemany Alemanya Afanyar-se Any Aranya Bany Banya Canyella

Bony Bunyol Canya Cigonya Company/companya Guanyar Guany Menys

Migranya Nyora Pany Pinya Refrany Vergonya Tonyina Xampany

1. Ompliu els buits amb M o N.

Trio__M___ f È___M__ fasi A___M__ fitrió Ni__M___ fa Pre____M_ sa LLà__M___ pec

I___M__ pre___M__ ta So___M__ ni Xa___M__ frà So__M___ riure Tra___M__ via Circu__M___ val·lació

I____N_ fant I____N_ flar E___N__ feinat E___N__ farinat E___N__ fonsar E ___N_ vernissar

Co___N__ fessar Co__N___ feccionar Co___N__ venció Co__N___ ersa Can__N___ i Ca__N___ iar

2. Observeu que els prefixos CON-, EN- i IN- s’escriuen COM-, EM- i IM- davant de B, P i M seguint les normes que hem vist abans de la M i la N. A partir d’aquesta regla feu les activitats següents.

23

a) Escriviu el prefix con- o com-:

__COM___ memorar ___ COM __ moció ___ COM __ plaure __ COM ___ batre ___ COM __ binar ___ COM __ penetrar-se

___CON__ glomerar ___ CON __ cloure ___ CON __ cernir __ CON ___ demnar ___ CON __ veniència ___ CON __ gratular

__ CON ___ firmació ___ CON __ spiració __COM___ partir __ COM ___ mutar ___ COM __ mutativa __ COM ___ moure

b) Amb el prefix en-, formeu verbs derivats dels mots següents:

Malalt Emmalaltir Vell ENVELLIR Peresa EMPERESIR Bena EMBENAR Pitjor EMPITJORAR Forn ENFORNAR Mut EMMUDIR Fons ENFONSAR Negre ENNEGRIR Cercle ENCERCLAR Màscara EMMASCARAR Car ENCARIR Llaç ENLLAÇAR Joia ENJOIAR Brut EMBRUTAR Motle EMMOTLAR Magatzem EMMAGATZEMAR Paper EMPAPERAR Sucre ENSUCRAR Caixa ENCAIXAR

c) Formeu els antònimos o contraris escrivint el prefix in- o im- :

Mortal Immortal Merescut IMMERESCUT Conscient INCONSCIENT Mòbil IMMÒBIL Modest IMMODEST Moral IMMORAL Cert INCERT Material IMMATERIAL Fidel INFIDEL Penetrable IMPENETRABLE Presentable IMPRESENTABLE Memorable IMMEMORABLE

3. Completeu els buits amb m, n, mp

Co_N_fessà la seua i_N_felicitat. L’a_M_bició d’i_M_mortalitat és i_M_mensa. El te_M_ple és i__Mmodificable. El dolor l’i_M_mobilitzà, ta_N_mateix, calia superar la co_M_moció. Decidiren co__Mmemorar amb è__Mfasi el trioM__f del seu equip. Tothom e_M_mudí quan va entrar el professor. La i__Mmigració dels treballadors serà i_M_mediata. Hi ha animals que són a_M_fibis. Cal i_N_fondre ànims als venc uts. Estudiarem les circu__Mstàncies. El co_M__te, mentre llegia la pre__Msa, feia un so_M_riure. Co_N_ta’m si hi ha hagut cap problema amb els coMP_tes de l’empresa. L’ate_MP_tat fou més proMP_te del que s’esperava. Sols sabia coMP_tar fins a cent. Barcelona és la ciutat co__M_tal perquè allí vivia el co_M_te principal de Catalunya. Està exeMP_t de l’assignatura d’Educació Física per la lesió que pateix.

4. Expliqueu el significat de les següents expressions, després escriviu una oració que les incloga: ASSUMPTES PROPIS - QUE PERTANY A UNA PERSONA. PARLEM DE PERMÍS PER ASSUMPTES PROPIS QUAN TENIM DIES LLIURES PER FER COSES QUE TENEN RELACIÓ AMB LA NOSTRA VIDA PERSONAL, NO PER MOTIUS EXTERNS. ALUMNE EXEMPT DE VALENCIÀ- QUE NO HA DE FER AQUESTA ASSIGNATURA.

24

EXEMPCIÓ DE FER ESPORT- QUE NO HA DE FER ESPORT.

ARRIBARÀ MÉS PROMPTE O MÉS TARD- S'USA PER A INDICAR QUE UN FET SUCCEÏX EN QUALSEVOL CAS, SIGA IMMEDIATAMENT, SIGA EN UN TEMPS MÉS LLUNYÀ. MOSTRAVA SÍMPTOMES DE LA MALALTIA DE CROHN- MOSTRA QUE TÉ LA MALALTIA CERIMÒNIA SUMPTUOSA- MOLT LUXOSA CAURE EN LA TEMPTACIÓ- FER UNA COSA PROHIBIDA O NO RECOMANABLE PERÒ QUE DESITGES AMB INTENSITAT. PRESUMPTE CULPABLE- QUE ES SUPOSA QUE ES CULPABLE, PERÒ QUE ENCARA NO S’HA COMPROVAT.

PRESUMPCIÓ D'INNOCÈNCIA- DRET QUE POSSEÏX UNA PERSONA DE SER CONSIDERADA INNOCENT SI NO ES DEMOSTRA EL CONTRARI. PARLA AMB PRESUMPCIÓ- PERSONA QUE PARLA VALORANT-SE EN EXCÉS, AMB VANITAT. ATEMPTAR CONTRA LA SALUT PÚBLICA- FET QUE PERJUDICA LA SALUT DE TOTA LA CIUTADANIA. COMPTABILITAT PARAL·LELA EN UN COMPTE BANCARI- DUR UNA COMPTABIL·LITAT IL·LEGAL, NO DECLARADA, A MÉS DE LA COMPTABILITAT OFICIAL.

5. RODAMOTS. Heu d’endevinar la paraula que correspon a les següents definicions. Una pista: totes porten NY en diferents posicions. Pots ajudar-te del diccionari: diccionaris.cat

A Actuar, obrar amb rapidesa, amb pressa. AFANYAR-SE A Nascut a Alemanya. ALEMANY A Reparar o arreglar (alguna cosa en mal estat, que s'ha trencat). APANYAR A Animal amb quatre parells de potes, un parell d'ungles verinoses en la boca

i òrgans productors de la seda. ARANYA

B Sinònim de lavabo o servici. BANY B Protuberància frontal òssia que generalment en nombre d'un parell, tenen

els animals remugants com el bou i que s’usen com a òrgans d'atac i de defensa.

BANYA

B Protuberància o depressió produïda per un colp mecànic o una contusió. BONY

B Massa de farina, aigua i rent, que pot dur altres ingredients, en forma de rosca, i que es frig amb oli.

BUNYOL

C Persona que es dedica a la mateixa activitat que una altra, que forma part del mateix col·lectiu o organització.

COMPANY

C Aiguardent originari de la ciutat francesa de Cognac, de graduació alcohòlica molt elevada.

CONYAC

C Au d'un metre d'altura aproximadament, amb el bec, el coll i les potes molt llargs, de vol característic amb el coll estés, que fa els nius dalt de campanars, arbres i llocs elevats.

CIGONYA

G Obtenir o adquirir (un profit, una recompensa) com a resultat d'un treball, d'un esforç o d'una obra meritòria.

GUANYAR

M Dolor intermitent que afecta una part del cap i que pot provocar vòmits i trastorns de la visió.

MIGRANYA

M El contrari de més. MENYS NY Pimentó roig, xicotet i de forma arredonida que, sotmés a un procés de

deshidratació solar, s'utilitza com a condiment. Molt apreciat a Alacant. NYORA

P Dispositiu per a obrir i tancar portes, en el qual els moviments del pestell estan governats per un mecanisme que es fa obrar ficant i voltant una clau.

PANY

P En alguns fruits, part interna llenyosa que conté la llavor. PINYOL

25

R Frase sentenciosa d'ús comú que respon a la saviesa popular. REFRANY T Peix amb el dors blau fosc i el ventre platejat, de cos poderós, depredador

actiu. La carn es consumeix fresca, salada o en conserva. TONYINA

V Timidesa, falta de seguretat o por del ridícul, que sol suposar un fre per a actuar o expressar-se.

VERGONYA

X Vi escumós, blanc o rosat, criat en cava, i produït en la regió francesa de la Xampanya.

XAMPANY

6. Completeu els buits amb m, n, mp, ny, nn, mm, mn. a) Els seus disse_NY__s de roba han gua__NY_at molt pre__M__is i_M__portants a AlemaNY__a. b) Les circu_M__stàncies han fet i__M_possible que la circu__M_valació passara per ma casa. c) A__NN_a i Susa_NN__a es van trobar a l’a__M__bulatori perquè tenien migraNY___es i sí__MP_tomes de grip amb febre. d) L’ate_MP__tat a les Torres Bessones va estar un i__N_cident lamentable. e) No tinc e__N_veja d’ella ni em fa vergo_NY__a reconèixer els meus errors. f) L’i__N_forme a_NN__ual afirmava que els ava_N__tatges de l’ús del tra__M__via eren i_NN_egables. g) La iMM__igració ha augmentat en els últims aNY__s. h) Ahir vaig tindre un so_MN__i molt estra__NY_ i era que l’e_M__presa havia canviat el coMP__table per un home que feia màgia.

Llegiu aquest embarbussament ràpidament:

Quan contes contes compta quants contes contes,

perquè, si no portes el compte de quants contes contes,

mai no sabràs quants contes pots contar i perdràs el compte.

_____________ Si preferiu treballar activitats en línia o reforçar el punt que acabem de veure, ací us deixe un enllaç: http://www.enxaneta.info/activitats/l-l/12

6.2.7. “ ROSA LA ROSSA PESA LA PEÇA” LES CONSONANTS ALVOLARS FRICATIVES. LES LLETRES S, SS, Z, C, Ç Ja sabeu que totes les esses no sonen igual, cal distingir quan és essa sorda /s/ i essa sonora /z/.

Ambdós fonemes són alveolars fricatius perquè la seua pronúncia es fa deixant passar l’aire sense obstacle i els punt d’articulació són els alvèols que són la part rugosa de darrere de les dents. La diferència és que quan és sonora vibren les cordes vocals com si fóra el brunzit d’una abella.

Fixeu-vos en la pronúncia de la professora:

SONORES SORDES Casa Zinc Pesa Rosa

Abrasar

Caça Cinc Peça

Rossa Abraçar

26

PRÀCTICA. Col·loqueu els dits damunt de la nou del coll i pronuncieu la essa sonora (les cordes vocals vibren) i la essa sorda (les cordes vocals no vibren).

Atenció! En aquesta comprovació, el so de la essa s'ha de pronunciar aïlladament, sense vocal, ja que les vocals són totes sonores i poden fer vibrar per proximitat el so de la essa sorda.

Ara, tracteu de pronunciar correctament les paraules de les dos columnes.

LA ESSA SORDA /S/ Aquest fonema es pot representar amb diferents lletres:

S en qualsevol posició que no siga entre vocals sal, dansa, pansa, globus

SS entre vocals pallasso, tassa

C davant e,i cendra, cirera, ceba, cervell

Ç davant a, o, u; a final de paraula balança, eriçó, forçut, feroç

Hi ha algunes normes ortogràfiques que ens ajudaran a escriure i pronunciar bé. Escrivim amb la lletra:

S paraules compostes o derivades després de determinats prefixos com a-, ante-, anti-, bi-, uni.

fotosíntesi, psicosomàtic, gira-sol, homosexual, asimetria, antesala, antisocial, contrasenya

SS professions amb el sufix -essa metgessa, jutgessa, vampiressa

amb els sufixos: -gressor, -gressió -missor, -missió -pressor, -pressió

agressor, agressió emissor, emissió impressor, impressió

C sufixos -ància, ència constància, consciència

Ç sufixos –ança, -ença esperança, creença

LA ESSA SONORA /Z/

Aquest fonema es pot representar amb diferents lletres:

S entre vocals posar, desembre, gasolina

Z en qualsevol posició zig-zag, puzle, alzina

Hi ha algunes normes ortogràfiques que ens ajudaran a escriure i pronunciar bé. Escrivim amb la lletra:

S

noms femenins abstractes vellesa, bellesa, pobresa, honradesa

gentilicis femenins anglesa, francesa, polonesa

compostos i derivat de dins, fons i trans endinsar-se, enfonsar-se, transitar

terminacions –asi, -esi, -osi, -isi anàlisi, èmfasi, hipòtesi, dosi, tuberculosi, crisi

Z en paraules d’origen grec amazona, topazi, trapezi, esquizofrènic, espermatozou

TZ numerals dotze, tretze, setze

infinitius acabats en -itzar organitzar, organització

altres paraules atzar, botzina

27

1. Relaciona amb una fletxa cada paraula amb el so que continga.

Passadís [s] Sabata [s] Cassola [s] Zebra [z] Alzina [z] [s] essa sorda Presó [z] [z] essa sonora Llençol [s] Tretze [z] Masia [z] Rossa [s] Cosa [z] Puça [s] Encendre [s] Anglesa [z] Vençut [s]

2. Completa amb s o c i explica el significat de les següents paraules:

SIGNE: Allò amb què es representa una cosa. CIGNE: Au de grans dimensions, bec de color taronja, de plomatge blanc, potes negres i coll llarg i flexible, que habita en aigua dolça. CINC: Quatre més u. SENT: Del verb sentir. CENT: Deu vegades deu. CESSIÓ: Acció de cedir un dret, un bé, a un altre SESSIÓ: Reunió dels membres d'una junta, d'un tribunal o d'una assemblea per a treballar o deliberar junts.

EXERCICIS D’ESSA SORDA

3. Davant de e i i podem ecriure s o c. Completeu les següents paraules, a veure quantes encerteu.

___C___ icle ___S___etrilleres ___C___èntim ___C___irc ___C___ igonya ___C___ínic ___C___irera ___C__eba ___C___erimònia ___S__inuós ___S___inistre ___S__imbolitzar ___S___inglot ___C___ereal ___C___iutadà ___C___inc-__C__ents ___C___iment ___C___el ___C___ementeri ___S__ecta ___S___idra ___C___istella ___C___igala ___S___imultani ___S___imfonia ___S__entinella ___C__irurgia ___C___endra

4. Completeu amb s, c o ss i afegiu una paraula derivada de la mateix família. Fixeu-vos que mantenen les mateixes grafies.

pa___SS__ar PASSABLE, PASSADÍS nece__SS___itat NECESSARI

___C__ínic CINISME a__SS___aig ASSAJAR

___C__iutat CIUTADÀ, CIUTADANIA pa__SS___ió APASSIONAR, APASSIONAT

po__SS___ible POSSIBILITAT confe__SS___ar CONFESSOR, CONFESSABLE

___S__omni SOMNIAR, SOMNIADOR ___C__ercle ENCERCLAR

mo__SS___egar MOSSEGADOR dan___S__ar DANSA, DANSABLE

28

cla__SS___e CLASSISTA, CLASSIFICAR defen__S___ar DEFENSA

carni___SS__er CARNISSERIA anun__C___i ANUNCIAR

5. Tracteu d’endevinar les paraules següents. Si no les sabeu, mireu i escriviu el número que correspon a cada paraula. Observeu que totes porten el so de l’essa sorda.

1. CALÇAT O CALCER Peça d'indumentària que serveix per a cobrir i resguardar els peus, com ara les sabates o les botes. 2. PISSARRA Superfície llisa sobre la qual s'escriu o es pinta amb clarió. 3. BESSÓ Que han nascut d'un mateix part, amb un altre o altres. 4. SENCER Que està complet o en tota la seua extensió i duració. 5. ENCERTAR Fer anar (una cosa) al punt just on algú la dirigia, tindre punteria. 6. ASSEGURANÇA Acció o efecte d'assegurar. Pot ser de vida, de llar, de cotxe… 7. ACONSELLAR Donar consells. 8. SUADORA O DESSUADORA

Camiseta de cotó de mànega llarga que s'utilitza generalment com a part superior del xandall, i també com a peça de roba de carrer.

9. CALCES Peça de vestir, generalment femenina, de cotó, de seda o de niló, que cobreix el peu i la cama fins al genoll o més amunt.

10. CARRABASSA Fruit de la carabassera. 11. CASSOLA Recipient de cuina d'obra o de metall, de boca redona molt ampla i de poca fondària. 12. REGALÍSSIA Planta que té arrel dolça i amb propietats pectorals. Es pot mastegar.

Calces 9 Cassola 11 Assegurança 6 Carabassa 10 Calçat 1 Suadora 8 Bessons 3 Encertar 5 Sencer 4 Regalèssia 12 Pissarra 2 Aconsellar 6

6. Escriviu paraules derivades amb –ança o –ença dels verbs següents:

Complaure- COMPLAENÇA Concordar- CONCORDANÇA Conéixer- CONEIXENÇA Prometre- PROMETENÇA Enyorar- ENYORANÇA Confiar- CONFIANÇA Esperar- ESPERANÇA Venjar- VENJANÇA Aliar- ALIANÇA Assegurar- ASSEGURANÇA

7. Escriu una paraula de la mateixa família que els següents verbs:

Passar- PASSABLE, PASSADÍS Assajar- ASSAIG Apassionar- APASSIONAT Força- FORÇUT, ENFORTIR Destrossar- DESTROSSA, DESTROSSAT Concertar- CONCERT Relacionar- RELACIÓ Confessar- CONFESSIÓ, CONFESSABLE Travessar- TRAVÉS Dansar- DANSABLE Alliçonar- LLIÇÓ, ALLIÇONADOR Encerclar- CERCLE Passejar- PASSEIG Interessar- INTERÉS, INTERESSAT

8. Completeu les següents sèries amb el present dels següents verbs. Recordeu les alternances: C (e,i), Ç (a,o,u).

COMEN Ç AR JO COMENCE ELL COMENÇA NOSALTRES COMENCEM DESCAL_Ç_AR DESCALCE DESCALÇA DESCALCEM LLAN__Ç_AR LLANCE LLANÇA LLANCEM ABRA__Ç_AR ABRACE ABRAÇA ABRACEM AMENA__Ç_AR AMENACE AMENAÇA AMENACEM AVAN_Ç__AR AVANCE AVANÇA AVANCEM

29

9. Completeu les paraules següents:

FELI_Ç__ FELI__Ç_OS FELI__C_ES FELI_C__ITAR FELI__Ç_MENT CONVÉN__C_ER CONVEN__Ç_UT CONVEN__C_IMENT CONVENÈN__C_IA TRO_S__ TROSS__EJAR TRO_SS_OS DESTRO_SS_AR TRO_SS_EJAMENT MO__S__ MO_SS_EGAR MO_SS_OS MO_SS_EGADA MO_SS_EGAT

10. Completeu les sèries:

SINGULAR PLURAL Masculí Femení Masculí Femení

FELIÇ feliç FELIÇOS FELICES CAPAÇ FELIÇ Capaços CAPACES ATROÇ ATROÇ ATROÇOS Atroces Voraç VORAÇ VORAÇOS VORACES DESCALÇ descalça DESCALÇOS DESCALCES GROS Grossa GROSSOS GROSSES movedís MOVEDISSA MOVEDISSOS MOVEDISSES ROS ROSSA Rossos ROSSES MESTÍS MESTISSA MESTISSOS mestisses

11. Totes les paraules següents porten Ç. Podeu donar la definició de cadascuna?

ABRA__Ç_AR- Cenyir amb els braços, especialment en senyal de salutació o d'afecte. ADRE__Ç_AR- Posar dret (allò que està tort o encorbat), posar pla (allò que està doblegat). BALAN_Ç__A- Instrument que servix per a mesurar la massa d'un cos o un objecte. CAL_Ç__- Òxid de calci, substància blanca, lleugera i càustica que en contacte amb l'aigua, s'hidrata amb despreniment de calor. CABE__Ç_A D’ALLS- Òrgan vegetal generalment subterrani, ric en reserves nutritives. Bulb de l’all. CAP_Ç__AL DEL LLIT- Part del llit on es posen els coixins. ERI_Ç__Ó- Mamífer amb la part superior del cos recoberta de punxes que utilitza per a defendre's enrotllant-se i formant una bola. ESTRU_Ç__- Au de dos metres, molt veloç, de potes lllargues i robustes, les ales i la cua blanques i menudes. ESFOR_Ç__- Acció d'esforçar-se. LLEN_Ç__OL- Peça de llenç, cotó, lli o altres fibres tèxtils, de mides grans i forma rectangular, que es posa en el llit sobre el matalaf i com a abric immediat del cos per davall del cobertor. LLU_Ç__- Peix marí mandíbula prominent i cavitat bucal negra, de color gris terrós el dors, molt apreciat com a aliment. PU_Ç__A- Insecte molt menut que fa grans salts i que viu sobre diferents animals als quals xupla la sang. MAN__Ç_ANILLA- Vi blanc, variant del xerés, que es produïx en certs llocs d'Andalusia. 12. CONCURS A CLASSE. Totes les paraules següents porten SS. Si hi ha alguna que no enteneu, pregunteu a classe. Després, tracteu de memoritzar-les en dos minuts i escriviu les que recorde.

ARREBOSSAR CLASSE AGRESSIÓ PRESSIÓ ARROSSEGAR CONFESSAR MASSAPÀ PRESSUPOST ASSAIG DESTROSSAR MOSTASSA PROFESSOR BASSA DISCUSSIÓ NECESSARI REGALÈSSIA CARABASSA DISFRESSAR PALLASSO RESSUSCITAR

30

CARNISSER DISSABTE PASSAPORT TAPISSER CARROSSA FRONTISSA PASTISSER TOSSUT CASSOLA IMPRESSIÓ PÒLISSA TROSSEJAR

EXERCICIS D’ESSA SONORA RECORDEU: UNA ESSA ENTRE VOCALS -- SONORA

13. Pronuncieu les següents paraules en veu alta a classe.

Anàlisi Basar Abusar Musa Tesi Episodi Apoteosi Nosaltres Fase Esòfag Casualitat Paisatge Lesió Vosaltres Cosina Paràlisi Cervesa Anestèsia Crisi Presó Residu Besar Gasolina Tisores

14. Escriviu els substantius abstractes del següents adjectius. A continuació, deduïu la norma ortogràfica.

Exemple: Àcid-acidesa Bell- BELLESA Lleuger- LLEUGERESA Pàl·lid- PAL·LIDESA Estrany- ESTRANYESA Ràpid- RAPIDESA Savi- SAVIESA Noble- NOBLESA Vell- VELLESA Ric- RIQUESA Delicat- DELICADESA Tímid- TIMIDESA

15. Formeu els femenins dels següents gentilicis. A continuació, deduïu la norma ortogràfica.

Exemple: Anglés- anglesa Polonés- POLONESA Senegalés- SENEGALESA Francés- FRANCESA Romanés- ROMANESA Alabés- ALABESA Xinés- XINESA Aragonés- ARAGONESA Corunyés- CORUNYESA

16. Afegiu la lletra que falta i tracteu de pronunciar-les bé.

pere__S__ a ba__S__a dot__Z__e col__Z__e trape__Z__i ca__S__ella col·li_S___ió tret__Z__e en__Z__im ximpan__Z__é ba__S__ar co___S_ir set__Z__e espermato__Z__oide __Z__ebra arte_S___à de___S_embre caracterit_Z___ar guit__Z__a __Z__enit de__S__ert espa_S___a mentalit__Z__ar magat_Z__em __Z__epelí pai__S__atge feble_S__a victimit___Z_ar pin__Z__ell __Z__ero ga___S_o_S__a no__S_altres bot__Z__ina qui__Z__e __Z__ig-_Z__ag bru__S__a abu_S___ar bron_Z___e topa__Z__i __Z__odíac

17. Escriviu els substantius en –si de la mateixa família:

Sintètic – síntesi Tuberculós- TUBERCULOSI Analític- ANÀLISI Paralític- PARÀLISI Hipotètic- HIPÒTESI Mimètic- MIMESI Tísic- TISI Neuròtic- NEUROSI

18. Escriviu un nom derivat de cada un dels verbs següents:

Evadir- evasió Envair- INVASIÓ Adherir- ADHESIÓ Elidir- ELISIÓ

31

Veure- VISIÓ Difondre- DIFUSIÓ Proveir- PROVISIÓ Decidir- DECISIÓ Fondre- FUSIÓ Revisar- REVISIÓ Confondre- CONFUSIÓ Precisar- PRECISIÓ

19. I ara, totes les esses juntes! A veure si sou capaços d’omplir els buits correctament.

1. La __C_ eba és una hortalissa més aviat dol_Ç__ a. 2. Va deixar la _C__ igarreta en__C_ esa al _C__ endrer. 3. La Mer_C__ é em va donar la seva adre_Ç_ a de Valèn__C_ia. 4. La dol__Ç_ or de les _C__ ireres m'encanta. 5. Demà pa_SS_ at deixaré les cami__S__ es i les cal__C_ es a l'armari. 1. A la pla__Ç__ a hi ha on__Z_ e ca__S_ es de pi_S__ os. 2. Di_SS_ abte farem arròs a la ca_SS_ ola amb pé_S__ ols i tro_SS_ ets de conill. 3. L'Igna__S__ i pensa pa__SS__ ar les vacan__C__ es a Fran__Ç__ a. 4. Aquestes pan__S__ es són massa dol__C__ es. 5. En aquesta esglé_S__ ia la mi__SS__ a solemne és a les dot__Z__ e. 20. Els següents paràgrafs són uns dictats que la professora llegirà a classe i vosaltres heu d’omplir a les lletres que corresponguen.

Di __SS__ abte va haver de tornar a venir l'electri__C__ ista a ca__S_ a. Pa_SS_ a alguna co__S__ a amb la instal·lació elèctrica de l'edifi_C__ i i cada dos per tres tenim sorpre_S__ es. I, com si amb això no en tinguérem prou, fa quatre dies es va embo_SS_ ar el lavabo i encara no hem pogut localit_Z__ ar el nostre lampista. La veritat és que estem una mica nervio_S__ os perquè la propera setmana hem d'anar a Fran_Ç__ a a vi_S__ itar el meu germà, però si les co_S__ es continuen així potser ens haurem de quedar a Càdi_S__. Aquell a_SS_ a_SS_ inat havia ocorregut feia ja molts anys en una petita ciutat de Fran__Ç_ a. Tot i així, se'n continuava parlant perquè el crim no s'havia re_S__ olt. La poli_C_ ia va investigar durant qua_S_ i dos anys però va ser incapa_Ç__ de trobar-ne el culpable. Evidentment, hi havia diver_S_os sospito__S_os, però com acostuma a pa_SS_ ar no s'havien trobat proves concloents. Havien a_SS_ ignat el cas a un inspector amb molta experièn_C__ ia i tant ell com els seus homes s'havien esforçat per descobrir per què aquell home havia aparegut apunyalat a les on_Z_ e de la nit d'un mes de mar_Ç__. S'havia sospitat, i molt, del seu veí. Els indi__C_ is eren evidents: mala rela__C_ ió, insults, fins i tot alguna amena__Ç_ a... Malauradament la seva coartada havia resultat ser ma_SS_ a sòlida. El cas s'havia arxivat durant anys i no s'havia tornat a reobrir fins que molts anys després, a les on__Z_ e de la nit d'un mes de mar_Ç__, un altre home havia aparegut apunyalat a la mateixa ciutat. Amb les pintures, el cavallet i els llen_Ç__ os sota el bra_Ç__, la Ce_C__ ília va anar a viure a l’estranger. Creia que seria capa_Ç__ de substituir la seva mu_SS__ a, pel pai__S_ atge urbà de ca_S__ es i jardins majestuo_S_ os. Però aviat es va adonar que en aquella __C_ iutat hi plovia ma_SS_ a. Li costava expre_SS_ ar com se sentia quan el __C_ el apareixia ennuvolat i grisós un dia rere l'altre. La falta de llum i de calide_S__ a van contribuir a l'apari_C__ ió de símptomes psico_S_ omàtics: ___C_ efalees, feble_S__ a general, tensió a les __C_ ervicals i falta de con_C__ entració. De mica en mica s'endinsava en un estat de desànim que li espe_SS_ ia el pensament. Estava cada vegada més sus_C__ eptible. Ni tan sols era capa_Ç__ de recordar quines sensa_C_ ions omplien els dies feli__Ç_ os. El dia que es va embrancar en una discu_SS_ ió absurda amb la seva metge_SS_ a sobre la cau_S__ a dels seus mals i va sentir que l'agre_SS_ ivitat estava a punt de dominar-la, va saber que havia arribat l'hora de marxar. Va desembarcar a _S_ ardenya un migdia preciós de primavera, dispo__S_ ada a trobar la mu_SS_ a definitiva davall el sol mediterrani.

32

Font: Amb lleugeres variacions de Dictats en línia. http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/aprendre_catala/recursos-per-al professorat/ dictats-en-linia/s-ss-c-c-z/

21. A veure si endevineu aquesta endevinalla:

Em pesa perquè no em pesa. Si em pesara no em pesaria. I ara perquè no em pesa, tinc pesar cada dia.

22. Pronuncieu perfectament la essa sorda i la sonora? Llegiu aquest refrany i lluïu-vos!

Cosir i cantar, tot és començar (una cosa resulta fàcil quan està començada).

_____________ Si preferiu treballar activitats en línia o reforçar el punt que acabem de veure, ací us deixe un enllaç: http://www.enxaneta.info/activitats/s-ss/13 6.2.8. EL CARRO CARREGAT FA CATACRIC-CATACRAC. LES GRAFIES R, RR La lletra R representa dos sons diferents, el de r simple: ciri, cara, parlar, i el de r múltiple [r]: rata, enrabiar-se, carro.

ESCRIVIM R

A començament de mot ratolí, rinoceront Després de consonant somriure, enrabiat Els mots compostos en què la primera paraula acaba en vocal i la segona comença per r s’escriuen separat per un guionet

penja-robes, pèl-roig, Riba-roja, busca-raons

- No dupliquen la r els derivats amb prefix acabat en vocal a- (prefix negatiu), anti-, auto-, contra-, extra-, infra-, supra-, mono-, micro-, vice-, etcétera; però la pronunciem múltiple: arítmia, antireumàtic, antiràbic, autoretrat, contrarestar, suprarenal, microreceptor.

Però el prefix i- (negatiu, el contrari) duplica la r: irracional, irrealitat, irrupció, irrompible.

- Després de l, m, n, s i en alguns mots compostos, escrivim una r però es pronuncia múltiple: folre, somriure, enrogir, honradesa, subratllar.

ESCRIVIM RR

Entre vocals barret, arròs, carruatge, filferro

- L’ortografia d’algunes paraules contrasta amb el castellà.

Van amb r: Algèria, brusa, carabassa, crossa, crostra, escorta, palmerar, paperera, quarter, quintar, quirat, sabre, tórtora, brodar, miracle, arbre, arbreda, borsa, borsari, roure, tenebra, teranyina, xamfrà.

Van amb l: salpar, glacial, solcar, melmelada, pelegrí o pelegrinatge.

1. Escriu l’infinitiu de les formes verbals següents:

Crec- CREURE Podem- PODER Veurem- VEURE Mereixeu- MERÉIXER Volia- VOLER Riuran- RIURE Apreneu- APRENDRE Bevem- BEURE

33

Rebria- REBRE Correspon- CORRESPONDRE Sabem- SABER Movem- MOURE

2. Completeu les paraules amb r, rr o Ø.

__R__ àbia da_RR__e_RR_e en___R_aonar orquest_R___a ci_R__u_R__già dima___R__ts som__R__iuR__e dine_R___s comp_R__end_R__ e ord__R__e a__R__bre Caga_RR__ina Espà_RR__ec ap_R__end_R__ e ord_____enar fol___R__e fol_R__ar ma_R__bre ci_R__u_R__gia ma__R__b_R__e

3. Relacioneu les paraules de les columnes:

a) Alambre 7 1. Càrcer b) Templar 3 2. Tresor c) Templado 16 3. Temperar d) Fruta 8 4. Solcar e) Frutal 20 5. Quintar f) Surcar 4 6. Melmelada g) Quintal 5 7. Filferro h) Escolta 9 8. Fruita i) Cuartel 17 9. Escorta j) Costra 18 10. Paper k) Mermelada 6 11. Rereguarda l) Papel 10 12. Brusa m) Tórtola 21 13. Flascó n) Bordar 19 14. Salpar o) Algeria 15 15. Argèlia p) Blusa 12 16. Temperat q) Tesoro 2 17. Quarter r) Zarpar 14 18. Crostra s) Frasco 13 19. Brodar t) Cárcel 1 20. Fruiter u) Retaguardia 11 21. Tórtora

4. Relacioneu les paraules següents i formeu paraules noves combinant els prefixos amb les paraules resultants Recordeu la norma dels prefixos.

1. Anti renal ANTIROBATORI 8. Termo- ràbic TERMOREGULADOR 2. Anti- robatori ANTIRACISTA 9. Auto- rector AUTORETRAT 3. Extra- racista EXTRARADI 10. Contra- realisme CONTRARELLOTGE 4. Multi- radi MULTIRACIAL 11. Anti- retrat ANTIRÀBIC 5. Bi- racial BIREACTOR 12. Neo- regulador NEOREALISME 6. Supra- reactor SUPRARENAL 13. Vice- romà VICERECTOR 7. Infra- roig INFRAROIG 14. Pre- rellotge PREROMÀ

5. Podríeu definir amb les vostres paraules les paraules anteriors?

1. Antirobatori- Que s'utilitza (un dispositiu) per a impedir els robatoris, especialment en el cas dels vehicles. 2. Antiracista- Que s’oposa al racisme. 3. Extraradi- Zona situada als afores d'una població. 4. Multiracial- Que està compost per races o grups humans diferents 5. Bireactor- Avió bimotor de reacció. 6. Suprarenal- Que està situat per damunt del renyó. Glàndula suprarenal.

34

7. Infraroig- Regió de l'espectre electromagnètic que comprén l'interval que va des de la llum visible fins a les microones, les radiacions de la qual es caracteritzen perquè tenen un alt poder calorífic.

8. Termoregulador- Que regula la temperatura. 9. Autoretrat- Retrat de si mateix. 10. Contrarellotge- Prova ciclista de fons que consisteix a recórrer l'etapa en el temps més curt possible. 11. Antiràbic- Contra la malaltia de la ràbia. 12. Neorealisme- Moviment cinematogràfic italià sorgit després de la Segona Guerra Mundial que es caracteritzà

per la voluntat de reflectir cruament la realitat social. 13. Vicerector- Persona que assisteix el rector i que, en certs casos, pot substituir-lo i fer les seues funcions. 14. Preromà- Abans dels romans.

6. Recordeu la norma de XeReSa de les paraules compostes amb guionet? Feu memòria i escriviu correctament les següents paraules.

Cara Redó CARA-REDÓ Mata Rates MATA-RATES Vila Real VILA-REAL Penja Robes PENJA-ROBES Barba Ros BARBA-ROS Compta Revolucions COMPTA-REVOLUCIONS Guarda Roba GUARDA-ROBA Busca Raons BUSCA-RAONS

NORMA: POSEM GUIONET EN LES PARAULES COMPOSTES EN QUÈ EL PRIMER ELEMENT ACABA PER VOCAL I EL SEGON COMENÇA PER X, R o S.

7. Completeu les paraules i relacioneu-les amb la seua definició.

Ende__RR_oc, xamf__R__à, ba_RR___al, quinta_R__, e_R___emita, qui_R__at, a_RR__ebossar, sub__R__atllar, fol_R___e, esco_R__ta, te__R__anyina, en__R__aonar, palme_R_a_R_, pe_RR__uca.

- Conjunt de materials provinents d'una demolició. ENDERROC - Teixit que fabriquen els aràcnids i que serveix de parany per a caçar les preses. TERANYINA - Unitat de pes equivalent a cent quilograms./ Antiga unitat de pes equivalent a 4 arroves. QUINTAR - Unitat de pes utilitzada en joieria equivalent a 0,232 grams per a or i plata. QUIRAT - Traçar una ratlla (davall d'un text o d'una part d'un text). SUBRATLLAR - Recipient de forma cònica que s'allarga per la part superior, per on s'ompli i per una punta lateral brolla

líquid quan el recipient, de normal es conté vi o sangria. BARRAL - Cobrir (un aliment) amb una capa, d'ou batut i farina o de pa ratllat, abans de fregir-lo. ARREBOSSAR - Persona que viu solitària per ascetisme o com a penitència. EREMITA - Allò amb què es folra una cosa, la part interior de certes peces de vestir i els llibres. FOLRE - Cantó d'un edifici format per un pla que forma angles obtusos amb cadascuna de les dos façanes. XAMFRÀ - Persona que acompanya algú o alguna cosa per a protegir-la o vigilar-la. ESCORTA - Lloc poblat de palmeres. PALMERAR - Cabellera postissa. PERRUCA - Parlar, dialogar, conversar. ENRAONAR

35

8. Completeu les paraules d’aquest “Decàleg per a una vida feliç” amb la lletra que falta.

1. En__R__aona poc i escolta molt. Xa _RR_ar sense pensar no millora el silenci. 2. En_R__ iqueix-te amb conve_R__ses, _R__ialles i som__R_iures. 3. En_R__etira't quan sentes que t'han fe__R_it abans de decidir si vols fe_R__ir també tu. 4. Fes-te un _R__egal de matins amb olor de to_RR__ades i de cafè a__R__omàtic. 5. No ca_RR__egues motxilles que no et co__RR_esponen. Les ca_RR__osses van més lleuge__R__es sense bastons a les __R__odes. 6. ___R_espira. Si __R__espires passen coses. 7. Passeja pels ca__RR_ers del ba_R__i un diumenge ben d'ho__R_a. Gaudeix del silenci. 8. Aprèn el nom del botiguer, del carnisser, de la forne_R___a i de la conducto_R__a de l'autobús. 9. Parla sense embuts però sempre amb __R_especte. 10. Accepta la po_R__. Escolta-la. I quan calga, igno_R__ar-la. Font: Amb lleugeres adaptacions de Dictats en línia. http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/aprendre_catala/recursos-per-al-professorat/dictats-en-linia/b2/r-rr/

9. T’atreveixes amb aquesta sopa de lletres?

10. Pronuncieu perfectament les erres? Demostreu qui sou al món!

Carrega el carro, carreter, que, si tu el carregues, jo ja el descarregaré. Qui roba una arrova de roba no roba l’arrova, que roba la roba.

_____________ Si preferiu treballar activitats en línia o reforçar el punt que acabem de veure, ací us deixe un enllaç: http://enxaneta.info/activitats/r-rr/10

36

6.2.9. LA GRAFIA HAC La lletra hac representava en llatí un so aspirat, com actualment en anglés. Fa segles l’evolució de les nostres llengües romàniques va fer que desapareguera aquest so; hui en dia, és una lletra muda que mantenim per motius etimològics. Hi ha qui opina que podrien llevar-la sense cap problema igual que en la llengua italiana; de moment, cal estudiar-la, però; ací en teniu una aproximació.

ESCRIVIM AMB H

A inici de paraula per etimologia Harmonia, heretat, hivern, huracà, hostaleria.

Formes del verb haver Jo he cantat, tu havies vingut, nosaltres hem viscut.

Préstecs d’altres llengües. Préstecs no adaptats, la hac es pronuncia aspirada, com en anglés. En els adaptats a la nostra llengua, la hac es fa muda.

H aspirada: Hawaii, Hollywood, Sàhara, hardware, hippy, hobby, hall, holding, apartheid, suahili. H muda: Hèlsinki, haixix, hàmster, handbol, handicap, hoquei, maharajà.

Compostos cultes amb prefixos grecollatins: hecto (cent), hemi- (mig), hemo- (sang), hetero- (diferent), homo- (igual), hexa- (sis), hepta- (set), hidro- (aigua), hiper- (per damunt de, gran), hipo- (davall de, inferior).

Hectòmetre, hemicicle, hemorràgia, heterogeneïtat, heterosexual, homogeneïtat, homosexual, hexàgon, hidroavió, hiperactivitat, hipotiroïdisme, hipoglucèmia, heptasíl·lab

ESCRIVIM SENSE H

Arpa, cacauet, coet, exuberant, devesa, orfe, orfenat, orxata, os, oou, trua, ui! (interjecció). Alguns antropònims i topònims: Elisabet, Ester, Judit, el Penyal d’Ifac, Oriola, Rin (riu).

1. Després d’assegurar-vos que coneixeu bé el significat de les següents paraules, completeu amb una h si és convenient.

_H_armonia _H__èrnia ____arpa a_H__ir ____il·lusió _H__emorroide ____ombra __H_ivern _H_ecatombe _H__eroi ____umbracle __H__ivernacle _H__igiene _H__egemonia _H__ule __H__erba _H__eterogeni _H__ipopòtam _H__orta __H_ipnotitzar _H__onestedat ____òrfena _H__ortolà __H_ormona

2. Les següents paraules tenen hac intercalada, podries relacionar-les amb les seues definicions.

Bo_H__emi, al__H_ora, co_H__erència, ex_H__aurir, fil_H__armònica, in_H__ibir, in_H__òspit, sub_H__asta, tot_H__om, tot__H_ora, trans__H_umància, co_H___ibir, in_H__erent, ad__H_erir, ex__H_alar, ex__H__umar, an_H__elar.

1. Desitjar (alguna cosa) intensament. ANHELAR

2. Tota la gent. TOTHOM

3. Al mateix temps, a la vegada. ALHORA

37

4. Migracions estacionals dels ramats, per a trobar bons pasturatges. TRANSHUMÀNCIA

5. Sempre, amb molta freqüència. TOTHORA

6. Manera d'obrar d'acord amb el propi pensament o amb la doctrina que es professa.

COHERÈNCIA

7. Consumir completament. EXHAURIR

8. Constituïda per un grup de músics o d'aficionats a la música. FILHARMÒNICA

9. Que és (un lloc) incòmode i poc agradable, poc hospitalari. INHÒSPIT

10. Aplicar (alguna cosa) a la superfície d'una altra fent que queden unides. ADHERIR

11. Retindre o reprimir (a algú) d'obrar. COHIBIR

12. Que existix en alguna cosa com a atribut permanent, lligat a esta d'una manera inseparable. INHERENT

13. Emetre o expel·lir (un gas, un vapor, una olor). EXHALAR

14. Sistema de venda pública consistent a atorgar una cosa al millor postor, és a dir, a la persona que oferix un preu més elevat. SUBHASTA

15. Desenterrar/Traure de l’oblit. EXHUMAR

16. Persona, especialment artista o home de lletres, que porta una vida precària i desordenada, deslligada de les normes i de les convencions socials. BOHEMI

17. Impedir (a algú) que intervinga en alguna cosa. Abstindre's d'intervindre. INHIBIR

Ara has d’escriure una frase amb cadascuna de les paraules anteriors.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

38

11.

12.

13.

14.

15.

16.

17.

3. Fixa’t que hi ha quantitat de paraules que en castellà s’escriuen amb hac i en català porten f inicial. Escriu al costat de cada paraula la traducció al castellà.

Afalagar HALAGAR Ferir HERIR Forn HORNO Afartar-se HARTARSE Ferro HIERRO Fornejar HORNEAR Fada HADA Fetge HÍGADO Forqueta HORQUILLA Faig HAYA Filar HILAR Fugida HUÍDA Falcó HALCÓN Filera HILERA Fugir HUIR Fanecada HANEGADA Fill HIJO Full, fulla HOJA Fava HABA Fogassa HOGAZA Fullejar HOJEAR Fel HIEL Foguer FOGÓN Fum HUMO Fenoll HINOJO Foguera HOGUERA Furtar HURTAR Fer HACER Fong HONGO Fumejar HUMEAR Ferradura HERRADURA Fondo HONDO Fumarada HUMAREDA Fil HILO Forca HORCA Foia HOYA

4. Pareu atenció a les següents paraules, són realment difícils. Sabeu què volen dir? Si no ho sabeu, busqueu-les al diccionari.

Ham: Ganxo xicotet de ferro o d'un altre metall que, penjat d'un fil i proveït d'esquer, servix per a pescar. Harem: En els països islàmics, part de la casa destinada a habitació de les dones i dels xiquets fins a deu anys. Hecatombe: Catàstrofe que provoca molts danys materials i un gran nombre de víctimes. Ostatge: Persona donada o presa com a garantia de l'execució de determinades convencions militars o polítiques. Hostatge: Lloc on ens reben com a hoste, on ens allotgen. Hoste/hostessa: Persona allotjada gratuïtament en casa aliena. Persona allotjada en un hostal, en una pensió o altres establiments. Persona que hostatja a algú en sa casa.

5. Tracta d’endevinar el significat de les paraules següents mirant la norma dels prefixos llatins que porten hac de la pàgina 37.

Hectòmetre- 100 metres. Hemiplegia (plegia=paràlisi)- Pèrdua de la motilitat voluntària que afecta el costat dret o l'esquerre del cos, a la meitat del cos. Hematòleg, hematologia- Part de la medicina que s'ocupa de la sang.

39

Heterogeni- Que són (dos o més objectes units) de diferent espècie o que tenen propietats diferents. Homosexual- Que sent atracció sexual per individus del mateix sexe. Hidroteràpia- Tractament de malalties per mitjà de l'aplicació de l'aigua sobre el cos. Cura amb aigua. Hipertensió- Augment de la pressió de la sang dins de les artèries. Hipotiroïdisme- Disminució funcional de la glàndula tiroide.

6. Ompli els buits amb una de les paraules indicades:

Hem (nosaltres, verb haver)/ Em (jo)

- ____HEM_____ begut la cervesa que ens heu portat d’Alemanya. - No ___EM______ digues mentides perquè conec els teus trucs. - Heu vingut massa prompte i nosaltres no ___HEM______ pogut preparar bé el dinar. - ____EM_____ vol moltíssim, però no entén que no puc estar amb ella tot el dia.

Ha (ell, ella, verb haver)/ A (preposició)

- El teu nóvio _____HA____ fet l’examen d’anglés? - Vaig __A___ València aquest matí. - ____HA__ pensat que millor no assistir ___A__ la classe de la nit.

Ma (possessiu)/ M’ha (verb haver)

- __MA__ mare ___M’HA__ explicat com viatjar i no passar gana. - ____M’HA__ assenyalat els errors de la meua redacció. - __MA__ germana no _M’HA___ volgut donar les claus.

7. Completeu amb hacs si ho trobeu necessari.

Li va caure l' ____orxata damunt els pantalons. _H__aurien de pro__H_ibir els gots de plàstic, va pensar, indignat, mentre pregava que ella no el vera en aquella situació. S_’H___hauria sentit molt _H__umiliat. Davant d'ella, volia estar sempre impecable. Quan sortien junts, el co_H__ibia que es presentara al pis sense avisar i el trobara sense afaitar o amb roba vella. _H__avia an_H__elat ser per a ella una mena d'_H__eroi. S'__H_avia ad__H_erit a la campanya per la salvació de les balenes només perquè ella admirara el seu esperit compromés. Mai no s'excedia amb l'alco_H__ol ni amb els carbo_H__idrats i es posava _H__istèric si algun imprevist el feia arribar tard a les cites. Però ella no semblava apreciar els seus esforços. Somreia, només. Com ara. Ara mateix, que l'_H__avia vist. El metge m'_H__o va pro_H__ibir fa tres mesos. Va dir-m'_H__o amb posat seriós. No podia tornar a fumar, era important que m'_H__o clavara al cap. Quan va aconsellar-me que fes unes sessions d'_H__ipnosi, no vaig poder evitar posar-me a riure. Llavors ell, més seriós encara, va assegurar-me que aquella era, sens dubte, la millor solució. Vaig preguntar a coneguts si coneixien algun _H__ipnotitzador, però cap d'ells va poder ajudar-me. Va ser gràcies al diari que vaig veure aquell anunci i vaig saber que a prop de casa hi havia un __H_ome que aconseguia que qualsevol deixara de fumar en poques setmanes. Tot__H_om que havia seguit el seu mètode, segons afirmava l'anunci, havia deixat el tabac per sempre. Vaig entrar a la consulta d'aquell ____ome més aviat co____ibit i vaig sortir-ne caminant com un ____eroi després d'_H__aver vençut una gran batalla. Tres mesos després, però, puc afirmar que res _H__a canviat, continue fumant. No sé com li explicaré al meu metge aquesta tarda que el mètode que ell tant defensa amb mi no _H__a uncionat. Els germans Hernández havien crescut en un ____orfenat del sud de França. Als dotze anys van ser adoptats per una família __H_olandesa molt rica. El germà gran va seguir la tradició. Va estudiar medicina i

40

va aconseguir una plaça en un dels _H__ospitals més famosos del país. El germà petit, en canvi, va sortir bo__H_emi. Fumava mari_H__uana tot el dia i ex_H__ibia una clara tendència al caos. A la seua __H_abitació hi _H__avia revistes, cendrers, corfes de pipes i cacauets escampats pertot. Descuidava la _H__igiene més fonamental i posava en perill l'_H__armonia familiar discutint a crits amb tot_H__om. Els pares li van dir un dia que allò no era un _H__otel i que l'_H__ivern següent ja no el volien a casa. Font: Dictats en línia. http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/aprendre_catala/recursos-per-al-professorat/dictats-en-linia/b2/h/

____________

Si preferiu treballar activitats en línia o reforçar el punt que acabem de veure, ací us deixe un enllaç: http://enxaneta.info/activitats/h/45

Fonts del tema 6. Ortografia vocàlica i consonàntica. En línia:

- Aula de català. http://www.auladecatala.com - Dictats en línia Generalitat de Catalunya.

http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/aprendre_catala/recursos-per-al-professorat/dictats-en-linia/ - Enxaneta. http://enxaneta.info - Exercicis de valencià C1. Universitat Politècnica de València.

http://www.upv.es/cav/exercicis_mitja.htm - Vídeos per a l’autoaprenentatge del valencià. Universitat Politècnica de València. Youtube.

https://www.youtube.com/playlist?list=PL6kQim6ljTJvmJEBhjO9WjvtBCKAZ533e

Llibres: - DIVERSOS AUTORS (2005). Ortografia valenciana. València. Castellnou Editora Valenciana. - DIVERSOS AUTORS. (2013). Nou d’ací i d’allà. Curs de valencià C2. València. Tabarca Llibres.

TEMA 6. Ortografia de les vocals i les consonants. Preparació per a la prova d’accés a la universitat per a majors de 25.

Mª Àngels Sanvicente Valladolid. CFPA Arco Iris (Villena)

TEMA 6. NORMES ORTOGRÀFIQUES DE LES VOCALS I DE LES … · 2019-03-28 · monstre culte cercle...

Documents

Transcript of TEMA 6. NORMES ORTOGRÀFIQUES DE LES VOCALS I DE LES … · 2019-03-28 · monstre culte cercle...